Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El V Congrés per a l’erradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris arriba a final de mes

    L’Associació Hèlia, en col·laboració amb altres entitats, organitza els propers 29 i 30 de novembre i 1 i 2 de desembre de 2021 el V Congrés per a l’erradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris. La jornada es podrà seguir tant presencialment, des del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona, com en streaming, de les 17:30 h a les 20:30 h.

    Seran quatre dies amb ponències i espais de debat entorn les desigualtats i opressions que afecten les dones en els àmbits social i de la salut, incorporant la diversitat funcional com a eix transversal. El Congrés tractarà els reptes de millora en els circuits d’atenció a les dones en situació de violències masclistes; els drets sexuals i reproductius; l’abordatge de les violències sexuals; i les maternitats i criances.

    El Congrés comptarà amb la participació de més de 20 expertes diverses, com Carme Valls, Teresa Echeverria o Elena Carreras, les quals aportaran els seus coneixements i experiències des de sectors diversos com el sanitari, l’acadèmic, i l’associatiu, i des de diferents àmbits d’actuació, tant al territori com a nivell internacional. La participació al V Congrés és gratuïta i oberta al públic general, tot i que sobretot va dirigida a estudiants i professionals de l’àmbit sociosanitari. El programa complet es pot consultar a través del web de l’Associació.

    Els congressos per a l’erradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris neixen inspirats en la pràctica de Health Work Committees (HWC), organització líder en l’àmbit de la salut pública a Cisjordània, Palestina, amb qui l’Associació Hèlia col·labora en diverses intervencions de cooperació. Des de fa molt de temps, HWC forma tot el seu personal en la perspectiva de gènere i en la identificació, gestió i prevenció de les violències masclistes. L’any 2015, l’Associació Hèlia va a organitzar el primer Congrés sobre aquestes temàtiques, amb l’objectiu d’esdevenir «un espai de reflexió col·lectiva i de propostes entorn la necessitat d’avançar cap a un abordatge feminista de la salut a Catalunya».

    Hèlia és una associació sense afany de lucre formada el 2008 que ofereix suport a les dones supervivents de les violències masclistes fins a la seva plena recuperació i empoderament. L’entitat treballa en xarxa per assegurar la cobertura de les necessitats de les dones supervivents, des de la perspectiva feminista, interseccional i de drets humans, acompanyant les dones des de la vessant comunitària i promocionant la sororitat i la transformació social.

    L’organització del V Congrés ha comptat amb el treball col·lectiu de diverses entitats, entre elles la Xarxa CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la Xarxa de Dones per la Salut, la Comissió de Violència Intrafamiliar de l’Hospital Clínic, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans de l’Hospital Clínic, i l’Associació de Dones No Estàndard. A més, comptarà amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

  • Metges de Catalunya considera que el pressupost de Salut per a l’any 2022 es queda “molt curt”

    Metges de Catalunya (MC) creu que la partida d’11.171 milions d’euros per al Departament de Salut que preveu el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2022 es queda “molt curta”. Segons el sindicat, l’increment de 1.382 milions dels comptes sanitaris respecte al pressupost de l’any 2020 (9.789 milions) és “insuficient” per seguir fent front a la despesa que genera l’atenció a la pandèmia i a la postpàndèmia, i per revertir “per complet” les retallades sanitàries aplicades des de l’any 2010.

    A més, la organització considera que aquest pressupost no permetrà realitzar les inversions que requereix el sistema de manera prioritària, com la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals, el relleu generacional i l’increment de la plantilla de facultatius, i la renovació i manteniment de les infraestructures i equipaments.

    Segons el sindicat mèdic, si es detreuen els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la Covid, el pressupost és “merament continuista” i “deficient” per cobrir la despesa sanitària bàsica prevista per al 2022. “No suposa un salt endavant, sinó la continuïtat de l’infrafinançament crònic de la sanitat pública”, considera Metges de Catalunya.

    En aquest sentit, l’organització recorda que el sistema públic de salut “no ha sortit de l’UCI” i no ho farà si no rep la injecció de recursos que reclamen tots els experts i actors del sector, que se situa al voltant dels 5.000 milions d’euros. “Sense un finançament adequat no es podrà enfortir l’atenció primària ni els serveis d’urgències hospitalàries, tampoc es podran reduir les llistes d’espera, ni millorar les condicions de treball dels professionals, ni oferir oportunitats laborals capaces de captar i retenir el talent mèdic”, conclou el sindicat.

  • Personal mèdic de l’Hospital Santa Maria de Lleida es planta per l’excés de guàrdies

    Una trentena de facultatius de l’Hospital Santa Maria de Lleida, amb el suport i l’assessorament jurídic del sindicat Metges de Catalunya (MC), s’han plantat i han decidit no fer més hores d’atenció continuada (guàrdies) que les 499 hores anuals màximes exigibles per conveni col·lectiu, donada la “situació extrema” d’esgotament físic i mental que pateixen.

    Es tracta del personal dels serveis de medicina interna, geriatria i unitat de cures intensives (UCI), i del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES). Els afectats, molts dels quals també cobreixen les vacants de la plantilla mèdica a l’Hospital Arnau de Vilanova, van presentar el passat  dijous un escrit adreçat al gerent territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida i l’Alt Pirineu i Aran, Ramon Sentís.

    En aquest document, els professionals assenyalen que l’estat de saturació pel que fa a la realització de la jornada d’atenció continuada “ha esdevingut totalment insostenible”. Afirmen que, si d’aquí a final d’any mantenen la seva jornada ordinària prevista i les guàrdies programades, sobrepassaran igualment la jornada anual màxima de 2.187 hores pactada en el conveni.

    És per això que comuniquen a Sentís que no faran ni una hora més de les acordades i li demanen una reunió urgent per adequar els calendaris laborals dels facultatius a la normativa vigent. En cas de no consensuar una solució, adverteixen que l’atenció continuada de determinats serveis podria quedar sense cobrir alguns dies, així com la jornada ordinària.

    Per al delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital Santa Maria, Santiago Miguelsanz, aquest conflicte evidencia la manca de personal que assota el sistema sanitari català i la «nul·la planificació» dels seus responsables. “No podem aguantar més, estem totalment esgotats i cremats. És inadmissible que hi hagi metges que hagin fet set guàrdies alternades, un dia sí i un dia no, durant dues setmanes sense poder gaudir dels descansos fixats per llei, o que la direcció del centre hagi permès a un facultatiu fer dos dies seguits de guàrdia”, sosté.

    Miguelsanz recorda que, el passat juliol, el sindicat ja va avisar l’hospital que alguns especialistes havien realitzat el nombre màxim d’hores de guàrdia anuals previstes en el conveni i que calia resoldre amb rapidesa aquesta situació.

    Fa pocs dies, el sindicat mèdic engegava una campanya perquè els professionals de la medicina actuïn de manera decidida i posin límits als escreixos de jornada laboral, després de constatar a través d’una enquesta que el 70% dels facultatius catalans està afectat per algun dels símptomes de la síndrome de burnout.

  • La vacuna de la grip s’associa a menys gravetat i mortalitat per Covid

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) alerta que aquest any la grip pot ser més nombrosa i presentar casos més greus, donat que s’ha disminuït la immunitat col·lectiva al no haver pràcticament grip l’any passat.

    Un recent estudi publicat a la revista Vaccines assenyala que quan s’han donat hiverns suaus amb taxes d’incidència de la grip baixes, els anys següents es registraven casos més greus. Això podria suposar que fins a un 48% de la població fos susceptible a la infecció per la grip. Davant aquest context, enguany s’ha incrementat en 120.000 les vacunes de la grip, que arribaran a les 1.570.000 dosis.

    Des de l’AIFiCC recorden que haver-se posat la vacuna de la grip s’associaria a una menor gravetat i una menor mortalitat per la Covid i que patir el virus de la grip i de la Covid alhora, podria suposar multiplicar per 6 la probabilitat de morir. Per aquest motiu, fan una crida a la població que es vacuni de la grip i de la tercera dosi de recordatori de la Covid en el cas que requereixi.

    “Iniciar la vacunació de la grip amb la coadministració de la tercera dosis de la vacuna Covid en majors de 70 anys complica la campanya, ja que haurem de tenir en compte quina vacuna de Covid-19 cal administrar a la persona que ve a vacunar-se, que faci 6 mesos mínim de la segona dosis, etc. Per tant, hi haurà més factors a controlar que només en la campanya de la grip, però la coadministració ajudarà a aconseguir millors cobertures i una més alta immunitat col·lectiva”, explica la infermera Pepi Estany, coordinadora del grup de vacunes de l’AIFiCC.

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya també fa una crida perquè els professionals sanitaris es vacunin de la grip. «El col·lectiu encara es vacuna poc, l’any passat un 42.5%, quan la mateixa OMS recomana que s’hauria d’arribar a un 75%», remarquen. “Com a professionals sanitaris tenim la obligació ètica de vacunar-nos, per protegir als nostres usuaris, per protegir-nos i no haver de causar baixa en el nostre lloc de treball i per protegir a les nostres famílies”, argumenta Estany.

  • El COIB crea un programa d’atenció integral per a infermeres afectades de Covid persistent

    Moltes persones que es van contagiar de la Covid-19 segueixen tenint símptomes persistents de la malaltia mesos després de patir-la. Actualment, ja existeix força evidència sobre la persistència de complicacions i símptomes respiratoris a llarg termini i alguns estudis publicats reporten una alta freqüència de símptomes persistents en persones que han requerit ingrés hospitalari amb força impacte sobre la qualitat de vida. Es calcula que fins a un terç de les persones que han patit una infecció lleu o moderada per SARS-CoV-2 pateixen Covid persistent.

    Les infermeres són un col·lectiu que ha estat especialment exposat al coronavirus, sobretot durant les primeres onades de la pandèmia. Moltes van resultar infectades pel virus i, com a conseqüència, un nombre força elevat presenten Covid-19 persistent.

    Davant aquesta situació, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha creat el Programa de suport a infermeres amb Covid-19 persistent, que reforça l’orientació laboral, jurídica, social i psicològica que l’organització ofereix des de l’inici de la pandèmia a les col·legiades i els col·legiats que pateixen seqüeles del coronavirus.

    Aquest programa està coordinat per la Comissió d’Assessorament per a la Prevenció de Riscos i Infeccions (CAPRI), que ofereix a les col·legiades i col·legiats del COIB orientació, suport i acompanyament. Si és necessari, deriva les consultes a altres assessories de la corporació, que donen respostes a consultes de caràcter laboral, jurídic i de salut, entre d’altres. La CAPRI també ofereix atenció integral a infermeres i infermers que tenen seqüeles per altres infeccions.

    El mes d’abril de 2021, el COIB va iniciar la programació d’activitats i tallers per compartir experiències i exercitar la psicomotricitat i la coordinació, adreçades a infermeres amb Covid-19 persistent.

  • La UGT reivindica unes condicions laborals dignes per als psicòlegs de la sanitat pública i concertada

    Durant les darreres setmanes, una representació del Sindicat Mèdic de la UGT de Catalunya ha mantingut els primers contactes amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) per conèixer la realitat del col·lectiu de la psicologia de la sanitat pública i concertada catalana i crear un grup professional que defensi aquest col·lectiu dins del sindicat.

    La representació del COPC destaca la baixa ràtio de professionals de la psicologia a la sanitat pública catalana -que se situa en 9 per cada 100.000 habitants, la meitat que la mitjana europea- i també d’altres perfils professionals de la salut mental, com ara psiquiatria i infermeria de salut mental. També expressa la seva preocupació perquè actualment les noves places PIR no arribarien ni a la taxa de reposició per mantenir-ne la proporció tenint en compte les jubilacions dins del col·lectiu.

    La UGT considera que la manca de professionals de la salut mental és especialment greu en un moment com l’actual, en què, arran de la pandèmia de la Covid-19, els problemes de salut mental han augmentat de forma molt important. Ambdues organitzacions coincideixen en la importància d’augmentar el finançament en la sanitat pública per tal de millorar les condicions laborals dels i les professionals, així com per augmentar de forma substancial les places.

    El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya valora de forma positiva l’obertura de les 150 places de referents de benestar emocionals en atenció primària, perfil professional de psicòleg/a sanitari generalista en atenció primària que ja existeix en altres sistemes de salut del món anglosaxó, amb aparentment bons resultats. Des de la UGT, però, manifesten la seva preocupació per la manca de transparència respecte a aquestes places, ja que no tenen constància de les condicions laborals ni que s’hagi produït una convocatòria oficial, així com del fet que no siguin especialistes. A més, apunten que suposa el risc que professionals de formació semblant tinguin condicionals laborals i retributives molt més precàries que d’altres que també treballen al sistema públic de salut.

    Així mateix, el COPC reivindica un augment important de les places d’especialista en psicologia, així com un augment de les especialitats clíniques en psicologia. També aposten per un procés de regularització del nombrós col·lectiu de professionals de la psicologia que executen tasques d’especialista a la sanitat pública i concertada catalana sense tenir-ne l’especialitat reconeguda. Des de la UGT manifesten que continuaran apostant per un sistema de formació sanitària basat en la residència, que ha mostrat ser de gran qualitat.

    La UGT, doncs, veu urgent augmentar tant la quantitat de places de formació d’especialistes sanitaris com el nombre d’especialitats sanitàries de psicologia, medicina, infermeria, TCAI… per adequar-ho a la demanda real. Així mateix, destaca la necessitat d’estabilitzar la situació laboral del col·lectiu sanitari i d’igualar a l’alça els convenis col·lectius de la sanitat pública i concertada catalanes.

  • ‘El sueño de Sigena’, projecció especial per als subscriptors del diari

    Juan Emilio Naya és un astrofísic que durant anys va treballar per la Nasa i que ara ho fa com a CEO per una coneguda firma de productes cosmètics amb seu a Barcelona. Va néixer a Villanueva de Sigena, on hi ha el monestir que acull les restes dels reis d’Aragó, i que va ser abandonat després de la desamortització de Mendizábal, i espoliat i incendiat amb l’esclat de la Guerra Civil. De petit, el seu avi li parlava de com d’esplendorós havia estat el monestir. I el seu somni sempre va ser tornar-li aquest esplendor. L’any 2007 s’hi va posar, a partir de la troballa casual d’un llibre editat abans de l’incendi amb fotografies en blanc i negre de la sala capitural de Sixena.

    ‘El sueño de Sigena’ documenta i segueix les passes de Juan Naya i el seu equip per retornar al monestir tota la seva bellesa. Els seus frescos policromats (les restes dels quals es conserven al MNAC) i les talles de fusta d’estil mudèjar del sostre li van valdre la consideració de capella sixtina de l’art romànic. El tràiler del documental no desvetlla el resultat final de l’obra. Per veure-ho bé caldrà anar al cinema.

    “Hem creat un gran documental d’art i, al mateix temps, un autèntic thriller, que deixa bocabadat l’espectador”, assegura el seu productor, Xavier Atance. El documental, que ha comptat amb un pressupost de 800.000 euros, està dirigit per Jesús Garcés Lambert (Globus d’Oro 2018 per Caravaggio, en cuerpo y alma) i s’estrena a les sales de cinema el 9 de novembre. Els subscriptors del diari tenen l’oportunitat de veure’l als cinemes Girona el 18 de novembre, a les 17:30 h, en un passi especial que comptarà amb la presència del mateix Juan Naya.

    Si ets subscriptor i vols una o dues entrades[i] pel passi del 18 de novembre inscriu-te aquí i ens posarem en contacte amb tu. I si no ho ets i vols ser-ho… visita la nostra botiga virtual.

    [i] Promoció subjecta a l’aforament de la sala

  • El 70% dels facultatius catalans està afectat per algun dels símptomes de la síndrome de ‘burnout’

    Un 70% dels facultatius i facultatives de Catalunya presenta algun dels símptomes compatibles amb la síndrome de burnout. Concretament, un 70% manifesten cansament emocional, el 62% pateixen un sentiment de despersonalització davant el treball i el 44% una manca de realització personal. Aquests són els principals resultats d’un estudi del sindicat Metges de Catalunya, que ha enquestat a un total de 2.716 metges i metgesses del sistema sanitari català amb relació al burnout o síndrome d’estar cremat a la feina. L’àmbit de treball que més presenta aquest burnout mèdic és l’atenció primària de l’ICS, que concentra el 80% dels CAP del territori i pateix la saturació de les consultes i la sobrecàrrega de les agendes mèdiques.

    El burnout és una resposta a l’estrès laboral crònic que es dona especialment entre els professionals assistencials que treballen en contacte directe amb el pacient. Els símptomes més comuns són el cansament emocional, relacionat amb l’ansietat a causa de l’estrès agut o persistent; la despersonalització, és a dir, la sensació de pèrdua d’identitat i el distanciament emocional cap als pacients i la feina per poder suportar la càrrega assistencial diària; i la falta de realització personal, lligada als sentiments de fracàs en l’exercici del rol professional.

    L’estrès crònic té un gran impacte en la salut dels treballadors, provocant insomni, fatiga, dolor muscular, complicacions cardiovasculars, problemes digestius i altres afectacions en la salut. A més, en l’exercici professional, propicia les errades, l’absentisme, la fuga de professionals, els accidents de treball i una disminució de la productivitat. Això, alhora, impacta en el conjunt de la societat, provocant la pèrdua de qualitat assistencial i desigualtat en l’atenció mèdica.

    Segons alerta el sindicat, els resultats de l’estudi evidencien «el desgast emocional i la desmotivació dels facultatius, forjada per les retallades sanitàries i la manca de solucions als problemes estructurals del sistema públic de salut». La causa de l’esgotament, a parer del sindicat mèdic, es troba en la «sobrecàrrega laboral inabastable i sostinguda dels professionals», que se senten abocats a prolongar la seva jornada de treball de manera sistemàtica. Una circumstància que fa molt difícil el descans i la desconnexió, i posa traves a la conciliació.

    «El dèficit estructural de facultatius i les nefastes condicions laborals i retributives estan també a l’arrel d’un problema que la pandèmia ha accentuat, però que s’arrossega des de l’inici de les retallades sanitàries», assenyalen des del sindicat. En aquest sentit, l’organització recorda que en la base de les mobilitzacions mèdiques dels darrers deu anys «sempre apareixen la precarietat i el desgast provocat per l’infrafinançament de la sanitat pública».

    Davant l’elevada incidència del burnout entre els sanitaris -especialment significativa entre les metgesses d’atenció primària-, Metges de Catalunya engegarà una campanya de sensibilització perquè els facultatius «prenguin consciència de la seva fragilitat i vetllin per la protecció del seu benestar». Així, el sindicat demanarà als professionals que actuïn de manera decidida, establint límits als escreixos de jornada, no realitzant més hores de guàrdia un cop superades aquelles que són obligatòries, o controlant el nombre màxim de visites diàries a les agendes assistencials, entre altres mesures. L’objectiu de l’organització amb aquestes accions, a més de protegir la salut del col·lectiu, és visibilitzar la necessitat d’incrementar la dotació de professionals mèdics, ja que, amb l’actual, no és possible atendre adequadament la demanda assistencial de la població.

    «No estem proposant que abandonin l’assistència, sinó que els professionals posin límits. Aquesta situació de semiesclavatge s’ha d’acabar, perquè només fa emmalaltir als facultatius i provocar un deteriorament progressiu de la qualitat assistencial. Ja que ningú més ens cuida, ens hem de cuidar nosaltres», ha remarcat el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart.

  • Comença la vacunació de la grip de forma simultània amb la tercera dosi contra la Covid pels majors de 70 anys

    Des d’aquest dilluns, les persones que van rebre la segona dosi de la vacuna contra la Covid-19 i que tenen més de 70 anys, podran rebre alhora la vacuna de la grip i la tercera dosi de reforç. L’objectiu d’aquesta doble vacunació és protegir al màxim els col·lectius més vulnerables davant una possible coinfecció. La tercera contra el SARS-CoV2 ja s’havia obert a les persones que viuen a les residències i a les immunodeprimides i, ara, s’obre a la població general de més de 70 anys.

    La campanya d’enguany del Departament de Salut incorpora com a lema ‘Aquest hivern no t’arrisquis, vacuna’t ara contra la grip’. Salut disposa aquest any d’1.570.000 dosis de vacunes amb l’objectiu de superar cobertures de vacunació del 75% en persones de més de 60 anys i en el personal sanitari i sociosanitari, així com superar el 60% de cobertura en dones embarassades i en persones amb condicions de risc, d’acord amb els objectius de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i de la Comissió Europea.

    La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, va presentar ahir la campanya des del Centre d’Atenció Primària Rio de Janeiro, al districte de Nou Barris de Barcelona. Cabezas va recordar que la grip és un «important problema de salut pública, tant per la seva freqüència com per la possibilitat de presentar complicacions». L’hivern passat el SARSCOV-2 es va imposar al virus de la grip, però enguany ja s’està notant circulació de virus respiratoris, el que fa pensar que aquest hivern sí circularà més el de la grip. “Si volem estar protegits durant l’hivern, ara és el moment de vacunar-se”, va emfatitzar Cabezas.

    Totes les persones que formin part dels col·lectius de risc poden demanar cita a través del web de programació de visites o a través de La Meva Salut, a l’apartat “Cita”. A més, com cada any, es podrà contactar directament amb el centre d’atenció primària corresponent. Els centres també apostaran per la vacunació oportunista, de manera que s’oferirà els vaccins a les persones que, en aquell moment, vagin als centres.

    “Als centres d’atenció primària tenim molta experiència en vacunar. És la nostra responsabilitat i el darrer any de pandèmia ha estat un repte al respecte, perquè hem vacunat molta població. Ara, la vacunació simultània de grip i Covid és un repte més”, va assenyalar durant la roda de premsa Jaume Collado, infermer i director del CAP Rio de Janeiro.

    Per aquesta campanya, el Departament de Salut manté les indicacions de l’any passat, amb l’objectiu de garantir les mesures higièniques i la seguretat dels usuaris. Per tal de descongestionar els fluxos circulatoris als CAP, s’establiran punts de vacunació segurs en espais annexos i comunitaris. En concret, al marge dels CAP, seran uns 385 arreu del país, entre punts externs i comunitaris (com centres cívics, casals, biblioteques, museus, pavellons, etc.) annexos i mòduls.

  • Un estudi proporciona evidència sòlida que la Covid-19 és una infecció estacional com la grip

    Una pregunta clau pel que fa al SARS-CoV-2 és si s’està comportant o es comportarà com un virus estacional similar al virus de la grip, o si es transmetrà amb la mateixa intensitat al llarg de tot l’any. Ara, un nou estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa», proporciona evidència sòlida que la Covid-19 és una infecció estacional associada a temperatura i humitat baixes, similar a la grip estacional. Els resultats, publicats a Nature Computational Science, també subratllen la considerable contribució de la transmissió per aerosols i la necessitat d’adoptar mesures que promoguin la «higiene de l’aire».

    «La qüestió de si la Covid-19 és una malaltia realment estacional es torna cada vegada més important, amb implicacions per a la implementació d’intervencions efectives», explica Xavier Rodó, director del programa de Clima i Salut d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. Per contestar aquesta pregunta, ell i el seu equip van analitzar en primer lloc l’associació de temperatura i humitat en la fase inicial de la propagació de virus a 162 països de cinc continents, abans que s’implementessin canvis en el comportament i en les polítiques de salut pública. Els resultats mostren una correlació negativa entre la taxa de transmissió (Ro) i la temperatura i humitat a nivell global, és a dir, majors taxes de transmissió es van associar amb temperatures i humitat més baixes.

    En segon lloc, l’equip va analitzar l’evolució d’aquesta associació entre clima i malaltia al llarg del temps, i si era consistent a diferents escales geogràfiques. Per a això, van usar un mètode estadístic que es va dissenyar específicament per identificar patrons de variació semblants en diferents finestres de temps. De nou, van trobar una forta associació negativa per a petites finestres de temps entre nombre de casos i clima (temperatura i humitat).

    Les primeres onades pandèmiques van minvar en augmentar la temperatura i la humitat, i la segona onada va augmentar en disminuir la temperatura i la humitat. No obstant això, aquest patró es va trencar durant l’estiu, en tots els continents. «Això podria ser degut a diversos factors, incloent concentracions massives de persones joves, turisme, i aire condicionat, entre d’altres», explica Alejandro Fontal, investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi.

    Quan es va adaptar el model per analitzar correlacions transitòries a totes les escales en països de l’hemisferi sud, on el virus va arribar més tard, es va observar la mateixa correlació negativa. Els efectes del clima van ser més evidents a temperatures entre 12 i 18ºC i nivells d’humitat entre 4 i 12 g/m3, encara que l’equip investigador adverteix que es tracta de rangs indicatius, a causa del temps limitat de registres.

    Usant un model epidemiològic, l’estudi mostra que incorporar la temperatura a la taxa de transmissió funciona millor per predir la pujada i baixada de les diferents onades, particularment la primera i la tercera a Europa. «El conjunt dels nostres resultats dóna suport a la idea que la Covid-19 és una infecció veritablement estacional, semblant a la grip i els altres coronavirus deel refredat comú», diu Rodó.

    Aquesta estacionalitat podria contribuir de manera important a la transmissió del SARS-CoV-2, ja que les condicions baixes d’humitat redueixen la mida dels aerosols i, per tant, augmenten la transmissió aèria de virus estacionals com la grip. «Aquesta associació justifica posar l’èmfasi en la «higiene de l’aire» mitjançant una millor ventilació dels espais interiors, ja que els aerosols poden romandre suspesos durant més temps», diu Rodó, qui subratlla la necessitat d’incloure paràmetres meteorològics en la planificació i avaluació de mesures de control.