Just Deploy It!

Etiqueta: tabac

  • La regulació i la salut pública: a propòsit del tabac

    Al febrer de 2014 les institucions europees van aprovar per consens la directiva sobre productes de tabac, que actualitzava l’anterior aprovada una dotzena d’anys abans. El procés d’adopció va ser llarg i tortuós, amb una resistència ferotge per part de la indústria tabaquera. S’ha documentat que aquesta va invertir grans sumes i esforços, amb fins a 160 lobbistes actius, i va usar ardits diversos per frenar-la i descafeinar-la (la relació amb la indústria li va costar el lloc a un comissari Europeu). A pocs dies d’expirar el termini límit per a la seva transposició a la legislació dels estats membres, a Espanya encara no s’ha fet. Això posa en qüestió la prioritat que concedeix el govern d’Espanya a les polítiques de salut pública.

    El tabac té un cost altíssim en morts, malalties i patiment evitables. Els progressos realitzats en la disminució del tabaquisme en diversos països són fruit d’un conjunt de canvis que desnormalizen el seu ús i canvien la percepció social del fumar. La progressiva adopció de regulacions ha ocupat un espai destacat en aquest procés. Aquesta directiva 2014/40, recentment ratificada pel Tribunal Europeu de Justícia que ha desestimat les reclamacions de la indústria, aporta alguns elements positius a la regulació del tabac. Entre els aspectes més destacats, limita la capacitat de la indústria per al màrqueting, a l’ampliar l’espai que han d’ocupar les advertències sanitàries del 50 al 65% de la superfície dels paquets. D’altra banda sentència l’ús d’additius saboritzants que puguin ser atractius per a algunes categories de població, entre ells el mentol (que a més potencia l’absorció de la nicotina), i l’ús de termes de màrqueting equívocs com ‘suau’, ‘natural’ etc. per descriure el producte. Finalment, introdueix un incipient regulació dels cigarrets electrònics, que limita la seva publicitat.

    Al nostre país, la normativa actual procedeix de la directiva europea de 2002, que va suposar un pas endavant important. Va modificar el tipus i mida de les advertències sanitàries, abans gairebé invisibles (convé recordar que fins llavors, la informació al consumidor d’un producte tan perillós com un paquet de cigarrets era gairebé nul·la i poc visible, en contrast amb la detallada informació inclosa a la etiqueta d’una llauna de tomàquet fregit). Alguns països han ampliat de motu propio la regulació dels paquets, fins a arribar a l’empaquetat neutre o genèric sense logos ni marques més enllà de la marca estricta i les advertències sanitàries: aquesta iniciativa que ja porta uns anys vigent a Austràlia s’ha adoptat recentment a Irlanda o a França i es discuteix en altres països de la Unió Europea -encara que no a Espanya. Sí que es va adoptar al nostre país el 2014 una regulació mínima dels cigarrets electrònics que va impedir almenys que se seguissin anunciant invocant una seguretat i beneficis que no havien demostrat. La nova directiva pendent de transposició reforça aquesta regulació en prohibir la seva publicitat i promoció de forma general i de manera anàloga als productes del tabac. Això faria impossible la presència d’anuncis a la televisió que vinculen el seu ús amb valors juvenils i que se superposen a imatges de fumadors, com els que s’han emès recentment.

    Els professionals més vinculats al moviment de prevenció vam tenir accés el passat estiu a un esborrany de Reial Decret de transposició de la directiva redactat en termes de mínims, sense plantejar passos que vagin més enllà en defensa de la salut pública. La seva aprovació per un govern en funcions que ha de complir les seves obligacions amb les institucions europees seria comprensible. Però la veritat és que aquest esborrany no s’ha concretat encara en el Butlletí Oficial de l’Estat, i sembla que es va a produir un incompliment en els terminis de transposició de la directiva. Males perspectives a les portes del Dia Mundial del Tabaquisme d’aquest any. Mentrestant, altres països avancen amb l’adopció de l’empaquetat neutre, un tractament fiscal més exigent, o regulacions més protectores del consum de tabac en espais tancats amb nens, en alguns espais oberts, o sobre els cigarrets electrònics. Fins i tot aquí alguna comunitat autònoma està aprovant normativa pròpia en aquesta direcció, com mostra la nova legislació adoptada al País Basc.

    En fi, que sembla que també en aquest camp s’acumulen les tasques per a un proper govern.

  • El fum del tabac i la contaminació afecten greument la salut respiratòria dels infants

    L’asma és una de les malalties més freqüents entre els infants, un de cada deu nens a l’estat espanyol pateix aquesta patologia. L’asma es produeix per la inflamació dels bronquis i provoca dificultats a l’hora de respirar. “S’ha triplicat el nombre de nens amb asma en 25 anys”,  assegura Soledad Román directora general de la Fundació Roger Torné.

    És una patologia que sol diagnosticar-se entre els cinc i sis anys, tot i que Román assegura que cada cop es fan diagnòstics a edats més joves. La inflamació de les vies respiratòries provoca que l’aire passi amb dificultats generant tos, xiulets o problemes per respirar. És una malaltia crònica i per tant no té cura, però els mètodes existents permeten controlar-la. Un cop el nen arriba a una edat més avançada, als 12 o 13 anys, el seu aparell respiratori madura i pot ser que deixi de tenir asma, tot i que alguns ho arrosseguen tota la vida.

    La Fundació Roger Torné juntament amb la Fundació Lovexair han presentat aquest dimarts, a raó del dia Mundial de l’Asma, la campanya “Ciutats saludables, per la millora de l’asma infantil” amb la que volen conscienciar a la ciutadania de la necessitat de fer un esforç col·lectiu per combatre aquesta patologia. “Hi ha poca consciència en la societat, els nostres hàbits estan influint en la prevalença d’aquesta malaltia”, expressa Román.

    Quins són els determinants que influencien a la respiració dels infants?

    L’asma infantil el produeix diversos factors, però són sobretot la contaminació i el tabac dos dels determinants que més afecten la salut respiratòria dels menors.  “Els àcars, l’obesitat, alguns productes químics o la humitat són altres determinants”, assenyala Román, i explica que per això és molt important conèixer què és el provoca els atacs d’asma a cada un dels nens.

    Segons una informació elaborada per la Fundació Roger Torné un 22% dels habitatges espanyols tenen fum ambiental de tabac i un 42% dels nens asmàtics creixen en entorns on hi ha fum de tabac. Per això, explica Román, no n’hi ha prou amb que la mare deixi de fumar durant l’embaràs si el pare ho fa o que fumin quan el fill no hi és, ja que l’aire queda impregnat de fum que pot afectar igualment als fills. Prova de què el tabac és un factor determinant a l’hora d’aparèixer crisis d’asma és el fet que el nombre d’hospitalitzacions per aquesta patologia hagi disminuït un 10% des de la implementació de la llei antitabac a Espanya.

    “El sistema respiratori és l’últim en desenvolupar-se. Un nen respira, a més, 2,5 vegades més aire que un adult i està més a prop del terra, per tant dels tubs d’escap dels cotxes, això fa que arribin més ràpid a les fonts de contaminació”, explica la directora de la fundació.

    L’exposició dels nens a l’òxid de nitrogen i a les partícules de suspensió PM10 o PM2,5, dos contaminants generats sobretot pel tràfic, afecta greument la salut respiratòria infantil. Segons la fundació si es reduís aquesta contaminació en un indret amb un milió d’habitants es podrien evitar un 60% de les hospitalitzacions, un 60% de casos de bronquitis o un 60% de crisis d’asma. A més es podria reduir en un 40% els símptomes respiratoris provocats pel fet de viure en carrers propers al tràfic.

    “La contaminació de les ciutats produïda pel tràfic és un repte al qual les ciutats han de fer-hi front”, reivindica Román que recorda que Catalunya sobrepassa els límits de contaminació fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea. “Hem d’anar a un model de ciutat on l’aire no sigui una amenaça pels ciutadans”, afegeix aquesta experta.

    Amb tot, la contaminació que reben els nens prové del seu viatge a l’escola (13%), de l’aire de la vivenda (46%) i de l’escola (32%).

    Fer front als atacs d’asma

    Román recorda que és molt important que les famílies coneguin bé què és l’asma i què el produeix i com poden evitar que els seus fills tinguin atacs d’aquest tipus. Coses que poden ajudar a prevenir-ho són evitar jugar als carrers a prop de la contaminació dels cotxes, endur-se els nens a espais fora de la ciutat al cap de setmana o evitar situacions d’estrès, ja que l’asma també té un componen psicosomàtic i a vegades es poden donar crisis per temes de nervis, angoixa o estrès.

    En un article al seu web la Fundació Roger Torné recorda que és molt important la comunicació entre la família, els centres educatius i els professionals sanitaris, per poder controlar l’asma a l’escola. També considera important que al centre educatiu hi hagi un kit de primers auxilis que inclogui un inhalador i una càmera d’administració i que hi hagi almenys dos professors que hagin rebut formació en primers auxilis d’asma.

    Román també creu que és molt important que l’escola estigui informada i tingui eines per fer-hi front. És important, explica, que els nens facin l’activitat esportiva adient segons la seva patologia, i de forma controlada. “L’escola ha de tenir coneixement de quina és la situació de cada nen, ha de tenir informació perquè pugui fer activitat física adaptada”, manifesta.