El 25 de novembre del 1960 les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal van ser assassinades per ordre del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo. El 1981, al primer dels Encuentros Feministas de América Latina y el Caribe (EFLAC), es va escollir el dia com a data assenyalada per a commemorar les violències a què estan subjectes les dones per qüestió de gènere.
El 1999 l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) també va adoptar l’aniversari de l’assassinat de les Mirabal com al Dia Internacional per a l’Eliminació de Violència contra la Dona. A la resolució la definia com «tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un mal o patiment físic, sexual o psicològic, així com les amenaces d’aquests actes».
Les peticions d’ajuda als serveis d’assistència a víctimes ha estat un 57,9% superior a causa del confinament domiciliari
Aquest any es compleixen seixanta anys de la mort de les germanes opositores al règim dictatorial de Trujillo i així ho recorda Carla Vall, advocada penalista, criminòloga i formadora que s’ha encarregat del manifest unitari per al 25N a Catalunya. «Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a erradicar les violències masclistes«, defensa Vall en un escrit al qual s’hi han adherit la Generalitat, la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.
«Els temps segueixen canviant i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. Ens cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat», continua el manifest. El text avisa de noves formes de violència, com ara les que es donen en línia: «Està afectant moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading [difusió de fotos de contingut sexual sense permís]».
El manifest unitari català envia un record a totes les dones «que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació, a les que han pogut escapar«. Però també, i sobretot, «a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari». El text també interpel·la als homes que hi estan en contra i en coneixen d’altres que l’exerceixen: «És hora que us en feu responsables i intervingueu». Als agressors, el comunicat encarregat a Carla Vall els recorda que «no hi haurà espai per a la impunitat».
Confinament i violències les 24 hores
El 25 de novembre del 2020 no només és una data especialment destacada pel 60è aniversari de l’assassinat de les germanes Mirabal. Ho és també perquè la diada coincideix amb la segona onada de la pandèmia mundial per la Covid-19, una malaltia que ha tingut un efecte directe en la realitat de les violències masclistes. «Els darrers mesos han estat absolutament durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com ho seran els que vindran mentre duri la pandèmia», apunta el manifest unitari català.
El text reflexiona sobre la paradoxa en què les llars, suposat espai segur per a les persones, no ho han estat per a les dones que pateixen violències masclistes: «Per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència». Contràriament a la creença comuna, «el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que allò que ens havien ensenyat com a refugi pot ser l’espai més perillós per a nosaltres», reflexiona.
Fins al 25N, vuit dones han estat assassinades a Catalunya a conseqüència de la violència masclista
El text encarregat a Carla Vall assegura que durant els mesos de confinament domiciliari «qui volia exercir control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil» perquè «als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis». La reducció de la xarxa social i de l’activitat habitual de les dones a causa de les restriccions de moviments són alguns dels motius que han dificultat el suport a les víctimes de violències masclistes.
Un 60% més de trucades al 061
La situació expressada al manifest unitari es confirma amb les dades que, des de fa uns anys, registren els feminicidis i les altres violències vers les dones. El servei telefònic que atén les dones que són víctima de violència masclista, el 061, va rebre el mes d’abril un 61% més de trucades aquest any respecte de l’anterior. El mes de maig l’increment va ser del 41% i el juny del 39%. Des de llavors i fins a l’octubre ha registrat més trucades que l’any anterior, però amb un creixement no tan destacat, fruit de la parcial tornada a la normalitat social.
Amb tot, el telèfon no era útil per a moltes dones que pateixen violències a casa, ja que durant el confinament estricte era molt difícil aconseguir un moment d’intimitat per a poder trucar sense que l’agressor se n’adonés. Per això l’increment de les consultes en línia va arribar a créixer un 457%, segons reportava el govern espanyol a meitat del mes de juny.
El servei d’atenció emocional i psicològica via Whatsapp, que va entrar en funcionament el 21 de març, va rebre en un el primer trimestre de pandèmia un total de 2.580 consultes. En global, el nombre de peticions d’ajuda als diferents serveis d’assistència a víctimes de violència de gènere va ser un 57,9% en comparació amb els mateixos dies de l’any 2019.
Amb tot, les consultes i demandes d’ajuda no sempre s’han traduït en denúncies a les dependències policials. Les dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere de l’Institut Català de les Dones reporten 9.621 denúncies fins al tercer trimestre del 2020, el que representa un augment de l’1,43% respecte de l’any anterior.
Quant a l’última de les violències masclistes, els feminicidis, les dades a Catalunya mostren una tendència estable. Fins al 25N, vuit dones han estat assassinades a Catalunya a conseqüència de la violència masclista. D’elles, només una havia registrat una denúncia prèvia contra l’agressor. La dada de decessos és la mateixa que la del 2019, 2017 i 2016 i inferior a la del 2017, quan van ser set les dones mortes per violència de gènere. Al global de l’Estat són 41 les dones assinades per un crim masclista aquest any, que s’uneixen a la llista de 1.074 vides perdudes des que el 2003 es van començar a comptabilitzar de forma específica.
L’Institut Català de les Dones reporta un aspecte positiu en els registres de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, que han patit «una disminució important en la tendència respecte de l’any anterior». Fins al tercer trimestre del 2020 s’havien registrat 1.170 tipus penals com agressions, abusos o assetjaments sexuals. L’Institut avisa, però, que la disminució és «possiblement derivada de la situació de confinament obligat».