Just Deploy It!

Autor: Blanca Blay

  • 17.000 signatures per recuperar les ambulàncies a les Terres de l’Ebre

    La inquietud i el malestar que va començar a haver-hi a les Terres de l’Ebre a la tardor, arran de la implantació del nou model de transport sanitari català a la regió, s’ha traslladat aquest divendres en forma de més de 17.000 signatures al Síndic de Greuges.

    Artur Jiménez, tècnic en emergències sanitàries, ha vingut aquest divendres des de l’Ebre fins a Barcelona juntament amb altres membres de la plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l’Ebre. «Hem vingut a demanar que ens retornin les ambulàncies que es van retallar tant l’any 2012 com ara a l’entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015», ha explicat després que la plataforma hagi lliurat les signatures.

    «A causa de les retallades d’ambulàncies que hi ha hagut el problema que ens trobem és que les ambulàncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l’ambulància triga més de 20 minuts en arribar, és per això que reclamem que en les emergències -on els minuts compten- no triguin més de deu minuts en arribar». Segons explica Jiménez, per exemple, en el cas d’una parada cardiorespiratòria, a partir del cinquè minut les possibilitats de supervivència comencen a decaure i a partir del minut deu pràcticament ja no serveix res. És per això que demanen que tota la població tingui una ambulància a uns deu minuts.  «Entenem que per les característiques del nostre territori això és molt difícil però té el mateix dret a un servei ràpid un habitant de Benifallet com una persona que viu en una gran població com Barcelona», assegura.

    L’inici del conflicte

    El passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot el territori català, es van posar en marxa les noves unitats a les Terres de l’Ebre. Segons informació del Departament de Salut van començar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital Bàsic (SVB) integrades per dos Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES), 3 de Suport Vital Avançat (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a més de 200.000 ciutadans.

    Des del darrer concurs per la contractació del transport sanitari, és el Sistema d’Emergències Mèdiques qui s’encarrega de centralitzar la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, tant l’urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l’Ebre l’empresa adjudicatària del servei, i per tant, la que opera ara a la regió, és la UTE Egara Lafuente.

    A mesura que el model s’ha anat implantant pel territori català ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i també usuaris. El passat 2 de març el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. «Sap que Ara hi ha cues d’ambulàncies a les portes de les urgències dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambulàncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l’Hospital Verge de la Cinta», va plantejar la diputada de Catalunya Sí que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Comín, que s’ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantació del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes «són d’implantació o de model». Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l’any 2012.

    Implantació desigual a Catalunya

    Fa un parell de mesos, després que s’acabés el desplegament gradual del nou model, UGT denunciava que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca «incongruències, acomiadaments i pitjor servei als usuaris». Entre les incogruències que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formació als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s’han fet onze hores de formació mentre que en altres una sessió informativa de 30 minuts-. També reivindiquen una reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent.

    D’altra banda, el model actual inclou, com a novetat, la incorporació de nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Segons treballadors u na altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per «prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients», està arribant més tard que altres vehicles. 

    El malestar, però, no s’ha originat únicament a les Terres de l’Ebre. Fa uns mesos aquest diari recollia la preocupació en la mateixa línia dels treballadors del SEM al Baix Empordà, que denunciaven que el nou model suposava perdre qualitat assistencial.

  • Barcelona crea un comitè per agilitzar l’accés a la sanitat dels col·lectius més vulnerables

    A Catalunya fa temps que diversos col·lectius, com la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat), reivindiquen una llei que garanteixi l’accés universal a la sanitat. A l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya – norma que va anunciar el conseller de Salut Toni Comín durant la seva primera compareixença parlamentària– el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona han consensuat la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat. El comitè, que es crearà en els propers dies, ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària.

    De moment, i de manera provisional fins que Salut aprovi la nova norma -que actualment es troba en fase de redacció- l’accés a la sanitat pública a Catalunya està vinculat al fet d’estar empadronat, fet que suposa una barrera administrativa per a col·lectius vulnerables que tenen dificultats per a fer-ho perquè difícilment poden accedir a un lloguer, per exemple. “Quanta gent té el lloguer al seu nom?”, reflexionava a Catalunya Plural fa gairebé un any l’Espai de l’Immigrant. Mentre no hi hagi la norma que ha de garantir la universalitat, els ajuntaments poden aplicar mesures per assegurar l’empadronament dels més vulnerables. «Per part de l’Ajuntament accelerarem el procés d’empadronament i d’obtenció de la targeta sanitària, estem revisant ja possibilitats de millora per fer l’empadronament més àgil i demanarem al Govern que no hi hagi el requeriment d’haver estat empadronat més de tres mesos», explica a aquest diari la Comissionada de Salut al consistori, Gemma Tarafa.

    Posar fre al cobrament a les urgències

    D’altra banda, i com a novetat a més de la creació d’aquest comitè, el CatSalut i l’Ajuntament de Barcelona, establiran de manera conjunta mesures que evitin qualsevol cobrament a persones sense targeta sanitària i sense recursos per a l’atenció urgent. Tot i que encara no s’han concretat quines seran aquestes mesures, Tarafa diu que treballaran en la línia de fer una campanya informativa als centres d’urgència.

    I és que tot i que el mateix decret del PP preveu que els immigrants en situació irregular tenen dret a ser atesos a urgències la confusió entre professionals sobre quin protocol seguir ha generat a Catalunya casos de persones a les quals se’ls ha cobrat per ser ateses a urgències. Aquesta és la situació en la que va trobar-se el Yovel -i que va denunciar aquest diari fa uns mesos– quan després de ser atès a urgències de l’Hospital Clínic, integrat a la xarxa d’utilització pública, li van cobrar 240 euros. Segons ha comunicat el Departament de Salut s’analitzaran les incidències ciutadanes per mitjà d’un canal de comunicació amb la societat civil.

    Informar els ciutadans dels seus drets

    En diverses ocasions els professionals han manifestat la confusió sobre quines són les condicions per accedir a la sanitat pública a Catalunya i diverses fonts han explicat que els criteris aplicats fins ara per diferents proveïdors eren arbitraris i homogenis. En aquest sentit, una de les reivindicacions que també han fet diferents plataformes al govern és la d’una campanya informativa per als ciutadans, perquè coneguin quins són els seus drets, i també per als professionals.

    Segons la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès. Qui ja ha fet una campanya informativa similar és l’Ajuntament de Madrid. Al desembre e l consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya.

    La normativa a Catalunya des del RDL 16/2012

    Durant el mandat de Boi Ruiz el govern català va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al decret llei del PP i va promulgar dues instruccions (la primera el 2012 i la segona l’estiu passat) que matisen l’aplicació del decret a Catalunya.  La darrera instrucció, la 8/2015, derogava l’anterior i tot i que oferia més garanties no les oferia totes. A més, «arribava tard» segons la Pasucat. 

    La normativa actual inclou a les persones estrangeres en situació irregular amb més de 3 mesos d’empadronament, les persones en situació d’irregularitat sobrevinguda (que no han pogut renovar la residència) així com també aquells estrangers en situació regular, bé siguin ciutadans de la UE, ascendents reagrupats o persones estrangeres en situació regular. A més, l’atenció urgent, els menors, les embarassades o en casos de salut pública, estan garantits en qualsevol cas.

    Amb tot, la darrera instrucció impulsada per Boi Ruiz les darreres setmanes de mandat continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.

  • Accedir a la salut en un dels pitjors països per néixer dona

    «La salut de les dones es veu profundament afectada per la forma en com són tractades per la societat en general i la situació en què aquesta les col·loca. La salut de les dones pateix quan segueixen sent discriminades i víctimes de la violència», recollia el 2009 un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un dels pitjors països per néixer dona és la República Democràtica del Congo (RDC), que ocupa el lloc 149 (de 155 països analitzats)  en l’Índex de desigualtat de gènere elaborat per l’ONU.

    «Vivia al poble de Muhangi. Anava al camp amb el meu marit quan van aparèixer els bandits. Van matar al meu marit. Eren molts, no recordo quants. Després es van tirar sobre meu i em van violar, tots, molts. Em vaig quedar inconscient. Els agressors em van encomanar malalties, moltes. Arran de les violacions sóc seropositiva», relata un dels testimonis de Temps d’écoute, un documental de Farmamundi que aborda la lluita de les dones congoleses pel dret a la salut a la República Democràtica del Congo i que es presenta aquest dimarts a Barcelona.

    Com la violència sexual afecta la salut

    Tot i que el nombre de víctimes de violència sexual en aquest país africà es desconeix amb exactitud, un informe de Nacions Unides de 2014 assenyalava que la violència sexual hi continua sent «extremadament seriosa per la seva naturalitat sistemàtica i el nombre de víctimes». Laia Pibernat, de l’ONG Farmamundi, va estar al Congo al juliol per participar en el rodatge del documental. Allà va tenir l’ocasió de conèixer de prop la situació de violència que pateixen moltes dones: «Una de les conseqüències de la violació és tot el contagi de malalties de transmissió sexual o embarassos no desitjats».

    Segons dades de Nacions Unides, la ràtio d’embarassos adolescents és de 135,3 per cada 1000 noies d’entre 15 i 19 anys, una xifra que només és pitjor en pocs països com Níger o Txad i que està molt per sobre de països desenvolupats -a Espanya per exemple és de 10,6-. Una altra dada que impacta és l’índex de mortalitat per causes relacionades amb l’embaràs. Mentre que a la RDC són 730 de cada 100.000 dones, a Espanya són 4. A la província del Kivu Nord, on es va gravar el documental, un 22% de les dones han estat víctimes de violència sexual durant el conflicte armat al país.

    «Si estàs vivint amb un grup armat que t’ha segrestat [com és el cas d’un dels testimonis del film] enmig de la selva has de parir sola, sense cap tipus de seguiment, i això té riscos. Després, a més de les conseqüències físiques, també hi ha el trauma psicològic d’haver estat violada, que depèn molt del grau de violència que ha patit la dona i del tipus d’experiència», assegura l’antropòloga. La meitat dels casos registrats per l’oficina de l’ONU al país entre 2010 i 2013 s’atribueix a l’exèrcit i altres agents estatals.

    L’accés a la salut, condicionat per ser dona

    «Les dones pateixen més violència alhora que es limita l’accés als recursos de poder i a la presa de decisions, tot ells són aspectes essencials per a la gestió de la salut i suposen múltiples barreres per accedir a aquesta», assenyalen diverses autores en l’article «El condicionant de gènere en la salut», del llibre Gènere i salut(Farmamundi 2015).

    «L’accés al sistema sanitari està molt condicionat pels factors de gènere. Normalment els mitjans econòmics estan en mans del marit, l’oncle, l’avi o el pare. Per tant la dona ha de demanar permís perquè sigui ell qui decideixi si ha de destinar recursos a que vagi al metge o no, perquè per anar al sistema públic has de pagar tot i que sigui molt precari», explica a aquest mitjà Laia Pibernat. Segons un altre indicador de l’ONU, l’Índex de Desenvolupament de Gènere, el PIB per càpita al Congo és superior per als homes -0,76 enfront de 0,59 a les dones-.

    Un altre factor que assenyala Pibernat com un condicionant de l’accés a la salut és la distància física entre una comunitat i un centre de salut. «Les que estan a les ciutats ho tenen millor però a les zones rurals aïllades, que has de caminar quilòmetres per tenir atenció mèdica, per denunciar una violació o per rebre el kit Prep -que s’ha de prendre en un termini de 72 hores perquè sigui efectiu- ho tenen més difícil», comenta.

    A més, segons ella, el fet que sigui una dona la que hagi de desplaçar-se des d’una zona rural ho complica més. «Si surts del poble per anar al metge ja estàs dient alguna cosa, no pots desaparèixer del teu entorn i deixar els fills durant tres dies», explica. I és que al Congo les dones són les que s’encarreguen de portar la llar a més d’ocupar-se d’altres tasques.

    FEPSI: un centre de salut integral creat per dones

    Davant els nombrosos casos diaris de violacions al Congo, un grup de dones -la majoria d’ella infermeres- va decidir organitzar-se l’any 2000 per oferir una atenció mèdica de qualitat per a les víctimes de violència sexual, desplaçats de guerra i víctimes de desastres naturals. FEPSI (Dones compromeses amb la promoció de la salut integral) compta avui amb 3 metges i 33 infermeres, 2 auxiliars de laboratori, un psicòleg, tècnics i diversos voluntaris i ofereix molts serveis al centre que van aixecar fa 16 anys a Butembo (a la regió del Kivu Nord).

    Imatge d'un dels tallers de sensibilització sobre salut sexual que fa FEPSI / FARMAMUNDI
    Imatge d’un dels tallers de sensibilització sobre salut sexual que fa FEPSI / FARMAMUNDI

    «FEPSI és un exemple de centre que qualsevol persona d’un hospital d’aquí hauria de visitar. Dins de l’hospital tens una clínica jurídica, una sala d’escolta, un gabinet de psicologia, moltíssimes persones voluntàries i de pràctiques que estan fent l’acompanyament del pacient», explica Pibernat.

    «Les nostres víctimes de violència sexual són sovint massa joves. N’hi ha que no arriben ni als 10 anys. El dia que vaig inscriure a l’escola a una de les nostres víctimes, que s’havia absentat durant tres anys a causa d’un trauma greu, vaig plorar d’emoció «, recorda Mama Elise a la pàgina de FEPSI. «Elles diuen que són una gota a l’oceà però són més aviat una gota enmig del desert», assegura Pibernat.

  • Salut analitzarà indicadors de desigualtat per reordenar els recursos per a la primària

    L’Índex d’atur o el nivell d’estudis dels ciutadans en àrees territorials són indicadors, entre altres, que determinaran quins són els recursos sanitaris que necessita la població de cadascuna de les 375 àrees de salut -unitats territorials en les que s’organitza l’atenció primària- en les que està organitzat el mapa sanitari català. Aquesta és la idea que hi ha darrere l’estudi que la conselleria de Salut ha encarregat ara a l’AQuAS, un estudi que recollirà informació a partir de diferents indicadors socioeconòmics i que ha de servir per fer un mapa de quines són les necessitats en termes de recursos sanitaris de la població.

    L’objectiu, segons ha explicat aquest dijous el conseller de Salut Toni Comín, és fer una reordenació dels recursos a les àrees bàsiques de salut en funció de les necessitats detectades. «Les necessitats de la població són diferents en funció de la seva situació social i econòmica», ha assegurat Comín durant una visita al CAP La Mina, que està en fase de construcció i que està previst que s’inauguri el 2017.

    Fins ara a l’hora d’assignar la població a les àrees bàsiques de salut es tenien en compte indicadors com la població, l’envelliment, la dispersió i la renda mitjana d’aquella zona. «Ara volem aprofundir en això, volem posar el factor desigualtat a les nostres polítiques», ha dit el conseller. Segons ell fins ara la distribució de recursos no s’ha fet amb indicadors «prou exactes» ni prou «a fons» i per això es tindran en compte indicadors de desigualtat. Entre aquests determinants hi haurà el nivell d’atur de la població, el nivell d’estudis dels usuaris o el nombre de joves que no han acabat l’ensenyament obligatori. Qui ja ha fet informes en la línia que ara vol seguir Salut és l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que per exemple va incorporar l’InfoABS, que conté indicadors sòcio-demogràfics, de mortalitat i de morbiditat per a les 66 Àrees Bàsiques de Salut, els 10 sectors sanitaris i tota la ciutat de Barcelona.

    L’informe en el què ha començat a treballar ja l’AQuAS estarà llest abans de l’estiu, segons el calendari previst per Salut. L’encarregat de traduir les necessitats detectades en una ordenació o reordenació dels recursos d’atenció primària -tant en termes de personal com d’equipament- serà el Servei Català de la Salut. «Intentarem combinar dos tipus de solucions: l’increment de recursos i la redistribució de recursos existents, però són decisions que no prendrem fins que tinguem tota la informació sobre la taula», ha explicat Comín, que ha estat prudent i no ha volgut apuntar possibles mesures concretes.

    Amb tot ha posat com a exemple el CAP de la Mina, que té una població assignada de prop de 16.000 persones quan l’assignació mitjana en un CAP estàndard és de 30.000. «Es tracta de què els metges tinguin menys població per atendre quan aquesta població té una càrrega de necessitats més alta», ha apuntat.

    Segons dades de la memòria del CatSalut de 2014 Catalunya va registrar més de 45 milions de visites a Centres d’Atenció Primària -més de la meitat a la Regió Sanitària de Barcelona- i la mitjana és de 8 visites per habitant. Amb tot el 36,8% de les visites el van generar majors de 64 anys.

  • Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

    El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

    El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- «és un repte».

    Regenerar el sistema sanitari públic català

    És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és «indispensable» encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

    «Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma», ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. «Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics», ha remarcat Camps.

    Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que «la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho» o, al contrari, el que diu que «la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic».

    Més transparència, controls i millores en la concertació

    Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. «Tots els concerts haurien d’estar publicats al web», ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla «a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció», ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

    També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui « de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya».

  • «L’OMS no va declarar l’emergència d’ebola fins al primer cas d’un occidental»

    L’epidèmia d’ebola més mortífera a l’Àfrica occidental es va emportar 11.300 vides i va infectar a 17.300 persones més que van aconseguir superar-ho. A gairebé dos anys de l’inici d’aquest brot, que ressuscitava la malaltia al continent després de quaranta anys de la seva arribada, hem conversat sobre les lliçons que hem après d’aquesta epidèmia amb Luis Encinas, expert de Metges Sense Fronteres en ebola.

    Encinas reflexiona sobre les lliçons, en plural, perquè són diverses. «El que hem après és que el que no havia de passar ha passat», deixa anar d’entrada. El virus de l’ebola i l’abast de l’epidèmia, així com la rapidesa amb la qual avançava, va agafar per sorpresa a tothom, incloent als que tenien més experiència, assegura.

    1. Activar totes les alertes a temps

    El fet de desconèixer la malaltia geogràficament, culturalment i oficialment, que comporta ja un temps per posar els mecanismes d’atenció i que saltin les alertes, va retardar la reacció davant l’emergència. Segons ell l’alerta de l’OMS va arribar molt tard. «Hem tingut un problema i és que des del principi no hem fet el mateix diagnòstic de gravetat. Nosaltres l’1 d’abril de 2014 ja parlàvem d’una situació sense precedents i la resposta va trigar molt».

    «Recordo al març de 2014 a Guinea, érem molt pocs experts i se’ns en va anar de les mans ràpidament: no teníem la capacitat de tenir equips que poguessin respondre, fer exploratòries», es queixa. No obstant això, hi ha altres motius, més enllà del desconeixement, que per a ell expliquen la tardança en la reacció. «Això és difícil d’escoltar però la declaració d’emergència mundial de salut pública de part de l’OMS no arriba fins a uns dies després del primer cas d’un occidental. Sí que ho va declarar localment però fins llavors el discurs era més positiu, d»això en un parell de mesos s’acaba’ i nosaltres dèiem que la situació estava fora de control i que hi havia un esclat de nous casos i un caos sobre la regió» .

    2. Sense nous fàrmacs la situació continuarà

    Una reflexió necessària per al Luis passa per adonar-se que el pacient i/o la seva comunitat no han estat posats a la taula de decisions de canvis culturals. «Això és molt important perquè en certes zones hi ha ritus i creences molt seculars i això no es canvia així, d’un dia per l’altre».

    El desenvolupament de nous fàrmacs, de vacunes, també ha arribat molt tard. «Ha hagut d’arribar al primer món el primer cas perquè es disparin els interessos», lamenta. De fet, segons una altra informació recollida per MSF, Espanya va quedar en el lloc número 23 de la llista de donants, destinant menys fons a la lluita contra l’epidèmia en terreny que a la resposta nacional després de detectar tres casos. «Sense diners i sense atenció política i mediàtica en termes de desenvolupar nous fàrmacs això continuarà així», lamenta el professional.

    3. L’ebola es va emportar la confiança de la població

    Quan parlem sorgeix en la conversa el grau de vulnerabilitat de la població dels països on l’ebola va colpejar amb força. «No oblidem que estem parlant de dos països, per exemple, Sierra Leone i Libèria, que fa deu o dotze anys estaven en plena guerra civil, on les acusacions i les denúncies eren el dia a dia», diu. Això ajuda a entendre que en el moment que arriba el brot de l’ebola, el 2014 el sistema sanitari s’estava començant a desenvolupar tímidament. L’entrada letal del virus va provocar «por, pànic, desconfiança», en paraules seves. «No hem d’oblidar que l’ebola al principi no tenia ni tractament ni vacuna i que avui en dia només tenim una de les vacunes que hipotèticament podria protegir en un cert context i encara en fase d’assaig clínic. Hem fet un pas de gegant en dos anys però què hem fet en quaranta?

    4. Millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament

    [destacat]»És millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament»[/destacat] Preguntat per quina imatge no pot repetir-se, Encinas diu: «Tots els mecanismes d’alerta del moment zero al moment cent». Per a ell «és millor sobrereaccionar que no reaccionar o fer-ho malament». En el moment que hi ha un dubte s’investiga, es posa el material per protegir els que estan fent la investigació, es forma el personal…Cal prendre mesures de protecció i posar en marxa els mecanismes d’alerta quan cal», insisteix.

    5. La lluita contra l’ebola no ha acabat

    «Això encara no ha acabat, m’agradaria que posessis èmfasi en això», em diu. Fins fa poc hi havia certa percepció que la situació estava controlada però pocs dies després que es declarés la fi de l’ebola a l’Àfrica Occidental s’han tornat a detectar casos. «Si després de dos dies que es declari l’epidèmia es detecten nous caso, allà hi ha alguna cosa que no funciona, no vol dir que un ho hagi fet bé o un altre malament, hi ha països on les condicions són més òptimes però hi ha certs centres de salut que no tenen ni guants. L’ebola ha provocat en alguns llocs una força de reacció ràpida mentre que altres han quedat més oblidats. Parlar de control quan encara hi ha un país en crisi…un sol cas d’ebola positiu és factible, i aquí no només n’hi va haver un».

    6. Construir sistemes de salut forts

    A Luis Encinas li fa por l’endemà, per al qual considera que s’ha de recuperar la confiança de la gent en els centres de salut per evitar així més morts. «Cal veure quants dels morts que hem comptabilitzat han mort de malària, de parts complicats, infeccions respiratòries que s’han complicat o morts perquè hi havia por a anar als centres de salut, on la gent tenia por anar perquè es contaminava». Defensa la construcció d’un sistema de salut fort en els països arrasats pel virus però assegura que s’ha de fer «amb saviesa». «Estem parlant d’un país on està tot destrossat i on tenim indicadors de salut per sota de la mitjana acceptable i on tenim cinquanta vegades menys metges que fins i tot abans de l’epidèmia».

    7. La salut ha de ser un bé comú

    Surt a la conversa, a mode comparatiu i salvant les distàncies, el virus de la Zika i la reacció que està havent-hi a nivell internacional i en els països afectats. «Els països afectats tenen sistemes de salut més forts. No estem parlant de Zika a República Centreafricana. Parlem de països emergents amb capacitat de tractament, sistemes de salut mitjans o forts, credibilitat i més pressupost. Desafortunadament la salut no és un bé comú i depèn de la capacitat d’un país de protegir-se «, conclou.

  • Toni Comín: «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model»

    Si Toni Comín es perfilava com el conseller que volia recuperar la confiança en el sistema públic, aquesta intenció s’ha tornat a veure en la seva primera i llarga intervenció a la Comissió de Salut al Parlament. Al llarg d’una hora i mitja Comín ha intentat no deixar-se cap punt important en un intent de seduir a la resta de grups parlamentaris: «Estem parlant de la salut de manera integral, de l’estat complet de salut física, mental i social. També hem de tenir present la desigualtat social i econòmica a l’hora de plantejar les nostres polítiques, els determinants socials de la salut».

    «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model», ha dit el conseller cap al final de la seva intervenció a mode de resum. El model assistencial, segons Comín, ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, una de les mesures que ha anunciat aquest dijous és la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament ha fet com a reacció al RDL 16/2012 d’exclusió sanitària i durant les quals consten casos d’exclusió a Catalunya, com ha recollit aquest diari i com han denunciat en reiterades ocasions la Pasucat.

    Compromís de mantenir els temps de garantia de llistes d’espera

    Més enllà de reduir les llistes, el compromís del govern passa per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», ha admès respecte la situació d’espera actual. Per tal de complir amb la proposta de Junts pel Sí en el pla de xoc de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques es destinaran 100 dels 270 milions del pla de xoc. Sobre les llistes d’espera Comín ha insistit també en la necessitat de fer un model transparent, de dades obertes.

    Desprivatització del sistema públic i derivacions

    Un dels punts del pla de xoc més trencador amb les polítiques de l’anterior govern és el que es proposa desprivatitzar el SISCAT, és a dir, treure del sistema sanitari d’utilització pública aquells operadors privats que tinguin afany de lucre.

    Per Comín la diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -la xarxa d’hospitals d’utilització pública- és un repte però assegura que la complexitat «no ha de ser l’excusa de l’opacitat» i ha matisat que «cadascú ha de fer el seu paper i que «a partir d’avui» cap proveïdor tindrà avantatges respecte un altre. Sobre les derivacions Comín ha dit que totes aquelles que no responguin a un principi d’eficiència no estan justificades. «Si una derivació suposa un increment de costos ningú no la voldrà», ha dit. Des de l’oposició Escarp li ha demanat que aclareixi si farà derivacions encara que el centre disposi de recursos per assumir-ho.

    Una de les veus més crítiques de l’oposició en aquest aspecte ha estat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que li ha recordat a Comín que «no és cap novetat que diferim profundament del model de gestió». Recuperant una intervenció de l’exdiputada de la formació anticapitalista Isabel Vallet, Reguant ha dit que el model de gestió actual és «el model facilitador del procés progressiu de privatització. Aquesta lògica ha sentat les bases de la denominada Nova Gestió Pública». Respecte la proposta de treure del SISCAT els centres de titularitat privada amb afany de lucre, la diputada de la CUP ha insistit que també caldria analitzar els centres privats sense ànim de lucre. «El grup Quirón Salud ( IDC Salud) ha passat dels 56M el 2008 a gairebé 82 el 2013. La reducció de les llistes s’ha fet gràcies a alimentar el negoci privat però sobretot clíniques privades, com la Clínica del Vallès«, ha dit Reguant. En al·lusió a la intervenció de Reguant, Comín ha anunciat que la Clínica del Vallès deixarà d’assumir derivacions del Parc Taulí de Sabadell aquest mateix mes.

    Empoderar l’Atenció Primària

    D’altra banda el conseller de Salut també ha destacat que cal empoderar l’atenció primària i que aquesta sigui objecte de transformació profunda, ja que és «la columna vertebral» del sistema sanitari. En aquest sentit ha parlat de fer un pla estratègic per dotar la primària de més autonomia de gestió i més autonomia de compra. Comín ha demanat maduresa als ajuntaments per fer front a les demandes dels CAPS i CUAPS i ha insistit que les decisions han de ser preses després d’un procés de deliberació.»Si realment volem empoderar la primària fem el que ha de ser la primària, basada en la proximitat i el territori, també en salut mental», li ha respòs Assumpta Escarp del PSC.  Jorge Soler, metge de família i diputat de Ciutadans, li ha suggerit que si de veritat vol empoderar l’atenció primària la blindi amb una major dotació pressupostària.

    Una llei de salut i social de Catalunya

    En l’última fulla de la seva intervenció, Comín ha destacat l’infrafinançament crònic del Departament de Salut des de fa 35 anys. « Estem en un moment de transició nacional. En salut un té la sensació que ja ens assemblem molt a la situació pròpia d’un estat independent perquè tenim un estat competencial molt alt, la diferència principal és la insuficiència pressupostària», s’ha queixat. 

    «Què ens falta?», s’ha preguntat Comín. Segons ell, una de les eines que manquen és una A gència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris, en la qual ha assegurat que ja s’hi està treballant. «Tornem a l’essència i mirem quines són les bases de les que no hauríem d’haver marxat, aprenem de l’experiència i fem la llei del segle XXI de salut», ha conclòs Comín en la seva primera intervenció. També Comín ha explicat que pel Pla de Salut 2016-2020, el govern disposa d’un document de bases i vol construir el nou pla de salut des del consens, obrint la seva redacció a la millora i la revisió abans de ser aprovat. 

    La corrupció, absent en el discurs

    Des de l’oposició, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot han lamentat que el conseller no hagi parlat de corrupció en el seu discurs inicial. Jorge Soler de Ciutadans ha assegurat que cal despolititzar la sanitat i actuar amb més rapidesa i contundència amb els corruptes. Per la seva banda, Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, ha recordat que «la corrupció és sistèmica i fa anys que la conselleria mira cap a un altre costat».

    En els darrers anys s’han destapat diversos casos de corrupció relacionats amb la sanitat catalana. En un dels principals, el cas Innova, hi estan imputats l’expresident de l’ICS Carles Manté i l’exdirector del CatSalut Josep Prat. Recentment va ser destapat el cas de les pròtesis caducades de la marca Traiber.