Autor: Redacció

  • El 87% dels ‘grups bombolla’ confinats no registren cap més contagi

    Des de l’inici de curs, s’han realitzat més de 35.000 tests PCR a població en edat escolar, concepte que va des del primer cicle d’educació infantil a la secundària postobligatòria. La major part d’aquests tests els han realitzats els equips mòbils o els Centres d’Atenció Primària quan en un centre educatiu s’ha detectat algun positiu. I una altra part s’han fet en cribratges a centres situats en poblacions o barris on la situació epidemiològica és elevada. Amb l’anàlisi del que s’ha fet fins ara, però, ja es pot dir que la incidència del virus a les escoles és mínima, segons el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, que com cada setmana compareix davant dels mitjans amb la secretària d’Educació, Núria Cuenca, per fer balanç de la situació.

    “No podem dir que la situació epidemiològica a Catalunya estigui millor ara que fa dues setmanes, quan va començar el curs, però en tot cas això no és culpa de les escoles”, ha afirmat Ramentol. Així, només en el 13% dels casos de grups bombolla que han estat confinats s’ha detectat un segon positiu a dins del grup un cop s’ha fet el test PCR als companys i companyes de l’alumne que havia originat el confinament. I en la major part de casos, només s’ha detectat un contagi.

    Una altra dada que ha exposat Ramentol per reforçar la idea de la seguretat de les escoles és que, des de l’inici de curs, s’ha fet un percentatge de PCR sobre població en edat escolar que a la població general, la qual cosa ha fet que en tots els casos (infantil 1r cicle, infantil 2n cicle, primària i secundària) el percentatge de positivitat hagi baixat per sota del 5%, que és el llindar que l’OMS assegura que no s’ha de creuar per assegurar que no hi ha transmissió comunitària. Aquesta baixada es deu al fet que fins el 14 de setembre els tests s’havien fet majoritàriament a infants i joves amb símptomes o que vivien en zones d’especial afectació de l’epidèmia, mentre que a partir del dia 14 s’ha centrat en els grups bombolla on hi havia algun positiu.

    Aquest matí hi havia 1.201 grups confinats, d’acord amb la darrera actualització de la web traçacovid. Aquesta xifra representa que el 98% dels aproximadament 72.000 que es calcula que hi ha a tot el sistema educatiu estan funcionant sense problemes, segons ha volgut subratllar Núria Cuenca. Es tracta d’una xifra que creix dia rere dia, si bé a un ritme lleugerament inferior en els darrers dies, en els quals s’han començat a desconfinar els primers grups que ja han complert els 14 dies de quarantena (encara no s’ha aprovat el canvi als 10 dies, però s’espera que això passi aquesta setmana). A banda, un total de 2.273 alumnes i 259 professors o personal educatiu han donat positiu, xifres que representen encara un percentatge molt baix del total. “Del milió i mig d’alumnes, el 99% no està contagiat, i dels 120.000 docents, no ho estan el 99,83%”, ha explicat Cuenca.

    El cas d’Almenar

    En aquests moments, només hi ha dos centres tancats: dues llars d’infants situats a L’Hospitalet i Almenar. En aquesta població del Segrià es dona la circumstància que s’han registrat 10 casos positius i que hi ha 9 grups i 179 persones confinades, la meitat del centre, però les autoritats sanitàries han considerat que no feia falta tancar-lo perquè “s’ha vist que els contagis venien de fora de l’escola i que per tant es podia contenir la cadena de transmissió amb el confinament dels grups afectats i deixant que la resta continués assistint al centre”, ha explicat Núria Cuenca.

    La secretària general d‘Educació ha avançat que el Departament d’Educació, conjuntament amb el de Salut, la Secretaria General Joventut i la Secretaria General d’Esports ha estat ultimant un protocol, que està previst que aprovi aquest divendres el Procicat, per concretar les indicacions que es van donar el mes de juliol en relació a l’organització de les activitats extraescolars, sortides i colònies. En aquest sentit, ha assenyalat que “és important que aquestes activitats es puguin realitzar com es fa amb l’activitat lectiva, perquè fomenten part del desenvolupament personal dels nostres alumnes i no els podem limitar aquests espais”.

    Cribratges massius i tests serològics

    Dilluns van començar els cribratges escolars a diferents centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. “Uns cribratges que han de permetre detectar l’alumnat i treballadors del centre asimptomàtics amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió de la Covid-19”, segons el Departament d’Educació. El primer dels centres va ser l’Escola Barrufet, amb 404 alumnes als quals se’ls va fer el test PCR, i 64 persones entre docents i personal extern. A l’Hospitalet de Llobregat, les proves es van fer a l’Escola Joaquim Ruyra (460 tests entre alumnat, professorat i altre personal) i a l’Institut Eduard Fontserè (340 tests en total), i aquests dies seguiran a altres centres dels barris de la zona nord, la més densament poblada d’Europa. També es començarà a actuar a centres de Sant Adrià del Besòs. De fet, la intenció és arribar a la xifra dels 500.000 tests fins a mitjans del mes de novembre.

    També dilluns, el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va avançar que s’estaven plantejant afegir el test serològic als alumnes que donin positiu en la PCR, per confirmar si el positiu és a causa de la presència d’anticossos. Això evitaria confinar tot el grup classe, ja que indicaria que la infecció ja ha passat i que per tant aquell infant no ha de fer la quarantena perquè ni pot contagiar-se ni pot contagiar. De fet, aquest cas ja es va donar fa uns dies a Manlleu, quan es va comprovar que un dels 13 alumnes que havien donat positiu ja havia passat la malaltia, i per tant tot el seu grup va poder tornar a fer classe presencial.

    Mendioroz també va avançar que duran a terme el cribratge tant en escoles amb incidència petita de la malaltia com en centres amb una incidència més alta per poder tallar les cadenes de transmissió que més els interessi. El test serològic és una prova més invasiva i per tant s’ha de fer en un CAP, mentre que s’intenta que les PCR els facin equips mòbils que es desplacen als centres. Als del Departament de Salut s’hi afegiran ben aviat els que aportin dues ONG (Creu Roja i Open Arms), a fi d’intentar ser tan ràpids com sigui possible, si bé Marc Ramentol ha volgut restar importància als casos en els quals el test no es fa, per qüestions logístiques, fins alguns dies després que s’hagi detectat el positiu, ja que, segons ha recordat, al marge del resultat de la prova l’aïllament s’ha de fer sí o sí.

  • El Govern aprova un decret perquè les comunitats autònomes puguin contractar 10.000 professionals sanitaris

    El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures que permeten a les comunitats autònomes i als l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) la contractació excepcional de personal facultatiu i no facultatiu per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID- 19, possibilitant la contractació de 10.000 professionals sanitaris.

    El text recull així la possibilitat que es pugui contractar a aquells professionals que, compten amb el grau, llicenciatura o diplomatura corresponent però no tenen el títol d’especialista reconegut a Espanya, per a realitzar funcions pròpies d’una especialitat. Per tant, es podrà contractar, a qui hagin realitzat les proves selectives de formació sanitària especialitzada en la convocatòria 2019/2020, que han superat la puntuació mínima però no han resultat adjudicataris de plaça.

    També es podrà contractar els professionals sanitaris que compten amb un títol d’especialista obtingut en un Estat no membre de la Unió Europea, sempre que el Comitè d’Avaluació hagi emès l’informe-proposta regulat per llei.

    A més, cada comunitat autònoma pot acordar que el personal d’infermeria i metge especialista estatutari que presti serveis en centres hospitalaris passi a fer-ho als centres d’Atenció Primària de la seva àrea d’influència amb l’objectiu de reforçar-la, sempre quedi garantida l’atenció sanitària en les seves unitats d’origen.

    Així mateix, les comunitats autònomes també podran destinar al personal estatutari de la categoria d’infermeria, metge o pediatre d’atenció primària, de forma excepcional i transitòria, a prestar serveis en els seus hospitals de referència o als hospitals de campanya, si les necessitats ho demanen.

  • El Parc Taulí estudia com identificar i tractar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals dels pacients COVID-19 que han passat per UCI

    L’equip de “Recerca Traslacional en Fisiopatologia Associada al Malalt Crític” de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) està portant a terme un estudi que té per objectiu identificar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals que poden estar patint els pacients COVID-19 que han estat donats d’alta de l’UCI i que, més enllà del seguiment de la pròpia malaltia, també poden requerir de tractament específic, rehabilitació física o cognitiva i suport emocional.

    L’estudi, que ha estat finançant amb una aportació de 180.000 euros del Fons COVID-19 de l’Instituto de Salud Carlos III, està liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí.

    La recerca en pacients COVID-19 es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se’ls està fent un seguiment telemàtic durant un any per tal de poder identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades de la malaltia crítica associada al COVID-19. Més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un un acompanyament individualitzat per part dels especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant el contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.

    Les conseqüències de llargues estades a l’UCI

    Segons els experts, entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a l’UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.

    Durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, i durant els darrers mesos, l’UCI del Parc Taulí de Sabadell ha rebut uns 140 pacients. Les estades a l’UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus.

     

  • Un de cada tres fills de sanitaris ha patit el coronavirus

    L’alt risc a què fan front els sanitaris, exposant-se a la infecció del SARS-CoV-2, no acaba quan la jornada laboral arriba a la fi. Un informe a càrrec de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla conclou que els infants dels facultatius han estat molt exposats a la COVID-19, fins al punt que més d’un terç d’ells ha estat infectat pel virus.

    Transmisió intrafamiliar de SARS-CoV-2 en fills de sanitaris: Un entorn d’alt risc és un treball presentat al I Congrés Nacional COVID-19 i que revela l’alta exposició a què han fet front els infants fills de professionals del món sanitari al llarg de la pandèmia.

    Un 63% dels infants de l’estudi «van presentar un quadre compatible amb COVID-19, 2’6 mesos, de mitjana, abans de la incursió» com a mostra del treball. Un cop realitzades les proves serològiques per a la detecció d’anticossos IgC i d’IgA+IgM, el resultat és clar: la canalla dels professionals de la salut ha estat altament exposada al coronavirus.

    En concret, el 38% dels infants van donar positiu en anticossos IgC, el valor més utilitzat. En «IgM+IgA van donar positiu el 67% dels nens, mentre que el 34% presentava títols positius en les dues determinacions», diuen les investigadores.

    Els resultats de l’estudi són ben diferents de la mitjana espanyola, on des del 15 de maig només s’han reportat 43.159 casos de COVID-19 entre infants dels 0 als 14 anys, segons l’última actualització del Ministeri de Sanitat. Això suposa un minso 0’62% de la població compresa, mentre que entre els fills de sanitari el percentatge s’eleva al 38%. Amb tot, cal matisar que els infants acostumen a tenir menys símptomes i no són objecte de testatges massius, raó per la qual la dada de la població general pot ser poc precisa.

    Entre el 26 i el 31%, asimptomàtics

    L’estudi també revela que, d’entre els 47 infants que van donar positiu en anticossos IgG, un 74% havia presentat “algun tipus de simptomatologia, mentre que un 26% van ser asimptomàtics”. En el cas de l’anticòs IgM, la dada de canalla que no va tenir cap símptoma de COVID-19 creix al 31’7%.

    Un altre aspecte analitzat és la transmissió en funció del progenitor o de l’existència o no de germans. Els resultats mostren que “la taxa de seroconversió quan només el pare havia estat positiu era del 20%, un 38% en el cas de la mare i un 29% en el cas d’ambdós”. Quant al fet de tenir un germà positiu en COVID-19, “s’ha associat amb un resultat positiu en serologia”; donat que el 75% dels infants amb un germà positiu també donaven positiu en serologia. Altrament, “el 85% dels germans de nens negatius van ser negatius”.

    La mostra, de 130 nens i nenes d’un total de 69 famílies, va ser testejada durant el mes de juny. Totes les unitats familiars tenien un membre sanitari amb infecció confirmada pel virus que provoca la COVID-19. A més, en el 49% dels casos estudiats tots dos progenitors havien patit la infecció.

    Alta taxa d’ingrés, baixa mortalitat

    L’estudi de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla es va presentar en el marc d’una taula rodona que va analitzar, de forma específica, l’afectació de la COVID-19 sobre els infants.

    Entre les aportacions hi va haver la de Joan Miquel Pujol Moreno, pediatre resident a l’Hospital Vall d’Hebron, que va presentar els resultats de l’estudi EPICO que buscava caracteritzar l’afectació del SARS-CoV-2 sobre la canalla. A aquests efectes, van analitzar 350 casos d’infants de 51 diferents hospitals de l’Estat. D’aquests, un 83% van requerir hospitalització i un 9% tenien comorbiditats prèvies.

    El diagnòstic de la COVID-19 anava acompanyat en un 38% dels casos de pneumònia o bronquitis, en un 19% de síndrome gripal, un 17% d’ells patien la coneguda com a síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica associada a la COVID-19 i en un 12% dels casos els infants tenien símptomes gastrointestinals.

    Quant al desenllaç, el 28% dels nens i nenes estudiats van requerir oxigen durant una mitjana de quatre dies. El 54% va rebre’l a planta, però el doctor Pujol avisa que un 22%, “un percentatge bastant important” va necessitar un ingrés a les unitats de cures intensives. I d’aquests, un 42% va rebre ventilació mecànica. Amb tot, i si bé hi va haver «complicacions» en el 37% dels casos, només es van registrar quatre defuncions dels 350 infants analitzats (1’1%).

  • Científics espanyols reiteren la necessitat d’una auditoria a la gestió política de la crisi de la COVID-19

    Ha passat un mes i quinze dies des que una vintena d’experts en salut pública i epidemiologia van demanar als diferents governs de l’Estat espanyol que auditessin la seva gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Si bé els alts responsables sanitaris del govern central s’hi van mostrar a favor, l’anàlisi ni ha començat ni s’han posat les bases.

    És per això que els científics han publicat, de nou a la revista The Lancet, una altra carta dirigida als governs autonòmics i el central perquè duguin a terme un examen extern de la seva actuació enfront del coronavirus.

    «La idea de la carta és posar de manifest la necessitat de fer-ho al més aviat possible perquè no torni a passar el mateix que al març», declarava a aquest mitjà Àlex Arenas, físic que ha assessorat els governs català i espanyol i un dels signants d’ambdues cartes.

    Els experts tornen a insistir amb una nova carta a conseqüència del “ressorgiment d’infeccions que està patint Espanya, amb una de les pitjors tendències a Europa». Recorden que a l’agost van “instar el govern central espanyol i els governs regionals a avaluar de forma independent la seva resposta COVID-19 per identificar àrees on cal millorar la salut pública i el sistema sanitari i d’atenció social” i consideren necessari “definir l’avaluació en termes de temps, abast i lideratge”.

    Rapidesa, consens i compromís

    En la segona comunicació, la vintena de científics expressen tres condicions necessàries prèvies a l’estudi i quatre principis sobre els quals s’hauria de sustentar l’auditoria.

    «El primer requisit és la urgència; l’avaluació ha de començar immediatament», opinen, a diferència de l’opinió del govern espanyol. La segona condició és un suport compartit entre organitzacions i partits polítics, especialment a «un país on les tensions polítiques són elevades». Els experts creuen que la seva primera comunicació va generar consens i «els governs l’haurien d’aprofitar». Per últim, veuen necessari que els executius «es comprometin a escoltar les recomanacions de l’auditoria i actuïn en conseqüència».

    Envers les condicions de l’avaluació externa, escriuen: “El primer principi, i el més important, és la independència dels membres del comitè d’avaluació». Afegeixen que els auditors haurien de ser escollits per persones alienes a l’executiu i sense interessos competitius.

    També recomanen que l’auditoria es faci des de la «cultura sense culpabilitat i centrada a proporcionar recomanacions sense repartir la culpa», que l’equip avaluador sigui «equilibrat en gènere i multidisciplinari per promoure una avaluació crítica més àmplia» i que tingui un abast multisectorial, «analitzant els efectes sobre la salut, econòmics i socials amb aportacions del govern central i els autonòmics».

    Salvador Illa li resta urgència

    Preguntat a la Cadena SER per la segona missiva publicada a The Lancet, el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que encara no s’ha fet perquè “estem combatent una pandèmia”.

    El ministre del PSOE ha recordat que el govern de què forma part sempre s’ha mostrat favorable a l’auditoria. Tanmateix, ha preferit restar-li la urgència que exigeixen els experts: «Hem de pensar quan es fa, on es fa i qui la fa. Anem fent. M’he compromès a rebre a alguns dels signants», ha declarat.

    Mig centenar d’organitzacions demanen una resposta coordinada

    La segona missiva publicada a The Lancet no és l’única mobilització científica que demana un canvi en la gestió política en els últims dies. En el marc del I Congrés Nacional COVID-19, 55 societats científiques de l’Estat espanyol que representen més de 170.000 professionals de la salut han signat un manifest unitari en què reclamen «una resposta coordinada, equitativa i basada en l’evidència científica».

    «Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», ja que la pandèmia «ha posat de manifest la necessitat que la ciència jugui un paper més rellevant en l’esfera pública i en la presa de decisions”. Insten la classe política a deslligar-se de «qualsevol altre interès que no sigui el general de la població”. En aquest sentit, afegeixen: “Apel·lem a la responsabilitat dels nostres representants per aconseguir un clima de diàleg i consens”.

    El mig centenar d’entitats signants apel·len a la responsabilitat de «pilars importants pel control de l’epidèmia són els mitjans de comunicació, els líders d’opinió i la societat civil». En una nova crida d’atenció cap als dirigents polítics els recorden que «el greu problema sanitari, social i econòmic originat pel SARS-CoV-2, només podrà ser definitivament resolt amb la disponibilitat d’eines terapèutiques i preventives eficaces», raó per la qual exigeixen «estructures de recerca ben organitzades i dotades dels recursos humans i materials» i recorden que els recursos destinats a Espanya per a la recerca «són molt inferiors als de països del nostre entorn».

  • Els MIR anuncien cinc dies més de vaga: «Arribarem fins al final»

    Els metges interns residents (MIR) de Catalunya s’han concentrat aquest migdia a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona en la tercera jornada de la vaga convocada pel sindicat Metges de Catalunya. D’entre les seves reclamacions, els residents demanen que les jornades laborals siguin de 35 hores setmanals i es compleixin les 12 hores de descans ininterromput després de les guàrdies, així com les 36 de descans setmanal. També reclamen que el 15% de la jornada ordinària es destini a formació no assistencial. A més, exigeixen un increment en el sou base -d’uns 16.000 euros bruts a l’any-, i també un increment de sou de les guàrdies.

    Els sindicat Metges de Catalunya i els representants del col·lectiu MIR es van tornar a reunir el passat dimarts amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals de les empreses sanitàries concertades al Departament de Treball per intentar acordar una sortida a la vaga de residents. Els convocants de l’aturada, però, van tornar a rebutjar la proposta presentada per l’ICS i les patronals, ja que consideren que és «hipòcrita» i continua sense proporcionar «solucions reals» a les demandes dels MIR. Aquest matí les dues parts han tingut una altra reunió, que tampoc ha resultat fructífera. Davant la falta d’acord amb les institucions, els metges interns residents han anunciat cinc dies més de vaga, de dilluns a divendres, la setmana que ve. «Som conscients que la vaga encara perjudicarà més la precarietat del nostre col·lectiu, però arribarem fins al final», assegura Mayer.

    Respecte a la proposta plantejada el divendres passat, el nou document inclou un 1% més de millora retributiva, passant d’un increment del 5% al 6% al gener de 2021, i la possibilitat de percebre la mateixa retribució que els metges adjunts en les jornades de guàrdia a partir les 2.190 hores anuals realitzades. «És intolerable i vergonyós que la millora salarial proposada representi un increment aproximat d’un euro i mig diari», ha denunciat Àlex Mayer, membre del comitè de vaga.

    Pel que fa a les reivindicacions formatives, l’ICS i les patronals asseguren que no tenen competències per introduir modificacions en el programa de formació i insten els MIR a crear una comissió de treball per intentar trobar solucions. Una resposta semblant ofereixen per a les demandes laborals, sobre les quals ofereixen la seva col·laboració per detectar els centres en què no es compleixen els límits legals de jornada i els descansos mínims. Unes mesures que, pel col·lectiu de residents, són «patètiques i completament insuficients». «Demanem millores formatives i laborals, no només en el sou. Les condicions en les quals treballem són vergonyoses, volem poder lliurar quan ens pertoca i tenir les 36 hores de descans ininterromput», assenyala Judit Gil, resident de segon any de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebron. «Estem demanant que ens donin els drets fonamentals que hauria de tenir tothom, que per llei estan estipulats, però no es respecten», afegeix.

    | Èlia Pons

    Seguiment de la vaga

    Segons indica el sindicat Metges de Catalunya, el primer dia de vaga dels MIR dels hospitals i centres d’atenció primària de Catalunya va tenir un seguiment del 92% a Barcelona, un 91% a Girona, un 88% a Lleida i un 90% a Tarragona. En el segon dia d’aturada, les xifres de seguiment es van mantenir en la mateixa línia: un 94% a Barcelona, un 92% a Girona, un 89% a Lleida i un 90% a Tarragona. El Departament de Salut, en canvi, rebaixa les xifres de seguiment de la vaga al voltant del 51%.

    Metges de Catalunya ha qualificat d’»èxit rotund» la jornada de vaga dels MIR i ha llançat un avís al Departament de Salut: «els residents, però també el conjunt de facultatius del sistema, estan farts de bones paraules i falses promeses. Plou sobre mullat i la indignació només s’esvairà amb passos ferms i mesures contundents per recuperar la dignitat de la professió mèdica».

     

  • Una única vacuna serà útil contra totes les mutacions del coronavirus

    Una vacuna contra la COVID-19 serà eficaç contra totes les variacions que hi ha actualment del virus que la provoca, el SARS-CoV-2. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica PNAS i redactat per un ampli grup de científics de la Universitat Tufts, a Boston (Estats Units d’Amèrica).

    El camí cap al tan desitjat profilàctic no està sent fàcil. El projecte en què el govern espanyol i europeu han invertit més pressupost, la vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, ha hagut d’aturar en dues ocasions les proves sobre humans. A més, el col·lectiu expert en la matèria insisteix que, si bé es pot i es reduiran els terminis habituals d’entre dos i quatre anys, no convé forçar el procés en detriment de la seguretat, eficàcia i efectivitat.

    Amb tot, la troballa dels científics de la Universitat Tufts dóna un punt d’esperança en la carrera per trobar la vacuna, o vacunes, contra la COVID-19. Després d’analitzar més de 18.500 seqüències mostrejades del virus des del desembre del 2019 i procedents de 84 estats, conclouen que, fins ara, “la diversitat limitada observada al SARS-CoV-2 no hauria d’impedir que una sola vacuna proporcioni protecció mundial”.

    L’estudi de les més de 18.500 seqüències, expliquen, es basa en «anàlisis filogenètiques, genètiques de poblacions i en bioinformàtica estructural». Les mutacions, com s’ha dit, són escasses: «La majoria de substitucions es van trobar en una sola seqüència, mentre que només el 8’41% van mostrar substitucions en dues o més seqüències», escriuen.

    Això no obstant, asseguren que hi ha dues variacions que s’han expandit notablement, entre elles la mutació D614G a la proteïna S del SARS-CoV-2. Els autors recomanen «un estudi addicional» sobre la variació D614G per la «ràpida difusió» que ha mostrat. Encara així, mantenen que les diferències són minses i «un sol candidat a vacuna hauria de ser eficaç contra els llinatges [del SARS-CoV-2] que circulen actualment».

    La teoria del ratpenat pren força

    Donat que és un factor que «pot interferir amb l’eficàcia de la vacuna», els investigadors han analitzat l’adaptació del SARS-CoV-2 al seu hoste. En aquest procés han trobat que «probablement es deriva d’una ramificació de virus que es troba a la família de ratpenats rinolòfids». De fet, troben una identitat d’aminoàcids superior al 97% entre el virus que causa la COVID-19 i el genoma de ratpenat RaTG13.

    Però les coincidències van més enllà: «Seqüències altrament similars també es van identificar en pangolins de Malàisia», escriuen. Això mostra «la plasticitat dels genomes del coronavirus i la seva propensió a canviar d’hoste», diuen els científics.

  • L’atenció primària, el mur de contenció contra la COVID-19

    A l’Estat espanyol la inversió destinada a l’atenció primària, reivindicada com a cabdal per a la prevenció i control dels brots de coronavirus, s’ha reduït en l’última dècada en un 13’1%. La situació, però, és molt pitjor en el cas de Catalunya, on la baixada arriba al 24’28%. Així doncs, els professionals de l’atenció primària han hagut d’afrontar la pandèmia llastats per una manca de recursos i personal estructurals. Repassem la seva tasca a través de diverses veus del sector.

    Elena Bartolozzi, sobre la importància d’invertir en atenció primària

    Elena Bartolozzi: “Per atendre la crisi i sempre, cal pressupost per l’Atenció Primària”

    Elena Bartolozzi és secretària del Sector Primària ICS de Metges de Catalunya. Van parlar amb ella sobre els reptes i les mancances de l’Atenció Primària. Per Carla Benito

    El CAP Raval Nord com a exemple d’una salut comunitària compromesa amb el barri

    CAP Raval Nord: un mur de contenció de la covid-19 compromès amb el barri

    Des del CAP Raval Nord, expliquen que la situació socioeconòmica de moltes de les famílies que atenen és especialment complicada, i que els serveis socials del barri es troben col·lapsats a causa de l’augment de la demanda arrel de la pandèmia de la covid-19. Per Èlia Pons.

    Meritxell Sánchez-Amat: la proximitat amb el pacient dels professionals de l’atenció primària

    Sánchez-Amat: “Desaprofitar el coneixement de l’AP sobre el pacient és d’una inequitat i ineficàcia brutal”

    Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del FoCAP, valora la situació després d’haver-se aprovat uns pressupostos autonòmics que, després de tres anys sense, no han posicionat a la salut com els seus professionals voldrien. Per Carla Benito.

    Els CAPs, en situació límit

    L’atenció primària, al límit: «La situació és de col·lapse total»

    Els professionals dels CAPs es troben saturats davant l’augment de casos de coronavirus i la falta de personal. Reclamen més recursos, que s’incorporin els reforços necessaris i que hi hagi una major planificació per part de l’administració. Per Èlia Pons.

  • Madrid celebra el primer Congrés Nacional Covid-19 amb 51 societats científiques relacionades amb la pandèmia

    Més de mig centenar societats científiques que agrupen més de 150.000 professionals sanitaris promouen el primer congrés nacional sobre COVID-19 i el més gran de tots els que s’han celebrat a Espanya en l’àmbit de la salut. Aquesta trobada, que va començar el passat i diumenge i se celebrarà de forma online fins al 19 de setembre, s’ha gestat amb la vocació de promoure el treball col·laboratiu i multidisciplinari entre els professionals i investigadors més directament implicats en la lluita contra la pandèmia a fi per posar en comú les lliçons i ensenyaments que es poden extreure d’aquesta crisi sanitària i els canvis que s’han de posar en marxa de cara a el futur.

    El Congrés compta amb 26 taules rodones i 11 conferències especials sobre temes com la resposta immunitària enfront de SARS-CoV2, la investigació clínica en temps de crisi sanitària, el paper de l’atenció primària, la visió des d’urgències, la farmacologia, el pronòstic, profilaxi pre-post exposició i tractament antiviral de la SARS-CoV2, les implicacions en el sistema respiratori, en reumatologia, gastroenterologia i hematologia, l’afectació en nens i gent gran, l’impacte en salut mental, el dany vascular, afectació a la pell, vinculació amb la malaltia renal i cardiovascular, l’esforç en anestesiologia, reanimació i medicina intensiva, entre d’altres.

    En aquest Congrés es presentaran els resultats de molts dels projectes de recerca duts a terme a Espanya en aquests mesos i es realitzarà una exhaustiva actualització de l’estat del coneixement sobre diferents aspectes de la COVID-19. En concret, es presentaran més de 400 estudis realitzats des del començament de la pandèmia per clínics i investigadors espanyols.

    El president del Comitè Organitzador és el Dr. Antonio Rivero, de l’Hospital Reina Sofia de Còrdova i vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica, i el president de Comitè Científic del Congrés és el Dr. Julián Olalla, de l’Hospital Costa del Sol (Marbella, Màlaga).

  • Els MIR de Catalunya anuncien una vaga els dies 21, 22 i 23 de setembre

    Els residents són metges en formació, però asseguren que treballen com si no ho fossin. Cobren al voltant de 1.000 euros nets al mes i per això es veuen obligats a fer una gran quantitat de guàrdies per assolir un «salari digne». Davant la precarització en la qual es troben, els residents de medicina de Catalunya han decidit convocar una vaga els dies 21, 22 i 23 de setembre.

    Els 3.500 facultatius residents de tots els nivells dels hospitals i centres d’atenció primària estan cridats a la vaga, que té per objectiu la millora de les condicions laborals i retributives, i molt especialment de les condicions formatives dels MIR. El sindicat Metges de Catalunya denuncia el “tracte injust” i el rang de “treballadors precaris” que defineix els metges especialistes en formació des de les retallades sanitàries.

    Entre les seves reivindicacions, els residents demanen que el 15% de la jornada ordinària es destini a la formació no assistencial, que es compleixi la jornada laboral ordinària de 35 hores setmanals i que es respecti el descans de 36 hores setmanals ininterrompudes o bé de 72 hores quinzenals, així com les 12 hores de descans ininterromput legalment previstes després d’una guàrdia.

    Els residents demanen també un augment del sou base -sense guàrdies-. «Podem guanyar més diners a costa de sacrificar els caps de setmana o fer torns de nit. A Barcelona, els lloguers estan a uns 900 euros; si cobres 1.100 no tens diners per viure», explica Oriol Miralles, R3 d’oncologia mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Segons Miralles, aquest sou base és «completament insuficient» per al nivell formatiu i responsabilitat que tenen. «L’adjunt supervisa 8 o 10 residents alhora, però a la pràctica vas sol. Un R4 o R5 de qualsevol especialitat fa, bàsicament, el mateix que un adjunt», assenyala.

    La situació dels residents s’ha vist “extremadament agreujada” per la pandèmia del coronavirus, que ha capgirat les condicions de treball i ha afectat la formació i la retribució d’aquests professionals mèdics. «A molts hospitals s’han fet torns de 12 hores i s’han tret les guàrdies, i els residents s’han hagut de quedar amb el sou base», explica Miralles.

    Els MIR estan disposats a desconvocar la vaga si el Departament de Salut aborda les millores que reclamen. Els facultatius van tenir una reunió amb representants del CatSalut el passat dimarts, però expliquen que no han arribat a cap acord.