Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Els experts desaconsellen concentracions presencials per la Diada

    La Diada de l’11 de setembre, marcada inevitablement per la pandèmia de la Covid-19, ha generat controvèrsies entre els partidaris de fer la celebració presencial organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els experts epidemiòlegs i sanitaris que consideren que, malgrat complir amb les mesures sanitàries pertinents, és més prudent i aconsellable que no es facin actes massius en format presencial per evitar la mobilitat i el risc d’aglomeracions.

    La presidenda de l’ANC, Elisenda Paluzie, va anunciar el passat dilluns 31 d’agost que durant les concentracions previstes per la Diada es limitarà l’aforament i només podran accedir als espais previstos aquelles persones que s’hagin inscrit prèviament. La líder de l’entitat va assegurar que enguany no busquen una «Diada multitudinària», però sí «defensar el dret de manifestació». Segons va assenyalar Paluzie, les concentracions seran estàtiques, amb dos metres de separació entre les persones, la mascareta serà obligatòria i es repartirà gel hidroalcohòlic. A més, les pancartes i cartells seran d’ús individual i tampoc es podrà menjar durant els actes. A més de les concentracions presencials, l’ANC ha fet una crida a la ciutadania a sortir als balcons a les 17.14 hores per a fer una acció col·lectiva.

    Els epidemiòlegs Oriol Mitjà i Antoni Trilla van coincidir durant una entrevista al programa Preguntes Freqüents de TV3 en la necessitat d’extremar les precaucions i reduir al màxim els riscos a causa de la situació epidemiològica actual. Els dos investigadors van emplaçar l’ANC a ser més «innovadors» i buscar mètodes alternatius de celebració de la Diada, del tipus d’una Diada digital. En aquesta mateixa entrevista, Mitjà va advertir que el coronavirus no està superat i que convé que la població es faci a la idea que el 2021 continuarà sent un any «anormal» que afectarà a altres activitats públiques i massives com la cavalcada de reis o el mateix Sant Jordi. Ambdós experts van assegurar que les manifestacions proposades per la ANC són, en el moment actual, un «risc que no hauríem d’assumir i, molt menys, davant el nou curs escolar».

    Així mateix, el secretari de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, també va assenyalar en una entrevista a la mateixa cadena que no és «oportú» fer concentracions en la situació actual, a causa de la mobilitat que comporten. «El fet que no estiguem com a la primera onada no vol dir que estiguem bé», va assenyalar el Secretari de Salut Pública, qui va admetre la preocupació del Govern per la taxa d’infecció i per com evolucioni la situació amb la tornada a l’escola i als llocs de treball.

    Per la seva banda, el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, també s’ha mostrat del mateix parer que la resta d’especialistes. Entrevistat per aquest Diari, ha manifestat la necessitat de «preservar el sentit comú, de responsabilitat i actualitat». «Estem vivint uns moments absolutament històrics i del tot excepcionals. Això vol dir que no podem permetre’ns fer una manifestació, encara que sigui amb mascaretes i amb la distància de seguretat». El president de l’entitat que agrupa als metges de família va assenyalar que els elements claus que afavoreixen la transmissió del virus són, precisament, la densitat poblacional i la mobilitat de la població i va puntualitzar que en el trasllat dels manifestants als actes no es podrà garantir la distància de seguretat.

    Val a dir que en la roda de premsa després del Consell Executiu celebrat el passat dimarts dia 8 de setembre, la Consellera Meritxell Budó va confirmar que ni el president ni cap membre del Govern assistirà a les manifestacions convocades per l’ANC. L’únic acte institucional que es celebrarà la mateixa Diada amb presència del Govern serà l’ofrena floral a Rafael Casanovas, que es farà també sota mínims amb la presència tan sols del president Torra, el Vicepresident Aragonés i la mateixa consellera Budó.

  • Sanitàries en Lluita convoca una concentració en contra de la Medalla d’Honor al col·lectiu sanitari: «No volem medalles ni aplaudiments hipòcrites»

    La plataforma Sanitàries en Lluita ha convocat una concentració aquest dijous 10 de setembre a les 19.00h davant el Parlament de la Generalitat per mostrar el rebuig a la Medalla d’Honor que s’atorgarà aquest mateix vespre al personal sanitari per a la tasca duta a terme durant la pandèmia de la COVID-19. La plataforma s’aplegarà també per denunciar la «mala gestió» de la pandèmia per part dels responsables polítiques. Segons denuncien, «les seves decisions no fan més que confirmar la seva aposta per un model privatitzador i hospitalocèntric on les condicions de treball son el de menys».

    Als professionals sanitaris de Catalunya se’ls reconeix amb la Medalla d’Honor del Parlament, en la categoria d’or, per la seva «tasca extraordinària» i la seva «resposta excepcional» durant la pandèmia del coronavirus, una «crisi d’extrema gravetat i sostinguda en el temps», segons anunciava el Parlament el passat mes de maig.

    Segons explica Xavier Tarragón, auxiliar d’infermeria al Parc de Salut Mar (de l’Hospital del Mar) i membre de la plataforma, el que volen els professionals no són «ni medalles ni aplaudiments hipòcrites», sinó que es «garanteixi que el sistema cobreixi totes les necessitats de la població amb unes condicions de treball dignes per als treballadors». Per Tarragón, la pandèmia ha suposat la «gota que vessa el got davant les deficiències que fa anys que presenta el sistema».

    La plataforma Sanitàries en Lluita es va crear arrel de la coneguda com a Plataforma del 5%, un moviment en favor de la recuperació del 5% del sou que es va retallar als sanitaris fa quasi 10 anys. Amb l’arribada de la pandèmia del coronavirus, la plataforma va aglutinar més reivindicacions sota el nom de Sanitàries en Lluita. «No podem quedar-nos només amb la reivindicació del 5%, perquè, al final, el que hem de fer és criticar el model, hospitalocèntric i altament privatitzat que tenim», argumenta Tarragón.

    Així, Sanitàries en Lluita demana una sanitat 100% pública, tant de provisió, com de titularitat, com de gestió i una millora de les condicions laborals del conjunt dels treballadors de la sanitat pública. A més, posa especial èmfasi en la necessitat d’una major inversió en l’atenció primària, un dels sectors més retallats durant la darrera dècada, per potenciar-la i així garantir una millor qualitat assistencial.

    Respecte el pla de reforç de l’atenció primària anunciat pel govern la setmana passada, Tarragón el veu amb escepticisme i critica que «paraules boniques cap a la primària n’hi ha hagut sempre» i que «a l’hora d’atendre les decisions mai s’acaben materialitzant les paraules», posant com exemple les mesures que es van acordar després de la vaga d’atenció primària del novembre del 2018. Tal com recordava Metges de Catalunya en un comunicat recent, «dels 309 metges i metgesses de família que havia de contractar l’Institut Català de Salut (ICS), arran dels acords de sortida de la vaga de 2018, només n’ha pogut incorporar poc més d’un centenar».

    Amb tot, la plataforma Sanitàries en Lluita és partidària de convocar una vaga de sanitaris de cara a la tardor per a reivindicar una millora estructural del sistema de sanitat púbica.

  • Un estudi alerta que Espanya pateix una «segona onada» de la covid-19

    L’Hospital Universitari Germas Trias i Pujol i investigadors del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han elaborat un informe que alerta que Espanya està patint una «segona onada» de l’epidèmia de la COVID-19 que podria arribar a la resta d’Europa en els propers dies. «Espanya està fent de canari en una mina de carbó», assenyala l’informe.

    L’estudi, que porta per títol Anàlisi i predicció de la Covid-19 per a la UE-EFTA-Regne Unit i altres països, assenyala que l’efecte de bars i restaurants podria tenir un gran impacte en l’evolució de les epidèmies. La investigació ha sigut enviada aquesta setmana a la Comissió Europea.

    L’informe cita, entre altres països europeus, la situació preocupant de Bèlgica, Romania, França o Holanda que, segons expliquen els experts, «estan seguint exactament la mateixa evolució que Espanya, però amb retard».

    Un desconfinament prematur

    Per als científics que han elaborat l’informe, la principal causa que explica l’alta incidència de casos a Espanya en relació a la resta de països de la Unió Europea és que es va dur a terme el desconfinament abans d’hora. A l’estat espanyol, l’aixecament de les mesures de restricció dictades per l’estat d’alarma es va produir el 21 de juny, molt abans que en altres països europeus, com Itàlia. En aquest sentit, els investigadors apunten a tres aspectes clau que expliquen l’evolució de la pandèmia a l’estat espanyol: haver acabat amb les mesures de control massa aviat, el relaxament de la població i la lentitud en els serveis de vigilància epidemiològica.

    L’informe indica que el pas clau que va propiciar l’augment de casos va ser l’aixecament de les restriccions de mobilitat, en un moment en què «la taxa de casos positius podria ser tres vegades superior a la que realment s’estava detectant». Segons la investigació, la mesura que indicava a la població que «la normalitat tornava» era la possibilitat de sortir de la pròpia província. Aquesta mesura va permetre l’inici de la temporada de vacances per a molts espanyols, en la qual l’activitat social es va incrementar notablement.

    A més, tal com indica l’informe, la prevalença d’activitats a l’aire lliure juntament amb un augment de la temperatura no ha impedit que Espanya es converteixi en el país europeu amb més incidència en aquest moment.

  • Divulgadors científics denuncien la censura de Facebook a les informacions al voltant de l’emergència climàtica

    Acadèmics pertanyents a diverses institucions universitàries i vinculades a la recerca i la divulgació científica han denunciat la «censura arbitrària» per part de Facebook de publicacions i blogs científics al voltant de l’emergència climàtica. Així ho han fet en un acte convocat per Instituto Resiliencia, entitat dedicada a promoure la investigació i difusió de la situació d’emergència climàtica actual, aquest dimarts 9 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Un ampli col·lectiu de científics han signat una declaració on critiquen aquesta censura per part de la xarxa social i destaquen la importància de la divulgació científica entorn del canvi climàtic.

    L’acte, sota el títol «Contra la censura arbitrària de Facebook a la divulgació de la ciència acadèmica» ha comptat amb la participació de Virgínia Soler, de Fridays for Future; Jordi Solé i Ollé, director del projecte europeu Medeas sobre límits ecosistèmics; Javier Martín Vide, geògraf i Coordinador del tercer Informe de Canvi Climàtic Catalunya; i Ferran Puig Vilar, divulgador científic i membre del Consell Rector del Instituto Resiliencia. A més, de forma virtual, han intervingut Antonio Turiel, físic i Investigador Senior de l’Institut Ciències del Mar, i Anastasio Urra, economista i professor de la Universitat València. L’acte ha estat moderat per Olga Margalef, geòloga i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Els acadèmics que han participat en l’acte han remarcat la necessitat d’incorporar més coneixement científic al voltant de l’emergència climàtica als mitjans de comunicació convencionals i han assenyalat que la gravetat de la situació actual que genera el canvi climàtic és molt més gran del que s’acostuma a afirmar en aquests mitjans. «Vivim en un context de crisi ambiental i climàtica, però amb la paradoxal contradicció que tot el volum de coneixement que hi ha té poca transmissió en el mitjans de comunicació», ha explicat Olga Margalef, conductora de l’acte. Per aquest motiu, els signants de la declaració demanen als mitjans de comunicació que «comencin a atorgar a aquestes perspectives la importància i la rellevància crucials que es corresponen amb la gravetat de la situació en què ens trobem.»

    Al llarg de la roda de premsa s’ha afirmat que la humanitat es troba ja immersa en una crisi civilitzatòria d’origen cultural i moral sense precedents i que la crisi econòmica i social en curs és una conseqüència de la crisi ecològica. «La crisi climàtica és un fet que ja estem patint i l’única sortida pot ser trencant o reformulant el sistema actual i introduint canvis profunds en aquest», ha remarcat Margalef.

    Els participants han indicat que la consideració de la informació com a «producte» impedeix que aquestes qüestions, considerades incòmodes o inadequades per al propòsit empresarial, arribin al gran públic i puguin ser objecte de debat obert. Segons Antonio Turiel, la censura de Facebook és «gravíssima» i suposa «un toc d’atenció per replantejar la nostra relació amb les xarxes socials». «Hem de buscar canals alternatius de divulgació, perquè les xarxes socials no són un servei públic, sinó que segueixen interessos privats», ha assenyat el físic i Investigador Sènior de l’Institut Ciències del Mar.

    En la mateixa línia s’ha expressat Ferran Puig Vilar, qui ha viscut en primera persona la censura de Facebook al seu blog de divulgació científica. El membre del Consell Rector del Instituto Resiliencia ha explicat que la xarxa social qualifica tota la informació climàtica d»opinió’, encara que es tracti d’informacions validades científicament. «Darrere d’aquesta xarxa social hi ha empreses amb interessos en contra de la informació climàtica», ha remarcat.

    Els signants de la declaració han insistit a allunyar-se completament dels plantejaments negacionistes i de totes les fake news que inunden les xarxes socials, tot afirmant els seus nivells de formació i capacitació. «No estem especulant. Coneixem àmplia i profundament els fonaments i les implicacions de les proposicions que enunciem, i sabem que les conclusions que dominen el discurs de la societat no estan fonamentades en la millor ciència disponible en no tenir en consideració suficient els límits físics i socials», assenyalen els signants de la declaració.

  • Marc Ramentol, nou secretari general del Departament de Salut

    Marc Ramentol, fins ara director general de la Direcció General de Professionals de la Salut del Departament de Salut, serà el nou secretari general, en substitució de Laura Pelay. El càrrec que fins ara ocupava Ramentol serà ocupat per Montserrat Gea, actual presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida

    Segons ha informat el Departament de Salut, el relleu, que s’ha pactat de comú acord entre la consellera Alba Vergés i Pelay, té com a objectiu reforçar encara més el Departament per als propers mesos (que principalment estaran centrats en la lluita contra la COVID-19) i també potenciar les reformes necessàries per enfortir el Sistema de Salut de Catalunya. Segons informa la Conselleria, Vergés i Pelay feia setmanes que ja parlaven d’aquesta decisió amb l’objectiu de refrescar i renovar l’equip davant la previsible segona onada de COVID que pot haver-hi aquesta tardor-hivern i després d’uns mesos molt intensos.

    La consellera Vergés ha destacat la «gran tasca que ha realitzat Pelay en els dos últims anys i mig al capdavant de la secretaria general, enfortint la coordinació dins del Departament i la relació amb les altres conselleries del govern». La consellera també ha remarcat que Pelay ha treballat per desplegar els eixos d’aquesta legislatura (com l’enfortiment de l’atenció primària, les polítiques de gènere en salut o els professionals) i els últims mesos ha estat liderant, conjuntament amb el Departament d’Interior, el pla PROCICAT per a fer front a la COVID.

    Ramentol ocupava la Direcció General de Professionals de la Salut des del mes de desembre del 2018. Un dels principals projectes que ha impulsat ha estat el Fòrum de Diàleg Professional, que va aglutinar més de 70 entitats i que va presentar un full de ruta de polítiques professionals per als propers anys. També cal destacar l’aposta pel creixement de l’oferta de places de formació sanitària especialitzada amb uns màxims històrics o la millora dels graus de medicina i infermeria, conjuntament amb la direcció general d’universitats.

    Marc Ramentol va néixer a Barcelona l’any 1982 i és metge, especialista en Medicina Interna. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona va realitzar la Formació Sanitària Especialitzada en Medicina Interna a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Al llarg de la seva carrera ha estat especialista del Servei d’Urgències i també de medicina interna de la Vall d’Hebron; metge adjunt del Servei de Medicina Interna a l’Hospital de Sant Rafael; professor associat del Departament de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i també ha exercit de facultatiu especialista del Servei de Medicina Interna a l’Equip de Suport Integral a la Complexitat ESIC-Casernes. Al Departament de Salut va formar part del gabinet de la passada legislatura i també durant uns mesos en aquest mandat, abans d’assumir la Direcció General de Professionals de la Salut.

    El seu àmbit d’expertesa són les malalties autoimmunitàries i malalties cròniques i multimorbiditat, i és coautor de diverses publicacions en aquests àmbits en revistes indexades.

    Montserrat Gea, nova directora general de professional

    D’altra banda, Montserrat Gea, actual presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida, serà la nova directora general de professionals de la salut, en substitució de Marc Ramentol.

    Nascuda l’any 1976 a Lleida, és diplomada en Infermeria (E.U.Gimbernat) i diplomada en Ciències Empresarials (UdL). Màster en Ciències de la Infermeria i Doctora per la Universitat de Lleida, amb menció internacional (Universitat de Toronto), ha exercit com a infermera assistencial en diferents àmbits (sociosanitari, residencial, primària) tot i que d’una forma més dilatada en l’àmbit hospitalari a l’Hospital Universitari Santa Maria de Lleida). Actualment és vicerectora d’Internacionalització de la Universitat de Lleida i Professora de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia.

    Especialitzada en polítiques de salut pública i recerca qualitativa per la Bloomberg Faculty of Nursing de la Universitat de Toronto, és la investigadora principal del Grup de Recerca en Cures de la Salut de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida). També és investigadora d’altres grups internacionals i de l’Estat espanyol.

  • Metges de Catalunya recela del pla de Salut per reforçar l’atenció primària

    El passat divendres, el Govern va anunciar un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any- i la contractació d’un total de 3.811 professionals. La inversió pretén garantir una bona resposta del sistema davant la COVID-19 i satisfer les necessitats estructurals de l’atenció primària que, va recordar Aragonès, “és un dels àmbits que més va patir les retallades de 2008”.

    Metges de Catalunya (MC) ha expressat en un comunitat el seu recel cap a aquest nou pla presentat pel Departament de Salut, ja que, segons considera el sindicat, preveu una contractació de 306 facultatius i una injecció pressupostària addicional destinada a fer front a la COVID-19, però no reforçar realment l’estructura del primer nivell assistencial, que «pateix un infrafinançament crònic».

    El sindicat recorda que l’atenció primària ha perdut durant l’última dècada més de 900 facultatius per les retallades i, en conseqüència, sosté que la nova contractació de professionals anunciada pel Govern “és irrisòria i del tot insuficient”. L’organització sosté que l’atenció primària necessita incorporar més de 1.000 facultatius “per poder atendre en condicions òptimes la població i recuperar l’activitat ajornada durant la primera onada de la pandèmia”, sobretot tenint en compte que ha hagut d’assumir noves competències derivades d’aquesta crisi sanitària com el control epidemiològic de la COVID-19, l’atenció de les residències geriàtriques i, en breu, la supervisió dels possibles casos que puguin sorgir a les escoles. A més, afegeix que aquestes noves incorporacions “no aniran a parar a les consultes, sinó, exclusivament, a l’activitat assistencial de suport a les residències”, segons especifica el pla de Salut.

    Per altra banda, Metges de Catalunya desconfia de la viabilitat d’aquesta inversió del nou pla, donades les dificultats pressupostàries que encara té avui en dia el Govern per complir els acords de sortida de vaga de 2018, amb un cost global de 100 milions d’euros. En aquest sentit, el sindicat remarca que dels 309 metges i metgesses de família que havia de contractar l’Institut Català de Salut (ICS), arran dels acords de sortida de vaga de 2018, només n’ha pogut incorporar poc més d’un centenar. Des de llavors, afirmen des del sindicat, la manca de personal s’està suplint amb el sobreesforç que fan prop de 800 professionals treballant voluntàriament més hores.

    Per tot plegat, l’organització exigeix una “millora tangible i substancial de les condicions laborals i professionals del col·lectiu que facin més atractiva l’atenció primària, per tal d’evitar la fuga de facultatius i atreure nou talent mèdic» i avisa que cridarà els seus afiliats i els facultatius de primària per donar una resposta «ferma» davant el «menyspreu cap a la professió que han tornat a demostrar els responsables sanitaris”.

  • Clam dels sindicats de sanitaris davant la construcció de cinc nous hospitals

    L’anunci del Departament de Salut sobre la construcció de cinc nous hospitals satèl·lit pel tractament de pacients amb COVID-19 al costat de cinc dels grans hospitals de Catalunya ha generat profundes crítiques des de diversos sectors de l’atenció primària.

    El projecte anunciat per la consellera de Salut pretén la creació d’aquets nous cinc hospitals amb 100 llits cadascú per a que estiguin operatius a principis de l’any proper. Es construiran al costat dels hospitals Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona), Arnau de Vilanova (Lleida), Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Hospital Trias i Pujol (Badalona) i Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí). El pressupost global de l’operació és de més de 50 milions d’euros.

    Els sindicats Metges de Catalunya i Infermeres de Catalunya han demanat posar el focus en l’atenció primària criticant la decisió del Departament de Salut. Així, Metges de Catalunya, tot reconeixent una falta d’infraestructura hospitalària provocada per les polítiques d’austeritat aplicades durant la crisi econòmica, titlla d’incongruent que Salut dediqui més recursos als hospitals en lloc d’invertir-los en el primer nivell assistencial, que és l’autèntic dic de contenció de la pandèmia.

    A més, el sindicat recorda que la situació en l’atenció primària ja era molt crítica abans de l’arribada de la pandèmia de la COVID-19. El dèficit crònic de facultatius en atenció primària s’ha vist agreujat de manera considerable, segons Metges de Catalunya, per les baixes dels professionals afectats pel coronavirus, els aïllaments preventius per contacte, les vacances estivals i l’augment de les funcions assignades al primer nivell assistencial com el control epidemiològic de la pandèmia, l’atenció transitòria de les residències geriàtriques i, en breu, la supervisió dels possibles casos que puguin sorgir a les escoles.

    Per la seva part, Infermeres de Catalunya, també de manera crítica, posa el focus en que el personal d’infermeria necessari pels nous hospitals no es pot treure de l’hospital de referència i molt menys de l’atenció primària. El sindicat argumenta que durant tota aquesta crisi sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19 no s’ha augmentat el nombre d’infermeres ni en hospitals ni en atenció primària i l’excusa que han donat les autoritats sanitàries del país és que no hi havia infermeres disponibles per poder treballar. Si no n’hi havia llavors, es pregunten com es pensa cobrir tota aquesta nova demanda professionals.

    Ambdós sindicats coincideixen en que ara, més que mai, cal enfortir l’Atenció Primària, el puntal de llança per prevenir que la societat emmalalteixi, i que cal tenir una visió de prevenció i salut comunitària més que una visió hospitalocèntrica i totalment enfocada exclusivament al tractament de la malaltia.

    El passat divendres, pocs dies després de l’anunci de la construcció dels cinc nous hospitals, el govern va anunciar un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any-, amb la contractació prevista de fins a 3.811 professionals en l’àmbit de l’atenció primària.

  • El Govern destinarà a l’atenció primària 125 milions d’euros anuals per fer front a la COVID-19

    El Govern ha anunciat un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any-. En total, es preveu la contractació de 3.811 professionals. Així ho han anunciat en roda de premsa el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la consellera de Salut, Alba Vergés i el director del CatSalut, Adrià Comella, els quals han destacat el paper cabdal de la primària en el control de la situació epidemiològica. La inversió pretén garantir una bona resposta del sistema davant la COVID-19 i satisfer les necessitats estructurals de l’atenció primària que, ha recordat Aragonès, «és un dels àmbits que més va patir les retallades de 2008».

    «Tenim uns 22.000 professionals i plantegem uns 3.800 més, cosa que suposa un 17% de més capacitat, però amb això no n’hi ha prou. Cal innovació tecnològica i revisió de la planificació del treball per ser més eficients», ha destacat el director del CatSalut, Adrià Comella. Per això el pla preveu també, a banda de la injecció de personal, la reorganització de les tasques dels professionals, l’impuls de la telemedicina i l’ampliació dels equipaments per fer-los més accessibles a la població. A més, es preveu la incorporació de nous perfils professionals, com nutricionistes i psicòlegs, i la inclusió de la figura de l’assistent clínic, que reduirà l’activitat burocràtica que actualment recau sobre els metges de capçalera.

    Comella ha afirmat que els centres d’atenció primària aguantaran durant els pròxims mesos la pressió més elevada dels últims anys i per aquest motiu és «imprescindible un pla d’enfortiment». «Comença el retorn a la feina i la reobertura de les escoles i vindrà el període d’hivern, en el qual les malalties respiratòries s’expressen de manera més amenaçadora sobre la salut de les persones». En aquest sentit, Comella ha remarcat que els professionals de l’atenció primària hauran de ser capaços de fer un diagnòstic diferencial per veure si es tracta de COVID-19 o d’una de les patologies habituals que es detecten els mesos d’hivern, com la grip o els refredats comuns.

    El director del CatSalut ha posat èmfasi també en el reforç de la primària perquè els hospitals puguin preservar la seva activitat habitual. «No podem deixar de donar resposta a la resta de malalties i per això l’atenció primària serà encara més protagonista. Confiem que el bon treball de la primària permeti que els hospitals puguin mantenir al màxim possible la seva activitat, perquè no es tracta només d’assegurar una bona resposta davant la COVID-19, sinó davant el conjunt de les malalties».

  • Els infants transmeten molt menys la Covid-19 que els adults

    Només el 3’4% dels menors diagnosticats amb Covid-19 a Catalunya durant el primer pic de la pandèmia van ser els transmissors a de la malaltia a la resta de la seva unitat familiar. És la principal troballa d’un estudi liderat per l’hospital barceloní Vall d’Hebron, que s’afegeix a la bibliografia científica que desfà el mite de la canalla com a focus de contagi.

    La investigació, sobre els 163 casos positius d’infants, ha estat exitosa a 89 famílies. D’entre aquestes, només en 3 ocasions “s’ha identificat clarament el menor d’edat com a desencadenant del brot familiar”, asseguren els experts. El minso 3’4% es completa amb el 56’2% de casos en què “s’ha pogut confirmar que un altre adult, de la família o no, va ser el focus” i amb un 40’4% de famílies en què ”no s’ha pogut definir el patró de transmissió”, expliquen.

    “L’estudi ens confirma que els nens i les nenes són menys transmissors del SARS-CoV-2 que els adults en l’entorn familiar, on és difícil mantenir les mesures de seguretat”, ha resumit Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha valorat positivament el resultat de l’estudi en tant que «ens serveix per augmentar coneixement, per prendre decisions més segures, per a tenir respostes més modulades i per a reforçar la prevenció». En la mateixa línia, el secretari de Salut Pública, Josep Mª Argimon ha declarat que «basem les nostres decisions de salut pública en ciència i evidència, i aquest estudi ens dóna informació molt valuosa per prendre decisions».

    Menys transmissió i menys gravetat

    El treball també es converteix en una nova prova que la Covid-19, en general, castiga menys el sector més jove de la població. Només 31 dels 163 pacients pediàtrics amb COVID-19 inclosos a l’estudi van requerir hospitalització. L’altre 81%, 132 xiquets i xiquetes, «van presentar quadres clínics inespecífics i poc greus que no van fer necessari l’ingrés», assegura la nota de premsa de l’hospital.

    Quant als seus símptomes, són els mateixos que els del col·lectiu adult, amb un 59’6% que va reportar febre, un 49’4% tos, un 40’5% fatiga i un 31’5% dificultat per respirar. El doctor Antoni Soriano, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, reconeix que «els menors d’edat no acostumen a fer quadres greus de Covid-19». Amb tot, recorda que no són pas immunes i no cal abaixar la guàrdia: «Són grup de risc els pacients pediàtrics que pateixen cardiopaties congènites i pneumopaties greus, excloent-hi l’asma», alerta.

    Per a elaborar l’estudi, anomenat ‘Paper dels nens i les nenes en la transmissió intrafamiliar del SARS-CoV-2’, l’equip científic va enquestar telefònicament totes les famílies dels pacients pediàtrics diagnosticats amb coronavirus entre l’1 de març i el 31 de maig que consten al registre de la Generalitat. A més, van “avaluar els contactes que van establir els menors amb els convivents al nucli familiar i les persones amb les quals van mantenir contacte freqüent, així com l’afectació pel virus que han tingut aquests adults».

    La publicació de Vall d’Hebron arriba pocs dies després que un altre estudi, liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu i amb dos milers d’infants que van participar en colònies d’estiu com a mostra, desmuntés la creença d’aquest col·lectiu d’edat com a vector de contagi. Segons les seves dades, els participants de les colònies es van infectar sis vegades menys del que ho feia el global de la població en aquells moments. Amb tot, els experts no consideren que el marc de l’estudi sigui extrapolable a la tornada a l’escola, moment decisiu en el control de la situació epidemiològica.

  • 5 entrevistes per a reflexionar sobre la sanitat pública

    Moltes veus assenyalen que la pandèmia del coronavirus ha evidenciat les mancances del sistema de sanitat pública actual. La falta d’EPIs i el gran nombre de sanitaris contagiats han generat un crit d’alerta per salvar un sistema llastat per les retallades, que s’arrosseguen des de fa més de 10 anys.

    Recuperem cinc entrevistes que posen el focus en les mancances del sistema i en les mesures que s’haurien d’implementar per revertir aquest dèficit estructural de pressupost dedicat a la sanitat pública. Per què, com diuen alguns, la crisi pot ser una oportunitat per a replantejar el sistema.

    Miquel Vilardell: Com han afectat les retallades a la gestió de la pandèmia?

    Miquel Vilardell: “El que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari”

    Fa deu anys, el Dr. Miquel Vilardell va plantar cara a les retallades. Ara ens recorda que la pandèmia del coronavirus “ha posat en relleu la importància d’invertir en la sanitat pública”.

    Marc Antoni Broggi: lliçons sobre l’acompanyament al tram final de la vida

    Marc Antoni Broggi: “De la crisi sortirem amb una evidència més gran de la necessitat d’acompanyament en el final de la vida”

    El Dr. Marc Antoni Broggi ens parla de la importància de la bioètica per abordar crisis com la del coronavirus i de les lliçons que aprendrem d’aquesta pandèmia. “La crisi ha sigut un exercici de fraternitat que ens ha demostrat que ens necessitem els uns als altres”, diu,

    Montserrat Busquets, sobre la importància de les cures i el paper de les infermeres

    Montserrat Busquets: “Curar és una tasca importantíssima, però no es pot curar sense cuidar”

    Montserrat Busquets, infermera i docent jubilada, remarca la important tasca d’acompanyament als pacients que fan els infermers i infermeres. “No només estan combatent el coronavirus, sinó que també estan ajudant a les persones a poder viure una mica millor aquesta situació”, diu

    Elena Carreras: la perspectiva de gènere en salut

    Elena Carreras: “Ara tenim l’oportunitat de repensar els hospitals i introduir una mirada de gènere”

    La cap d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Elena Carreras, veu en la crisi del coronavirus una oportunitat per introduir bones pràctiques en sanitat que millorin l’assistència als pacients, entre elles, la perspectiva de gènere

    Miquel Porta i la necessitat d’inversió en salut pública

    Miquel Porta: “Quan demanàvem prevenció davant les epidèmies, molts polítics miraven cap a una altra banda”

    Miquel Porta, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública, destaca la necessitat d’invertir i adoptar polítiques de salut pública que previnguin situacions com l’actual pandèmia del coronavirus. “Feia molt temps que avisàvem que el nostre sistema de salut pública és feble”, diu.