Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Putin assegura que Rússia ja té una vacuna eficient contra la Covid-19

    El president rus, Vladimir Putin, ha anunciat que Rússia ja ha registrat una vacuna contra la covid-19 que ha sigut aprovada pel seu ús, segons informa l’agència de notícies russa TACC.

    «Aquest matí s’ha registrat, per primer cop al món, una vacuna contra el nou coronavirus», ha dit Putin en una reunió amb el Gabinet de Ministres. El president rus ha assenyalat que la que la producció massiva de la vacuna començarà en un futur proper. «Això és el més important», ha destacat.

    Sobre la fiabilitat de la vacuna, Putin ha destacat que «funciona de manera eficient, forma una immunitat estable i ha superat totes les revisions necessàries». Al mateix temps, ha afirmat que la vacuna serà administrada als ciutadans de manera voluntària.

    El ministeri de Salut de Rússia ha donat l’aprovació regulatòria d’aquesta vacuna, desenvolupada per l’Institut Gamaleya de Moscú, menys de dos mesos després de l’inici de proves en humans.

    La velocitat en la qual Rússia està desenvolupant la vacuna contra la COVID-19 ha provocat dubtes sobre si està apostant abans pel prestigi nacional que per la ciència i la seguretat.

  • La Covid-19 torna a considerar-se accident laboral pel personal sanitari

    Els facultatius de l’Estat espanyol que s’infecten o moren a causa de la Covid-19 són considerats víctimes d’accident de treball. Aquesta classificació, que ja van adquirir a finals de maig després de molta pressió sindical, va desaparèixer un mes després del final de l’estat d’alarma, com establia el decret llei. El 4 d’agost l’executiu espanyol va signar-ne un de nou que torna a dotar-los d’aquesta protecció.

    La pròrroga estableix que «s’aplicarà als contagis del virus SARS-CoV2 produïts des de l’1 d’agost de 2020 i fins que les autoritats aixequin totes les mesures de prevenció adoptades per fer front a la crisi sanitària». Amb aquest nou redactat, s’atorga a la mesura un caràcter temporal indefinit, tal com reclamaven els col·lectius sanitaris.

    La diferència entre malaltia comuna o laboral

    D’acord amb la Llei General de la Seguretat Social de 2015, es considera accident de treball tota “lesió que el treballador pateix amb ocasió o per conseqüència del treball que executa» i com a malaltia professional aquella «contreta a causa del treball executat». Això les diferencia d’una malaltia comuna que qualsevol persona
    pot patir: «Es considerarà que constitueixen malaltia comuna les alteracions de la salut que no tinguin la condició d’accidents de treball ni de malalties professionals», diu la llei.

    Més enllà de la definició, hi ha diferències considerables entre les malalties i accidents laborals i els comuns en el terreny dels drets laborals. El percentatge de la base reguladora de les prestacions quan es tracta d’un accident de treball i malaltia professional és del 75% des del primer dia, mentre que en la malaltia i accident
    comú és del 60% entre el dia 4 i el 20. A partir de la tercera setmana és també del 75%.

    A més, per tenir accés a prestacions econòmiques com la incapacitat temporal o permanent o la de lesions permanents no invalidants cal necessàriament haver patit un accident o malaltia professional. Lògicament i en la mateixa línia, les indemnitzacions en cas de mort només cobreixen els casos en què el decés s’ha donat per causa laboral.

    Així les coses, el professional de la salut que s’infecta o mor per Covid-19 i és considerat accident de treball gaudeix d’un seguit de drets laborals i prestacions específiques. Altrament, tindria les mateixes cobertures que qualsevol altre ciutadà que pateix la malaltia.

    Una llarga demanda i actualitzada

    Nombrosos col·lectius sindicals del món sanitari van reclamar durant setmanes que la malaltia causada pel nou coronavirus fos considerada un accident laboral. Aquesta demanda va ser escoltada pel govern espanyol a les darreries de maig. El 26 de maig va aprovar un decret llei que reconeixia com a accident de treball les baixes que «causi el personal que presta servei als centres sanitaris o sociosanitaris i que, en l’exercici de la seva professió, ha contret la Covid-19 en qualsevol fase de la pandèmia, per haver estat exposat a aquest risc durant la prestació de serveis».

    Tanmateix, el decret donava validesa a aquest article fins un mes després de la finalització de l’estat d’alarma, que va acabar el 21 de juny. Així, les infeccions de Covid-19 van deixar de comptabilitzar-se com a accidents laborals el 21 de juliol. Els sindicats i col·lectius sanitaris van alçar de nou la veu.

    Metges de Catalunya va titllar d’»aberració» que acabés aquesta protecció «tenint en compte els nombrosos brots de COVID-19 que estan sorgint arreu del territori, als quals els professionals han de fer front exposant-se al risc d’infecció». El sindicat sanitari català reclamava que «s’ampliïn els criteris per reconèixer l’accident de treball a tots els efectes i de manera indefinida».

    Per altra banda, el Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) va traslladar per carta al ministre de Sanitat Salvador Illa la demanda que «el reconeixement dels contagis dels professionals sanitaris torni a estar vigent». “El CGCOM incideix que la situació sanitària persisteix, existeixen rebrots continus que situen la crisi a les portes d’una segona onada pandèmia, raó per la qual sol·licita que no es limiti la cobertura a períodes temporals concrets”, deien a la mateixa nota de premsa en què demanaven que la «professió mèdica sigui declarada professió de risc». Segons fonts del CGCOM, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions està estudiant aquesta petició.

    Celebració parcial de l’extensió

    Els col·lectius de representació dels professionals de la salut han valorat positivament l’aprovació del nou decret que allarga la cobertura de la infecció de la Covid-19 com a accident de treball. Si CGCOM «expressa la seva satisfacció» en una nota de premsa, el Sindicat d’Infermeria (SATSE) “ha valorat positivament”
    l’extensió. El darrer sindicat es mostra satisfet que el ministre a qui es va dirigir, José Luis Escrivá d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, “s’hagi fet ressò de la petició i hagi fet realitat dins de l’executiu aquesta demanda”.

    Això no obstant, el SATSE “no entén ni comparteix” que el nou decret doni validesa als casos de contagis a partir de l’1 d’agost, donat que aquells compresos entre el 21 de juliol i aquesta data queden descoberts. “Continuaran sent considerats com a malaltia comuna disminuint, per tant, la cobertura als treballadors, reduint les seves prestacions econòmiques i deixant en una clara desigualtat als mateixos respecte a altres companys i companyes pel simple fet d’haver-se contagiat en aquestes dates”, critica.

  • Experts en salut pública i epidemiologia demanen una avaluació independent i externa de la gestió de la crisi de la COVID-19 a Espanya

    La crítica situació sanitària actual que viu Espanya en relació a la COVID-19 ha portat a un grup de científics a publicar a The Lancet una carta en la que es pregunten com és possible que Espanya es trobi en aquesta situació. Malgrat que les dades són encara confuses, hores d’ara hi ha més de 300.000 casos, més de 28.000 morts confirmats i al voltant de 44.000 morts en excés en un població de 47 milions d’habitants. Certament, un país que es vanta de tenir un dels sistemes de salut més eficaços del món no pot ser que es trobi entre els països més afectats per la pandèmia, tant en nombre d’infectats com de morts per cada 100.000 habitants.

    En la carta, signada per vint reputats investigadors espanyols (Alberto García-Basteiro; Carlos Alvarez-Dardet; Alex Arenas; Rafael Bengoa; Carme Borrell; Margarita Del Val; Manuel Franco; Montse Gea-Sánchez; Juan Jesús Gestal Otero; Beatriz González López Valcárcel; Ildefonso Hernández; Joan Carles March; José M Martin-Moreno; Clara Menéndez; Sergio Minué; Carles Muntaner; Miquel Porta; Daniel Prieto-Alhambra; Carmen Vives-Cases; i Helena Legido- Quigley) es reclama una avaluació exhaustiva, independent i imparcial dels sistemes d’atenció sanitària i social, identificant el punts dèbils i els punts forts i les lliçons apreses. L’auditoria que es reclama, que haurien de dur a terme un grup d’experts internacionals i nacionals, s’hauria de centrar en les actuacions dutes a terme pel govern central i els governs de les disset comunitats autònomes i hauria d’incloure tres àrees essencials: governança i presa de decisions, assessorament científic i tècnic i la capacitat operativa.

    En la carta, els experts consideren com a possibles explicacions de la crítica situació sanitària, la manca de preparació per a la pandèmia (és a dir, uns sistemes de vigilància deficients, una escassa capacitat per realitzar proves de PCR i un gran escassetat d’equip de protecció personal i de cures crítiques), reacció tardana de les autoritats centrals i regionals, processos d’adopció de decisions lents, alts nivells de mobilitat i migració de la població, mala coordinació entre les autoritats centrals i regionals, escassa dependència de l’assessorament científic, envelliment de la població, grups vulnerables que pateixen desigualtats sanitàries i socials i falta de preparació en les residències de gent gran. Tots aquests problemes es van veure exacerbats, al seu parer, pels efectes d’una dècada d’austeritat que havia esgotat el personal sanitari i reduït la capacitat de la salut pública i del sistema de salut.

  • Metges de Catalunya reclama entre 10 i 12 minuts per visita no presencial a l’atenció primària

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) reclama a les direccions d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) que les visites no presencials -telemàtiques o telefòniques- dels facultatius comptin amb un temps d’atenció superior als sis minuts que s’assignen per defecte a aquest tipus de consultes. Per mitjà d’una enquesta, el sindicat ha constatat que, davant l’epidèmia del coronavirus, nou de cada deu facultatius supera el temps de resolució fixat per a les consultes a distància, un fet que genera un «gran estrès» als professionals mèdics perquè no poden atendre tota l’activitat programada en les agendes.

    El sindicat recorda que les visites no presencials «són actes mèdics complets que han de comptar amb els mitjans tècnics i el temps necessari per garantir la qualitat i la seguretat, així com amb el rigor deontològic i la bona praxi». En aquest sentit, el president del Sector Primària ICS del sindicat mèdic, Javier O’Farrill, apunta la necessitat d’invertir el temps assignat a cada tipus de visita. «La situació que vivim demana flexibilitat i ara és el moment que les visites no presencials comptin amb un temps d’atenció mínim de 10-12 minuts». I és que el 62% dels facultatius afirma que duplica o triplica els sis minuts designats a resoldre les consultes telemàtiques, segons l’enquesta de MC a 1.339 metges i metgesses d’atenció primària.

    «Si des de determinades direccions d’atenció primària no deixen d’escudar-se en la mal anomenada autonomia de gestió i no donen indicacions per modificar els temps de les visites no presencials, que és clarament insuficient en el context Covid, passaran a ser còmplices de la sobrecàrrega i l’estrès dels professionals», denúncia O’Farrill, que assenyala que la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS coincideix amb la posició del sindicat i considera que els temps de visita s’han d’ajustar a les característiques de cada equip i a la situació epidemiològica i estructural dels centres.

    A més, durant la pandèmia, el 82% dels professionals ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva cartera per qüestions organitzatives de l’equip. Si abans del Covid la sobrecàrrega assistencial a l’atenció primària era usual, amb l’epidèmia del nou coronavirus «ha plogut sobre mullat», afirma O’Farrill. El responsable sindical alerta que l’atenció primària a Catalunya viu el moment més crític des de la seva reforma l’any 1985. «O l’Administració creu en el model i hi destina molts més recursos, o ens podem anar acomiadant de l’atenció de salut primària i comunitària a Catalunya, un tret distintiu del nostre sistema sanitari, indispensable per entendre l’excel·lència assistencial de la qual hem pogut presumir fins ara».

  • El COIB demana reforçar urgentment l’atenció primària i la salut pública per fer front als rebrots

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) alerta que l’atenció primària està desbordada i que les infermeres i la resta de professionals sanitaris estan esgotats, tan físicament com emocionalment. La corporació avisa que el volum de feina que s’està registrant aquestes setmanes als centres d’atenció primària supera amb escreix el que poden assumir els professionals.

    Des del COIB s’explica que l’augment de casos de coronavirus, que s’esperava per a la tardor, ha sorprès els equips d’atenció primària en el pitjor moment i que molts professionals estan de vacances, concentrades durant els mesos d’estiu, en previsió d’una segona onada a la tardor. Això sumat al fet que hi ha professionals en situació d’incapacitat temporal per la COVID-19 o que es troben en aïllament preventiu, ha fet que molts sanitairs es vegin obligats a doblar horaris o a fer hores extraordinàries.

    L’entitat explica també que molts centres no tenen els espais ni els equipaments adequats per poder assumir la demanda que estan rebent i per separar les persones amb diagnòstic o sospita de covid-19 de les que hi van per altres motius. A més, el COIB manifesta la seva preocupació enfront els pacients crònics, que no s’han pogut atendre adequadament a causa de la pandèmia, i pel sorgiment d’altres malalties i problemes socials i emocionals derivades de la pandèmia, que se sumen a les tasques dels professionals de l’atenció primària.

    La vocal d’Infermeria Familiar i Comunitària del COIB, Lorena Villa, adverteix que “les infermeres de l’atenció primària ja no poden més, estan esgotades i han de treballar en un estat de tensió permanent, cosa que comporta un impacte molt gran en la seva salut física i emocional.” Villa reclama que es reforcin els equips d’atenció primària i de salut pública per poder oferir una millor atenció a la ciutadania, si cal, amb professionals que treballen als hospitals.

    La corporació manifesta que la crisi provocada per la pandèmia de covid-19 ha posat en relleu la importància que tenen les cures de les infermeres i infermers de família i comunitària i de la necessitat d’evolucionar d’una forma efectiva en la transformació de l’atenció primària mitjançant processos d’innovació basats en el disseny cooperatiu entre la població i els diversos agents de salut que hi estan implicats.

  • El 74% dels facultatius d’atenció primària ha passat consulta sense protecció en algun moment de la pandèmia, segons una enquesta de Metges de Catalunya

    El 74,5% dels facultatius de la xarxa d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels centres de salut del primer nivell assistencial, no ha pogut disposar d’un equip de protecció individual (EPI) en algun moment de la fase aguda de la pandèmia de coronavirus, segons revela una enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 1.339 professionals de la medicina, entre els dies 15 i 23 de juny.

    Segons l’enquesta de MC, un 77,1% dels facultatius assegura que l’empresa no els ha fet cap tipus de seguiment clinicoepidemiològic relacionat amb el coronavirus, és a dir, no els ha practicat cap prova diagnòstica (PCR) o test immunològic per saber si havien contret la malaltia. D’altra banda, mentre que un 58,6% considera que ha rebut suficient formació teòrica sobre les pautes d’autoprotecció i utilització d’aquests EPI, un 75,8% denúncia manca de formació pràctica.

    Un altre aspecte a destacar de l’estudi és que un 62% dels professionals diu haver patit alteracions obligades -no consensuades- en la seva jornada laboral, inclòs el canvi de torn de treball (56,8%), com a conseqüència de l’emergència sanitària. A més, un 84,4% de la plantilla assegura que s’han modificat les seves tasques assistencials i un 80,7% sosté que ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva consulta, sobretot per raons organitzatives de l’equip (77,3%), per cobrir facultatius designats a altres tasques (45,1%) o per substituir personal de baixa per COVID-19 (44,6%).

    Davant l’augment de la càrrega assistencial derivada de la pandèmia, un 53,2% dels professionals que han respost l’enquesta del sindicat confirma que ha hagut de fer hores extres per donar resposta a la demanda sanitària creixent, dels quals un 18% ha fet més de 30 hores mensuals de mitjana més enllà de la seva jornada ordinària de treball. El 33% dels facultatius que ha hagut d’allargar el seu horari laboral encara no ha rebut cap compensació econòmica pel sobreesforç, mentre que un 43% ha cobrat les hores extres com a atenció continuada (guàrdies). La resta ha percebut altres tipus de gratificació com l’assignació de dies de descans. Però, a més, un 19,9% del personal ha patit pèrdues retributives durant aquest primer període de la pandèmia, sobretot, com a conseqüència dels canvis de jornada i per haver estat de baixa mèdica per COVID-19.

    Un 81,8% dels professionals també és mostra convençut que la pandèmia del coronavirus empitjorarà la situació de sobrecàrrega assistencial que hi havia prèviament als centres de salut, mentre que un 12% assenyala que seguirà sent la mateixa i només un 6,2% creu que millorarà.

    Tot plegat, ha provocat un notable cansament físic i emocional en la plantilla: un 52,4% dels professionals assegura està bastant o molt cansat físicament, mentre que un 68,1% diu patir un esgotament mental i emocional considerable.

    Canvis en el sistema

    Després de la sotragada sanitària, un aclaparador 98,9% del col·lectiu mèdic creu que cal un nou model sanitari, on els facultatius tinguin un paper clau i fonamental en el disseny, l’organització i el desenvolupament del sistema. D’altra banda, un 64,2% dona suport a la convocatòria d’una nova vaga després de l’estiu a l’atenció primària de l’ICS, si no milloren les condicions laborals i retributives, i un 28,3% es decanta per altres vies de desaprovació, com la manifestació o la recollida de signatures. Tan sols el 7,5% creu innecessària la protesta.

    D’altra banda, la majoria de facultatius (64,1%) del primer nivell assistencial suspèn la gestió de la crisi per part de les autoritats sanitàries, tant del Ministeri de Sanitat, com de la Conselleria de Salut, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’ICS. En canvi, un 79,7% aprova l’actuació de les direccions dels equips d’atenció primària (EAP).

    Per al president del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill, els resultats de l’enquesta “posen en evidència la deixadesa, la inseguretat i la desprotecció que ha viscut l’atenció primària i els seus professionals durant el pic de la pandèmia”. En aquest sentit, exigeix a les autoritats sanitàries que “posin els mitjans adequats perquè, en cap cas, es torni a repetir aquesta situació”, i, alhora, reitera la necessitat que “s’incrementi la contractació i els reforços de la plantilla, per evitar una crisi de dimensions catastròfiques en el primer nivell assistencial”.

  • Vall d’Hebron posa en marxa una Unitat de Semicrítics per millorar l’assistència i guanyar agilitat en la resposta a la COVID-19

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha posat en marxa una Unitat de Semicrítics per oferir la millor assistència especialitzada per aquest tipus de pacients. A més, aquesta nova unitat, situada a la planta 5 de l’edifici annex de l’Hospital General, està dotada amb la tecnologia necessària per esdevenir una Unitat de Crítics en poques hores en el cas que sigui necessari, per exemple, per un augment dels casos crítics de COVID-19. Per tant, aquest dispositiu permet guanyar agilitat i flexibilitat per donar resposta a les necessitats actuals dels pacients crítics en el context de la pandèmia per la COVID-19. En aquesta unitat també s’atenen pacients del Servei de Pneumologia i el Servei de l’Aparell Digestiu.

    Com explica el Dr. Oriol Roca, coordinador de la Unitat de Semicrítics, aquests són pacients que “estan greus però no requereixen teràpia activa de suport vital o que no estan prou bé per estar a planta. Fem una vigilància contínua monitorada i una avaluació mèdica freqüent”. El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva, destaca que aquesta unitat “disposa de la mateixa tecnologia mèdica que una UCI, com, per exemple, respiradors o monitors de pressió arterial, freqüència cardíaca o saturació d’oxigen. Només caldria augmentar la ràtio de metges i professionals d’infermeria”. La creació d’aquesta nova Unitat de Semicrítics permetrà també millorar el flux de pacients al Servei d’Urgències i a la Unitat de Cures Intensives, ja que no caldrà que els pacients semicrítics estiguin en aquests dispositius.

    La Unitat de Semicrítics està coordinada pel Servei de Medicina Intensiva i disposa de 24 llits en 12 habitacions dobles. Setze d’aquests llits estan destinats a pacients del Servei de Medicina Intensiva, quatre a pacients del Servei de Pneumologia i quatre a pacients del Servei de l’Aparell Digestiu. El paper de la infermeria és fonamental en el funcionament de la nova unitat. Com explica María José Sala, infermera clínica de la Unitat de Semicrítics, “les infermeres de la Unitat de Semicrítics som professionals especialitzades en les cures d’aquest nivell assistencial i ens encarreguem d’assegurar la continuïtat assistencial dels pacients entre els diferents serveis i nivells assistencials”.

    L’Hospital Vall d’Hebron és l’hospital de Catalunya que més pacients ha atès per COVID-19 durant aquesta pandèmia, atenent-me més de 3.300 pacients, dels quals més de 350 han estat crítics. En el pic més elevat de la pandèmia, hi havia ingressats més de 700 pacients, 180 dels quals eren pacients crítics. Abans de la pandèmia, Vall d’Hebron disposava d’una UCI de 56 llits. En pocs dies, es van habilitar 222 llits de crítics, dels quals es van arribar a ocupar més de 180 llits.

  • La vacuna d’Oxford contra el coronavirus genera una resposta immunitària

    La cursa per trobar fàrmacs que pal·liïn els efectes de la Covid-19 avança, alhora que ho fa la carrera per crear la vacuna que generi immunitat al SARS-CoV-2. Una de les més avançades, que ja ha iniciat les proves de la tercera i darrera fase, és la que estan creant la Universitat d’Oxford i l’empresa farmacèutica AstraZeneca.

    Segons els últims resultats que acaba de publicar un equip de científics de l’Institut Jenner a The Lancet, els resultats provisionals d’aquesta vacuna són esperançadors. Les conclusions de la fase intermèdia 1 i 2 de la vacuna indiquen que el grup que l’ha provada no ha patit greus efectes secundaris i, tanmateix, sí que ha generat una resposta immunitària contra el virus que provoca la Covid-19.

    Les persones que es van vacunar el projecte d’Oxford van generar una resposta de les seves cèl·lules-T al cap de set dies, arribant al pic als 14 i que es van mantenir fins 56 dies després de la injecció. Les cèl·lules-T són uns limfòcits especialitzats en la creació d’anticossos que podrien afavorir a reduir els efectes de la Covid-19.

    A més, també s’ha confirmat que és útil en la creació d’anticossos contra el virus del nou coronavirus. Segons l’estudi, un 91% dels participants van crear els anticossos quan van ser mesurats amb l’assaig MNA80, mentre que es van trobar al 100% dels participants quan la prova es va fer a través del mètode PRNT50.

    Quant als efectes secundaris, l’article no en reporta cap de gravetat. Tanmateix, sí que reconeix que algunes persones a què es va administrar el projecte de vacuna han manifestat dolor, sensació de febre, calfreds, mals musculars, mals de cap o malestar general. Amb tot, «molts d’ells van ser reduïts mitjançant l’ús de paracetamol».

    L’equip científic que signa l’article conclou que el projecte de vacuna “mostra un perfil de seguretat acceptable i un augment d’anticossos”. El grup creu que els resultats, “juntament amb la inducció de respostes immunes humorals i cel·lulars, recolzen l’avaluació a gran escala de la vacuna a la fase 3 en curs”.

    Tanmateix, els autors de l’estudi recorden que «s’haurien de fer més estudis clínics sobre aquesta vacuna, incloent-hi adults més grans». Entre altres qüestions cal resoldre el dubte del temps que dura la immunitat que aporta la vacuna. «Són necessaris més estudis per avaluar la vacuna en diversos grups de població, inclosos gent gran, persones amb altres patologies i en poblacions ètniques i geogràficament diverses», diuen els científics.

    Resultats similars a la Xina, Rússia i els EUA

    El projecte d’Oxford, que vol esdevenir una vacuna «ràpida, efectiva i accessible contra el coronavirus» tal com expliquen en un comunicat, no és l’únic que avança amb bons resultats provisionals. Darrerament també s’ha conegut que els altres projectes que encapçalen la cursa també ho fan amb bones conclusions preliminars.

    Per exemple, la vacuna que està desenvolupant la farmacèutica xinesa CanSino és «segura i indueix una resposta immune significant en la majoria de casos» després d’una única dosi, segons un article científic basant-se en la fase 2 d’aquesta vacuna.

    El projecte de vacuna de Rússia, sota sospita després de les acusacions directes fetes pel Regne Unit en què acusa l’Estat rus d’espionatge cibernètic per tractar de hackejar informació sobre el projecte d’Oxford, «ha completat exitosament la fase de proves clíniques». Els militars voluntaris no van reportar cap «reacció o complicació indesitjable» i els tests mostren «inequívocament el desenvolupament d’una resposta immune com a resultat de la vacunació», diu el comunicat emès pel Ministeri de Defensa rus.

    Darrerament també s’han conegut els resultats de la fase 1 del projecte de vacuna més avançat que hi ha als Estats Units, produït per la farmacèutica Moderna. Com en els anteriors casos exposats, aquest projecte de vacuna contra la Covid-19 «indueix respostes immunitàries en tots els participats, i no es van identificar problemes limitants de seguretat» al llarg de les proves amb humans.

  • Gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya es troben en situació de pobresa severa

    Càritas Catalunya ha publicat una investigació realitzada durant els mesos de maig i juny per conèixer quin ha estat l’impacte de la crisi social i econòmica causada per la COVID-19 en les llars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L’informe amb el títol “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya” avalua l’impacte que la crisi està tenint en diferents aspectes com l’ocupació, la situació econòmica, l’habitatge, les xarxes de suport o la salut a partir de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas.

    “Aquesta situació no està afectant a totes les persones per igual, sinó que l’impacte ha estat més evident en aquelles llars que ja estaven en una situació de major precarietat”, ha indicat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. L’entitat, juntament amb la Fundació FOESSA ja advertien en l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, que prop d’un milió i mig de persones a Catalunya es trobaven en situació d’exclusió social durant el 2018.

    Impacte en l’àmbit laboral

    Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març, que eren el 47 %. Es tracta de llars amb grans dificultats per accedir al mercat laboral formal, però també a l’informal.

    L’impacte és més evident en les llars formades per persones d’origen estranger, pel pes que tenen les feines informals en aquestes llars. L’1 de març, un 10 % dels components d’aquestes llars treballava en l’economia submergida, mentre que en les famílies de nacionalitat espanyola suposava un 2,8 %. Aquesta realitat afecta greument a la situació econòmica de les persones sense contracte, no només per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d’accedir a les prestacions d’atur o als expedients de regulació temporal decretats per l’estat.

    Situació econòmica de les llars

    Els ingressos de les llars ateses per les Càritas catalanes s’han vist reduïts en un 33 %. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 € mensuals. Actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.

    “1 de cada 3 persones (36 %) que ha acudit a Càritas durant la COVID-19 és nova o feia més d’un any que no se l’atenia. Si aquesta crisi s’allarga en el temps i no es prenen les mesures adients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l’Administració o a les entitats socials”, ha advertit el president de Càritas Catalunya. I és que gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2 %, es troben per sota del llindar crític de la pobresa severa. Abans de la COVID19, eren el 49,7 % de les famílies, el que suposa un increment d’un 15,5 % en només dos mesos.

    Situació de l’habitatge

    La meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer (49%), i el 45,6% admet que no té prou diners per pagar les despeses de subministraments.

    El 36% de les famílies han hagut de reduir les despeses d’alimentació, provocant que no hagin pogut seguir una dieta adequada. S’ha arribat a l’extrem que un 18,8 % ha deixat de comprar medicaments. La incidència d’aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats per conciliar la cura dels infants i el treball. Un 12% de les llars admeten que han renunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants. De la mateixa manera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, ja que el 13% de les llars no disposen de connexió a internet i el 35,8% no té les habilitats necessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits de manera digital exclou a moltes llars de les oportunitats d’accedir a ajudes, feines o formació. Finalment, en el 61% de les llars, la crisi econòmica i sanitària, sumada a la situació de confinament ha provocat un increment de l’ansietat i els problemes per dormir i un 17% de les famílies han constatat que els conflictes a la llar han augmentat arran de la situació.

    Riscos i reptes que planteja la crisi de la COVID-19

    Des de Càritas, s’ha remarcat la importància de la comunitat, destacant que cal impulsar estructures comunitàries que afavoreixin espais de cohesió social. Les entitats socials del Tercer Sector tenen un repte en la construcció d’aquests espais i en el foment de la participació tant de les persones destinatàries de l’acció com de les persones que pertanyen a la comunitat.

    Així mateix, cal que l’Administració impulsi polítiques públiques d’habitatge encaminades a facilitar l’accés i el manteniment d’una llar assequible per a tothom. Pel que fa als ingressos, és necessari un encaix correcte entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantia de cCutadania (RGC), garantint que ambdues siguin complementaries. Finalment, apunten que cal ampliar la cobertura de l’IMV a tots aquells col·lectius que estan exclosos, com les persones en situació administrativa irregular, els joves d’entre 18 i 22 anys o les persones en situació de sense llar.

  • Més de mil casos confirmats de COVID-19 a Barcelona en una setmana

    Segons les dades publicades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la setmana passada, entre el 13 i el 19 de juliol, van ser 1028 els casos positius de coronavirus a la ciutat, el que significa una mica més del doble dels casos confirmats la setmana anterior, que van ser ja de 495. Ni que el nombre és elevat, almenys el creixement no ha estat tant elevat com la setmana anterior, en la que es van triplicar el casos passant de 157 a 495.

    Aquestes dades contrasten amb la situació que teníem a la ciutat de Barcelona durant la segona quinzena de juny on els casos setmanals eren tan sols de 78 una setmana i de 80 l’altra setmana. En poques setmanes doncs, s’ha detectat un creixement de més del 1000 % dels casos confirmats de la COVID-19.

    Si es contempla la gràfica diària de la setmana del 13 al 19 s’observa clarament un augment exponencial de casos, que van tenir el seu pic el passat divendres dia 17 amb quasi 400 confirmats, a l’espera del tractament de les dades del cap de setmana. Els districtes amb més casos són l’Eixample i Sants-Montjuïc amb més de 200 casos cada districte.

    Una mica més del 50% dels casos amb diagnòstic confirmat en les darreres setmanes es troben en la franja d’edat entre 25 i 44 anys. Segons els experts això explica, d’una banda, que els focus de contagi siguin més aviat les activitats socials i d’oci, i, d’altra banda, que en la seva majoria es tracti de casos menys greus.

    Les autoritats sanitàries fa setmanes que insisteixen en la necessitat de rastrejar tots els contactes de les persones infectades per tal d’evitar-ne la propagació, però fins dijous passat la Conselleria de Salut no va anunciar un pla de reforç de la xarxa de vigilància epidemiològica amb la contractació, entre altres figures, de 500 gestors de coronavirus de caràcter administratiu i vinculats als Centres d’Atenció Primària. Quant aquestes persones estiguin contractades, desplegades i degudament formades, la seva funció principalment serà la d’identificar els contactes i fer-ne el seguiment.