Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • AIFiCC denuncia el tancament dels CAP i el desplaçament de professionals

    En els temps de pandèmia com les que estem vivint actualment, la població més vulnerable és la que té més risc d’emmalaltir i alhora és la que està més a prop dels professionals d’atenció primària. Les infermeres i metges de família som els professionals que millor coneixem les necessitats, recursos que hi ha a la comunitat i quina és la millor atenció que se’ls pot oferir.

    Des de l’inici de la pandèmia, els/les professionals de l’Atenció Primària hem proporcionat l’acompanyament adequat de cada persona atesa segons la seva situació, mantenint el seguiment en aquells casos lleus, donant suport a domicili en aquelles situacions que es requeria, atenen al CAP quan era necessari i derivant a nivell hospitalari quan la clínica ho requeria.

    No entenem que capgirin cap per avall les estructures d’atenció primària de Catalunya traient els professionals dels CAPs on fan una aportació més útil i directa a les persones per les quals en son referents, i enviar-los a hospitals de campanya i hotels hospital.

    Considerem que hi ha molts pacients que a priori estan destinats a ser atesos en l’hospital de campanya que poden perfectament ser més ben atesos als seu domicili amb millor cures, més higiene i més suport de l’entorn que en un pavelló deshumanitzat i sense els recursos adients.

    Per a responsabilitat amb la professió i lleialtat a les persones ateses, des d’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, (AIFiCC) creiem que és un greu error tancar centres d’atenció primària i moure els professionals a un hospital de campanya o hospital hotel, desplaçant l’expertesa i el coneixement de la comunitat a un altre àmbit que de ben segur no ajudarà a les persones més vulnerables a mantenir, recuperar ni establir l’estat de salut.

    Des de l’atenció primària ens oferim a donar suport en els hospitals de campanya però sense tancat els centres de salut, cada dispositiu fa una activitat imprescindible, son complementaris però de cap manera un pot substituir a un altre.

    Ara més que mai cal escoltar els professionals de primera línia i crear conjuntament les estratègies per a fer front a aquesta pandèmia. No fer-ho pot empitjorar greument l’assistència que en els propers dies s’ofereixi a les persones que més ens necessiten.

    Des de la l’AIFiCC demanem a les autoritats sanitàries que es repensin aquests tipus decisions sense escoltar als experts més propers a les persones que viuen a la comunitat.

  • El 20% de les visites ateses a l’Hospital de Cerdanya no són a residents de la zona

    En un vídeo penjat al compte de twitter de l’Hospital de la Cerdanya el seu director, el Dr. Francesc Bonet, ha denunciat que aquest cap de setmana ha pujat el nombre de pacients no domiciliats a la Cerdanya atesos al seu centre. Han volgut remarcar que la COVID-19 no fa vacances i han demanat a la població que mantingui el confinament i es quedi a casa. 

    Així el doctor Bonet ha comentat que l’Hospital està en «una situació de pdoer atendre aquells pacients sospitosos de COVID19 i les altres patologies habituals amb la mesura dels habitants que té l’Alta i Baixa Cerdanya, entre França i Catalunya, que és d’uns 30.000 habitants». Ha seguit dient que aquest cap de setmana i des d’uns dies abans, estan atentent un 20% de persones no residents a la Cerdanya, «el que posa en evidència que malgrat l’esforç dels policies la gent està venint cap a la nostra regió».

    Al final de la gravació ha demanat a la gent que no es desplaci per diversos motius: «esteu posant en risc les vostres famílies, esteu posant en risc la gent gran i esteu posant en risc la nostra regió que per la dimensió d’aquest hospital i pels recursos sanitaris de la zona estem en un estat de control de la pandèmia». «Si us plau quedeu-vos a casa i no us mogueu del lloc de residència», Ha acabat el Dr. Bonet.

    A banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat unes paraules a la població en fer retuit al missatge del doctor Bonet dient que ell no ho diria amb paraules tan educades:

  • Coordinació entre entitats per cobrir les necessitats psicològiques dels sanitaris

    El personal sanitari, a primera línia d’intervenció davant l’epidèmia del coronavirus, pateix l’extenuació de jornades interminables i la pressió psicològica que això comporta. La Fundació ”la Caixa” ha posat a disposició d’aquests professionals una plataforma on-line d’atenció i seguiment psicològic, en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat. En una primera fase d’implementació, la Fundació Galatea prestarà l’atenció psicològica.

    “Volem donar suport, d’aquesta manera, als àngels anònims que s’estan deixant la pell en la primera línia ‘intervenció per lluitar contra la malaltia del coronavirus. El nostre objectiu, i el de l’equip de psicòlegs que estarà a la seva disposició, és fer més suportable, en la mesura del possible, la imprescindible i inestimable tasca que estan duent a terme en una situació tan delicada com l’actual”, ha explicat Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària ”la Caixa”.

    L’objectiu és donar resposta d’aquesta manera a les preocupacions i les pors del personal sanitari, que es manifesten en estrès, ansietat i, fins i tot, depressió. Per mitjà d’aquest servei telemàtic i d’àmplia disponibilitat, s’espera proporcionar l’acompanyament que necessiten. El servei s’ofereix per videoconferència o telefònicament, amb sessions d’entre 20 i 30 minuts, ja que que no es tracta d’una intervenció psicoterapèutica convencional, sinó d’una intervenció psicològica en unes circumstàncies molt excepcionals L’accés a aquest servei serà gratuït a través del telèfon 900 670 777 i amb un horari d’atenció de 9 a 22 hores, els set dies de la setmana. En una primera fase de desenvolupament s’espera atendre unes 1.000 trucades diàries, procedents de tot el territori.

    La Fundació Galatea va ser creada l’any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l’experiència del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per vetllar per la salut i el benestar de tots els professionals de la salut i, per tant, garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans. Davant la situació de crisi sanitària provocada per la COVID-19, la Fundació Galatea ha reorientat els seus recursos per oferir suport psicològic a través d’una plataforma en línia als professionals sanitaris amb malestar i sofriment emocional.

    La resposta de la Fundació ”la Caixa” a la COVID-19

    La posada en marxa d’aquest servei d’atenció psicològica s’emmarca en les diferents iniciatives que està impulsant la Fundació ”la Caixa” per donar resposta a la crisi del coronavirus des de diferents vessants. Entre aquestes destaca la mobilització de professionals del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, amb l’objectiu de donar suport a les unitats dedicades a les persones afectades pel coronavirus i els seus familiars.

    La Fundació també intensifica els seus esforços per atendre llars amb infants i joves en situació de vulnerabilitat vinculats al programa CaixaProinfància. Concretament, l’entitat ha destinat 3 milions d’euros extraordinaris a ajudes a l’alimentació, dirigides a més de 10.000 famílies

    A aquestes iniciatives de caràcter social, s’hi suma el suport a la recerca científica per lluitar contra la COVID-19, que inclou la col·laboració amb centres de referència internacional, com ara ISGlobal i IrsiCaixa.

  • Aixequen el confinament perimetral a la Conca d’Òdena

    La consellera Budó ha anunciat que es retira el perímetre a la Conca d’Òdena i es mantindran les mesures que existeixen per la resta de Catalunya, el què implica de totes formes un confinament total. Buch ha afegit que no té sentit tenir una línia perimetral que separi els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena donat que «ja estem tots confinats a casa».

    Vergés ha afegit que aquesta decisió del PROCICAT es sostè en dades. Dades que des de l’inici «van portar a prendre desicions dures al Govern». Així, avui la consellera de Salut s’ha referit que ha estat «la mateixa rigorositat gràcies a les dades de Salut Pública la què els hi ha dut a prendre aquesta decisió».

    Des que es acordar el 12 de març la decisió d’establir un perímetre als municipis de la Conca d’Òdena, han anat entrant en vigor noves normatives que han anat encaminades a fixar les mateixes condicions que es vivien a la Conca d’Òdena. Com ha seguit explicant Vergés, les dades epidemiològiques de la zona estan mostrant que s’alentitza la taxa d’incidència de la malaltia a la regió i que ja s’està comportant de manera similar a la resta de la comarca de l’Anoia i de la Catalunya Central específicament. Vist aleshores el confinament de tot Catalunya i com la corba epidèmica també nota un descens de la transmissió el PROCICAT ha considerat des d’un punt de vista de salut pública aixecar aquest confinament perimetral.

    Un altre motiu també ha estat, com ja va explicar ahir la consellera en roda de premsa, el fet que 171 professionals hagin pogut reincorporar-se a l’Hospital d’Igualada. Uns professionals necessaris per atendre els 225 llits base del centre i els 75 llits que es van afegir gràcies a poder dona’ls-hi cobertura amb les noves contractacions que van poder fer front.

     

     

  • Salut confirma més de 1200 noves contractacions pel sistema sanitari

    Durant la roda de premsa diària, la consellera de Salut, Alba Vergés ha confirmat la incorporació de més de 1200 treballadors sanitaris per donar suport a la crisi derivada de la COVID-19. La contractació respon a 289 metges i metgesses, 365 infermers i infermeres, 36 persones ja jubilades per l’assistència directa i un centenar de jubilades per donar suport i fer seguiment de l’APP StopCovid19. D’altres disciplines, s’han fet fins a 278 noves contractacions. A més, fins a 270 estudiants s’han sumat com a suport al 061. Vergés també ha destacat que aquí s’hauria de sumar a totes aquelles persones que no tenen formació de grau però que són igual de necessàries com ara zeladors i auxiliars que també s’estan incorporant aquests dies als nous espais d’atenció.

    Ha volgut també aprofitar per remarcar que aquestes noves contractacions serveixen per retornar l’activitat diària als centres on hi ha hagut més baixes. Així, a Igualada s’han incorporat 20 infermeres que vénen del cos de bombers i juntament amb els 171 professionals que ja s’han pogut reincorporar des de l’inici del brot, s’ha arribat a la capacitat de renovar l’activitat a l’hospital.

    L’Hospital d’Igualada compta de base amb 225 llits als quals se’ls hi han sumat 75 llits per aquest brot i també 8 llits d’UCI més. Tenir més personal, ha explicat Vergés, els permet atendrà millor les ampliacions però també utilitzar menys les derivacions cap a l’Hospital General de Catalunya, on s’estaven duent casos des d’Igualada.

    En relació a la necessitat de personal, ara mateix hi ha més de 3.000 professionals sanitaris amb la Covid-19. Ahir, Vergès i va avançar que Salut està augmentant les peticions de personal, també de metges cubans. “Hem demanat al Ministeri de Sanitat que els homologui els títols de forma temporal perquè puguin treballar segons la seva formació». La titular de Salut va insistir que “la capacitat de triplicar els espais no serveix de res si no es poden dotar de professionals. Farem tot i més per tenir a disposició tot aquest personal”. Així, avui, i encara sense resposta pel què fa als metges cubans, Vergés ha explicat que des d’Exteriors s’està intentant gestionar l’arribada de personal xinès per donar un cop de mà des de la seva experiència davant l’epidèmia de coronavirus.

    L’Atenció Primària, primordial

    Com ja va comentar a la roda de premsa d’ahir, ha tornat a posar en valor el rol de l’atenció primària en l’abordatge de l’epidèmia de coronavirus. En tant que àmbit que “sempre està al centre de la cura de la població”, i en el marc de la reorganització del sistema sanitari necessari en el context actual, Vergés va ressaltar que la primària està intensificant l’atenció domiciliària (a les llars, però també a les residències de gent gran, de salut mental o de discapacitats) per al control i seguiment de pacients amb símptomes lleus de coronavirus, especialment de tipus respiratori.

    En aquest sentit, Vergés va apuntar que la primària està seguint ara un total 47.373 persones amb símptomes lleus que no necessiten hospitalització, i està realitzant un miler de radiografies cada dia. “És un seguiment molt elevat i acurat, que serveix per decidir si escau una derivació hospitalària”, va dir Vergés.

    Més espais Salut a l’Hospitalet de Llobregat

    El Departament de Salut treballa en la construcció de l’Hospital temporal a Fira Salut ubicat a la Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat. L’Hospital Fira Salut començarà a funcionar amb 300 llits i està previst anar-lo ampliant fins arribar a uns 2.000. Tot i així, si fos necessari s’aniria ampliant en funció de les necessitats i disponibilitat de recursos. Es posarà en marxa amb uns 600 professionals sanitaris, entre metges, infermeria, auxiliars i zeladors.

    En el muntatge de l’Hospital a la Fira hi participen més de 300 professionals, entre els quals també una quinzena d’entitats i organitzacions com Fira de Barcelona, Metges Sense Fronteres, l’Ajuntament de Barcelona amb els bombers i la Guàrdia Urbana, i també l’Ajuntament de l’Hospitalet i la seva Guàrdia Urbana, a més de la Diputació de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i membres de l’exèrcit.

    A banda, avui s’ha posat en marxa l’Hotel Renaissance Barcelona Fira de l’Hospitalet, del Grup Catalonia Hotels & Resorts, per tal de disposar d’un espai d’aïllament temporal per poder atendre les necessitats de persones afectades per la crisis del COVID-19.

    L’entrada en funcionament d’aquest hotel salut, impulsada des del Servei Català de la Salut (CatSalut), servirà per reforçar la capacitat assistencial de l’atenció primària, dels hospitals de Bellvitge, de Viladecans, l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

    L’hotel actuarà com un dispositiu d’atenció primària, atès per professionals sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), i donarà suport als pacients com si fossin atesos al seu domicili. El dispositiu afavoreix garantir l’aïllament i fer el seguiment i control de simptomatologia. De fet, l’estada mitjana prevista a l’hotel serà de 14 dies, des de l’inici de la patologia i depenent de criteris clínics.

  • J. Flores, estudiant voluntari: «Si vols ser sanitari, has de tenir ganes d’ajudar»

    A la província de Tarragona, fins a sis residències de gent gran han demanat l’ajuda de voluntaris estudiants per a poder continuar treballant a causa de la situació actual en la qual es troben. Aquests centres es beneficien de la borsa d’estudiants i així poden donar suport als metges i infermeres interns que aquests dies estan treballant.

    Pel que fa als Centres d’Atenció Primària, quatre CAPS han demanat l’ajuda de metges per a poder fer suport telefònic. En aquest cas, l’augment considerable de consultes telefòniques relacionades amb la COVID19 fa que sigui imprescindible l’ajuda d’aquests voluntaris.

    Els hospitals estan sent l’altre gran destinatari d’aquests estudiants. Molts dels alumnes treballen aquests dies en la recopilació d’informació referent al COVID. Des de l’elaboració de bases de dades al seguiment i control de casos de contagi per poder trobar l’origen de la infecció.

    En l’actualitat, hi ha un total de 370 estudiants de la branca de les ciències de la Salut disposats a donar un cop de mà en aquesta pandèmia. Uns 140 serien estudiants de medicina, 130 d’infermeria, al voltant de 30 Metges Interns Residents i la resta formarien part d’altres especialitats com són fisioteràpia, nutrició i dietètica o psicologia.

    La figura de l’estudiant voluntari està sent cabdal en la lluita contra la COVID19 durant aquests dies. L’estudiant de cinquè de Medicina, Javier Flores, va ser un dels coordinadors que van posar en marxa la crida del voluntariat que, en poc més d’un cap de setmana, va aconseguir aglutinar fins a 160 estudiants dels diferents graus de salut. Actualment està treballant en la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus.

    Com sorgeix la idea de fer-se voluntari?

    Quan a la Universitat van començar a aturar certa activitat docent, un grup de companys vam decidir que calia fer alguna cosa per a poder contribuir amb el sistema sanitari i evitar, en la mesura del possible, un possible col·lapse. A partir d’aquest moment vaig contactar amb els responsables dels hospitals així com amb la Degana i ho vam posar tot en marxa.

    Quina va ser la resposta en el moment que vau posar en marxa tot el tema del voluntariat?

    Doncs la veritat que molt bona! En el moment que ens vam posar en contacte amb els delegats dels diferents cursos de medicina, va anar tot rodat. Hi va haver molta participació i es va decidir també fer una crida a altres estudiants de diferents graus. De fet, en el primer cap de setmana, vam aconseguir 120 voluntaris en l’àmbit de les ciències de la
    salut als quals se’ns van sumar els estudiants d’infermeria, una quarantena. Així que en total teníem 160 voluntaris!

    Tu ja estàs fent tasques de voluntari. En què consisteixen?

    Són tasques no assistencials, és a dir, no estic en contacte amb els pacients pròpiament. En el meu cas, estic a la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus fent una base de dades de tots els professionals que estan exposats als pacients de manera que puguem tenir tot el control de qui es pot contagiar.

    Alhora, quan es produeix un contagi, poder detectar-lo com més aviat millor i fer l’estudi dels contactes amb els quals aquesta persona ha estat en contacte. L’objectiu és intentar evitar que el virus s’escampi.

    Quines sensacions tens aquests dies podent col·laborar?

    Doncs la veritat és que la sensació és molt bona. Els estudiants sempre hem dit que en la carrera les pràctiques són massa teòriques, ara tenim l’oportunitat d’aprendre treballant i, a més col·laborar en aquesta crisi perquè tothom ho fa, des del ciutadà que es queda a casa passant pel metge que treballa o el voluntari.

    I quina sensació tens quan arribes a casa després de treballar?

    Per un costat mareig (riu) perquè has de treballar amb milers de noms, números i trucades diàries però, alhora, també molt satisfet perquè tinc la sensació que el cansament que porto és per un bon motiu i perquè crec que la feina que estem fent els voluntaris dins de la cadena de treball també té el seu benefici dins de tota aquesta crisi.

    Com a voluntari, creus que aquesta crisi es podria haver gestionat d’una altra forma?

    És relatiu. És fàcil dir que no hem actuat bé quan les coses han succeït però quan encara no ha passat, és molt complicat saber quina és la mesura més adequada a prendre o bé quina podria arribar a ser perjudicial. Jo crec que totes les persones que estan fent coses les fan amb bona voluntat i al final generen un impacte.

    Què et diu la família o els companys que siguis voluntari en un hospital?

    Jo el que els hi dic és que no pateixin, que estic bé i prenc totes les mesures necessàries però sí que en certa manera doncs pateixen i, alhora, se senten orgullosos de mi.

    Què els hi diries als alumnes que encara no s’han presentat com a voluntaris?

    Que s’animin! Per un costat és una oportunitat única per a conèixer com es fan les coses, com funciona un hospital en una situació excepcional i per l’altra, crec que és necessari. Si vols ser sanitari, una cosa necessària és tenir aquestes ganes de voler ajudar i ara mateix el món està “fotut” i l’hem d’ajudar.

    I pel que fa als estudis, que succeirà?

    Doncs ara mateix està suspès tot i no se sap que passarà. Tinc amics que aquesta incertesa els preocupa força pel fet no saber quan seran els exàmens però crec que ara mateix això no és el més important, si es perd un any de formació és un maldecap però ara mateix, donar un cop de mà crec que és molt més important.

  • ‘Confinades a Vilapicina’, un retrat d’una setmana a casa

    Són moltes les iniciatives que han sorgit aquests dies per sobrepassar el període d’alarma i de confinament per coronavirus. Algunes d’elles, iniciatives nascudes arran de les necessitats que es deriven del moment. Per reflectir aquestes situacions, el col·lectiu CàmeresiAcció ha volgut donar cobertura a l’organització social d’aquest moment d’emergència sanitària, social i econòmica degut al COVID-19.

    Avui, en la seva tercera publicació, ens apropen un documental realitzat en primera persona que recull una mirada audiovisual durant la primera setmana en situació de confinament com a efecte del COVID-19. Les realitats d’aquelles persones que durant aquesta primera setmana es creuen amb la càmera, reflecteixen diferents situacions, punts de vista i de partida per afrontar aquest difícil procés. El documental ha estat dirigit, realitzat i muntat per David Fernández, un dels membres fundadors de CàmeresiAcció.

    Fernández explica que realitzar-lo en primera persona podria ser una manera d’apropar-se a la gent que ara, donat l’aïllament social, troba tan lluny i també d’explica’ls-hi com ho està vivint. El seu relat pot ser un exemple de la realitat de molts per la varietat d’entrevistes a les quals pot accedir.

    «Cadascú afronta aquest cop des d’un punt de partida diferent, i això em fa en part no permetrem lamentar-me ni comparar-me amb qui ho està patint en forma de salut, d’escanyament econòmic o psicològic entre tants altres. ‘Confinades a Vilapicina’ en definitiva vol donar visibilitat a aquesta sensació personal i traslladar els testimonis de les persones que m’envolten», reconeix Fernández.

    Dins el recull d’audiovisuals destinats a tractar el COVID-19, primer de tot van publicar un clip titulat «El Poble s’organitza» on mostraven com en els barris de Vallcarca, El Coll, La Salut i Penitents es desplegava la Xarxa de Suport. La segona producció que van publicar va ser titulada amb el nom de «Finestres» i conté una creació poètica de Juan De Miguel amb música d’Alberto Limiñana: «el virus ens ha pres l’espai però ens ha donat el temps», diuen.

    I és que la idea del col·lectiu amb tot això és «des de la necessitat de l’anàlisi, la reflexió i la denúncia» posar-se a disposició «de totes aquelles revolucions quotidianes que no seran televisades».

     

  • El doctor Coll, primer metge que mor per coronavirus a Lleida

    El doctor Albert Coll, que havia exercit de metge de família a Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya i Balaguer, ha mort aquest dimarts víctima de la Covid-19. Es tracta del primer facultatiu mort a la província de Lleida.

    El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó Almirall, ha anunciat a través de Twitter la mort del doctor:

    El doctor Jesús Pujol, company de Coll, el recordava ahir amb una fotografia de l’equip amb qui treballaven al CAP de Balaguer:

    També des del sindicat Metges de Catalunya, on Coll estava afiliat, han volgut traslladar el seu condol a la família a través d’una carta enviada al diari Segre on recordaven al doctor com «un professional extraordinari que va estimar la medicina de família com el que més i que, fins al darrer moment, va posar els seus coneixements i la seva experiència al servei dels seus pacients».

    «El nostre company se’n va amb la bata blanca posada i amb el seu fonendoscopi, on encara ressonen els darrers combats contra una pandèmia que ha acabat amb la seva bonhomia», afegien des del sindicat.

  • Metges Sense Fronteres busca finançament internacional per donar resposta al COVID-19

    La crisi del coronavirus està tenint un impacte global. Per a poder finançar les intervencions ja en marxa, Metges Sense Fronteres (MSF) llança el Fons Crisi Coronavirus. Les aportacions d’aquest fons es destinaran a la resposta directa a la pandèmia –entre altres estat, a Espanya– i a les conseqüències que està provocant en països que veuen la seva capacitat sanitària minvada i el personal sanitari de la qual està especialment exposat a la infecció. En el cas d’MSF, això significa garantir la continuïtat de l’atenció mèdica per a centenars de milers de pacients en els seus programes i per a les comunitats extremadament vulnerables a les quals assisteix a tot el món.

    L’objectiu inicial del Fons a tot el món és aconseguir els 100 milions d’euros, encara que aquesta xifra pot variar d’acord amb les operacions que MSF duga a terme en resposta a la pandèmia.

    “El Fons Crisi Coronavirus ens permetrà respondre a l’emergència de COVID-19 i a les seves conseqüències en les poblacions a les quals atenem. Esperem comptar per a començar amb l’ajuda dels nostres socis i col·laboradors a tot el món, a més de totes les persones, empreses o institucions que decideixin sumar-se a aquest esforç de manera solidària”, explica Marta Cañas, directora general de MSF a Espanya.

    A data de 29 de març, l’Organització Mundial de la Salut reportava casos de COVID-19 en més de 200 països i territoris. MSF ja intervé i fa costat als sistemes de salut de països europeus en els quals l’impacte està sent molt profund. És el cas d’Espanya, Itàlia, França, Bèlgica i Suïssa, on MSF està fent costat als sistemes sanitaris i a poblacions especialment vulnerables, com a majors, persones sense llar i migrants. L’organització mèdic-humanitària es prepara a més per a la pròxima ona de la pandèmia, que arribarà els països d’Àfrica, Orient Mitjà i Amèrica Llatina.

    Una part substancial del recaptat es destinarà a l’adquisició de subministraments com a equips de protecció individual per a personal i pacients i oxigen, la creació de zones d’aïllament, la formació del personal per al maneig i atenció de casos, i la implantació de mesures de control d’infeccions, triatge i referència de pacients, entre altres activitats.

    Gran part de la resposta de MSF s’orienta a protegir al personal de la salut, tant perquè continuïn atenent els pacients com per a evitar que es converteixin en un efecte amplificador de la malaltia. Això està sent un desafiament en països desenvolupats com Espanya, on el 12% de les persones contagiades són professionals sanitaris, o Itàlia, on el percentatge és del 6%.

    Els objectius de la resposta global de MSF davant la COVID-19 són reduir la velocitat i detenir la transmissió o retardar-la, proporcionar atenció als pacients (en particular als greument malalts), minimitzar l’impacte en els sistemes de salut i les comunitats, difondre informació sobre formes de prevenció i riscos, potenciar les activitats d’aigua, higiene i sanejament, i brindar cures pal·liatives per als pacients més greus en entorns amb recursos limitats.

    Resposta a Espanya

    MSF ha posat al servei de les autoritats sanitàries espanyoles tot el seu coneixement i experiència en la resposta a epidèmies i crisis sanitàries. L’organització està contribuint a descongestionar hospitals i centres de salut perquè aquests puguin concentrar-se a atendre els malalts més greus.

    MSF ha col·laborat en la instal·lació de dos hospitals de campanya en dos pavellons d’Alcalá de Henares i Leganés (Madrid) i està assessorant en el disseny i creació d’aquesta mena d’estructures a Catalunya, com les obertes a Igualada o Vall d’Hebron. MSF està igualment brindant suport al Ministeri de Sanitat i les Conselleries de Salut amb la seva experiència en gestió de crisis sanitàries similars, per al desenvolupament de prototips d’unitats d’hospitalització temporals que ajudin a ampliar la capacitat hospitalària, i per a l’ordenació de fluxos de pacients. En el cas del col·lectiu de majors, MSF assessora el comitè directiu de residències en l’avaluació de riscos i implementació de mesures d’higiene i protecció per a reduir la transmissió dins d’aquestes institucions, així com per a millorar el maneig de casos. Un equip específic està visitant aquests centres i identificant les necessitats més apressants per a desenvolupar models d’assistència, eines i protocols, que estaran a la disposició de totes les residències del país en un portal en la xarxa.

    “En els projectes de COVID-19 que hem obert a Europa, veiem als treballadors de la salut enfrontar-se avui a dilemes que ens són comuns en els entorns humanitaris on treballem. On posem els esforços? Qui rep atenció i qui no? Com prenem decisions amb recursos limitats?”, exposa Canyes.

    Entorns molt fràgils

    Les missions de Metges Sense Fronteres a tot el món s’estan preparant per a respondre a diferents escenaris, des de circumstàncies on es donin casos esporàdics a situacions de transmissió comunitària que derivin en grans brots que provoquin el col·lapse dels sistemes nacionals, com estem veient en països desenvolupats.

    El virus ha paralitzat alguns dels sistemes de salut més avançats i colpeja a països que compten amb una xarxa de seguretat social on la majoria de la població té accés a aigua corrent i domicilis per a autoaillarse. Mesures tan bàsiques no estan a l’abast de molts dels països on treballa MSF.

    “Són aquests entorns, amb sistemes de salut molt fràgils i amb població molt vulnerable, com República Centreafricana o República Democràtica del Congo, o afectats per conflictes, com Síria i Iemen, els que ens preocupen especialment i per als quals resulta vital la solidaritat internacional”, afirma Marta Cañas. “També vigilem l’impacte que la COVID-19 pot tenir en persones que viuen en condicions precàries, com els refugiats a Grècia i els rohingyes a Bangladesh, o col·lectius vulnerables com a persones sense llar, migrants i sol·licitants d’asil”, afegeix.

    “Donada la magnitud de la pandèmia, la nostra capacitat de resposta s’ha vist afectada. El virus ens està imposant desafiaments excepcionals en les operacions, incloses les restriccions de viatge, l’escassetat d’equips de protecció personal i la càrrega cada vegada major sobre sistemes de salut vulnerables. Necessitem ajuda per a ampliar les nostres operacions en un entorn tan complicat; a aquest virus el parem entre tots i per a això necessitem el suport de la ciutadania”, recalca Canyes.

    El Fons Crisi Coronavirus permet a MSF respondre a l’emergència generada per la pandèmia de COVID-19 i les seves conseqüències en les poblacions a les quals assisteix. Per participar-hi, trobareu la informació al seu web.

  • «Una nova economia per salvar vides», el número en obert d’Alternativas Económicas

    «La resposta ciutadana suposa la rehabilitació de l’humanisme i la importància dels estats. Ha cobrat especial importància la necessitat de comptar amb potents serveis públics de salut per aturar l’extensió d’aquesta pandèmia i altres malalties. En la ment de tots estan els irresponsables retallades en els pressupostos de Sanitat adoptats pels governs conservadors durant els últims 20 anys, que han limitat la capacitat d’actuació».

    Aquest paràgrafs és un dels que escriu Andreu Missé, periodista i director de la revista Alternativas Económicas, a l’editorial del número del mes d’abril. Una revista que s’erigeix com un homenatge als treballadors sanitaris i com un anàlisi curòs de perquè la pandèmia del COVID-19 ens ha situat en una nova crisi.

    Veient la situació dels estats, Missé no s’encongeix en afirmar que «la crisi ha de propiciar un canvi radical a la societat» i també que s’han de posar «les persones davant del benefici econòmic».

    Aquest número 79 del mes d’abril del 2020 només estarà en format digital i, a més a més, està disponible en obert.

    Entre els diferents continguts, la revista també repassa temes internacionals com la quarta recessió que haurà d’assumir el Japó dins la mateixa dècada o les dues estratègies que han utilitzat Pekin i Taiwan per frenar l’epidèmia. A banda també analitzen què és, com s’entèn i com s’utilitza el teletreball.