Al Baldomer Solà l’entrada és força ordenada, dintre de les circumstàncies. Els alumnes d’infantil entren per una porta, els de 1r a 3r per una altra, els de 4t a 6è per una altra, i els d’institut per una altra. Temperatura, gel i cap endins. Els pares no poden entrar, i triguen a marxar de l’accés, la major part perquè volen preguntar coses a les mestres, altres perquè intenten veure alguna cosa des de la reixa. A quina hora els recollim? Quan comença el menjador? On he de pagar el material?… La pregunta estrella, però, és si tot està controlat. “La sensació és que volen que els asseguris que tot anirà bé, i nosaltres el que diem és que cal estar tranquils perquè s’estan prenent totes les mesures”, comenta Sílvia Ortiz, directora del Baldomer Solà. En aquest centre la setmana passada van trucar totes les famílies, gairebé 350, per explicar-los com aniria aquest primer dia, igual com feien setmanalment durant el confinament, “perquè més del 90% no tenen ordinadors ni miren la web”.
A la porta hi ha un matrimoni que vol saber si és obligatori portar la nena a l’escola. És una pregunta complicada que no es pot respondre només amb un sí o un no, perquè aquí es valora molt atraure les famílies des del convenciment, no la imposició. “Has de mesurar molt bé com et comuniques amb les famílies”, diu Sílvia Ortiz. Aquesta parella, per algun motiu, creu que l’escola només durarà una setmana i que després tornaran a confinar-se. Algú els ho ha dit. O segurament els ho han dit com a hipòtesi i ho han entès malament. Després de parlar amb la directora i de debatre-ho entre ells durant una bona estona, finalment deixen que la nena entri. Amb recança. Pare i mare estan a l’atur i pensen que per la seva filla no hi ha lloc més segur que casa seva.
253 mestres i 210 alumnes en quarantena
El 13 de març es van tancar els centres. Al juny es van reobrir molt tímidament i en la major part de casos els alumnes amb prou feines van posar-hi els peus per recollir les avaluacions. Al juliol i agost alguns han allotjat casals d’estiu, l’experiència dels quals ha estat globalment positiva. Però pels casals i colònies han passat al voltant de 250.000 infants i joves, que representen una mica més del 15% dels que se suposa que el sistema ha mobilitzat avui (i els propers dies). I sis mesos i un dia després, el curs ha començat bé, o relativament bé, segons la valoració feta pel Departament d’Educació.
Sobre un total de 5.400 centres educatius, només dos no han pogut obrir, perquè fa uns dies es van detectar positius entre el professorat. Un de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) i un altre de Montellà i Martinet (Cerdanya). Però tots dos ho faran aquest mateix dijous. I sobre un col·lectiu d’uns 130.000 docents, n’hi ha 253 que no han pogut anar a treballar, perquè han donat positiu (67) o perquè han de fer quarantena per haver estat en contacte amb algun positiu, i que se sumen als 800 inicials que han obtingut una baixa mèdica perquè tenen afeccions de risc. També 210 alumnes de moment es queden a casa a causa de la Covid, dels quals 23 són positius i la resta contactes.
Al País Valencià porten una setmana d’avantatge, ja que van començar l’escola el dia 7, i avui ja n’han fet un primer balanç. Segons informa la conselleria d’Educació, aquesta primera setmana “el 99,93 % dels grups d’alumnes dels centres educatius la finalitzen sense incidències”. En altres paraules, dels 1.845 centres educatius que conformen el sistema educatiu valencià només s’han registrat incidències a 12. I dels 47.000 grups estables, se n’han hagut de confinar 32, els quals aquesta setmana faran ensenyament a distància.
Ahir, al Baldomer Solà hi van anar tots els docents. I, segons Ortiz, ho van fer amb moltes ganes: “Tenim un claustre molt engrescat i ara mateix la motivació supera qualsevol tipus de por; no ha fallat ningú, al contrari, tothom estava desitjant que arribés aquest dia”, explica la directora.
Agraïment als claustres i els municipis
El conseller Bargalló, que ahir al matí va inaugurar el curs a l’escola Joaquim Ruyra, al barri de La Florida de L’Hospitalet, ha promès màxima transparència: informaran cada dia sobre les incidències a través dels mitjans i dels canals de telegram que han habilitat per comunicar-se directament amb les famílies i els professionals. “Tot el que està passant a l’escola se sabrà, no ho podem deixar a mans dels rumors i la informació no certa”, ha afirmat el conseller. Ara mateix, però, no se sap quantes famílies han deixat de portar els seus fills a l’escola per por.
En la seva compareixença amb els mitjans, Bargalló va explicar que va triar aquesta escola perquè es troba on es troba i perquè està en obres per millorar els accessos, però sobretot perquè han fet una pla d’obertura “extraordinari”. Bargalló s’ha felicitat per les “poques incidències” del primer dia i ha aprofitat per enviar dos agraïments molt concrets: als claustres i als municipis. “Havíem d’obrir per garantir el dret a l’educació i socialització d’infants i joves. I havíem d’obrir amb les incerteses constants de les mesures sanitàries, dels canvis de l’epidèmia i dels nous estudis que van aportant noves dades i fan prendre noves decisions. I no haguéssim pogut obrir cap centre si no fos per l’esforç i el sacrifici, la dedicació i el treball dels claustres i sense el suport i el compromís dels ajuntaments”. Els primers quinze dies són claus, admet Bargalló, i bona part d’aquesta clau rau en aquest compromís del professorat i del món local.
Gairebé al mateix temps i sense possibilitat de comunicació prèvia, la directora del Baldomer Solà ha fet la mateixa reflexió: “Aquestes dues primeres setmanes són molt importants”. Per esvair pors, i perquè “hi ha gent a casa a l’expectativa, i si veuen que la cosa va bé, s’animaran a portar els seus fills a l’escola”. La possibilitat que la desconnexió durant el confinament sigui un factor que dispari l’absentisme és una de les grans incògnites d’aquest inici de curs. Des de fa dos anys, el Consorci d’Educació de Badalona Sud impulsa, amb el suport de la Fundació Carles Blanch i la col·laboració dels centres educatius i els comerços de la zona una campanya ciutadana per lluitar contra l’elevada taxa d’absentisme escolar. Amb un lema molt cinematogràfic: “Que l’escola t’acompanyi”. La pandèmia i el confinament van impedir avaluar els resultats d’aquesta campanya, que ara es reprendrà, segons explica Ramon Sanahuja, gerent d’Educació del Consorci. Per Ortiz, “el que intentem és ser molt propers a les famílies i fer un treball molt engrescador a l’aula perquè siguin els alumnes els qui diguin als seus pares i mares que volen anar-hi”, comenta.
Missatges d’ànims i crítiques
Les xarxes s’han omplert de missatges positius, de missatges d’ànims, de mostres d’entusiasme en l’acollida als alumnes. A sota recollim uns quants exemples. Però no tot han estat flors i violes. Els sindicats han protagonitzat concentracions unitàries davant les seus del Departament i dels diferents serveis territorials per denunciar el que entenen com un inici de curs sense les mesures de seguretat adients, i amb les ràtios encara massa elevades. Els set sindicats han tornat a publicar un manifest unitari, com ja van fer a finals d’agost, en el qual, ara sí, parlen d’una eventual convocatòria de vaga: “Considerem que ha arribat el moment de plantejar quin tipus de mesures de pressió són necessàries per garantir que els centres educatius siguin realment segurs. Per aquest motiu, hem iniciat una «Consulta Unitària» sobre la possibilitat d’una vaga i altres mobilitzacions que durem a terme durant el mes de setembre. Així mateix hem acordat presentar denúncies a inspecció de treball, tal i com ja vam fer amb el Pla de reobertura del mes de juny”.
A banda, algunes AMPA també han aixecat la veu: la de l’Escola Ponent de Granollers ha denunciat que els substituts no han arribat i que per això “cent alumnes no han pogut exercir el seu dret a l’educació”. I que tampoc hi ha hagut prou reforços per reduir ràtios. La de l’Institut Escola Arts del barri de Sants de Barcelona (el centre que va escollir el conseller per inaugurar el curs passat), fa dies que protesten perquè hi ha un seguit d’obres que no estan acabades, i això provocarà entre altres coses que els alumnes es quedin sense pati mentre no enllestexin les obres.
Deja una respuesta