Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

  • Jaume Padrós: “Ningú ens prepara psicològicament per a la professió”

    Jaume Padrós: “Ningú ens prepara psicològicament per a la professió”

    Fa uns dies, al Diari de la Sanitat anunciàvem la creació d’una nova càtedra a la UAB per a la salut dels professionals de la salut. Neix com a fruit de la col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Galatea, Mutual Mèdica i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB).

    Què ens diu l’avaluació mèdica de la salut dels metges?

    Sabem que un 12% dels metges, al llarg dels 40 anys de carrera professional, poden tenir un problema de salut psíquic o psicoemocional que afecti la seva praxi. És una dada suficient per a prestar-hi atenció. Als anys 70, els nord-americans ja ho feien, després van començar els canadencs, però a Europa no ho feia ningú, fins que nosaltres vam posar en marxa, l’any 1998, el Programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM). I l’any 2001, li vam donar el paraigua de la Fundació Galatea, per donar cabuda també a la resta de professions sanitàries. I des d’aquesta fundació, que és un model únic a Europa, es tracta i tutela addiccions i patologia mental de metges i altres professionals de la salut.

    Quines actuacions destaca fins ara d’aquest suport de la Fundació Galatea?

    En 25 anys, s’ha atès 10.000 professionals, gairebé dues terceres parts del total de metges. Fins al 2020, havíem atès uns 5000 professionals fonamentalment amb problemes mentals o addictius que poden afectar la praxi. Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, hem doblat el nombre de professionals atesos reforçant les accions de suport psicoemocional. Aquesta última, amb la pandèmia, la vam veure molt clarament, amb estrès emocional i depressions lleugeres i vam desplegar una xarxa de psicòlegs per donar suport psicoemocional. Aquesta línia de suport psicoemocional continua i ha vingut per quedar-se.

    Les addiccions creixen socialment, xoca que també ho facin entre els professionals que treballen per a la salut de les persones.

    Els sanitaris, en general, i específicament els metges, tenim més accés a més substàncies i més coneixement, teòricament, sobre aquestes, però també es pot amagar més el consum. Tot i que en el 98% dels casos més greus la demanda d’accés a ajuda ha estat voluntària, quan no hi ha consciència d’un problema, no hi ha manera de facilitar ajuda. Això mostra el grau de confiança que gaudeix la fundació entre els professionals, tenint en compte que els problemes que aborda són molt sensibles i, alhora, potencialment estigmatitzadors. Per això ara és necessari un major coneixement d’aquesta realitat, més formació i poder explotar i publicar les dades per compartir-les en els àmbits científics i professionals. I per fer-ho, necessitem una bona eina, la càtedra, i dotar de més prestigi el treball de la Fundació Galatea, una iniciativa que és referent en l’àmbit europeu en atenció, rehabilitació i acompanyament.

    «Un 12% dels metges, al llarg dels 40 anys de carrera professional, poden tenir un problema de salut psíquic o psicoemocional que afecti la seva praxi». | Pol Rius

    Què ve a aportar la nova càtedra?

    Ara que hem excel·lit en assistència clínica de les patologies i intervenció des del Col·legi per acompanyar els qui poden tenir problemes en l’exercici de la medicina, donant també aquest suport psicoemocional, ens faltava sistematitzar el coneixement i la recerca i la part acadèmica i la formativa. I ho hem volgut fer posant una institució de prestigi al capdavant, com és la UAB, una de les dues més importants de l’estat. Des d’aquesta càtedra volem aprofundir en la prevenció, en com es preparen els individus en el pregrau, en el postgrau, com a estudiants, com a residents, i al llarg de tota la vida. Pensem en una formació per tenir un exercici saludable, que inclou també l’aprenentatge sobre formació d’equips i organitzacions que poden ser més favorables al benestar dels professionals. Però també necessitem poder explotar acadèmicament les dades i resultats que anem generant, no només per generar més coneixement i comprensió del fenomen, sinó perquè es puguin generar accions de millora, tant a escala preventiva com assistencial.

    Però el sistema laboral, un cop se surt de la facultat, és el que és.

    Sí, tenim un sistema excessivament anquilosat, molt burocratitzat, i necessitem aprofitar l’experiència positiva de la Covid. Una de les coses bones que va tenir l’estat d’alarma en la pandèmia va ser l’apoderament dels professionals. Quan estan apoderats i poden treballar amb autonomia, l’objectiu clínic estimula molt. Però hem tornat al tedi de la burocràcia, el sistema es regeix rígidament igual que qualsevol administració pública, i això fa baixar molt la capacitat dels professionals. El 40% del temps de dedicació dels metges de Primària té a veure amb la burocràcia.

    Què s’hauria de fer perquè no fos així?

    Ens hem de fixar en altres models organitzatius presumiblement més saludables que són els que predominen a la majoria dels països d’Europa, que funcionen de manera autogestionada i poder-los comparar respecte al benestar i salut psicoemocional dels professionals. Intuïtivament, ho podem tenir clar, però la càtedra ha de poder generar aquesta evidència sobre quins són els models organitzatius més saludables. A Catalunya, a banda del model ICS, conviuen altres models organitzatius, alguns d’ells han mostrat no només ser els més eficients, sinó els que generen més satisfacció professional. Evidenciem-ho. Al nostre sistema li costa molt sortir de les sinergies i això,  en moments com ara, de necessitat, és frustrant. Jo estic lluitant perquè s’aprofiti les circumstàncies.

    «El 40% del temps de dedicació dels metges de Primària té a veure amb la burocràcia». | Pol Rius

    Com?

    Hem de poder demostrar que organitzacions laborals molt anquilosades i rígides, amb mala organització i manca de bons lideratges, propicien més malalties de salut mental. I com el desgast professional mantingut en el temps pot derivar en malaltia. Perquè sabem que hi ha països amb models sanitaris que són més saludables per als professionals que altres,  menys rígids, amb menys burocràcia, i amb més autonomia professional. La nostra és una professió vocacional en què, si no hi ha un sistema de protecció personal, l’erosió personal és molt més gran. Si demostrem que hi ha sistemes de treball que fan emmalaltir més, podrem canviar-ho.

    I que s’hagi hagut de crear una càtedra per enfocar la salut dels metges vol dir que fins ara als estudis de Medicina falta la cura del mateix professional i la seva preparació per al que haurà d’enfrontar?

    Ningú ens prepara psicològicament per a una professió en què toquem la vida i toquem la mort. Enfrontar-te amb la mort, amb un element advers, ho aprens per ofici. Però cal preparar-nos a treballar amb ella, amb l’error que pot condicionar la vida, i la pressió social, amb conflictes, expectatives no satisfetes, amb la complexitat de les malalties i del treball en equip. Tot això ens posa més al límit. Ho vam veure durant la Covid. Tot l’estrès que genera tractar la malaltia, en mans d’organitzacions rígides, requeria posar la prioritat en la formació dels professionals metges perquè fer estudiar medicina vol dir procurar una vida saludable. I no tothom surt de casa amb recursos, no n’hi ha prou amb donar eines, cal que tot el sistema organitzacional acompanyi.

    L’alumnat de Medicina pateix més perquè és una carrera més exigent i competitiva, i per això són els estudiants que prenen més analgèsics i ansiolítics

    Aquests dies, el Col·legi de Periodistes i el de Psicologia han preparat una guia per a la salut mental dels periodistes. En el cas dels metges, l’estrès ja sembla començar a la Facultat.

    Sabem de l’alt consum de psicofàrmacs per part dels estudiants de medicina. A tot el món és la carrera on hi ha més estrès psicoemocional. I precisament amb la càtedra de la UAB volem ensenyar com gestionar això, com adquirir hàbits saludables, sense fer paternalisme.  I la formació humanista també és important, de la mateixa manera que ho són l’exercici físic, les relacions personals i socials, la vida saludable com a vida equilibrada emocional i psicològicament. Hem de garantir que les persones estan en condicions d’exercir com a professionals sanitaris. L’alumnat de Medicina pateix més perquè és una carrera més exigent i competitiva, i per això són els estudiants que prenen més analgèsics i ansiolítics. Això ens portaria a un altre debat i a ser crítics sobre què se’ls està exigint ja abans d’entrar a la facultat. La nota de tall és alta, però ara ens veiem obligats a contractar metges extracomunitaris perquè l’oferta formativa és igual que fa vint-i-cinc anys, però no s’està formant els metges que el país necessita. El 58% dels nous col·legiats arriben de fora de la Unió Europea i molts d’ells no tenen títol d’especialista potencialment homologable. I en universitats com la Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, tres quartes parts dels alumnes que entren sabem que no es quedaran perquè marxaran a l’Aragó i al País Valencià. És a dir, destinem recursos per formar metges per altres comunitats. Tenim un decalatge entre les necessitats del mercat laboral i l’oferta formativa. Quants metges ens fan falta no ho sap ningú, perquè ningú no ha planificat.

    Però sí que s’havia dibuixat un pla de canvi amb propostes.

    Sí, durant el mandat del president Quim Torra es va encarregar un informe a una comissió d’experts –29 professionals– d’Infermeria, Medicina, la Societat Catalana de Gestió, amb el suport de totes les societats científiques i col·legis professionals de l’àmbit sanitari. Es va fer l’any 2021 i continua sent vigent. Ara cal que es desplegui, però ningú s’atreveix a implementar canvis. L’única manera de fer-ho és amb un consens polític. Que no s’implementi aquest full de ruta em preocupa.

    «La professió necessita un debat sobre l’equilibri entre la superespecialitat i que això no sigui en detriment de la visió general, més holística». | Pol Rius

    Com a metge de família que és, què en pensa que sigui l’especialitat que menys trien els estudiants?

    Això en números absoluts no és cert. Sí que és cert que passen coses, i si el que es genera com a discurs són únicament els problemes, la gent fuig. Però té a veure amb el que s’ofereix, que és poc atractiu. Si està en crisi el generalista vol dir que hi ha tendència, i no només a la primària, hi ha gent a pregrau que vol ser cirurgià d’alguna especialitat en concret. Ara un oftalmòleg fa retina, un traumatòleg, colze… La professió necessita un debat sobre l’equilibri entre la superespecialitat i que això no sigui en detriment de la visió general, més holística. Les especialitats d’internista i família són les que representen més els valors de la medicina, però si els missatges que et donen és que són els pobres del sistema i tot és burocràcia, molt atractiu no resulta. Però si li treus burocràcia i li dones més autonomia, potser canviarem la dinàmica.

    I tornant a la salut dels metges, no podem deixar de qüestionar-nos les guàrdies de 24 hores.

    Les guàrdies requereixen un debat complex. Sí que necessitem millorar-lo, però s’ha de consensuar molt bé, perquè depèn de quins siguin els serveis essencials que interessa oferir, i la disponibilitat de professionals.

    El concepte tradicional de guàrdia s’ha de canviar, però tenint en compte la disponibilitat de professionals, el dispositiu que vols tenir obert i on el vols tenir obert

    De la mateixa manera que als camioners els exigim un descans cada certes hores.

    De guàrdies, tota la vida se n’han fet. El problema és que sociològicament la professió ha canviat i les necessitats també. A més, la professió s’ha feminitzat i hi ha més demanda de conciliació, però no es pot barrejar conceptualment, per exemple, guàrdies de residents i de sèniors. Les guàrdies són fonamentals en el procés d’aprenentatge d’un metge jove. En qualsevol cas, cal repensar la seva organització i optimització. Podem millorar-ho, i s’ha de millorar perquè és cert que quan portes vint hores de feina seguides tens més possibilitats d’error, però hi ha diferents fórmules de gestió i de guàrdies –com estar localitzable–, així com especialitats i àmbits assistencials diferenciats. El concepte tradicional de guàrdia segur que s’ha de canviar, però tenint en compte la disponibilitat de professionals, el dispositiu que vols tenir obert i on el vols tenir obert. És un debat molt complex que no admet solucions simples. A l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, per exemple, han rebut un premi a la conciliació que dona molta resposta a les guàrdies de vint-i-quatre hores. Però la solució, si fos tan fàcil, l’aplicaríem a tot arreu igual. De les guàrdies, està bé que se’n parli, però no que es trivialitzi. Sent un problema important, no és el fons del problema.

  • Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Diagnòstic de càncer de mama sense radiacions

    Imatges mèdiques, aconseguides amb una tècnica amb ultrasons en 3D i supercomputació, podrien servir per complementar i a la llarga substituir tècniques actuals que utilitzen raigs X, com les mamografies. Això és el que tracta de provar el projecte QUSTom desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i que es començarà a validar en les pròximes setmanes a l’Hospital del Vall d’Hebron amb dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama. Aquesta nova tècnica que es provarà en elles és pionera a tot el món i és inofensiva, ja que no utilitza radiació, a més d’oferir una imatge superior en temps real, essent més precisa i permetent un millor seguiment dels tumors. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d’àrees de recerca completament diferents, com l’anàlisi del subsol terrestre.

    Aquesta tecnologia pot ser especialment beneficiosa en dones amb teixit mamari dens, que sol ser més difícil de diagnosticar amb les tècniques actuals, i que presenten el 40% de les dones a tot el món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).

    Segons explica la cap del Servei de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ana María Rodríguez, “aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l’ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant la seva exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama».

    Com es fa?

    Aquesta nova prova és un examen indolor i més còmode per a la pacient. Aquesta es col·loca boca avall en un llit, mentre el seu pit es submergeix en un recipient ple d’aigua a una temperatura de 36,5 °C. El procediment dura aproximadament 3 minuts per pit. Després s’utilitza l’ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat. Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador.

    En qüestió d’hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d’alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic més precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.

    | QUSTom Ensayos Clinicos

    El càncer més diagnosticat

    El càncer de mama és un dels tumors més comuns a nivell mundial, amb 2,3 milions de dones diagnosticades el 2020 i 700.000 defuncions a causa d’aquesta malaltia durant el mateix any, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

    A Espanya, es preveu que l’any 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama, segons dades de REDECAN, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a l’any anterior.

    La detecció precoç de la malatia juga un paper fonamental, ja que pot augmentar significativament les taxes de supervivència. Tot i que la mamografia és una eina àmpliament utilitzada per a la detecció del càncer de mama i ha contribuït a salvar moltes vides, és interessant comptar amb un ventall d’opcions de noves tecnologies no irradiants que puguin servir per al diagnòstic.

    Projecte internacional

    El consorci que participa en el projecte QUSTom, amb la participació de socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya, reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs.

    Per a la presa d’imatges, s’utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és un dels socis de QUSTom. És l’únic dispositiu complet d’aquestes característiques al món. Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, que actuen com a transmissors i receptors, s’utilitza per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre’s a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.

    Abans que el dispositiu arribés a la seva etapa actual, va superar una sèrie de proves de seguretat elèctrica i d’ultrasons supervisades per un laboratori de proves de dispositius mèdics certificat a Alemanya. Una vegada recopilades totes les dades, es reconstruirà utilitzant l’algoritme d’inversió d’ona completa 3D i es transformarà en imatges mèdiques d’alta resolució utilitzant la potència del supercomputador MareNostrum5, al BSC, utilitzant el software UBIware desenvolupat per FrontWave Imaging, una empresa spin-off del BSC, i l’Imperial College London, que també és el patrocinador de la validació clínica. El projecte també incorpora conceptes com la imatge multimodal i l’obtenció d’imatges 3D reals, el que representa una combinació sense precedents en l’obtenció d’imatges mamàries utilitzant ultrasons.

    Sobre el projecte QUSTom

    QUSTom ha estat seleccionat el 2022 per formar part de la primera convocatòria del programa Pathfinder Open del Consell Europeu d’Innovació (EIC per les seves sigles en anglès), finançat pel Programa Marc Horitzó Europa de la Unió Europea i el UKRI anglès, la finalitat del qual és donar suport a idees disruptives i projectes amb gran potencial internacional. El projecte ha rebut 2.744.300 euros per part europea. En aquesta primera convocatòria la Comissió Europea ha avaluat un total de 868 projectes; dels quals només 56 van ser seleccionats, 11 d’ells provinents d’Espanya.

  • Més de 8 milions d’euros per a recerca en salut sexual i reproductiva

    Les xifres de participació i l’edició del 2023 de La Marató, celebrada el 17 de desembre, han estat extraordinàries: 224.000 joves van assistir a les 6.226 sessions divulgatives sobre salut sexual i reproductiva i es van fer 3.326 activitats populars que van aplegar un milió de persones.

    La Marató es va emetre durant més de 17 hores en directe per TV3, CatRàdio i les plataformes digitals de 3Cat. Era el punt culminant d’una intensa campanya de sensibilització i difusió duta a terme durant tot l’any amb el suport de 3 milions de persones, enfocant la salut sexual i reproductiva. En acabar l’emissió, cap a les 2 de la matinada, el marcador se situava en 5.705.395 euros, una xifra que s’ha anat incrementat amb els donatius fets fins al 31 de març i que ha arribat al total definitiu de 8.232.366 euros.

    A aquesta recaptació final se sumen unes xifres extraordinàries pel que fa a la campanya de sensibilització adreçada principalment al jovent, com un dels àmbits més implicats i afectats pels problemes de salut sexual i reproductiva. 224.000 joves d’arreu de Catalunya van assistir a les 6.226 sessions divulgatives que es van fer en el marc d’una campanya que tenia com a objectiu promoure la informació, la prevenció i l’educació afectiva i sexual i donar visibilitat a problemes encara molt silenciats i tabús.

    També les xifres de participació ciutadana han estat exitoses, amb un total de 3.326 activitats festives i solidàries que centenars d’entitats i col·lectius d’arreu del territori van organitzar de manera espontània en 718 municipis, el que suposa el 76% del total de poblacions catalanes, i amb la participació d’1 milió de persones.

    La salut sexual i reproductiva engloba les malalties i complicacions relacionades amb el sistema reproductor femení i masculí, com ara l’endometriosi, les disfuncions del sòl pelvià, els problemes associats a la menstruació i a l’etapa de la menopausa, les incontinències urinària i fecal, les disfuncions sexuals i els càncers, entre altres. Són el conjunt de patologies que afecta més la població, en tots els aspectes i al llarg de tota la vida. A Catalunya s’estima que hi ha 3 milions de persones afectades i 211.000 casos nous cada any, sobretot dones i joves.

    Amb aquest nou marcador, La Marató de 3Cat supera els 247 milions d’euros recaptats en 32 edicions, que han permès sensibilitzar la societat sobre nombroses malalties greus i cròniques i impulsar 1.022 projectes de recerca, en els quals hi han intervingut prop de 10.000 investigadores i investigadors. Aquestes fites converteixen la Fundació La Marató de 3Cat en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades.

    181 equips de recerca s’han presentat en la convocatòria en salut sexual i reproductiva i opten al finançament de la Fundació

    El mes de febrer, la Fundació La Marató de 3Cat va obrir la convocatòria de projectes de recerca en salut sexual i reproductiva per distribuir els fons aconseguits en l’edició 2023.

    Hi van participar 181 equips de recerca amb 106 projectes de recerca científica enfocats a avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels problemes de salut sexual i reproductiva, que tenen una profunda afectació al llarg de tota la vida de les persones.

    Els treballs que opten al finançament de la Fundació estan essent avaluats en un procés de revisió internacional de contrastat rigor i transparència, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut. Aquesta avaluació permetrà determinar com es distribueixen els fons recaptats a La Marató 2023, segons l’excel·lència dels projectes presentats. La resolució de la convocatòria es farà pública durant l’últim trimestre del 2024.

    Les malalties respiratòries, a La Marató 2024

    Un cop tancat el marcador de La Marató 2023, ja es poden fer donatius per a l’edició 2024, que es dedicarà a les malalties respiratòries, amb una àmplia afectació entre la població i un gran impacte sobre la qualitat i l’esperança de vida. Només a Catalunya afecten dos milions de persones, són la tercera causa de mort –amb 10.000 defuncions el 2022: 27 al dia, una cada hora– i el segon motiu d’ingrés hospitalari.

    Les malalties respiratòries són les que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració. Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que les provoquen, però també n’hi ha de causa infecciosa, immunitària i amb component genètic. Poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida,  amb una alta incidència en la infància i en les persones grans.

  • Temps de mosquits, perill de picades

    La pujada de la temperatura ara ja a la primavera, i fins al final de l’estiu, multiplica les possibilitats de patir la molèstia de les picades que convé evitar als propensos a rebre-les. Segons un estudi que es va fer públic a la revista Cell a finals del 2022, aquesta propensió a rebre més picades uns que altres respon als nivells d’àcid carboxílic a la pell.

    Per aquells més atractius, doncs, per als mosquits, com s’assenyala des del portal de Canal Salut, “la utilització de roba clara que cobreixi bé el cos i l’ús de repel·lents ajudarà a prevenir les picades”.

    Espirals de fum i aroma de citronella, sigui en espelma amb la planta natural i els esprais repel·lents serveixen per mantenir les estances lliures de la presència dels mosquits. “Si es produeix una picada d’un insecte –detallen al Canal Salut– cal rentar bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre. Si el fibló del mosquit ha quedat dins la pell, primer s’ha d’extreure i després rentar bé la zona afectada (si es fa amb unes pinces, s’ha de procurar no enfonsar-lo més ,ni escampar el verí de l’insecte). I, en acabar, s’ha d’aplicar una gasa o roba neta amarada amb aigua freda i un preparat farmacèutic a base d’amoníac, o bé aplicar-hi fred (gel)”.

    El vinagre sobre les picades també calma la picor que, de no frenar-se, pot fer encetar la pell en l’acció de gratar-nos, amb el perill posterior que es pugui infectar la ferida.

    El Servei de Dermatologia de l’Hospital del Mar és qui hi ha al darrere d’un interessant portal digital: Dermatologia.cat, on es difon informació sobre malalties que afecten la pell, i també consells pràctics per tenir en compte. Sobre les picades de mosquits ens planteja, com a mesures generals:

    • Utilitzar màniga llarga, pantalons llargs, mitjons, i evitar els colors foscos.
    • Utilitzar repel·lents d’insectes. Cal recordar que no són recomanables en nens menors de 2 anys, i que cal seguir les instruccions d’aplicació de forma estricta.
    • Utilitzar una mosquitera adequada pel llit o en les finestres.
    • Evitar perfums, perquè hi ha certes olors corporals que poden atreure els mosquits.

    I també exposa que l’efecte de la vitamina B1 o dels aparells amb ultrasons no s’ha comprovat científicament.

    Un cop ja hem rebut la picada de mosquit, els consells dels dermatòlegs de l’Hospital del Mar recomanen:

    • Netejar i desinfectar bé la zona.
    • Aplicar fred local pot ser útil, encara que caldrà evitar una exposició perllongada que pogués ser contraproduent.
    • Utilitzar productes que contenen amoníac o altres per a la millora dels símptomes.
    • En cas de moltes picades o molt pruriginoses, el metge de cadascú hauria d’indicar algun tractament oral per evitar els símptomes.
    • Les picades d’abella es tractaran de forma similar, amb l’excepció que si ha quedat l’agulló en la ferida, caldrà extreure’l.

    També tenen en compte les persones que poden presentar una reacció greu a les picades d’insectes, especialment a les picades d’abelles o vespes, que es pot manifestar amb desmais o dificultats de respiració. En aquest cas –diuen des de l’Hospital del Mar– caldrà acudir a un servei d’Urgències per a rebre la medicació adequada. Si ja s’ha patit un episodi d’aquestes característiques, el metge ha de prescriure mesures a prendre.

    Expliquen també que “en el cas de la picada del mosquit tigre, aparegut recentment en el nostre medi, i és causa de picades molestes. Es tracta d’un insecte petit, de difícil visualització, que sol moure’s a prop del terra. Pon els seus ous en recipients amb aigua (típicament, plats inundats d’aigua utilitzats per regar testos, bidons, safareigs). Sol picar de dia, entre els mesos d’abril i octubre”.

    Convé estar molt alerta a les picades quan es viatja a altres països i, abans de fer el viatge, visitar les unitats hospitalàries de medicina tropical.

    Protecció d’infants

    Les mosquiteres, en finestres i als llits, són també una bona manera de prevenir l’entrada de mosquits a les llars i procurar un bon descans lluny d’ells. També ho és evitar al màxim els llums encesos quan les finestres i portes de casa són obertes i permeten l’accés dels mosquits, als quals els atrau la llum.

    Les mosquiteres també són especialment recomanables per als més petits de casa, que poden ser més sensibles a les reaccions de les picades. Pensant en els infants, l’Hospital de Sant Joan de Déu dedica un apartat de la seva Escola de Salut virtual a com evitar i curar les picades de mosquit. Fan especial atenció als diferents tipus de repel·lents i a com fer-los servir en la pell de nens i nenes.

  • Quin és l’estat de salut dels professionals sanitaris?

    L’estat de salut percebut pels professionals sanitaris després de sobreviure a la pandèmia de Covid-19 i la repercussió d’aquesta sobre la seva activitat i, per tant, en l’atenció als pacients, és un dels estudis impulsats en els darrers anys per la Fundació Galatea. Va ser creada l’any 2001 per a vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut i així garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans. La Fundació duu a terme diferents iniciatives de promoció de la salut, prevenció i assistència, tant individuals com grupals, dirigides a aquests professionals i estudiants de Medicina, a més de recerca en aquest àmbit.

    Ara, tota la feina feta des d’aquesta fundació es podrà estudiar i ampliar des de la Càtedra per a la salut dels professionals de la salut, aquest nou programa universitari neix a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per donar resposta a la necessitat de formar professionals competents en la promoció i l’atenció de la salut de tots els professionals sanitaris. El projecte, que és pioner al món, segons expliquen els seus impulsors, compta amb el lideratge del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB), que ja va posar en marxa el primer programa d’atenció integral al metge malalt (PAIMM) de l’Estat, a finals dels anys noranta, que també ha esdevingut un referent internacional. La nova càtedra també té la col·laboració de Mutual Mèdica, la mutualitat dels metges. Per la seva banda, la Fundació Mutual Mèdica centra la seva tasca a promoure activitats de col·laboració amb la formació dels metges i amb la investigació mèdica.

    Representants de les institucions que posen en marxa la nova càtedra per a la salut del personal sanitari.

    De la mateixa manera que hem après que tota persona cuidadora necessita ser cuidada i procurar ella mateixa la seva cura per a poder fer bé la seva missió, la salut dels professionals en l’àmbit de la salut cal que també sigui supervisada i cuidada per altres professionals. I estudiar l’estat de salut dels professionals sanitaris permet detectar millores a fer i alertar de situacions que repercuteixen negativament en el seu benestar i salut i, en conseqüència, en la dels usuaris del sistema sanitari públic.

    La nova Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut està adscrita al Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, que dirigeix el catedràtic de Psiquiatria Antoni Bulbena, qui assumeix també la direcció de la càtedra. Segons Bulbena, “la creació de la càtedra suposa un salt qualitatiu molt important per a la recerca i la formació en l’àmbit de la salut dels professionals de la salut, ja que ha de permetre donar-li la rellevància i els recursos que es mereix aquesta qüestió”.

    Prevenció

    La Càtedra per a la Salut dels Professionals de la Salut neix amb una clara vocació de connexió amb universitats i institucions de tot el món, així com de col·laboració i suport a diferents organismes que puguin estar interessats en la seva tasca, com ara serveis de salut laboral d’organitzacions sanitàries. La Càtedra treballarà per projectes i ja té alguns àmbits de recerca definits, com ara la identificació de factors protectors que poden ajudar a reduir el risc dels professionals d’emmalaltir; la influència de la feminització de les professions sanitàries en la salut dels professionals i en les seves necessitats assistencials o l’aprofundiment en la salut emocional dels estudiants universitaris.

    A través dels treballs de recerca duts a terme per la Fundació Galatea es millora el coneixement de l’estat de salut dels col·lectius professionals dedicats a la sanitat. I aquests treballs són la base a partir de la qual es dissenyen serveis assistencials i de promoció del benestar i la qualitat de vida que millor s’hi ajusten.

    Des de la seva creació, la Fundació ha atès més de 13.000 professionals de la salut de tot l’Estat, la majoria de Catalunya, a més de fer formació i intervencions en equips i en organitzacions sanitàries. Disposa, a més, dels recursos de Clínica Galatea, que és l’únic centre assistencial dedicat de manera monogràfica a l’atenció de la salut mental dels professionals de la salut. En el darrer quart de segle ha anat elaborant i custodiant dades que a partir d’ara es podran treballar i ampliar amb l’objectiu de crear un sistema d’informació actualitzat i dinàmic sobre la salut dels professionals de la salut.

    La mutualitat de metges Mutual Medica està dedicada a la protecció i el benestar del col·lectiu des de fa més de cent anys, continua sumant esforços i col·laborant en iniciatives per a l’atenció en la salut mental dels metges, tal com ha fet des del naixement del PAIMM, així com a través del programa CUIDAR(me) de la seva Fundació, participant en la creació, l’any 2022, del Servei d’Atenció Psicològica per a Estudiants de Medicina (SAPEM) i en l’Estudi anual d’impacte de la COVID en la salut dels metges a Espanya.

  • Els gasos intestinals també tenen un per què

    Gasos en el llarg recorregut de l’aparell digestiu, malgrat que tots en tenim perquè en fabriquem de manera natural en la fermentació durant el procés digestiu, i perquè el camí des de la boca fins a l’anus és molt d’espai per acumular aire en algun moment, a molta gent no els suposa ni és percebut com a incomoditat, molèstia, sensació d’inflor al ventre o fins i tot dolor. Però, com passa en la majoria de manifestacions en l’organisme, hi ha gent més sensible a percebre, en aquest cas, l’acumulació de gasos.

    Parlem de flatulències, aerofàgia o meteorisme per referir-nos a aquesta excessiva concentració d’aire als budells o a l’estómac. Les causes d’aquest cúmul “són molt variades”, tal com ens explica el metge de família del CAP Ramon Turró al barri del Poblenou de Barcelona, Dr. Josep València. “Tot comença a l’activitat en la boca”, precisa. “Convé que masteguem bé els aliments, concentrant-nos en l’acte de mastegar i fent-ho a poc a poc -i no distreure’ns mirant la tele mentre mengem-“, diu. Tampoc no és bo parlar mentre masteguem, perquè parlant mentre masteguem facilitem l’entrada d’aire amb el menjar. Per això tampoc és bo mastegar xiclets. S’han d’evitar igualment les begudes gasoses i també es desaconsella beure amb canyetes.

    Quant als aliments, hi ha una llarga llista dels que més faciliten la producció de gasos intestinals. Entre els més coneguts, hi ha els llegums, especialment la mongeta seca, així com la col, la coliflor i el bròquil. “Algunes  maneres de cuinar poden fer que aquests aliments es tolerin millor, per exemple, fent servir llegums sense pell o cuinar-les canviant l’aigua. “Es fa diversos cops durant les dotze hores que les deixem en remull abans de bullir-les, i un cop bullides, escórrer-les, tornar a posar aigua freda i tornar-les a bullir. S’hi pot afegir també espècies com el comí, el llorer, l’anís, el romaní o el fonoll”, explica el metge de família del CAP Ramon Turró.

    Cal tenir en compte, però, que l’acumulació de gasos al tub digestiu pot ser també símptoma d’alguna anomalia o patologia subjacent, per la qual cosa, si es percep l’alta concentració de flatulències de manera recurrent, caldria comentar-ho amb el nostre professional sanitari de capçalera per poder descartar el vincle dels gasos amb alguna cosa en l’organisme que no està funcionant bé. “Malalties digestives com la celiaquia, intoleràncies alimentàries com per exemple a la lactosa o a la fructosa, poden provocar gasos”, comenta el metge de família. I assenyala que l’alimentació actual de gran part de la població, “amb abundants hidrats de carboni, sucres i greixos processats, sumada al sedentarisme contribueix al fet que els budells no treballin al ritme recomanat”.

    L’estat de la nostra microbiota també influeix en l’acumulació de gasos perquè l’equilibri o desequilibri dels microorganismes que la componen també condicionen el procés digestiu. Alguns bacteris poden causar gasos.

    Nous hàbits

    Senzills canvis d’hàbits en l’alimentació i reduint el sedentarisme haurien de fer desaparèixer les molèsties i la sensació d’inflor. Ventositats i eructes són l’evacuació natural d’aquests gasos en excés i, alhora, un indicador de l’acumulació d’aire que demana sortir.

    Per a casos més extrems, amb supervisió mèdica, existeixen fàrmacs per a disminuir les flatulències i accelerar el ritme intestinal. Però potser amb infusions digestives, amb plantes naturals com la flor de camamil·la ja les aconsegueixen reduir.

    En resum, com apunta l’especialista en aparell digestiu de Clínica Corachan, el doctor Javier Torres, convé viure l’alimentació i digestió “no com un problema, sinó com un fet natural i fisiològic”. L’expert també suggereix “seguir les pautes de les generacions anteriors que es van alimentar de tot el que dona la terra, quan ho dona, estacional, canviant, divers i poc o gens processat. Menjar de tot i poc i, a vegades, caminar hores per aconseguir-ho”.

  • Mil hores de recerca contra el càncer

    Fent agafar de la mà cultura i salut, la iniciativa solidària «Girem Full», impulsada per l’Hospital Clínic Barcelona, el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Fundació Collserola, ha aconseguit 1.037 hores de recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Això ha estat possible gràcies a la campanya que ha engrescat estudiants i població en general a llegir i enviar ressenyes de les seves lectures. La suma d’aquestes ressenyes rebudes han donat la xifra de 1.037 hores considerades de dedicació a la lectura, un temps que es destinarà al Projecte ARI, des del qual es treballa la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS. El seu objectiu és desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra a millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor. Tal com expliquen els especialistes de l’Hospital Clínic, “la teràpia CART (anomenada així per les seves sigles en anglès de Chimeric Antigen Receptor T-Cell o receptor d’antigen quimèric de cèl·lules T), consisteix en la utilització dels limfòcits T del mateix pacient. A aquestes cèl·lules se’ls introdueix, mitjançant modificació genètica, una molècula similar a un anticòs que reconeix l’antigen tumoral (una molècula anomenada fragment ScFv) i un dels receptors de membrana dels limfòcits T. És per això que rep el nom de receptor “quimèric”.

    La campanya «Girem full» ha estat un èxit com a impulsora de la recerca amb una fórmula solidària i participativa socialment, un compromís i presa de consciència de tota la ciutadania amb la recerca científica. Han estat 6.435 ressenyes que passen a ser 128.700 € que es destinaran a la recerca de la immunoteràpia contra el càncer. En la seva cloenda varen participar diferents especialistes en investigació oncològica, com el Dr. Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang; Sònia Guedan, cap del grup Immunoteràpies cel·lulars pel càncer d’IDIBAPS; Ariadna Domènech, cap d’Infermeria de l’ICAMS; o la investigadora del grup Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids del CDB, Esther Sanfeliu.

    Més de 30 escoles i gairebé 60 llibreries encarregades de recollir les 6.435 ressenyes de totes les persones, infants i adults participants han participat en la iniciativa. Ha estat una activitat que ha servit per al foment de la lectura entre els joves, ja que el 73% dels participants era menor de 15 anys. Els impulsors expliquen que “les ressenyes han arribat des de les quatre províncies catalanes i de les Illes Balears”.

    La presentació dels resultats de la campanya es va fer al Paranimf de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut amb la presència de 300 alumnes d’algunes de les escoles que hi han participat, i també de la intervenció dels poetes Jaume C. Pons Alorda i Blanca Llum Vidal, a més de Toni Aulés, professor de ciències a l’Escola Frederic Mistral.

    Esperança en la modificació cel·lular

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els pròxims mesos també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    No és la primera vegada que la lectura i la salut s’abracen en una iniciativa conjunta sumant sensibilitats que contribueixen a la millora de la vida de les persones. Per contribuir a fomentar la mirada reflexiva i l’actitud empàtica i compassiva en els professionals sanitaris, els impulsors de la iniciativa Llegir abans de curar coordinen i dinamitzen per a ells clubs de lectura presencials i virtuals. Aquest projecte de caràcter social va passar pel programa Impulsa Cultura, de la Fundació Catalunya Cultura, que té l’objectiu de millorar la gestió i sostenibilitat de projectes culturals amb seu o activitat a Catalunya.

    Gràcies al programa Impulsa Cultura, doncs, la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van posar en marxa el seu espai web des del que conviden a accedir a un espai de suport, tant per als conductors dels futurs clubs de lectura, com per als participants, per a l’auto-formació, el diàleg, l’intercanvi i la participació.

    Donen a conèixer lectures i també els diferents clubs de lectura ja en marxa. Una cita de l’escriptor i assagista belga Simon Leys els porta a prescriure literatura com a eina de formació humanística per a desenvolupar la sensibilitat dels professionals de la salut, un aspecte essencial que consideren que no és prou present en la formació sanitària. Leys va escriure: “Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l’operi qui hagi llegit Txékhov.”

  • Soroll: font d’estrès, ansietat i problemes auditius

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estimava, en el seu informe mundial sobre l’audició de l’any 2020, que l’any 2050, gairebé 2.500 milions de persones viuran amb algun grau de pèrdua auditiva. I d’aquestes, almenys 700 milions necessitaran serveis de rehabilitació. Ja fa 24 anys que l’OMS concretava que 430 milions de persones a tot el món requerien serveis de rehabilitació per la seva pèrdua auditiva, i que eren 1.500 els milions de ciutadans afectats per ella.

    No fer res per evitar les causes modificables de la pèrdua d’audició, com ara la contaminació acústica en espais públics o la sobreexposició continuada a sons alts en la feina o en les hores d’oci, tant en adults com en joves i infants, “tindrà costos per a la salut i el benestar dels afectats, i també causarà pèrdues econòmiques derivades de l’exclusió d’aquestes persones de la comunicació, l’educació i l’ocupació”, alertava l’informe de salut internacional.

    El mateix document de l’OMS apuntava que “en la infantesa, gairebé el 60% dels casos de pèrdua auditiva es deuen a causes que poden prevenir-se mitjançant mesures com la vacunació, la millora de l’atenció materna i neonatal i el cribratge i tractament primerenc de l’otitis mitjana”. Pel que fa als adults, “la legislació per al control del soroll i l’audició sense riscos, així com la vigilància de l’oto-toxicitat, poden ajudar a mantenir la trajectòria auditiva i reduir el potencial de pèrdua auditiva”.

    Estrès i ansietat

    Un estudi recent, realitzat per la firma de tecnologia auditiva Oticon revela que el 35% de la població té problemes d’estrès i ansietat derivats dels sorolls generats en aeroports, estacions de bus o tren, vida nocturna o amb el trànsit de vehicles. L’estudi, Intel·ligència auditiva: la importància de l’audició a Espanya, ha analitzat les conseqüències que el soroll té per a les persones. I els resultats confirmen que l’exposició a sorolls forts i intensos de forma prolongada en el temps és el principal factor de risc evitable de pèrdua auditiva.

    Els sorolls més intensos als quals s’exposa la població diàriament són els produïts en determinats entorns laborals i recreatius (discoteques, concerts, escoltar música amb auriculars, etc.) i ambientals (trànsit, indústria, etc.). De fet, segons l’estudi d’Oticon, prop del 20% de la població s’exposa a sorolls forts en el seu lloc de treball, sent la població d’entre 35 i 49 anys la més exposada (30,59%), ja que un 17,9% d’ells manifesta que s’exposa a molt de soroll malgrat estar en una oficina. “L’exposició al soroll en el treball és un dels factors que més poden perjudicar l’audició. Depenent de la professió, caldrà que hi hagi unes mesures específiques de prevenció”, assenyala José Luis Blanco, cap d’audiologia d’Oticon.  

    Majoritàriament, les persones que pateixen pèrdua auditiva tenen més de 50 anys, però un 8% és menor de 18.

    Consells per a protegir l’audició enfront del soroll

    Prevenir els danys en l’audició provocats pel soroll ens garanteix la protecció auditiva, però també ens procura benestar més integral. A més d’estrès i ansietat, el soroll també genera dificultat per a concentrar-se en la lectura o l’estudi o dormir, així com xiulets en les oïdes, segons les persones enquestades en l’estudi realitzat per Oticon. Els seus experts insisteixen que l’exposició a sorolls forts i intensos de forma prolongada en el temps constitueix el principal factor de risc evitable de pèrdua auditiva. L’equip d’audiòlegs de la firma especialitzada en audiòfons ofereix els següents consells per a protegir-nos de l’impacte negatiu del soroll i no patir pèrdua auditiva:

    • Reduir el volum dels dispositius d’escolta: la intensitat del volum és clau per a prevenir el mal auditiu. Per això, s’aconsella ajustar a un màxim de 80 decibels el volum dels mòbils, reproductors de música d’ús personal, auriculars o aplicacions de vídeo-trucades. Alguns dispositius ja inclouen aplicacions per a gestionar de manera segura el volum. Finalment, és aconsellable ajustar bé els auriculars i, fins i tot, que aquests incorporin la cancel·lació de soroll, ja que redueixen el soroll de fons, la qual cosa permet sentir els sons a volums més baixos. Si se sent la necessitat d’apujar el volum per sobre del nivell recomanat, serà un senyal que la capacitat auditiva no és plena. Així mateix, quan s’utilitzen auriculars de botó, que són els que no cobreixen tota l’orella, una forma senzilla de saber si el volum pot ser perjudicial és que no se senti una persona parlant a un metre de distància. 
    • Controlar el temps d’exposició a sons intensos: el temps d’exposició és una altra de les claus a tenir en compte per a evitar el mal del soroll en la capacitat auditiva. Per això, s’aconsella fer descansos breus i allunyar-se de les fonts de so, ja que ajuda a les cèl·lules ciliades a recuperar-se de la fatiga causada per l’exposició i així reduir el risc de pèrdua auditiva. 
    • Practicar exercicis de relaxació. Per a aquelles persones que sofreixen els sorolls diàriament i els generen problemes d’estrès, ansietat o insomni, pot ser útil practicar exercicis de relaxació, procurant triar un espai sense sorolls. En cas que els trastorns persisteixin, serà necessari demanar ajuda a un professional sanitari. 
    • Identificar els senyals d’alerta de pèrdua auditiva: no sentir bé la televisió, no entendre les converses grupals, tenir dificultats per a atendre una conferència, demanar que l’interlocutor repeteixi el que està dient o necessitar llegir els llavis per a comprendre. Tot això pot alertar de la possible presència d’una pèrdua auditiva, per la qual cosa serà necessari acudir a un professional especialitzat en audició que pugui fer una valoració de la capacitat auditiva. 
    • Fer-se una revisió de l’audició una vegada a l’any. D’aquesta forma, si existeixen dificultats, se’ls pot donar una solució en funció de cada cas. Especial atenció mereixen aquelles persones que s’exposen diàriament a sorolls forts per les seves professions o que puguin ser més vulnerables a patir una pèrdua auditiva. 
    • Evitar produir soroll. Cada persona produeix diàriament gran quantitat de soroll de manera innecessària. Abans de res, s’ha de respectar el silenci dels altres, per la qual cosa és una labor de tots contribuir a reduir el soroll causant de la contaminació acústica: reduir la velocitat del trànsit, emprar electrodomèstics silenciosos, limitar el soroll en les hores de descans o parlar sense cridar. 

    Més dades de l’estudi

    Segons el mateix estudi, les dones són les que sofreixen més problemes d’estrès i ansietat a conseqüència dels sorolls del carrer (el 39,9% enfront del 30,5% dels homes). A més, per edat, les persones d’entre 35 i 49 anys són les que més manifesten aquests trastorns, segons afirma el 40,2%. A més dels problemes d’estrès i ansietat, la població manifesta altres conseqüències de l’exposició al soroll diari. L’estudi també mostra que el 29,4% té dificultat per a concentrar-se en llegir o estudiar, el 27,8% té dificultats per a dormir, el 23,9% pateix xiulets en les oïdes i el 19,8% considera que cada vegada sent pitjor pels sorolls del carrer. “La veritat és que el soroll és un veritable problema de salut pública que ocasiona moltes dificultats per a la vida diària de les persones que estan exposades a ell de forma continuada. És el cas de la gent que viu pròxima a aeroports, estacions de tren, etc. Quant a l’audició, suposa el principal factor de risc modificable perquè tinguem una bona capacitat auditiva”, afirma José Luis Blanco.

    Els experts adverteixen que el mal auditiu generat pel soroll es produeix per una suma entre el nivell d’intensitat i el temps d’exposició: una intensitat sonora per sobre dels 80 decibels durant períodes superiors a 40 hores a la setmana pot provocar pèrdua auditiva. “És per això que el mal auditiu es pot manifestar de diferents maneres. Des de tenir fatiga auditiva, que ens suposa una pèrdua temporal que desapareix després d’un període de no exposició al soroll; fins a una hipoacúsia, que suposarà la pèrdua funcional, de lleu a moderada, quan hi ha hagut una exposició més continuada a sons de gran intensitat sense protecció; o fins i tot un trauma acústic agut, quan existeix mal produït per un soroll impulsiu, únic o repetitiu, de gran intensitat i curta durada. Malauradament, un problema de l’exposició freqüent al soroll és que el mal no es pot veure en els estudis audiològics, però va afectant de manera irreversible al sistema nerviós auditiu, és el que es diu la hipoacúsia oculta”, afegeix Blanco.

    A més de pèrdua auditiva, el soroll pot ocasionar altres problemes de salut: augment de la tensió, fatiga, trastorns de la digestió, nerviosisme, irritabilitat, agressivitat, així com augment de la pressió arterial i del ritme cardíac.

    Però, tal com revela l’estudi sobre els impactes del soroll en l’audició, el 40% de la població considera que no s’exposa diàriament a cap soroll que pugui danyar la seva audició. Tal com explica el cap d’audiologia d’Oticon, “encara hi ha molt de desconeixement sobre els danys que poden suposar els sorolls per a l’audició i molta gent s’exposa a ells de forma prolongada i sense protecció, sense adonar-se que s’està exercint un efecte negatiu sobre la seva capacitat de sentir. Provoca un mal en les estructures de l’oïda interna que acaba ocasionant aquesta pèrdua d’audició induïda pel soroll”.

  • Prevenir també és curar: jornada d’hàbits saludables a l’Hospital Clínic

    Tal com afirma el científic Manel Esteller al seu llibre Aposta per la salut  (Pòrtic), “som en un context en el qual els diners van per davant de la salut”. Mentre això no es reverteixi des d’on toqui fer-ho, en les nostres mans tenim una gran eina per a procurar-nos salut, a cost zero: la prevenció. “Hem de continuar perseverant en el foment de la salut individual i col·lectivament”, expressa Esteller. En la seva Aposta per la salut, Manel Esteller, que dirigeix l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i és investigador ICREA, convida a aplicar un molt concret decàleg de consells per a una vida saludable i prevenir el càncer: No fumar, moderar el consum de begudes alcohòliques, no consumir altres drogues, respectar el ritme de son i vigília, fer exercici físic amb moderació, evitar l’excés de pes, menjar variat i consumir fruita i verdura fresca, auto-explorar-se, evitar l’exposició solar i evitar l’estrès. Deu recomanacions que requereixen la nostra voluntat per a ser implementades en el nostre dia a dia, que no sempre és fàcil.

    Per a despertar la consciència sobre la necessitat i beneficis de fer-nos nostres hàbits de salut i benestar, aquest dissabte, 11 de maig, al voltant de l’Hospital Clínic de Barcelona, i de les seves altres seus –l’hospital Plató i la Maternitat– es faran tallers, xerrades, activitats esportives, gastronòmiques, musicals, lúdiques i familiars obertes al públic i amb inscripció gratuïta, dins del primer Clínic Obert. Serà tot un matí, de les 9.30 fins a les 15 hores, en el qual tothom podrà participar en més de 100 activitats en quatre escenaris diferents, cinc sales de conferències amb divuit xerrades, quinze visites en espais interiors i més de seixanta carpes amb tallers i punts informatius. Totes les activitats es poden consultar al web d’aquesta iniciativa impulsada pel mateix Hospital Clínic Barcelona, l’IDIBAPS, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, el Consorci d’Atenció Primària de Salut de Barcelona Esquerra (CAPSBE) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGLOBAL).

    Façana de l’Hospital Clínic de Barcelona. | Wikimedia Commons

    Amb l’objectiu de connectar amb la ciutadania fent prevenció de la salut i fomentant hàbits de vida saludable, i que incrementen el nostre benestar, en més de 15.000 metres quadrats al carrer es donarà l’oportunitat de conèixer i descobrir el Campus Clínic, i que des d’aquest es pugui mostrar tot el que es fa des del vessant del coneixement, la recerca, la docència, la promoció i la prevenció de la salut.

    Més de 300 professionals del Campus Clínic guiaran tallers informatius i de conscienciació pràctica sobre temes de salut i socials. Es faran també accions sobre prevenció de malalties com l’Alzheimer o l’artrosi i entorn de les pràctiques de primers auxilis i massatge cardiopulmonar, i els passos per a la deshabituació del tabac.

    També es donaran a conèixer les activitats de voluntariat, mecenatge i cooperació internacional que es lideren des del Campus, i es podrà visitar el primer quiròfan del món amb tecnologia 5G. Hi haurà tallers familiars de ciència, una visita al Biobanc de teixits, el taller El cafè de la immunoteràpia o una visita al laboratori de diabetis de l’IDIBAPS, entre d’altres. I durant el matí també es guiaran visites a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, i al laboratori de simulació, i s’explicarà la relació entre l’Hospital Clínic i la Facultat de Medicina, entre altres activitats.

    Alimentació saludable

    El desplegament d’aquesta iniciativa inclourà també un espai d’alimentació saludable on es cuinarà en directe i es donaran consells sobre nutrició i alimentació favorable per a la nostra salut. Ho faran xefs com l’Ada Parellada, del restaurant Semproniana, Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar, Carlota Claver, de La Gormanda i Jorge Cabeza Fernández, @JorgeSaludable.

    En aquesta jornada festiva es convidarà els assistents a imaginar l’hospital del futur. Hi haurà actuacions musicals, com la del grup Xiula, Maria Hein i es faran sessions d’spinning amb més de vuitanta bicicletes, classes de swing, marxa nòrdica, una xocolatada al Mercat del Ninot i una exhibició dels Castellers de Sarrià.

  • Vetllar per la salut, també sexual

    L’experiència sexual, viscuda amb plaer i seguretat, sense coerció, discriminació ni violència, és part de la nostra salut global. Així ho expressen des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De la mateixa manera que conèixer les nostres emocions i saber com reaccionem a cada vivència ens ajuda a triar activitats i companyies que ens fan viure millor, descobrir i aprendre a gaudir de la nostra sensualitat i sexualitat també hi contribueix.

    Tenir accés a informació de qualitat sobre afectivitat i sexualitat, i conèixer la vulnerabilitat del nostre cos davant l’activitat sexual sense protecció són a la base, els preliminars necessaris del nostre gaudi sexual, i el punt de partida més saludable. Després ve saber deixar-se anar per a descobrir allò que ens fa sentir bé, des dels primers senyals de la libido, saber reconèixer, sentir les pròpies ganes de l’activitat sexual, així com tot el que ens ve de gust per anar-la vivint.

    Encaixar els desitjos requereix aquest coneixement, primer d’un mateix, i també de l’altre, i la comunicació verbal i no verbal en la relació. El plaer serà sempre proporcional a un bon coneixement i comunicació mutus, i a la tranquil·litat en la seva pròpia expressió.

    El benefici que comporten les relacions sexuals comença ja en el propi desig, en les ganes de viure una d’aquestes relacions, perquè és aquest desig que ens va portant a secretar serotonina i dopamina en el ritual sexual. L’augment del reg sanguini per l’acceleració del cor amb l’adrenalina també ens afavoreix. L’activitat sexual, com a tota activitat física, ens aporta guanys físics i psicològics, però, a diferència d’altres pràctiques esportives, si parteixen d’un veritable desig, com caldria sempre, aquest desig va obrint camí a l’activitat, sense que ens suposi un esforç, augmentant el plaer durant el mateix procés i fins al moment de l’orgasme, i no disminuint, com passa quan l’esgotament en qualsevol pràctica esportiva ens demana parar perquè triguem a sentir el benefici. En el joc sexual, el propi plaer alimenta el desig.

    Tal com ens explica la psicòloga especialista en sexologia, Alba Povedano, ”la tranquil·litat i el benestar en el ritual del contacte sexual, en solitari o de manera consensuada amb la parella, hi són quan des de les ganes de viure aquell acte escoltes el teu cos i fas coses que et venen de gust. I això passa i ha de passar també al marge de l’orgasme”. De fet, tal com explica, penetració i orgasme els hem situat com a culminació i protagonistes únics en una relació, però sense elles, els beneficis mentals i físics també hi poden ser. “Acariciar-se, mirar-se, fer-se massatges eròtics, masturbar-se, sols o cadascú davant de l’altre, converses, mirades, aporten pràcticament els mateixos beneficis o més que únicament amb la culminació final”.

    Pel que fa a la consideració d’una vida sexual activa, la sexòloga afirma que no hi ha, i no hi ha d’haver una estipulació quantitativa que la defineixi. “Allò que vingui de gust hauria de ser la mesura, considerant molt més la qualitat que no pas la quantitat”, diu Povedano.

    Tot això sense manllevar els efectes positius també de l’orgasme, acompanyat o en solitari. “Les contraccions són molt bones per al sòl pelvià, i la lubricació també és millor amb més activitat”, exposa l’especialista. També l’ús de joguines sexuals enriqueixen les relacions sexuals, segons explica Alba Povedano, que les coneix bé, com a encarregada de la botiga Amantis Gràcia.

    Situant-nos en l’etapa en la qual els teixits, per l’augment de l’edat, es comencen a atrofiar, la psicòloga també explica que l’activitat sexual contribueix a activar la musculatura, tenint en compte que la vagina és un múscul.

    Altres beneficis de la pràctica sexual és l’alleugeriment del dolor, per l’activació de les endorfines que entren en joc en el procés. L’estat d’ànim millora, perquè el desig de la relació comporta emocions agradables i, després de tenir-la, i més marcadament després d’assolir l’orgasme, el descens del cortisol ens relaxa i ajuda a agafar el son.

    Consulta de sexologia

    En cas d’asincronia sexual, quan en una parella no coincideix ni la quantitat de moments de desig sexual, ni el gaudi, és recomanable consultar un especialista en aquests tipus de problemàtiques. En la consulta d’aquests experts es treballen tècniques per apropar els moments de desig, i caldrà descartar patologies que puguin estar causant aquesta asincronia, com ara disfuncions sexuals, o traumes més o menys ocults.

    Per exemple, tal com indiquen en l’apartat de Salut Sexual del Canal Salut, «el desig sexual pot estar influenciat per molts factors, no solament físics. Una manca de desig sexual en una parella estable pot indicar problemes de la glàndula hipofisiària o d’altres glàndules hormonals”. Però també cal tenir en compte altres condicionants, per la qual cosa –afegeixen– “qualsevol tractament d’una disfunció sexual ha d’incloure l’estudi de les relacions de parella o les relacions personals i laborals”. S’ha de fer un enfocament transdisciplinari de les disfuncions sexuals, tenir en compte els diversos factors causals que hi poden intervenir al mateix temps”.

    Com conclou la psicòloga i sexòloga Alba Povedano, “en la pràctica sexual, no hi ha cap expedient a complir”. Els beneficis d’aquesta pràctica que arribin ho seran en tant que la relació viscuda ho sigui des de la plena llibertat i desinhibició sense cap pressió.