Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

El gran impacte de la infermeria en el sistema sanitari

Els ulls, la voluntat i l’actitud en la recerca aconsegueixen trobar allò que fa la diferència entre salut i malaltia. Una anomalia cromosòmica, alteracions en el nucli cel·lular que bloquegen el funcionament correcte d’un òrgan i tantes altres pistes que avui dia ja permeten veure clarament els camins d’infinites patologies i, amb elles, les maneres de prevenir-les i guarir, són en mans de la investigació. I en els efectes col·laterals, la cura dels símptomes, les seqüeles de les malalties i la previsió de complicacions hi ha, també, cada vegada més evidència científica de protocols d’actuació. I és la infermeria qui lidera la mirada, voluntat i actitud en aquesta recerca, la que fa millorar la cura i les cures dels pacients.

El passat mes de juny, la Càtedra UB-COIB va premiar l’infermer Jordi Adamuz per una publicació, a BMJ Open, sobre l’impacte del treball de les infermeres en el sistema sanitari. Ell és el primer signant d’un estudi dut a terme per un equip de deu infermeres i un metge que va mesurar fins a quin punt la detecció i prevenció de complicacions evitables a partir de l’atenció a les constants vitals d’una persona hospitalitzada poden salvar-li la vida.

Algoritmes que avisen

El pal de paller d’aquesta recerca va ser la utilització d’una eina, el sistema VIDA (Vigilància i Identificació del Deteriorament Agut), impulsat per l’Institut Català de la Salut (ICS) i desenvolupat conjuntament per l’ICS i l’IDIBELL, que és capaç de detectar i prevenir les complicacions evitables, els trasllats a l’UCI i la mortalitat intrahospitalària. Ho fa mitjançant un algoritme adaptat de manera local a cadascun dels vuit hospitals de l’ICS. Funciona amb monitors portàtils multiparamètrics, que mesuren les constants vitals del pacient, com la tensió, que s’aboquen a un sistema informàtic en el qual uns algoritmes els classifiquen, de manera que les infermeres ho llegeixen traduït a una escala de colors que diferencien els nivells de risc.

Aquest projecte, d’àmbit internacional, va ser desenvolupat i liderat a Catalunya per Maria Eulàlia Juvé, cap de grup de l’IDIBELL i adjunta d’hospitals a la Direcció de Cures de l’ICS. És un sistema que identifica de forma precoç el risc de deteriorament agut mitjançant un sistema de puntuació i un algoritme de decisió resultants del monitoratge del pacient. Aquest sistema es va implementar per primera vegada l’any 2013 i, actualment, s’utilitza diàriament per ajudar a la presa de decisions clíniques en els pacients ingressats als hospitals de l’ICS.

L’any 2021, Jordi Adamuz, amb el Grup de Recerca Infermera (GRIN) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), va publicar aquest treball que ara ha estat premiat i que va demostrar, no només que el sistema VIDA és capaç de detectar pacients amb més complicacions evitables, sinó que també contribueix a disminuir la mortalitat intrahospitalària. Concretament, la redueix fins a “un 11%”, segons explica l’infermer i investigador.

L’estudi es va poder fer gràcies a la pandèmia de la Covid-19, perquè, malauradament, el sobrecúmul de pacients afectats pel virus feia impossible disposar del monitoratge pel sistema VIDA a tothom. Per tant, la contrarietat es va aprofitar per a comparar les mateixes situacions de gravetat amb alertes precoces d’empitjorament o sense aquestes, una comparativa que, per qüestions ètiques, mai s’hagués pogut dur a terme en condicions no excepcionals.

Adamuz és professor associat de la UB i responsable de Suport a la Recerca en Cures de l’Àrea de Qualitat, Coneixement i Metodologia.

Tal com explica Jordi Adamuz, “després d’un mes d’observació d’uns i altres pacients, vàrem constatar que sí que s’associava un major nivell d’alerta a més complicacions. Això no ens era nou. Però la reducció d’un 11% de la mortalitat en els casos en què es comptava amb unitats VIDA va ser una sorpresa, i és un resultat molt significatiu”. Demostrada així l’eficiència de l’eina, ara saben que, en condicions normals, disposen d’aquesta gran ajuda de vigilància de complicacions tan importants com la mort.

La investigació d’aquest equip va consistir a mirar si el sistema VIDA s’associa a fets com: el trasllat a l’UCI, les infeccions nosocomials, les complicacions evitables i la mortalitat intrahospitalària. Van estudiar això amb una mostra d’aproximadament uns 2000 pacients d’hospitals de l’ICS, durant el mes d’abril del 2020. En aquell primer mes de pandèmia, ja van constatar que el 40% dels pacients ingressats per Covid tenien una complicació que, si s’hagués detectat per forma precoç, s’hauria pogut evitar.

A partir d’ara, explica Jordi Adamuz, després d’aquest premi que representa un reconeixement d’aquest impacte de la infermeria en la salut -diu- “continuarem desenvolupant el sistema VIDA afegint altres paràmetres analítics, per exemple, els hematòcrits o la creatinina. Els tindrem en compte perquè s’ha demostrat que també són factors de prevenció de complicacions.

La imprescindible infermeria

És una vigilància en mans de les infermeres que es guien per escales validades. Fins aleshores –diuen els autors de l’estudi– només un article publicat, fet en un altre país, havia mostrat l’impacte d’aquest ‘alertador’ de complicacions, a partir de les constants vitals d’una persona hospitalitzada.

Això també demostra que “millorar la qualitat en l’assistència al malalt garantint la seguretat de les cures té a veure amb quines cures donem les infermeres i amb quina recerca fem per a millorar-les”, precisa Adamuz. “Treballem en el registre i seguiment que fem de les cures, i aquesta és la manera de garantir que tot allò que oferim als malalts contribueix a la seva millora, perquè hi ha una evidència científica al darrere”, afegeix l’infermer de l’Hospital de Bellvitge.

Adamuz és professor associat de la UB i responsable de Suport a la Recerca en Cures de l’Àrea de Qualitat, Coneixement i Metodologia. La infermera adjunta d’aquesta àrea és Maribel González-Samartino, que és igualment professora associada de la UB i també va participar en el treball, presentat com a: Risk of acute deterioration and care complexity individual factors associated with health outcomes in hospitalised patients with COVID-19: a multicentre cohort study.

Adamuz és l’infermer referent del Grup de recerca infermera GRIN IDIBELL, un dels primers equips acreditats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i un dels primers grups d’investigació d’infermeria de tot l’Estat. El componen ara mateix 43 infermeres vinculades als Hospitals de Bellvitge, Viladecans, l’ICO de l’Hospitalet de Llobregat i la UB. La seva recerca planteja projectes de millora en tots els àmbits.

“Cada quant convé mirar la tensió o, en cas de detectar febre, poder començar a fer el tractament que pertoqui, tot això surt de la recerca, perquè altres infermeres, i també metges han investigat”, expliquen els investigadors d’infermeria. “I busques fonts d’on nodrir-te, perquè les cures integrals no només vol dir la intervenció sanitària a l’hospital, sinó també saber com afronta la persona malalta aquella nova situació de salut, un nou dispositiu. No només ens abastim de la ciència mèdica i infermera, sinó que agafem també de la psicologia, la sociologia, l’antropologia, perquè parlem de cures globals, cures en salut”, puntualitza Jordi Adamuz.

La investigació de les infermeres

Com a infermer referent en recerca, dona suport a qualsevol professional que vol fer investigació, al personal adscrit a la direcció d’infermeria, també a l’investigador que ja té dades o a qui li cal escriure un article científic. Reconeix que com a estudiant d’infermeria, “em veia a la primària perquè m’agrada molt l’educació per a la salut”. En començar a treballar a la unitat de malalties infeccioses amb Jordi Carratalà, hi va haver una vacant d’investigació I, tot i que ell venia de la diplomatura, va començar a recollir dades de pacients amb pneumònia i a ajudar a escriure articles científics. Alternava la feina d’infermer de recerca entre setmana i el cap de setmana, treballava amb la seva funció infermera assistencial, també a infecciosos. “Em vaig adonar que les infermeres teníem un ampli camp per a investigar”, expressa. Té molt present que els pacients tenen un gran desconeixement de la mateixa patologia, i contribuir a educar pacients per a poder portar millor la seva recuperació després d’una alta hospitalària, sempre li ha interessat.

«La importància de vigilar les constants vitals per identificar el risc de deteriorament agut i poder així prevenir complicacions dels malalts, responsabilitat de les infermeres». | Pol Rius

De fet, es va dir a si mateix que el que volia era fer un projecte d’educació sanitària per veure que els pacients que estan més informats es cuiden millor, tenen menys ingressos i menys mortalitat. I per a fer-ho, es va haver de formar amb un màster oficial de doctorat. Sap que un tema així, d’educació sanitària als pacients, no hi ha cap altre professional que ho expliqui.

És justament la investigació de les infermeres la que posa en relleu el paper cabdal d’aquesta professió i la necessitat de combatre el problema crònic de la manca d’infermeres. I l’estudi pel qual Jordi Adamuz ha estat premiat és un exemple de la rellevància de la intervenció de la infermeria en l’atenció a pacient. La importància de vigilar les constants vitals per identificar el risc de deteriorament agut i poder així prevenir complicacions dels malalts, responsabilitat de les infermeres, ho posa de manifest.

La càtedra del Col·legi d’Infermeres i la UB va crear el premi que ara ha rebut Adamuz per fer difusió de les millors recerques fetes per infermeres. “Com a col·lectiu, el nostre objectiu és que la societat tingui consciència de la investigació que fem i de les responsabilitats que tenim definides, les competències que de manera autònoma tenim, sense necessitat que ens prescriguin altres professionals”, puntualitza la infermera Maribel González-Samartino. “Nosaltres, les infermeres, treballem en equip, però tenim competències en les quals som responsables del resultat de salut en el pacient. L’educació sanitària, el maneig de processos com ara una traqueotomia, les cures a casa. Com el malalt manega un dispositiu a casa, no hi ha cap professional de la salut que li ensenyi a fer, més que l’infermer. Som els que fem l’educació sanitària.

Tant Adamuz com González estan d’acord que les actuals generacions d’infermeres ja no veuen la infermera com a ajudant del metge, tot i que encara hi ha molt pocs llocs de responsabilitat ocupats per infermeres, i per dones, en general.

Ràtios d’infermeres

Una altra línia d’investigació que desitgen desenvolupar, segons expliquen, és com “a través de la intel·ligència artificial poder crear un mapa per a les infermeres gestores que recomani les ràtios i la distribució de les infermeres en funció de cada context hospitalari. Que sigui fàcil, molt visual, per poder orientar de forma ràpida com distribuir les tres infermeres de què disposo –posem per cas– amb el panorama que tinc”, exposa Jordi Adamuz.

«Les infermeres, treballem en equip, però tenim competències en les quals som responsables del resultat de salut en el pacient». | Pol Rius

Maribel González afegeix que “des de l’hospital, les infermeres vetllem perquè no es travessin les línies vermelles de les ràtios, que tot allò que en els últims anys s’ha incrementat de les ràtios estructurals de les unitats, després de tot el que hem crescut, no podem fer ni un pas enrere. I des de la direcció d’infermeria vetllem perquè tot i això hem de millorar”. González, precisa, però, que tot i que les ràtios d’infermeria s’han d’engrandir, “venir a l’hospital és segur”. Argumenta que, “tenir més infermeres permetria desenvolupar programes per a malalties que ara no tenen visibilitat i seria bo també guanyar més expertesa en l’acompanyament de pacients crònics, cosa que ara no podem fer”.

Ara per ara, tots dos consideren molt positiu que la societat vegi la infermeria com una bona sortida professional i creuen que aquestes noves promocions estan ajudant a canviar la imatge de la professió, que encara –pensen– anirà canviant més.

En una societat cada cop més demandant de professionals sanitaris, la infermeria serà també una de les professions amb més reclam en el futur, perquè ara ja ho és. Tal com explica Jordi Adamuz, “a la UB ja s’han obert noves línies d’estudi d’infermeria”. Està clar que entre cobrir les baixes per jubilacions, les que marxen a l’estranger pels sous més alts fora i les que abandonen per les condicions que troben en el món laboral, no hi ha suficients infermeres.

“Ara que es fan diàlisi fins al final de la vida, trasplantaments de cor i renals a pacients cada cop més grans i el gruix de gent que envelleix, la demanda social d’infermeres és cada cop més gran”, exposa Maribel González-Samartino. Un context complex i creixent que ens ha de conscienciar més sobre la necessitat d’enfortir i valorar la professió que té les nostres cures en les seves mans.

26/07/2024
La sobrecàrrega del sistema sanitari deriva en professionals «cremats»

Una societat amb una esperança de vida elevada i en constant creixement i, per tant, amb cada cop més població amb malalties cròniques que requereixen més sincronia entre recursos mèdics i sòciosanitaris reclama més atenció de tota mena per part de professionals sanitaris, que no sempre es tenen. Aleshores, la sobrecàrrega del sistema deriva en més d’aquests sanitaris amb la síndrome del professional cremat.

Tal com descriu molt bé en un vídeo de la Fundació Galatea el Dr. Oriol Yuguero, metge d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i investigador de l’Institut d’Investigadció Biomèdica de Lleida (IRBLleida), l’esgotament emocional, la despersonalització i la baixa realització personal i professional són els tres pilars descrits en la definició de la síndrome del professional cremat.

La tensió o estrès patit de manera continuada pels professionals sanitaris és un dels desafiaments de la Fundació Galatea, nascuda per a promoure la salut dels professionals de la salut. Aquesta mateixa missió és la que ha fet néixer enguany la Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut. Adscrita a la UAB, és fruit de la col·laboració entre aquesta universitat, la Fundació Galatea, el CoMB i Mutual Mèdica.

El projecte té com a principal objectiu donar resposta a la necessitat de formar professionals competents en la promoció i l’atenció de la salut de tots els professionals de la salut. El director d’aquesta nova càtedra, el Dr. Antoni Bulbena, catedràtic de Psiquiatria, ho emmarca ben clarament: “Si no tenim suficient personal, suficient temps i no tenim un espai en el qual puguem intervenir adequadament, la probabilitat que l’atenció sanitària vagi bé és molt baixa. I sabem que en el cas del burnout (el professional cremat), si el professional no té ben lligades aquestes tres variables i, almenys, un 20% del seu temps que sigui dedicat a allò que ell decideix fer, que tingui el marge de poder-ho fer com a professional liberal que és, la probabilitat de patir burnout es multiplica per tres”.

Segons explica el Dr. Bulbena, “aquestes variables de l’entorn són realment preocupants, perquè sembla que en aquests moments les restriccions tornen a ser una norma en el sector públic i en el sector privat també hi ha limitacions”. Com que, tal com afegeix el director de la Càtedra, “està clar que l’aspecte de l’entorn ens afecta molt, calen dades sòlides per abordar-lo bé, informació seriosa i ben contrastada, i això, tenint una certa pàtina acadèmica –com és el context de la Càtedra– pot fer que la validesa i la fiabilitat de la informació sigui més aprofitable per aquells que han de prendre les decisions”.

Segons indiquen diversos estudis, en el conjunt de les professions, fins a un 60% dels treballadors han fet referència a sentir-se o haver-se sentit en algun moment cremats a la feina. Són dades que afecten per igual Catalunya, Espanya i Europa. Les dades de la recerca anual que fa la farmacèutica STADA realitza una enquesta a 46.000 ciutadans a 23 països d’Europa; l’STADA Report 2024 ha rebel·lat enguany que tant a Catalunya com a Espanya i a Europa, fins a un 30% dels entrevistats admetien en el moment de l’enquesta –al primer trimestre d’aquest any– estar patint el trastorn del professional cremat.

I el director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo explica que quan l’any 1998 es va posar en marxa el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), gestionat per la Fundació Galatea, “el 80% metges podien tenir problemes d’addició i un 20%, de salut mental. Ara, en canvi, és al revés, el 75% dels professionals atesos tenen trastorns mentals de diferent gravetat, al voltant del 20 o 25%, alguna addicció, i entre un 5 i un 7%, les dues coses a l’hora”.

Sense cap mena de dubte, la pandèmia va marcar un abans i un després en la salut i el benestar mental de la població, també dels professionals sanitaris. Segons explica Antoni Calvo, “abans de la pandèmia i en els més de més de 20 anys de la Fundació Galatea, s’havien atès 5.300 professionals, mentre que en els darrers dos anys i mig s’ha duplicat aquesta xifra. S’han atès gairebé 14.000 professionals de l’àmbit salut i estem encara atenent molts d’ells. D’aquests 14.000 –puntualitza– no tots presenten problemes de salut mental”.

Pel que fa a la síndrome del professional cremat, el director de la Fundació Galatea divergeix de qui encaixona totalment aquesta patologia en l’àmbit laboral. I ho justifica: “Si el vinculem només al desgast professional, ens deixem una part de la vida, que és la vida personal d’aquest professional. I, si l’obviem, no estem fent un anàlisis rigorós”.

És a dir, el concepte burnout és una petita part dins de tot l’escenari de la salut, segons el director de la Fundació Galatea. “Si mirem els motius pels quals ens demanen consulta o atenció, veiem que el segon motiu té a veure amb la situació personal o familiar”, argumenta Antoni Calvo. I posa un exemple: “Imaginem una infermera, de 40 o 41 anys, amb tres fills adolescents, un dels quals comença a consumir porros. A banda, la mare de la infermera s’ha trencat el fèmur. Això, que és bastant freqüent, ho hem de relacionar amb el benestar d’aquesta professional? Per descomptat”, afirma. “Si li afegeixes que treballa a la Primària, on no cobreixen baixes, en resulta un patiment emocional, una situació d’estrès que, si no s’és capaç de gestionar bé, pot portar problemes”.

Entre els problemes que han observat i que es donen més habitualment –assenyala– “pot acabar amb addiccions, amb un ús inadequat de substàncies com l’alcohol o d’altres drogues il·legals i, per descomptat, amb l’abús de psicofàrmacs, que és un risc especialment alt quan parlem de professionals de la salut com són psiquiatres, anestesiòlegs o dentistes, amb un accés molt directe i fàcil a les benzodiazepines”, precisa. “Això ens posa davant d’una situació que convé tenir molt present”, afegeix. Sobretot –continua– perquè “tots aquests professionals tenen la informació sobre aquestes drogues i poden pensar que tenen més control sobre elles, però això no és així, encara que sembli una paradoxa, perquè el més fàcil accés fa més gran el risc”.

Integrar la pròpia atenció als sanitaris

Un dels productes estrella de la Càtedra per a la salut dels professionals de la salut és disposar del primer postgrau específic de la salut dels professionals com una sortida professional per a qui vulgui dedicar-se a treballar amb professionals, i que els professionals dels centres puguin contribuir a preservar la salut del professional, amb un espai també de recerca per a detectar i analitzar els detonants del malestar i problemes de salut dels professionals.

Vuit col·legis professionals comparteixen l’objectiu comú de la salut dels seus professionals sota el paraigües de la prevenció, detecció i atenció de la Fundació Galatea. Però en l’àmbit de la formació acadèmica dels professionals sanitaris, l’autocura dels propis professionals ha estat sempre ignorada.

Com explica Antoni Calvo, socialment, “normalment diem que hem d’aprendre a separar l’àmbit laboral del personal, però nosaltres tenim un model d’intervenció integral i sistèmic, intentem no deixar-nos fora cap àmbit que influeixi en el benestar de la persona”. I explica que quan el psicòleg o psicòloga fa l’anamnesi del professional assistit, comença a explorar les causes del seu malestar, que poden ser les pressions d’un cap, la tristor, “i explorem part de l’entorn professional, però la família, les relacions personals amb el pare, la mare, el seu entorn relacional, tot això és necessari per entendre bé la dimensió del problema. No abordem només un aspecte específic, sinó que explorem tots els indicadors”.

El problema dels professionals sanitaris és que són formats per aprendre a cuidar els altres, però no a ells mateixos. “Jo això ho anomeno un defecte de fàbrica”, precisa Calvo. “Pensem que el que els ensenyem és suficient, però cal saber activar recursos per ajudar-se a ells mateixos, així com conèixer els propis límits”.

Per això el director de la Fundació Galatea també explica que un dels reptes sobre la taula és la salut dels estudiants de medicina que emocionalment poden tenir dificultats, «tot i que acadèmicament siguin molt bons i bones, molt potents, però que hauran tractar amb pacients, malalties, familiars, la mort. I tot això no els hem ensenyat a fer-ho”.

Calvo pensa també en la gran exigència en professions o graus com medicina o psicologia. “En medicina, sobretot, som molt exigents, es demana un 14 de nota a la selectivitat. Aleshores, si ets algú, sobretot les noies, molt potents i amb gran capacitat de treball i esforç, que dedica molt de temps a l’estudi i ha de continuar dedicant-hi molta estona a posar-hi els colzes, però amb poc desenvolupament de les relacions, no haurà tingut l’ocasió de cultivar l’altra part de la vida, i això té un impacte també en el benestar emocional d’aquell professional”. En la formació que es troba a faltar i que es propiciarà des de la nova Càtedra es contemplen els dispositius assistencials i propostes que afavoreixin el funcionament i coordinació dels professionals, però també la formació en gestió emocional, com resoldre conflictes, la creació de dinàmiques relacionals d’equips i els equips i organitzacions. Perquè, “els equips sanitaris interdisciplinars són com les famílies. Si estan bé, protegeixen, si no, destrueixen”.

Per tot això, Antoni Calvo admet que la Fundació Galatea té moltes hipòtesis per a activar tesis doctorals sobre aquestes qüestions. Confia en què els qui cursin el postgrau de salut dels professionals de la salut puguin significar una bona pedrera per tenir especialistes experts per a la clínica de la Fundació i per a altres organitzacions sanitàries.

Quant a la forta tensió del sistema, Calvo anuncia la preparació d’una guia que es donarà a conèixer properament per al gestors dels centres, que pugui incidir en pràctiques que afavoreixin la prevenció i atenció a la salut dels professionals sanitaris. “Estem treballat amb la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) aquesta guia que presentarem aviat, dirigida als qui estan conduint els sistemes, gerents, directors de recursos humans, directors mèdics, responsables de salut laboral…”. Les consignes de la guia que preparen no només interpel·larà metges, sinó tots els membres dels sistemes i organitzacions sanitàries, metges, infermeres, recepcionistes, cel·ladors…

Calvo recorda que “per als professionals de la salut, cuidar-se no és una opció, és un imperatiu ètic i deontològic. Per a ser un bon professional, no es té prou amb els coneixements i l’experiència, aquest s’ha de cuidar, posar límits, portar un bon treball en equip, reciclar-se. Perquè la seva feina té una transcendència molt important”, conclou.

18/07/2024
Alerta per la sobre exposició solar que pateixen els socorristes

Aquesta és una d’aquelles històries que mostra que amb la recerca s’avança. I que provar científicament hipòtesis –intuïcions o coneixements previs dels investigadors– facilita la presa de consciència sobre canvis necessaris que milloren les condicions de vida.

Així ha estat per als socorristes que la temporada de platja vigilen la costa barcelonina, al servei dels banyistes. Un estudi fet per especialistes del Servei de Dermatologia del Clínic Barcelona-IDIBAPS va mesurar la seva exposició a la radiació de raigs ultraviolats (UV) durant la seva jornada laboral i, veient que aquesta assolia fins a vint vegades més la dosi considerada segura, van substituir les cadires de vigilància per cabines, ja que aquestes proporcionen una major foto-protecció.

La sobre-exposició als raigs multiplica el risc d’aquests professionals de desenvolupar diferents tipus de càncer de pell, segons una escala de valors en funció, per exemple, del tipus de pell de cadascú. En el web de l’Hospital Clínic es pot descarregar la Guia Pràctica per a la Valoració dels Factors de Risc del Càncer de Pell que ara a l’estiu com a banyistes val la pena tenir present.

En la presentació dels resultats de l’estudi va intervenir la Dra. Susanna Puig, cap de Servei de Dermatologia i del grup Melanoma: imatge, genètica i immunologia de l’IDIBAPS i el Dr. Josep Maria Nicolás, director de l’Institut Clínic de Medicina i Dermatologia.

El Dr. Josep M. Nicolás i la Dra. Susana Puig. | Francisco Avia-Hospital Clínic Barcelona

Per a fer la investigació, que va tenir lloc l’any 2018, es va mesurar la radiació rebuda pels socorristes al seu lloc de treball. Els professionals utilitzaven, en el moment de l’estudi, una cadira de vigilància especialment dissenyada per a aquesta funció, amb un para-sol a la part superior. Els mesuraments es van dur a terme en quatre llocs de treball diferents, cada 30 minuts des de les 10.45 fins a les 19.15, durant quatre dies. A més, es van analitzar les dosis rebudes en diferents punts, per exemple: braç esquerre, braç dret, respatller, reposapeus, etc.

Amb aquestes dades, es va calcular la dosi eritematosa mínima (DEM) i la producció de vitamina D. La DEM és la dosi de radiació UV necessària per envermellir la pell les 24 hores següents a l’exposició. Varia segons el tipus de pell establert a l’escala de Fitzpatrick, que depèn de la pigmentació basal de la pell i com aquesta respon a l’exposició al sol.

Diferent risc segons la pell

Els dermatòlegs classifiquen el fototipus en sis subgrups, en funció de com la pell reacciona als raigs UV responent dues preguntes senzilles, si la pell s’envermelleix quan s’exposa al sol “es crema”, i amb quina facilitat la pell es bronzeja després de l’exposició al sol. Un fototipus 1 sempre es crema i mai no es bronzeja mentre que un fototipus 4 rarament es crema i es bronzeja amb facilitat.

Font: PortalClínic

Recollits els resultats, es va veure que a les 14 hores els mesos de juny i juliol, la dosi necessària per produir un envermelliment de la pell es va assolir en tan sols 18 minuts.

A través d’aquesta investigació es confirma que els socorristes de Barcelona corren un risc elevat d’exposició excessiva al sol i de cremades solars. A més, reben nivells de radiació UV que superen les directrius ocupacionals proposades per la Comissió Internacional sobre Protecció davant de Radiacions No Ionitzants.

Segons la Dra. Susanna Puig, “de la mateixa manera que ens semblaria inaudit que un operari treballés sense elements de protecció com ulleres, guants o casc, o que un tècnic de radiodiagnòstic no es protegís dels raigs X, la radiació solar s’ha de prendre en la mateixa consideració a l’hora de garantir la seguretat dels treballadors”.

Més risc en feines a l’aire lliure

S’estima que el 90% dels càncers de pell es poden prevenir utilitzant una protecció solar adequada, usant barrets i roba protectora, i evitant el sol durant les hores de més incidència. Tot i que es coneixen els riscos de la radiació UV per a la salut, molts treballadors a l’aire lliure reben actualment dosis perjudicials per a la salut. L’exposició a la radiació ultraviolada (UV) està associada a la incidència de melanoma i càncer de pell no melanoma.

La manca de fotoprotecció adequada ha estat estudiada i descrita per a algunes professions que es realitzen a l’aire lliure, incloent-hi, a més dels socorristes, els agricultors, pescadors, guies de muntanya, entre d’altres.

Els autors d’aquesta recerca, pensant en les conseqüències de la sobre-exposició solar, conclouen que continua essent necessari fer estudis per establir recomanacions sobre els límits de dosi d’UV en relació amb l’ocupació. Aquests haurien d’incloure mesures més precises al lloc de treball. És prioritari avançar en aquest camp per millorar les mesures de seguretat al lloc de treball.

15/07/2024
Despertar i fer rehabilitació amb pacients amb disfunció respiratòria greu ajuda a la seva recuperació

L’oxigenació per membrana extra-corpòria, coneguda per les seves sigles en anglès, ECMO, és una tècnica que ajuda a la supervivència de pacients amb disfunció respiratòria a les unitats de cures intensives. És un procediment complex en el qual la respiració natural és substituïda per una màquina que emula les funcions dels pulmons i el cor del pacient que no es pot valdre temporalment d’aquests òrgans seus. Els casos més greus poden requerir períodes llargs de connexió mecànica, fins i tot durant mesos. L’ECMO permet així que els pacients estiguin actius encara que els seus pulmons no funcionin. Mentrestant, el pacient està sedat.

Tanmateix, una investigació ha permès constatar que deixar el pacient sedat durant tot el seu procés de connexió a la màquina comporta una supervivència, al cap de sis mesos, del 41,4%. En canvi, si el pacient és despertat, tot i mantenir l’oxigenació extra-corpòria, la supervivència augmenta fins al 78,8%, també passat mig any.

Aquests són els resultats d’un treball liderat pel grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L’Hospital del Vall d’Hebron participa de l’activitat en nombroses xarxes internacionals clíniques i de recerca per tal de millorar la supervivència i, especialment, la qualitat de vida posterior a l’ECMO.

En aquest cas, la recerca s’ha fet en col·laboració amb l’Hospital Pitié-Salpêtrière de París, l’Institut Karolinska d’Estocolm i l’Hospital Universitari São João de Porto i publicat a la revista Annals of the American Thoracic Society.

Des de l’inici de la pandèmia, l’Hospital del Vall d’Hebron ha estat referent en l’ús d’ECMO en més de 125 pacients amb COVID-19. En tractar-se de pacients molt greus, en moltes ocasions es troben en sedació. “Tot i això, encara que els seus pulmons no funcionin, és possible despertar-los i fer rehabilitació activa perquè l’ECMO permet fer l’intercanvi de gasos com en la respiració. A més, el suport es pot ajustar en funció de les necessitats de cada pacient en cada moment, i incrementar-lo mentre es fa exercici”, comenta el Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO d’adult de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador principal del grup de recerca en Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació del VHIR.

Estudi amb cent vint pacients amb COVID-19

Per comprendre els factors que influeixen en el pronòstic dels pacients amb ECMO i els beneficis de l’estratègia de despertar-los, l’equip investigador va dur a terme un estudi amb 120 pacients amb disfunció respiratòria per COVID-19 i necessitats d’ECMO durant més de 28 dies. Entre els resultats destaca l’observació del fet que, en els pacients que estaven cooperatius i feien rehabilitació i fisioteràpia en algun moment durant el suport amb ECMO, la supervivència al cap de sis mesos era del 78,8% i requerien menys rehabilitació després de l’alta. En canvi, aquesta baixava al 41,4% en els casos més inactius.

“Si estan desperts, els pacients poden interaccionar amb els familiars, la qual cosa té beneficis cognitius i emocionals. A més, si els professionals sanitaris poden comunicar-se amb el o la pacient, es pot fer un diagnòstic més precís en funció dels símptomes que explica i, per tant, ajustar la teràpia de millor manera”, argumenta el Dr. Riera. Aquesta millora en la supervivència també s’explica perquè el fet de despertar els pacients minimitza algunes complicacions. Per exemple, tenen menys infeccions, gràcies a la capacitat de tossir, i s’observen menys danys pulmonars associats a la ventilació.

Continuar investigant

En l’estudi es va veure, també, que l’edat més jove afavoreix la supervivència. I planteja la necessitat d’activar més recerca per identificar les característiques dels pacients que requereixen un trasplantament de pulmó després de la COVID-19 com a única opció terapèutica. Els investigadors destaquen que, tot i que un pacient requereixi ECMO durant més d’un mes, la recuperació total sense necessitat d’oxigen després del suport és possible.

Cal destacar que en l’anàlisi retrospectiva només hi van participar pacients que estaven amb ECMO durant més de vint-i-vuit dies i amb perspectiva de millora, ja que la mortalitat és més elevada en els casos més crítics durant les primeres setmanes. A més, tot i estar centrat en pacients amb COVID-19, els investigadors pensen que aquests resultats podrien ser generalitzables a pacients amb disfunció respiratòria per altres causes.

El del Vall d’Hebron és un dels hospitals líders mundials en l’ús d’ECMO per l’elevat nombre de pacients tractats. En destaca la qualitat assistencial per l’adhesió a les recomanacions d’entitats internacionals, però també la participació en xarxes internacionals de recerca per tal de millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients.

Entre aquests estudis amb participació de Vall d’Hebron es troba un treball publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine com a part de l’estudi PROTECMO. Es tracta d’una anàlisi de 652 pacients de 41 centres centrada en el risc de trombes i hemorràgies associats a l’ECMO. De fet, la teràpia d’anticoagulació és necessària mentre es duu el suport per prevenir la formació de trombes a causa del contacte de la sang amb una superfície externa, però són necessàries guies per al maneig d’aquest tractament, ja que són comuns les complicacions per sagnats i la transfusió no està exempta d’alguns riscos.

El risc d’infeccions durant l’ECMO és també una de les àrees d’interès en la recerca. En aquest sentit, s’ha posat en marxa també l’estudi internacional INFECMO. L’assaig, liderat per IRCCS Ca’ Granda Ospedale Maggiore Policlinico de Milà i amb participació del Vall d’Hebron, busca entendre els factors que es relacionen amb les infeccions i l’eficàcia de diferents antibiòtics per al tractament d’aquest tipus de pacients. El Dr. Riera és el coordinador del grup de treball d’infeccions a l’EuroELSO, la societat internacional referent en ECMO.

11/07/2024
Més sols que mai

Mai com ara, el món havia estat tan connectat i d’una manera tan ràpida. Vídeos, àudios i textos fan omnipresents les vivències humanes. La manca de contacte físic, d’abraçades, de carícies, la mirada als ulls sense cap pantalla al mig, la relació-no relació, virtual i a distància, que amb la irrupció del virus de la Covid ens vam haver d’imposar durant molts mesos, ha quedat activada com a principal forma de relacionar-nos entre molts de nosaltres.

La comoditat i velocitat de connectar-se telemàticament està esborrant de les nostres vides la dimensió més física, i segons revelen dades d’una enquesta a 46.000 persones a 23 països d’Europa, això es tradueix també en un augment de la sensació de solitud. El 52% dels europeus enquestats afirmen sentir-se sols sempre, sovint o de manera ocasional. Però si la lectura dels resultats de l’estudi la centrem en la franja d’edat dels 18 als 35 anys, el percentatge de solitud augmenta fins al 63% i, a Catalunya arriba fins al 66%, mentre que la mitjana de l’Estat d’aquesta mateixa dada queda tan sols en un 48%.

Són resultats extrets de l’STADA Report 2024, l’estudi europeu que la farmacèutica alemanya STADA realitza des de fa deu anys per donar veu a la població europea sobre la seva salut i el seu vincle amb el sistema sanitari del seu país. Enguany, la desena edició d’aquest informe va ser presentada recentment a Roma amb l’assistència de noranta periodistes de tota Europa.

Un dels moments de la presentació de l’informe STADA Report, el passat 24 de juny a Roma.

De les respostes de l’estudi, sorprèn que no sigui la població més gran la que acusi una major soledat. Diuen sentir-se soles el 41% de les persones majors de 55 anys. Els joves entre els quals destaca la solitud, aquesta s’identifica com a més severa en el cas dels qui admeten passar més hores interactuant amb dispositius electrònics, com ara el telèfon mòbil, i posant atenció a les xarxes socials o jocs. Però, quan a aquests joves se’ls interroga sobre les raons de la seva sensació de solitud, és tot el temps que dediquen a treballar allò que donen com a resposta majoritària, seguida del teletreball com a principals causants de sentir-se sols.

Tal com recorden els artífexs de l’estudi, el 2023, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la solitud un problema de salut pública, equiparant les seves possibles implicacions en la salut de qui la pateix a l’impacte de l’addicció al tabac, i destacant que l’aïllament social no entén d’edat ni de fronteres. De fet, el novembre passat, l’OMS va anunciar la creació d’una Comissió destinada a fomentar la Connexió Social, amb la intenció de fer front a la solitud com una amenaça urgent per a la salut, promoure les relacions socials de manera prioritària i accelerar l’ampliació de solucions en la matèria a cada país.

Segons l’STADA Report la soledat de la població és més gran a Polònia (61%), seguida de Finlàndia i Suècia (59%), Eslovàquia (58%) i Itàlia i Kazakhstan (57%). I en l’àmbit global d’Europa, també la feina i totes les hores que s’hi dediquen i, per tant, la manca de temps per a establir relacions personals fora de l’àmbit laboral, la principal causa atribuïda a la soledat que, però, en la majoria dels casos no s’identifica com a severa.

En termes generals, la soledat més forta i mantinguda en el temps es vincula a la depressió i l’angoixa, i també es relaciona amb un major risc d’ictus, malalties cardiovasculars, la diabetis tipus 2, les addiccions i la demència.

En el mateix estudi d’STADA es demana l’opinió sobre com remeiar aquesta epidèmia de solitud i gairebé un de cada dos europeus (46%) responen que el que faria falta, en primer lloc serien feines que permetin equilibrar més l’ocupació laboral i la vida personal. Una millor situació econòmica i més accessibilitat a activitats de lleure són altres suggeriments dels enquestats per a combatre la soledat. Només un 30% dels consultats pensa que per reduir la seva soledat aniria bé passar menys temps connectats a les pantalles en línia.

Satisfacció amb el sistema sanitari

Una altra de les opinions de la població europea recollides en l’informe d’STADA mostra que la satisfacció dels europeus amb el sistema sanitari dels respectius països ha caigut respecte als anys anteriors. Concretament, se situa en un 56% de mitjana, divuit punts percentuals menys respecte a les respostes obtingudes l’any 2020.

En canvi, entre els espanyols, la satisfacció amb l’atenció sanitària es manté amb un 71% de ciutadans que diuen sentir-se satisfets amb el sistema. Això situa l’Estat espanyol en el sisè lloc on és més ben valorada l’atenció sanitària. A Catalunya, són el 60% dels enquestats els qui consideren que el sistema funciona prou bé.

Una altra qüestió investigada per STADA és la que fa referència a la preocupació dels ciutadans per la seva pròpia salut. Cada cop més europeus prenen mesures per a cuidar-se. El 89% dels enquestats diuen que fan almenys una acció per a millorar el seu benestar general. A Finlàndia, ho diuen el 66% dels consultats, a Espanya, el 62%, i a Itàlia, el 60%. La mitjana europea de persones que es mostren més actives físicament és del 50%. A més, un terç dels europeus explica que realitza revisions mèdiques preventives de salut, xifra set punts superior a Espanya (41%) respecte a la mitjana europea. A més, el 31% dels europeus i un 39% dels espanyols consideren el temps passat amb els seus amics i éssers estimats com una inversió en el seu benestar general.

Confiança en la medicina

Encara que la insatisfacció amb l’atenció sanitària és tangible, la confiança en la medicina ha augmentat significativament a nivell europeu. Gairebé 7 de cada 10 europeus (69%) afirmen confiar en la medicina convencional “en gran manera” o “totalment”, un augment de 7 punts percentuals en comparació amb els resultats obtinguts a la mateixa enquesta l’any 2022. Finlàndia (84%) i Espanya (82%) són els seus defensors més ferris. Els homes europeus (73%) són més propensos a confiar en la medicina convencional que les dones (65%). Els principals motius de confiança són els consells dels professionals de la salut, com metges i farmacèutics, molt valorats pel 48% dels europeus i pel 52% dels espanyols, així com l’evidència científica que avala la medicina, valorada pel 50% dels espanyols, i el control i la regulació de les administracions que assegura la qualitat (49%).

08/07/2024
El retorn social de la recerca sobre el càncer

Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.

El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.

La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.

Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.

Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.

Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”

Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.

Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.

Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.

03/07/2024
“Amb cap sí; de cap, no”
Ara que les piscines, públiques i privades, ja són obertes, tota prevenció de risc d’ofegament, talls de digestió i insolació és poca. Però l’activitat aquàtica en platges, rius, pantans i piscines ara a l’estiu fa alertar també d’un risc que potser no tothom té en compte, com és llençar-se malament de cap a l’aigua, de manera que es pugui patir una lesió medul·lar i quedar tetraplègic.

Segons l’últim balanç de la Direcció Mèdica de l’Hospital Nacional de Paraplègics, l’any passat va haver-hi només en aquest centre hospitalari set ingressos per una mala capbussada a l’aigua, amb resultat de tetraplegia. Tots els casos van ser homes d’entre 15 i 44 anys. L’Hospital Nacional de Paraplègics, juntament amb la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), la Federació Nacional ASPAYM (Federació d’Associacions de Lesionats Medul·lars i Grans Discapacitats Físics), Creu Roja i la Real Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme tornen a insistir a la societat en el missatge de prudència com la mesura preventiva més eficaç que eviti conseqüències indesitjables, com una lesió medul·lar.

Per això, totes aquestes entitats tornen a llençar la campanya “Amb cap sí, de cap, no”, per a insistir a la societat en el missatge de prudència com la millor mesura per evitar conseqüències indesitjables, com una lesió medul·lar. Tal com expliquen els especialistes, les lesions medul·lars per capbussades són esdeveniments tràgics, però es poden prevenir. Amb educació, precaució i respecte per l’entorn aquàtic, es pot gaudir d’activitats recreatives segures i evitar conseqüències devastadores, segons es destaca des de les diferents entitats impulsores de la campanya estiuenca.

Calcular malament

Els responsables de la campanya també subratllen que les capbussades en aigua poc profundes o desconegudes són una de les principals causes de lesions medul·lars, especialment durant els mesos d’estiu quan més persones gaudeixen d’activitats aquàtiques. Expliquen que una capbussada mal calculada pot portar a un impacte violent del cap contra el fons, causant fractures cervicals i danys severs a la medul·la espinal. Les conseqüències poden incloure paràlisi parcial o total, pèrdua de la sensibilitat i control motor, i una necessitat d’assistència per a tota la vida.

La campanya, l’eslògan de la qual és “Amb cap sí, de cap no”, tindrà especial protagonisme en xarxes socials amb els etiqueta #Zambullidas2024, #ConCabezaSí i #DeCabezaNo, i missatges que recordin als banyistes la importància de l’observació i la prudència per a prevenir una lesió medul·lar com a conseqüència d’una inadequada capbussada. Les xarxes emissores són: @SanidadCLM, @HNParaplejicos, @SERMEF_és, @ASPAYMNACIONAL, @RFESS1, @CruzRojaEsp.

Ingressos hospitalaris per capbussades

Segons explica la directora mèdica de l’Hospital Nacional de Paraplègics, Mónica Alcobendas, fruit de set capbussades, set homes varen rebre lesions de les vèrtebres C4 a C6, 4 d’elles completes motores. “Es tracta de lesions medul·lars severes amb gran repercussió funcional en persones joves i que podrien haver evitat. Per això és de vital importància la conscienciació amb campanyes de prevenció perquè la millor lesió medul·lar és la que no es produeix”, afirma la Dra.

Des de la Federació Nacional ASPAYM, la seva presidenta Mayte Gallego fa una crida a “ser prudents i no excedir en les confiances a l’hora de capbussar-se, sobretot quan no es coneix el fons, i llençar-se sempre amb les mans per davant”.

Per part seva, la presidenta de la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física (SERMEF), la Dra. Hel·lena Bascuñana, subratlla que “les lesions medul·lars per capbussada representen una causa significativa de discapacitats permanents que podrien prevenir. Ocorren quan hi ha un mal en la medul·la espinal, el qual pot resultar en pèrdua de mobilitat i funció en parts del cos controlades per la medul·la afectada”.

La campanya crida també a respectar les normes i senyalitzacions en piscines i platges per a evitar accidents amb conseqüències irreversibles. Cal evitar salts des de zones rocoses o penya-segats, que a més solen tenir la prohibició expressa d’aquestes accions.

Pautes a seguir

Per a evitar lesions medul·lars per capbussada, hi ha cinc precaucions bàsiques a implementar:
1. Conèixer la profunditat. Mai cal capbussar-se en aigües de les quals no coneix la profunditat. Sempre s’ha d’assegurar que l’aigua sigui prou profunda per a evitar el contacte amb el fons.
2. Fer una entrada cauta. Ingressar a l’aigua amb els peus primer la primera vegada. Això permetrà avaluar la profunditat i la presència d’objectes submergits.
3. Mantenir una supervisió adequada. Els nens i adolescents han d’estar sempre supervisats per un adult responsable quan practiquin activitats aquàtiques.
4. Evitar l’alcohol. El consum d’alcohol redueix la capacitat de judici i augmenta el risc de prendre decisions perilloses.
5. Senyalització i Educació. En piscines i zones d’aigua públics, cal assegurar que hi hagi senyalització clara sobre les àrees segures per a capbussar-se i educar a tots els participants sobre els riscos.
En cas de lesió es recomana no moure el lesionat perquè una mobilització incorrecta pot agreujar la lesió. S’ha de mantenir a la persona quieta i en la posició en què va ser trobada. S’ha de cridar als Serveis d’Emergència, demanar ajuda mèdica immediatament, i mentrestant, mantenir la calma, fent costat i al lesionat assegurant la seva posició fins que arribi l’assistència professional.
01/07/2024
Una nova eina epidemiològica prediu el risc de morir per l’efecte de fred o calor extrems, i segons sexe i edat, a 580 regions d’Europa

Més de cinc milions de morts prematures cada any al món s’associen a les temperatures ambientals, i més de 300.000 d’aquestes morts es donen a Europa Occidental. De la mateixa manera que quan es preveuen forts vents i grans tempestes es demana a la població que extremin les precaucions, davant de la superació de rècords de temperatures assolits en les dues últimes dècades, es considera molt necessari trobar eines d’alerta per a poder anticipar-se als efectes de la calor i el fred sobre la salut.

Ara, el grup d’Adaptació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha creat la plataforma d’accés lliure Forecaster.health que, servint-se de models epidemiològics específics per sexe i edat, prediu els riscos reals de mortalitat per temperatures ambientals en diferents segments de la població.

Funciona introduint la data per a la qual es desitja obtenir les prediccions de salut en una finestra de temps de fins a dues setmanes, així com el subgrup de població per al qual es desitja obtenir la predicció de mortalitat relacionada amb la temperatura. Una vegada seleccionades aquestes variables, el sistema mostra un mapa amb alertes per a 580 regions de 31 països europeus amb codis de colors corresponents a quatre nivells de risc de mortalitat relacionada amb la calor i el fred: baix, moderat, alt i extrem.

«Sabem que la vulnerabilitat a la calor està influïda per una sèrie de factors, entre ells el sexe i l’edat. Sabem, per exemple, que les dones són més susceptibles a la calor que els homes, i que el risc de mort tant per calor com per fred augmenta amb l’edat. Per això, la nostra eina ajusta per separat models epidemiològics per a cada sexe i grup d’edat, el que permet emetre alertes independents que donin compte dels impactes reals sobre la població», assenyala Marcos Quijal-Zamorano, investigador d’ISGlobal i un dels autors del sistema.

De la meteorologia a l’epidemiologia

Segons ens contextualitza l’investigador principal del grup d’Adaptació d’ISGlobal, Joan Ballester Claramunt, «fins ara, les alertes de temperatura es basaven únicament en la informació física de les previsions meteorològiques i, per tant, ignoraven les diferències de vulnerabilitat al fred i a la calor entre grups de població. El nostre sistema canvia aquest paradigma desplaçant el focus de la meteorologia a l’epidemiologia i els determinants socials de la vulnerabilitat als factors ambientals». La plataforma que han creat, Forecaster.health, “no sols pronostica les temperatures en si, sinó també els riscos reals que aquestes temperatures tenen sobre el conjunt de la població i, especialment, sobre subgrups específics de població en funció del sexe i l’edat», afegeix Ballester.

L’equip va utilitzar la base de dades de mortalitat del projecte EARLY-ADAPT (https://www.early-adapt.eu), que actualment inclou dades de 580 regions de 31 països europeus per sexe, edat i causa de mort, per a ajustar models epidemiològics independents per grups de població. Cada dia, l’eina obté registres i previsions de temperatura, i utilitza els models epidemiològics per a quantificar el risc de mortalitat relacionada amb la temperatura per sexe i grup d’edat per a qualsevol data determinada en els 15 dies següents.

El primer pas cap a una plataforma multirisc

Sempre basant-se en evidències i models epidemiològics, Forecaster.health s’ampliarà en els pròxims mesos i anys en diferents direccions. Per a començar, s’afegiran a la plataforma nous països i regions més petites, quan l’equip adquireixi noves dades. També s’espera que l’eina desenvolupi nous models epidemiològics per a incorporar alertes de salut sobre diversos contaminants atmosfèrics, com les partícules, l’ozó o el diòxid de nitrogen. Finalment, la plataforma també emetrà alertes per a causes específiques de mort, com a malalties cardiovasculars i respiratòries, i per a altres resultats de salut, com a ingressos hospitalaris i accidents laborals.

«El nostre plantejament depèn fonamentalment de la disponibilitat de dades de salut per a ajustar els nostres models epidemiològics. Estem desitjosos d’afegir resultats de salut addicionals per a més països o regions més petites, tant d’Europa com d’altres continents, si se’ns faciliten dades», subratlla Joan Ballester Claramunt.

Ajuda a la recerca europea

Forecaster.health ha estat finançada per les ajudes Proof-of-Concept HHS-EWS i FORECAST-AIR del Consell Europeu de Recerca (ERC). Aquestes subvencions tenen per objecte transformar la recerca bàsica i els recursos generats en l’ajuda de consolidació de l’ERC EARLY-ADAPT en eines innovadores per a abordar els reptes de la societat. En aquest sentit, EARLY-ADAPT estudia com s’adapten les poblacions als reptes del canvi climàtic per a la salut pública i, en conseqüència, HHS-EWS i FORECAST-AIR ofereixen solucions reals per a augmentar la resiliència de les societats davant amenaces com la temperatura ambient i els contaminants atmosfèrics.

L’equip que ha desenvolupat la plataforma està integrat per Joan Ballester Claramunt, Mireia Beas-Moix, Nadia Beltrán-Barrón, Raúl Fernando Méndez Turrubiates, Fabien Peyrusse i Marcos Quijal-Zamorano.

27/06/2024
Per què emmalaltim?

En la medicina de precisió, cadascú de nosaltres importa. Ja fa molts anys que, gràcies a operacions de lògica matemàtica, la investigació calcula de manera ràpida el potencial d’efectivitat de fàrmacs en determinats pacients i és capaç de predir les possibilitats d’emmalaltir o recaure en una malaltia. Però la intel·ligència artificial que ho possibilita necessita de la matèria primera imprescindible que són les dades que donen forma a la nostra existència: la nostra genètica, l’epigenètica, l’ambient on vivim, els nostres hàbits de vida, i qualsevol circumstància concreta que ens pugui influir en la salut entesa en els seus 360º, salut física, psíquica i emocional.

Amb l’objectiu de recopilar com més dades personals d’aquestes que ens fan diferents a tots i posar en joc els algoritmes que relacionen situacions de malaltia o salut amb punts en comú, l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través del seu Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), han posat en marxa l’estudi Cohort IMPaCT. Amb ell es farà un seguiment durant vint anys de la salut i l’estil de vida de 200.000 persones de tot l’Estat, 4.000 dels quals de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja. Les Terres de l’Ebre ha estat la primera àrea territorial en activar l’estudi que, a Catalunya, està coordinat per l’IDIAPJGol, en col·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’ICS i es durà a terme en sis territoris, fent el seguiment de 24.000 persones. La col·laboració de la ciutadania en aquest estudi és essencial per millorar la seva salut i la de les generacions futures: “Si et truquen, vine!”

El macro-projecte vol comprendre millor l’origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les, aplicant tècniques de medicina personalitzada i de precisió. Per aconseguir-ho, durant els propers vint anys es durà a terme un exhaustiu estudi de salut en una mostra representativa de la població.

A les Terres de l’Ebre, l’estudi abastarà una àrea poblada per 37.201 persones que viuen als municipis de Deltebre (11.834 habitants), l’Ametlla de Mar (7.330), l’Aldea (4.487), l’Ampolla (3.631), Camarles (3.365) i el Perelló (2.913), a la comarca del Baix Ebre, i Sant Jaume d’Enveja (3.641), al Montsià. Aquesta és la segona zona de Catalunya on es durà a terme aquest estudi, després de l’àrea del Baix Francolí, al Camp de Tarragona. Properament, IMPaCT es desplegarà al Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles), el Bages (Manresa), el Segrià (Lleida) i el Barcelonès (l’Hospitalet de Llobregat).

La mostra de l’estudi inclou persones d’entre 16 i 79 anys a qui des del centre d’atenció primària (CAP) des d’on es coordina la investigació se’ls trucarà per demanar-los si hi volen participar. El seguiment dels participants es farà recopilant informació sobre el seus hàbits de vida i el seu estat de salut, a través de la realització de qüestionaris, exploracions físiques i proves fisiològiques i de l’anàlisi de biomarcadors, que es duran a terme al mateix CAP.

Si et truquen, vine!

Per garantir l’èxit del projecte, és essencial que les persones a qui se’ls convidi a participar accedeixin a col·laborar-hi.

En aquest sentit, Josep Basora Gallisà, director de l’IDIAPJGol i investigador principal de l’estudi a Catalunya, destaca que “la col·laboració de la ciutadania en aquest projecte és essencial, i per això és clau que comprenguin el seu potencial, que repercutirà en la millora de la salut de tota la població.”

La directora de sector de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre del Servei Català de la Salut, Jorgina Lucas, afegeix que “aquest és un dels estudis més ambiciosos que s’han fet mai, que permetrà millorar de manera espectacular la prevenció de les malalties i poder oferir a la ciutadania una atenció a la salut personalitzada.”

Un gran salt cap a la medicina de precisió

El projecte està impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, a través del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i té com a objectiu crear una gran cohort poblacional de 200.000 persones a nivell de tot Espanya. “Volem conèixer quin rol tenen els hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l’origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, detalla Marina Esquerrà Parés, investigadora de l’IDIAPJGol i coordinadora de l’estudi a Catalunya.

Per prevenir l’aparició d’una malaltia cal conèixer bé quins factors la causen. El fet de disposar d’informació sobre un gran nombre de persones i seguir-les en el temps permetrà predir en un futur els riscos d’emmalaltir que té cada persona. Els avenços en l’àmbit de la genòmica i les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten aquest abordatge personalitzat.

Macroestudis poblacionals com el Cohort IMPaCT s’han dut a terme en altres països, com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units d’Amèrica. Aquestes cohorts recullen mostres biològiques, informació epidemiològica, que inclou factors socials i econòmics, i constitueixen l’eina bàsica per avançar en la prevenció personalitzada. Així, la Cohort IMPaCT permetrà a l’Estat espanyol fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió.

Dades de gran valor per a la comunitat científica

Les dades que es recopilin dels participants estaran disponibles per desenvolupar altres projectes científics d’interès per a la societat. “Cohort IMPaCT permetrà a la comunitat científica conèixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l’edat, les lesions i la discapacitat”, explica Beatriz Pérez-Gómez, investigadora del Centro Nacional de Epidemiología (CNE) y del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).

La possibilitat de disposar d’un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clíniques, genètiques, epidemiològiques i d’hàbits de vida, permetrà construir models predictius de les malalties, identificar desigualtats en salut, monitoritzar indicadors clau i avaluar l’impacte de les polítiques sanitàries.

Estudis de cohorts

Les cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de persones representatives de la població, que recullen dades exhaustives de cada participant al llarg dels anys. La creació de la Cohort IMPaCT és un esforç compartit amb els serveis de salut de tot l’Estat i l’Institut Nacional d’Estadística. Hi col·laboren 21 institucions, que inclouen CAPs, hospitals i centres de recerca. La coordinació científica es du a terme des del CIBER i compta amb l’assessorament i la participació de nombrosos investigadors i professionals de la salut del país.

L’estudi es durà a terme en un total de cinquanta àrees de salut (centres IMPaCT) repartits per tot Espanya, sis dels quals a Catalunya, des dels quals es contactarà i monitoritzarà els participants. El projecte es va iniciar el mes de març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. A continuació, l’estudi s’ha anat desplegant progressivament en altres centres de les diferents comunitats autònomes.

L’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) és el centre de referència per a l’estudi i la promoció de la salut al primer nivell assistencial a Catalunya. Amb prop de 1.400 investigadors i investigadores, l’IDIAP treballa per impulsar i desenvolupar la innovació, la formació i la investigació clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris a l’àmbit de l’Atenció Primària, per tal de millorar el sistema sanitari i la salut de les persones.

El Consorci CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) depèn de l’Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Té com a objectiu impulsar la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es du a terme al Sistema Nacional de Salut i al Sistema de Ciència i Tecnologia. Compta amb més de 500 grups de recerca en més de cent institucions consorciades a l’Estat espanyol.

19/06/2024
Predir la resposta a la immunoteràpia en pacients oncològics, amb una analítica de sang

Analitzar l’ADN tumoral circulant (ADNct) mitjançant una plataforma de biòpsia líquida d’alta sensibilitat en el context d’assaigs clínics de fase 1 amb inhibidors de punt de control immunitaris permet als investigadors predir la resposta a la immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de càncer. Això és possible gràcies a una tecnologia capaç de detectar fins a 1 molècula d’ADNct mutada entre un milió de molècules d’ADN circulant a la sang del pacient.

Una cohort de 138 pacients amb tumors metastàtics refractaris de 18 tipus de càncer diferents va rebre de 1 a 3 línies successives de tractament amb fàrmacs d’immunoteràpia en el context d’assajos clínics de fase 1. El senyal del tumor a la sang va ser detectat en el 99% de les mostres de plasma que es van prendre abans de començar el tractament. Els valors més baixos d’ADNct a l’inici es van relacionar amb una supervivència lliure més gran de progressió i una major supervivència general. La reducció primerenca al nivell d’ADNct després de l’inici del tractament es va associar a augments significatius en l’estabilitat de la malaltia i la supervivència. I, finalment, l’eliminació de l’ADNct després de l’inici de la immunoteràpia es va traduir en respostes radiològiques i una millora significativa tant a la supervivència lliure de progressió com a la supervivència general.

Ha estat un equip d’investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) qui ha mostrat aquesta utilitat. El Dr. Rodrigo Toledo, cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO i coordinador del grup de treball en biòpsia líquida del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Càncer (CIBERONC), la va presentar a la reunió anual de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO) celebrada del 31 de maig al 4 de juny a Chicago.

L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb la Unitat de Investigació en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch i el Grup de Desenvolupament Clínic Precoç de Fàrmacs del VHIO, dirigits per la Dra. Elena Garralda, amb el suport de la Fundació “la Caixa”. Segons explica la Dra. Garralda, que és investigadora co-coordinadora de l’estudi i directora de la Unitat de Recerca en Teràpies Moleculars UITM-CaixaResearch del VHIO, “la informació que ens proporciona la biòpsia líquida ultrasensible ens podria permetre predir si el tractament que estem estudiant representa beneficis clínics per al pacient abans de poder objectivar-ho radiològiques a través dels criteris establerts per avaluar la resposta en assaigs clínics fase 1”.

La doctora Elena Garralda i el doctor Rodrigo Toledo, investigadors i responsables de l’estudi.

“Aquesta anticipació pot ser crucial per prendre les decisions clíniques més adequades per als nostres pacients. Ser capaços de valorar en poc temps si és convenient que continuï participant a l’assaig clínic o, si, per contra, hem de proposar una nova estratègia terapèutica”.

Biòpsia líquida ultrasensible

Com que es tracta d’una tècnica no invasiva, l’anàlisi de l’ADNct abans del tractament i de manera seriada durant el transcurs de la malaltia ens permet conèixer els canvis genètics que tenen lloc al tumor i comprendre’n millor l’evolució.

“Tot i això” explica el Dr. Rodrigo Toledo, co-coordinador i presentador de l’estudi, i cap del Grup de Biomarcadors i Dinàmica Clonal del VHIO, “una de les limitacions de les tècniques de biòpsia líquida és la sensibilitat. En aquest projecte, utilitzem una tècnica de biòpsia líquida basada en la seqüenciació del genoma complet del tumor del pacient que permet detectar i monitoritzar milers de mutacions específiques del tumor de cada pacient a la seva sang”.

«Es tracta d’una tècnica ultrasensible que ens va permetre detectar el senyal del tumor en mostres de sang recollides de forma seriada, abans i durant el tractament amb la immunoteràpia, i aconseguim identificar patrons específics que es van correlacionar amb la resposta o resistència al tractament».

«L’estudi que presentem a ASCO demostra el potencial de la biòpsia líquida per predir el pronòstic i la resposta a tractament amb immunoteràpia en pacients amb diversos tipus de tumors en estadis avançats», afirma Toledo.

La importància dels inhibidors de punt de control immunitari

En condicions normals, el sistema immunitari compta amb proteïnes conegudes com a punts de control immunitari que serveixen per evitar que les cèl·lules T ataquin les cèl·lules sanes pròpies. Les cèl·lules tumorals aprofiten aquest sistema de control per escapar del sistema immune i créixer.

“Les últimes dècades la irrupció de fàrmacs inhibidors del punt de control immunitari ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de càncer. Aquests fàrmacs bloquegen els punts de control immunitaris de manera que les cèl·lules T poden reconèixer les cèl·lules tumorals com a estranyes i destruir-les”, explica la Dra. Elena Garralda. Tot i així, molts pacients no responen i la investigació de nous fàrmacs que actuïn sobre el sistema immunitari no ha parat de créixer en els darrers anys, cosa que està reflectida en el gran nombre d’assajos clínics en fase primerenca d’aquest tipus de tractaments.

En el context d’assajos clínics de fases primerenques de nous fàrmacs inhibidors de punt de control immunitari o noves combinacions de fàrmacs, cal determinar en el menor temps possible quins pacients presentaran un benefici clínic amb aquesta teràpia. «En aquest sentit, analitzar a través de biòpsia líquida l’ADNct a la sang per seguir l’evolució del tumor ens pot ajudar a prendre les decisions clíniques més adequades a cada pacient» conclou.

12/06/2024