Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Durant el mes de març, emporta’t les dues revistes de El Diari de la Sanitat a preu d’una!

    Aviat farà dos anys del confinament domiciliari per la pandèmia de la Covid-19 i és per això que, només durant el mes de març, amb una subscripció a El Diari de la Sanitat regalarem les dues revistes que hem elaborat durant aquests dos anys de pandèmia. La primera, «La gran lluita», reconstrueix la lluita de la comunitat sanitària contra el coronavirus. La revista recull l’experiència dels diferents professionals implicats, des del personal d’ambulàncies, d’atenció primària, de les residències i dels centres sociosanitaris fins als professionals dels hospitals. La segona, «Històries de la pandèmia», posa l’accent en aquelles històries humanes viscudes durant la pandèmia de la Covid. En una època marcada per les xifres de contagis, dels ingressos i de les defuncions, volem posar nom i cara a les persones, i ho fem a través de diverses històries vitals.

    Les dues publicacions constitueixen un homenatge a la tasca assistencial de tots els professionals sanitaris i a la seva capacitat de curar, però també de cuidar. Incorporen part de la molta informació que va omplir les pàgines digitals d’El Diari de la Sanitat al llarg d’aquests dos anys de pandèmia, aportant peces de tots els gèneres periodístics, com són articles d’opinió, anàlisi, reportatges i entrevistes a referents professionals de la comunitat sanitària. Així doncs, les dues revistes constitueixen un testimoni de tot allò què ha passat i que cal no oblidar.

    Què inclouen les revistes?

    «La gran lluita» està distribuïda en sis grans àrees: ‘A primera línia’, ‘La gran transformació’, ‘El combat professional’, ‘El repte científic’, ‘Veus de l’experiència’ i ‘Per fer memòria’. A la secció ‘A primera línia’, metges i metgesses, infermers i infermeres, estudiants de darrer curs, personal d’ambulàncies i personal de les residències ens expliquen com van viure de primera mà l’inici de la pandèmia i la seva evolució. ‘La gran transformació’ aglutina la metamorfosi que van experimentar els principals hospitals catalans i els centres d’atenció primària amb l’inici de l’alerta sanitària.

    A ‘El combat professional’ parlem de les condicions laborals dels sanitaris i dels efectes de les retallades en la situació actual del sistema sanitari. I ho fem amb veus molt rellevants dins de la comunitat sanitària, com Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, la presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat, i Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

    El ‘Repte científic’ recull una anàlisi profunda de la carrera per aconseguir la vacuna contra la Covid-19, una cursa sense precedents. A ‘Veus de l’experiència’ recollim entrevistes en profunditat al voltant de la pandèmia que ens aporten reflexions d’importants figures del sector sanitari, com Miquel Vilardell, Montserrat Busquets, Vicky Fumadó, Joan-Ramon Laporte o Miquel Porta. Finalment, a ‘Per fer memòria’ recordem epidèmies passades que van marcar profundament a la humanitat.

    «Històries de la pandèmia» està distribuïda en quatre grans àrees. A la primera, «Les lliçons de la pandèmia», fem un recull de reflexions sobre l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari de la mà de professionals sanitaris i experts en salut pública i epidemiologia. La segona part, «Històries vitals», està dedicada a un seguit d’històries personals protagonitzades per pacients i professionals sanitaris, que ens mostren la cara més humana de la pandèmia.

    A la tercera part de la publicació tractem diversos temes al voltant de les conseqüències de la crisi sanitària, sota el títol «El que ens deixa la pandèmia». Hi abordem temes com l’impacte de la pandèmia en la salut mental de la població, l’augment de les desigualtats socials a causa de la Covid o les conseqüències que aquesta crisi sanitària ha tingut en el diagnòstic i tractament d’altres malalties. Finalment, tanquem la publicació amb una sèrie de reflexions sobre el futur del sistema sanitari post pandèmia.

    Com puc aconseguir-les?

    El Diari de la Sanitat va néixer l’any 2016 de la mà de la Fundació Periodisme Plural amb la voluntat d’exercir un periodisme independent al servei de la comunitat sanitària. Som una Fundació implicada en la defensa del dret universal a la salut, però només podem seguir fent la nostra feina amb la vostra ajuda. Per aconseguir les dues revistes de El Diari de la Sanitat només cal que et facis subscriptor/a a través d‘aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú.

    Les dues revistes constitueixen un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i seguirem estant al costat de tots els professionals del sector.

  • Malalties minoritàries: difícil diagnòstic i manca de tractaments específics

    Sota la denominació de malalties minoritàries o rares s’hi agrupen més de 7.000 malalties. Aquestes afeccions són molt diverses i danyen diversos òrgans i sistemes del cos fins al punt de provocar discapacitat intel·lectual o física en un de cada tres pacients i dolors crònics en un de cada cinc. Tot i la gran diversitat, comparteixen unes característiques comunes: tenen una prevalença de menys de 5 casos per cada 10.000 habitants, tenen un origen genètic en més del 80% dels casos, són greus i degeneratives, i moltes vegades limiten la qualitat de vida del pacient per pèrdua d’autonomia. Les malalties rares més freqüents al món són la síndrome de Goodpasture, la síndrome d’Alport, l’elefantiasi, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), la progèria i la síndrome de Marfan.

    S’estima que, actualment, el 8% de la població mundial pateix una d’aquestes malalties rares o poc freqüents, fet que suposa que estan afectades al voltant de 350 milions de persones. A l’estat espanyol, es calcula que són uns 3 milions de persones les que pateixen alguna d’aquestes malalties i, a Catalunya, unes 500.000. En dos de cada tres casos, la malaltia apareix abans dels dos anys.

    La manca de coneixements sobre aquestes malalties ocasiona una important demora en el seu diagnòstic i una gran escassetat de tractaments. Només el 20% de les 6.172 malalties rares identificades a Europa s’investiguen, i únicament el 5% compta amb medicaments pel seu tractament. A Espanya això es concreta en un retard del diagnòstic generalitzat de més de quatre anys i en dificultats per accedir a un tractament en un 47% de les persones que pateixen aquests tipus de patologies. També hi ha el cas de les malalties òrfenes, és a dir, les que no disposen de cap tractament dissenyat per a elles ni en tenen cap d’efectiu. Actualment, el 95% de les malalties rares no tenen un tractament específic aprovat. En aquests casos, el més freqüent és donar un tractament simptomàtic, és a dir, amb medicacions que no van a la causa sinó a la simptomatologia.

    Segons la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER), en el 20% dels casos fins i tot arriben a transcórrer 10 anys o més fins a aconseguir el diagnòstic adequat. Durant el temps que es perllonga aquest diagnòstic, més del 30% dels casos veuen empitjorada la seva malaltia, gairebé aquesta mateixa xifra no rep cap suport ni tractament i un 18% en rep, però no l’adequat. A més, la peculiaritat dels tractaments que requereix l’atenció d’aquestes malalties fa que un 50% dels pacients hagin d’assumir desplaçaments, fet que suposa una despesa econòmica molt important.

    Cada any, al darrer dia del mes de febrer, en aquest cas el 28 de febrer, se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, una jornada destinada a crear consciència sobre aquestes malalties i a millorar l’accés al tractament. Va ser establert el 2008, escollint aquest dia perquè es tracta d’»un dia estrany». El motiu de la seva creació, segons l’Organització Europea per a les Malalties Rares (EURORDIS, per les sigles en anglès), atén l’insuficient tractament que hi ha de moltes malalties rares, així com la manca de xarxes de suport a les persones amb malalties rares i les seves famílies.

    «Com et veus el 2030?»

    En el marc del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, la Federació Espanyola de Malalties Rares ha engegat la campanya “Com et veus el 2030?”, en la qual es reclama una homogeneïtzació en el diagnòstic, el tractament i l’atenció sociosanitària a nivell nacional per a aquest col·lectiu de pacients.

    En la presentació de la iniciativa, la FEDER ha reivindicat els reptes i desafiaments pendents per a una atenció de qualitat d’aquestes patologies de cara a la propera dècada, amb mesures com facilitar el diagnòstic amb més cribratges neonatals, ampliar el finançament els seus medicaments o impulsar la informació i la formació en aquestes malalties. Amb aquests objectius, la campanya mira la propera dècada en alineació amb el projecte ‘Rare 2030’, el qual busca impulsar un pla d’acció europeu en malalties rares recollint accions fins al 2030. Un pla que, previsiblement, s’impulsarà el 2023.

    A més, conjuntament amb Alexion Pharma, una companyia biofarmacèutica especialitzada en el desenvolupament i la comercialització de tractaments innovadors pels pacients amb malalties rares, la FEDER ha posat en marxa el repte virtual ‘Ilumina por las Enfermedades Raras’, en el qual es convida a tothom a visitar la pàgina www.3millonesyanoesraro.com. Per cada visualització d’un dels vídeos del web, s’anirà il·luminant una estrella que servirà per construir una constel·lació virtual del símbol de FEDER, un trèvol de quatre fulles. A través del repte, Alexion es compromet a col·laborar amb 18.000€ en els tres projectes de FEDER relacionats amb les malalties minoritàries per a donar suport a les necessitats no cobertes dels pacients, incloent-hi la necessitat d’una major educació, conscienciació, igualtat i recerca.

  • Els infants amb major exposició a la contaminació i menys accés a espais verds tenen un 62% més de risc de patir TDAH

    Els nens i nenes que viuen en zones amb major contaminació atmosfèrica per partícules PM2,5 i amb escassetat d’espais verds podrien tenir fins a un 62% més de risc de desenvolupar TDAH. Aquesta és la principal conclusió d’un treball publicat a Environment International que ha comptat amb dades de 37.000 menors de Vancouver (el Canadà). L’estudi ha estat liderat per Matilda van den Bosch, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «La Caixa».

    L’objectiu de la investigació era avaluar les possibles associacions entre l’exposició a la vegetació, la contaminació atmosfèrica i el soroll en els primers anys de vida amb la incidència posterior de TDAH, un dels trastorns del neurodesenvolupament més prevalents, que afecta aproximadament entre un 5 i un 10% de la població infantil i adolescent.

    L’estudi va utilitzar dades administratives dels naixements a Vancouver entre 2000 i 2001 i va recuperar dades sobre els casos de TDAH a partir dels registres hospitalaris, les visites mèdiques i les receptes. El percentatge d’espai verd en el barri dels participants es va estimar amb una mètrica a partir de satèl·lit nova i precisa, mentre que els nivells residencials de dos contaminants atmosfèrics -NO2 i PM2,5-, així com els nivells de soroll, es van estimar utilitzant els models d’exposició disponibles. Finalment, es van avaluar les possibles associacions entre les tres exposicions ambientals i el TDAH mitjançant un model estadístic que permetia determinar quocients de risc.

    Més espais verds, menys de risc de TDAH

    L’equip científic va poder identificar 1.217 casos de TDAH , la qual cosa equival a un 4,2% de la població total de l’estudi. L’anàlisi dels espais verds va revelar que els infants que vivien en zones amb un major percentatge de vegetació tenien un menor risc de TDAH. Concretament, els resultats mostren que un augment del 12% en el percentatge de vegetació es va associar amb una reducció del 10% en el risc de TDAH .

    Quant a la contaminació atmosfèrica, es va observar l’associació contrària amb les PM2,5: els participants amb una major exposició a les partícules fines van tenir un major risc de TDAH (cada 2,1 micrograms d’augment en els nivells de PM2,5 es va traduir en un augment de l’11% en el risc de TDAH). No es van trobar associacions per a la resta d’exposicions ambientals avaluades, ni pel NO2 ni pel soroll.

    Els resultats són coherents amb estudis anteriors, que van trobar associacions entre els espais verds i la contaminació atmosfèrica, respectivament, amb el TDAH. No obstant això, la majoria de les recerques realitzades fins ara se centraven en l’avaluació d’exposicions úniques i rares vegades avaluaven els efectes conjunts de múltiples exposicions ambientals.

    «Aquestes associacions són especialment rellevants perquè les exposicions tenen lloc en els primers anys de vida, un període crucial per al desenvolupament del cervell en el qual els nens i nenes són especialment vulnerables. I el que és més important, aquestes exposicions són modificables, cosa que significa que els resultats haurien de tenir-se en compte per a una planificació urbana més saludable», explica l’autora principal de la investigació, Matilda van den Bosch.

  • Un estudi de Vall d’Hebron obre la porta a tractar la migranya de manera personalitzada

    La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment a dones i per a la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament. Es tracta d’un tipus de cefalea que es caracteritza per episodis repetits de dolor intens i fins i tot nàusees i, segons calcula l’Organització Mundial de la Salut, és la sisena malaltia més incapacitant.

    Ara, el grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha publicat un estudi a la revista Cephalalgia que obre la porta a tractar aquest mal de manera personalitzada. Un concret, s’han mesurat els nivells de la proteïna CGRP en saliva durant els atacs de migranya i s’ha observat que hi ha dos tipus d’atac: els que augmenten aquests nivells i els que no. Descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus pot ajudar a establir una classificació entre els tipus de migranya i establir un tractament personalitzat a cada pacient.

    A l’estudi van participar 22 dones amb migranya esporàdica i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys. De totes elles es va fer seguiment durant 30 dies. El primer dia, es prenia una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants havien d’agafar mostres de saliva cada matí. En cas de patir un atac de migranya, també havien d’agafar mostra de saliva en tres moments: a l’inici de l’atac, 2 hores després i 8 hores després. En total, es van poder estudiar 49 atacs de migranya.

    En primer lloc, es van comparar els nivells de CGRP entre les dones control i les dones amb migranya esporàdica. Els resultats van mostrar que, tot i que hi podien haver grans diferències entre persones, de mitjana, els nivells de la proteïna eren gairebé el doble en les persones amb migranya.

    “És el primer estudi que mostra un canvi gradual dels nivells de CGRP durant l’atac i ens dona més informació sobre els mecanismes moleculars de la migranya, que fins ara només es diagnostica en base a criteris clínics basats en símptomes. Podria, per tant, ser un biomarcador molecular per monitoritzar la migranya”, explica la Dra. Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR.

    Cap a la classificació molecular de la malaltia

    A més de les diferències entre persones, l’estudi es va focalitzar en analitzar el canvi en els nivells de CGRP en una mateixa persona durant un atac de migranya. Es va comprovar que els nivells de CGRP augmenten durant l’atac i tornen a disminuir un cop ha passat. Això succeïa gairebé en el 80% dels atacs, els quals es consideren dependents de CGRP. En aquests, eren freqüents símptomes físics com la fotofòbia i la fonofòbia (molèsties associades a la llum i als sorolls). En canvi, el 20% restant no experimentava un augment d’aquesta proteïna i tenia més tendència a tenir mareig. Per tant, es creu que aquestes pacients podrien respondre molt menys als tractaments més habituals.

    “Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió. Si entenem la fisiopatologia de la migranya, en el futur, podríem oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”, conclou la Dra. Alpuente.

  • Un fàrmac desenvolupat a Vall d’Hebron és capaç de frenar la metàstasi del càncer de mama

    Investigadors de l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron han demostrat que l’Omomyc, una proteïna inhibidora de MYC que funciona per atacar tumors primaris, també és eficaç per frenar la metàstasi del càncer de mama. L’estudi ha estat publicat al Cancer Research Communications de l’Associació Americana de Recerca del Càncer.

    En la recerca s’han dut a terme diferents experiments tant in vitro com in vivo per conèixer de quina manera Omomyc impactava en les metàstasis del càncer de mama. «La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s’ha pogut comprovar que Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s’havia especulat», explica el Dr. Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l’article.

    «Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l’establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama», afegeix la Dra. Laura Soucek, codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, que també ha participat en aquesta recerca. També han participat en aquest article per part del VHIO el Grup de Teràpies Experimentals dirigit per la Dra. Violeta Serra i el Grup de Factors de Creixement del Dr. Joaquín Arribas.

    Omomyc va ser creada per Vall d’Hebron com una miniproteïna capaç d’inhibir MYC i, després de múltiples estudis preclínics els resultats dels quals han fet la volta al món, ja s’està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l’any passat al VHIO. Prèviament a l’assaig, Omomyc ja havia demostrat una activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí, independentment del teixit d’origen i de les mutacions.

    Tot i això, tots els treballs de recerca duts a terme fins ara amb aquest fàrmac s’han centrat en tumors primaris i mai se n’havia provat l’eficàcia contra la malaltia metastàtica. «Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàtica, per la qual cosa inhibir-lo podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut en la nostra recerca mostren tot el contrari», apunta el Dr. Daniel Massó.

    Resultats positius en tots els experiments

    S’han fet proves tant en models in vitro com en models de ratolí. En els primers s’ha provat l’eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que en els segons el treball s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment opcions terapèutiques millors.

    «Hem pogut veure que, en ratolins modificats genèticament, Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys, però també hem observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les fa desaparèixer. Quan hem administrat Omomyc per via intravenosa, els resultats també han estat positius, ja que hem vist que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s’allargava significativament la supervivència dels ratolins», comenta el Dr. Massó.

    Encara que la recerca encara no s’ha dut a terme amb pacients, el treball dut a terme pel VHIO també ha volgut analitzar la possible repercussió de l’aplicació d’Omomyc. Per això s’han analitzat bases de dades de pacients, en què s’ha pogut comprovar que les pacients de càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa. «Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència», ha explicat per acabar el Dr. Massó.

  • Els col·legis professionals de la salut defensen la necessitat de mantenir els fons estatals de la Covid-19

    Els col·legis professionals de l’àmbit de la salut de Catalunya han publicat un comunicat conjunt en què assenyalen la necessitat de mantenir els fons estatals de la Covid-19 i que deixin de considerar-se extraordinaris. Segons els signants del comunicat, la pandèmia ha evidenciat la necessitat de canvis urgents al sistema sanitari i en aquest moment, havent arribat a l’etapa de control de la pandèmia, es fa imprescindible entendre i reconèixer que aquesta encara no ha acabat i que el sistema sanitari precisa de reforços, tant pressupostaris com de recursos humans, per fer front a l’activitat habitual i per estar preparat per a noves onades o noves pandèmies.

    «Cal en aquests moments recuperar l’agenda d’actuacions recollides al document 30 mesures per enfortir el sistema de salut, elaborat pel comitè d’experts, alhora que es fa imprescindible i prioritari mantenir i consolidar la dotació de recursos econòmics addicionals per fer front als reptes que tenim», escriuen.

    D’entre aquests reptes, pel que fa a l’activitat assistencial, destaquen la necessitat de recuperar l’activitat assistencial no Covid-19, a més de dur a terme campanyes de vacunacions, potenciar la salut mental i atendre les conseqüències i seqüeles de la Covid, entre d’altres.

    Pel que fa a la renovació estructural del sistema sanitari, els col·legis professionals de l’àmbit de la salut remarca la necessitat d’incorporar no només més metges i infermeres, sinó també nous perfils professionals per enfortir àmbits específics com l’atenció primària, les urgències, la salut mental o la salut pública i per tal d’abordar la desburocratització de l’activitat dels professionals assistencials.

    Pel que fa a la transformació organitzativa del sistema sanitari i, especialment, de l’atenció primària, els signants del comunicat consideren necessari dotar-lo de més agilitat, en un procés liderat pels professionals, els quals han de disposar d’eines de gestió més efectives i d’un sistema retributiu i d’unes condicions laborals i professionals més justos.

    «Tots aquests canvis i transformacions, també contemplats al Pla de Salut de Catalunya 2021-20252, s’han d’endegar de manera prioritària i urgent, liderats pels mateixos professionals, per tal de fer possible a mig i llarg termini el sosteniment del sistema sanitari i la seva qualitat», destaquen les corporacions.

    Així, els col·legis professionals de la salut demanem els recursos suficients perquè tots aquests reptes s’assoleixin i que aquests recursos no hi siguin de manera provisional ni conjuntural, sinó que es consolidin per fer «efectius i sostenibles» aquests objectius. En conseqüència, demanem que es mantinguin els fons estatals COVID-19 i que deixin de considerar-se extraordinaris, d’una banda, perquè la pandèmia no s’ha acabat i, de l’altra, perquè ha evidenciat la necessitat de canvis urgents al sistema que caldrà finançar.

    El comunicat el signen el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, el Col·legi de Dietistes–Nutricionistes de Catalunya, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, el Col·legi de Podòlegs de Catalunya, el Col·legi de Psicologia de Catalunya, el Col·legi de Treball Social de Catalunya i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

  • En Comú Podem proposa un pla de xoc per l’atenció primària

    En Comú Podem ha presentat aquest dimecres un pla de xoc per fer front a la situació actual que es viu a l’Atenció Primària. David Cid, portaveu del partit, ha denunciat la situació de sobrecàrrega en l’atenció primària i ha reclamat que el reforç estructural de l’atenció primària «no pot esperar més». També ha instat al conseller Argimon a «passar de les paraules als fets» i ha demanat que s’apliqui un pla per dotar a l’atenció primària dels recursos que necessita, que sigui l’avantsala de la creació d’una llei específica d’Atenció Primària. El portaveu del grup parlamentari ha remarcat, en aquest sentit, que cal posar l’atenció primària al lloc on es mereix i que cal, per això, «una llei que la blindi». «Aquesta proposta neix perquè sabem que a la majoria de Centres de Salut el funcionament habitual és la supervivència al límit, sense marge de maniobra possible», ha declarat el responsable de la comissió de salut del partit.

    Des d’En Comú Podem s’ha qüestionat que, després de sis onades de la pandèmia, el Govern de la Generalitat continuï «ensopegant amb la mateixa pedra, sobrecarregant l’atenció primària». Per això consideren que els 17.000 professionals contractats arran de la pandèmia són estructuralment necessaris per al sistema sanitari català, com també ho són les 300 noves UCI creades. «És a partir d’aquí que cal treballar per ampliar la capacitat de l’atenció primària. Això passa per aspectes tan fonamentals com assegurar les visites mèdiques dels metges de l’Atenció Primària en menys de 48 hores, que calguin menys de tres setmanes per accedir a l’especialista i que els equips de Primària sempre siguin els mateixos», ha apuntat el diputat.

    En els dos anys de pandèmia, s’ha constatat, a parer del portaveu, que l’atenció primària de salut i l’atenció comunitària no tenen prou desenvolupament legislatiu, per la qual cosa cal actualitzar i desenvolupar què és i fins on arriba l’atenció primària per a poder protegir aquesta àrea. Per tot això, des del grup parlamentari d’En Comú Podem presidit per Jéssica Albiach, es proposarà una nova llei d’atenció primària de salut que es fonamentarà en cinc punts bàsics.

    En primer lloc, l’accessibilitat, defensant el model de proximitat i establint en la nova llei com l’atenció primària s’integra en tot el sistema de salut i com és el seu paper central. En segon lloc, la innovació i funcionalitat, ja que la tecnologia actual, en termes de diagnòstic i de seguiment, permet que es puguin fer molts procediments als centres de salut i que els usuaris puguin tenir la millor atenció, sense haver de desplaçar-se lluny. Això, però, requereix també un nou enfocament en la mateixa arquitectura dels centres, que ha quedat obsoleta. El tercer punt bàsic de la proposta de llei rau en la millora dels equips i en la incorporació de més professionals, de més metges de família, de més infermeres i, especialment, de professionals que ara no estan presents i que són necessaris, com nutricionistes, psicòlegs, geriatres i fisioterapeutes.

    El quart punt bàsic que plantegen des d’En Comú Podem és el seguiment i acompanyament, defensant i preservant el que fan els professionals i reforçant que els ciutadans tinguin professionals de referència que assegurin la qualitat assistencial i la seguretat del pacient. Per últim, el grup parlamentari considera que cal donar resposta a l’envelliment poblacional i a la demanda creixent de salut i que això, en un sistema públic de salut sostenible, «només és factible amb un increment mínim del pressupost d’atenció primària fins al 25% del pressupost sanitari total».

  • L’impacte de la Covid en els MIR: menys formació clínica i supervisió

    Amb la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 i la seva evolució, el sistema sanitari ha estat obligat a adaptar-se de múltiples maneres. Els residents s’han enfrontat a canvis significatius en els horaris de treball i en les seves tasques i també han experimentat importants modificacions en la didàctica i la formació.

    Segons un estudi publicat a medRxiv, la pandèmia de Covid-19 ha impactat negativament en la formació dels metges residents. Per dur a terme l’anàlisi, els investigadors van realitzar una enquesta a un total de 84 residents dins de la Nuvance Health, una xarxa d’atenció mèdica dels Estats Units, per avaluar la qualitat i la quantitat de l’educació dels residents durant la crisi sanitària.

    La xarxa Nuvance Health és un consorci d’hospitals a la regió de la Hudson Valley de Nova York i la regió de Connecticut, una zona considerada com un dels epicentres de la primera onada de la pandèmia entre març i maig de 2020. A l’enquesta van respondre residents de cinc especialitats diferents: cirurgia general, medicina interna, obstetrícia i ginecologia, patologia i radiologia.

    D’acord amb els resultats de l’estudi, el 32% dels residents van expressar la seva preocupació que la pandèmia hagi disminuït la seva preparació per esdevenir adjunt, el 13% va expressar la seva preocupació per completar els requisits de graduació i el 3% va considerar que necessitaria un any més de formació.

    Durant la pandèmia de la Covid-19 fins ara, els residents enquestats han percebut que el temps dedicat a la didàctica o a les conferències organitzades ha disminuït i que els metges adjunts han estat menys involucrats a l’educació. S’estima que, de mitjana, van rebre 5,6 hores setmanals menys de treball clínic, 0,02 hores més de temps d’estudi, 1,7 hores menys de didàctica i 1,2 hores menys d’implicació assistencial. A més, la majoria dels residents han considerat que la qualitat de l’educació didàctica va disminuir com a resultat de la pandèmia.

    Respecte a les unitats Covid-19, els residents van informar passar entre 29,3 i 39,3 hores setmanals cuidant pacients amb coronavirus, sent els de Medicina Interna els que més hores dedicaven a aquesta patologia amb entre 43,3 i 53,3 hores setmanals.

    Segons els investigadors, davant aquests resultats, «és fonamental dedicar atenció als efectes de la pandèmia a les trajectòries professionals dels residents i crear oportunitats innovadores per millorar l’educació durant aquesta època difícil».

    «Aquests resultats posen de manifest els impactes variats però significatius de la pandèmia en la formació dels residents. Les diferents especialitats es van veure afectades de diverses maneres i, com abans de la pandèmia, l’educació s’ha d’adaptar a cada especialitat. De cara al futur, els directors de programes i els líders de cada camp han de ser conscients de les necessitats canviants dels residents dins de la seva especialitat», destaquen els experts.

  • Sant Joan de Déu crea una unitat per identificar els infants amb càncer amb més risc de patir seqüeles cardíaques

    Es calcula que cada any pateixen càncer uns 400.000 nens i adolescents d’entre 0 i 19 anys. Els tipus de càncer infantil més comuns són les leucèmies, els càncers cerebrals, els limfomes i tumors sòlids com el neuroblastoma i els tumors de Wilms. Als països d’ingressos alts, on en general hi ha accés a serveis d’atenció integral, més del 80% dels infants amb càncer es curen, amb medicaments genèrics o altres tipus de tractament, com ara cirurgia o radioteràpia.

    Tanmateix, als països d’ingressos baixos o mitjans es curen menys del 30%. En aquests països, les defuncions evitables per càncer infantil obeeixen a la manca de diagnòstic, a diagnòstics incorrectes o tardans, a les dificultats per accedir a l’atenció sanitària i a l’abandonament del tractament, entre d’altres.

    Tot i que en els països d’ingressos alts el 80% dels infants i adolescents amb càncer sobreviuen a la malaltia, els tractaments que reben per combatre-la no estan exempts de toxicitat i els causen danys o seqüeles de diferent grau. Aquests nens, per exemple, tenen cinc vegades més risc de desenvolupar una malaltia cardiovascular que la resta de la població.

    En aquest sentit, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha creat una unitat de càrdio-oncologia que visita els pacients amb càncer per tal d’avaluar el seu estat de salut cardiovascular en el moment del diagnòstic i fer-ne un seguiment fins que arribin a l’edat adulta. També porta a terme treballs de recerca per avançar en la detecció precoç del dany cardíac mitjançant nous marcadors i tècniques d’imatge.

    “La patologia es manifesta de manera molt variada. De vegades pot passar desapercebuda perquè no presenta cap simptomatologia i d’altres pot manifestar-se de manera molt greu, en forma d’insuficiència cardíaca severa. Hi ha molta variabilitat”, explica la cardiòloga de la nova unitat, Esther Aurensanz.

    Identificar el risc cardiovascular

    El primer treball de recerca que ha iniciat la unitat té com a objectiu identificar precoçment quins infants i adolescents presenten un perfil de risc cardiovascular. Abans d’iniciar el tractament, extreuen una mostra de sang als infants que participen a l’assaig per fer un estudi de metabolòmica. Posteriorment i, de manera periòdica, els fan tot un seguit de proves -un electrocardiograma, una ecografia, una prova d’esforç o ergoespirometria i una analítica- per detectar el més aviat possible qualsevol anomalia al cor. Si se’n detecta alguna, l’equip estudia amb deteniment el perfil de metabòlits existent abans del tractament per tal de detectar de forma anticipada aquells pacients amb risc de desenvolupar problemes cardiovasculars.

    L’objectiu és recopilar prou informació que ajudi a identificar, abans que iniciïn el tractament, quins pacients tenen un risc cardiovascular elevat per mirar de prevenir-los. L’equip espera poder disposar ja dels primers resultats d’aquesta recerca durant el segon semestre de 2022.

    Les causes del càncer infantil

    El càncer és una de les principals causes de mortalitat a la infància i l’adolescència. A diferència del que passa amb el càncer en els adults, es desconeixen les causes de la immensa majoria dels casos de càncer infantil. S’han realitzat molts estudis per intentar determinar-les, però a aquestes edats hi ha molt pocs càncers causats per factors ambientals o lligats al model de vida.

    Algunes infeccions cròniques, com les degudes al VIH, el virus d’Epstein-Barr o el paràsit del paludisme, constitueixen factors de risc de càncer infantil; uns factors tenen una rellevància especial en els països d’ingressos baixos o mitjans. Hi ha altres infeccions que poden elevar la probabilitat que els nens pateixin càncer a l’edat adulta, per la qual cosa és important vacunar-los, per exemple contra l’hepatitis B per prevenir el càncer hepàtic i contra el virus del papil·loma humà per prevenir el càncer cervicouterí. A més, segons es desprèn de les dades actuals, uns 10% dels nens que pateixen càncer tenen una predisposició de caràcter genètic.

    Mesures com ara la detecció precoç o el tractament d’infeccions cròniques que poden desembocar en càncer són determinants. Quan el càncer és detectat en una fase primerenca, és més probable que respongui a un tractament eficaç, cosa que eleva la probabilitat de supervivència, disminueix el patiment i, sovint, exigeix un tractament més econòmic i menys intensiu.

  • L’Hospital Sant Joan de Déu estrena una UCI de nounats amb habitacions per a les famílies

    L’Hospital Sant Joan de Déu s’ha convertit en el primer hospital de Catalunya amb una UCI de nounats compartimentada en habitacions, la qual permet a la família estar les 24 hores amb el nadó i implicar-se en la seva cura, deixant enrere el tradicional model d’espai obert. L’evidència científica mostra que aquest nou model facilita una major implicació de la família en la cura del nadó i afavoreix el seu benestar.

    “Que els pares puguin ser el major temps possible amb el seu petit és important per a tots els nadons, però fonamental en el cas dels prematurs perquè afavoreix la lactància materna, permet fer més pell amb pell… Per a aquests nens, el contacte amb la família forma part del tractament”, coincideixen a dir el cap de la unitat, Martín Iriondo, i la coordinadora d’infermeria, María José Troyano.

    La nova unitat, que ha estat dissenyada amb la participació d’un grup de famílies que havien estat usuàries del servei, és quatre vegades més gran que l’anterior, amb una superfície de 2.266 metres quadrats. Compta amb 44 llits, distribuïts en 24 habitacions individuals, 5 dobles, 2 triples i una quàdruple. També s’hi ha instal·lat un espai perquè les famílies hi puguin menjar, una àrea de descans amb sofàs i televisió, un servei de dutxa i lavabo, i un lactari.

    Dues de les habitacions individuals i una de les dobles poden ser reconvertides en quiròfans per poder operar els nadons més inestables sense haver-los de traslladar fora de la unitat i 2 llits han estan especialment equipats per fer ECMO (suport vital extracorpori indicat quan falla la respiració o la circulació). La nova unitat incorpora les últimes tecnologies i compta amb quatre nivells de monitoratge del pacient que permet als professionals detectar un senyal d’alerta ràpidament.

    Cada any al voltant de 600 nadons ingressen a la Unitat de Cures Intensives Neonatals de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Es tracta de nadons que han nascut a l’Hospital o han estat derivats des d’altres centres hospitalaris per haver nascut prematurament o presentar problemes de salut com ara malformacions congènites, síndromes respiratòries o infeccions, entre d’altres.

    Les condicions ambientals de l’espai on passen els primers dies de vida juga un paper molt important en el seu benestar i evolució. Un estudi publicat a The Lancet posa de manifest que una UCI de nounats compartimentada en habitacions comporta molts beneficis pels nadons. No tan sols garanteix una major intimitat i confort de la família, sinó que afavoreix la lactància materna, perquè els poden alletar directament i poden fer durant períodes de temps més llargs mètode cangur (pell amb pell). A més, millora el control del soroll i de la llum afavorint la son dels nounats i el seu desenvolupament neurològic, sobretot en el cas dels que han nascut prematurament.