Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La contaminació de l’aire podria accelerar el desenvolupament de l’Alzheimer

    L’exposició a la contaminació de l’aire estaria relacionada amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, segons un estudi liderat per Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, en col·laboració amb ISGlobal. Els resultats de la investigació, que ha comptat amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista Environment International.

    “L’estudi aporta evidència que la contaminació atmosfèrica afectaria especialment a aquelles persones que ja presenten indicis biològics de l’inici de la malaltia en forma d’acumulació de proteïna beta amiloide al seu cervell. La pol·lució de l’aire podria contribuir en l’avenç o progressió de la malaltia”, destaca Marta Crous-Bou, una de les autores de l’estudi i científica col·laboradora del BBRC.

    A l’estudi han participat 156 persones adultes sense alteracions cognitives amb una mitjana d’edat de 57 anys i moltes d’elles familiars de malalts d’Alzheimer. Els resultats de la investigació indiquen, en concret, que una major exposició a diòxid de nitrogen i a partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM2.5) s’associaria amb nivells més alts de deposició de la proteïna beta amiloide al cervell, una de les alteracions biològiques que es produeixen en la malaltia d’Alzheimer.

    Aquestes troballes, segons els investigadors, encaixarien amb hipòtesis que suggereixen que les partícules fines podrien arribar al cervell travessant la barrera hematoencefàlica. A més, la contaminació de l’aire és una de les fonts més rellevants d’inflamació i estrès oxidatiu induïts pel medi ambient, tots dos implicats en processos neurodegeneratius.

    Així doncs, la investigació reforça l’evidència científica emergent que apunta que la contaminació de l’aire seria un factor de risc pel desenvolupament de l’Alzheimer. “És important destacar que es tracta d’un factor modificable al qual una gran part de la població està exposada. Encara que els riscs associats siguin petits, una reducció en l’exposició implicaria també una disminució en la morbiditat associada a la malaltia”, explica Silvia Alemany, investigadora d’ISGlobal.

    Futurs estudis permetran demostrar si els seus efectes estan relacionats amb la progressió de la malaltia. «Els resultats de l’estudi obren les portes també a estudiar l’impacte a llarg termini de la contaminació en mecanismes involucrats en la malaltia de l’Alzheimer, i a estendre la investigació fora de la ciutat de Barcelona i en un ventall de població més ampli”, conclou Natàlia Vilor-Tejedor, co-autora de l’estudi i membre del Grup de Recerca en Neuroimatge del BBRC.

  • Una carrera virtual per lluitar contra l’ELA

    Sota el lema «Unzué y Capitán contra la ELA», l’exfutbolista Juan Carlos Unzúe i l’exatleta José Luis Capitán han posat en marxa una carrera virtual que permetrà acumular quilòmetres amb bici (la gran passió de l’exfutbolista) i corrent a peu (esport en què va destacar l’atleta). L’objectiu d’aquesta cursa és recaptar fons per a la investigació en la lluita contra l’ELA, una malaltia que pateixen tots dos, i visibilitzar-la. La cursa va arrencar el passat 29 de desembre i durarà fins al 31 de gener.

    Els participants s’han d’inscriure a la cursa a través del web unzueycapitancontralaela.org i pagar una quota de 5 euros, que anirà íntegrament destinada a la Fundació Luzón i a la seva lluita contra l’ELA. Per mitjà de la descàrrega d’una aplicació mòbil, els inscrits podran acumular quilòmetres tantes vegades com vulguin, en la modalitat de bicicleta o a peu.

    L’usuari triarà cada vegada que faci ús de l’aplicació la distància a recórrer (hi ha possibilitat de 5, 10, 15 i 20 km a peu, o 20, 30, 40, 60 i 80 km amb bici), de manera que pugui participar tothom amb independència del nivell esportiu que es tingui. A l’app s’oferiran classificacions en funció de la modalitat escollida i la distància recorreguda.

    A més, Juan Carlos Unzué i José Luis Capitán, demanen als inscrits que comparteixin a les seves xarxes socials fotografies i vídeos del repte esportiu sota el hashtag #UnzueyCapitancontralaELA, per tal d’aconseguir la visibilitat més gran possible en aquesta lluita contra l’ELA. També s’habilitarà la possibilitat de donacions a la Fundació Luzón per sumar més recursos per a la investigació d’aquesta malaltia minoritària que afecta 4.000 persones a tota Espanya.

    «Hem de fer soroll, se’ns ha de sentir, perquè els malalts d’ELA tenim molts problemes derivats de la mateixa malaltia, perquè, a més, les administracions i els sistemes de sanitat públics ens abandonin», assenyala Unzué.

  • Els reportatges més llegits de l’any a El Diari de la Sanitat

    1) Les claus per a la transformació de la primària

    Parlem amb Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), i Nani Vall-llossera, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), sobre l’impacte de la pandèmia de la Covid en l’atenció primària i sobre els reptes que estan sobre la taula per tal de reforçar el primer nivell assistencial. Per Èlia Pons

    Cap a la transformació de l’atenció primària en l’era post Covid

    2) Una història d’amor en majúscules

    En Xavier va cada dia a la residència a veure la Carmen, la seva dona. Això sí, a excepció d’un dia a la setmana, que se li permet fer una visita de vint minuts, la veu sempre a través de la finestra. S’asseu, parla amb ella i li llença petons. «Jo la vull cuidar fins al final. Si m’hagués tocat a mi, ella hauria fet el mateix», diu. Per Èlia Pons

    Amor rere la finestra (en temps de Covid)

    3) L’arribada de les vacunes

    Entre l’emoció i els dubtes pels possibles efectes secundaris, més de 6.000 persones es vacunen cada dia contra la Covid al Pavelló 4 de la Fira Barcelona. Visitem el recinte per conèixer com viuen el procés de vacunació les infermeres que hi treballen i quines impressions tenen les persones que acudeixen a vacunar-se. Per Èlia Pons

    La vacunació s’accelera a la Fira Barcelona: més de 6.000 dosis diàries

    4) Una lliçó d’humanitat

    Quan es va decretar l’estat d’alarma per la Covid-19 el 14 de març del 2020, el doctor Hipòlit Pérez es trobava a l’UCI de l’Hospital Germans Trias, on hi treballa des de fa prop de 30 anys i on és cap de la secció d’Intensius. L’estrès, la fatiga, la sobrecàrrega laboral, la manca de materials i el número de pacients que morien eren complicats de gestionar i, per això, quan a finals de mes es va començar a trobar malament va pensar que era fruit del cansament. Va haver d’ingressar a l’UCI pel coronavirus i va veure com el seu equip l’atenia amb la suavitat i la por de què potser no se’n sortiria. Per Ana Basanta

    Hipòlit Pérez, de metge a ingressat a l’UCI

    5) L’atenció primària, al límit

    Durant l’estiu del 2021 van augmentar exponencialment els casos positius de Covid-19 entre la població jove, el que va posat en gran tensió a l’atenció primària, minvada per la falta de recursos i de personal. Per Èlia Pons

    L’atenció primària, desbordada: «Aquesta situació no l’hem vist en cap altra onada»

    6) L’impacte de la Covid en la salut mental

    L’estrès per la feina i per les expectatives vitals, la inquietud al contagi i de contagiar l’entorn proper, la incertesa al voltant de la Covid-19, la convivència amb situacions de mort i dol, la soledat i la reducció extrema de les interaccions socials, són alguns dels múltiples aspectes que poden conduir a situacions de malestar emocional entre els adolescents i els joves. L’ansietat, la depressió, els trastorns alimentaris són els exemples més comuns que afecten molts joves a Catalunya. Per Lina Borrell

    La pandèmia aguditza els problemes de salut mental en els joves: “Aquest últim any ha estat un dels pitjors”

    7) La Covid persistent, un repte de futur

    Moltes persones que es van contagiar de coronavirus durant el primer pic de la pandèmia segueixen tenint símptomes persistents de Covid mesos després d’haver emmalaltit. És el cas de l’Esperanza Martín, metgessa de família del CAP Maragall. Parlem amb ella per conèixer la seva experiència i la seva opinió sobre l’atenció que reben els pacients amb símptomes persistents de coronavirus. Per Èlia Pons

    Esperanza Martín: «La meva vida ha canviat completament, ara començo cada dia escoltant el meu cos»

    8) La pandèmia evidencia la manca estructural d’infermeres al sistema

    Un informe del Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa que els països més desenvolupats s’encaminen a un futur amb una important falta d’infermeres i infermers. Per Daniel Gallego

    Manca d’infermeres: un problema actual i futur

    9) El patiment emocional dels sanitaris

    La infermera del Clínic Ester Arimon ha elaborat una tesi sobre la fatiga per compassió en què exposa el patiment dels professionals que estan en contacte amb la mort i amb les males notícies. Visibilitzar aquesta realitat i dotar els sanitaris d’eines de gestió emocional per no emportar-se els traumes a casa és una assignatura pendent a la qual se li ha prestat més atenció en temps de Covid, però que existeix des de molt abans. Per Ana Basanta

    La infermera Ester Arimon visualitza la fatiga per compassió

    10) Cuidar de qui cuida

    La qualitat de vida de les persones cuidadores no professionals és pitjor en els casos en què hi ha una gran dependència i quan la responsabilitat de la cura és exclusiva. Parlem amb un grup de mares que s’ha organitzat per conscienciar sobre la situació dels seus fills i filles amb diversitat funcional. Per Lina Borell

    “Cuidem-los i cuidem-nos”: una iniciativa per visibilitzar la cura de fills amb diversitat funcional

  • Veus per repensar el 2021

    1) La necessitat de reformar l’atenció primària

    «Si no hi ha una resposta ciutadana i professional potent, aquest model telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país». Per Assun Reyes

    L’Atenció Primària, cabana de palla del sistema sanitari públic

    2) El turisme mèdic

    «L’anomenat turisme mèdic sembla que és una estratègia que s’està impulsant per atraure els hospitals catalans pacients internacionals, pràctica que es potencia, fins i tot, per l’Agència Catalana de Turisme, com activitat generadora de riquesa i font de negoci. Negoci sanitari que neix i arriba des del mateix cor del Sistema Sanitari Públic Català». Per Maria José Fernández de Sanmamed i Luis Rajmil 

    Es deia Yure i tenia sis anys

    3) Un altre hivern, una altra vegada amb les urgències col·lapsades

    Dissortadament, a diferència de la situació de pandèmia, no és un fet estrany que les Urgències superin el seu límit de capacitat. Fa anys, com a mínim des de l’inici de les retallades, que el servei d’atenció continuada dels centres hospitalaris es troba sotmès a una pressió constant. Per Neus Muñoz, delegada de Metges de Catalunya a l’Hospital de Terrassa.

    Urgències col·lapsades, el reflex d’un sistema debilitat

    4) La despenalització de l’eutanàsia

    L’ajuda a morir i l’atenció pal·liativa són complementàries, no contràries. La llei de regulació de l’eutanàsia no treu la necessitat de desenvolupar cures pal·liatives de qualitat, accessibles i equitatives que puguin ser assumides pels professionals sanitaris de forma habitual. Per Francesca Zapater

    El fals dilema entre eutanàsia i cures pal·liatives

    5) Denuncia pel tancament de plantes d’hospitalització

    Tancar plantes senceres de llits públics, pagats amb els recursos públics de tots i de totes, és un altre exemple de degradació del sistema públic. I amb l’avinença dels responsables sanitaris de les Terres de l’Ebre i Catsalut. Per Enric Feliu, de Marea Blanca de Catalunya.

    Negoci per uns quants, patiment per moltes

    6) L’impacte de la pandèmia en la salut mental dels sanitaris

    La pandèmia ha estat una catàstrofe emocional, una muntanya russa amb moments de pànic, jornades maratonianes d’exigència continua accentuada per l’exposició permanent a la mort. La lluita dels professionals ha estat encomiable, però, a poc a poc, els sentiments d’esgotament, els quadres posttraumàtics, l’ansietat i el desànim s’han apoderat del personal assistencial. Per Anna Robert, psicòloga de Metges de Catalunya.

    Guarir la salut mental dels professionals sanitaris

    7) Els reptes del nou govern

    «No tenim cap dubte de les grans virtuts que atresora Argimon en termes d’intel·ligència, competència professional, savoir faire i visió estratègica, però no tenim tant clar si seran suficients per vèncer la inèrcia política dels darrers dotze anys i que es pugui actuar en l’àmbit sanitari amb l’eficàcia necessària». Per Amando Martín i Andreu Segura 

    El nou govern i la Conselleria de Salut

    8) Per una sanitat 100% pública

    Ens segueixen sobrant motius per seguir mobilitzats per defensar la nostra sanitat. Una sanitat pública amb millors condicions laborals, amb atenció personalitzada, que atengui persones i no patologies. Podrem aconseguir-ho? I tant que podrem. Organitzem-nos: Treballem per un objectiu comú. Una sanitat de qualitat, de provisió, titularitat i gestió 100% pública. Per Xavi Tarragón

    Usuàries i treballadores de la sanitat per un objectiu comú

    9) Pels drets laborals dels treballadors de la sanitat

    Des de fa anys s’abusa del personal facultatiu, llastrat per una negociació col·lectiva que l’arracona i li nega les millores, mentre s’apel·la a la vocació i a la responsabilitat vers els pacients. El deure mèdic i el professionalisme han sigut i continuen sent els pilars sobre els quals s’ha sostingut la qualitat del sistema. Per Patxi Avilés i Pep Serra, de Metges de Catalunya.

    El preu a pagar

    10) La Covid persistent, un repte pel sistema sanitari

    El sistema sanitari cal que comenci a oferir rehabilitacions personalitzades perquè les persones puguin començar a tenir eines per gestionar la situació que tenen amb el seu nou cos. No hauria de passar que milers de persones només obtinguin per resposta que es tranquil·litzin i esperin que això vagi passant. Després d’un any, el sistema ha d’oferir respostes més eficients i generalitzades per totes les persones. Per Óscar Martínez.

    La Covid persistent: entre la incredulitat i l’esperança

  • Els lactants de 0 a 4 anys de mares vacunades podrien aconseguir immunitat contra la Covid durant 6 mesos

    Un estudi liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha comprovat que l’alletament de mares vacunades amb Pfizer transmet anticossos als infants de 0 a 4 anys i que aquests podrien estar protegits contra la Covid-19 fins sis mesos després de la vacunació. Es tracta de l’estudi LacCOVID, un treball que ja va mostrar dades preliminars el mes d’abril i que es va publicar a la revista JAMA Network. Els resultats de l’estudi, publicats ara a medRxiv, mostren que els nivells en sang i llet materna d’anticossos IgG induïts per la vacuna, tot i disminuir progressivament, es mantenen al llarg del temps d’estudi.

    “La investigació apunta que els nadons de dones lactants vacunades podrien estar protegits durant sis mesos després de la vacunació amb dues dosis, ja que aquests nivells d’IgG es mantenen a la llet materna almenys mig any després de la segona dosi”, explica Erika Esteve, metgessa adjunta al Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de Sant Boi i impulsora de l’estudi LacCOVID. Això, segons la doctora, obre la porta al fet que els infants d’entre 0 i 4 anys, el grup de població que encara no pot vacunar-se, pugui estar immunitzat a través de l’alletament, amb el que es coneix com a immunització passiva.

    La Dra. Esteve va engegar aquesta recerca en constatar la manca de documentació sobre els beneficis de la vacunació contra la Covid-19 en dones lactants. En l’estudi han participat un total de 33 voluntàries, d’uns 38 anys de mitjana i amb nadons d’uns 15 mesos en el moment de la vacunació. Amb aquesta mostra s’ha vist que els anticossos contra el SARS-CoV-2 s’incrementen notablement després de la segona dosi i que els nivells d’IgG en sang estan correlacionats amb els nivells en llet materna durant tot el període de l’estudi. Aquest fet permetria en un futur la possibilitat de realitzar un càlcul aproximat dels nivells d’IgG vacunal en llet materna a través d’una anàlisi sanguínia de la mare.

    Els tests serològics van mostrar que dues voluntàries es van infectar per Covid-19 entre els tres i els sis mesos després de la vacunació. En les analítiques de les dues participants, es va detectar un repunt d’anticossos contra la Covid, fet que suggereix que una tercera dosi de la vacuna podria ser beneficiosa per incrementar la protecció dels lactants contra el SARS-CoV-2. Els resultats de l’estudi mostren que no es van detectar efectes adversos de la vacunació ni en les mares participants ni en els seus fills, cosa que donaria resposta a un grup de població, el de nenes i nens d’entre 0 i 4 anys, que encara no poden accedir a la vacunació.

  • La Covid es dispara a les escoles al final del primer trimestre

    Fins la setmana passada, semblava que l’escola havia deixat de ser un reflex de la societat. Al carrer, els indicadors de la pandèmia (nombre de contagis, velocitat de propagació, ingressos hospitalaris, etc.) no deixaven de créixer, mentre que als centres educatius la xifra de grups confinats, si bé havia crescut lleugerament durant la primera meitat de novembre, d’acord amb l’aplicació traçacovid, feia setmanes que es mantenia relativament estable al voltant del centenar de grups, una xifra irrisòria i molt allunyada del màxim històric, registrat el 31 d’octubre de 2020, en plena segona onada, amb 3.504 grups confinats.

    Era un miratge, en part causat pel canvi de protocol que des d’aquest curs no obliga a confinar grups als instituts quan hi ha un positiu, sinó únicament als alumnes d’aquell grup que no estiguin vacunats. Això no ho explica tot, però sí una part. I explica per què en els darrers dies s’ha produït un notable increment de grups confinats, però seguim molt lluny del màxim històric, i no obstant això la xifra d’alumnes i professors confinats ha crescut molt ràpidament i és molt possible que superi el seu màxim abans de dimecres, últim dia de curs abans de les festes nadalenques.

    Així, aquell 31 d’octubre de 2020, aquests 3.504 grups confinats es traduïen en el confinament de 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Avui, en canvi, hi ha només 239 grups confinats, però ja són més de 60.000 les persones confinades, una xifra que s’ha duplicat en menys d’una setmana i que fa pensar que el seu sostre no resistiria uns quants dies més d’escola. Malgrat tot, la xifra representa una part petita del conjunt del sistema, ja que aproximadament suposa el 4% de l’1,7 milions de persones que formen part del sistema educatiu.

    L’indicador del traçacovid que ja ha superat aquest màxim és el de positius registrats en els últims dies. De fet, ja fa dies que se superen els 6.900 que marcava aquell 31 d’octubre de 2020. Aquest dimarts la xifra de positius registrats en els deu dies previs entre treballadors i alumnes dels ensenyaments reglats no universitaris ja era d’12.077.

    Ustec demana tancar

    Aquest dilluns, en un comunicat, el sindicat Ustec va demanar «el tancament urgent i sense dilació dels centres educatius allà on la incidència és greu». A partir de les dades del traçacovid, la Ustec ha calculat la incidència acumulada a 14 dies (IA14) per 100.000 habitants, tant per a l’alumnat com per al conjunt de professionals que hi treballen als centres educatius (docents, PAE i PAS) del 4 al 18 de desembre. I els resultats és que l’alumnat té una incidència acumulada un 50% més alta que la mitjana de Catalunya, i que en el cas del professorat és triplica, ja que la mitjana durant aquell periode va ser de 609,5 i entre el professorat de 1.763,75.

    En una roda de premsa celebrada el 3 de desembre, quan la situació encara semblava sota control, la secretària general d’Educació, Patrícia Gomà, i la responsable dels programes intersectorials de Salut Pública en la infància i l’adolescència, Laia Asso, ja van fer crides a la prudència i a seguir complint les mesures. En aquell moment Asso va donar la dada que el 75% dels positius en centres educatius detectats en els darrers 10 dies es concentraven en població no immunitzada, per sota dels 12 anys. El debat sobre si es podria tornar a fer classe sense mascareta, que es plantejava a començament de curs, ha desaparegut totalment.

  • «Històries de la pandèmia»: la nova revista de El Diari de la Sanitat

    La pandèmia ha posat en evidència les fragilitats del sistema sanitari. Ens ha provocat ferides emocionals, danys persistents i una profunda crisi social i econòmica. Però, a la vegada, ens deixa grans històries del compromís i de la humanitat dels professionals sanitaris a l’hora de curar i cuidar a les víctimes de la Covid. D’aquesta premissa parteix la nova revista de El Diari de la Sanitat, la nostra segona publicació en paper, editada per la Fundació Periodisme Plural.

    La publicació posa l’accent en aquelles històries humanes viscudes durant la pandèmia de la Covid. En una època marcada per les xifres de contagis, dels ingressos i de les defuncions, volem posar nom i cara a les persones, i ho fem a través de diverses històries vitals. Des de la celebració d’unes noces d’or a un hospital fins l’endarreriment de la jubilació per participar en la vacunació contra la Covid.

    La revista de El Diari de la Sanitat també vol ser un homenatge a la tasca assistencial de tots els professionals sanitaris i a la seva capacitat de curar, però també de cuidar.

    Què inclou la revista?

    La publicació està distribuïda en quatre grans àrees. A la primera, «Les lliçons de la pandèmia», fem un recull de reflexions sobre l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari de la mà de professionals sanitaris i experts en salut pública i epidemiologia. La segona part, «Històries vitals», està dedicada a un seguit d’històries personals protagonitzades per pacients i professionals sanitaris, que ens mostren la cara més humana de la pandèmia.

    A la tercera part de la publicació tractem diversos temes al voltant de les conseqüències de la crisi sanitària, sota el títol «El que ens deixa la pandèmia». Hi abordem temes com l’impacte de la pandèmia en la salut mental de la població, l’augment de les desigualtats socials a causa de la Covid o les conseqüències que aquesta crisi sanitària ha tingut en el diagnòstic i tractament d’altres malalties. Finalment, tanquem la publicació amb una sèrie de reflexions sobre el futur del sistema sanitari post pandèmia.

    Com puc aconseguir-la?

    El Diari de la Sanitat va néixer l’any 2016 de la mà de la Fundació Periodisme Plural amb la voluntat d’exercir un periodisme independent al servei de la comunitat sanitària. Som una Fundació implicada en la defensa del dret universal a la salut, però només podem seguir fent la nostra feina amb la vostra ajuda. Per aconseguir la Revista DS només cal que et facis subscriptor/a d’El Diari de la Sanitat a través d’aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú.

    La Revista DS constitueix un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i seguirem estant al costat de tots els professionals del sector.

  • Científics descriuen el funcionament d’unes proteïnes implicades en l’Alzheimer i el càncer

    Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) han desvelat el funcionament d’unes proteïnes implicades en malalties com l’Alzheimer i el càncer. Es tracta de les les proteïnes HAT, unes proteïnes essencials per a la vida que transporten aminoàcids a través de la membrana cel·lular. Tot i això, unes transporten uns aminoàcids i unes altres no.

    La seva especialització és responsable que cadascuna estigui involucrada en funcions concretes com, per exemple, el creixement cel·lular o el funcionament de les neurones i, per tant, en malalties concretes com el càncer o malalties neurològiques com l’ictus i l’Alzheimer. Els investigadors han descrit el perquè d’aquesta especificitat en un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

    Gràcies a les darreres tecnologies d’alta resolució estructural com la criomicroscòpia electrònica, els investigadors han estat capaços de visualitzar amb detall atòmic l’estructura d’un dels membres d’aquesta família de proteïnes. Combinat amb modelatge computacional i el disseny de mutants de la proteïna, han pogut entendre el seu funcionament.

    Els resultats de l’estudi mostren que només uns quants residus d’aquesta família de proteïnes, situats en regions molt concretes, seleccionen els aminoàcids específics als quals s’uniran, i per tant són els responsables que desenvolupin una funció o una altra.

    Nous fàrmacs contra el càncer o l’Alzheimer

    A partir d’aquesta investigació, el gran repte dels investigadors ara és trobar noves teràpies i fàrmacs per a patologies en què estan implicades les proteïnes de la família HAT, amb especial interès en aquelles malalties que representen greus problemes de salut pública com el càncer o les malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

    El treball s’ha dut a terme en col·laboració amb els grups de Víctor Guallar, Barcelona Supercomputing Center (BSC) i Lucía Díaz de l’empresa biotecnològica Nostrum Biodiscovery. L’estudi ha comptat amb el finançament de la Fundació “la Caixa”, el Ministeri de Ciència i Innovació, l’Institut de Salut Carles III, Centre de Recerca Biomèdica a la Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional i la Generalitat de Catalunya.

  • Infermeres d’atenció primària demanen augmentar els programes de cribratge per revertir l’infradiagnòstic causat per la pandèmia

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) demana augmentar els programes de cribratge per detectar tots aquells diagnòstics que durant la pandèmia no s’han pogut fer. Segons un estudi recent fet des de l’atenció primària, al voltant d’un 40% de les malalties cròniques més habituals no s’han diagnosticat durant la crisi sanitària.

    Les infermeres de l’atenció primària creuen que ara, passada l’etapa més dura de la pandèmia, és el moment de prioritzar les visites als col·lectius més vulnerables. «Això passa per augmentar les plantilles, sobretot d’infermeres, per arribar a les persones més envellides, amb problemes de salut crònics o situacions de risc social».

    L’AIFiCC alerta que les persones ateses tenen molta necessitat d’explicar la seva situació personal i que moltes d’elles pateixen problemes de salut mental. «Tot això no es podrà arreglar només des de la salut. Cal un abordatge molt més integral, implicant tots els agents de la comunitat”, reivindiquen.

    Segons la organització, la reforma de l’atenció primària ha de passar per un augment dels recursos dedicats a aquest àmbit, molt castigat durant l’última dècada per les retallades en sanitat. «Cal augmentar les plantilles. Les professionals continuem força esgotades, malgrat aguantar aquesta pressió. Hi ha molta apatia i desil·lusió”, expressen des de l’AIFiCC.

    Les infermeres de l’atenció primària denuncien, a més, «els compromisos que des de l’administració s’han repetit de reforçar l’atenció primària no estan arribant, ni es veuen canvis substancials per a millorar la situació a curt ni mig termini». Alhora demanen crear més programes dirigits a la comunitat orientats a fomentar activitats d’autocura per tal que les persones siguin més autònomes. “Pensem que el sistema de salut ha estat excessivament paternalista i ara veiem les conseqüències”, conclouen.

  • La vacunació dels infants de 5 a 11 anys començarà el 15 de desembre

    Catalunya començarà a vacunar els nens i nenes d’entre 5 i 11 anys a partir del 15 de desembre. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha explicat en roda de premsa que la vacunació d’aquest grup d’edat es farà demanant cita prèvia a través del web habilitat o bé després de rebre l’SMS de Salut. La vacunació dels infants tindrà lloc, principalment, als punts de vacunació habituals, complementats amb alguns centres d’atenció primària o hospitals amb línies pediàtriques.

    El pròxim dilluns es rebran les primeres 234.000 dosis i s’espera una segona remesa a principis del mes de gener. En concret, s’administrarà la vacuna de Pfizer i BioNTech. Es tracta de la mateixa vacuna que l’administrada en adults, però la dosi per a aquesta franja d’edat és de 10 micrograms, un terç de la que s’administra a les persones majors de 12 anys, que és de 30 micrograms. Els infants rebran les dues dosis separades en un interval de 8 setmanes.

    Els infants que es vacunin sense estar acompanyats dels seus mares i pares ho podran fer si presenten un document de consentiment informat, tal i com es va preveure amb la vacunació d’adolescents d’entre 12 i 15 anys.

    El Doctor Toni Soriano, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron i membre del Comitè Científic Assessor de la Covid-19, ha remarcat en roda de premsa que la vacuna ha rebut l’aprovació de les agències del medicament dels Estats Units (FDA) i d’Europa (EMA) i ha demostrat ser «segura i eficaç».

    Soriano ha destacat la importància de vacunar aquest grup de població, ja que, tot i que no acostumen a patir una malaltia greu quan s’infecten pel coronavirus -la meitat no tenen símptomes-, el risc que puguin tenir complicacions que requereixin hospitalització per Covid-19 no és inexistent. A més, en alguns casos poden desenvolupar Covid persistent després de passar la infecció.

    Pel que fa als infants que han passat la malaltia i tenen un test amb resultat positiu, es vacunaran amb una sola dosi a partir d’entre quatre i vuit setmanes després del diagnòstic de la infecció o la data d’inici de símptomes.

    Per altra banda, els infants que compleixin 12 anys entre la primera i la segona dosi es vacunaran una primera vegada amb modalitat pediàtrica i una segona amb la dosi d’adults.