Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Dos llibres per arribar a les arrels de les violències masclistes

    Un relat vital des de l’òptica de les ulleres liles és la darrera obra de Gemma Lienas. La filòsofa i escriptora barcelonina publica, pels volts del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista, ‘Derechos frágiles. Autobiografía de una generación de mujeres‘ (Editorial Octaedro, 2020). L’obra analitza, des de l’òptica personal de l’activista feminista, els diferents esdeveniments de la lluita d’alliberament de les dones en el context polític i social de l’estat espanyol.

    «Des de la mirada d’una nena que va néixer a principis dels cinquanta del segle XX, que va ser dona jove a la Transició i primers anys de la democràcia i gran en l’època dels atacs organitzats contra el feminisme», Lienas també fa un viatge retrospectiu per situar el moviment feminista espanyol en el seu primer moment d’eclosió, fa gairebé un segle i abans que el Franquisme eliminés drets reconeguts durant la II República com el divorci o la declaració d’igualtat davant la llei dels dos gèneres.

    ‘Derechos frágiles. Autobiografía de una generación de mujeres‘ s’afegeix a l’extensa obra de temàtica feminista que ha desenvolupat Lienas en la seva carrera artística. La barcelonina explicava, en una entrevista al CatalunyaPlural durant el confinament, que escriu perquè és una forma més de fer política: «Transmet idees, i potser així arribo a molta més gent que de l’altra manera», deia en comparació amb el seu breu pas per la política institucional com a diputada al Parlament.

    Anàlisi a fons de la realitat de les violències masclistes

    Un altre llibre per commemorar el 25 de novembre és ‘Sexisme: la violència de les mil cares’, escrit per Julia Sousa Poza i publicat per l’Editorial Octaedro i la Fundació Periodisme Plural el 2019.

    «L’autora resumeix de forma molt entenedora un seguit d’aspectes bàsics de la qüestió: què és la violència de gènere, per què persisteix el sexisme en la societat, el perfil de la dona maltractada i les conseqüències del maltractament en la seva vida o les característiques del maltractador», avança al pròleg la sociòloga, filòsofa i exdirectora de l’Institut de la Dona, Marina Subirats.

    L’especialista continua: «No n’hi ha prou que el llegeixin les dones: també, i potser fins i tot de forma més necessària, ho haurien de fer els homes». No en va, l’autora de l’obra reflexionava en una entrevista al CatalunyaPlural: «Qualsevol home ‘progre’ dirà que no és masclista, però, i si rasquéssim una mica?».

    ‘Sexisme: la violència de les mil cares’ és una anàlisi detallada dels motius i la realitat de les violències contra les dones. La periodista Sousa Poza dissemina problemàtiques com ara l’esquema del patriarcat i la masculinitat sobre el qual es construeix la societat, els mites al voltant de la violència de gènere, les eines d’ajuda i protecció a les víctimes del maltractament o la situació dels infants que queden orfes fruit dels feminicidis.

  • El Parc Taulí participa en un projecte europeu de suport al benestar i la integració de les persones transgènere víctimes de violència

    El Parc Taulí ha estat escollit per formar part del projecte europeu SWITCH, un projecte que dóna suport al benestar i a la integració de les persones. L’objectiu del projecte es centra en la millora del coneixement i sensibilització de necessitats de persones transgènere i intersexuals (TI), l’equitat en salut d’aquestes persones, així com la sensibilització de la població sobre aquestes qüestions.

    Es tracta d’un projecte finançat per la Comissió Europea sota el programa “Drets, Equitat, Ciutadania” en el qual estan involucrats set centres col·laboradors de tres països de la Unió Europea: Itàlia (Perseo SpA Social enterprise, Paradigm, Research and Psychology of the Onlus community i Local Health Unit of Reggio Emilia) i República Txeca (Transparent Zs and Narodni Ustav Dusevniho Zdravi). Pel que fa el territori espanyol, la Fundació Parc Taulí juntament amb el consorci LIPA NET – Mirada Local lideren el projecte.

    Per aconseguir els objectius del projecte es promocionaran serveis per atendre adequadament a les persones transgènere i intersexuals supervivents de violència, millorant les competències professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i l’atenció primària en general (medicina familiar, pediatria…).

    Per fer-ho, els professionals que estan en contacte amb les persones transgènere i intersexuals rebran diferents formacions relacionades amb identitat de gènere, així com en temes més específics, amb la finalitat de gestionar adequadament l’atenció integral i holística a aquestes persones.

    Els professionals del Parc Taulí que participen en el projecte SWITCH són Narcís Cardoner Álvarez, Carme Espelt Anfruns i Ximena Goldberg Hermo, de l’àrea de recerca en Neurociències i Salut Mental.

  • La vacuna d’Oxford i AstraZeneca reporta una eficàcia del 70%

    AstraZeneca ha comunicat que la seva vacuna contra la Covid-19, desenvolupada juntament amb la Universitat d’Oxfort, ha mostrat una eficàcia mitjana del 70%. Es tracta dels resultats provisionals dels assajos clínics en la fase 3, que s’han fet al Regne Unit i al Brasil, on han participat més de 20.000 voluntaris d’ambdós països.

    Els investigadors d’AstraZeneca han explicat que la vacuna «és eficaç en prevenir que moltes persones emmalalteixin i s’ha demostrat que funciona bé en diferents grups d’edat». Tal com assenyala la companyia en un comunicat, la vacuna consta de dos dosis amb un mes de diferència i ha mostrat un 90% d’eficàcia amb mitja dosis en un grup d’estudi i un 65% d’eficàcia després de la segona dosis en un altre grup, fet que dona una eficàcia mitjana del 70%.

    Aquesta xifra se situa per sota dels resultats anunciats per Pfizer i BioNTech i Moderna que asseguren que l’eficàcia que les seves respectives vacunes protegeixen en un 95% dels casos estudiats. No obstant, segons anuncia AstraZeneca, la vacuna pot ser emmagatzemada i transportada a una temperatura d’entre 2 i 8 graus centígrads i conservar-se durant sis mesos, mentre que les vacunes de Pfizer i Moderna s’han de guardar en temperatures sota zero.

    Així mateix, la farmacèutica anglosueca ha comunicat que la seva vacuna ha sigut ben tolerada pels participants i que no s’ha reportat cap cas grau de Covid que hagi requerit d’hospitalització.

    El Ministeri de Sanitat espanyol preveia a l’octubre que per a desembre arribarien les primeres dosis d’aquesta vacuna, gràcies al contracte de compra que la Unió Europea va signar amb AstraZeneca. L’estat espanyol ha encarregat 31,5 milions de dosis i es preveu que els primers tres milions estiguin disponibles a partir de desembre per a la població de major risc.

  • Vint anys de l’assassinat d’Ernest Lluch

    Va passar el 21 de novembre de l’any 2000, fa vint anys. Ernest Lluch, a l’edat de 63 anys i ja retirat de la seva vida política, va ser assassinat per ETA al pàrquing de casa seva. Lluch va ser el primer ministre de Sanitat socialista, durant el govern de Felipe González, i la seva aportació més important va ser la d’impulsar l’aprovació de la Llei General de Sanitat, coneguda com a Llei Lluch. L’aprovació d’aquesta llei va ser molt laboriosa i Ernest Lluch es va haver d’enfrontar amb el seu propi partit, el govern i el col·lectiu mèdic. Lluch va aconseguir que el mes d’abril de 1986 les Corts aprovessin la Llei. Dos mesos després, el juny de 1986 es van convocar eleccions, i va deixar de ser ministre. Lluch no va poder portar a termini l’aplicació de la Llei General de Sanitat i ho van fer els ministres que el van succeir.

    La Llei, encara vigent substancialment, abordava dos reptes importants que derivaven de la mateixa Constitució espanyola de 1978. D’una banda, la necessitat de fer efectiu el reconeixement constitucional del dret de tots els ciutadans a la protecció de la salut, dret que requereix que els poders públics adoptin les mesures necessàries per poder-lo satisfer. D’altra banda, afrontar la institucionalització territorial de l’Estat i el procés de transferència de l’assistència sanitària a les Comunitats Autònomes.

    En aquest sentit, la innovació més important de la Llei Lluch va ser la universalització de l’atenció sanitària, és a dir, que el dret a l’assistència pública estigués vinculat a la ciutadania i no a la condició de beneficiari de la Seguretat Social. Malgrat aquesta proclamació, va ser molt difícil portar-ho a la pràctica i 30 anys després encara no s’ha assolit plenament el gran propòsit de la Llei. La Llei dibuixava un escenari en què totes les Comunitats Autònomes gestionessin els serveis sanitaris, però les transferències a les Comunitats Autònomes varen durar més de vint anys. També s’establia un Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut que ha tingut un funcionament poc conegut però que, arran de la pandèmia de la Covid-19, ha adquirit protagonisme i ha servit per coordinar entre les Comunitats Autònomes mesures de prevenció i restriccions de mobilitat.

    A més de la seva acció al capdavant del Ministeri de Sanitat en aquells anys, Ernest Lluch va tenir una llarga trajectòria política en la lluita contra el franquisme i en els primers anys de la Transició Democràtica en l’òrbita del PSC. Després d’abandonar la primera línia política el 1986, va retornar a la docència universitària, on era catedràtic d’Història Econòmica a la Universitat de Barcelona.

  • «El autismo», una guia per comprendre i abordar el TEA en plena pandèmia

    Els efectes de la Covid-19 es converteixen en un desafiament afegit per als nens i nenes amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Amb la pandèmia, es fa més complicat rebre les teràpies necessàries, practicar el distanciament social i readaptar-se després de la interrupció de les rutines diàries. En aquest context, l’investigador i divulgador científic José Ramón Alonso i la psicòloga Irene Alonso Esquisabel acaben de publicar el llibre El autismo (Shackleton Books), una guia per comprendre i abordar el TEA en plena pandèmia.

    José Ramón Alonso és doctor en neurobiologia, catedràtic de la Universitat de Salamanca i investigador principal de l’institut de neurociències de Castella i Lleó, i ha publicat nombrosos llibres relacionats amb l’autisme. Per la seva banda, la psicòloga Irene Alonso Esquisabel és autora de diversos llibres sobre anorèxia, neurociència i autisme.

    El llibre El autismo, basat en investigacions científiques recents de laboratoris de tot el món, està dirigit tant a familiars de persones amb autisme com a metges, personal educatiu o psicòlegs, entre altres col·lectius. Es tracta d’un manual que intenta donar una visió panoràmica i transversal del que implica l’autisme: les seves causes, les seves implicacions genètiques, els mètodes de diagnòstic i, fins i tot, els tractaments i les teràpies més efectives.

    «Per primera vegada hem aconseguit unir en una mateixa publicació gran part de les reflexions necessàries per abordar el trastorn de la manera més pràctica i propera possible en un moment de vital importància per a aquest col·lectiu», explica José Ramón Alonso, un dels investigadors en neurociència més reconeguts tant a Europa com als Estats Units. Tal com explica, «hem de facilitar el màxim la incorporació i inclusió real d’aquests nens a la vida el més aviat possible, ja que es calcula que gairebé el 70% d’ells pateix assetjament a l’escola».

    L’investigador es refereix també a que «durant molt temps es va acusar mares i pares de ser els causants de l’autisme, pel tipus d’educació impartida». Tot i això, Alonso destaca que en els darrers anys s’ha millorat molt el coneixement sobre l’autisme. I és que l’increment de casos detectats i diagnosticats d’autisme en els últims anys s’ha produït, a més de per un increment de les eines i proves de diagnòstic, gràcies a una major sensibilització per part de la societat i la comunitat científica.

  • Gràcies!

    Aquesta Revista és vostra. De la comunitat sanitària. Com El Diari de la Sanitat. I les primeres línies són per donar-vos les gràcies. Els metges i metgesses, les infermeres i infermers, el personal auxiliar, el de neteja…, tots els que heu viscut en primera línia el combat contra la Covid-19 heu resistit; ens heu curat i cuidat fins al límit de les vostres forces, físiques i emocionals. Per això entenem aquesta revista com un testimoni de la vostra lluita i com un acte d’agraïment i homenatge.

    L’única bona notícia que ens han deixat aquests temps tan difícils és que heu resistit. Gràcies al ‘factor humà’. Al compromís dels professionals. A la vostra capacitat de curar i de cuidar. De salvar vides, o d’acompanyar-les fins al final quan la medicina ja no hi podia fer res més. Amb l’immens desgast emocional d’haver gestionat el dolor dels pacients que han hagut de donar l’últim adéu a la família a través vostre.

    Els professionals del sector sanitari també heu estat víctimes de la falta de mitjans de protecció. I de la manca de recursos després d’aquelles retallades de fa deu anys, que no s’han fet revertir mai. Recordem la frase de Winston Churchill quan, referint-se als pilots de la RAF, va dir: «Mai tanta gent els ha degut tant a tan pocs». Ara podem dir el mateix del personal sanitari que ha lluitat, en condicions extremes, per salvar-nos. Alguns, deixant-hi també la vida.

    Els hospitals van ser capaços d’adaptar-se a l’emergència en un temps rècord. L’atenció primària va complir la seva funció millor que mai, tractant molts pacients a casa i aconseguint preservar el sistema del col·lapse. Ens expliqueu que la vostra millor recompensa ha estat l’alta d’un malalt després de setmanes de combat a l’UCI. És una alegria compartida per tots. El fruit d’un treball col·lectiu. Podria ser una bona metàfora de la solidaritat necessària per superar, junts, la pandèmia i la crisi econòmica i social.

    Sempre tindreu en la memòria els dies de l’any 2020 en què vau lluitar contra el coronavirus i la ciutadania sortia cada dia a les 8 del vespre per aplaudir-vos. Però temeu l’oblit quan hagi passat l’emergència. Per això insistiu tant en la necessitat de reforçar la sanitat pública. De fer revertir les retallades de personal i de recursos. De dotar de mitjans els hospitals i l’assistència primària. De canviar el model fallit de les residències de gent gran.

    La principal fortalesa a l’hora de fer front al coronavirus és disposar d’un sistema sanitari eficient, amb professionals entregats i amb prou recursos. I d’una ciència potent. El combat contra el coronavirus hauria de servir per recordar que una sanitat universal i avançada és imprescindible a l’hora de garantir l’equitat i la justícia social i per tenir possibilitats de vèncer amenaces globals com la que afrontem ara. Després de la batalla, serà el moment de recordar-ho i de tornar a posar la sanitat pública al lloc que mai no hauria d’haver perdut.

    Nosaltres seguirem aquí. Al vostre costat. Com fem des de l’any 2016, quan a la Fundació Periodisme Plural vam posar en marxa El Diari de la Sanitat. Vam néixer amb la voluntat de fer un periodisme independent i lliure al servei de la comunitat que lluita en primera línia per defensar un dret tan essencial com és l’assistència sanitària. Vam néixer per escoltar la vostra veu. Reclamàveu més temps, més recursos, més implicació de la societat i durant molts anys heu estat patint retallades i silencis. I, malgrat tot, quan va esclatar l’emergència més greu de les nostres vides, heu donat un exemple de coratge i eficiència que no oblidarem mai. Gràcies!

  • El Diari de la Sanitat publica una revista en homenatge als sanitaris que planten cara a la pandèmia

    El Diari de la Sanitat, editat per la Fundació Periodisme Plural, publica la Revista DS, una publicació de 160 pàgines en la qual es reconstrueix la lluita de la comunitat sanitària contra el coronavirus. La revista recull l’experiència dels diferents professionals implicats, des del personal d’ambulàncies, d’atenció primària, de les residències i dels centres sociosanitaris fins als professionals dels hospitals.

    La publicació en paper posa l’accent especialment en les vivències dels sanitaris, que s’enfronten a un doble combat: el de cuidar i curar als malalts, i el d’autoprotegir-se, ells i les seves famílies. També aprofundeix en la transformació experimentada pels hospitals i pels centres d’atenció primària per tal d’afrontar l’emergència.

    La Revista DS incorpora part de la molta informació que va omplir les pàgines digitals d’El Diari de la Sanitat al llarg dels moments més crítics de la primera onada de la pandèmia. Aporta peces de tots els gèneres periodístics, com són articles d’opinió, anàlisi, reportatges i entrevistes a referents professionals de la comunitat sanitària. A partir d’ara, la Revista DS es publicarà periòdicament per fixar, en paper i format llibre, el periodisme que ja fa El Diari de la Sanitat en l’àmbit digital.

    Què inclou la revista?

    La publicació està distribuïda en sis grans àrees: ‘A primera línia’, ‘La gran transformació’, ‘El combat professional’, ‘El repte científic’, ‘Veus de l’experiència’ i ‘Per fer memòria’. A la secció ‘A primera línia’, metges i metgesses, infermers i infermeres, estudiants de darrer curs, personal d’ambulàncies i personal de les residències ens expliquen com van viure de primera mà l’inici de la pandèmia i la seva evolució. ‘La gran transformació’ aglutina la metamorfosi que van experimentar els principals hospitals catalans i els centres d’atenció primària amb l’inici de l’alerta sanitària.

    A ‘El combat professional’ parlem de les condicions laborals dels sanitaris i dels efectes de les retallades en la situació actual del sistema sanitari. I ho fem amb veus molt rellevants dins de la comunitat sanitària, com Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, la presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat, i Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

    El ‘Repte científic’ recull una anàlisi profunda de la carrera per aconseguir la vacuna contra la Covid-19, una cursa sense precedents. A ‘Veus de l’experiència’ recollim entrevistes en profunditat al voltant de la pandèmia que ens aporten reflexions d’importants figures del sector sanitari, com Miquel Vilardell, Montserrat Busquets, Vicky Fumadó, Joan-Ramon Laporte o Miquel Porta. Finalment, a ‘Per fer memòria’ recordem epidèmies passades que van marcar profundament a la humanitat.

    Com puc aconseguir-la?

    El Diari de la Sanitat va néixer l’any 2016 de la mà de la Fundació Periodisme Plural amb la voluntat d’exercir un periodisme independent al servei de la comunitat sanitària. Som una Fundació implicada en la defensa del dret universal a la salut, però només podem seguir fent la nostra feina amb la vostra ajuda. Per aconseguir la Revista DS només cal que et facis subscriptor/a d’El Diari de la Sanitat a través d’aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú. La publicació, a més, es podrà comprar directament, per un preu de 20 euros, a qualsevol botiga Abacus.

    La Revista DS constitueix un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i seguirem estant al costat de tots els professionals del sector. Perquè volem ser la vostra veu, la veu que us mereixeu.

  • Moderna anuncia una eficàcia del 95% de la vacuna contra la Covid-19

    La farmacèutica estatunidenca Moderna, que està fabricant una de les onze vacunes que es troben a l’última fase d’assajos previs a la comercialització, ha notificat que el seu vaccí proporciona una eficàcia del 94,5%.

    L’empresa assegura que «l’assaig ha complert els criteris estadístics especificats en el protocol d’estudi per a l’eficàcia» amb un resultat d’efectivitat del 94,5%. Dels 30.000 participants de l’estudi, 95 han contret la malaltia fins al moment. D’aquests, 90 havien rebut un placebo i només cinc el projecte de vacuna. D’entre els onze casos més greus, cap d’ells havia rebut el vaccí contra la Covid-19.

    L’empresa assegura que «l’anàlisi suggereix un perfil de seguretat i eficàcia àmpliament coherent en tots els subgrups avaluats». Es refereixen al fet que d’entre els 95 infectats hi havia una quinzena de persones d’edat avançada i una vintena d’origen ètnic no blanc, incloent-hi llatins, negres o asiàtics.

    Amb tot, “l’assaig continuarà acumulant dades addicionals rellevants per a la seguretat i l’eficàcia, fins i tot després de presentar una autorització d’ús d’emergència”. Tot plegat fins que s’arribi als 151 casos de positius de Covid-19 i «un seguiment mitjà de més de dos mesos». “Moderna també té previst presentar sol·licituds d’autoritzacions a les agències reguladores mundials”, afegeix al comunicat.

    Quant a la distribució de la vacuna, que requereix dues injeccions en un període de temps d’un mes, «a finals de 2020 la companyia espera tenir 20 milions de dosis per als EUA». Preveu fabricar-ne entre 500 milions i un bilió a nivell mundial durant l’any 2021.

    La tercera en set dies

    L’anunci de Moderna és el tercer en la darrera setmana, després que dilluns passat el projecte estatunidenc i alemany de Pfizer i BioNTech fos el primer a avançar una part dels resultats de la fase 3. El 90% d’efectivitat que garantien va ser superat poques hores després per Rússia, que va assegurar que la vacuna Sputnik V mostra una eficàcia del 92% vers el placebo.

    Amb tot, les dades russes són a partir de només vint participants de l’estudi que van contraure la malaltia, enfront dels gairebé cent de Pfizer-BioNTech i de Moderna. Sigui com sigui, cap dels tres avenços ha estat publicat en una revista científica i es tracten únicament de comunicats empresarials o estatals tenint en compte els resultats parcials de la darrera fase d’anàlisi clínica.

    Una distribució més senzilla

    Un factor diferencial de la vacuna que prepara Moderna, i molt beneficiós en comparació amb la de Pfizer i BioNTech, és que la primera vacuna requereix un mecanisme de conservació relativament senzill.

    «Es manté estable» entre temperatures de 2 a 8 graus centígrads, «la temperatura d’una nevera estàndard o mèdica, durant trenta dies», assegura la companyia. Al comunicat explica que per tal que la validesa es mantingui durant mig any cal conservar-la a -20ºC. El director d’operacions tècniques i qualitat de Moderna, l’espanyol Juan Andrés, assegura que són unes condicions “que es troben habitualment en els congeladors i refrigeradors farmacèutics fàcilment disponibles”.

    Andrés afegeix que “és un desenvolupament important i permetria una distribució més senzilla i una major flexibilitat per facilitar la vacunació”. En efecte, suposa un avenç respecte de les condicions que, en un principi, demana la vacuna de Pfizer i BioNTech, que ha d’emmagatzemar-se entre setanta i vuitanta graus negatius.

  • Metges de Catalunya, a Vergés: “L’alternativa a Ferrovial és una sanitat pública forta i dotada de pressupost suficient”

    El sindicat Metges de Catalunya critica que el Departament de Salut que hagi prorrogat un altre any el contracte amb l’empresa privada Ferrovial per continuar gestionant el servei telefònic 061/Salut Respon a canvi de 10 milions i mig d’euros i que no es plantegi revertir el contracte que té subscrit amb una filial d’aquesta multinacional amb ànim de lucre, per valor de 17,6 milions d’euros, pel servei de rastreig de contactes de persones contagiades pel coronavirus.

    La consellera de Salut, Alba Vergés va confirmar aquest dijous que Ferrovial continuarà oferint aquests serveis, al·legant que “no podem desfer una feina que s’està fent, fins que no hi hagi una alternativa”. La mateixa consellera i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, van reconèixer fa cinc mesos que l’executiu català s’estava replantejant els contractes signats amb aquesta empresa multinacional i, fins i tot, van negar que fos un error rescindir la relació contractual.

    El Parlament va aprovar en aquell moment amb els vots favorables dels dos partits de govern, ERC i JxCat, una moció de la CUP, en què s’instava la Generalitat a cancel·lar de forma immediata el contracte del Departament de Salut amb l’empresa Ferrosal, filial de Ferrovial, pel seguiment dels contactes de les persones positives de Covid-19.

    El sindicat mèdic considera que l’alternativa a Ferrovial no cal anar-la a buscar a fora, sinó que la solució passa per tenir una “sanitat pública forta i dotada de pressupost suficient”, per poder assumir aquests serveis actualment privatitzats. “La consellera de Salut ha perdut una nova oportunitat per deixar de col·laborar amb empreses amb ànim de lucre i recuperar per a l’àmbit públic la gestió del 061 i del rastreig de contactes de Covid-19”, assenyalen des del sindicat.

  • Identifiquen nous marcadors de la proteïna tau per detectar la fase preclínica de l’Alzheimer

    Un estudi internacional liderat pel centre d’investigació de la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), impulsat per la Fundació “la Caixa”, ha analitzat una sèrie de nous biomarcadors de la proteïna tau fosforilada (o p-tau, el seu acrònim en anglès), que és un dels segells distintius de l’Alzheimer, per esbrinar si també són capaços de detectar la fase preclínica de la malaltia.

    Els resultats de l’estudi mostren que alguns dels biomarcadors que recentment han estat descrits per diagnosticar l’Alzheimer en fase de demència també poden detectar la fase inicial de la malaltia en el plasma sanguini i en el líquid cefalorraquidi.

    “Les nostres troballes obren la porta a desenvolupar noves formes de detectar la fase preclínica de l’Alzheimer i a enriquir la selecció de participants per a estudis d’intervenció o observacionals dirigits a aquesta fase asimptomàtica de la malaltia», assenyala el Dr. Marc Suárez Calvet del BBRC, primer autor de l’estudi.

    En aquest sentit, el Dr. Thomas Karikari, colíder de l’estudi de la Universitat de Göteborg, assenyala que “una de les possibles vies per millorar l’èxit del desenvolupament de fàrmacs per tractar l’Alzheimer és provar-los en persones que estiguin a l’inici de la fase preclínica, quan es produeixen canvis molt subtils en el cervell que són molt difícils de mesurar. Les nostres troballes mostren també el potencial de les eines altament sensibles que hem desenvolupat per avançar en la detecció precoç i en els assajos clínics de la malaltia”.

    L’estudi s’ha publicat a la revista científica EMBO Molecular Medicine, i ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat de Göteborg, l’Hospital del Mar i Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES, en castellà).

    El paper de la proteïna tau

    Molts anys abans de l’inici dels símptomes de l’Alzheimer, en el cervell es produeixen dos esdeveniments neuropatològics que actualment confirmen el diagnòstic de la malaltia: la formació de cabdells neurofibril·lars de la proteïna tau, i l’acumulació de plaques de la proteïna beta amiloide.
    La proteïna tau agregada als cabdells que es formen al cervell està anòmalament hiperfosforilada en el transcurs de la malaltia d’Alzheimer. Una de les formes més esteses per a detectar-la, tant en la fase preclínica com quan ja existeixen símptomes, és mitjançant la mesura del biomarcador ‘p-tau181’ en el líquid cefaloraquídic.

    Els últims mesos han sortit a la llum diferents estudis que apunten al fet que es pot diagnosticar l’Alzheimer i definir el grau de la malaltia mitjançant l’anàlisi d’altres biomarcadors de la proteïna tau. La finalitat d’aquest estudi ha estat comprovar si aquests nous biomarcadors descoberts també són efectius per detectar la fase preclínica de la malaltia.

    Avenços en el diagnòstic

    La investigació s’ha dut a terme sobre 381 participants de l’Estudi Alfa + del BBRC, impulsat per la Fundació “la Caixa”. Aquests participants tenen entre 45 i 75 anys, en la seva majoria són descendents de persones amb Alzheimer, i acudeixen periòdicament al BBRC per realitzar-se proves clíniques. Els participants no tenen alteracions cognitives, però alguns sí que presentaven biomarcadors associats a la fase preclínica de la malaltia. Els investigadors han pogut analitzar la presència d’aquests nous biomarcadors de la proteïna tau i contrastar-la amb mesuraments d’altres biomarcadors en mostres de líquid cefalorraquidi, sang i proves de neuroimatge.

    Els resultats de la investigació han revelat que els biomarcadors p-tau181, p-tau217 i p-tau231 serveixen per detectar la fase preclínica de l’Alzheimer, inclús quan tan sols es detecten canvis molt subtils en la patologia de la proteïna beta amiloide. De la mateixa manera, són capaços de diferenciar els participants amb patologia amiloide i sense. El Dr. Suárez-Calvet remarca que el biomarcador detectat en sang “pot canviar en els pròxims anys la pràctica clínica, ja que permetrà millorar el diagnòstic dels pacients amb la malaltia d’Alzheimer, tant en la seva fase asimptomàtica com simptomàtica”.

    “La nostra investigació suggereix que en la fase preclínica de la malaltia d’Alzheimer es produeixen canvis molt aviat en el metabolisme de tau, després del canvi del metabolisme de la proteïna beta amiloide. Per tant, això suggereix el potencial paper de la proteïna tau com a diana terapèutica inclús per la prevenció de la demència associada a l’Alzheimer”, explica el Dr. José Luis Molinuevo, impulsor del Programa de Prevenció de l’Alzheimer del BBRC i autor principal de l’estudi.