Just Deploy It!

Autor: Blanca Blay

  • Barcelona, ​​Amsterdam, Copenhaguen i Viena: principals candidates per allotjar l’Agència Europea del Medicament

    La sortida del Regne Unit de la Unió Europea ofereix a la resta d’estats membres un pastís molt temptador: l’Agència Europea del Medicament (EMA per les sigles en anglès), la seu de la qual es troba des de 1992 a Londres i ara ha de ser reubicada arran del Brexit, previsiblement a l’abril de 2019.

    El pastís no és petit: segons xifres de 2015, l’EMA compta amb prop de 900 treballadors qualificats i mou al voltant de 36.000 visitants a l’any, entre científics, professionals sanitaris o de la indústria del medicament. És per això que a aquesta agència, un dels molts organismes descentralitzats de la Unió Europea, no li falten, precisament, pretendents.

    Fins a la data almenys una vintena de països han expressat la seva voluntat d’acollir l’agència, que té com a principal responsabilitat la protecció i promoció de la salut mitjançant l’avaluació i supervisió dels medicaments d’ús humà i veterinari.

    La llista encara no està tancada però a tan sols uns dies perquè es tanqui el termini de presentació de candidatures -acaba el 31 d’aquest mes- ja sonen els noms de les ciutats amb més possibilitats d’acollir l’EMA: Barcelona, ​​Amsterdam, Copenhaguen o Viena.

    Aquestes són les que treuen millor nota en els requisits tècnics. No obstant això, la decisió final que es prengui a la tardor serà política, en un procés de votació a l’estil ‘Eurovisió’. Els ministres d’Afers Generals seran els encarregats de fer la votació, que es desenvoluparà en un màxim de tres rondes en una votació secreta.

    Brussel·les fixa cinc requisits tècnics

    A grans trets, les institucions europees fixen cinc requisits. El primer és garantir la capacitat per allotjar l’activitat de l’agència -la seu de Londres té 27.000 metres quadrats i inclou sales de conferències i un auditori- i la seva posada en marxa dins el termini que duri el Brexit.

    El segon és l’accessibilitat i la bona connexió de la seu, ja que els viatges derivats de l’activitat de l’agència són molts a l’any i des de molts països. El 2015 es van reservar fins a 30.000 nits d’hotel per visites de treball. «Al final, el que importa és que sigui una ciutat que estigui molt ben comunicada, la resta és una qüestió més política», asseguren a aquest mitjà fonts del sector de la investigació coneixedores del procés.

    El tercer i el quart tenen a veure amb el que s’ofereix als treballadors. D’una banda, l’existència d’equipaments escolars per als seus fills -648 nens i nenes, la meitat dels quals tenen entre 3 i 11 anys-. De l’altra, «un accés apropiat al mercat laboral, seguretat social i assistència mèdica» tant per als fills com per a les parelles dels treballadors. L’últim requisit té a veure amb la continuïtat del negoci iniciat el 2016.

    Barcelona: ben connectada i preferida per treballadors

    Més enllà dels requisits «objectius», el document elaborat per la Comissió Europea recomana tenir en compte l’esperit de descentralització adoptat per líders europeus el 2003 i 2008, segons el qual s’ha de prioritzar països que no alberguin cap altra agència.

    De prendre seriosament aquest criteri, Barcelona no estaria entre les primeres opcions, ja que a Espanya ja hi ha cinc agències europees (seguretat laboral, control de pesca, propietat intel·lectual, satèl·lit i energia) mentre que a Holanda, per exemple, n’hi ha dues (l’Europol i la Unitat de cooperació judicial), a Àustria una (Drets Fonamentals) i en altres cap. En total la UE compta amb 35 agències descentralitzades.

    No obstant això, Barcelona compta amb molts punts a favor seu. L’edifici que acolliria l’EMA és la Torre Glòries (antiga Torre Agbar), un edifici amb capacitat similar a la de l’actual seu i que ja compta amb oficines, un auditori i un pàrquing, entre d’altres. «Cap altra ciutat té un edifici a punt, a més d’icònic, per albergar l’EMA demà mateix, si cal», expressa Mateu Hernández, CEO de Barcelona Global.

    La ministra de Sanitat Dolors Montserrat amb el tinent d’alcalde Jaume Collboni i el secretari general del departament de Salut davant la Torre Glòries, il·luminada per l’EMA / AJUNTAMENT DE BARCELONA

    A més, Barcelona està ben connectada – l’aeroport del Prat és a 40 minuts i és el desè en trànsit de passatgers a la UE-. D’altra banda, Barcelona va quedar segona per darrere de Londres quan es va decidir la seva primera ubicació, a principis dels noranta, i des de llavors la ciutat ha guanyat fama internacional i prestigi.

    Segons dades recollides per Barcelona Global, la capital catalana compta amb 31 centres de recerca biomèdica, ciències de la salut i sanitat animal i amb 230 laboratoris i és la cinquena ciutat europea en termes de producció científica. Espanya és el segon país europeu en nombre d’assajos clínics.

    Un altre punt a favor és que és la favorita dels actuals treballadors, segons una enquesta interna a la qual ha tingut accés La Vanguardia. «La retenció del talent que treballa a l’EMA és clau, si es decideix una ciutat que no agrada als treballadors molts optaran per buscar una altra feina a Londres», vaticina Hernández. En contra seu juga el fantasma del «Procés», tot i que el Govern de Rajoy, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona exhibeixen unitat respecte a la candidatura.

    Amsterdam i Copenhaguen: ‘el model europeu’

    Segons l’expert en Farmacologia Joan Ramon Laporte, coneixedor de l’EMA i els requisits tècnics, Amsterdam i Copenhaguen són dues candidates fortes. Totes dues estan ben connectades -compten amb aeroport amb múltiples connexions internacionals- i es presenten com ‘el model europeu’ pel que fa a eficiència, serietat i innovació.

    «Els holandesos són molt bons a l’hora de treballar per obtenir fons comunitaris i en matèria de medicaments Holanda és un dels països que més diners s’endú. Tenen molts vincles amb la indústria i la bandera de la innovació», explica Laporte.

    «D’altra banda, Copenhaguen compta amb l’Agència Nacional Danesa, que col·labora habitualment amb l’EMA», apunta el farmacòleg. A la pàgina de promoció de la candidatura, Dinamarca presenta Copenhaguen com el lloc ideal per l’EMA però també per als seus treballadors i famílies, destacant la qualitat de vida del país. Destaquen «el gran nombre d’escoles internacionals i les altes competències lingüístiques dels danesos» així com que no s’espera «treballar com un esclau, de vuit a vuit».

    Mateu Hernández reconeix que Amsterdam i Copenhaguen són competidores potents. No obstant això, cap de les dues té a punt un edifici com la Torre Glòries. «Amsterdam ha ofert un edifici temporal mentre construeix un nou per l’EMA mentre que Copenhaguen, igual que Viena, tenen alguns suggeriments però cap determinant», explica.

    Viena, Lilla o Milà: amb possibilitats

    Altres ciutats com Lilla, Viena o Milà també tenen possibilitats. Viena té a favor seu la posició geogràfica i la bona comunicació. Al cor d’Europa, Àustria podria jugar també amb avantatge en cas de comptar amb el suport dels països de l’est, que podrien pactar votar en bloc en la decisió final que prenguin els 27.

    «Milà té possibilitats tècniques però està a prop de Parma, on ja es troba l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària», diu Mateu Hernández. En els mateixos termes s’expressa Joan Ramon Laporte, que tot i que destaca l’elevat consens al país i la transversalitat en el suport intern a la candidatura, descarta que Milà quedi entre les opcions finalistes.

    Pel que fa a Lilla, tant Hernández com Laporte coincideixen a excloure-la de la recta final, encara que per diferents motius. Laporte explica que encara que l’aeroport és molt més petit que altres com Amsterdam o Barcelona, en una negociació política França podria oferir, a canvi d’acollir la AME, renunciar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, que cada mes suposa el trasllat de més d’un miler de persones -entre eurodiputats, assistents i periodistes- des de Brussel·les fins a la ciutat francesa. Per la seva banda Hernández esmenta que el més probable és que França aposti més per quedar-se amb l’Autoritat Bancària Europea, que també ha de ser reubicada.

  • «Cada dia veus com amb l’alzheimer la gent queda desprotegida i la càrrega familiar és tremenda»

    Ana Malagelada és doctora en medicina i especialista en neurologia. Durant vint anys ha estat metge adjunt del servei de neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, fascinada per l’estudi i el tractament de malalties neurodegeneratives com l’alzheimer. El desconeixement amb què es troben de cop i volta els familiars dels seus pacients l’ha dut a escriure, juntament amb el doctor Nolasc Acarín, el llibre ‘Alzheimer. Envejecimiento y demencia’ (Editorial RBA). Espera, diu, que el llibre serveixi com a guia als familiars i cuidadors.

    Fa cent anys que es va posar nom per primera vegada a l’alzheimer. En aquest temps, quins interrogants s’han descobert i quins queden per resoldre?

    Sí. Alois Alzheimer va ser el primer que va descobrir els canvis que es produïen al cervell però mentrestant s’han descobert coses com la proteïna miloide, què li passa a la proteïna per deixar de funcionar, per què resulta tòxica i altres aspectes neuropatològics. Per exemple, s’ha vist que la inflamació o la deformació del cervell és un primer pas. També s’ha descobert, en els últims anys, la predisposició genètica cap a la malaltia i això, d’alguna manera, també suposa incidir en el tractament en el futur, basant-nos en la genètica i en la neuropatologia.

    Quina és la predisposició genètica?

    En la malaltia dels joves, per exemple, la genètica és molt determinant. En la malaltia senil també, però hi ha altres factors afegits que fan que una persona desenvolupi la malaltia o no. Per exemple, en bessons homozigots [amb el mateix cromosoma], que tenen la mateixa predisposició genètica, s’ha vist que prop d’un de cada dos no la desenvolupa. Per tant, hi ha molts factors externs que fan que es desencadeni la malaltia.  [El llibre apunta que el segon factor de risc, després de l’envelliment, és la història familiar de malaltia: aproximadament el 40% dels malalts presenta un antecedent familiar d’alzheimer]

    Quins factors?

    Per exemple factors metabòlics. L’obesitat, sobretot a l’edat de 50 o 60 anys, determina una freqüència més alta. També s’ha vist amb la diabetis, considerat un factor de risc, o una dieta pobra en vegetals i fruita. S’han fet estudis que demostren que la dieta mediterrània és un factor de protecció, és a dir, que el risc és inferior.

    Quan es diu que exercitar la memòria ajuda, és cert?

    No és un factor de protecció absolut. Sí que és cert que com més activitat intel·lectual has tingut al llarg de la vida, menys risc tens, però no sabem fins a quin punt. Sabem que desenvolupar més connexions neuronals fa que es manifesti més tard, si es presenta, l’alzheimer, i també tens més ‘eines’ per lluitar contra les neurones que deixen de funcionar.

    Un dels principals interrogants per resoldre és la causa de l’alzheimer. En tenim alguna pista?

    No. S’està mirant molt pel tema genètic i d’inflamació però sobre la causa realment no hi ha cap orientació. Hi ha molts tractaments per evitar la inflamació i controlar la proteïna però el factor causal encara es desconeix.

    Malagelada és coautora del llibre ‘Alzheimer. Envelliment i demència’ / © SANDRA LÁZARO

    Quin és el ventall de tractaments que hi ha actualment i quina és la seva eficàcia?

    El ventall, actualment, és bastant pobre. Hi ha quatre o cinc fàrmacs i el que fan, simplement, és alentir una mica el progrés de la malaltia. No l’aturen ni l’alenteixen de forma important. Ara s’estan fent estudis, que podrien donar resultats positius, sobre fàrmacs que intenten eliminar la proteïna miloide o evitar que es dipositi, però encara està per confirmar. La majoria van en la direcció, però, d’evitar la inflamació.

    Tampoc tenim cap pista de la seva cura. El doctor Rafael Blesa, del servei de Neurologia de l’Hospital Sant Pau, advertia en un esmorzar amb periodistes del perill de segons quins titulars per generar falses esperances d’una possible cura.

    Sí. Els titulars que diuen “d’aquí deu anys sortirà un tractament…” creen falses expectatives. Hem de tenir esperances però sempre mantenir la cautela. De moment no tenim res a la vista que ens indiqui que tindrem la solució d’aquí a poc temps.

    Fa unes setmanes, en una entrevista amb aquest mitjà, el farmacòleg francès Bernard Begaud parlava de la relació entre els psicofàrmacs i l’alzheimer, un punt que també toca el llibre.

    Sí. No podem dir que sigui un desencadenant de l’alzheimer, ni de bon tros. A dia d’avui no podem parlar de cap fàrmac que sospitem que sigui factor causal però és veritat que els psicofàrmacs, sobretot les benzodiazepines no ajuden. I, evidentment, si una persona està deteriorada i té un alzheimer, tot allò que baixi el seu nivell tensional, la seva capacitat de reacció, la rapidesa mental, farà que empitjori clínicament, almenys pel que fa a símptomes. És una malaltia que té molts anys d’evolució i fa anys no hi havia psicofàrmacs, per tant, no pot ser el factor número u, per exemple.

    En el llibre parleu dels primers senyals d’alarma d’un possible alzheimer. Hi ha senyals inequívocs?

    No. El que està clar és que quan hi ha una pèrdua de memòria que crida l’atenció -no el fet d’oblidar un nom puntualment, per exemple, que pot tenir relació amb l’estrès- ens hem de preocupar. Consultar-ho amb el metge no està de més.

    Molta gent jove, de prop de 40 anys, ens consulta per pèrdua de memòria i el 99’9% de casos és per estrès, per un ‘multitasking’ que a mesura que vas envellint és cada vegada més difícil. I aquí és quan pot haver-hi petits oblits.

    El pas previ és passar per la consulta de l’ambulatori? Hi ha prou coneixement entre els metges de família?

    El metge de capçalera té criteri per diagnosticar, per saber. Avui dia estan molt formats en demència. El llibre no va tan adreçat als metges sinó als cuidadors i als familiars. Sovint quan el familiar rep el diagnòstic està molt perdut. La família no sap què es trobarà ni com evolucionarà el seu parent ni com actuar. En part la idea és que el llibre els ajudi en tots aquests dubtes. L’alzheimer és una malaltia que espanta i el familiar se sent perdut.

    Ana Malagelada en un moment de la conversa / © SANDRA LÁZARO

    De vegades es diu que el malalt d’alzheimer ‘no pateix’ perquè no és conscient del que li passa. És cert això o es tracta d’una falsa creença?

    Sí que pateixen i, tot i que la consciència depèn en cada cas, en general sí que noten la pèrdua de memòria, sobretot en les fases inicials. Hi ha la sort que un percentatge no ho nota, tenen un desconeixement total de la seva simptomatologia i viuen feliços des dels inicis. La majoria però sí que pateix, potser no saben ben bé què els passa però noten alguna cosa. En fases més avançades ja no però el que sí que hi ha són emocions: poden sentir por, angoixa, sentir-se perduts…però patiment conscient que s’estan perdent facultats no.

    Poden tenir flaixos, no sabem per què. Sí que sabem que, per exemple, la música es conserva i va molt associada a les emocions. També s’ha fet un estudi que fa mirar pel·lícules de por a persones amb demència i després saben que han patit por; no recorden per què però recorden l’emoció. Això vol dir que les emocions perduren i per tant és important que encara que el malalt no sàpiga qui ets tu noti que està ben acollit, mostres d’afecte. Val la pena no oblidar-se mai que tens un malalt conscient d’alguna manera, fins i tot els metges, perquè no sabem quines parts estan conservant.

    Quan hi ha confusió, el millor per al malalt què és? Que els familiars li segueixin el joc o intentin raonar-li les coses?  

    El millor és no contradir. Hem de pensar que el raonament el perden i per tant és complicat que segueixin l’argumentació que puguem fer. Normalment és energia malgastada. El millor és desviar l’atenció. És normal que un malalt amb demència s’obsessioni o es capfiqui amb certs pensaments, com ara anar a casa seva (perquè no reconeix la casa on és) o que algú el persegueix i vol fer-li mal.

    Quan el malalt es rebel·la, per exemple, i no vol ajut perquè el rentis o el vesteixis, molt típic en la malaltia de l’alzheimer, el millor és explicar-li els passos següents. El malalt no és capaç de preveure què passarà en els segons següents i davant d’aquesta inseguretat i angoixa, d’estar en un món desconegut i rodejat de gent que no coneix, pot ser que reaccioni de forma agressiva. Per això és important explicar les coses de mica en mica.

    Hi ha patrons en l’alzheimer o cada cas és diferent?

    Cada cas és diferent. Hi ha alzheimers que realment no comencen per pèrdua de memòria, que poden presentar variants com afectació del llenguatge. El curs és molt variable però en l’alzheimer més clàssic sí que l’evolució és similar.

    Vivim en una societat en la qual hi ha sobreenvelliment i l’allargament de l’esperança de vida més alta. Més gent gran i per tant també, en proporció, més alzheimer. Estem parlant també d’un cost sanitari molt elevat.

    Cada dia veus com la gent queda totalment desprotegida i la càrrega familiar és tremenda. El problema és la repartició de recursos: s’estan emprant diners de la sanitat pública en tractaments o fàrmacs poc eficaços, amb despeses elevadíssimes, i en canvi per ajudes socials s’està donant molt poc. Els interessos fan que unes malalties siguin més visibles que altres. Falten molts centres de dia i residències perquè el futur serà més longevitat i més malalties cròniques. Caldrà més ajuda domiciliària, més treballadors socials i més infermeres, que poden jugar un paper clau en l’atenció de pacients crònics.

  • Planificació familiar i orientació sexual als barris més vulnerables

    Sis de cada mil joves barcelonines d’entre 15 i 19 anys són mares. La distribució d’embarassos adolescents, però no és homogènia a la ciutat. La taxa de fecunditat està lligada a la pobresa dels barris i es distribueix de forma desigual: Torre Baró, Trinitat Nova o Ciutat Meridiana, del districte de Nou Barris, o el barri de Baró de Viver a Sant Andreu presenten una major freqüència de naixements en dones adolescents que la mitjana de Barcelona.

    El mateix passa amb la taxa d’interrupció voluntària de l’embaràs. Mentre que a la ciutat el 71,5% dels embarassos en noies joves acaben en una interrupció, la xifra varia molt segons el codi postal. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi la taxa és del 92% mentre que, per exemple, al districte de Nou Barris només una de cada dos adolescents en estat interromp l’embaràs. A més, les dones nascudes a l’estat espanyol presenten una major freqüència d’avortaments del total d’embarassos en comparació amb les dones originàries de països de rendes baixes.

    Davant d’aquesta realitat, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va començar fa prop de deu anys un programa de salut comunitària per acostar infermeres i psicòlegs als barris més vulnerables. Des de fa uns mesos Barcelona ha decidit estendre el programa a més barris. Un d’aquests és el del Turó de la Peira-Can Peguera. “Són barris en què es pretén reduir la desigualtat generada per la pobresa i millorar-ne la salut”, diu la Noelia Vázquez, tècnica de Salut als barris.

    Una única trobada amb professionals

    Un espai íntim de consulta, una atenció individual i una conversa informal de tu a tu amb una infermera o una psicòloga durant una hora és la base del programa SIRIAN, acrònim de «Salut sexual i reproductiva en dones immigrades i autòctones». El programa va dirigit a noies i dones de 14 a 49 anys i nois de 14 a 29 i consisteix en una única trobada. Com a reclam s’ofereix una T-10 gratuïta.

    Al Turó de la Peira-Can Peguera (Nou Barris) l’espai es troba dins del casal de barri La Cosa Nostra i no ha estat escollit a l’atzar. Molts joves participen en activitats del casal i les mares vénen a buscar-hi els seus fills. És el cas de la Vaneza Torrico (25), boliviana d’origen, que hi duu els seus fills i que ha mantingut una trobada amb els professionals després que l’hi suggerís la Laia Nebot, psicòloga que participa en el programa comunitari.

    “L’objectiu és que les persones coneguin l’existència dels centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) [estructura de suport a l’Atenció Primària] i també el ventall de mètodes anticonceptius que existeixen”, explica.

    La Laia amb fulletons informatius del programa SIRIAN / © SANDRA LÁZARO

    Segons l’Enquesta de salut maternoinfantil de Barcelona del 2014, el 17,5% de dones que han tingut un naixement declaren que l’actual no era un embaràs planificat. De les dones que han tingut un naixement i que no havien planificat aquest embaràs, el 57,5% estaven utilitzant algun mètode anticonceptiu (anticonceptius orals, preservatiu, DIU etc.) que devia haver estat mal utilitzat o fallar.

    El cas de la Vaneza va ser, com diu ella, un cas de mala sort poc habitual. Segons explica, va quedar-se embarassada sense buscar-ho, després que el mètode anticonceptiu que feia servir, un DIU, fallés. A més, però, l’embaràs se li va complicar i va acabar perdent el fill.

    De tot plegat en va poder parlar amb la Laia. “Vaig poder desfogar-me i ella em va explicar altres mètodes, ja que del DIU, no en vull ni sentir a parlar. Jo desconeixia per exemple el condó vaginal o la vacuna i les pastilles no em van bé”, explica la Vaneza.

    Trencar barreres socials i culturals

    Ara té dos fills i el tercer és a punt de néixer. “Ella em va parlar de moltes coses i com que torno a estar embarassada em van explicar recursos per cuidar-me també”. “El fet de ser una consulta individualitzada et permet treballar certes barreres socials però també culturals”, diu la Laia.

    Sobre aquest punt la Vaneza explica que, per exemple, a Bolívia hi ha moltes menys eines i recursos d’educació sexual i “hi ha nenes de 13 i 14 anys que ja són mares perquè per ignorància en una primera relació ja és queden embarassades”. “És important que programes així arribin a la gent del carrer”, admet. Actualment el programa està desplegat a Trinitat Vella, Trinitat Nova, Verdum, Can Peguera, Turó de la Peira, Roquetes, Raval i Zona Nord de Nou Barris.

    La Vaneza en un moment de l’entrevista / © SANDRA LÁZARO

    La idea també és empoderar la dona perquè parli amb la seva parella de si no vol tenir més fills o vol fer servir un mètode anticonceptiu. “En una ocasió una dona paquistanesa em va demanar que li donés alguna cosa per no tenir fills però que el seu marit no pogués notar que prenia”, recorda la Laia. Amb tot, matisa que ni les infermeres ni les psicòlogues del programa recepten res sinó que només orienten i assessoren i, en tot cas, deriven al CAP o a l’ASSIR.

    “És important entendre que el SIRIAN no és un bolet que surt del no-res, sinó que es tracta d’un programa que s’insereix a la comunitat i per això hi ha contacte amb els serveis socials, les farmàcies, els instituts o els CAP del barri”, comenta la Noelia Vázquez. Els contactes previs ajuden, diu, a determinar la ubicació més ideal per a les consultes en funció de la comunitat de cada barri i també serveix perquè durant el seu funcionament es pugui derivar els usuaris a altres recursos que ja hi existeixen i que potser són desconeguts per alguns veïns, com va ser el cas de la Vaneza.

  • Treballadors de l’Hospital del Mar denuncien ‘coŀlapse’ a les noves urgències

    Un mes després que Puigdemont, Colau i Comín inauguressin les noves Urgències de l’Hospital del Mar, els treballadors denuncien la situació del servei. Manuel Royo, president del Comitè d’Empresa, explica que si bé estan molt satisfets amb l’obertura del nou espai, el servei es troba col·lapsat «pràcticament des de l’endemà de la inauguració». La manca de drenatge o, dit d’una altra manera, la impossibilitat d’ingressar a planta pacients ja diagnosticats a les Urgències de forma ràpida, fa que alguns s’esperin en boxs fins a 72 hores. «Hi ha molt d’espai però no hi ha drenatge», diu Royo, que insisteix en què el principal problema a les urgències té a veure amb la manca de llits disponibles a planta.

    En aquest sentit, expressa la necessitat d’acabar la resta d’obres d’ampliació de l’hospital, que preveuen una dotació més gran de llits per al centre. Qui també denuncia el «col·lapse» del servei és Xavi Tarragon, auxiliar d’infermeria al servei de cirurgia vascular de l’Hospital del Mar i delegat sindical de CATAC-CTS/IAC-CGT al Parc Salut Mar.“Les noves Urgències no solucionen gaire cosa i el col·lapse continua sent bastant constant”, lamenta aquest treballador.

    Un altre auxiliar d’infermeria de l’hospital, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica com, per exemple, divendres passat hi havia persones a Urgències que feia més de dotze hores que hi eren i com d’altres feia més de 72 hores que esperaven per ser traslladats a planta. El treballador també assegura a aquest mitjà que alguns boxs d’aïllament -pensats per a casos com ara un pacient amb meningitis o tuberculosi que requereix està aïllat de la resta- s’han doblat de manera que hi ha dos pacients en lloc d’un, mentre que els que requereixen aïllament s’han traslladat en boxs convencionals.

    Per la seva banda, l’Hospital del Mar reconeix un augment de l’activitat a l’àrea d’urgències -d’un 6,3% al juny- però ho atribueix a “una qüestió de sobrecàrrega assistencial”. “Durant la setmana del 19 de juny hi va haver dies en què les urgències es van incrementar de manera considerable, fins a un 40%, però sense poder dir que hem estat col·lapsats”, asseguren a aquest mitjà.

    Tarragon comparteix amb Royo que el nou edifici ha permès que els pacients que estan en boxs estiguin millor, però critica que quan augmenta la pressió assistencial i s’acumulen els pacients a les urgències, s’opti per ocupar espais no habilitats, com ara en passadissos i, fins i tot en alguns casos, davant de sortides d’emergència. “S’ha de tenir en compte que tenim 20 boxs tancats amb motiu de la remodelació de l’àrea de les antigues Urgències”, comenten des de l’hospital.

    Segons Tarragon, s’ocupen espais no habilitats per la impossibilitat de traslladar a planta els pacients atesos a urgències que ja poden ser-hi derivats. “El Consorci té un 18% dels llits tancats permanentment”, assegura preocupat per un empitjorament de la situació durant l’estiu, quan el dispositiu de Salut preveu el tancament de llits de forma temporal entre juliol i setembre.

    Des de l’Hospital del Mar però, matisen que no hi ha cap llit tancat al centre i que on hi ha llits tancats és a l’Hospital de l’Esperança, també del Consorci Parc Salut Mar. “Hi ha dues unitats (70 llits) no operatives, que no poden ser ocupades per haver quedat obsoletes i que requereixen d’una obra de remodelació. El Servei Català de la Salut (CatSalut) està estudiant un pla per poder reobrir-les, especialment si es necessiten quan s’iniciï la segona fase del projecte d’ampliació de l’Hospital del Mar”, expliquen.

    Manca de personal a Urgències

    Tant Royo com Tarragon asseguren que les Urgències necessiten també més personal. Així va explicitar-ho el Comitè d’empresa a finals de maig, pocs dies després que es posés en marxa el nou servei. El Comitè demanava doblar el nombre de professionals sanitaris i ampliar, per tant, la plantilla d’Urgències en trenta persones. 

    Treballadors del centre protesten per la manca de personal, el dia de la inauguració / © SANDRA LÁZARO

    Davant d’aquesta petició, la direcció del Parc Salut Mar va assegurar a través d’un comunicat que destinaria més d’un milió d’euros addicional a incrementar la plantilla en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres. Des de l’hospital asseguren que “majoritàriament són professionals per al servei d’Urgències, però també per altres serveis que acull el nou edifici”. Segons les mateixes fonts,la majoria ja s’han incorporat i falten els que reforçaran el bloc obstètric que obrirà al setembre. Amb tot, Royo insisteix en la necessitat d’ampliar el nombre de professionals, avui dia «insuficients», i valora que especialment calen més portalliteres i infermeres. El mateix treballador que no vol donar el seu nom assegura que si bé «les urgències s’han triplicat en espai i el pacient ha guanyat en comoditat el personal és pràcticament el mateix i les ràtios d’infermeria recomanades no es compleixen».

    L’edifici nou, a més de fer possible l’ampliació de les urgències i emergències mèdiques, així com de diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia, ha permès també agrupar els serveis oncològics de l’Hospital del Mar, ja que fins ara l’oncologia radioteràpica es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança. L’edifici nou suposa la finalització de la primera de les tres fases d’ampliació de l’hospital del Mar i ha costat prop de 80 milions d’euros, que han finançat per la Generalitat (42) i l’Ajuntament de Barcelona (34), les dues administracions que integren el Consorci Parc Salut Mar.

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015.

  • Els professionals d’Atenció Primària van atendre més de 46 milions de visites el 2016

    Gairebé 8 de cada 10 catalans van visitar un Centre d’Atenció Primària (CAP) l’any passat. Els ambulatoris catalans van atendre durant aquest període més de cinc milions i mig de persones, prop de 43.000 més que el 2015, segons les últimes dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS).

    Mentre que, de mitjana, una persona es visita al CAP vuit vegades l’any, la freqüentació augmenta de forma considerable amb l’edat i també en el tram més baix. El 22% dels pacients de 0 a 2 anys ha realitzat més de 20 visites en l’últim any mentre que en els pacients de 75 anys o més, prop de la meitat s’ha visitat més de dotze vegades en un any. Segons expliquen des de Salut es tracta de dades normals si es pren en consideració que molts hi van per receptes, per control de la medicació o per vacunes.

    Un dels aspectes rellevants que registra l’Informe de Resultats encarregat per Salut a l’AQuAS, i que recull resultats assistencials i indicadors de qualitat dels diferents àmbits del sistema sanitari públic de Catalunya, té a veure amb el fre a la sobremedicació des de les consultes de primària. «L’atenció primària ha incrementat l’activitat però també ha incrementat la qualitat de les visites perquè veiem que es deixa de prescriure certs medicaments que no estan ben indicats i que poden tenir efectes de seguretat pels pacients», ha valorat Cristina Nadal, directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del Servei Català de la Salut (CatSalut).

    Fre a la sobremedicació

    “Potser no cal medicar tant com ho estem fent”, ha apuntat el director de l’AQuAS, Toni Dedeu. Això és el que ha passat, segons les dades de l’informe, en els darrers anys. Concretament en els darrers tres anys s’ha reduit el nombre de persones de més de 64 anys o polimedicades que ha consumit protectors d’estómac. Mentre que el 2013 un 30,5% en consumia, s’ha reduït fins al 27,4%. «Val més perdre el temps explicant-li al pacient per què no li prescrivim aquest medicament», assegura Nadal, que cita com a exemple a «seguir» la conscienciació en els darrers anys respecte un ús responsable de l’antibiòtic.

    També s’ha reduït el nombre de dones majors de 50 anys que van rebre tractament amb bifosfonats -utilitzats per a l’osteoporosi postmenopàusica- durant 5 anys o més i ha passat del 3,8% el 2013 a un 2,3% el 2016. L’Institut Català de Farmacologia ja es feia ressò el 2009 dels efectes adversos associats al seu ús, com el dolor greu, la fibril·lació auricular o les fractures atípiques.

    Una xifra més global mostra també com, respecte l’any 2015, s’ha reduït en prop de 14.000 el nombre de persones que pren més de 10 medicaments al dia -actualment és un 1,2% de la població-. Segons dades del 2015 d’un informe de Salut gairebé la meitat de les persones polimedicades de 70 anys o més va rebre algun fàrmac considerat “inapropiat” o “evitable”, és a dir, no recomanat en aquest grup de població o bé amb una eficàcia clínica nul·la o qüestionable. «Avui els pacients polimedicats són menors perquè els metges de primària són capaços d’optimitzar els tractaments i reduir-los», ha afegit Nadal.

    En global més de 150 equips d’atenció primària -prop de la meitat dels que hi ha a tot Catalunya- estan implementant mesures per millorar la seguretat dels pacients evitant proves diagnòstiques i tractaments innecessaris seguint les recomanacions marcades pel projecte Essencial, que persegueix la promoció d’una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat de l’atenció sanitària. L’objectiu de Salut vol és que tots els equips de primària implementin mesures per “retirar pràctiques de poc valor” i “ajustar molt el tractament que es prescriu”.

    Des de la banda dels professionals, aquests reivindiquen precisament tenir més temps a la consulta per tractar el pacient. Des del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) demanaven fa tot just un any un canvi de paradigma que passava per “més escolta activa i menys medicalització”des de les consultes, és a dir, que els professionals adoptin una visió més holística a l’hora de tractar el malestar emocional dels pacients per causes socials.

  • Els hospitals de la xarxa pública tindran fins a 2.500 llits menys disponibles a l’agost

    Com cada any Salut fa una previsió del nombre de llits d’hospitalització que deixaran d’estar disponibles com a resposta a la disminució d’intervencions programades durant l’estiu. Enguany la mitjana de llits disponibles durant els mesos de juliol, agost i setembre serà del 88,1%. És a dir, 12.123 llits del total de 13.761 dels hospitals catalans de la xarxa pública seran funcionals mentre que, de mitjana, hi haurà «tancats» 1.638 llits. El moment de menys funcionalitat coincidirà amb la segona quinzena del mes d’agost, quan hi haurà 2.464 llits inoperatius.

    Amb tot, «l’adequació funcional dels centres és transitòria i adaptable a les necessitats assistencials que es produeixin», segons matisa el pla de Salut. En algunes regions, com a les Terres de l’Ebre o a Lleida, hi haurà un 10% menys de llits respecte la mitjana de Catalunya.

    Més llits disponibles als hospitals

    El Pla de Salut per aquest estiu suposa que hi hagi més llits disponibles respecte l’any passat. Mentre que l’estiu del 2016 la disponibilitat mitjana era del 86,9% dels llits, aquest any és del 88,1%. En nombre de llits això suposa passar dels 11.920 llits hàbils el 2016 als 12.123 d’aquest estiu, és a dir, 203 llits més. D’aquesta manera, apunta Salut, «es podrà respondre a l’activitat programada i a la urgent, tot seguint criteris clínics, mantenint les intervencions amb ingrés i d’alta complexitat i prioritzant la cirurgia cardíaca i oncològica».

    Reforç de l’atenció primària en zones costaneres

    Un dels punts del Pla preveu reforçar l’atenció primària, en especial en les zones més turístiques. Dels 414 professionals addicionals que es contractaran com a reforç en ambulatoris catalans, més de la meitat treballaran en Centres d’Atenció Primària de la regió de Girona (185) i Tarragona (99).

    Pel que fa a Girona s’incrementa la dotació de professionals en 76 metges, 66 professionals d’infermeria i 43 auxiliars administratius, que es concentren als centres de Roses, Cadaqués, Empuriabrava, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Blanes, Pineda de Mar, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Llançà, Portbou, Port de la Selva, Malgrat de Mar, Palafrugell, Torroella, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge i l’Escala.

    A Tarragona el personal addicional seran 40 metges, 34 professionals d’infermeria i 25 auxiliars administratius, que es concentraran als centres de Gimbernat, Miami Platja, Calafell, Salou, Torredembarra, La Pineda, Vandellòs-l’Hospitalet i Coma-ruga. La resta de professionals addicionals es contractaran en ambulatoris de les regions de Barcelona (60), Lleida (48) i les Terres de l’Ebre (21). En total, l’increment de personal de reforç suposa, segons dades facilitades per Salut, un augment respecte l’any passat, quan la dotació per a primària va ser de 320 professionals.

    D’altra banda, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) reforçarà el seu dispositiu durant els mesos d’estiu amb 26 unitats mòbils addicionals, especialment en les zones costaneres en les quals es produeixen augments significatius durant el període estival, com a Tarragona o Girona.

  • Els metges rebutgen el decret català que ha de permetre a les infermeres indicar medicaments

    El projecte de decret català que ha de permetre a les infermeres indicar productes sanitaris i alguns medicaments sense requerir l’autorització del metge no compta amb suficient consens. Tot i que durant la seva presentació divendres passat, el conseller de Salut, Toni Comín, va destacar «el molt al consens interprofessional», referint-se a metges i infermeres, les reaccions en contra del decret que esquiva el decret estatal no s’han fet esperar. A l’oposició expressada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) el mateix divendres s’hi suma ara Metges de Catalunya (MC), que rebutja taxativament el projecte. Segons apunta el sindicat en una nota de premsa s’hi oposen perquè «no garanteix la seguretat clínica dels pacients».

    A parer del sindicat, la indicació de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció mèdica, «és intrínseca a l’acte mèdic i, com a tal, és competència exclusiva del facultatiu». Si bé reconeixen que que la Llei de garanties i ús racional dels medicaments obre la via per a la indicació infermera de “determinats” medicaments, mitjançant l’aplicació de protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, i establint processos de formació específica acreditada per a aquests professionals, Metges de Catalunya considera que el decret no garanteix suficientment la formació farmacològica bàsica i específica de l’infermer.

    Segons el projecte presentat divendres passat, la normativa catalana preveu que els infermers puguin indicar l’ús de fàrmacs subjectes a prescripció mèdica dins del seu àmbit d’actuació amb una formació específica -encara per determinar-, mentre que serà suficient la formació de grau o equivalent per prescriure productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Fins i tot en aquest darrer cas, els medicaments de lliure disposició, el sindicat valora que «és imprescindible» una formació farmacològica.

    Per contra, s’ha mostrat favorable al decret la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que «acull favorablement el nou escenari» que pot obrir el decret anunciat des de Salut. Per la presidenta de la CAMFiC, la doctora Dolors Forés, “el text consolida els principis d’atenció integral, continuïtat assistencial, i cooperació entre professions sanitàries que han fet forta l’atenció primària a Catalunya”. En la mateixa línia s’expressa el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), que valora el decret com un pas aquest pas «molt important per a tot el col·lectiu, per als pacients i per a l’atenció primària».

    Al·legacions i esmenes al projecte de decret

    Tot i que menys taxatiu, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) -que agrupa els quatre col·legis territorials que hi ha a Catalunya- també va rebutjar el mateix divendres el projecte presentat per Salut. En una nota de premsa, el Consell reconeix «els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals» però lamenta que finalment el Departament de Salut ha presentat un projecte de decret que «no reflecteix aspectes que, des del col·lectiu mèdic, es consideren fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i la seguretat jurídica dels professionals».

    En la mateixa línia que Metges de Catalunya, el CCMC considera que la indicació per part d’infermeria de qualsevol medicament -estigui o no subjecte a prescripció mèdica-, requereix una formació bàsica i també específica degudament definida i acreditada, «condició que no queda garantida al projecte de decret». El rebuig es materialitzarà en forma d’al·legacions i esmenes al projecte. Des del CCMC ja van anunciar divendres que presentaran al·legacions basades en «la prioritat de garantir la seguretat clínica dels pacients». Per la seva banda, MC presentarà les esmenes oportunes quan l’executiu català l’aprovi, previsiblement, d’aquí a cinc o sis mesos.

  • Les infermeres catalanes podran indicar alguns medicaments sense requerir autorització del metge

    Les prop de 42.000 infermeres que exerceixen en centres sanitaris de Catalunya podran indicar productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica sense requerir l’autorització o el permís del metge. Així ho preveu el decret català que Salut ha presentat aquest divendres i que regula la indicació ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris a Catalunya per part de les infermeres i els infermers.

    Fa dos anys que el col·lectiu no pot indicar medicaments o productes sanitaris als seus pacients sense barreres i amb total seguretat jurídica. Ni medicaments, ni apòsits, ni pomades, ni bolquers.  Els ho impedeix el polèmic reial decret del PP de l’any 2015 -es va publicar al BOE un 23 de desembre-, que vincula la indicació per part de la infermera a demanar permís al metge. Fins llavors la llei del medicament no negava la prescripció infermera però tampoc no la regulava. «A Catalunya fins l’any 2015 no hi havia cap problema», ha remarcat el conseller de Salut, Toni Comín.

    En aquest sentit el text que Salut preveu poder aprovar a partir de la tardor donarà seguretat jurídica a les infermeres i infermers que, dins de la seva actuació professional quotidiana, indiquen o usen medicaments i productes sanitaris, ja que a la pràctica el col·lectiu ha continuat indicant alguns productes i medicaments malgrat la normativa estatal.

    Tres categories

    El decret català distingeix tres categories: productes sanitaris (com pot ser un bolquer per incontinència), medicaments no subjectes a prescripció mèdica (com per exemple un antitèrmic) i els que sí que hi estan subjectes (com ara la insulina).

    Per als productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica no serà necessària l’autorització d’un metge. Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, les infermeres podran indicar-los sempre i quan acreditin una formació específica que encara està per determinar. Podran usar-ne i indicar-ne en els seus àmbits d’actuació professional, en el marc de protocols clínics amb el suport d’un diagnòstic mèdic previ.

    Qui determinarà en quins àmbits és necessari desplegar l’activitat d’indicació per part de les infermeres i quina formació hauran d’acreditar serà la Comissió de Pràctica Assistencial, una comissió que integrarà representants dels Consells de Col·legis d’Infermeres i de Metges i, eventualment, per representants de les societats científiques.

    Una llarga reivindicació

    La reivindicació és tan llarga com el temps que fa que el reial decret estatal és vigent. Si bé el compromís per part del Govern d’un decret català va ser-hi des del principi el camí no ha estat fàcil. El Govern ha trigat més d’un any per arribar a un projecte de decret que tingui «un grau de consens interprofessional [de metges i infermeres] molt alt», segons ha dit Comín aquest divendres.

    La presentació del decret arriba pocs dies després que les infermeres donéssis un ultimàtum. El missatge de les infermeres era clar: “El temps per fer un decret que permeti a les infermeres prescriure medicaments s’esgota”, assegurava dilluns la degana del Consell de col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya en una entrevista amb aquest mitjà, que explicava que s’havien donat de marge fins a finals d’aquest mes per reclamar la promesa norma catalana.

    El col·lectiu professional havia convocat per aquest dijous una jornada de mobilització per visibilitzar el problema que els suposa el decret espanyol en el seu dia a dia. No obstant, l’anunci d’última hora del Departament de Salut per presentar el projecte de decret d’indicació aquest divendres va portar les infermeres a desconvocar la jornada de mobilització.

    «L’anunci d’aquest decret culmina dos anys de treball entre les infermeres i el Departament de Salut per assolir l’objectiu d’empara legal d’una pràctica consolidada i integrada en la prestació dels serveis de salut a Catalunya», asseguraven en nota de premsa la cinquantena d’entitats representatives de les infermeres que integren la Comissió de crisi de la prescripció infermera.

  • Els metges de Tarragona demanen destituir el gerent de l’ICS per afirmar que no tenen sobrecàrrega

    El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha demanat a l’Institut Català de la Salut que destitueixi el seu gerent territorial, Rafael Gràcia, qui fa poc més d’un any que va assumir el càrrec. La petició arriba quatre dies després d’unes polèmiques declaracions de Gràcia en una entrevista amb El Diari de Tarragona en la qual afirmava que «els metges de primària de Tarragona no tenen càrrega de treball».

    L’entrevista va encendre ràpidament els ànims entre els facultatius del territori ja que, segons Gràcia, el problema de les llistes d’espera en alguns centres de primària, com el CAP La Granja, al barri de Torreforta, no són per un problema de plantilla sinó de gestió.

    «Si analitzem les ràtios de la plantilla en relació a la població atesa, ens adonarem que els professionals mèdics dels centres d’atenció primària de Tarragona no tenen un problema de càrrega de treball. Una altra cosa és veure com som capaços de donar resposta a la comunitat», assegura en l’entrevista.

    Després d’aquestes afirmacions les reaccions de treballadors, sindicats i col·legi no s’han fet esperar. Els professionals del CAP La Granja es van concentrar aquest dimecres a les portes del centre per demanar-ne la dimissió. La concentració va provocar que Rafael Gràcia es disculpés amb els treballadors del centre a través d’un correu electrònic, segons explica El Diari de Tarragona. Des del Col·legi de Metges consideren que la resposta de Gràcia «és del tot insuficient i cal que la disculpa es faci extensiva a tots els metges que implica en les seves declaracions».

    Desgast dels professionals

    La polèmica té lloc en plena rebel·lió de la primària, que es queixa precisament de la manca de personal, la sobrecàrrega de treball i l’absència de substitucions. A principis de mes, el Col·legi de Metges de Barcelona ja va avisar al departament de Salut que l’atenció primària «ha arribat a un punt crític». 

    Des de la conselleria calculen que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres durant els anys de retallades. I no ha estat fins aquest 2017 que s’han recuperat part de les reposicions en cas de baixa o jubilació, que fins ara no es cobrien.

    Segons l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) de Salut, es preveu crear en els pròxims set anys 5.000 llocs de treball -dels quals 1.500 metges- que permetrien recuperar els llocs existents abans de la crisi però també crear-ne de nous.

  • El Vall d’Hebron dóna per error un document a una família per tramitar el pagament per l’atenció a la filla d’un any

    Catalunya va blindar fa pocs dies la sanitat universal amb l’aprovació d’una nova llei, però això no ha impedit el darrer episodi de facturació indeguda a les urgències d’un hospital públic. Tot i que el cobrament no s’ha arribat a produir, sí que s’ha incomplert el protocol que estableix el Servei Català de la Salut (CatSalut). En aquesta ocasió es tracta de l’Hospital Vall d’Hebron, hospital gestionat per l’Institut Català de la Salut, que ha rectificat i ha reconegut que s’ha tractat d’un error administratiu.

    El 18 de juny passat l’Edurne Martínez va dirigir-se al centre amb la seva filla Bella, de només un any d’edat, quan gairebé tocaven les dotze de la nit. La nena va ser atesa a les urgències pediàtriques perquè tenia fins a 40º de febre. Abans de l’atenció, però, l’Edurne va ser atesa per una administrativa al taulell, amb la menor en braços. En preguntar-li per la targeta sanitària individual (TSI) de la menor, l’Edurne, que és nascuda a Catalunya, va explicar que la nena tenia nacionalitat brasilera [la família està tramitant la doble nacionalitat de la menor] i que com que només feia vint dies que havien tornat del Brasil per viure a Barcelona encara estaven tramitant el padró i altres documents.

    L’hospital, en lloc de seguir el protocol del CatSalut i explicar-li les opcions que tenia i lliurar-li el document de “Declaració responsable” pel qual és el sistema públic qui se’n fa càrrec, va lliurar-li un document que la va desconcertar. En aquest, el centre li demanava que enviés la documentació pertinent (de la targeta sanitària o d’altres documents) en el termini de 15 dies. En cas contrari, diu el document, “entendrem que se’n fa càrrec vostè i per aquest motiu tramitarem la corresponent factura al vostre càrrec”.

    Des de l’hospital expliquen que per error se li va lliurar un document equivocat. “Aquest document és el que s’utilitza en casos d’accidents de trànsit o laborals, en els quals la mútua o l’asseguradora es fan càrrec de la despesa generada, no el pacient”, comenten. Així mateix reconeixen que el document que se li hauria d’haver lliurat és el de “Declaració responsable en cas de persones menors de divuit anys i dones embarassades per fer front a l’atenció sanitària urgent en centres, serveix i establiments sanitaris del sistema integral d’utilització pública de Catalunya”, un document elaborat pel CatSalut.

    L’Edurne, preocupada per no tenir a temps la documentació i coneixedora dels drets dels menors a ser atesos en les mateixes condicions que menors espanyols, va buscar el document pel seu compte i va enviar-lo a l’hospital. El protocol de Salut determina que l’atenció a menors i embarassades “serà a càrrec econòmic del CatSalut sempre que la persona atesa firmi un formulari declarant que no té cap assegurança mèdica que cobreixi l’atenció”, recorden des de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat). La plataforma denuncia que l’hospital no va oferir aquest document a l’Edurne i lamenta que, per contra, el document que li van facilitar “és un xec en blanc per l’hospital” atès que no concreta la quantitat que hauria de pagar -ja que varia segons els serveis assistencials-.

    L’atenció als menors d’edat en les mateixes condicions que els espanyols i a les embarassades són excepcions que fins i tot preveu el decret espanyol. Amb tot la Pasucat insisteix a destacar que els protocols de facturació del Servei Català de la Salut no s’estan aplicant adequadament. Segons ha pogut saber aquest mitjà, la Unitat d’Atenció al Ciutadà s’ha posat en contacte amb la família per demanar disculpes i explicar la situació.