El problema del tabaquisme al nostre país ha mostrat indicis de millora en els últims anys, quan ha anat disminuint notablement el consum de tabac alhora que les malalties i les morts que causa comencen també un declivi. En bona part això es deu a l’entrada en vigor de polítiques reguladores de la promoció i del consum de tabac, que han aconseguit que els menors creixin més lliures d’estímuls per provar-ho, que tots puguem respirar en general aire sense fum, i que els fumadors tinguin més oportunitats per deixar-ho. A més, el tractament fiscal del tabac s’ha orientat en un sentit més preventiu. Però moltes persones pateixen i moren prematurament per culpa del tabac encara, cal actuar.
L’any 2014 es va aprovar una nova directiva europea sobre productes de tabac que introduïa alguns canvis en les normes vigents en ampliar els advertiments sanitaris en els paquets de tabac i restringir la publicitat dels cigarrets electrònics. La setmana passada i amb un notable retard respecte als terminis previstos, el govern va aprovar un reial decret llei que incorporava a la legislació espanyola diversos aspectes de la directiva, especialment les restriccions a la publicitat dels cigarrets electrònics (pendent de ratificació per les Corts). El passat estiu altres elements de la directiva s’havien incorporat a la nostra normativa. Just la mateixa setmana, diputats de l’oposició socialista havien reclamat mitjançant una proposició no de llei (PNL) aquesta transposició, així com altres mesures de control del tabaquisme, entre elles la prohibició de l’ús de tabac en espais restringits i en espais oberts amb gran presència de menors, la realització de campanyes de sensibilització social sobre el tabac, instant a millorar el seguiment del tema i la coordinació amb les CCAA en tractaments, i proposant pujar els impostos.
Encara que la transposició de la directiva europea de 2014 queda finalment resolta (encara que amb gairebé un any i mig de retard respecte a la data límit fixada), aquesta proposició permet obrir una finestra d’oportunitat per seguir millorant les polítiques de control del tabaquisme. Si s’aprovés (el que requereix que els diversos grups parlamentaris es posin d’acord en alguna cosa compartida, com és la salut pública) tal vegada es podria engegar des de la Comissió de Sanitat del Congrés una modificació de la llei vigent per prohibir fumar en alguns espais oberts de gran afluència com els estadis a l’aire lliure (com ja es va fer al País Basc), i per a vehicles amb nens (com han fet molts altres països). També a estendre la prohibició d’ús dels cigarrets electrònics a tots els espais on està prohibit fumar, per coherència. Fins i tot a plantejar l’empaquetat neutre del tabac, evitant que els paquets siguin un element de màrqueting (com va fer fa uns anys Austràlia i ho han adoptat països veïns com França). Fa uns anys, la Comissió de Sanitat va tenir un paper clau en la revisió i millora de la llei de tabaquisme, ampliant l’aire lliure a bars i restaurants. Seria de desitjar ara un treball similar, que requereix lideratge, consens, i donar prioritat a la salut pública sobre altres aspectes, però del que hi ha bons precedents en anteriors legislatures. Segurament els temes de seguiment, tractament i campanyes inclosos en la PNL no són temes pròpiament legislatius, sinó de gestió (i de recursos); però evidentment poden millorar si el clima és propici, com ha passat abans. El tema fiscal hauria de millorar-se, però segurament d’una altra forma.
Des del moviment de prevenció molts pensem que estaria bé aprofitar el moment per abordar el tema. Celebrem la transposició (encara que sigui amb tant retard) de la directiva, i recaptem suports a aquesta PNL esperant que sigui el preludi d’un esforç per seguir millorant.
A mesura que la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats, s’han anat configurant dues posicions respecte al món sanitari. Alguns l’han vist amb interès com una eina de reducció de danys, i altres, en canvi, amb desconfiança, com a un obstacle a la reducció del tabaquisme. Aquestes posicions es basen en dades, però com que en teníem poques sobre un fenomen nou, també es produïen en funció de valors i creences –i per descomptat, en algun cas en interessos creats.
Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si, en canvi cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.
Aquest estiu s’han publicat dos treballs molt importants sobre les cigarretes electròniques, que ens ajuden a valorar millor el seu impacte potencial sobre la salut pública i ens han de fer pensar en com millorar-ne la regulació. D’una banda, una revisió sistemàtica de Samir Soneji i altres investigadors de la Facultat de Medicina de Dartmouth publicada a la revista JAMA Pediatrics del mes d’agost conclou, sense cap mena de dubte, que contribueixen al procés de posar-se a fumar pels adolescents i joves. Altres treballs previs suggerien que les cigarretes electròniques eren la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per molts adolescents als EUA, i que podien ser la causa de l’aparent aturada del declivi secular en la proporció de fumadors. Però l’aportació de Soneji, basada en una meta-anàlisi important, és bastant definitiva.
Això porta a valorar la importància de regular la promoció i venda dels dispositius com les cigarretes electròniques, per reduir els riscos que siguin utilitzades per adolescents. Cal dir que al nostre país hi ha una certa regulació, però és feble i permet la venda a menors de dispositius electrònics amb productes sense nicotina amb sabors atractius als infants. Els hem vist en alguns supermercats, prop de la caixa, a la zona afavoridora de la compra impulsiva.
El British Medical Journal va publicar a finals de juliol un treball de Shu-Hong Zhu i els seus col·laboradors de la Universitat de Califòrnia a San Diego. Aquest estudi mostra com en les darreres enquestes als EUA els fumadors que usaven cigarretes electròniques intentaven deixar de fumar més que no pas els altres fumadors, i de fet tenien més probabilitats d’aconseguir-ho. A més, les dades de les enquestes mostraven que el ritme amb que els fumadors estaven deixant de fumar era una mica superior al dels anys previs a la introducció de les cigarretes electròniques. Aquestes troballes poden tenir altres explicacions i per tant han de ser contemplades amb precaució. També s’haurien de confirmar amb altres estudis, i en altres societats. Però ens porten a valorar que podria haver-hi una certa contribució de les cigarretes electròniques al progrés cap a una societat sense tabac.
En tot cas, la ciència aporta coneixement i millora la capacitat de prendre decisions informades per part de la societat. En aquest cas, malgrat que puguem veure les cigarretes electròniques com una eina més que podria ajudar a deixar de fumar a alguns adults fumadors, sembla que convé limitar molt fortament la seva promoció i publicitat, i vetllar per a evitar totalment la seva possible venda a menors.
Coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) recorda els principis de com deixar de fumar, basats en l’evidència científica. Aquest és un dels objectius de salut més importants que ens podem plantejar al llarg de la vida i que comporten un canvi amb efectes enormes en el nostre benestar. D’entrada, cal decidir-se, i és bàsic triar un dia “D” amb prou antelació. Convé tenir preparades alternatives per als moments difícils, que lògicament hi seran. A més, es recomana explicar a la família i als amics la decisió presa, buscant ajuda i suport.
El missatge que podem donar des del món sanitari, des del Programa Atenció Primària Sense Fum i la medicina de família en particular, és ben clar: No et dic que és fàcil, et dic que val la pena i cal afrontar el repte. Per nosaltres i per totes aquelles persones que ens envolten, i que són fumadors involuntaris. Milers de persones ja han deixat de fumar aquest any. Se sap que més de 70.000 persones abandonen l’hàbit tabàquic anualment, i se’n tornarà a parlar amb força durant aquesta Setmana Sense Fum 2017.
CAMFiC disposa de diferents Fulls per a Pacients, que es distribueixen online i a les consultes dels CAPs, amb pautes senzilles i fàcils de portar a terme i que ajuden a millorar en aspectes de salut com ara deixar el tabac. Els professionals sanitaris d’Atenció Primària sempre insistim que és clau establir el dia a partir del qual es deixarà de fumar, i fer-ho un temps abans d’iniciar el procés. Durant aquest temps la persona cal que es faci una llista amb els motius personals que té per eliminar l’hàbit de la seva vida. Convé pensar com reaccionarem quan vinguin les ganes de fumar (procurar-se alternatives) i convé que ho expliquem a família i amics, ja que això per una banda compromet a qui pren la decisió, però alhora facilita que l’entorn l’ajudi, amb mesures com ara no fumar davant d’aquesta persona i no oferir-li tabac. Des de el PAPSF (Programa Atenció Primària Sense Fum) s’ha elaborat una guia per ajudar a deixar de fumar en 4 passos.
Alternatives a la cigarreta
El Full per a Pacients “Com deixar de fumar” dóna consells concrets, de manera que si es tenen moltes ganes de fumar, es pot intentar fer exercicis de relaxació, beure aigua o sucs de fruita i mastegar xiclets sense sucre. Aconsellem rentar-se bé les dents després de cada àpat, i si s’està irritat o arriba el mal humor, fer un passeig, prendre una bona dutxa o escoltar música. És bo buscar noves distraccions (passejades, treballs manuals, teatre, cinema, llegir), i evitar les situacions que provoquen ganes de fumar. També cal recordar-se a un mateix les raons per les quals s’ha decidit deixar-ho, i els beneficis directes que se n’està obtenint.
Deixar de fumar i guanyar pes?
Els metges i metgesses de CAMFiC també recordem que deixar de fumar no vol dir que ens engreixem. De fet, es pot deixar de fumar i mantenir el pes si es menja més fruita fresca i verdura, si s’eviten els aliments que engreixen i es fa més exercici físic. Finalment, en el nostre Full per a Pacients es recorda la importància de no recaure, tot i que, si passa, cal pensar que és només un revés momentani i per tant, no es tracta d’un fracàs.
L’ajuda dels metges i metgesses de família per deixar de fumar és fonamental, i la ciutadania ha de saber que ens té al costat, igual que als equips d’infermeria i altres professionals sanitaris de l’atenció primària, coordinats a través del Programa d’Atenció Primària sense Fum (PAPSF).
Aquest 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac establert per l’Organització Mundial de la Salut, és una nova gran ocasió per plantejar-se deixar de fumar. Perquè podem decidir per nosaltres mateixos, i evitar encendre la cigarreta o el tabac de caragolar, i prendre també consciència que falses solucions com les cigarretes electròniques no fan més que consolidar l’addicció a la nicotina. Per fer salut entre fumadors i no fumadors, tot és molt més senzill.
Una recent sentència històrica del Centre Internacional d’Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI), que ha estat silenciada pels principals mitjans espanyols, ha donat la raó a la República d’Uruguai contra la demanda que havia interposat la multinacional tabaquera Philip Morris.
Philip Morris havia demandat l’any 2010 el govern d’Uruguai, sol·licitant una indemnització de 25 milions de dòlars, per considerar que les normes promulgades en aquest país derivades de les lleis antitabac són inadequades i expropiatòries, perquè imposen el requisit de la norma única de presentació per marca i limitació dels pictogrames associats als paquets de les cigarretes.
Després de sis anys de litigi, durant el qual Uruguai va rebre el suport formal de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de l’OPS (oficina de l’OMS per a Amèrica), CIADI va rebutjar la demanda de la tabaquera, reconeixent el dret de l’Estat a protegir la salut dels seus ciutadans i la va condemnar al pagament de 7 milions de dòlars pels costos.
Amb motiu de la decisió, el president de l’Uruguai, Tabaré Ramon Vázquez, va dirigir un missatge a la població en la qual assenyala que «havent-hi evidència científica que de manera irrefutable prova que fumar causa addicció i provoca una sèrie de malalties com ara càncer de pulmó, emfisema pulmonar, insuficiència cardíaca i accident cerebrovascular, entre d’altres, i que ha matat més persones que les que van morir en els conflictes bèl·lics al segle XX. Exercim el poder sobirà que ostentem per a la defensa i promoció de la salut pública». També assenyala després que «no és admissible prioritzar els aspectes comercials per sobre de la defensa dels drets fonamentals com són la vida i la salut». I acaba dient que: «el laude que s’ha dictat emparant les mesures sanitàries adoptades per la nostra República, mostra al món que per a Uruguai no hi ha valor més important que la vida ni actitud més sagrada que la protecció de la salut dels seus habitants».
És una batalla guanyada a la tabaquera més gran del món en una llarga «guerra bruta». Aquesta indústria utilitza tots els recursos possibles per manipular i desinformar a través dels mitjans de comunicació públics. A més, fa servir a polítics, investigadors i periodistes que, conscientment o ingènuament, col·laboren i treballen en benefici dels interessos d’aquesta indústria del tabac. Hi ha països en desenvolupament on la despesa en campanyes publicitàries de la indústria del tabac supera el pressupost sanitari estatal.
Les mesures contra el tabaquisme a Catalunya mostren alguns avenços positius i altres no tan positius. La mortalitat per tumors associats al tabac ha disminuït en els homes però augmenta en les dones. Segons el Departament de Salut, la proporció de fumadors entre 15 a 64 anys (2014), segueix sent relativament alta, del 36,2% en els homes i pràcticament no s’ha reduït del 2006 al 2014. En les dones és del 24, 7%. És destacable en els homes un lleuger augment de fumadors entre 2013 i 2014, i que entre els 25 a 34 anys el 50% són fumadors, el que és indubtablement alarmant.
La postura d’Uruguai proclamant que no és admissible prioritzar els aspectes comercials per sobre dels drets fonamentals, com són la vida i la salut, és un principi clau no només aplicable a la lluita contra el tabac. Hem assistit recentment a la publicació de diverses manipulacions: de la indústria del sucre, per ocultar el seu potencial efecte en malalties cardiovasculars; de les indústries de fabricació de begudes ensucrades, per ocultar el seu efecte sobre l’obesitat; de la fabricació de cotxes dièsel amb controls d’emissió de gasos contaminants adulterats, que intenten emmascarar l’efecte de la contaminació del trànsit rodat. Malauradament en la majoria dels casos, els governs i les autoritats de Salut Pública, semblen prioritzar criteris mercantils o no tenen prou valor per enfrontar-se a les empreses multinacionals, en nom de defensar la salut de la població.
El Departament de Salut ha iniciat la campanya “Fumar? Jo no m’hi embolico”, destinada a alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) amb l’objectiu de frenar el consum de tabac entre els adolescents. Amb la campanya, busquen desmuntar les falses creences que existeixen al voltant de les cigarretes fetes amb tabac de cargolar, més conegut com a tabac de liar, i també avisar dels seus riscos.
Segons el programa ‘Classes sense Fum’, els adolescents pensen que el tabac de cargolar dóna més llibertat per escollir la quantitat a fumar, és més fàcil saber què es fuma, més modern, més natural i, per tant, menys perjudicial que les de tipus manufacturades. També creuen que és més fàcil deixar de fumar amb aquest tipus de tabac. Davant d’això, des de Salut avisen que aquest tipus de cigarretes no són menys perjudicials que els manufacturats. El programa va destinat especialment al primer cicle de l’ESO, on hi ha alumnes de 12 a 14 anys, una edat on molts joves s’inicien en el consum de tabac. Amb això, es vol conscienciar sobre els riscos associats que comporta el tabac i evitar, també, que n’incrementin el seu consum.
L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) publica dades on, tot i que fa anys que s’observa una disminució en la prevalença de tabaquisme a la població catalana, el 25,5% de la població fuma diàriament. D’aquests, s’ha multiplicat per 8 el nombre de persones que prefereixen el tabac de liar, passant d’un 3,3% el 2006, al 26,7% el 2015. Aquest augment es deu, sobretot, al baix preu que té en comparació al manufacturat. També calculen que qui més tabac de liar fuma són les persones joves i amb estudis universitaris o de classe social mitjana i alta. Actualment el 6,7% de la població fuma tabac de cargolar, unes 420.000 persones.
El programa “Fumar? Jo no m’hi embolico”, està coordinat conjuntament per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Departament de Salut, i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
El nombre de casos de càncer seguirà creixent els propers anys. Segons les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), es passarà de 21.592 homes diagnosticats de càncer l’any 2010 a 26.455 casos el 2020, mentre que, en les dones, el nombre de casos incidents passarà de 14.741 l’any 2010 a 18.345 el 2020.
Si bé el creixement pot atribuir-se sobretot a l’envelliment i al creixement demogràfic, una part té a veure també amb els factors de risc que incrementen les possibilitats de desenvolupar la malaltia i que poden prevenir-se, com ara no fumar -el risc de desenvolupar un càncer de pulmó és 10 vegades més alt en els fumadors respecte als no fumadors- o portar una dieta equilibrada.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), almenys un terç de les morts per càncer es podrien prevenir adoptant un estil de vida saludable. La conscienciació al voltant d’aquestes dades però encara és insuficient, segons la gerent de la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) Clara Rosàs. “L’obesitat (un factor de risc) segueix creixent, per exemple. Es parla de prevenció però les dades respecte estils de vida encara no són bones, cal continuar insistint”, assegura Rosàs. Precisament per seguir fent pedagogia la FECEC organitza la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer (SECAPC).
Per a Carlos A. Gonzalez, metge i epidemiòleg, especialista en medicina preventiva, “falta conscienciació en la població que el càncer és majoritàriament prevenible, una conscienciació que fins i tot és insuficient en les recomanacions dels metges en relació a hàbits alimentaris, per exemple”. González lamenta també que la major part del finançament per la malaltia es destini a recerca genètica, i en canvi, només una petita part, es destini a fer prevenció.
Les 12 recomanacions del codi europeu
El consens científic actual sobre com prevenir el càncer queda palès en el codi europeu contra el càncer, que estableix una sèrie de recomanacions basades en evidència científica. El document, que ja va per la quarta versió, va ser presentat el 2014 per la delegació especialitzada en càncer de l’OMS, la IARC.
“Són dotze maneres de reduir el risc, de comprar menys números”, apunta Rosàs, que recorda que malgrat la reducció de risc, la malaltia “és una loteria”, com pot demostrar-ho el fet que algú que no ha fumat mai pugui desenvolupar un càncer de pulmó, cita com a exemple. Entre les recomanacions del codi europeu hi ha la de no fumar, viure en un espai lliure de fum, fer activitat física diàriament, evitar l’exposició excessiva al sol i utilitzar protecció al fer-ho, no beure alcohol o limitar-ne el consum, evitar l’excés de pes o mantenir una alimentació saludable.
“Amb la prevenció no hem de demonitzar actituds o aliments, com va passar amb la carn vermella, però hem de conscienciar sobre pràctiques saludables que costen poc”. Comenta la gerent de la FECEC, que admet que “malauradament l’estil de vida va lligat a la posició socioeconòmica”. Sobre això escriu Carlos A. González en el llibre Nutrición y cáncer. Lo que la ciencia nos enseña: “El compliment d’aquestes mesures [les recomanacions del codi europeu] però no depèn únicament de la predisposició de la població sinó també de les condicions socials i les polítiques sanitàries de cada país, que condicionen els preus i la disponibilitat d’aliments saludables i dels programes de salut pública”.
La incidència de la condició social
“El factor social en si mateix no és un factor de risc però està directament relacionat amb l’estil de vida de les persones ja que la prevalença de factors de risc com el consum de tabac o d’alcohol és més alta en les classes més desfavorides”, explica Carlos A. González en una conversa amb El Diari de la Sanitat.
Precisament els resultats de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015, presentats aquesta setmana, posen de manifest la incidència del condicionant social en la salut de les persones. Per exemple, la prevalença de l’obesitat-un 10% dels casos de càncer s’associen a aquest factor de risc segons Carlos A. Gonzalez- és el doble d’elevada entre els menors de les classes més desfavorides i quan la mare té estudis primaris o no en té que entre els menors de classes més altes.
Fa pocs anys que l’ús de la cigarreta electrònica s’ha estès als països desenvolupats. Des del món sanitari, alguns l’han vist amb simpatia, com una eina de reducció de danys. Altres amb malfiança, com un obstacle a la creixent reducció del tabaquisme en el nostre entorn. Per això, països com Austràlia o el Canadà de moment les han prohibit. Al nostre país s’ha adoptat una certa regulació de manera prudencial, que la transposició d’una directiva europea ha de reforçar. Molts tenim el dubte de si les cigarretes electròniques bàsicament seran usades per fumadors que així es fan menys mal, o si cada cop les faran servir més persones que altrament no fumarien. Aquesta qüestió és molt rellevant des de la perspectiva de la salut pública. Encara que no es puguin considerar un producte segur, és clar que el seu ús és molt menys perillós que el del tabac. Ara bé, si són la porta d’entrada a l’addicció a la nicotina per a persones que no fumen (o que han deixat de fumar), la cosa és ben diferent.
Aquest debat no és acadèmic: és calent i urgent, i interpel·la a la salut pública. Els darrers anys s’ha vist un descens important de la proporció d’adolescents fumadors, una tendència prou positiva. Si les cigarretes electròniques frenen o reverteixen aquest camí, plantegen un problema major. Dos treballs recents fets a Califòrnia i publicats aquest estiu a la revista Pediatrics aporten informació clau per a respondre aquests aspectes. Els dos s’han fet a la Universitat del Sud de Califòrnia i es basen en l’estudi de salut infantil, un projecte de seguiment de cohorts fins al final de l’escola secundària, que es va iniciar el 1995 i del que ara han emergit les dades de seguiment del 2014.
Les dades del primer estudi (publicades al Pediatrics del mes de juliol) mostren que els adolescents que cap als 17 anys (als cursos 11è i 12è) havien fet servir cigarretes electròniques es posaven a fumar molt més sovint que els que no les havien tastat. La magnitud de la diferència és molt gran: després d’una mitja de 16 mesos de seguiment, el 40% dels que havien fet servir cigarretes electròniques iniciava el consum de tabac, mentre que sols ho feia un 10% dels que no les havien fet servir. Això suggereix que als Estats Units l’experimentació amb les cigarretes electròniques es converteix en una porta d’entrada al tabac, una troballa alarmant.
El segon estudi (al Pediatrics del mes d’agost) documenta que a Califòrnia, coincidint amb la implantació de la cigarreta electrònica, la davallada sostinguda del tabaquisme en els adolescents gairebé s’ha estroncat. Mentre que del 1995 al 2004 la proporció de fumadors al final del batxillerat va baixar del 19,1 al 9%, el 2014 era del 7,8%, una disminució minúscula. De fet, la proporció combinada de fumadors o usuaris de cigarretes electròniques arribava al 13,7%. Saber gràcies a l’estudi anterior que bona part dels usuaris de cigarretes electròniques que no fumen hauran començat a fer-ho uns mesos després resulta encara més inquietant.
Aquests resultats porten a valorar la necessitat de regular més fortament les cigarretes electròniques arreu. Al nostre país, les possibles prioritats serien prohibir la seva publicitat i les activitats de promoció i de màrqueting que en fomenten l’ús, i bandejar la seva utilització en tots els espais públics tancats d’on els darrers anys hem foragitat el fum del tabac. Un cop més, la recerca aporta elements per a la política sanitària.
El tabac mata entre cinc i sis milions de persones cada any, unes 60.000 són espanyoles. En total el consum d’aquesta substància ha causat la mort d’un milió de persones a tot l’estat els últims 30 anys. Aquest producte ha estat acceptat al llarg de la història per molts ciutadans i alguns governs, que a vegades han ajudat a impulsar una indústria que com més creixia més afectava la salut de la ciutadania. Carlos Escolà, periodista i autor de “Licencia para matar. Una historia del tabaco en España”, analitza en aquest llibre el recorregut històric que ha tingut el tabac a l’estat espanyol. Escolà parla del poder de la indústria del tabac i explica com el sistema polític i judicial espanyol han protegit en moltes ocasions l’enorme poder econòmic que representen les grans multinacionals de la nicotina enfront dels milers de malalts que demanaven justícia als tribunals per sentir-se enganyats.
El tabac mata a més persones en un any que la sida, l’alcohol, les drogues il·legals, els accidents de tràfic i els homicidis junts. En canvi sembla que la controvèrsia sigui menor quan es parla del tabac. Hi ha una visió social oposada al tabac com hi és envers als accidents o als homicidis?
L’hàbit de consumir tabac és una cosa ancestral, que ha canviat la cultura nostra i l’europea. Al ser un hàbit que té tants anys ha estat sempre socialment molt acceptat i assumit. Però les regulacions que s’han fet han comptat sempre amb el suport de la població. Perquè a la vegada que s’ha acceptat històricament l’hàbit també s’és molt conscient, i cada cop més, de les conseqüències que té fumar. És una gran contradicció.
Va haver-hi una època en la qual fumar era quelcom que aportava prestigi, una moda. L’any 1980, explica al llibre, el 68% de la població fumava. Seguim igual?
Podem dir tot el contrari, fumar s’ha passat de moda, s’ha quedat antic. Tot i que molts joves s’enganxen al tabac cada dia i que continua sent un problema gravíssim, hi ha menys joves que fumen que abans, de fet, si ho mirem a nivell global, a l’última dècada a Espanya hi ha un milió menys de fumadors. Abans de la llei Salgado -2006-, un 30% dels majors de 16 anys fumava diàriament, hem baixat al 24-25% a nivell espanyol. Això no vol dir però que el problema no sigui de primera magnitud, perquè encara fumen set milions de persones a Espanya.
Es manté aquesta lluita contra el tabac iniciada l’any 2006 i potenciada amb la llei de 2011?
En els últims anys crec que hi ha hagut un cert fre vers les polítiques contràries al tabaquisme, sobretot en l’última etapa del govern del PP. No s’ha fet ni una sola campanya de prevenció, no s’ha fet cap regulació nova, inclús ara hem hagut de transposar la directiva europea de tabac i el senyor ministre diu que no hi ha hagut temps. Hi ha una certa desídia. També he detectat que hi ha una certa reorganització per part del lobby tabaquer a Espanya a través de la Taula del Tabac, en la qual hi ha la indústria, productors, cultivadors i amb una major acceptació per determinades institucions. Estem en un moment delicat. També hi ha una petita relaxació pel que fa al compliment de la normativa. Mentre que Espanya va arribar a tenir un punt de certa innovació i cert lideratge de les polítiques contra el tabaquisme, ara ens hem quedat una altra vegada enrere.
De fet, Espanya va ser la seu de la Primera Conferència Europea sobre tabac i salut, què va representar això? I per què es va fer a Espanya?
Va ser molt important, perquè es va donar dintre d’un context de modernització del país en general. Vam tenir un ministre que no ha estat prou reconegut en les polítiques sanitàries a aquest país, Julián García Vargas. Va ser el ministre que va haver de transposar les primeres grans directives europees del tabac a Espanya que van prohibir la publicitat, i posaven les primeres advertències a les caixes de tabac. Tot allò va fer que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) decidís que el primer gran congres per la lluita contra el tabaquisme es celebres a Madrid. Va ser un moment important de reconeixement i d’impuls de les polítiques contra el tabaquisme a Espanya, que era un dels països que més preocupava l’OMS perquè era un dels països on més es fumava, juntament amb Grècia.
Una de les raons per les quals costa tant fer front a la indústria és el fet de que molts dels seus dirigents estiguin estretament relacionats amb el poder? Parla del cas d’un alt directiu del sector del tabac que va ser eurodiputat del PP.
Crec que la indústria del tabac és pionera en el lobbisme en el pitjor sentit de la paraula. I és pionera amb la pràctica de portes giratòries. En aquest cas parlem de portes giratòries de 180 graus: gent que ve de la indústria del tabac, després passa a un partit polític, treballa per exemple com eurodiputat al parlament europeu i quan acaba torna al seu lloc de treball a la indústria.
Això segueix passant? Quines són les estratègies avui de la indústria?
Avui dia és més difícil fer això, però la indústria continua fent la seva activitat de lobby. Ells lluiten perquè es pugui vendre un producte que té la contradicció de què com més benefici té a més gent mata. És a dir, com més diners guanyi Philip Morris voldrà dir que a més gent haurà matat. El truc del tema està en fer una constant regeneració del consumidor, a mesura que es van morint els clients agafar-ne de nous. I sobretot anar orientant el negoci cap als països del tercer món on hi ha menys regulacions i per tant poden trobar amb més facilitat més consumidors i amb menys problemes de regulació i de limitacions de consumir el seu producte.
El periodista Carlos Escolà
Les dues lleis més recents, la del 2006 i la del 2011, són les accions més rellevants per posar barreres a aquesta indústria?
Les dues grans regulacions són aquestes. Jo li dono molta importància a la del 2006, tot i així es va aprovar d’una manera una mica fallida perquè no prohibia fumar en l’hostaleria, obligava als locals petits a escollir si eren per fumadors o no i als grans a separar els espais. Això va ser un greu error, dit per la mateixa ministra Salgado, perquè no va ser una llei completa. Però sí que va suposar el gran canvi cultural a Espanya. Va suposar treure el tabac de determinats espais comuns, com per exemple a les zones de treball.
Va ser en aquell moment quan la societat va començar a prendre consciència de les repercussions de consumir tabac?
L’administració ha de vetllar per la salut dels seus ciutadans i quan un govern tira endavant una mesura com aquesta sempre genera polèmica i per tant surten moltes informacions per justificar i argumentar el motiu de la mesura i això fa que els mitjans en parlem i que la gent es conscienciï més del problema. Totes les enquestes que va fer el CIS en el seu moment comptaven, sempre, amb un grandíssim suport de la població vers les polítiques contra el tabac.
Pensa que els fumadors són conscients dels efectes reals que té aquesta pràctica sobre la seva salut?
Les dades són molt fredes. La majoria de gent s’enganxa al tabac als 13 anys i en aquella edat un veu molt lluny qualsevol possibilitat de que li passi res, sempre pensa que no li passarà. Quan un veu tan lluny la possibilitat de que li toqui una malaltia fa que es relaxi i no sigui conscient. La decisió de començar a ser fumador es pren a una edat en la que un no té tota la informació o si la té no la madura prou per valorar els pros i els contres. Quan un és prou madur ja s’ha convertit en un addicte. Fumar o no fumar és una cosa molt més subjectiva.
Quina informació té el consumidor?
La indústria sap des dels anys 50 que fumar provoca càncer, però no va reconèixer públicament que ho sabia fins a finals del 90, 50 anys després gairebé. Ara ens estan tornant a enganyar amb els additius. La indústria no informa del que posa a les cigarretes perquè la gent pugui estar-ne informada. Saben que els provocarà moltes malalties però del cert no saben el que estan prenent, ni els metges saben el què estan tractant. La cigarreta s’ha convertit en un producte d’enginyeria química i ningú coneix tots els additius perquè la indústria no informa.
Com s’ha de combatre això?
El futur és seguir per la via de la regulació, guanyar espais sense fum, prohibir fumar en els cotxes amb menors, prohibir fumar en espais comuns naturals com les platges o altres llocs. L’Institut Català d’Oncologia (ICO) informava fa poc que fumar a les portes dels centres hospitalaris o a les portes d’oficines fa que entri el fum a les instal·lacions a través del corrent d’aire i acaba perjudicant la qualitat de l’aire, per tant encara es poden fer moltes més coses per protegir el fumador passiu. També s’ha d’incrementar el preu del tabac, a Espanya costa la meitat que al Regne Unit. Està demostrat que l’increment del preu del tabac és una de les coses determinants perquè els adolescents no s’enganxin al tabac.
Aquest dimarts, Dia Mundial Sense el Tabac, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha fet públiques les dades sobre el consum d’aquest producte. Entre el 2006 –un any després de l’aprovació de la llei contra el tabac que prohibia fumar als restaurants i bars -i el 2015 s’ha reduït de forma significativa, segons l’agència, l’exposició al fum ambiental als espais públics.
A més ha disminuït, també, el nombre de consumidors. El 2002 fumaven un 32% dels catalans majors de 15 anys, mentre que l’any passat aquest percentatge era del 26%, el que representa que al voltant de 270.000 persones hagin deixat de fumar durant aquest temps.
Aquesta disminució del consum i l’augment d’espais públics lliures de fum, sobretot pel que fa als establiments, ha comportat una caiguda d’un 11% dels ingressos per infart miocardi en les regions sanitàries de Barcelona i de Girona. A més també ha suposat una reducció d’hospitalitzacions per asma bronquial, que entre el 2002 i 2009 es van reduir en un 29% tant en nens com en adults, segons l’Agència.
Tot i així a Catalunya mor cada hora una persona per causes relacionades amb el tabac. Una de cada 4 morts en homes i una de cada 14 en dones majors de 35 anys responen també a aquesta causa. Al món moren sis milions de persones per motius semblants. A Espanya hi ha més de 60.000 defuncions anuals que responen a qüestions directament relacionades amb el consum de tabac, segons l’últim estudi epidemiològic realitzat, el que suposa més del 15% de les morts registrades a tot l’Estat.
És per això que malgrat els avenços, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) insisteix en què cal seguir fent esforços. La directora general de l’Organització, Margaret Chan, ha dit aquest dimarts que és urgent que els països implementin els paquets de tabac neutre, ja que assegura que és una mesura que funciona. L’envàs neutre és una mesura que permet reduir el consum perquè disminueix l’atractiu del producte, restringeix l’ús dels paquets de tabac com a suports publicitaris per promoure aquest producte, limita l’etiquetatge enganyós i augmenta l’eficàcia de les advertències sanitàries.
Alguns països com Austràlia ja han posat en pràctica aquest tipus d’envàs, que ha demostrat ser afectiu. En aquest país des de l’any 2012, quan s’aplica la iniciativa, han deixat de fumar més de 100.000 persones.
Espanya, que fa uns anys liderava la lluita contra el tabaquisme a Europa, es queda endarrerida i ni tan sols complirà amb el termini proposat des de Brussel·les per transposar la nova directiva sobre el tabac a la legislació espanyola. La norma, que imposa noves restriccions sobre el tabac, va entrar en vigor el passat divendres 20 de maig. La indústria tabaquera, que va tractar d’aturar la nova regulació, ha aconseguit frenar algunes de les mesures que demanaven diverses associacions mèdiques.
Al nostre país moren a l’any més de 60.000 persones per qüestions directament relacionades amb el consum de tabac, segons l’últim estudi epidemiològic realitzat, el que suposa més del 15% de les morts registrades a tot l’Estat. Aquest mateix estudi indica que el 40% dels fumadors morirà prematurament pel tabac si no deixen de fumar.
Per aquest motiu, des de diferents societats mèdiques s’ha rebut positivament la nova normativa, més restrictiva, tot i que insisteixen que «sigui traslladada a la legislació el més aviat possible i de la forma el més rigorosa possible», explica a eldiario.es Carlos Jiménez, pneumòleg i director del programa de tabaquisme de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).
Una directiva que es queda curta
No obstant això, des d’aquesta organització s’han criticat alguns punts en els quals la nova normativa s’ha quedat curta, especialment pel que fa a l’empaquetat del tabac. En el nou disseny de paquets aprovat per la directiva, les advertències sanitàries han de cobrir com a mínim el 65% de les dues cares dels paquets, però no inclou l’embalatge genèric, que, segons Jiménez, «hauria estat un pas enorme en favor de la salut pública».
També des de la Comissió Nacional per a la Prevenció del Tabaquisme (CNPT) s’ha criticat l’absència d’aquesta restricció, encara que ambdues organitzacions consideren positiu que almenys permeti que cada país pugui aplicar l’envasament genèric, cosa que ja han fet Irlanda, França, Regne Unit o Hongria. «És un acord de mínims, tot i que es deixa oberta la possibilitat que cada estat vagi una mica més enllà», explica a eldiairo.es Regina Dalmau, presidenta de l’CNPT.
Espanya, però, «no anirà més enllà del que està aprovat en la directiva», lamenta Dalmau, que assegura que el govern ha ignorat les peticions de la CNPT. «Des del ministeri no s’ha proposat res en aquesta línia, ni tan sols s’ha esmentat», assegura. Igualment, Jiménez lamenta que el govern no hagi respost a la petició de la SEPAR d’aprofitar la transposició de la nova directiva europea per implantar l’empaquetat genèric. «Vam enviar fa ja temps un escrit al govern en el qual recordàvem la importància d’aquestes mesures i no hem rebut cap resposta», assegura aquest pneumòleg.
El PP ha tingut dos anys per adoptar la directiva
Però Espanya no només no va a adoptar mesures addicionals a curt termini, sinó que tampoc arriba a temps per transposar la directiva europea abans que es compleixi el termini donat per Brussel·les, que vencia divendres. El ministre de Sanitat en funcions, Alfonso Alonso, admetia dijous que «hi ha una disposició reglamentària que s’està tramitant», però que alguns aspectes de la directiva necessiten «un modificació legal» que no es pot dur a terme perquè «no hi ha Parlament per poder fer-la».
«Hi ha hagut temps suficient per implantar-la i aprovar-la abans que arribéssim a aquest moment», assegura Jiménez, que recorda que la normativa es va aprovar el 2014. «Esperem que el pròxim equip ministerial es posi a treballar per fer la transposició al més aviat possible», conclou aquest pneumòleg.
La presidenta de l’CNPT també afirma que «aquesta excusa no val» i que «potser no els interessava o hi ha alguns terrenys en els quals no es volen ficar». El problema, segons Dalmau, rau en la manca d’interès polític que hi ha hagut en aquesta legislatura a l’hora d’abordar el problema del tabaquisme, ja que «Espanya va prendre un posicionament de lideratge quan fa cinc anys es va implementar l’anterior llei, però des llavors no s’ha fet res, però res «.
Això, insisteix Dalmau, «no té a veure amb el color polític, no és una qüestió de qui va posar la llei o qui va venir després, és un problema de salut pública» i recorda que «el tabac és la principal causa de mort evitable nostre país «.
No obstant això, tot i el retard del govern a l’hora de transposar la directiva europea, els articles sobre la modificació dels paquets de tabac i picada d’embolicar seran aplicació automàtica, pel que a partir de demà és d’obligat compliment que incloguin les noves advertències sanitàries i les companyies tindran fins al 20 maig 2017 per aplicar-la a tots els seus productes. No queda clar, però, com s’han d’aplicar altres restriccions com les que afecten els purs o el tabac de pipa, que dependran de la forma de transposar la directiva, que depèn de cada estat.
Pressions de la indústria
Des de la indústria tabaquera s’ha insistit que algunes de les mesures proposades, com l’esmentat envasat genèric, són desproporcionades, innecessàries i no tenen justificació científica. La Taula del Tabac, òrgan representant de les empreses del sector a Espanya, assegura que «no hi ha informació contrastada i actualitzada sobre l’efectivitat d’aquesta mesura», cosa que neguen des de les societats mèdiques.
«Actualment tenim prou evidències científiques que demostren que en aquells països on l’empaquetat genèric ha estat implantat s’ha observat una disminució en el nombre de fumadors, un augment en el nombre de fumadors que intenten deixar de fumar i, el que és més important, una disminució en el nombre de joves que s’inicien al consum», explica Jiménez.
Des de la SEPAR han criticat la posició de les tabaqueres i Jiménez ha assegurat que aquesta indústria «està lluny d’assumir la seva responsabilitat». «Ells saben, i ho saben molt bé, que l’empaquetat genèric és una molt bona mesura per fer que disminueixi el nombre de fumadors joves, el problema és que va directament en contra del seu negoci», assegura Jiménez.
