Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La nova fase 0,5: mesures més relaxades per l’Àrea Metropolitana

    Així com ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava que proposarien al Ministeri de Sanitat que les regions sanitàries de Lleida, Girona i la Catalunya Central passin a la fase 1 del desconfinament a partir de la setmana vinent, avui explicaven la relaxació de mesures a la ciutat de Barcelona i a la zona metropolitana nord i a la zona metropolitana sud. La consellera de la presidència, Meritxell Budó, ha parlat d’avançar cap el que seria una fase zero i mig.

    Per la seva banda, l’Alt Penedés, el Garraf i el Baix Montseny es sumarien a les regions que podrien passar ja cap a la fase 1 on a partir de dilluns trobaríem Lleida, Girona i Catalunya Central que s’incorporen a l’Alt Pirineu-Aran, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, que ja es troben des de dilluns 11 en la fase 1.

    La consellera de Salut Alba Vergés ha explicat de nou que per a cada canvi de pla es fixen en l’evolució epidemiòlogica, en la situació del sistema sanitari, és a dir en com l’ocupació de les UCIs va baixant però sent conscients que ho fa amb més lentitud de la pujada forta que es va viure, en el control dels focus més calents de l’epidèmia com serien les actuacions a residències i, per últi, en la detecció de casos, identificar contactes i aïllament d’aquests.

    A banda d’aquests principis han volgut basar-se en «donar el màxim de seguretat a la ciutadania donat que és un canvi mai abans transitat». És per això que consideren que a Barcelona i a la zona metropolitana nord i metropolitana sud s’ha de dur una estratègia diferent. Aquestes regions concentren el 65% de la població de Catalunya i això conseqüentment significa que la densitat dels municipis és molt més elevada que a la resta del territori. També ha assenyalat que cal anar amb cura donat que en aquestes regions és on s’hi concentren les majors desigualtats socials que suposen determinants de la salut. La consellera ha posat com exemple Sant Cugat o el Prat del Llobregat que situats a 30 km de diferència tenen diferències molt clares pel què fa a desigualtats socials. Per exemple, les veiem reflectides en 8 anys de més o menys d’esperança de vida.

    La necessitat de passar poc a poc de fase és necessària per al PROCICAT per no alimentar la propagació. Així, aquest avançament lent de fase implicarà poder assistir a comerços locals sense la necessitat d’haver demanat cita prèvia o l’obertura de certs espais de culte a un terç del seu aforament.

    Com ha reiterat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Barcelona i el seu entorn són àrees de les més denses d’Europa per com està configurat el territori, fins i tot més que la zona de Madrid on la incidència de la COVID-19 també ha estat rellevant.

    Treballar conjuntament amb els municipis de l’àrea metropolitana, per Colau, és important donat que hi ha una dimensió metropolitana pel que fa a l’àmbit laboral i de mobilitat. Ha especificat que s’està avançant en treballar com s’organitzarà la ciutat a mesura que s’avanci de fase. S’ha referit per exemple a l’habilitació de la ciutat per a les bicicletes i l’ampliació de les terrasses de bars i restaurants sense treure espai públic a la circulació de la ciutadania. Un espai que més enllà de l’ajuda a la restauració també és una eina per a la retrobada de la ciutadania. Així, ha assenyalat que seguiran treballant que per d’aquí dues setmanes siguin possibles tan aquestes trobades com les reunions de fins a 10 persones dins de les llars.

    Així, aquesta fase 0,5 permetrà el comerç sense cita prèvia, activar les biblioteques amb servei de prèstec, i l’obertura de museus o activitats de culte en un terç.

  • Salut demana que Barcelona i les àrees metropolitanes es quedin a la fase 0

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que proposaran al Ministeri de Sanitat que les regions sanitàries de Lleida, Girona i la Catalunya Central passin a la fase 1 del desconfinament a partir de la setmana vinent. S’unirien així a l’Alt Pirineu-Aran, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, que ja es troben des de dilluns en la fase 1.

    En canvi, les regions sanitàries de Barcelona ciutat – on viuen 1,6 milions de persones –, l’Àrea Metropolitana Nord – 1,9 milions d’habitants – i l’Àrea Metropolitana Sud – 1,4 milions – quedarien com a mínim una setmana més a la fase 0.

    Alba Vergés, però, s’ha mostrat oberta a modificar les actuals delimitacions territorials de les regions sanitàries de l’àrea metropolitana perquè inclouen «diferents realitats territorials» i a oferir propostes de desconfinament intermèdies per a aquests territoris. La consellera ha explicat que treballaran una proposta més concreta en aquesta línia «al llarg de la tarda i demà al matí».

    Des de Salut expliquen que el Procicat ha pres aquesta decisió després d’analitzar els casos dels darrers catorze i set dies, l’índex d’incidència i transmissibilitat, la capacitat assistencial i de seguiment de contactes, la mobilitat i el risc epidemiològic. Aquesta proposta, però, haurà de ser aprovada pel Ministeri cap a finals de setmana.

  • Grifols desenvolupa un test molecular de molt alta sensibilitat per detectar el SARS-CoV-2

    Grifols ha anunciat que ha completat el desenvolupament d’un test molecular específic TMA (Amplificació Intervinguda per Transcripció) que permet la detecció de virus SARS-CoV-2 en plasma, sang i mostres respiratòries, amb una sensibilitat equivalent o fins i tot superior a altres tests moleculars, disponibles actualment, com els basats en PCR.

    Gràcies a aquesta alta sensibilitat aquest test molecular permetria també implementar estratègies de testat grupal d’individus (pool testing) multiplicant la capacitat de testeig de la població.

    El test TMA és una solució de test completa i automatitzada que inclou tots els reactius, des de la preparació de la mostra fins a l’obtenció del resultat i es processa en els equips Procleix® Panther®, amb capacitat per analitzar més de 1.000 mostres diàries per instrument.

    «Disposar de la suficient capacitat de testeig molecular és crític per ajudar a controlar aquesta pandèmia i tenir un test amb alta sensibilitat per abordar una possible estratègia de ‘pooling’ és sens dubte, un factor diferencial, que el podria fer factible», va dir Victor Grifols Deu, co-CEO de Grifols.

    L’esforç col·lectiu dels equips humans a San Diego, Bilbao i Barcelona ha permès accelerar el desenvolupament i producció dels tests en menys de tres mesos.

    Grifols va començar el desenvolupament del seu test per detectar SARS-CoV-2 la primera setmana de febrer, gràcies a una combinació d’esforços dels seus equips a San Diego (EUA), Bilbao i Barcelona (Espanya).

    El disseny i fabricació del test s’ha realitzat a les instal·lacions que Grifols té a San Diego, que concentren la producció global d’aquest tipus de test, basats en la tecnologia d’Amplificació Intervinguda per Transcripció, propietat de Grifols.

    Posteriorment, els tests s’han validat en mostres d’origen respiratori en els laboratoris de Grifols-Progenika a Bilbao, que compten amb una dilatada experiència en el desenvolupament i validació d’eines de diagnòstic molecular en qualsevol tipus de mostra clínica.

    «Tot el talent de Grifols s’ha bolcat en desenvolupar, produir i validar aquest test en temps rècord, ha estat un autèntic treball d’equip. Estem molt orgullosos de l’esforç i el compromís dels nostres col·laboradors en aquests moments de crisi sense precedents», va dir Raimon Grifols Roura, co-CEO de Grifols.

    Grifols és una companyia líder en el món en solucions diagnòstiques, amb més de 100 anys d’història i referent en països com els Estats Units i el Japó en seguretat de les donacions de sang i plasma.

  • COIB i AIFiCC demanen que les Infermeres Residents cobrin com a titulades durant la crisi sanitària

    Des de l’inici de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID19, les IIR d’Infermeria Familiar i Comunitària es troben a primera línia, tant a l’Atenció Primària com a altres dispositius, cuidant amb absoluta dedicació a les persones, famílies i comunitats.

    Les IIR, com a infermeres titulades i col·legiades, estan prestant serveis com una infermera més de l’equip, sense la supervisió i tutorització corresponent a la formació especialitzada.

    L’Ordre SND/319/2020, d’1 d’abril, que modifica l’Ordre SND/ 232/2020, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures en matèria de recursos humans i mitjans per a la gestió de l’actual crisi sanitària, estableix en el seu apartat u, numeral 4, que, “Conforme a allò que es disposa a l’article 39.3 del Real Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Estatut dels Treballadors, les comunitats autònomes garantiran que els residents, a qui se’ls prorroga el contracte, percebin les retribucions que els corresponguin atenent a les funcions que efectivament realitzin, sempre que comportin un major grau d’autonomia i un menor nivell de supervisió del que els correspondria abans de la pròrroga del contracte.”

    En aquesta Ordre no s’estableix cap paràmetre de mínims en què s’acordin les retribucions que han de percebre els residents que s’incorporen plenament als equips, sinó que deixa a cada comunitat autònoma que ho decideixi, segons les funcions que exerceixin aquests professionals.

    Les IIR, durant la pandèmia, estan assumint competències com una infermera de família i comunitària i no com una IIR, amb plenes garanties de qualitat i seguretat cap a la persona atesa, adoptant un major grau d’autonomia i un menor nivell de supervisió.

    El dia 6 d’abril de 2020, el Servei Català de la Salut va emetre una actualització de mesures en matèria de recursos humans per a la gestió de la crisi sanitària, en la qual s’establia que els residents de darrer any de formació percebrien un complement retributiu equiparable a la categoria professional 2.2 (personal assistencial titulat de grau mitja (AS-TGM)), d’acord amb la classificació professional del II Conveni SISCAT, o la categoria equivalent en l’àmbit de les entitats amb conveni propi, durant el temps en què es prestessin els serveis en aquestes condicions.

    En el cas de l’Institut Català de la Salut, la retribució dels IIR de primer any correspon al grau de formació dels IIR de segon any. Els IIR de segon any perceben el sou equivalent a una infermera de nivell 3, en el cas dels hospitals, i a una d’atenció continuada i urgent, en el cas de l’atenció primària.

    Actualment, asseguren des del COIB i des de l’AiFiCC, «existeix molta variabilitat en els criteris de retribució en les diferents Unitats Docents Multiprofessionals d’Atenció Familiar i Comunitària (UDMAFiC). Hi ha IIRs que estan rebent un complement retributiu d’equiparació a la categoria professional 2:2 (personal assistencial titulat de grau mitja). En canvi, en altres UDMAFiC, les IIRs no estan rebent aquest complement, argumentant la no pròrroga dels contractes després de l’Ordre SND/346/2020. Tot i així, sí que estan rebent el complement retributiu els metges interns residents (MIR)».

    Aquesta situació, assenyalen, «provoca una falta d’equitat injustificable entre les IIR de les diferents UDMAFiC. Però aquest fet és intolerable quan, en la mateixa UDMAFiC els MIR sí cobren el complement i les IIR no». Denuncien doncs que es troben davant «una discriminació evident que no va associada a les funcions que estan realitzant, ni a l’Ordre SND/346/2020, de 15 abril.

  • MC denúncia que el 65% dels facultatius d’atenció primària neteja la seva roba sanitària

    Una enquesta realitzada per Metges de Catalunya (MC) ha revelat que el 65% dels facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’emporta la roba sanitària bàsica, coneguda com a pijama, al seu domicili particular per garantir la neteja i la desinfecció durant la pandèmia del coronavirus. El sindicat denúncia que l’escassetat de recanvis i la freqüència insuficient de rentat del servei de bugaderia dels ambulatoris provoca que la majoria dels professionals optin per endur-se la roba casa i assegurar d’aquesta manera que comencen cada jornada de treball amb l’uniforme degudament higienitzat.

    Per reduir les possibilitats de contagi de la Covid-19 entre els professionals, l’organització reclama a l’ICS que reforci el servei de bugaderia del primer nivell assistencial i que incrementi la quantitat de roba sanitària disponible en els centres. «No podem passar diversos dies amb els mateixos pantalons i la mateixa camisa. I rentar la roba a casa comporta traslladar el risc de contagi al nostre entorn personal i familiar», afirma el president del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill.

    El fet que, a partir d’ara, l’atenció primària esdevingui el principal baluard per al control i seguiment de la pandèmia hauria de conscienciar les gerències sobre la necessitat de procurar la màxima seguretat als professionals sanitaris en les seves condicions de treball. Així, segons O’Farrill, no hi caben excuses, com les esgrimides per relativitzar la denúncia del sindicat sobre la manca generalitzada d’equips de protecció individual (EPI), a la qual no s’hi pot afegir també un tractament insegur de la roba sanitària. «El recanvi ha de ser diari i s’ha d’assegurar que el rentat es produeixi en les condicions que s’han demostrat eficaces per eliminar la presència del virus», exigeix el responsable sindical que recorda que per mantenir sota control la transmissió del coronavirus cal minimitzar les possibilitats de contagi dels metges i infermeres «a la mínima expressió».

  • Sis regions sanitàries no passaran de fase fins no ser considerades de risc baix

    La regió sanitària Alt Pirineu-Aran, Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona passaran dilluns 11 a la fase 1 del desconfinament tal com estava previst. No ho farà la resta de Catalunya donat que encara es troba en risc moderat majorment i en risc moderat-alt en el cas de la ciutat de Barcelona.

    Aquesta decisió encara ha de ser aprovada pel Gobierno de l’estat espanyol però la consellera Alba Vergés ha apuntat que «tot i poder ser massa agosarada» que acceptaran aquest pla perquè està realitzat en base a dades. Ho parlaran en una reunió bilateral on hi seran políticament però també tècnicament, ha assenyalat.

    Dades que han tingut en compte la taxa reproductiva efectiva (Rt): taxa que indica la mitjana de persones que s’infecten d’un mateix cas, la Incidència Acumulada (IA) per 100.000 habitants en els darrers 14 dies – una taxa que representa el nombre de persones, que han desenvolupat la malaltia durant els últims 14 dies, des de l’inici de la epidèmia fins al dia d’avui-. I l’Índex EPG (Creixement potencial de menor a major): un índex que és producte de la multiplicació de la incidència acumulada dels darrers 14 dies (per 100.000 habitants) i de la mitjana de la Rt dels darrers 7 dies. I representa el creixement potencial del brot a nivell de regió sanitària.

    Com ha explicat el secretari de Salut Pública, el doctor Joan Guix, «aquestes decisions no es prenen gratuïtament sinó que responen a indicadors objectius clars i transparents». Entre aquests indicadors es tenen en compte la descripció del territori i les característiques demogràfiques, sociològiques de cada territori. També dades epidemiològiques d’evolució de la incidència i taxes de penetració, així com de la capacitat del sistema assistencial. És a dir, fins quin punt cada regió té capacitat de respondre en cas d’un rebrot.

    Així, les dades s’han dividit en 4 categories de risc: baix (de 0 a 30), moderat (de 30 a 70), moderat-alt (70 a 100) i alt (més de 100). A Catalunya no hi ha cap regió sanitària en risc alt.

    Per risc baix, han inclòs l’Alt Pirineu i Aran, amb un risc de 8 dins l’índex EPG, Terres de l’Ebre amb un risc de 18 i el Camp de Tarragona amb un valor de 21. La interpretació ha estat que ser dins la categoria de risc baix pot suposar un criteri d’avenç de fase de esconfinament, sempre i quan es faci una valoració conjunta d’altres indicadors: capacitat actual del sistema assistencial (atenció primària, urgències, hospitalització e intensius) així com indicadors de capacitat de seguiment de casos i contactes, mobilitat regional, socials, econòmics i demogràfics.

    Les regions que s’han inclòs dins la categoria de risc moderada després de fer el càlcul són Barcelona Metropolitana Nord (amb un índex EPG de 38), Catalunya Central amb un risc de 46, Barcelona Metropolitana Sud amb un índex de 58, Lleida amb risc de 60 i Girona amb risc de 65.

    Per últim, la regió sanitària de Barcelona es troba en un risc de 91 en creuar una incidència acumulada durant els últims darrers 14 dies de 157 i una taxa reproductiva efectiva (la taxa que indica la mitjana de persones que s’infecten d’un mateix cas) de 0,7. S’inclou així dins la franja de risc moderat-alt.

    Així, aquestes últimes regions, apunten, indiquen la necessitat de monitoritzar l’evolució de manera continua per assegurar la resposta primerenca i la presa de decisions per prevenir rebrots. La categoria de risc alt, combinada amb altres indicadors de risc, indica la necessitat de reforçar mesures de contenció i mitigació degut el risc de patir un rebrot.

    La consellera Vergès ha volgut remarcar que passar de fase no implica per res relaxar-se ni poder passar a fer moltes altres coses de les que ja estan ara permeses. Justament en aquesta línia, ha indicat que «serà molt necessari coordinar-se amb els ajuntaments, amb les entitats locals i inframunicipals perquè són qui millor coneix els seus carrers, les seves paltges i els seus equipaments».

  • Arriba a Europa l’oposició al Pla contra les pseudoteràpies del Govern espanyol

    La petició que s’oposa a el «Pla contra les pseudoterapias i les pseudociències» ha estat admesa a tràmit al Parlament Europeu. Amb aquesta petició, les associacions peticionàries demanen que la Unió Europea protegeixi la lliure decisió dels pacients que vulguin complementar els seus tractaments amb Medicina Integrativa, així com, als professionals sanitaris a exercir-la.

    Les societats sanitàries de Medicines Complementàries i integratives d’Espanya (la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa, Associació Espanyola de Metges integratius, Federació Espanyola de Sanitaris per la Medicina Integrativa, Societat d’Acupuntura Mèdica d’Espanya, Associació Espanyola de Metges Naturistes i l’Assemblea Nacional d’Homeopatia) consideren que l’Estat espanyol incorre en irregularitats pel que fa a la normativa europea en la seva «Pla contra les pseudoteràpies i pseudociències» al no respectar aquesta lliure decisió atacant indiscriminadament a teràpies de medicines complementàries que a més estan promogudes per l’Organització Mundial de la Salut (Acupuntura, Homeopatia, Medicina Naturista, Ozonoteràpia, entre d’altres) en la seva estratègia 2014-2023.

    A més, demanen un Procés Marc de Regulació a nivell europeu perquè la Medicina Integrativa, les seves teràpies i la seva pràctica siguin exercides amb seguretat, regulació acadèmica i científica pel bé i protecció dels pacients de forma unificada en tota la Comunitat Europea.

    Lliure decisió i exercici

    Amb aquesta petició les associacions presenten una queixa formal a la Unió Europea davant un Pla que consideren intenta desprestigiar teràpies útils per a la salut i per als milers de professionals sanitaris que les prescriuen i utilitzen de forma professional, sanitària i complementària en els àmbits de la salut, prevenció i benestar dels pacients. «El Pla no es fonamenta en cap anàlisi profunda de cadascuna de les teràpies complementàries o integratives, ni en les seves indicacions, efectes secundaris ni en els seus evidències científiques» explica Isabel Giralt, vicepresidenta de la Societat Espanyola de Salut i Medicina Integrativa (SESMI) .

    La petició demana a la Unió Europea que protegeixi la lliure decisió dels pacients que desitgen complementar els seus tractaments amb Medicina Integrativa i Teràpies Complementàries, així com, als professionals que l’exerceixen amb seguretat i amb el suport científic necessari.

  • Salut es reordena: atenció a noves demandes i activitats posposades sense oblidar un possible rebrot

    Han nascut 9.000 infants, s’han realitzat 34.000 operacions quirúrgiques vinculades a malalties greus com ara el càncer, s’han atès 1800 situacions greus derivades d’accidents cardiovasculars, infarts o politraumatismes «perquè la vida no s’atura». A més, també s’han realitat 49.000 proves complementàries i hi ha hagut 195.000 visites a especialistes per motius greus.

    Aquestes són dades que ha facilitat Adrià Comella, director del Servei català de la Salut (CatSalut), ha comparegut en roda de premsa per explicar la situació actual del sistema de salut de Catalunya i com es reordenarà l’activitat assistencial per tal de fer front els propers mesos.

    Comella ha valorat que «el Sistema ha pogut respondre a tot aquest embat però trigarem a poder tenir quelcom que s’assembli a la normalitat de la crisi». El pla que tenen és iniciar una desescalada per tornar a la situació prèvia a la pandèmia i el dibuixen entenen que el sistema haurà de treballar convivint amb diferents realitats: possibles malalts COVID per un possible rebrot, seguiment de noves demandes de salut que es puguin generar no COVID i recuperació de totes aquelles activitats ajornades. En aquest sentit, Comella ha dit que es van prendre decisions excepcionals com ara «ajornar activitats sabent que estaria tot el sistema i tota la capacitat molt compromesa».

    Així, dels 12.000 llits convencionals de base, segons provisions, Comella assegura que s’han arribat a fixar 20.000 llits. A més, de 600 llits de crítics que hi havia s’ha passat a tenir 2000 llits. Entenent que el nombre de llits era baix per un país com Catalunya, Comella ha explicat que un cop acabi l’escalada es dotarà al sistema de 150 llits més de crítics de manera fixa que es sumaran als més de 600 que hi havia abans de la crisi.

    Des del CatSalut també han tingut paraules dirigides a l’Atenció Primària, que entenen que està tenint un rol fonamental en la solució contra l’epidèmia i en el manteniment de la salut general de la població. Comella també ha destacat la capacitat que ha desplegat de manera física a domicili però també telemàtica per fer atenció a les persones més fràgils.

    A banda, l’Atenció Primària, han remarcat, ha estat clau en la cobertura d’aquests espais addicionals com pavellons o hotels que s’han hagut d’obrir per assegurar poder superar els 12.000 llits de base que hi havia inicialment a Catalunya.

    Per la seva banda, els centres sociosanitaris, segons Comella, han servit «d’esponjament i resposta amb un nivell de complexitat relativament alt ajudant hospitals i Atenció Primària».

    Per últim, Comella també s’ha dirigit a la població agraint l’»excel·lent resposta ciutadana a la crida de les autoritats per seguir un confinament responsable».

    Una desescalada lenta

    Assenyalen la capacitat de reacció del conjunt de professionals sanitaris com un dels motius d’estar sortint d’aquesta crisi. Així i tot, Comella ha explicat que avui dia hi ha 684 persones a llits d’UCI i 1500 persones en llits base.

    La conclusió d’això, per Comella és que les persones estan ocupant encara més de la capacitat habitual de llits que hi ha al país. L’ocupació està disminuint però d’una manera lenta en crítics i una mica més àgil en llits convencionals. Tot i així, Comella ha explicat que «no sabem quines conseqüències tindrà el desconfinament» i que «és possible que es generin nous casos» però que «la capacitat de resposta anirà millorant a mesura que es vagi desinflamant el sistema». Per aquest motiu, tots els espais no habituals que ha ocupat el sistema encara necessitaran un temps per poder tornar a la seva funció original.

    Comella ha volgut destacar que «l’epidèmia no es pot donar per acabada ni molt menys». Ha citat els experts del món de la recerca per fer entendre que trobar una vacuna no és un procés ràpid: «trigarà bastants mesos i durant mesos haurem de conviure amb aquesta epidèmia i amb la resta d’elements de serveis sanitaris». Es referia als de la mateixa demanda que el país genera cada any però també aquells processos que s’han hagut d’ajornar i s’hauran de recuperar de manera progressiva. Ha afirmat que s’espera tenir resolts tots aquests casos abans que acabi juliol

    A banda de canviar les activitats, aquesta realitat canviarà els espais. Comella ha dit que el sistema haurà de treballar en dual: d’una manera més complexa perquè a la demanda normal s’haurà de sumar conviure amb una malaltia infecciosa i, per tant, tots els espais s’hauran d’adaptar. Ha especulat que segurament el sistema haurà de conviure així tot el 2020 i part del 2021. En aquest escenari, ha demanat que fem un ús el més racionals possible: «haurem de ser capaços de prioritzar, d’atendre i donar resposta a totes aquelles malalties que puguin comprometre de forma més greu i d’una forma més irreversible la capacitat de les persones». «Priorització, seguretat i qualitat seran els eixos que ens hauran d’inspirar aquests propers mesos», ha tancat.

  • L’Associació Espanyola Pediàtrica crida a la calma davant les afectacions en nens

    L’Asociación Española de Pediatría (AEP) ha fet publica una carta encarada a les famílies després que es fes públic un comunicat intern dirigit als professionals que ha aixecat les alarmes. El comunicat intern anomenat «Alerta sobre casos de shock pediàtric» parlaven sobre l’aparició de casos durant les darreres dues setmanes de pacients pediàtrics caracteritzats per un quadre inusual de dolor abdominal acompanyat de símptomes gastrointestinals. Un quadre generalment en un estat acceptable però que en alguns casos acabaven derivant en taquicàrdia i hipotensió fins i tot en absència de febre.

    La carta seguia explicant que el dolor abdominal i els símptomes gastrointestinals s’han associat a inflamació cardíaca (miocarditis) i s’ha observat en alguns nens amb PCR positiva per a SARS-CoV2 i també amb PCR negativa. En alguns d’aquests pacients amb PCR negativa s’ha detectat serologia positiva de SARS-CoV2.

    «Encara que es desconeix si es tracta de solo d’una associació temporal, aquests casos s’han descrit a Itàlia, Regne Unit, França i Bèlgica almenys, per la qual cosa els pediatres d’aquests països estan sent advertits», expliquen. Així, des de l’AEP i davant l’aparició d’alguns d’aquests símptomes, recomanen als professionals «a tenir un alt índex de sospita, monitorar la freqüència cardíaca i la tensió arterial i valorar la derivació urgent a un hospital pròxim».

    Després d’haver aixecat polseguera entre les famílies, l’Associació Espanyola de Pediatria ha publicat una segona carta cridant a la calma. «El quadre clínic del qual s’informa en aquesta comunicació professional, és molt infreqüent, i s’han descrit molt pocs casos a Espanya. Gràcies al model pediàtric espanyol, pel qual els pediatres d’atenció primària són el primer contacte dels nens amb la sanitat -molt ben formats i ja alertats d’aquests possibles quadres-, això ens permetria actuar davant els primers símptomes. Tal com s’ha posat de manifest en la pràctica clínica, continuem insistint que la gran majoria de les ocasions la COVID-19 cursa de manera lleu en els nens», transmetien.

    Així, a la mateixa carta explicaven també que els casos de xoc en nens que estan coincidint temporalment amb l’epidèmia de COVID19 són molt infreqüents; el quadre clínic es caracteritza per febre, vòmits, inicialment o pot debutar només amb dolor abdominal, exantema en la pell, els ulls enrogits i mal estat general. «No sabem encara la causa, però pot estar desencadenat per infeccions bacterianes i té un tractament ben establert independentment de la mena d’agent infecciós que la causi», afirmen.

    Sobre l’alarma creada, des de l’AEP assenyalen que aquest tipus de comunicacions professionals, dirigides exclusivament als sanitaris, constitueixen un procediment habitual en el marc de les malalties infeccioses, i és la manera d’informar àgilment a tots els pediatres, incloent tant als que estan en la primera línia en l’atenció sanitària als nens, pediatres de capçalera, com a pediatres de les urgències hospitalàries.

    La carta acaba explicant que estan procedint a recopilar tota la informació existent i amb evidència científica ben documentada entorn d’aquest quadre clínic pediàtric que s’està descrivint en diferents països. «Com hem incidit des de l’AEP en les últimes setmanes, continuem recordant als pares la rellevància que estiguin atents als símptomes d’alarma dels nens, tant per la COVID-19 com per altres patologies que continuen sent motiu d’acudir a les urgències pediàtriques», acaben.

  • 25 experts en salut pública reclamen a Torra i Vergés despolititzar l’abordatge de la crisi sanitària

    Un grup de professionals del camp de la salut pública a Catalunya han demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, i a la consellera de Salut, Alba Vergés, que mantinguin «una coherència unitària» en l’abordatge de la gestió de la pandèmia de la Covid-19. A més, reclamen que es deixi fora «la utilització política, generant estèrils polèmiques sobre elements tècnics», cosa que consideren que s’està produint al Govern.

    «És important combinar adequadament i proporcionadament les actuacions i la correcta comunicació de les mateixes, per evitar les especulacions i els aspectes emocionals que, sovint, tenen un efecte més perjudicial per a la salut que les conseqüències directes del propi problema», escriuen a la carta oberta.

    Els vint-i-cinc experts també s’han mostrat indignats per l’anul·lació de la reunió, prevista per la setmana vinent, del Consell Assessor en Salut Pública, màxim òrgan assessor d’experts externs a les administracions definit en la vigent Llei de Salut Pública. Per això demanen que es «reconsideri aquesta decisió», ja que consideren que el seu coneixement i experiència professional «són una eina fonamental per fer front amb èxit a qualsevol crisi o problema de salut pública».

    El departament de Salut, per la seva banda, ha negat en declaracions a El Confidencial que la reunió s’hagi anul·lat i ha assegurat que se celebrarà la setmana vinent. A més, ha assenyalat que qui ha de convocar la reunió no és la conselleria sinó el seu president, el doctor Josep Vaqué, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

    Els signants provenen de la pràctica professional en administracions i institucions «competents en la matèria». Són Joan Josep Artells, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials; Rafael Barba, economista i gestor sanitari jubilat; Raimon Belenes, metge, gestor i consultor sanitari; Esteve Camprubí, metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública; Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia Política; Montserrat Casamitjana, expresidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears; Mercè Casas, metgessa i consultora sanitària; Catalina Chamorro, expresidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears; José Ignacio Cuervo, metge jubilat; Anna Estany, catedràtica de Filosofia de la Ciència; Josep Farrés, expresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears; Emili Ferrer, exdirector d’Economia i Finances de l’Hospital Vall d’Hebron; Joan Gené, col·laborador de l’Observatori Europeu de Polítiques i Serveis Sanitaris de l’Organització Mundial de la Salut; Carles Albert González, màster en Salut Pública i doctor en Medicina; Ricard Gutiérrez, doctor en Medicina; Rafael Manzanera, expresident de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària; Josep Martí Valls, doctor en Medicina jubilat; Josep Maria Sabaté, exdirector del Servei Català de la Salut; Emília Sánchez, expresidenta de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears; Isabel Sierra, doctora en Psicologia; Pilar Solanes, metgessa de Salut Pública; Eduard Spagnolo, epidemiòleg de Sanitat Nacional; Carme Valls, metgessa; Joan Ramon Villalbí, expresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària; i Francesca Zapater, membre del Fòrum Català d’Atenció Primària.