Just Deploy It!

Autor: Josep Martí

  • Breu anàlisi dels pressupostos de Salut del 2022

    Malgrat el que el govern diu, en la proposta dels pressupostos del Departament de Salut pel 2022, aquests continuen sent insuficients i mal repartits en les seves prioritats.

    • Proposta del 2022: 11.244 milions d’euros
    • Pressupost del 2020: 9.789 milions d’euros

    L’increment del pressupost, per tant, és de 1.456 milions d’euros. Recordem, però, la despesa real de Salut del 2020, que va ser de 13.097 milions d’euros. És a dir, va haver-hi un dèficit de 3.358 milions. Amb l’augment proposat pel 2022, no s’arriba a cobrir ni la meitat de la despesa real d’un sistema de salut depauperat com el nostre.

    En definitiva, anem cap enrere: no es podrà fer front a les necessitats històriques i urgents, de personal, d’inversions, de canvi de prioritats a l’atenció primària, la salut pública, la salut mental i les cures.

    Distribució del percentatge de l’augment proposat pel 2022

    • Sous: 23,5%.
    • Compres: Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA), un 8,2%; compra de béns i serveis, un 12,2%; farmàcia, un 4,1%.
    • Atenció Primària: 1.885 milions d’euros (increment del 20,7%, però continua estant en un 16,7% del
      pressupost de Salut).
    • Hospitals: 4.821 (increment 12,4%).
    • Sociosanitaris: increment 30,6%.
    • Salut Mental: increment del 47,6%.
    • Transport i emergències increment del 27,4%.
    • Salut Pública increment del 74,5%.
    • Infraestructures increment del 97%.

    Pressupost 2022. Principals línies d’actuació segons la proposta

    Recuperació de l’endarreriment d’activitat i de diagnòstic

    Amb:

    • Programa per a la recuperació de l’activitat diagnòstica i el control de malalties.
    • Programa per a la recuperació de l’activitat.
    • Consolidació de l’increment de despesa derivat de la creació de noves Unitats i llits d’atenció al malalt crític.

    Enfortiment de l’Atenció Primària de Salut i comunitària

    • Consolidació de la política de contractacions
    • Incorporar / consolidar nous rols i perfils professionals:
      • 300 professionals per al suport a residències.
      • 220 infermeres per desplegament de cartera.
      • 746 tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAI).
      • 746 administratius de suport i d’atenció ciutadana.
      • 150 nutricionistes als EAP com a nou perfil professional.
      • Incorporació de treballadors socials pels EAP.
      • Incorporació de fisioterapeutes.
    • Estendre el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.
    • Ampliació de la cobertura i horaris del Programa PADES (a les tardes i als caps de setmana)
    • Inici del desplegament del programa de salut bucodental.

    Reforçar l’atenció a la Salut Mental

    Destinant a:

    • Potenciar la millora de l’àmbit d’atenció infanto juvenil.
    • Incorporant accions del Pla de prevenció del suïcidi.
    • Col·laboració amb APiC, SMiA, Salut i escola i en general la prevenció, l’hospitalització i la rehabilitació.

    Pels que fa als professionals:

    • Mantenim l’esforç amb els professionals consolidant les polítiques de contractació.
    • Incrementem l’oferta de formació d’especialistes amb una oferta de 1.630 places, amb 329 places d’infermeria i 45 de psicologia clínica.

    Impuls a l’activitat de Salut Pública

    Reforç de la salut pública amb la incorporació de professionals destinades a:

    • Millorar la intel·ligència epidemiològica i el treball conjunt amb el sistema sanitari.
    • Reforçar àrees de salut pública d’altíssima prioritat i tradicionalment infradotades de professionals, com les relatives a l’emergència climàtica, les vacunes, la salut laboral o les addicions.
    • S’incorporen dues vacunes al calendari vacunal d’alta efectivitat i que s’adrecen a importants problemes de salut pública:
      • Contra el meningococ B adreçada a la població infantil.
      • Contra l’Herpes Zòster adreçada a la gent gran i persones de risc.

    A més de la proposta, caldria especificar les dotacions pressupostàries d’aquestes línies d’actuació, el calendari i el model organitzatiu, sobretot per la proposta d’atenció primària, assegurant la longitudinalitat, accessibilitat, essencialitat, equitat territorial i qualitat.

    També és necessari i urgent assegurar la transparència i participació democràtica real de professionals i ciutadania a tots els nivells del sistema per vetllar per la bona (eficient) utilització dels recursos públics i evitar el negoci i la corrupció tan freqüents.

  • Les despeses en sanitat

    Llegint la memòria de despeses del CatSalut 2020 recentment publicada m’han sorgit diverses reflexions sobre el tema. Primer algunes dades significatives:

    Despeses 2020: 13.097 milions d’euros. Recordem que el pressupost aprovat era de 9.739 milions. Això vol dir que hi ha hagut un dèficit de 3.358 milions d’euros.

    Percentatge de despeses dels principals àmbits:

    • Hospitals: 61,93%
    • Primària: 11,98
    • Farmàcia: 21,6 (Receptes: 11,7% + Hospitalària ambulatòria: 9,86%) 2.809 milions.

    Recordem que la despesa del 2019 va ser de 10.243 milions.

    Primera reflexió: per saber que passa en la sanitat, més que el pressupost hem d’analitzar la despesa. Perquè des de fa anys els pressupostos han estat justos i retallats, però cada any hi ha hagut una despesa al final molt superior al pressupostat (dèficit). Aquest any 2020 aquest ha estat molt més elevat (un 25,6%), possiblement amb l’excusa de l’emergència de la Covid-19 (caldria una anàlisi detallada i transparent).

    Alguns «experts» ens deien que havíem d’augmentar el pressupost de salut en 5.000 milions i resulta que aquest any passat ja l’hem augmentat en 3.358 milions. Però aquesta no és la qüestió. Ja els vàrem respondre: aquest augment per què fer? Aquesta és la qüestió: què ha de fer el Sistema Públic de Salut? A més de fer una anàlisi transparent d’en què ens gastem els diners (i el dèficit del 25%), cal una anàlisi de amb quina necessitat ho fem, amb quina equitat, amb quina eficiència ( i també amb quina corrupció i negoci).

    En la despesa d’aquest any 2020, l’atenció primària, malgrat els 3.358 milions més en sanitat, ha seguit marginada dels augments de recursos. Seguim amb un 11,98% del pressupost i, atenció, ens gastem 2.800 milions, un 21,6% en fàrmacs (necessitat o negoci?).

    Ens gastem sobretot en malaltia ja instaurada i a nivells molt cars: en hospitals un 61,93% del pressupost (tenim 64 hospitals pagats amb diners públics a Catalunya!) i en fàrmacs un 21,6% del total. Això suma un 83,5% i la resta va per la primària, sociosanitària, salut mental, Salut Pública, transport sanitari, inversions i manteniments i altres.

    En definitiva, el nostre és un sistema pensat i organitzat per atendre malalts i no per atendre la salut de totes les persones i promocionar la salut i prevenir la malaltia. Per fer front als principals determinats de la Salut: la pobresa, la mala alimentació, no tenir habitatge digne, ni treball, amb un medi ambient contaminat i massificat, amb mala qualitat de vida, problemes greus de gènere, violència, manca d’educció suficient i manca de participació democràtica efectiva i, tot això, acompanyat d’hàbits dolents per la salut. Per fer front a això s’ha de posar la salut com a prioritat en totes les polítiques públiques i tenir un Sistema Sanitari Públic amb prioritats (i recursos) en Salut Pública, Atenció Primària i Comunitari, Salut Mental i Cures, a més de serveis socials ben coordinats amb salut. Potser en tindríem prou, per reforçar aquests serveis, amb els 3.358 milions de dèficit d’aquest any (de moment).

  • Límits de contaminació atmosfèrica per la salut

    El tema dels límits de concentracions a l’atmosfera de determinats contaminants per a la protecció de la salut de les persones i el medi és un tema important per legislar i complir. Històricament, sempre hi ha hagut més permissivitat per part de les legislacions que ens afecten: les directives de la Unió Europea, que són acordades pel Parlament Europeu, i són més permissives que les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. A més d’això, hi ha hagut una històrica permissivitat també per part de les administracions públiques (per interessos econòmics de grups de pressió i polítics) de poca vigilància i sanció dels incompliments d’aquesta legislació. Tant és així que la Unió Europea ha sancionat als nostres governs per aquest tema.

    Ara sembla que ens ho prenem més seriosament, però cal ser més ràpids i eficaços. Parlem d’algunes dades per conèixer el que l’OMS proposa (i recomana), ara de canvis de límits de contaminació (que, per cert, molts mitjans han explicat amb alguns errors). Recordem que la normativa dictada per la Unió Europea (UE) en referència a la contaminació atmosfèrica és d’obligat compliment per als Estats membres.

    Per una banda, la Directiva 80/779/CEE estableix valors de qualitat per a les partícules en suspensió i el diòxid de sofre. Va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1613/1985. Per altra banda, la Directiva 85/203/CEE, incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 717/1987, estableix valors de qualitat per al diòxid de nitrogen. Després tenim la Directiva 99/30/CEE, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partícules i plom en l’aire ambient. Aquesta va ser incorporada en la legislació espanyola pel Reial decret 1073/2002.

    Segons el Quadern del Col·legi de Metges de Barcelona «El medi ambient i la salut» redactat pel CAPS l’any 2012 i que jo mateix vaig coordinar, els límits mitjans anuals legislats per la Unió Europea i acceptats per Espanya d’Òxids de Nitrogen i Partícules eren:

    • Diòxid de Nitrogen NO2 (2002): Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any civil 40 µg/m3 de NO2
    • Partícules en suspensió inferiors a 10 micres PM10: Valor límit 1 any civil 40 µg/m3
    • Partícules en suspensió petites inferiors a 2,5 micres PM2,5 (2008): Valor límit 1 any civil 25 µg/m3

    L’OMS recomanava per NO2 una mitjana anual de 20 g i per a Partícules PM2,5 una mitjana anual 10 µg. La nova recomanació de l’OMS anunciada aquests dies és per NO2 una mitjana anual de 10 µg/m3 (la meitat de la recomanació anterior per l’OMS i 4 vegades menys de la Directiva de la UE) i per Partícules PM2,5 una mitjana anual de 5 µg/m3, també la meitat del recomanat fins ara.

    Són bones notícies per la nostra salut. Ara caldrà posar-se a la feina, superar reticències i protestes interessades d’uns quants i anar depresa, perquè pel que fa al canvi climàtic ja hem vist que se’ns acaba el temps i la contaminació ja provoca morts prematures.

  • Seguim amb el miratge de la «medicalització» i no de la salut

    Molts titulars amb frases d’experts en mitjans de comunicació diuen que «la primera meta és convertir el càncer en una malaltia crònica», i això podem extrapolar-ho a moltes altres malalties. Jo dic que no: la primera meta per millorar la salut de la població és investigar més i actuar més i millor abans del càncer, en les seves causes i factors determinants per actuar en la prevenció.

    Convertir el càncer en una malaltia crònica és el que interessa a les empreses privades de diagnòstic i tractament, és el seu negoci i el dels interessos corporativistes: els volem crònics, però que no es morin, volem allargar-los la vida ni que sigui en molt males condicions. Segurament és l’enfocament més clàssic de l’ésser humà: actuar quan es presenta el problema, recordar a santa Bàrbara quan trona, matar mosquits o virus quan n’hi ha molts i ens afecten, pensar en mesures «d’adaptació» al canvi climàtic i l’escalfament global enlloc d’actuar sobre les seves causes. Igual passa amb el càncer (i moltes altres malalties).

    Els càncers, a més de factors genètics predisposats, tenen uns factors ambientals i d’estils de vida i sobre aquests no s’investiga prou i, sobretot, no s’actua (o molt poc). També és veritat que actuar sobre alguns d’ells és un tema difícil econòmicament i políticament, perquè és enfrontar-se amb interessos de la cultura consumista i de les grans corporacions.

    Posem l’exemple del càncer de mama en la nostra societat. Cada dia surten als mitjans de comunicació notícies sensacionals sobre mètodes nous de detecció precoç de càncers, alguns mètodes per detecció genòmica, altres per VOMIT (Víctimes de Tecnologia d’Imatges Mèdiques). També són molt volgudes les notícies sobre nous tractaments, sobretot mèdics, que retarden les metàstasis, etc. Tot amb la bona intenció de convertir els càncers amb una malaltia crònica o evitar alguna mort prematura. Aquest camí de la nostra sanitat, reflectit pels mitjans, forma part de la «cultura» i els «valors» hegemònics avui en la medicina i en la societat: actuar i actuar amb la malaltia ja instaurada, amb noves tecnologies, nous fàrmacs, noves tècniques quirúrgiques, potser allargant l’esperança de vida (potser no la qualitat d’aquesta viuda). Això, a més, fa cada cop més insostenible el sistema públic de salut.

    Per altra banda, tenim les taxes d’incidència del càncer (nous casos per 100.000 habitants a l’any). En el cas del càncer de mama, que és el més freqüent en les dones, les taxes d’incidència estan creixent en països com el nostre cada any un 2,2% i no trobem notícies ni estudis de les causes d’aquest creixement a mig món. Seria important poder fer front a les causes (amb evidència científica i mitjans) per prevenir la malaltia i evitar sofriments a les persones.

    Creiem que unes causes són l’envelliment creixent de la població, encara que això no explica l’augment també en dones de mitjana edat. Sabem també que moltes causes no són genètiques, són externes a la persona, com el tipus d’alimentació, el consum de tabac i alcohol, l’obesitat o la manca d’exercici físic. Aquí si podem actuar amb fermesa. Altres causes de la incidència més gran són el major nombre de diagnòstics a causa dels avenços en els sistemes de detecció precoç del càncer, com són les mamografies. Així, el 1976 les taxes eren de 112 per 100.000, apareixen les mamografies i 30 anys després (2006), les taxes han augmentat a 234 per 100.000 (més del doble). Per tant, augmenten els diagnòstics (i sobrediagnòstics, falsos positius), però també han passat 30 anys, amb aparició d’altres causes (ambientals, estils de vida, alimentació, etc.). També està molt menys estudiat en profunditat altres causes, que són més ambientals i socials. Entre aquestes, hauríem de parlar de les dioxines i altres contaminants químics pel càncer de mama i del tipus del treball de les dones, l’estrès i altres factors.

    Mentrestant, seguim mitificant el miratge de l’anomenada «detecció precoç» i les altes i noves tecnologies, amb programes de mamografies i biòpsies poblacionals sofisticats, que comporten més «medicalització», programes amb costos elevats i per alguns poc eficients, a més de possibles efectes no desitjats, falsos positius i sobrecàrrega innecessària dels ja saturats serveis assistencials. Programes de cribratge que salven algunes vides, però no pararan el creixement dels nous casos cada any.

    El mateix podríem dir ara sobre els virus i tantes altres «patologies». Hem de pensar en la Salut i no en Santa Bàrbara.

    Referències

     

  • La salut, el canvi climàtic i els beneficis de les farmacèutiques

    La maleïda pandèmia ens amaga altres veritables problemes per la salut i la vida i, com anem veient, això ja va bé per algunes persones que encara fan negocis exorbitants amb la malaltia a expenses de la salut de la majoria i de la vida en el planeta terra.

    Aquests dies ens oblidem de la gana, la precarietat, les males condicions de vida i de treball de moltes persones (cada dia més) i ens centrem, per les notícies alarmants (ja està bé com a exemple), en un condicionant de la vida com són les condicions i qualitat del medi.

    La pandèmia sorpresa, els interessos de les grans corporacions (amb molt poder) i molts polítics, amb l’ajuda poc crítica de molts mitjans de comunicació i opinió, han fomentat l’alarma i la por de molta gent (a part del descrèdit i la manca de confiança). Com a conseqüència, s’ha produït l’aturada de molts programes i activitats de millora econòmica i social, s’han posat recursos (o, a vegades, pegats) per fer front a la malaltia, tot i seguir amb un servei d’atenció sanitària i salut pública molt precaris i retallats.

    Han seguit fent negoci uns quants, i ens hem oblidat de gravíssims problemes que afecten directament la salut i la vida global de tota la humanitat. Però aquests problemes hi són, i aquests dies estan mostrant-se clarament. Gaia està greument afectada per les males accions humanes i es queixa, és la seva venjança, la Nemesi de la natura.

    Com a exemple de la situació són ben evidents aquest estiu els episodis de catàstrofes degudes al canvi climàtic: inundacions per tempestes extremes, incendis forestals i altres episodis que consideràvem naturals en països llunyans del Pacífic, avui es fan presents a països del nord: Al juny, a Canadà i els Estats Units (a Califòrnia mai vistos per la seva intensitat i extensió) es van produir incendis forestals deguts a la calor extrema; al juliol, inundacions degudes a tempestes torrencials a Alemanya, Bèlgica, Països Baixos i Suïssa, amb 170 morts i centenars de desapareguts i, a l’agost, incendis forestals extensíssims, amb calors extremes, al Mediterrani (sobretot oriental): Grècia, Turquia, Kosovo.

    Un comitè d’experts de l’ONU sobre el tema afirma ara que aquests problemes del clima són deguts a l’escalfament global del planeta creat, sobretot, per l’acció de l’espècie humana, i les seves conseqüències seran molt extenses, prolongades i molt greus per la salut i la vida al planeta Terra. Això és informat i comentat àmpliament pels mitjans de comunicació.

    Enfront d’aquesta altra emergència, nosaltres seguim pensant (pels interessos d’alguns) només en el virus. El que hem de saber és que els virus sobreviuran per sobre de l’espècie humana, tant per la seva senzilla estructura com la seva flexibilitat d’adaptació a les condicions externes.

    Per altra banda, només els beneficis de cinc empreses farmacèutiques amb les vacunes d’aquesta pandèmia han suposat fins ara 23.104 milions de dòlars (i per dos d’aquests laboratoris un augment del 96% dels seus ingressos). Està clar que els interessa la malaltia i no la salut de les persones i, com més dosis, millor.

    Nosaltres, la majoria de la població, conscients del futur de la humanitat per aquest camí, hem de pensar en què ens interessa, ja no per nosaltres, que segurament ja no hi serem a temps, sinó pels nostres fills i néts i el futur de la salut i la vida. Cada decisió i acció personal o col·lectiva l’hem d’analitzar en aquests valors de salut i qualitat de vida, no deixant-se enredar pels que tenen els seus interessos insolidaris i exigir tots i totes juntes als poders establerts que segueixin i actuïn pels interessos de la majoria.

  • La medicalització és l’opi del poble

    Per fer front als problemes que afecten la salut estic en contra d’actuar sobre les persones moltes vegades, com si fos l’únic «remei» i no sobre les causes que si afecten la salut (socials, econòmiques, culturals, ambientals, de gènere i altres). Volem tractar els problemes de salut medicalitzant-los, sobretot quant ja estan instaurats, molts cops per interessos econòmics, de poder, corporatius i sobretot per l’hegemonia cultural i professional de model de Sistema sanitari.

    Tenim un bon exemple en l’actual Pandèmia, ens ha agafat per sorpresa (quan hi havia avisos reiterats de la seva possibilitat) no estàvem organitzats en la prevenció, per tenir un model d’actuació amb la malaltia ja instaurada, sense serveis de salut publica forts i una atenció Primària, social i sistema de cures molt retallats i precaritzats. Actuem sense acabar d’entendre el que ha passat i el per què ha passat, actuem tard i malament sobre les persones, amb repercussions greus sobre elles i en altres nivells socials i econòmics i no entenem que els virus que són capaços de superar-nos en aquesta batalla.

    No hem entès encara que és la prevenció. La lluita contra les múltiples causes d’emmalaltir que a la vegada són produïdes pel «model» econòmic i social equivocat del món que hem construït. Els virus (que són molts) s’aprofiten d’aquestes condicions i a causa de la seva estructura, molt senzilla, i la seva flexibilitat biològica, tenen molta capacitat d’adaptar-se i mutar a noves situacions. De fet els virus ens sobreviuran a l’espècie humana en el planeta terra.

    Per què estem empantanegats en aquesta situació?, doncs, com en tantes altres, per molts interessos d’uns quants (en el poder econòmic i polític) que han creat aquesta «cultura» hegemònica encara a la majoria de la gent, pels seus interessos particulars. Fa molts anys algú va dir «La religió és l’opi del poble» perquè tapa els problemes de desigualtats (de misèria injustícies i explotació, llavors de la classe obrera) amb l’esperança d’una altra vida millor, tapant els veritables problemes i les seves causes, de la gent. Avui podríem dir: «la medicalització de la vida i la salut és l’opi del poble» perquè amaga les causes de la mala salut, creant, a més, falses expectatives.

    Això no vol dir que renunciem a tenir uns serveis públics de salut suficients i forts, no «medicalitzats» i sobretot orientats a la promoció de la salut de la comunitat (de tota, amb equitat i disminuint les desigualtats) que vol dir com a prioritats estratègiques del Sistema Sanitari públic: la salut pública, l’Atenció Primària i comunitària, la Salut Mental i les Cures. Això que molts reivindiquem des de fa molts anys ara s’ha fet més evident, per la crisi de la pandèmia, per molta gent. El que cal és defensar els interessos de salut i de vida de la gent, interesso del bé comú de la majoria, en contra dels interessos dels poders esmentats (en àmplia minoria) Hi haurà fortes resistències i mentides, jugaran amb la por de les persones, els canvis socials sempre són lents, però són inajornables. Aquesta lluita per la salut veritable conflueix amb les altres lluites: ambientalistes (ara canvi climàtic) feministes, de condicions laborals, de precarietat, desigualtat i discriminació, de renda de ciutadania, de discriminació territorial, alimentació, i tantes altres.

    En Salut, les causes reals d’emmalaltir i morir són sobretot econòmiques i socials, de model del món, de cap a on volem anar. Caldrà confluir en la definició i defensa d’aquest nou món, aquí sí que ens hi va la vida, personal i com espècie, i a més, els virus, si no trenquem les lleis de la naturalesa, en aquest nou món, hauran de quedar confinats en els seus hàbitats de sempre.

  • Les preocupacions i els interessos de la gent

    Perquè són importants els exemples com el de la carn vermella? Cada vegada sentim més opinions i preocupacions, de sectors socials, empresarials, i ideològics sobre determinats temes, que es manifesten corporativament i en els seus mitjans de comunicació (quasi tots) i inicien una guerra sobre propostes o mesures de canvi necessàries i raonables pel bé comú.

    Preocupació del sector turístic, del sector de l’automòbil, del sector carni (carn vermella), de la banca, de l’energia tradicional, de l’especulació i tants altres. A mi i a molta gent, cada cop més, en realitat ens preocupen altres temes: la pobresa i la gana, l’atur i les condicions de treball precàries, la privatització del públic pel lucre i la degradació dels serveis públics, les males condicions del medi i el canvi climàtic, les desigualtats i les injustícies, la immigració sense una bona acollida solidària, el persistent patriarcat, masclisme, violència i odi.

    Aquests dos tipus de temes de preocupació, en principi, són deguts als interessos i valors de cada persona, i també els interessos econòmics del model capitalista i individualista que tenim. La «casta» que ja s’encarrega de reclutar a més gent, per poder tenir l’hegemonia social necessària per anar subsistint, utilitza el seu «relat» ideològic, culturalment ancorat als segles passats: «progrés» (en realitat només d’ells), llibertat individual, modernitat i altres. En realitat, lluita per subsistir en un món que necessita canviar urgentment els valors i paradigmes que ha tingut fins ara, i que fins aquí ens han portat. I perquè cada cop hi ha més gent, institucions i governs que comencen a defensar aquests canvis necessaris.

    Avui, submergits en una crisi global de civilització (econòmica, social, sanitària, ambiental) cal sumar-hi més gent al segon tipus de valors i preocupacions: valors que defensen els interessos i les preocupacions reals de la majoria de persones, no precisament de la «casta», valors del comú, de la salut, del medi i de la vida. Només amb una nova hegemonia ideològica majoritària podrem salvar-nos totes i tots, fins i tot la «casta» perquè, seguint pel mal camí, el planeta Terra podrà continuar existint, segurament molt empobrit, però l’espècie humana (i moltes altres), poden desaparèixer.

    Per això cal ser valents i defensar-nos, exigint a les administracions públiques i als poders privats les mesures necessàries i urgents per implantar els valors dels veritables interessos de la vida i la salut. És veritat que encara tot està per fer i tot és possible.

    Però atenció, no es poden sacralitzar els nostres valors, sempre s’ha de posar en context, i en moltes ocasions uns valors poden condicionar altres. Posem l’exemple de les recomanacions de no consumir carn vermella, perquè pot afectar d’alguna manera la nostra salut (el seu consum excessiu) i empitjora l’escalfament global del planeta, per la seva producció industrial. Per tant, podem dir: recomanem no menjar carn vermella, però si això hipotèticament va en contra de l’única font alimentació d’una persona, haurem de dir que sí que en pot menjar. És mes, a mi m’agrada menjar un bon entrecot (com al president del Govern), però miro de menjar-ne no més d’un al mes.

    Un altre exemple de no radicalitzar les consignes i els valors: Jo sé que el transport individual o en família en cotxe de dièsel o gasolina contamina molt el medi ambient i perjudica la salut, però encara tinc cotxe (de gasolina) i treballo perquè la seva utilització sigui mínima i que a les ciutats del futur el transport sigui majoritàriament a peu, en transport públic o no contaminant. De fet, només agafo el cotxe (encara) per sortir de la ciutat els dies de lleure.

    En resum, hem de treballar per implantar nous valors econòmics, socials i culturals, oblidant-nos del PIB, i treballar perquè siguin acceptats per la majoria i que això obligui als empresaris i innovadors a transformar els seus productes i les seves maneres de produir, en uns temps raonables.

  • La Marea Blanca avui

    Aquesta és una història recent dels moviments socials en defensa de la Salut i del Sistema Sanitari Públic de Catalunya. Moviments inspirats en la moguda del 15-M i en resposta a les retallades, la corrupció i les privatitzacions que deriven en la crisi profunda del Sistema Públic de Salut a partir del 2010.

    Els antecedents de la Marea Blanca van ser la constitució el 2011 (fa 10 anys) de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS) i Dempeus per la Salut Pública (febrer 2009). Aquests antecedents tenen tres etapes temporals: la primera, de denúncia i protesta de la situació sanitària, amb tres manifestos i vàries manifestacions (contra l’Euro per recepta, com a exemple). La segona etapa, fruit de l’assemblea anomenada ‘Sedeta 1’, una etapa de múltiples protestes i accions, radicalització i extensió a tot Catalunya contra actuacions i retallades. Destaquen importants manifestacions a Lleida contra l’intent d’un Consorci amb l’ICS, a Mataró per l’hospital, a Barcelona, al SAP Muntanya, cadenes humanes i ocupacions a l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic, manifestacions contra la venda de dades sanitàries (projecte VISC+), l’impuls de la revista Cafè amb Llet, i altres. Finalment, la tercera etapa, l’assemblea de la Sedeta 2, «De la protesta a la proposta», on es va definint el programa cap a un autèntic Servei Nacional de Salut.

    I d’aquí neix la Marea Blanca de Catalunya. Es constitueix el 28 de febrer de 2015 en una assemblea amb 300 assistents representant a 60 entitats, organitzada pel Parlament Ciutadà, al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, amb l’aprovació del Decàleg del Sistema de Salut Públic que volem i defensem per Catalunya.

    Aquesta lluita per la salut, pels drets de la ciutadania i la defensa dels serveis públics i el bé comú, ha seguit aquests anys amb diverses intensitats i s’ha globalitzat al territori. Marea Blanca ja és un referent a Catalunya de lluita social, coordinada en l’àmbit de l’estat (com altres Marees).

    En aquests moments, amb un nou govern (en Salut més professional i tècnic) i una nova «etapa» política a Catalunya, sortint, esperem, d’una etapa dura de crisi sanitària, social, econòmica i política, pensem, ara més que mai, amb la importància de la Salut de la comunitat i la qualitat dels Serveis de Salut públics com a garantia d’equitat, juntament amb la lluita i les polítiques per reduir les desigualtats econòmiques, socials i culturals. Marea Blanca segueix amb la idea de lluitar per aquests objectius. Si no ho fan ells, ho farem nosaltres. Ara ens hem posat al CAP la defensa i la qualitat de l’Atenció Primària, les Cures, la Salut Mental, la Salut Pública (sembla que la pandèmia ens l’ha descobert), els drets de les professionals i treballadores del Sistema i la Participació ciutadana.

    Així ha estat possible tornar a convocar les mobilitzacions per tot Catalunya per la campanya per la salut ‘Ara més que mai sanitat pública, sí o sí Atenció Primària’. L’objectiu de la campanya, que compta amb un manifest de reivindicacions urgents que han signat més de 100 entitats, és aturar la degradació progressiva de l’Atenció Primària i Comunitària i començar a millorar-la. Nosaltres seguim, amb la determinació i l’esperança de millora.

  • El CAPS i el model sanitari de Catalunya

    El Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) fa seu el document, fruit d’un ampli debat durant mesos, en la prepandèmia, d’un grup de professionals de la salut (metgesses, infermeres, psicòlegs, epidemiòlegs, economistes i gestors) sobre «Propostes de millora del nostre Sistema Públic de Salut«.

    Sobre aquestes propostes i el necessari i urgent canvi de paradigma, de valors i prioritats del Sistema Públic de Salut, diem: «La salut és el que importa», i hi seguirem treballant.

    És per això que ens adherim a la Marea Blanca de Catalunya que, enfront del creixent deteriorament de l’Atenció Primària i Comunitària, inicia una nova campanya per la denúncia, defensa i millora urgent d’aquesta. Ens adherim a les mobilitzacions del pròxim 30 de juny en els centres sanitaris i, més concretament, el CAPS ens proposem defensar els següents punts:

    Millores urgents en Atenció Primària

    Què li demanem al nou govern de Salut de la Generalitat? Quatre mesures de manera urgent per fer front a les demandes de salut de la ciutadania i dels professionals, per fer front al deteriorament de l’Atenció Primària:

    1. Obertura dels centres d’atenció primària tancats. Caldrà un llistat i calendari.

    2. Calen criteris clars i clínics en les visites no presencials.
    Enfront de la situació actual de l’atenció primària, també en el tipus de visita al pacient per part dels professionals, que ha creat fort descontent en la ciutadania, s’han d’establir uns criteris clars i clínicament ètics sobre visita presencial i no presencial (email, telèfon, vídeo conferència, etc). Aquests criteris generals haurien de ser explicats i pactats en un model concret escollit entre el pacient i els seus professionals de referència. Evidentment, la visita presencial ha de comptar amb les mesures de seguretat epidemiològiques necessàries.

    S’ha de fer sempre una visita presencial, com a mínim, en aquelles visites que es requereixi l’explicació i exploració del pacient, en situacions d’angoixa, en processos que requereixin explicacions per part del professional i en aquells pacients que els hi és difícil la utilització dels mitjans no presencials. La visita no presencial pot ser un bon instrument en aquells pacients que ho acceptin i que utilitzin els mitjans adients, per visites de seguiment de processos, sobretot crònics, seguiment de medicacions, resultats d’analítiques o proves diagnòstiques normals, preguntes o dubtes ocasionals que no comportin presència, etc.

    Tots els criteris han de ser ètics, que assegurin l’accessibilitat (no urgent en 48 hores) i la longitudinalitat dels processos. Això vol dir ser atès per l’equip de primària (metgessa o infermera) de referència de cada pacient, no per professionals diferents del CAP o específics (cronicitat, domicilis, complexitat, etc.). Només els equips específics d’altres especialistes seran demanats si és precís per l’equip de referència (PADES pot ser un exemple).

    3. Reforç urgent de personal. Caldrà decidir el tipus de personal, tenir un pla i calendari.

    4. Constitució de les Comissions de participació en centres d’atenció primària. Objectiu del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) pendent d’aplicar, que es podria estendre a tot Catalunya. El document de Criteris deia això: L’Òrgan Tècnic d’Atenció Primària (AP) del CSB va acordar al mes d’abril de 2016 la creació d’un grup de treball per concretar uns criteris i unes recomanacions de participació ciutadana i professionals en centres d’AP (La Comissió permanent del CSB ho va aprovar).

    Introducció:

    Participar és formar part, prendre part d’una tasca o responsabilitat comuna. Són aquelles accions individuals o col·lectives fetes per la ciutadania en les polítiques o activitats públiques.

    La participació ciutadana, juntament amb la dels professionals de la salut, és un dret i un instrument imprescindible per millorar la transparència, qualitat, eficiència i governança del sistema de salut. Caldrà voluntat política de l’administració, implicació i empoderament de ciutadans i professionals, així com aprenentatge i formació en aquest procés.

    En aquest resum formulem una sèrie de criteris mínims i recomanacions a tenir en compte, per a la participació ciutadana col·lectiva en centres d’atenció primària a la ciutat de Barcelona.

    Es configuraria aquesta participació en Comissions de Participació d’Atenció Primària. Serien de creació voluntària, del centre on hi hagi demanda i teixit associatiu actiu, com a ciutadans organitzats en representació col·lectiva. Hi hauria una comissió per ABS o CAP, segons la funcionalitat assistencial de cadascun. Revertiria al Consell de Salut corresponent.

    Objectius:

    • Coproducció de polítiques de salut.
    • Participació en Programes i accions comunitàries.
    • Millorar els resultats i la gestió dels centres de salut, incorporant el diàleg amb la ciutadania

    Funcions:

    • Seguiment de l’avaluació de la gestió del centre.
    • Participació en la definició i seguiment del pla de qualitat de centre i dels resultats amb propostes de necessitats i de millora.
    • Participació en la definició i seguiment del pla comunitari.
    • Participació en la definició i seguiments de projectes i plans d’acció del centre.
    • Seguiment de drets i deures.
    • Treballar per la corresponsabilitat, qualitat, seguretat i sostenibilitat del centre.
    • Participació en la definició i seguiment de la implantació dels objectius de salut al territori (Pla de salut i PAM/PAD).
    • Informació i seguiment del Contracte Programa amb el CatSalut.
    • Informació, anàlisi i propostes de millora sobre queixes i reclamacions.

    Proposta de composició:

    • Direcció del Centre.
    • Professionals del centre (metgesses, infermeres, administratius, treballadores socials, altres).
    • Representant de qualitat i seguretat o del comitè d’ètica del centre.
    • Tècnic/ representant del districte municipal.
    • Representació ciutadana del territori (associacions de veïns, plataformes de salut), seran candidatures acreditades presentades al Consell de Salut.
    • Representants dels pacients experts o d’altres grups de pacients crònics del centre.
    • Representants dels grups de famílies cuidadores.
    • Representants dels usuaris del centre (a concretar el sistema d’elecció). Es recomana no més de 15 persones.

  • Una història sobre el tractament de residus

    Recentment, he llegit un llibre molt interessant sobre plantes d’Stefano Mancuso titulat La planta del mundo. Mancuso és un expert en neurobiologia vegetal. En un capítol cita una anècdota de Charles Dickens durant una visita a Nova York l’any 1842 (fa 180 anys) quan, passejant per la ciutat al capvespre, veu quantitat de porcs (que no senglars) que també passegen i mengen els residus urbans, molts d’ells, menjar que llencen els ciutadans a la via pública directament, com les pells de plàtan. Cita l’autor que el plàtan és el quart aliment més consumit al món, després de l’arròs, els cereals i el panís. A la ciutat es va posar de moda menjar-ne per la seva facilitat (no necessita utensilis) i s’havia abaratit molt a causa del transport en fred.

    En la ciutat d’aquells temps no hi havia sistema de neteja ni recollida de residus i els carres estaven plens d’immundícia incòmoda i un perill per la salut pública. Enfront del problema creixent l’ajuntament, amb el pragmatisme dels americans, es va dir:  Què fan en les granges enfront dels residus orgànics? Els hi donen a menjar als porcs. I així varen decidir autoritzar a famílies a tenir porcs i deixar-los lliures al capvespre per la ciutat. Netejaven i les famílies engreixaven els porcs. Però aviat es varen fer evidents també els problemes que comportaven aquest sistema de «gestió» dels residus: defecacions dels animals, pudor, baralles, actes indecorosos a la via pública… i el sistema es va retirar.

    Jo recordo encara quan era petit que a Barcelona hi havia els «escombriaires» amb carros tirats per cavalls que recollien la brossa de les cases i la portaven al Baix Llobregat, on hi havia les granges de porcs que alimentaven.

    Però a Nova York el problema de les pells de plàtan (i altres residus) seguia, provocant les característiques caigudes per relliscar amb elles, causant amb lesions. Unes caigudes que van immortalitzar Charles Chaplin i Buster Keaton al cinema. Al final, T. Roosevelt que llavors, el 1896, era encara el cap de policia de Nova York, va fer una ordenança amb la prohibició de tirar les pells de plàtan a terra, i per assegurar-ho va nomenar com a responsable de la vigilància d’aquesta ordenança un excoronel de la Guerra Civil que va crear una autèntica milícia de vigilància, disciplinada, que en poc temps va deixar la ciutat lliure de porcs, de pells de plàtan i d’altres residus.

    Quines lliçons podem aprendre d’aquestes histories? Una és la que ja sabem: que no hi ha ciutat més neta que la que no s’embruta, i això és responsabilitat de les persones. Avui encara hi ha a casa nostra molta gent incívica que, a diferència de moltes ciutats del nord, embruten la ciutat o fan mala gestió dels seus residus. Això ho hem de pagar després entre tots amb serveis públics complexos per netejar i eliminar (no sempre sense contaminar el medi).

    Potser no tenim cap excoronel que organitzi un bon servei de vigilància sobre el compliment de l’ordenança (potser la guàrdia urbana de barri, de proximitat, podria fer aquesta tasca). També és veritat que ens falta molta legislació (i complir-la) sobre la prohibició i reducció en origen de molts productes no reciclables i una cultura ciutadana en aquest tema. Aquí cal avançar en el respecte pel bé comú (l’espai públic de qualitat) i la protecció de la salut. Ens falta molt per fer.