Autor: Agència SINC

  • Un microdispositiu d’anàlisi de sang detecta la diabetis de forma ràpida

    Investigadors de la Universitat de Sevilla, en col·laboració amb la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units), han dissenyat i desenvolupat un microdispositiu portable de detecció de fluids per identificar l’hemoglobina glicada i l’albúmina, dos marcadors relacionats amb la diabetis. La plataforma, encara en fase de prototip, separa i analitza la mostra amb major precisió i redueix el temps d’anàlisi a menys de tres minuts.

    L’hemoglobina és una proteïna que es troba en els glòbuls vermells i té la funció de transportar l’oxigen dels pulmons als teixits. La glucosa s’uneix a ella per formar hemoglobina glucosilada (també anomenada glicada o 1c). Aquesta unió es manté fins que el glòbul vermell és rebutjat, en aproximadament 120 dies. Quan els nivells de glucosa augmenten, també s’incrementa l’hemoglobina 1c.

    El prototip redueix el temps d’anàlisi a menys de tres minuts

    El mesurament de proteïnes de sang d’aquest tipus d’hemoglobina serveix com a eina per al diagnòstic de la diabetis i permet escometre un seguiment del control de glucosa en pacients. «Aquest examen serveix per determinar com ha estat el perfil glucèmic d’una persona en els últims 3 mesos. Nivells superiors al 6,5 o 7% podrien ser indicatius d’un mal control glucèmic i possible presència de la malaltia», precisa la investigadora de la Universitat de Sevilla Maria Ramos Payán, una de les autores de l’estudi.

    Fins al moment, els pacients compten amb unes tires reactives per mesurar els seus nivells de glucosa. No obstant això, quan requereixen valors més exactes s’envien les seves mostres de sang al laboratori. És en aquest punt on el nou dispositiu aporta els seus avantatges, ja que és portable i combina en una mateixa plataforma múltiples funcions: tractament de la mostra, separació i anàlisi de resultats on-line. Aquestes possibilitats redueixen el temps d’obtenció de resultats a 2,2 minuts.

    El procés comença amb la preparació de la mostra on un microlitre de sang es dilueix 500 vegades, es microfiltra, es centrifuga i s’injecta a la plataforma. Aquesta se separa mitjançant electroforesi capil·lar, un mètode per separar les diferents substàncies en funció de la seva càrrega i mida. «La idea és diferenciar l’hemoglobina en subunitats alfa i beta. Conèixer els seus percentatges glicados/glucosilados ens aporta la pista de la presència o no de diabetis», especifica la investigadora.

    Després de la separació de les subunitats d’hemoglobina, aquestes passen a l’espectròmetre de masses que analitza totes les molècules presents en una mostra. D’aquesta manera, detecta l’hemoglobina 1c i l’albúmina glucosilada, un marcador addicional per controlar l’estat glucèmic en persones amb diabetis. «Encara que l’hemoglobina glicada es manté en l’organisme 120 dies i l’albúmina glicada ho fa menys temps, totes dues en conjunt proporcionen una imatge més completa del perfil glucèmic del pacient. Això ens ajuda a realitzar un millor seguiment en pacients, a predir millor el risc de diabetis i a detectar la malaltia d’una manera més ràpida i precisa», assegura Ramos.

    Plataforma portable

    A més de la precisió en els resultats, els experts apunten que és l’únic mètode portable, que s’acobla via on-line a l’espectròmetre de masses i que ofereix resultats de dos paràmetres, l’hemoglobina glicada i l’albúmina glicada, oferint més informació en una sola etapa d’anàlisi que les tecnologies actuals. «Això redueix els costos d’instrumentació i la cadena d’errors, ja que es simplifica el procés i es redueix el temps. A més es requereix una mínima preparació i manipulació de la mostra», destaca.

    Per corroborar els resultats, publicats a la revista Analytical Chemistry, els investigadors han comparat les dades de les mostres analitzades, procedents de l’hospital de Carolina del Nord, amb els d’un laboratori clínic. Tots dos coincideixen en pacients amb diferents percentatges d’hemoglobina 1c.

    Els investigadors treballen ja en integrar tot el procediment en una mateixa plataforma, és a dir, que el procés que desenvolupa l’espectròmetre de masses, també s’inclogui en un xip microelectrònic. «La nostra idea és aconseguir un sol dispositiu que estigui present en les consultes mèdiques i permeti un diagnòstic ràpid i precís», avança l’experta.

  • La manca de suport legal posa en perill la salut dels transgènere

    Aquest és un article publicat a l’Agència Sinc 

    El 2015 va ser un any sense precedents en el reconeixement dels drets dels transsexuals en alguns països desenvolupats. No obstant això, segons una sèrie d’estudis publicats a la revista The Lancet, aquesta identificació pública encara ha de traduir-se en un esforç per millorar la salut de les persones trans de tot el món.

    La publicació, realitzada amb l’aportació dels membres de la comunitat transgènere, mostra les grans llacunes en la comprensió de la salut d’aquestes persones a causa de la falta d’informació.

    Les estimacions indiquen que hi ha uns 25 milions de persones trans al món. La discriminació i marginació que pateixen en la societat porta a aquest grup socialment marginat a tenir índexs molt elevats de depressió (60%), en comparació amb la resta de persones, i majors problemes de salut física i mental.

    «Un gran nombre de persones trans segueixen patint l’estigma social i s’enfronten a la discriminació, l’assetjament i l’abús diari. Són empesos als marges de la societat, sovint troben obstacles per aconseguir feina i són exclosos de les seves famílies, la qual cosa els genera un malestar tant emocional com físic», explica a Sinc Sam Winter, un dels autors i investigador a la universitat de Curtin Austràlia. «A més troben minvades les seves oportunitats de trobar habitatge o una assistència sanitària competent», afegeix.

    Com a resultat d’aquest context social i legal, «molts són arrossegats a comportaments o situacions de risc, com ara el treball sexual, el consum de drogues i el sexe sense protecció», informa l’expert. Fins i tot s’ha demostrat que la dones transgènere estan gairebé 50 vegades més exposades al contagi pel VIH que la resta de la població, segons exposa Winter.

    La violència contra ells és generalitzada. Entre 2008 i 2016 va haver-hi 2.115 assassinats registrats de persones d’aquest col·lectiu en tot el món, sense tenir en compte la resta d’assassinats no declarats o no resolts.

    Salut agreujada per la falta de lleis

    La majoria de països del món no disposen de mesures normatives o administratives de reconeixement de gènere a les persones trans. A Europa, vuit estats no ofereixen un reconeixement legal i 17 encara imposen l’esterilització d’aquells que busquen canviar-se de sexe.

    «Molts dels problemes de salut als quals s’enfronten es veuen agreujats per les lleis i la política que els neguen el reconeixement de gènere. En cap altra comunitat és tan clar el vincle entre drets i salut», declara Winter.

    Les lleis a Argentina, Dinamarca, Malta, Irlanda i Noruega són les més progressistes i han adoptat una declaració model mitjançant la qual les persones trans puguin determinar el seu gènere mitjançant un simple procés administratiu. Les lleis argentines i malteses defensen, a més, explícitament el seu dret a l’atenció sanitària.

    Altres països, entre els quals es troben Nova Zelanda, Austràlia, Nepal, Pakistan i l’Índia, estan en procés de reconèixer la diversitat de gènere més enllà de la simple diferenciació entre dona i home.

    Acabar amb l’estigma social

    Reduir la marginació i la discriminació és l’objectiu principal d’aquests investigadors. Proposen que la via a seguir és crear lleis i polítiques que garanteixin el reconeixement de gènere i una atenció mèdica adequada.

    «Desafortunadament, les persones trans sovint es retraten, en els mitjans de comunicació, d’una manera còmica o altament estereotipada, o com a individus amb desordres mentals. Cal que s’estableixin directrius de com informar sobre aquest col·lectiu», expressa l’investigador de la universitat de Curtin.

    «Un pas històric és la proposta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar el diagnòstic de les persones transgènere del capítol relacionat amb els ‘trastorns mentals i del comportament’, i passar-ho al de ‘condicions relacionades amb la salut sexual’ , a causa que l’avaluació com a problema de la salut mental reforça l’estigma social», manifesten els autors.

    De la mateixa manera sol·liciten que es reconsideri el diagnòstic ‘d’incongruència de gènere en la infància’, que els governs de tot el món posin fi a les teràpies ‘reparatives de gènere’ a les quals titllen de ‘poc ètiques’ i que l’accés a les hormones masculines i femenines sigui finançat de la mateixa manera que la resta de cures de la salut.

    En el seu lloc defensen que s’ha de proporcionar als nens una major informació i suport que els ajudi a comprendre i expressar la seva identitat de gènere. «Les escoles han de ser més inclusives amb la diversitat de gènere i tots els mestres han de poder treballar amb les persones trans i educar els seus alumnes sobre aquest col·lectiu», subratllen els autors en l’informe.

    L’assoliment de l’equitat en salut per a la comunitat transgènere requereix un lideratge mèdic i polític, una mobilització de la societat i proteccions legals.

    «La salut i el benestar de les persones trans depèn del respecte dels seus drets. On sigui que visquin, i independentment de quina sigui l’àrea de les seves vides, tenen el mateix dret que la resta de persones a la igualtat, la dignitat i a rebre una atenció sanitària adequada «, conclou Winter.

    Els estudis van ser duts a terme pels investigadors de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), la Universitat Johns Hopkins (EUA), la Universitat de Curtin (Austràlia) i el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD).

  • «El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on més es necessita»

    La seva creació va guanyar per aclaparadora majoria la votació popular del Premi a l’Inventor Europeu 2016, cerimònia que es va celebrar la setmana passada a Lisboa. Aquesta plataforma ha estat ja utilitzada per al diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a l’Àfrica Subsahariana.

    La científica de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) Helen Lee ha guanyat el premi de l’opinió pública, amb un 64% dels vots, en els guardons d’Inventor Europeu de l’Oficina Europea de Patents, lliurats en una cerimònia celebrada al auditori MEO Arena de Lisboa. L’invent de Lee, denominat SAMBA (sigles de Simple Amplification Bassed Assay), és una plataforma compacta de diagnòstic de malalties com el VIH i l’hepatitis, pensat per utilitzar-se en regions d’escassos recursos.

    «Vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per a països rics»

    «Vaig decidir crear aquest sistema perquè vaig veure que era necessari. Durant un temps vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic [Abbott Laboratories] i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per al seu ús en països rics», comenta aquesta investigadora de 75 anys en una entrevista a Sinc a la capital portuguesa.

    «El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on es més es necessita: els països pobres», afegeix.

    Segons explica Lee, «les proves del VIH convencionals requereixen un transport en cadena de fred de les mostres de sang que després són portades a laboratoris professionals. Aquest no és l’entorn que ens trobem en els països de l’Àfrica Subsahariana, on la infraestructura és insuficient i ni tan sols la xarxa elèctrica funciona bé», destaca.

    Per això es va proposar simplificar tot el procés. «En aquests països la gent viatja grans distàncies, moltes vegades a peu per anar al metge. Volia que en aquesta mateixa visita poguessin fer l’anàlisi i s’emportessin ja el tractament».

    El seu invent permet fer l’anàlisi de sang i, en qüestió de minuts, donar la informació de la càrrega viral, una cosa fonamental per a subministrar el tractament adequat. No requereix de personal entrenat -en deu minuts s’aprèn a manejar- ni d’infraestructura clínica. Funciona endollat ​​a la xarxa elèctrica o amb bateries de vuit hores de durada i no es veu afectat ni per la calor ni la humitat. A més, dóna resultats a simple vista, en lloc de dependre de complexos microscopis o costoses tècniques de visualització.

    Una màquina de diagnòstic premiada pel seu disseny

    SAMBA realitza l’anàlisi mitjançant una mostra de sang del pacient que es col·loca en la màquina on s’insereix una vareta, similar a les de test d’embaràs, impregnada amb àcids nucleics. Aquests productes químics no necessiten refrigeració i amplifiquen l’ARN viral a la mostra fins a generar un canvi de color a la vareta: dues línies vermelles indiquen que la mostra és positiva, una línia que és negativa i si no hi ha línia és perquè la prova no és vàlida.

    La investigadora i emprendedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d'anàlisi ràpida de VIH i hepatitis per països d'escassos recursos/ EPO
    La investigadora i emprendedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d’anàlisi ràpida de VIH i hepatitis per països d’escassos recursos/ EPO

    La investigadora i emprenedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d’anàlisi ràpid de VIH i hepatitis per països d’escassos recursos. / EPO

    La màquina té un aspecte compacte semblant al d’una cafetera de càpsules. El seu disseny, obra de l’empresa sueca Myra Industriell Design, ha rebut diversos premis. «A més de funcional, volíem que fos estèticament bella. No per anar a països pobres ha de ser cutre «, remarca Helen Lee. El sistema pot ser controlat des d’una aplicació de smartphone o tauleta, que ha estat també realitzada per l’equip.

    Per al desenvolupament i distribució de SAMBA, Lee va crear una empresa anomenada Diagnostics for the Real World (DWR), una spin-off de la Universitat de Cambridge, que també compta amb una seu a Sunnyvale (Califòrnia). El sistema va ser llançat el 2011 i des de llavors ha estat utilitzat per a diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a Malawi i a Uganda, en cooperació amb Metges sense Fronteres i altres organitzacions d’ajuda humanitària.

    El seu invent dóna en pocs minuts la informació de la càrrega viral, sense necessitat de personal entrenat ni infraestructura clínica

    Una de les principals innovacions d’aquesta tecnologia és que detecta el virus directament a la sang, no els anticossos, la qual cosa permet diagnosticar de VIH a nens menors de 18 mesos, ja que els petits a aquesta edat encara no han desenvolupat anticossos per lluitar contra la malaltia i és molt probable que morin abans de complir dos anys si no són tractats.

    Fer-ho bé i fer el bé

    A més de VIH i hepatitis, la plataforma està preparada per diagnosticar grip A i B, gonorrea i clamídia. La firma està ultimant ara una nova versió (SAMBA II), que està sent sotmesa a assajos clínics i les millores permetran subministrar diagnòstics més ràpids i cobrir més malalties, assenyala Lee.

    Encara que SAMBA podria servir també per diagnosticar el virus de la Zika, Lee prefereix centrar-se en malalties que són més constants, per a les que ja hi ha protocols de control i seguretat establerts, que en noves epidèmies.

    El model de negoci de DWR és un xic peculiar. «Limitem els nostres beneficis al 50% i tenim ajudes d’institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Wellcome Trust i Unitaid, entre d’altres», diu Lee.

    «Som una empresa que manté l’esperit de fer-ho bé i fer el bé [doing well and doing good]. No sé si tenen una expressió similar en espanyol», diu amb el seu perenne somriure.

    Els innovadors de l’any

    La setmana passada es van lliurar a Lisboa els premis Inventor Europeu 2016 en les seves sis categories. Atorgats per l’Oficina Europea de Patents, pretenen honorar inventors que amb el seu treball «han fet una contribució al desenvolupament social, al progrés tecnològic i al creixement econòmic». Uns 600 convidats del món de la política, els negocis i l’acadèmia van assistir a l’esdeveniment.

    A més de Helen Lee -que es va fer amb el premi de l’opinió pública- destaquen els físics alemanys Bernhard Gleich i Jürgen Weizenecker, que van guanyar en la categoria d’indústria amb la seva tecnologia d’imatges mitjançant partícules magnètiques (MPI) en temps real dels teixits del cos.

    En la categoria d’investigació el guardó va ser per al neurocirurgià Alim-Louis Benabid (França), per haver revolucionat el tractament del Parkinson i altres malalties neurològiques amb l’ús d’alta freqüència d’estimulació cerebral profunda.

    Per la seva banda, els danesos Tue Johannessen, Ulrich Quaade, Claus Hviid Christensen i Jens Kehlet Nørskov van guanyar en l’apartat de pimes per l’aplicació d’amoníac en forma sòlida per reduir la contaminació de l’aire dels motors dièsel.

    L’enginyer químic nord-americà Robert Langer va obtenir el premi de països no europeus amb la seva invenció de plàstics biodegradables que encapsulen fàrmacs contra el càncer.

    Per acabar, l’enginyer Anton van Zanten (Alemanya) es va endur el premi a la trajectòria de tota una vida per les seves contribucions als sistemes de seguretat per a automòbils que han salvat milers de vides i que ara són obligatoris en els cotxes nous.

  • Els danys de la desnutrició duren tota la vida i es transmeten als fills

    Les persones mal nodrides són més propenses a morir per infeccions comunes i altres malalties immunològiques que no per la manca d’aliments. Aquesta és la conclusió d’una revisió d’estudis publicada aquesta setmana a Trends in Immunology. El treball ofereix un nou enfocament sobre la mortalitat associada a la desnutrició i l’obesitat.

    Els autors de l’estudi asseguren que fins i tot després que les persones adoptin una dieta saludable, els problemes persisteixen durant tota la vida. Clara Bourke, investigadora del Centre de Genòmica i Salut Infantil de Londres (Regne Unit) i autora principal del treball, considera que la imatge que té la societat sobre la malnutrició d’un nen que estigui prim fins als ossos, “consumint-se”, és només “la punta de l’iceberg” d’un conjunt de trastorns associats. “La descompensació de nutrients provoca, entre molts altres problemes, el deteriorament de l’intestí i del sistema respiratori”, assegura Bourke.

    El retard en el creixement és la manifestació més visible de la malnutrició. Les persones amb aquest problema en països en vies de desenvolupament no aconsegueixen l’altura que haurien de tenir i, malgrat el seu aspecte saludable, són més vulnerables a infeccions i inflamacions d’òrgans. A més, la seva sang té menys glòbuls blancs, les membranes de la pell i l’intestí són més fàcils de trencar pels patògens, i els seus ganglis limfàtics funcionen malament durant tota la seva vida.

    “La desnutrició pot ser el resultat de menjar molt poques calories, o portar una dieta amb excés de greix i sucre, o no ser capaç d’assimilar els nutrients”, apunta l’experta. “En els nens això és particularment perjudicial, perquè hi ha molts processos de desenvolupament que tenen lloc en la infància i que requereixen que tot l’organisme funcioni amb un alt rendiment”.

    Un trastorn circular

    Un dels aspectes que més ha sorprès els investigadors és que la relació entre desnutrició i problemes immunològics no segueix una seqüència lineal, sinó que totes dues són causa i conseqüència a la vegada: no se sap quin és l’ou i quina la gallina. “Sempre s’ha pensat que el sistema immunològic és el que condueix a la patologia, però les noves eines experimentals són capaces d’aïllar els efectes de la dieta per si sola”, recalca la investigadora.

    “Com més investiguem el sistema immunològic, més gran és el paper que se li atorga. No només combat les infeccions sinó que afecta el metabolisme, les funcions neurològiques i el creixement, factors que també es veuen afectats per la malnutrició”, afegeix.

    A més, les alteracions del sistema immunològic deixen empremta en l’ADN a través de marques epigenètiques que es transmeten de pares a fills fins i tot després de diverses generacions. Si les persones desnodrides tenen descendència, els seus fills heretaran un sistema immunològic alterat que pot causar-los desnutrició, fins i tot si els nens tenen una dieta adequada.

    Bourke imagina un futur en què els metges, mitjançant anàlisis immunològics individualitzats, podrien identificar els joves més susceptibles a patir infeccions per tractar-los de manera precoç.

    Aquest és un article publicat a l’Agència SINC