Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Solidaritat d’anada i tornada entre el Baix Ebre i Wuhan

    La solidaritat sí que no té fronteres. La crisi produïda pel coronavirus ho mostra clarament. L’ajuda mútua en situacions difícils n’és un exemple. Ciutadans i treballadors de les Terres de l’Ebre i de Wuhan han teixit una bonica història d’agermanament en la lluita contra el coronavirus.

    Fa dos mesos l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, en veure l’aparició del coronavirus Covid-19 a la regió xinesa de Wuhan, es va mobilitzar, junt amb els sindicalistes de la Confederació General del Treball (CGT) del Baix Ebre, i van fer enviaments de material de protecció per als sanitaris i afectats del coronavirus d’aquell país. Ho van fer sense gens d’interès i com a mostra de solidaritat.

    Ara, quan el coronavirus té contra les cordes aquíels treballadors de la sanitat pública i també molts malalts, l’organisme CSFF “China International New Media Short Film Festival” de l’Administració Nacional de Radio i Televisió del Govern Popular Xinès i altres 58 donants particulars xinesos, envien material de protecció a l’Hospital Verge de la Cinta i a Terres de l’Ebre, segons informa CGT.

    Ajuda també per a igualada

    Els organismes i particulars xinesos han volgut deixar clar que l’enviament de material sanitari és una mostra d’agraïment a l’ajuda que va proporcionar una companya de l’hospital i de la Confederació General del Treball de Catalunya a Terres de l’Ebre, qui fa dos mesos va assessorar tècnicament i fent arribar donacions de material a diversos hospitals de primera línia de Wuhan i Shenzen: Shenzen Infectious Disease Hospital (large modern 3A-grade hospital for infectious diseases), JingZhou third peoples Hospital, Huanggang Central Hospital i a l’Hospital Pediàtric de Wuhan.

    Segons el sindicat s’espera de manera imminent l’arribada del material sanitari procedent de la zona xinesa més castigada pel coronavirus. En breu, doncs, arribarà un avió enviat especialment des de Xina, centralitzant el lliurament dels productes a l’hospital del Baix Ebre i a la seva zona sanitària d’influència.

    Segons fonts del sindicat CGT, les caixes que envien des de la Xina duen material que arribarà etiquetat amb missatges encoratjadors com:“cuidar uns dels altres, una marea unida davant les dificultats. Manteniu-vos forts! Tots estem amb vosaltres!”. Tot i que la donació té com a destí l’hospital Verge de la Cinta i la comarca a la qual dóna servei, se sap que el mateix grup xinès ha enviat material destinat a Igualada i la Conca d’Òdena.

    A banda de la solidaritat d’anada i tornada, CGT ha posat en marxa una iniciativa per adquirir fins a 10.000 mascaretes destinades al personal sanitari. Així, se suma a les actuacions que tenen com a objectiu evitar les conseqüències fatals que per als treballadors té la manca de protecció. El mecanisme es finança amb les aportacions solidàries dels diversos organismes del sindicat. Així, les seccions sindicals han fet col·lectes entre els treballadors i afiliats, en altres casos hi ha destinat fons que tenien guardats com a reserva per situacions impensades.

  • Només una quarta part del total de testos per detectar el COVID-19 són positius

    El Govern ha adoptat diferents mesures en relació al coronavirus. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explica que s’ha aprovat destinar 80 milions d’euros del Fons de Contingència de pressupost al Departament de Salut per tal de poder fer front a totes aquelles inversions d’emergència relacionades amb la pandèmia generada pel coronavirus. A més ha recordat que “el Departament de Salut preveu una despesa, només en relació al Coronavirus, de 1.800 milions d’euros. I l’Estat ha dit que farà una aportació extraordinària de 50 milions d’euros”. Davant aquest fet, Budó ha advertit que “això ens obligarà, sí o sí, a flexibilitzar el marge de dèficit que marca l’Estat. Hem de poder resposta, necessitem aquesta flexibilització del marge de dèficit”.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que s’han fet més de 47.000 testos PCR per detectar la Covid-19 a Catalunya. El 42% de les proves s’han fet a homes i el 58% restant a dones. En els homes, el 22% dels testos han donat positiu i en les dones el percentatge és del 23%. Del total de testos positius, un 1% correspon a menors de 20 anys; un 16% dels casos són de persones que tenen entre 20 i 40 anys; un 33% entre 40 i 60 anys; un 34% entre 60 i 80 i finalment, un 16% entre 80 i 100 anys.

    Alba Vergés també ha especificat que un total de 1.652 persones estan hospitalitzades en estat greu, però ha assenyalat que “no totes necessiten cures intensives ni respiradors”. La consellera també ha dit que el nombre de contagis continuarà creixent els pròxims dies i ha remarcat que el sistema de salut es continua preparant per augmentar la capacitat de llits d’UCI arreu del país. Ara mateix, hi ha 1.816 espais disponibles.

    La consellera Vergés també ha detallat que en aquests moments hi ha un total de 506 pacients en estat lleu que estan allotjats en hotels d’arreu de Catalunya amb 214 professionals que els atenen. Més de la meitat d’aquests pacients, 290, estan en hotels de Barcelona amb 117 professionals.

    La consellera ha insistit que “les mesures de confinament són imprescindibles per poder controlar i gestionar la pandèmia; són la millor manera d’ajudar al sistema sanitari” i ha recordat que gairebé 5.000 persones ja han rebut l’alta per la Covid-19 a Catalunya.

  • Els nostres sanitaris són «kamizakes» segons el New York Times

    La portada del diari dels Estats Units The New York Times obria avui afirmant que «Els kamizakes de l’assistència sanitària d’Espanya lluiten contra el coronavirus» (Spain’s ‘health care kamizakes’ battle coronavirus). L’afirmació va acompanyada d’un reportatge fet en base a entrevistes a personal sanitari on expliquen les circumstàncies en les quals treballen i els recursos dels quals disposen.

    El vídeo va acompanyat de la següent explicació: «Més de 12.000 treballadors sanitaris han agafat el Covid-19 a Espanya davant una manca important d’equips de protecció personal. Les infermeres i metges ens mostren com es fan els seus propis vestits, màscares i escuts».

    Així, una de les treballadores que participa del reportatge afirma que la màscara que porta li va fer el seu marit, «que és molt MacGyver». La seva resposta va ser d’alegria però també d’exigir que hi hagués material per a totes les companyes de l’hospital.

    Una altra de les participants, de l’Hospital La Paz a Madrid, explica que va ser la segona en caure i que ara, de 40 metges que són a urgències, ja han caigut 16. Passant per diferents perfils, el reportatge mostra la manca de recursos i com això està suposant que molts professionals caiguin malalts.

    A més, també denuncien el col·lapse que estan patint les urgències i mostren imatges de com a hospitals de Madrid els pacients esperen estirats a terra. «qualsevol espai s’està reconvertint en atendre pacients. Parlem de sales d’espera, de cadires… i així els nostre treballadors també estan caient a un ritme brutal», afirmen entre diverses veus. «Jo perquè m’he contagiat? Per què ho he fet malament? No. Perquè no teníem mitjans ni els protocols eren els adequats», aporta Eugenia Cuesta, infermera de l’Hospital 12 de Octubre.

    Al principi, expliquen, utilitzaven una bata per cada pacient però ara ja es reutilitzen i les que es tenen no són les adequades. Sobre les mascaretes, Rosa Nieto, una infermera de l’Hospital Virgen de las Nieves explica que abans de llançar-les pregunten si queden pel dia següent i, si la resposta és negativa, es guarden la que han fet servir al llarg del dia.

    L’enginy ara mateix està en la seva màxima expressió per poder combatre això. Mostren aleshores com fan mascaretes amb les fundes de les bates estèrils o pantalles protectores amb un portafolis.

    Una altra idea, que explica Alfonso Vidal, anestesiòleg de l’Hospital Sur de Alcorcón, la van tenir les infermeres de quiròfan: els llençols de quiròfan que ara no s’estan utilitzant perquè no s’estan fent operacions programades, es podien retallar i fer servir per crear bates.

    Reconeixen que és molt difícil quedar-se enrere o negar-se a atendre pacients si no se’ls hi dóna material. «No diré que no atenc a un pacient perquè no estic protegida… Aleshores ens estan convertint en kamikazes sanitaris totalment» o «no volem ser màrtirs perquè no ho som, volem ser professionals protegits», són algunes de les frases finals del reportatge. Una altra, encara és la Lubna Dani, metgessa de l’Hospital La Paz, que diu: «una, quan es fa metgessa, d’urgències en concret, pretèn salvar vides… El què em preocupa és no poder fer-ho».

  • El projecte #JoEmCorono prop del milió i mig d’euros recaptats

    Des dels actors Aina Clotet i Marc Clotet, fills del Doctor Bonaventura Clotet, fins a Joan Manuel Serrat, Pep Guardiola o Sharon Stone s’han unit a la campanya #JoEmCorono. Una campanya que busca recaptar fons per finançar la recerca contra el coronavirus des de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona (Barcelona), la Fundació Lluita contra la Sida i l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa.

    I és que des d’aquí, d’una banda, el Dr. Bonaventura Clotet i el Dr. Oriol Mitjà lideren un assaig clínic que pretén frenar la transmissió de virus. D’altra banda, els doctors Bonaventura Clotet, Roger Paredes, Julià Blanco, Jorge Carrillo i Nuria Izquierdo treballen en un projecte conjunt amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC), l’IRTA-CReSA i Grifols, que té com a objectiu desenvolupar fàrmacs, anticossos i una vacuna contra el nou coronavirus i altres futures amenaces similars.

    Projecte per crear anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus

    Científics del l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA) han engegat un projecte centrat en el desenvolupament d’anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus aparegut a finals del 2019 i que ha esdevingut una pandèmia mundial. El projecte compta amb el finançament de la farmacèutica Grifols i compaginarà l’expertesa en tècniques cel·lulars, bioinformàtica i recerca en models animals de les tres institucions, respectivament.

    Els coronavirus (CoV) són una família de virus que poden causar diverses afeccions, des del refredat comú fins a malalties més greus com pneumònia, síndrome respiratòria aguda severa, insuficiència renal i, fins i tot, la mort. L’actual brot de malaltia per coronavirus (COVID-19) va ser notificat per primera vegada a Wuhan (Xina) al 31 de desembre de 2019. La ràpida propagació de la infecció i el creixent nombre de morts ressalten la necessitat de buscar vacunes i antivirals per controlar la nova malaltia. No obstant això, el disseny d’aquests productes requereix d’una anàlisi profunda dels punts febles de virus i la possibilitat de provar l’eficàcia i la seguretat dels medicaments i vacunes que es generin.

    Tres camps d’expertesa

    Per una banda, el BSC examinarà milers d’anticossos i variants de proteïnes del SARS-CoV-2 a partir de la seva seqüència genètica, publicada el 10 de gener. Coneixent el genoma del coronavirus, l’equip liderat per l’investigador ICREA Alfonso Valencia pot determinar quina forma tenen les seves proteïnes. En concret, se centraran en la proteïna Spike (proteïna S), que és la que permet l’entrada del virus a la cèl·lula hoste.

    Un cop coneguda l’estructura de la proteïna S, caldrà dissenyar una molècula que bloquegi la seva unió al receptor de la cèl·lula hoste, anomenat ACE2, i així impedir l’entrada del coronavirus en ella. “En aquest punt, des d’IrsiCaixa dissenyarem i produirem els anticossos contra la proteïna S”, explica Julià Blanco, investigador de l’IGTP a IrsiCaixa. “Aquesta estratègia, juntament amb l’estudi de petites molècules que bloquegin la unió entre el virus i la cèl·lula hoste, serien una solució a curt termini, ja que són senzilles de produir”, afegeix.

    Les molècules que donin millors resultats al laboratori seran provades en models d’infecció a l’IRTA-CReSA. L’equip responsable, co-liderat per Joaquim Segalés i Júlia Vergara-Alert, ja té experiència amb el coronavirus MERS-CoV, responsable de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà. Abans de testar les molècules, hauran d’identificar quin és el millor model animal.

    Vacuna, una estratègia a llarg termini

    A diferència dels fàrmacs, les vacunes requereixen un estudi més ampli i tenen un llarg recorregut fins que no arriben a ser aprovades pels comitès reguladors. Tot i així, aquestes solucions, tot i no ser immediates, tenen un gran potencial per combatre la infecció pel SARS-CoV-2 i altres noves amenaces de coronavirus.

    El projecte contempla l’elaboració de vacunes mitjançant VLPs (de l’anglès virus-like particles, partícules similars a virus), que són particules dissenyades al laboratori que tenen la mateixa estructura que un virus però sense capacitat infecciosa. Els científics faran que aquestes VLPs tinguin a la seva superfície la proteïna Spike del SARS-CoV-2. D’aquesta manera, quan s’administrin en una persona sana, el sistema immunitari d’aquesta reconeixerà la proteïna del virus i generarà anticossos contra ella, de manera que, si un dia la persona resulta infectada pel coronavirus, ja tindrà les defenses preparades per fer-hi front.

    Igual que en el cas dels anticossos, aquestes partícules es generaran gràcies als models estructurals del BSC, l’estudi en cèl·lules a IrsiCaixa i l’aplicació en models animals a l’IRTA-CreSA.

  • Mor per coronavirus el doctor Freixa de l’Hospital Quirónsalud

    Antoni Freixa, doctor especialista en otorrinolaringologia, de 57 anys, va morir ahir a causa de la Covid-19. El metge de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona feia uns dies que treballava per fer front al coronavirus, segons ha pogut saber Europa Press.

    Els professionals de l’hospital privat han fet aquest migdia un minut de silenci en homenatge al doctor, «un professional molt estimat a l’hospital, on va treballar gran part de la seva carrera professional, i que sempre recordarem per la seva empatia, professionalitat i predisposició», han dit des de Quirónsalud a través del vídeo de l’homenatge al doctor.

    La notícia de la mort del doctor Freixa s’ha conegut el mateix dia que ha transcendit la mort del doctor Collado, de l’Hospital de Bellvitge, també a causa de la Covid-19, segons ha explicat l’agència Efe.

    Fins diumenge eren 2.600 els professionals sanitaris infectats per coronavirus a Catalunya, la darrera dada que ha ofert el Departament de Salut. La consellera Alba Vergès, però, ha dit aquest migdia en roda de premsa que no tenen dades de defuncions entre aquest col·lectiu, tot i que els pot «constar que n’hi puguin haver».

  • El Govern intensifica la capacitat hospitalària al Vallès Occidental

    Si es mira el mapa interactiu de casos positius del Covid-19 a Catalunya, que des de fa gairebé dues setmanes recopila dades sobre infectats a tot el país, es veu ben clar quines són les zones on la pandèmia del coronavirus creix més. Una d’aquestes és el Vallès Occidental, en especial els municipis de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, on se superen els 200 casos confirmats per cada 100.000 habitants (encara lluny de la Conca d’Òdena, però molt per sobre de la major part d’àrees bàsiques de salut en què està segmentat el mapa). Per això avui el Govern, en la roda de premsa diària que ofereixen les conselleres Alba Vergès i Meritxell Budó i el conseller Miquel Buch, ha anunciat mesures per reforçar l’atenció hospitalària en aquesta comarca.

    La conseller de Salut, Alba Vergès, ha explicat que la capacitat actual de l’Hospital Parc Taulí “no és suficient pel volum de població del Vallès Occidental est”, i que per això en els pròxims dies l’Hospital Parc Taulí comptarà amb 90 llits nous de crítics i semicrítics, i 50 llits nous d’hospitalització general. A això s’hi afegirà la creació, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, de l’Hospital Temporal Vallès Salut, ubicat en un hotel el nom del qual no ha especificat, i que comptarà amb 250 llits.

    Per fer possible aquesta ampliació de capacitat en la resposta hospitalària, Vergès que recordat que s’està mobilitzant a tots els professionals sanitari de l’àmbit públic i privat que hi ha a Catalunya, que ha xifrat en 180.000 persones, entre les que s’inclouen també metges jubilats en els darrers dos anys que estan tornant a treballar i estudiants dels últims cursos de medecina i infermeria. També s’ha felicitat perquè en la darrera setmana s’han repartit 3 milions de productes de material com mascaretes (1,6 milions), bates (300.000), gels (270.000) i kits de diagnòstic ràpid (25.000), entre altres.

    «Les UCI no estan al límit»

    A preguntes dels periodistes, Vergès ha assegurat que a Catalunya les UCI no es troben al límit de la seva capacitat. “Comptem amb 1.700 llits de crítics, la major part ocupats per pacients de Covid-19”, ha senyalat la consellera. Hores abans, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, havia alertat que hi ha sis comunitats que estan al límit de la seva capacitat d’unitat de cures intensives, i que n’hi ha altres que estan creixent perillosament cap a aquest límit. Simon, però, no ha volgut precisar a quines comunitats es referia, i ha delegat aquesta informació en cada comunitat. Segons Vergès, doncs, Catalunya no es trobaria entre aquestes sis.

    En el darrer recompte, de dissabte a la nit, Salut va informar que la xifra total d’infectats a Catalunya s’eleva a 15.026 (763 positius nous en relació a 24 hores abans) i 1.226 persones mortes (156 nous en l’últim dia). Entre els infectats, n’hi ha 1.391 en estat greu i 2.557 són professionals sanitaris.  Les altes hospitalàries pugen a 3.455. El Govern de l’Estat situa Catalunya entre les comunitats que, molt possiblement, ja estarien assolint el pic de contagis de la pandèmia, perquè els nous diagnòstics són cada dia menors. A Catalunya el pitjor dia va ser dimarts 24, quan es van registrar 2.073 nous contagis en 24 hores, i a partir d’aquell dia aquesta xifra ha tendit a la baixa.

  • L’Hospital provisional Fira Salut arrenca amb 300 llits ampliables a 2.000 per a pacients amb Covid-19

    La setmana vinent entrarà en funcionament un nou hospital provisional, anomenat Fira Salut, a la ciutat de Barcelona, en un espai cedit per la Fira de Barcelona. El centre, que no serà gestionat per cap hospital concret, sinó que serà una “eina de país”, acollirà 300 llits, ampliables a 2.000, per a pacients positius en Covid-19. La Consellera de Salut, Alba Vergés ha anunciat en roda de premsa que la infraestructura ja ha començat a ser muntada i que oferirà atenció les 24h del dia, per tal de fer front a l’augment de contagis que es preveu per als propers dies.

    “Encara no hem arribat al pic”, ha advertit Vergés, qui també ha explicat que, en la darrera fase del pla de contingència contra el Coronavirus, es doblarà la capacitat de les UCIs amb la gestió total de la sanitat privada per part del Govern, habilitant espais als hotels annexes als hospitals i obrint noves plantes als centres de salut. Aquestes plantes, anomenades ‘Pavellons Salut,’ començaran a ser operatives a la ciutat de Barcelona.

    De la mateixa manera, la portaveu de Govern, Meritxell Budó ha anunciat que s’incorporaran 70 professionals de manera immediata a residències per a la gent gran. Aquests, s’afegeixen als 83 que el Departament de Treball ha destinat a 22 centres diferents. Així, Budó ha fet una crida a “professionals d’atenció a la gent gran que vulguin treballar a que s’apuntin a la borsa del Consorci de Salut”. Relatiu a l’atenció sanitària de les persones grans, Budó ha anunciat que durant el cap de setmana es reubicaran a hotels 160 avis i àvies que presenten símptomes des de les 16 centres de gent gran de Barcelona.

    “La prioritat és treure les persones malaltes de les residències que no puguin garantir l’aïllament”, ha dit Budó. Per a donar suport als professionals sanitaris, Vergés ha anunciat també l’arribada la tarda de dissabte a Barcelona d’un avió provinent de la Xina amb 130.000 mascaretes, 10.000 ulleres i 10.000 bates, “font de la cooperació de la comunitat xinesa, que ens ha facilitat la informació per a fer la comanda”. Sobre el material elaborat pels voluntaris anomenats ‘makers’, que s’han organitzat per a crear mascaretes i protectors amb impressores 3D, Vergés ha assegurat que arribaran als hospitals properament, després de “les proves i els tests que se’ls estan fent”.

    61 milions d’euros per a municipis petits

    En una altra línia de coses, l’executiu català avançarà, durant el mes d’abril, el 50% del fons de cooperació local per augmentar la liquiditat dels municipis petits catalans per tal “d’afrontar amb més tranquil·litat econòmica les mesures que s’hagin de prendre per a fer front al Covid-19”, tal com ha anunciat la Consellera de Presidència i portaveu de Govern, Meritxell Budó, en roda de premsa. Aquests diners, que sumen un total de 61 milions d’euros, són un avançament de la llei de pressupostos del 2020.

    Sobre les identificacions i denúncies, el Conseller d’Interior, Miquel Buch, ha comunicat que en les darreres 24h els Mossos i les policies locals han realitzat 14-700 identificacions a vehicles, 12.455 a persones, 30 detencions i s’han donat 2.744 denúncies a persones. També ha estat el primer dia en tot el confinament que no s’ha donat cap denúncia a cap establiment.

  • «100 anys i una pandèmia»: una carta de Metges de Catalunya

    Metges de Catalunya (MC) compleix 100 anys des de la seva fundació i el seu president Jordi Cruz, es dirigeix als afiliats del sindicat i al conjunt dels facultatius del país a través d’una carta oberta. Cruz destaca que aquesta celebració arriba enmig de la crisi sanitària més gran del darrer segle i, en aquest sentit, trasllada un missatge de serenor, de confiança i d’ànim davant la situació d’emergència que els professionals sanitaris estan vivint de manera més directa que cap altre col·lectiu.

    100 anys i una pandèmia

    Avui, 27 de març de 2020, els facultatius i les facultatives de Catalunya hauríem d’estar de celebració. Perquè tal dia com avui però cent anys enrere, 500 metges es reunien al carrer del Pi de Barcelona, a la seu de l’Ateneu Empordanès, per fundar el Sindicat de Metges de Catalunya.

    Avui hauríem d’estar al Palau de la Música Catalana commemorant aquesta efemèride amb un gran acte que comptava amb l’assistència d’altres 500 metges i metgesses, i les principals autoritats del país. Però estem on hem d’estar ara mateix, on la societat ens reclama i on sempre hem estat.

    La pandèmia del nou coronavirus SARS-CoV-2 ens ha portat al límit, a cadascun de nosaltres individualment i al conjunt del sistema públic de salut. Més exposats al risc que mai, amb més tensió que mai i amb més impacte psicològic que mai. I no, no som superherois. Fem la nostra feina el millor que podem i sabem, sovint condicionats per factors externs que no podem controlar. Patim i tenim moments alts i baixos, com tothom. Però sempre ho donem tot. Perquè a les nostres mans tenim vides humanes, persones que estimen i són estimades, i és la nostra obligació esgotar totes les possibilitats perquè quedin enrere les mínimes possibles. És la nostra responsabilitat, ni més ni menys.

    Al llarg de cent anys, la nostra organització ha passat per moments complexos i traumàtics. Dictadures, guerra, exili… però sempre ens hem refet, fins i tot després de 40 anys de clausura, i també ho farem ara. No dubteu que el sindicat hi és i hi serà per defensar-vos i per exigir responsabilitats per tot allò que està passant. No oblidarem l’abandonament de la nostra protecció i salut laboral per part dels gestors i polítics, i no oblidarem el reconeixement unànime que rebem per part de la població. I arribarà el dia de retre comptes, no ho dubteu.

    Ara no podem celebrar el nostre centenari, però ho farem. El 16 d’octubre i en el mateix escenari, el majestuós Palau de la Música, ens retrobarem i celebrarem que des de fa un segle tenim una organització al servei del nostre col·lectiu, per defensar-lo i protegir-lo, i per dotar-lo de les millors condicions professionals i laborals. I, per descomptat, celebrarem que hem estat capaços, una vegada més, de superar l’enorme repte que tenim davant nostre. Sí, tot anirà bé.

    En nom de Metges de Catalunya us trasllado escalf, ànims i força per a les properes setmanes.

    Ens retrobem a l’octubre.

    Jordi Cruz Llobet
    President de Metges de Catalunya

    Coincidint amb aquesta data, la Biblioteca de Catalunya ha obert algunes de les imatges d’arxi udel sindicat

  • El projecte Pavelló Salut obre 4 equipaments municipals per ampliar els hospitals

    Els quatre hospitals primordials de la ciutat de Barcelona comptaran amb una extensió per poder acollir més persones contagiades de coronavirus. Han explicat el què serà el Porjecte Pavelló Salut en roda de premsa des del Departament de Salut la consellera de Salut, Alba Vergés, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, juntament amb el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, i la regidora de Salut de l’Ajuntament barceloní, Gemma Tarafa. L’objectiu? Explicar com es coordinen ambdues administracions en matèria assistencial per abordar la situació de coronavirus.

    L’alcaldessa s’hi ha referit com un «projecte inèdit per una situació inèdita» on el què es farà és «prioritzar i reforçar els serveis essencials» després que experts avissessin que «el pitjor està per arribar». Amb el projecte, l’Ajuntament s’ha reorganitzat i ha posat el 100% dels seus recursps al servei d’aquesta emergència amb dos objectius, segons ha explicat Colau, «posar totes les nostres capacitats i competències al servei d’aquesta emergència i també anticipar-nos de forma preventiva i preparar-nos pels pitjors escenaris».

    El resultat seran quasi 600 llits extres situats en equipaments municipals propers als hospitals de referència. Per Vall d’Hebron, s’habilita el Pavelló Salut Olímpic on ara mateix, segons ha avançat l’alacaldessa, els Bombers de Barcelona ja estant duent material necessari com ara llits cedits per hotels. La consellera Vergès ha xifrat en 120 els llits que faran extensiu l’hospital Vall d’Hebron en aquest pavelló. Per l’Hospital del Mar s’habilitarà el pavelló Claror Marítim i hi haurà una capacitat de 75 llits. Per l’Hospital Sant Pau, també amb una capacitat de 120 llits, s’habilitarà el Centre Esportiu Guinardó. Pel que fa a l’Hospital Clínic encara s’està buscant l’espai més idoni.

    Per tota aquesta gestió, l’Ajuntament de Barcelona ha obert una oficina tècnica que no existia abans i que ha posat al servei del consorci sanitari.

    La consellera ha remarcat que el què això implica a banda de donar una extensió a l’Hospital és una extensió necessària i un gran esforç per part dels professionals. A més, tenint en compte, com ja ha assegurat Colau, que si cal aquesta capacitat s’ampliarà. Els espais serviran per a pacients que han estat diagnosticats amb coronavirus i que necessiten atenció hospitalària però no crítica.

    Aquests reforços de personal es faran com ja s’ha anat explicant amb persones jubilades els últims dos anys, que s’incorporaran a fer determinades tasques, estudiants MIR sense plaça encara però que es posen a disposició del sistema de salut i amb estudiants dels últims cursos de medicina i infermeria.

    Una altra de les tasques que gestionarà l’oficina logística és la coordinació dels hotels. Ara mateix ja hi ha alguns hotels operatius per atendre pacients que tinguin simptomatologia lleu o bé siguin asimptomàtics, sempre, ha volgut remarcar l’alcaldessa, pacients autònoms. Actualment hi ha tres hotels amb 500 places destinades a aquest fi si bé només hi ha 129 llits ocupats. A més, també els hotels han cedit 800 places destinades al personal de salut que no pugui o no vulgui tornar a casa. L’alcaldessa ha afegit que això es suma a altres places que s’han obert per donar allotjament a col·lectius vulnerables. «Que ningú quedi enrere, que ningú es senti sol i poguem atendra la nostra població amb el màxim de recursos», ha tancat Colau. 

    En aquest sentit, Vergès també ha afegit que «hem de procurar que cap persona se senti sola» i ha reconegut que «això és molt díficil quan demanem aïllament social, quedar-se a casa… i no poder fer tot allò tan imprescindible com és acompanyar-nos quan estem malalts»:

    Sobre el fi de tot això, no han pogut especificar el quan perquè, com han recordat, «un cop comencin a baixar els contagis encara podem estar setmanes amb tensió i per tant no podem saber quan es poden allargar aquestes mesures».

  • Els pacients greus de coronavirus ocupen tres de cada quatre llits d’UCI a Catalunya

    Els pacients de Covid-19 considerats de gravetat ja ocupen un 72% dels llits d’unitats de cures intensives (UCI) de Catalunya. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que, dels 1.406 llits d’UCI actualment disponibles al sistema sanitari català, n’hi ha 1.016 ocupats per pacients del coronavirus.

    Per regions sanitàries, la majoria de pacients greus es troben a Barcelona (828), però també n’hi ha 58 a l’àrea de Girona, 56 a la Catalunya Central (la major part a la confinada Conca d’Òdena), 38 a la zona de Tarragona, 33 a Lleida i Pirineus i 8 a les Terres de l’Ebre. En tota Catalunya, 863 necessiten respiradors per a ajudar-los amb la ventilació mecànica invasiva.

    Els llits que existeixen en aquest moment, però, no seran suficients per a les setmanes vinents, i per això el departament treballa per «ampliar la capacitat del sistema», ha explicat Vergés. Alhora, però, ha reconegut que «no té sentit augmentar espais si no podem tenir els professionals necessaris i dotar-los amb el material».

    Per això, ja s’han començat les acollides d’estudiants d’últim curs, metges amb el MIR però sense plaça assignada i personal sanitari jubilat, com s’havia anunciat. Segons ha dit la consellera, estaran disponibles per incorporar-se als hospitals durant aquest cap de setmana. Per a poder-los protegir, s’ha encarregat als tallers dels centres penitenciaris que fabriquin 32.000 sets de vestuari laboral, que inclouen bates, pantalons i camises.

    Les compres de la Generalitat continuen

    «És una evidència que la compra centralitzada no ha funcionat ni funcionarà, ha estat un fracàs», ha dit la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que ha explicat que només el 10% del material que arriba als hospitals catalans prové de l’Estat espanyol. «Demanem que deixin fer a Catalunya i als altres territoris perquè puguem fer adquisicions nosaltres mateixos pels canals que fa temps tenim establerts», ha insistit Budó.

    En aquesta línia, la consellera de Salut ha explicat que la central de compres que es va crear continua funcionant tot i la «crisi global en què tothom està comprant» i que els mateixos centres també continuen fent compres als proveïdors habituals. És per això que «estan arribant comandes constantment», ha afegit Vergés.

    Budó ha explicat que en el taller de joves de la presó de Quatre Camins s’estan fabricant mascaretes, també per als hospitals catalans. Vergés ha afegit que cada setmana arriben un milió de mascaretes quirúrgiques, entre altre material.

    Pel que fa a les proves ràpides, Alba Vergés ha dit que «demà arribaran 50.000 unitats de tests ràpids comprades per la Generalitat. També esperem dues comandes més de 100.000 unitats cadascuna. Funcionen amb fluorescència i cal una màquina a l’hospital per processar-les».