Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El cementiri de Montjuïc habilita un espai per al dol gestacional i neonatal

    L’empresa municipal Cementiris de Barcelona ha obert, amb la col·laboració de l’entitat Petits amb Llum i de l’Hospital Vall d’Hebron (CatSalut), el primer espai en un cementiri de la ciutat per acompanyar el dol gestacional i perinatal.

    L’espai físic, ubicat al cementiri de Montjuïc, està conformat per un bloc de nínxols identificats amb una làpida especialment dissenyada amb una simbologia d’estels, que “representa la presència permanent dels nadons”, expliquen fonts del consistori. De fet, a tocar de l’espai per als fèretres hi ha una escultura de quatre columnes amb quatre estels. En una d’elles s’hi llegeix la següent inscripció: «Fins i tot el més petit dels peus té el poder de deixar petjades eternes en aquest món».

    «És un espai singular dins del cementiri. Està pensat perquè el col·lectiu tingui un espai de trobada i on poder fer l’acompanyament durant la pèrdua», explica Eloi Badia, regidor barceloní d’Emergència Climàtica i president de Cementiris de Barcelona. «Era un projecte absolutament necessari i està tenint molt bona acollida», assegura Badia, que explica que abans de Tots Sants ja es va fer el primer enterrament.

    Fins ara, els nadons que morien durant el part o poc després «estaven separats i no identificats, ara tenen una làpida identificada en un espai comú», explica Maria Rosa Domènech, portaveu de l’entitat Petits amb Llum, precursora de l’espai. «Era necessari perquè ara són visibles als ulls de tothom. Abans estaven en nínxols dispersos pel cementiri amb ciment i ara no, tenen una làpida unificada, en un espai concret, estan junts», valora Domènech. Afegeix que abans, «al cap de cinc anys, anaven a l’ossari comú», mentre que ara restaran a l’espai específic definitivament.

    “La mort té molts tabús a la nostra societat, i el dol perinatal és un dels elements que han quedat amagat. Amb el projecte volem fer un acte de reconeixement social, mostrar que és un tema que ens preocupa, ens importa i que volem acompanyar de la millor manera”, assegura Badia.

    La doctora Fátima Camba, pediatra del Servei de Neonatologia de l’Hospital Vall d’Hebron i una de les impulsores d’aquest projecte, recorda que «estem davant d’un dol que com a societat solem silenciar», en declaracions facilitades pel centre sanitari, referent en dol perinatal. «Per als pares sol ser molt dolorós i amb aquest espai específic i visible es pot contribuir a ajudar-los en el seu dol», diu.

    L’espai resta obert per a totes les famílies que vulguin fer-ne ús de forma gratuïta. Per tal d’ampliar-ne el coneixement entre les mares i pares que han perdut un infant en una edat tan prematura també s’ha elaborat un díptic que els explica l’opció d’enterrament a l’espai habilitat. “La iniciativa s’ha fet extensiva, a través del Consorci Sanitari de Barcelona, a la resta de centres hospitalaris de la ciutat”, explica l’ajuntament.

    “El sanitari que et dóna la notícia t’explica el que pot i com pot. Els pares estan en un moment de xoc i no saben ben bé quines decisions prendre i quines tenen a l’abast», raó per la qual la portaveu de Petits amb Llum valora positivament el díptic informatiu.

    A més de l’acte que cada família pot fer per acomiadar el seu infant, l’ajuntament barceloní planifica fer un comiat amb periodicitat anual. Un acte col·lectiu en un «espai d’acollida i dignitat» que preveuen per al mes d’abril. La data és provisional a expenses de la situació sanitària del moment derivada de la pandèmia de Covid-19.

  • Argimon es reincorpora a la feina després de superar la Covid-19

    El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, s’ha reincorporat aquest dilluns a la feina després d’haver superat a Covid-19. Va donar positiu en coronavirus el passat dia 19 d’octubre, després que una primera prova PCR donés negativa.

    A causa de l’empitjorament del seu estat de salut, va haver de ser ingressat en un centre hospitalari, del qual va sortir-ne el passat dia 30 d’octubre. Aleshores, va seguir la seva recuperació a casa seva, amb oxigen i medicació. El secretari de Salut Pública ha estat rebut per uns forts aplaudiments dels seus companys.


    Josep Maria Argimon és epidemiòleg i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). A més d’estar al capdavant de l’operatiu per a lluitar contra la Covid-19 a Catalunya, és també gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), entitat pública que gestiona els grans hospitals públics catalans i el 80% de l’atenció primària.

  • La vacuna de Pfizer i BioNTech reporta una eficàcia del 90%

    L’empresa farmacèutica Pfizer ha anunciat que la vacuna que està desenvolupant contra la Covid-19 «és efectiva en més del 90% dels participants» sense evidències d’infecció prèvia. La comparació entre els vacunats amb el projecte de vaccí i els que van rebre el placebo demostra una «taxa d’eficàcia de la vacuna superior al 90%», assegura Pfizer en un comunicat.

    L’estudi està conformat per 43.538 persones, de les quals un 42% tenen «orígens ètnics diversos», quelcom que no ha comportat «serioses preocupacions de seguretat».

    La farmacèutica assegura al comunicat que, «amb les projeccions actuals, esperem produir a escala mundial fins a 50 milions de dosis de vacuna el 2020». La xifra creix a 1.300 milions de dosis per a l’any següent. Amb tot, la distribució no podrà començar fins que no rebin l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA). Pfizer preveu presentar-los la informació «poc després d’assolir els requeriments de seguretat, esperats per a la tercera setmana de novembre».

    En calen dues dosis

    La taxa d’eficàcia del 90% de la vacuna, anomenada BNT162b2, s’obté al cap de set dies de la segona injecció. Això implica, com reporta la farmacèutica, que «la protecció s’aconsegueix 28 dies després de l’inici de la vacunació, que consisteix en un programa de dues dosis».

    «Avui és un gran dia per a la ciència i per a la humanitat. Estem un pas més a prop de proporcionar a la gent de tot el món un avenç molt necessari per ajudar a posar fi a aquesta crisi sanitària mundial» ha declarat el doctor Albert Bourla, president i director executiu de la farmacèutica estatunidenca Pfizer.

    “Això és al que aspiràvem a aconseguir ara fa deu mesos. Ara, en plena segona onada i amb confinaments, apreciem encara més la importància d’aquesta fita en el camí per acabar la pandèmia i per a la recuperació de la sensació de normalitat», ha afegit el professor Ugur Sahin, cofundador i cap executiu de l’empresa biotecnològica alemanya BioNTech, que elabora el vaccí conjuntament amb Pfizer.

    La farmacèutica titlla la troballa de «primer però crucial pas mentre continuem en la recerca de proporcionar una vacuna contra la Covid-19 segura i efectiva». De fet, continuaran amb l’estudi fins a augmentar el nombre de casos avaluables, que ara és de 94, fins als 164. Quan disposin de les dades completes, seran «debatudes amb les autoritats reguladores de tot el món».

    En l’estudi amplificat també reportaran l’èxit del vaccí entre aquelles persones que ja han patit la Covid-19, així com la prevenció de la vacuna contra els casos més severs de la malaltia.

    La borsa rep la notícia

    L’anunci de la farmacèutica ha tingut un efecte immediat sobre el mercat borsari que no ha passat desapercebut. Les empreses espanyoles reunides a l’IBEX35 reporten a primera hora de la tarda de dilluns una pujada superior al 8%. El sector turístic és el que millor ha rebut el comunicat de Pfizer: l’aerolínia IAG pa pujat un 33% en un dia, mentre que l’hotelera Melià Hotels ho ha fet un 27% o Aena un 15%.

    El patró es reprodueix a gairebé tots els índexs borsaris del món que ja han obert. A l’espera de veure els resultats als Estats Units, on cotitzen Pfizer i BioNTech, L’EURO STOXX 50, índex de referència a l’eurozona, creix aquest dilluns més de 200 punts, el que representa més del 6%.

    La cursa per la vacuna

    A principis de novembre, l’OMS comptabilitza 155 candidates en fase d’avaluació preclínica i 47 candidates en fase clínica. Les darreres es troben en alguna de les parts prèvies a la comercialització del producte. A la primera s’avalua la seguretat i la resposta que provoca. A la segona, amb una mostra superior i ja amb un grup placebo, es comprova la confiança, les dosis proposades o el programa de vacunació. A la darrera, la fase que involucra més voluntaris, es comprova la seva utilitat en comparació amb una injecció placebo.

    En concret, hi ha deu projectes de vaccí que es troben a la tercera i última part dels assajos clínics. Quatre s’estan produint a la Xina, un parell als Estats Units, un és un projecte alemany-estatunidenc, un arriba des de Bèlgica, un altre des de Rússia i un darrer des del Regne Unit.

    El darrer, elaborat per la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, és en el qual la Unió Europea i els seus estats membres dipositen més esperança i euros en compres. Ara bé, la UE també signa preacords per la compra de les vacunes elaborades per les estatunidenques Pfizer i Moderna o la belga Johnson & Johnson.

    Una de les particularitats que ha de tenir una vacuna per ser útil, més enllà dels criteris merament científics, és que es pugui produir en massa i vendre als països de forma assequible perquè tothom pugui gaudir-la. En aquest sentit, la vacuna britànica, una de les nou que són a la darrera fase, garanteix una distribució justa i assequible, ja que garanteixen la venda a preu de cost.

    Amb una desena de projectes de vaccí a la darrera fase, l’expectativa és alta, ja que es presumeix que quan s’hagi inoculat a bona part de la població es podrà retornar a la vida habitual prèvia a la pandèmia. Amb tot, l’OMS rebaixa les expectatives quant al calendari: «Alguns dels grans assaigs clínics poden informar de resultats a finals del 2020 o principis del 2021. No sabem exactament quan una vacuna segura i eficaç estarà llesta per a la seva distribució, però estimem que podria ser entre principis i mitjan 2021».

  • La cefalea podria indicar una millor evolució de la Covid-19, segons un estudi de la Vall d’Hebron

    Un equip de l’Hospital Vall d’Hebron ha descrit que la presència de cefalea en pacients amb Covid-19 s’associaria a una millor evolució de la malaltia. A l’estudi han participat els Serveis de Neurologia i d’Immunologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i els grups de recerca en Cefalea i Dolor Neurològic i en Immunologia Diagnòstica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

    La cefalea, juntament amb l’anòsmia (pèrdua de l’olfacte) i l’agèusia (pèrdua del gust), són símptomes neurològics freqüents que s’han associat a la Covid-19. Davant el desconeixement de la seva capacitat de predicció del curs de la malaltia, els investigadors de Vall d’Hebron van decidir definir i descriure les característiques de la cefalea i buscar una associació entre la seva aparició i el pronòstic de la Covid-19. Els resultats han estat publicats a la revista Cephalalgia.

    L’estudi va analitzar els símptomes i l’evolució de 130 pacients amb Covid-19 que van arribar a urgències de Vall d’Hebron durant tres setmanes entre el març i l’abril de 2020. Tots ells van ser atesos per un neuròleg a causa de la necessitat de reorganització dels professionals per adaptar-se a l’alt número de pacients durant la crisi de la Covid-19. D’aquests pacients, un 74,6% presentaven mal de cap, tot i que només un 19,6% tenien història clínica de migranyes episòdiques prèvies a la malaltia. En la majoria, la cefalea era lleu o moderada, però en una quarta part dels pacients, sobretot dones i persones joves, era més semblant a una migranya.

    Respecte la seva evolució, els pacients que presentaven cefalea quan arribaven a Urgències tenien una durada clínica de la Covid-19 aproximadament una setmana més curta: uns 24 dies en total en els casos amb mal de cap, mentre que, en els casos sense cefalea, la durada mitjana de la malaltia era d’uns 31 dies. “Sembla clar que la presència de cefalea és un factor de bon pronòstic de la Covid-19 i podria servir per predir la seva evolució”, destaca la Dra. Patricia Pozo Rosich, cap del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR i especialista del Servei de Neurologia. Els investigadors van trobar també una associació entre la cefalea i l’anòsmia i l’agèusia, ja que la pèrdua d’aquests sentits era molt més comuna en persones amb mal de cap.

    L’estudi presenta algunes limitacions, ja que es tracta d’una sèrie hospitalària que no inclou casos molt greus de la malaltia, que no es podien entrevistar, ni molt lleus, ja que no anaven a l’hospital. Tot i això, la Dra. Pozo Rosich destaca que “és important canviar el concepte de que la cefalea sigui un símptoma poc rellevant en pacients amb Covid-19″. «És necessari estudiar en profunditat la seva associació per tal d’entendre l’evolució de la malaltia i millorar-ne el tractament”, afegeix.

    La cefalea persisteix en un 40% dels pacients

    Sis setmanes després des de l’arribada a Urgències, es va fer seguiment de l’evolució de 100 dels pacients que havien participat en la primera fase de l’estudi. Entre aquests es trobaven 74 persones que presentaven cefalea en el moment de l’admissió a l’hospital. En el moment del seguiment, 28 d’aquests (un 37,8%) encara tenien cefalea amb poca resposta al tractament i sovint essent l’únic símptoma que quedava de la Covid-19.

    Aquests resultats demostren que el mal de cap pot persistir després de que la Covid-19 es resolgui, fins i tot en persones sense història prèvia de migranyes ni cefalees recurrents.

    Possibles hipòtesis

    Amb l’objectiu d’entendre l’associació entre la Covid-19 i la cefalea, els investigadors de l’estudi proposen algunes hipòtesis sobre com la infecció per SARS-CoV-2 podria produir el mal de cap. Una de les hipòtesis explica que el virus podria imitar l’aparició de la migranya, en la qual es genera una forta inflamació del sistema trigeminovascular, que provoca el dolor. “Aquesta inflamació local propera a les fosses nasals serviria com a sistema inicial de defensa contra el virus, que en les persones amb cefalea seria més fort”, explica la Dra. Pozo Rosich. “Si els pacients tenen una major resposta local, s’evitarà que el virus produeixi una inflamació sistèmica greu amb alliberament d’una tempesta de citocines”.

    En aquest sentit, es van estudiar els nivells d’IL-6, una molècula que, si apareix de forma sistèmica, està molt implicada en la tempesta de citocines que en moltes ocasions provoca la mort dels pacients amb Covid-19. En el cas dels pacients amb cefalea, es va observar que els nivells d’IL-6 eren més baixos i que, a més, es mantenien estables al llarg de la malaltia. “Aquest fet apunta a que, en els pacients amb cefalea, l’IL-6 s’allibera en la neuroinflamació local i fa que aquestes persones no desenvolupin tanta inflamació sistèmica i, per tant, tinguin una millor evolució de la malaltia”, afegeix la Dra. Pozo Rosich.

  • El TSJC obliga a Ambulancias Domingo a rentar la roba de treball del personal

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat la demanda interposada pel Sindicat Independent de Treballadors d’Ambulàncies de Catalunya (SITAC) i condemna l’empresa a fer-se càrrec de la neteja, desinfecció i, si s’escau, destrucció de la roba de treball del personal dedicat al transport de malalts i accidentats.

    El personal d’Ambulancias Domingo, dedicat al trasllat de persones malaltes o accidentades, no haurà de seguir portant la seva roba de treball a casa per rentar-la després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi apreciat un incompliment per part de l’empresa del seu deure de protegir la salut de la plantilla front als riscos professionals que té reconeguts derivats de l’exposició a agents biològics i patologies infeccioses. Fins ara, el mateix personal que opera les ambulàncies propietat de l’empresa s’emportava la roba de treball a casa per netejar-la mitjançant els seus propis mitjans, malgrat el risc que implica la possibilitat d’haver estat en contacte amb persones contagiades de coronavirus.

    Els únics membres de la plantilla que a hores d’ara no havien de portar aquesta roba de treball a la seva llar, amb el risc que això suposa per a ells i l’entorn familiar, era el personal adscrit al centre de treball de Barcelona després que el passat mes d’abril, el Jutjat Social 32 de Barcelona dictés un auto de mesures cautelars obligant l’empresa a fer-se càrrec d’aquestes funcions davant el risc que suposava per a la plantilla fer-ho a casa seva i la manca de garanties que això comporta respecte la plena higienització de la vestimenta. Arran de la imposició cautelar d’aquesta mesura, l’empresa es feia càrrec de la neteja de la roba dels seus empleats a Barcelona, però no ho feia amb la roba dels treballadors dels altres dos centres de treball, ubicats a Esplugues i Montcada i Reixach.

    Front a la demanda del SITAC, amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda, Ambulancias Domingo assegurava que la seva actuació es trobava emparada pel polèmic article 40 del conveni col·lectiu del sector del transport sanitari que determina que la neteja de la roba de treball és responsabilitat dels propis treballadors tret que existeixi risc de contagi per fluids o contaminació per agents biològics. En aquest cas, argumentava l’empresa, i com a conseqüència dels protocols implementats per l’expansió de la Covid-19, els treballadors podien comunicar-ho a l’empresa mitjançant un formulari específic i deixar la seva roba de treball a les instal·lacions de la companyia per a la seva neteja.

    La sentència del TSJC admet la validesa d’aquest controvertit article del conveni col·lectiu però considera que no és d’aplicació en relació al risc que suposa l’actual situació de pandèmia i l’expansió de la Covid-19. L’Alt Tribunal català recorda que és «plausible» que facin servir els vehicles sanitaris persones contagiades o portadores del virus que no siguin conscients de ser-ho i que la roba del personal sanitari pot veure’s contagiada sense que els  treballadors ho sàpiguen.

    Seguretat, prevenció i vaga del sector

    Pau Estévez i Oriol Arechinolaza són els advocats de Col·lectiu Ronda que han assessorat el sindicat SITAC a l’hora d’interposar aquesta demanda. Estévez recorda que «una de les raons per les quals el sector del transport públic manté una vaga indefinida des del passat dia 9 d’octubre és, precisament, la manca de mesures de seguretat i prevenció que afecta aquesta professionals i que s’ha fet especialment palesa durant l’actual pandèmia, quan han realitzat les seves funcions en condicions deplorables pel que fa a les garanties respecte la pròpia salut i la de les seves famílies». I prova d’això, assenyala Estévez, és l’elevadíssima incidència de la Covid-19 entre el personal d’Ambulancias Domingo i altres empreses del sector.

    «Aquestes persones han estat en contacte permanent amb persones malaltes, acudint una i altra vegada a centres hospitalaris i de salut on el risc de contagi és extrem i, en canvi, l’empresa es nega a fer-se càrrec de la neteja. Resulta intolerable», emfatitza l’advocat. Estévez remarca també la «irresponsabilitat per part de l’empresa de no estendre a la totalitat de la plantilla i centres de treball una mesura que un jutge ja va imposar pels treballadors adscrits a la base operativa de Barcelona».

    Per la seva banda, des del sindicat SITAC, responsable de la demanda, es feliciten per una «sentència contundent que condemna una situació generalitzada al nostre sector i que els sindicats convocants de la vaga que es desenvolupa des del passat 9 d’octubre hem posat reiteradament sobre la taula com un dels punts a solucionar de forma urgent, perquè ens estem jugant la pròpia salut i la de les nostres famílies». Remarquen, però, que durant tot aquest temps no han aconseguit que ningú, ni des de la Conselleria de Salut, el SEM o la patronal «segui amb nosaltres amb un mínim de voluntat constructiva o, almenys, amb la disposició de valorar les nostres reivindicacions. Topem una i altra vegada amb un mur d’indiferència i mutisme», assenyalen.

    «Esperem sincerament que aquesta sentència esdevingui un exemple per a les plantilles de moltes altres empreses que pateixen la mateixa situació que s’està vivint a Ambulancias Domingo i continuen treballant a les ordres del servei públic de salut en situació d’incompliment flagrant de la normativa estatal i comunitària en matèria de prevenció de riscos», conclou Estévez.

  • Salut reactiva la contractació d’estudiants de darrer curs de Medicina i Infermeria

    El passat dissabte 31 d’octubre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar una resolució del Departament de Salut per la qual s’adopten mesures especials en matèria de contractació de recursos humans a l’àmbit del sector públic sanitari assistencial i social, per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19.

    Com un autèntic símptoma o indicador de la gravetat de la situació actual, el Departament reconeix que l’agreujament de la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19 fa necessari disposar d’un major nombre de professionals i reforçar les plantilles del Sistema de Salut de Catalunya, tenint en compte la manca de professionals sanitaris i la dificultat d’atendre les necessitats assistencials mitjançant el reclutament ordinari de professionals. En altres paraules, la situació actual exigeix l’adopció d’aquestes mesures excepcionals d’enfortiment dels recursos humans en l’àmbit de la salut.

    L’objectiu declarat d’aquestes noves mesures és el de minorar la pressió a la qual es troba sotmès tot el sistema sanitari de Catalunya a causa de la crisi sanitària derivada de la Covid-19, amb la possibilitat d’incrementar les possibilitats de contractació i posar a disposició de les entitats del sector públic sanitari el nombre més gran possible de professionals per tal de donar el necessari i adequat servei a la ciutadania.

    En aquest sentit, les mesures adoptades reprenen el que ja es va fer durant la primera onada de la pandèmia, llavors sota l’empara de l’estat de l’alarma i que van permetre la contractació de residents de darrers anys de l’especialització, de metges que havien aprovat el MIR però no havien obtingut places, de professionals amb títols d’especialista obtinguts a estats no membres de la UE, la reincorporació de professionals jubilats i, fins i tot, d’estudiants de darrers cursos en la modalitat d’auxili sanitari.

    La fi del primer estat d’alarma va derivar també en la fi de la vigència de tots aquests contractes laborals subscrits amb el col·lectiu d’estudiants universitaris i dels estudiants en darrer any de formació de l’àrea sanitària de formació professional, els quals, una vegada esgotada la vigència del contracte durant els mesos següents a la fi de la vigència de l’estat d’alarma, no poden accedir a una nova contractació, atès que no disposen dels requisits exigits.

    Per això, la resolució publicada dissabte passat aborda, a l’empara del nou estat d’alarma declarat el passat 25 d’octubre, les possibilitats i condicions contractuals de residents de darrer any, tant d’especialitats mèdiques com d’infermeria, de graduats que van superar les proves però no van obtenir placa d’especialització en el sistema, de professionals amb títol d’especialista obtingut en estats no membres de la Unió, de reincorporació de professionals sanitaris en situació de jubilació, de contractació de professionals titulats en formació professional de la família de sanitat, de professionals que hagin finalitzat els seus estudis de formació professional de la família de sanitat, de contractació d’estudiants de grau de professions sanitàries i de contractació d’estudiants de formació professional de la família de sanitat.

  • Barcelona analitza la salut ciutadana a través d’un observatori especialitzat

    La Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han creat l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques (OSBIP). És una eina digital que permet la ciutadania fer un seguiment dels indicadors de salut alhora que tenir accés a l’avaluació de l’impacte de les polítiques sanitàries preses per l’ajuntament.

    El portal presenta dades classificades en tres apartats: l’estat de salut de les persones, el context socioeconòmic i el context físic. Els indicadors, que s’ampliaran i actualitzaran de forma periòdica segons fonts de l’observatori, han estat escollits «per expertes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de diferents àrees de l’ajuntament i del Consorci Sanitari de Barcelona«.

    En aquests moments l’OSBIP mostra «informació gràfica sobre 31 indicadors clau en l’estat de salut i la qualitat de vida de la població i els factors socials que els determinen». En concret, hi ha tretze indicadors sobre l’estat de salut, que fan referència a la salut percebuda, la salut mental o la salut sexual i reproductiva; una desena de context socioeconòmic, com ara el nivell de renda, l’atur o el nivell educatiu i vuit de context físic, com per exemple l’entorn urbà i les condicions físiques dels habitatges.

    A banda de recollir i visualitzar dades, l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques neix amb una segona voluntat fiscalitzadora. Inclou un “repositori d’avaluacions de l’impacte en salut de les polítiques públiques que es desenvolupen a la ciutat en diferents àmbits”. És a dir, compta amb un recull d’informes elaborats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona i per altres organismes o equips científics que avaluen la utilitat i l’eficàcia de les mesures preses a la capital catalana en relació amb la salut.

    Entre les polítiques, plans i programes municipals ja analitzats per l’ASPB o per grups de científics hi ha el projecte urbà de les superilles, l’aplicació de la llei de tabaquisme als parcs infantils o la implantació de zones de velocitat màxima a 30 km/h. Fins al moment hi ha 38 intervencions que fiscalitzen les mesures preses. En alguns casos es presenta també en forma d’infografia “per tal de facilitar l’accés a la ciutadania”.

    Amb el repositori el consistori vol “potenciar la gestió del coneixement i de l’evidència científica en la presa de decisions” amb informació i avaluació que “permetin identificar i prioritzar les necessitats en salut de la població, així com les polítiques amb més capacitat de disminuir les desigualtats”. A més, el web de l’OSBIP assegura que no només es limitarà a l’estudi de mesures ja aplicades, sinó que “s’avaluaran polítiques que encara no s’han posat en marxa per estimar els potencials impactes en salut i permetre identificar punts de millora”.

    La desigualtat com a variable clau

    Les dades dels indicadors en salut, obtingudes a través de diferents enquestes i fonts, es presenta “segons els diferents eixos de desigualtat”, per tal de no només fer un monitoratge de l’estat de salut de la població barcelonina, sinó de revelar les “desigualtats existents entre barris i grups socials”. Així, les dades són analitzades segons el gènere, el nivell d’estudis, la classe social, l’edat o el districte de residència.

    «Es pot veure la seva distribució geogràfica, la seva relació amb el nivell de renda del territori i la seva evolució en el temps», resumeixen fonts consistorials. En efecte, entre els objectius amb què neix l’OSBIP hi ha la voluntat d’informar sobre “els factors socials que determinen la salut tot tenint en compte els eixos de desigualtat”.

    No en va, aquest és un projecte de govern aprovat el novembre del 2015 “amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials en salut a la ciutat”. Pocs mesos després de les eleccions municipals que van portar Ada Colau a ser batllessa de Barcelona, l’equip governamental (BComú) va aprovar la creació de l’observatori, que ha arribat cinc anys després i amb un equip de govern on també hi ha el PSC.

    “Servirà per visualitzar la situació dels diferents barris i grups socials pel que fa a la salut i els seus determinants. Durà a terme avaluacions d’impacte en salut de polítiques específiques per identificar els impactes potencials i punts de millora per maximitzar els beneficis en salut i per comprovar si han tingut un efecte real sobre les desigualtats en salut”, deia el text aprovat pel primer equip de Colau.

    Visió àmplia del concepte de salut

    El projecte de l’Observatori de Salut i Impacte de Polítiques parteix d’un concepte de salut que engloba diferents aspectes. “La salut no és només l’absència de malaltia, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social, que depèn de les circumstàncies en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen”, entenen fonts de l’OSBIP. “Les circumstàncies es distribueixen de forma desigual en la població en funció de la classe social, el gènere, l’estatus migratori, el territori o l’ètnia”, asseguren.

    Les mateixes fonts consideren que els factors que determinen la salut i unes desigualtats «sistemàtiques, injustes i evitables» són la governança, el context físic com ara el clima o els equipaments, la circumstància socioeconòmica, els entorns i els eixos de desigualtats com l’ètnia, l’edat o la classe social.

  • Vall d’Hebron se suma a una aliança estratègica formada pels hospitals universitaris més rellevants d’Europa

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ha integrat en l’Aliança Europea d’Hospitals Universitaris (European University Hospital Alliance, EUHA), un grup estratègic format per nou dels hospitals universitaris més rellevants d’Europa. L’objectiu d’aquesta aliança estratègica és fomentar la innovació en l’assistència sanitària, la investigació i l’educació per tal millorar la qualitat de l’atenció sanitària a escala europea.

    Tots els membres de l’Aliança tenen centres d’excel·lència en recerca i estan associats a una universitat. L’objectiu general dels seus membres és teixir una xarxa d’hospitals per a compartir les millors pràctiques per al benefici del pacient i maximitzar els esforços per impulsar una recerca d’alta qualitat.

    “Formar part d’aquesta aliança ens permetrà enfortir les relacions internacionals amb els nostres homòlegs europeus però, principalment, compartir experiències i bones pràctiques que es transformin en una millora en la salut i el benestar de la nostra ciutadania», explica la consellera de Salut, Alba Vergés. La consellera considera que en el context actual, amb la pandèmia de la Covid-19, «l’EUHA és l’aliança de màxima excel·lència on debatre i configurar el futur dels sistemes sanitaris europeus”.

    Per la seva banda, el Dr. Albert Salazar, gerent de Vall d’Hebron, assenyala que pertànyer a l’EUHA posiciona a l’Hospital de manera estratègica «per poder contribuir a la presa de decisions en polítiques sanitàries i de finançament de la recerca en salut a nivell europeu mitjançant una interlocució directa amb la Comissió Europea”.

  • L’Hospital Clínic i l’Hospital Plató inicien un procés d’integració

    L’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Plató han iniciat un procés d’integració de les seves estructures assistencials, segons ho van aprovar el passat 28 d’octubre el Patronat d’Hospital Plató i el Consell de Govern de l’Hospital Clínic. Aquesta integració compta amb l’impuls del Servei Català de la Salut i, un cop hagi passat per les validacions i aprovacions de l’Administració, es faria efectiva el pròxim 1 de gener de 2021.

    La integració significarà que l’activitat assistencial de l’Hospital Plató passarà a ser gestionada per l’Hospital Clínic a les mateixes instal·lacions. Així, els més de 500 professionals de l’Hospital Plató s’integraran a la plantilla de l’Hospital Clínic.

    L’Hospital Clínic i l’Hospital Plató col·laboren junts des del 2006 en el marc de l’Àrea Integral de Salut de Barcelona Esquerra (AISBE) que té per objectiu cobrir l’atenció de la població de 525 mil habitants dels districtes de l’Esquerra de l’Eixample,Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts de la ciutat de Barcelona.

    L’any 2011 l’Hospital Plató i l’Hospital Clínic van signar una aliança amb l’objectiu de potenciar projectes conjunts des del punt de vista assistencial i docent, compartint professionals. El 2017 amb un nou conveni marc d’“Aliança Reforçada”, es plantegen noves línies de col·laboració amb l’objectiu d’arribar a la integració organitzativa i funcional màxima possible. Els darrers tres anys s’han dut a terme diferents programes conjunts en àmbits com l’atenció geriàtrica i la medicina interna, l’oftalmologia, la urologia, l’atenció a les cefalees i l’atenció farmacèutica.

  • Noves restriccions per la Covid-19: confinament perimetral per municipis els caps de setmana i activitats culturals suspeses

    El Govern de la Generalitat ha anunciat aquest migdia un confinament perimetral que restringeix la mobilitat entre municipis catalans durant els caps de setmana -inclosos els divendres-. Al llarg de tota la setmana, no es podrà entrar ni sortir de tot el territori català. Així ho han comunicat  el vicepresident de la Generalitat i president en funcions, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper i la consellera de Salut, Alba Vergés, en roda de premsa.

    «Hem d’actuar amb més contundència per superar la situació que que estem vivint. Cal una aturada social, és imprescindible», ha assenyalat Aragonès. Segons els plans del Govern, el confinament perimetral per municipis durant el cap de setmana començaria aquest divendres a les sis del matí i acabaria a les sis del matí del dilluns.

    El Govern ha anunciat també la suspensió de totes les activitats extraescolars. Pel que fa a l’ensenyament, continuaran les classes presencials a les escoles i als instituts es podrà optar per un model híbrid, presencial i en línia. Les universitats seguiran fent classes a distància.

    Les activitats culturals també seran cancel·lades, a excepció dels museus, que es mantindran oberts. També es tancaran tots els centres esportatius, inclosos els gimnasos. Els comerços i centres comercials de més de 800 metres quadrats hauran de romandre tancats si no són d’alimentació o de serveis essencials.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, s’ha referit a la situació actual als hospitals. «Avui hi ha 434 persones ingressades a les UCI per Covid. Això provoca que molts centres hagin de desprogramar proves i intervencions», ha assenyalat. «Les projeccions indiquen que si no prenem mesures contundents en els propers 15 dies, estarem als nivells de finals de març, amb 900 pacients a les UCI, amb tota la tensió al sistema sanitari que això comporta», ha destacat la consellera.

    La previsió és que les mesures anunciades pel Govern entrin en vigor aquesta mateixa nit, amb una durada de 15 dies. Restriccions vigents com el tancament de bars i restaurants o de centres d’estètica es mantenen. Es contempla, però, que es pugui dur a terme el servei a domicili fins les onze de la nit, en comptes de fins a les deu.