Els presidents dels Col·legis de Metges de les quatre províncies han signat una carta conjunta on demanen que la prorròga que es realitzi als Metges Interns Residents sigui com a adjunts i no els perjudiqui.
Així, en el marc de les mesures excepcionals conseqüència de la COVID-19 i la necessitat de metges per prestar serveis assistencials per atendre a la població, afirmen que «és convenient i necessari disposar de tots els recursos humans possibles i és per això que creiem convenient que qualsevol norma o decisió que afecti als professionals sanitaris no els ocasioni perjudicis».
La reclamació ve després que s’aprovés l’article segon de l’Ordre SND/232/2020 de 15 de març pel qual s’establia la pròrroga de la contractació dels residents d’últim any de formació en diverses especialitats: Geriatria, Medicina del Treball, Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Medicina Preventiva i Salut Pública, Pneumologia, Pediatria i les seves Àrees Específiques, Radiodiagnòstic, Microbiologia i Parasitologia, Infermeria del Treball, Infermeria Familiar i Comunitària, Infermeria
Geriàtrica i Infermería Pediàtrica.
Per totes les persones afectades han demanat «la modificació o aclariment de l’esmentat article en el sentit que els metges que finalitzin la formació especialitzada continuïn vinculats automàticament al centre amb el contracte d’adjunt o equivalent que correspongui a cada institució o centre». També sol·liciten a l’Administració Sanitària de Catalunya i a tots els centres sanitaris, tant com de titularitat pública com privada, on es desenvolupa la formació especialitzada (MIR), que qualsevol contractació dels metges que finalitzen el MIR es faci en la modalitat de contractació d’ADJUNT o equivalent d’acord amb el marc laboral de cadascuna de les institucions on desenvolupin la seva activitat els metges i metgesses.
Alhora, des dels quatre Col·legis de Metges de Catalunya es posen a disposició d’aquests companys i companyes per fer-se ressò de qualsevol pròrroga de contractació que no compleixi la proposta esmentada, i utilitzarà tots els recursos disponibles per tractar de fer-la efectiva. Per últim, reclamen a les administracions central i autonòmica «la necessitat d’articular que tots els recursos econòmics promesos per les diferents administracions per fer front a la crisi de la COVID-19 arribin el més ràpid possible als centres sanitaris per dotar i millorar la contractació dels professionals i per tal d’habilitar recursos prioritàriament per a la protecció dels professionals sanitaris, la compra de reactius per a la determinació de proves del virus i la inversió en equipaments mèdics relacionats amb la patologia prevalent».
Per la seva banda, en la roda de premsa ja habitual del migdia, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que, gràcies a aquesta mesura per a nous graduats, hi ha 400 nous metges i metgesses que participaran a augmentar el sistema sanitari. Dins aquest gruix de sanitaris també es compta amb metges i metgesses jubilades. L’Institut Català de la Salut té comptabilitzades 1200 jubilacions en els darrers dos anys.
Sobre els nous MIR, Vergés ha explicat que «aquells que van fer el MIR al gener i que encara no tenien plaça, la tindran quan s’engeguin els terminis». «Els altres són estudiants que ens poden ajudar en moltes tasques, no són encara especialistes però tenen un coneixement que aportarà molt», ha afegit.
Pel que fa a la gestió dels centres, la consellera ha afirmat que l’ús de la privada està totalment operatiu: «Ja no distingim entre privada i pública. La privada no entra en joc quan la pública està plena, sinó que la derivació es dona sense distinció».
Aquest article s’ha realitzat entre Sandra Vicente, Carla Benito, Èlia Pons, Tomeu Ferrer, Victòria Oliveres
En plena crisi pel coronavirus, encara hi ha treballadors que han de desplaçar-se a la feina, sobretot per desenvolupar serveis essencials. Als sectors sanitari, del transport i la missatgeria, del comerç d’alimentació i de les cures, la majoria dels treballadors estan en contacte amb altres persones durant la seva jornada laboral i això fa que estiguin més exposats al Covid-19.
Els guants, les mascaretes o les bates els servirien per a protegir-se mentre treballen, però diferents treballadors consultats per aquest mitjà es queixen que no disposen de mesures de protecció suficients per a no contagiar-se amb el coronavirus. Per aquesta mancança, també es mostren preocupats per si poden estar transmetent el virus a la resta de la població.
Caixeres: estrès i separació mínima als supermercats
Són dies de molta agitació als supermercats de tot el territori. Els primers dies de l’anunci del confinament i l’estat d’alarma, es repetien les mateixes imatges a gran part dels establiments: prestatgeries buides, llargues cues i carros plens a vessar de tota mena de productes, malgrat que l’abastiment està garantit. Davant les aglomeracions que es formen per comprar menjar, els caixers i reposadors es troben més exposats al contagi.
Els treballadors d’alguns establiments han rebut instruccions dels seus superiors de no parlar amb els mitjans. Segons explica la Maria (nom fictici), caixera d’un supermercat Alcampo, la setmana passada les condicions de seguretat eren molt mínimes, només comptaven amb gel antisèptic per a rentar-se les mans. A partir del passat dilluns, l’empresa ja va proveir als treballadors de guants i mascaretes per a protegir-se. “Ja feia temps que estàvem en alerta del que ens podia venir a sobre. Les mesures van arribar molt tard”, es queixa la Maria.
Malgrat que s’han pres aquestes mesures de protecció, el supermercat no té un límit d’aforament i, per tant, es fa impossible mantenir la separació entre persones recomanada. “Per molt que portem guants i mascareta, la probabilitat de contagiar-nos és molt elevada”, explica la Maria. Davant d’això, creu que el que s’hauria de fer és controlar quanta gent hi ha a dins del supermercat.
A alguns establiments això ja s’està fent. El Joaquin, vigilant de seguretat d’un supermercat Mercadona, explica que s’ha estipulat un màxim d’aforament de 100 persones. Tanmateix, assegura que és difícil de controlar exactament el nombre de clients que hi ha en cada moment dins del supermercat.
Un estant d’un supermercat buit, on hi hauria d’haver la carn, el primer dia de confinament | Sandra Vicente
Cuidadores: protegir les persones vulnerables tot i la precarietat
La Teresa és una d’aquestes dones que fa un treball invisible però imprescindible. Cuida a una parella gran –92 i 94 anys– al barri de Sants de Barcelona. “Em trasllado fins al domicili amb precaució, però no puc deixar de cuidar-los”, diu. Ara fa els desplaçaments en patinet, però dilluns la policia la va parar per saber el motiu pel qual estava al carrer.
El problema és que la Teresa treballa en negre, com tantes altres dones cuidadores. “En realitat treballo a través d’una empresa, però no tinc contracte”, es lamenta aquesta dona de 38 anys, que forma part del col·lectiu Mujeres Migrantes Diversas. Així que, quan la policia li va demanar l’autorització de l’empresa, no va poder donar-la. Tampoc no va poder facilitar el telèfon del seu cap perquè ho corroborés. “Si el donava, em podia posar en problemes”. Per sort, la policia la va creure i no va ser multada, tot i que la van avisar que “la vigilarien”. Altres, però, no tenen aquesta sort.
Va poder arribar a la casa on treballa, on tracta amb tota la distància que pot els avis als qui cuida. “A vegades haig d’ajudar la senyora a aixecar-se o a rentar-se, per tant no tinc més remei que tocar-la”. Intenta protegir-se (i protegir-los) tot el possible, però és incapaç de trobar mascaretes enlloc. “Me’n vaig fabricar unes amb materials que vaig trobar per casa”, reconeix, tot i que diu que quan les fa servir “la senyora es posa molt nerviosa”. Així que ara es tapa la mascareta amb una bufanda: “la senyora es pensa que tinc fred i no veu el tapaboques”.
La Teresa explica que l’empresa per la qual treballa en cap moment no li ha preguntat si porta mascaretes o guants -i de facilitar-li, ni parlar-ne- durant la seva jornada laboral, tot i que ella sap i denuncia que si li passa res, la responsabilitat és de l’empresa. “Només m’han dit que haig de continuar anant a treballar”, explica. I ella coincideix: “no puc deixar de fer la meva feina, aquesta parella no pot quedar-se sola”.
A més, la Teresa no vol perdre la seva feina, perquè al maig comença els tràmits per als seus papers de residència. Però avui, reconeix començar a sentir mal de cap i febre. “Em fa por trucar al 061, perquè sento que saturaré encara més els metges”, diu. “L’únic que puc fer és encomanar-me a Déu i resar per a no tenir aquest virus del qual tothom parla”, respon.
Transportistes: dur paquets als hospitals sense protecció
Després de decretar l’Estat d’Alarma, moltes empreses no tenien clar si podien (o havien) d’obrir els seus negocis. “Què és un servei essencial?”, es pregunta Meli Barreira, administradora d’una petita empresa de missatgeria de Barcelona. A priori podria semblar una pregunta amb una resposta simple: supermercats, farmàcies i hospitals. Però, qui subministra els medicaments? Qui arreglarà una ambulància que hagi d’entrar al taller? Qui repararà un calefactor que s’espatlli?
Barreira encara no té clar si la seva empresa presta un servei essencial, però després d’”investigar molt” durant el cap de setmana amb el seu marit, al costat del qual dirigeix l’empresa, van decidir obrir el dilluns següent. Normalment presten serveis molt diversos, però després de l’inici de la crisi del coronavirus, a més de veure descendir la seva facturació al 50%, les seves prestacions es van focalitzar al servei a hospitals i centres mèdics.
“Portem material i medicaments a hospitals, alhora que recollim medicines i les portem al domicili de pacients amb malalties cròniques que no han de sortir de casa”, explica. Tot això ho fan amb mascaretes, guants i desinfectant que els dos empresaris han adquirit pel seu compte; “és que entrem fins a la cuina dels hospitals”, diu, i assegura que els set treballadors de l’empresa “tenim por de contagiar-nos nosaltres, però sobretot de ser portadors del virus i, sense saber-ho, contagiar algú en un hospital”, reconeix. Sap que és molt probable que alguns d’ells s’acabi contagiant.
“Sabem que als hospitals falta material, així que la nostra funció ara és ajudar en tot el que puguem”. Però, precisament aquesta falta de material de protecció de què es queixa el personal sanitari, fa que sigui “psicològicament dur” visitar malalts o sanitaris. “Els primers dies tot eren anècdotes sobre com un metge ens rebia sense màscara o sobre la impressió de lliurar un paquet a oncologia”, diu Barreira, qui explica que l’efecte d’excepcionalitat es va diluint i ara això ja és “rutina”.
De moment i, malgrat la caiguda de la facturació, assegura que no es plantegen cap ERTO, però sí que eleven una queixa al Govern central, que consideren que ha “deixat abandonats els autònoms i petits empresaris” i apunta al fet que la “informació que s’està donant és pèssima”. Però, malgrat això, es presten a col·laborar. Assegura que davant la possibilitat que l’Estat els “expropiï” algun vehicle en cas de ser necessari per a ús públic, “posarem totes les facilitats. Per descomptat, posaríem els nostres recursos en favor del bé comú perquè això s’arregli al més aviat possible”.
Metro: es notaran afectacions en el personal disponible
Els treballadors de Metro de Barcelona fan la seva feina amb angoixa. La companyia els ha facilitat desinfectants per les cabines i pels radiotelèfons, però aquests productes comencen a ser escassos. El problema més greu, segons els sindicalistes de metro és la manca de prou material de seguretat: mascaretes, guants i bates. “L’empresa n’ha facilitat, però aviat s’acabaran, especialment les mascaretes”, diu Mònica Benito, secretària de la secció sindical de CCOO i membre del comitè d’empresa.
Aquesta situació els fa treballar patint per ells i pels passatgers. Benito es planteja una hipòtesi indesitjada: “què passaria si un usuari es desmaia i el conductor no té proteccions? Caldria parar” assegura. Segons saben, l’empresa ha demanat més mascaretes “però els han respost que la prioritat és atendre els centres sanitaris”. La feina que es fa a metro no només és la que veuen els usuaris. Hi ha moltes tasques de manteniment usuals en les quals els treballadors han de dur mascaretes i EPIs, i podrien acabar-se aviat si no hi ha noves aportacions de material.
Benito explica que ja saben que hi ha companys en aïllament en totes les àrees de Metro de Barcelona (administració, conducció i altres serveis com a manteniment), però no tenen constància sobre “si estan afectats pel Covid-19, perquè no els han fet les proves”. Aquesta sindicalista assegura que temen que si la situació segueix així, tindran “problemes per fer el servei, i no s’ha d’oblidar que és un servei essencial”. Per tant, des del comitè s’ha avisat a l’empresa que si no hi ha tests en una setmana o quinze dies la situació pot ser extrema.
Sanitaris: els perills d’usar material de protecció inadequat
El món sanitari ha aixecat la veu per reclamar el material necessari per desenvolupar la seva feina. Des de diversos sindicats han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill la població davant de l’epidèmia del Covid-19.
“Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”, diu Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge de CGT Catalunya. També els preocupa que l’augment de contagis “pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torn”. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris “no arribin” a tot, encara que intentin “donar més del 100%”.
En aquesta línia, des de Tècnics en Lluita s’han queixat que el personal d’ambulàncies està treballant amb bates que tenen les mànigues més curtes del que marca el protocol i amb bates i barrets que moltes vegades no són impermeables, com ho haurien de ser per protegir del contagi. A més, han denunciat que no s’estan fent proves de coronavirus als treballadors que envien a casa per precaució després d’haver estat en contacte directe amb positius. “Som treballadors del Transport Sanitari Urgent i No Urgent sí, però no som escuts humans”, es queixen.
Des del Govern català, la consellera de Salut, Alba Vergés, manifestava en roda de premsa haver demanat tot el material imprescindible i afegia que treballen a corroborar amb l’estat espanyol qui està produint tot aquest material necessari i quins són els estocs actuals.
El sindicat Metges de Catalunya (MC) sol·licita al Ministeri de Sanitat que contracti com a facultatius adjunts, i no amb una pròrroga de formació, els metges interns residents (MIR) que finalitzen el seu període formatiu a finals de maig i que l’executiu espanyol pretén incorporar al sistema sanitari per atendre les necessitats de personal, davant la pandèmia del coronavirus.
Segons assenyala l’ordre SND7232/2020, de 15 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de recursos humans i mitjans per reforçar el Sistema Nacional de Salut (SNS), Sanitat acorda la pròrroga de la contractació dels MIR de darrer any de les especialitats de geriatria, medicina del treball, medicina familiar i comunitària, medicina intensiva, medicina interna, medicina preventiva i salut pública, pneumologia, pediatria, radiodiagnòstic i microbiologia i parasitologia.
El sindicat proposa que aquests professionals siguin reconeguts, a tots els efectes, com a especialistes –no com a metges residents– una vegada acabin la seva formació. “No podem tolerar que es remuneri un facultatiu per una feina lligada a l’aprenentatge, quan realment la responsabilitat i les funcions que desenvoluparà correspondran a la d’un especialista adjunt”, assenyala el secretari general de MC, Josep Maria Puig, que exigeix al govern central que “s’oblidi de contractar aquest personal com a mà d’obra barata, aprofitant-se de les circumstàncies excepcionals de crisi sanitària”.
Altrament, recalca que es generaria un “greuge comparatiu inadmissible” si, d’una banda, Sanitat prolonga la formació dels MIR de cinquè any, i de l’altra, autoritza, amb caràcter excepcional i transitori, la contractació de persones amb un grau o llicenciatura en Medicina que encara no tenen el títol d’especialista per dur a terme funcions pròpies d’una especialitat, tal com preveu l’ordre.
El Departament de Salut ha presentat una aplicació per a mòbils, anomenada Stop Covid-19 Cat, que permetrà al Govern conèixer de manera més detallada l’estat de salut dels ciutadans. D’aquesta manera, es vol millorar el seguiment i l’atenció de l’epidèmia del coronavirus.
Es tracta d’una APP, que estarà disponible per a la descàrrega al llarg d’aquest dimecres, des d’on la ciutadania podrà informar dels seus símptomes a través d’una sèrie de preguntes. Amb les respostes sobre simptomatologia i patologies prèvies, juntament amb la informació del pacient que es disposi des del sistema català de la salut, es farà una atenció personalitzada.
A més, les dades obtingudes permetran al govern veure com evoluciona l’epidèmia de forma localitzada a les diferents poblacions i fer una gestió específica per territoris. Aquesta aplicació «ens permetrà fer un seguiment i que la gent se senti a prop del seu sistema de salut», ha explicat en roda de premsa la consellera de Salut, Alba Vergés.
L’aplicació s’ha fet en col·laboració pública i privada i s’ha tingut en compte l’encriptació d’unes dades tan delicades com són les relacionades amb la salut de les persones, segons ha explicat la directora de l’Àrea de Ciutadania, Màrqueting i Innovació del CatSalut, Rosa Romà. La informació que s’obtingui s’integrarà amb els historials clínics dels pacients i quedarà en mans del sistema català de salut, l’atenció primària, el SEM i protecció civil.
Segons la gravetat de cada cas, seran diferents professionals sanitaris els qui els atendran. Només si es tracta de casos greus, s’activarà el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). En la resta de casos seran els professionals de l’atenció primària els qui faran un seguiment diari dels pacients afectats.
Les treballadores i els treballadors que estan en primera línia combatent el coronavirus es queixen de la manca d’eines per fer la seva feina en condicions de seguretat. Operaris dels dispositius d’ambulàncies, personal de sanitat i fins i tot mossos d’esquadra fan arribar a l’opinió pública que han de fer front a la seva tasca sense garanties.
La Federació de serveis públics FeSP-UGT de Catalunya ha enviat una carta a la consellera de Salut, Alba Vergés, i al Ministre de Sanitat, Salvador Illa, per exigir les mesures necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i les treballadores.
En la missiva afirmen que els treballadors i les treballadores de la sanitat, que estan en contacte amb persones que han donat positiu en covid-19, no tenen prou material per protegir-se. A diferents centres de treball manquen mascaretes sanitàries, equips de protecció, ulleres, guants, gels desinfectants, etcètera. “Hem detectat que en determinats centres assistencials, hospitals, sociosanitaris, emergències mèdiques, transport sanitari, residències, etcètera, no disposen del materials per preservar la seva salut, i que en altres no són coneixedors dels protocols d’actuació”. Afirma la carta.
En aquesta línia, representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant de l’epidèmia del Covid-19.
“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de ser per a protegir-se del coronavirus, ha explicat Samuel López. “Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”, ha dit Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge, en nom del seu centre i d’altres hospitals de l’ICS.
D’altra banda, des de Tècnics en Lluita es denuncia la situació de vulnerabilitat. L’esmentada agrupació explica que els treballadors de l’empresa d’ambulàncies i serveis d’emergències Falk treballen amb unes bates que no formen part dels Equips de Protecció Individual (EPI) originals. Això, per exemple, es tradueix en el fet que tenen “mànigues més curtes que les que estipulen les mesures protocol·làries que obliguen als treballadors a realitzar serveis amb possible contacte amb el covid-19″.
Com en altres casos, Tècnics en Lluita denuncien també que a aquells que són enviats per haver estat en contacte amb positius de l’epidèmia no els fan les proves: “Som treballadors del Transport Sanitari Urgent i del Transport Sanitari No Urgent sí, però no som escuts humans”, es queixen. Així, demanen que els hi subministrin EPI de reposició, mascaretes fpp2 i normals, desinfectants de mans per a després dels serveis i tot el que és necessari per al seu dia a dia.
També l’agrupació de treballadors d’ambulàncies de CCOO afirma en un comunicat que el col·lectiu viu una situació de precarietat laboral alarmant en l’àmbit de la seguretat i la salut. Asseguren que ni per part de les empreses ni per part de l’administració pública s’està donant resposta a les necessitats de protecció indispensable que es requereix en una situació de pandèmia. Això suposa posar “en perill la salut i la integritat física dels professionals de transport sanitari a Catalunya”. Tant el transport urgent com el no urgent.
Així, l’agrupació d’Ambulàncies de CCOO, assegura que per part de les empreses no s’ha facilitat una formació adequada sobre el covid 19 als professionals del transport sanitari, ni tampoc els equips individuals de protecció adients. Ans al contrari, es faciliten protocols que l’endemà són substituïts per uns de nous on es modifiquen els nivells dels equips de protecció. Aquest fet està provocant quadres d’ansietat entre les plantilles, i més quan les empreses ja han comunicat als comitès de seguretat i salut la manca d’alguns elements de protecció essencial que és substituït per altres que no fa la mateixa funció, posant en risc la salut dels seus treballadors i treballadores.
CCOO denuncia la manca de responsabilitat que té l’administració (CatSalut) sobre el transport sanitari no urgent, pel fet que encara no ha elaborat una instrucció de què cal fer amb els serveis programats i col·lectius. Això fa que cada empresa actuï de manera diferent, no garantint els equips de protecció mínim per donar un servei assistència del qualitat i amb seguretat pels treballadors i treballadores.
El Govern culpa a Espanya
En la roda de premsa ja habitual de cada migdia, la consellera de Salut Alba Vergés ha parlat de la necessitat d’augmentar tots els professionals i sobretot les seves condicions de treball. Ha afegit que Catalunya està pendent de rebre material que va demanar fa dies pels professionals i pels centres sanitaris. Així, ha explicat que s’està corroboran amb l’estat espanyol qui està produint tot aquest material necessari i també quins són els estocs actuals.
Vergés també ha aprofitat per demanar de nou a la gent que es quedi a casa per poder tenir alliberats els centres sanitaris per poder fer front a la pujada de casos que s’espera. «És imprescindible seguir les recomanacions i tallar les cadenes de transmissió del virus perquè qui ho necessiti pugui ser atès amb la màxima eficiència», ha dit.
Ara per ara es tenen els plans de contingència dels hospitals i plans de contingència territorials que inclouran totes aquelles eines, establiments i instal·lacions que es necessitaran més enllà del sistema sanitari. La consellera ha parlat de l’oferiment de places hoteleres que es poden necessitar en el futur. També ha dit que el que més els hi preocupa són els pacients greus que necessitaran de recursos d’UCI i de semicrítics: «Hem de tenir el màxim de capacitat. El sistema sanitari de Catalunya i la sanitat privada del país passa ara a estar sota la nostra coordinació, en recursos en professionals».
En roda de premsa aquest dimarts, representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat que els calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant de l’epidèmia del Covid-19.
«Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos», ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada.
«Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables», com haurien de ser per a protegir-se del coronavirus, ha explicat López. «Com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població», ha dit Maribel Ramírez, de la secció sindical de l’Hospital de Bellvitge, en nom del seu centre i d’altres hospitals de l’ICS.
Si el personal sanitari no està ben protegit, ha dit Ramírez, pot contagiar-se més fàcilment i això «pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torns». Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris «no arribin» a tot, encara que intentin «donar més del 100%», ha afegit.
Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de l’hospital a casa «per fer la quarantena, perquè són positius per coronavirus, sense mesures o amb mesures insuficients». Això els fa patir pels pacients no infectats que van als hospitals. «No podem garantir la seva protecció», ha denunciat. «Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients».
En la mateixa línia, Celia Sanjuan, representant dels treballadors que fan atenció domiciliaria, ha denunciat que no tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de protecció. «Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat pots d’aloe vera», ha dit Sanjuan. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.
«Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i sense poder-se netejar entre visites», ha denunciat Sanjuan. Per això crec que cal que es posin «mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran. A més, ha volgut destacar la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció.
Canvis de protocol diverses vegades al dia
A més de la manca de protecció, els representants sindicals també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o tres vegades al dia, ha explicat Ramírez. «Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s bé els protocols», ha afegit.
El representant de les ambulàncies ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a dia segons el material del qual es disposa. «Si no tenen les mascaretes impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen entrar sense…», ha dit López, «i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot els donen mascaretes de paper». Sabem que aquests materials són més cars, però necessitem treballar de forma segura», ha afegit.
En només un dia, el 18 de març, la demanda de llits a les Unitats de Cures Intensives dels hospitals d’Àlava pot ser del 216% degut als casos de coronavirus, del 163% a La Rioja o del 81% a Madrid. Són dades d’un nou mapa de risc que han elaborat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Saragossa i que prediu la càrrega que patiran els llits a les UCI de l’Estat tenint en compte el millor escenari possible: que tots els llits d’aquestes unitats estiguin disponibles a dia d’avui per a pacients afectats pel COVID-19.
“És absolutament necessari aturar l’activitat laboral que impliqui desplaçaments als llocs de feina”, adverteix Àlex Arenas, director del grup de recerca Alephsys Lab de la URV, que està liderant aquest estudi. Arenas insisteix en què les dades que mostra aquest nou mapa de risc alerten d’una situació “molt greu que anirà a més si no es prenen mesures molt més restrictives”. El científic assenyala a més que per fer els seus càlculs han tingut en compte “el escenari més optimista, en què els gairebé 5.000 llits de les UCI espanyoles estan lliures a dia d’avui, un fet que tots sabem que no és ni molt menys així”. Els investigadors han partit d’aquesta situació perquè no han pogut tenir accés a les dades reals d’ocupació de llits.
Per fer aquest nou mapa han adaptat el model matemàtic que ja havien desenvolupat i han creuat la informació que aquest aporta sobre la predicció de nous contagis amb la disponibilitat de llits a les UCI de l’Estat.
Aquesta nova eina complementa la que ja van desenvolupar fa una setmana sobre el risc epidèmic del coronavirus, que permet estendre les prediccions a quatre dies vista a partir d’un model matemàtic que conté les dades de mobilitat i del cens dels municipis de l’Estat espanyol, així com la dinàmica dels contagis produïda pel SARS-CoV-2. El model calcula les probabilitats de contagi a cada municipi en funció dels paràmetres epidèmics coneguts per aquest virus i la mobilitat interurbana de la població activa, permetent extrapolar a diversos dies per motoritzar l’evolució d’aquest risc.
Alex Arenas, investigador del grup de recerca Alephsys Lab de la URV, davant del model de predicció sobre el risc de nous contagis per coronavirus.
Les actualitzacions es van aturar el dia 3 de març davant la impossibilitat de comptar amb dades oficials sobre la residència dels nous casos detectats. Segons Alex Arenas, coordinador del projecte a la URV, “durant aquest temps l’equip de recerca ha estat treballant per comprovar la qualitat dels resultats del model a partir de les dades importades exclusivament, és a dir, sense necessitat d’incorporar els casos autòctons. ”
Per la seva banda, Jesús Gómez-Gardeñes, coordinador del projecte a la Unizar, destaca que han pogut comprovar que el model “ha anat construint mapes de risc d’aquests dies passats compatibles amb l’evolució dels casos observats, la qual cosa indica que el nombre de contagis autòctons augmenta i el model, fins ara, és capaç de generar-sense necessitat de dades sobre casos importats “.
Metges de Catalunya (MC) va fer arribar aquest cap de setmana la seva indignació al director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, pel contingut de la instrucció 01/2020, de 13 de març, per la qual s’adopten mesures especials en matèria de salut pública, en menysprear la salut laboral del personal sanitari. En concret, la norma assenyalava que, en un context com l’actual de pandèmia pel brot de coronavirus, calia preservar el dret a la protecció a la salut dels ciutadans “front els drets de seguretat en el treball dels professionals”.
Aquesta afirmació va irritar molts facultatius que també han adreçat, a títol personal, el seu malestar al CatSalut per la desconsideració de l’Administració cap a la salut personal i familiar dels sanitaris. Alguns dels arguments són que tot manual de crisis especifica que primer és la seguretat d’un mateix perquè, com explica una metgessa, «si no passes de tenir una víctima a tenir-ne dos a banda que perds un professional sanitari que no podrà atendre més gent».
Hores més tard, Comella modificava la instrucció i reconeixia l’error, en considerar que la redacció no s’ajustava a la voluntat del CatSalut de preservar la seguretat dels seus professionals i l’observança del seu criteri clínic.
MC agraeix la rectificació i reitera, una vegada més, el seu “compromís total” a treballar al costat de les autoritats sanitàries per contenir l’expansió de la pandèmia i trencar la cadena de transmissió del coronavirus, “sempre des del respecte als professionals de la salut, actuant a tots els nivells per garantir la seva seguretat laboral i reconeixent el sobreesforç gegantí que estan fent”.
El Departament de Salut ha comunicat l’inici del primer assaig clínic que es farà a Catalunya per tractar el coronavirus SARS-CoV-2. Es tracta d’un assaig que té com a objectiu aturar la transmissió del virus més enllà de trobar la curació. Per tant, l’assaig vol fer que les persones infectades redueixin el seu poder d’infectibilitat tant en durada – ara poden infectar durant 14 dies – com d’extensió – ara una persona està infectant a 3 o, mostrat d’una altra manera, infecta entre al 5 o el 15% del seu entorn més directe.
La consellera de Salut Alba Vergés ha explicat que Catalunya es prepara per fer front a un augment de casos important que es donarà en els propers dies i setmanes. També que, més enllà de la feina assistencial continua, els centres de recerca amb tots els seus investigadors treballen per trobar respostes i solucions al que planteja el coronavirus.
La consellera ha especificat que «la prevenció continua sent l’eina per excel·lència que tenim» i que «la vessant més xocant per la nostra societat ha estat aquesta de queda’t a casa per evitar la transmissió». Ara, però «hem de poder veure resultats». Han demanat aleshores «la màxima col·laboració a les persones que siguin contactades per aquest assaig».
Les conclusions permetran prendre decisions a nivell assistencial. Així, per reduir el contagi cal fer tres coses: reduir el nombre de contactes, «i per això és imprescindible quedar-se a casa»; reduir l’eficàcia del contagi i per això «és imprescindible seguir els consells d’higiene, de distància o quan es tus fer-ho amb l’avantbraç»; i, per últim, reduir la durada de la infectibilitat.
En reduir aquesta càrrega viral és on l’assaig clínic pot ajudar moltíssim. Així, l’assaig s’iniciarà en dues zones concretes. Dues zones on hi ha una acumulació de casos: la Conca d’Òdena i a la zona de l’àrea metropolitana nord.
El metge investigador Oriol Mitjà, de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, ha explicat durant la roda de premsa en què consistirà l’assaig.
Mitjà ha explicat que és un virus molt transmissible però que hi ha fàrmacs que poden reduir aquesta infecció. L’objectiu és doncs parar les cadenes de transmissió però per això cal «tenir resultats d’aquest estudi d’una forma ràpida» per «en 21 dies començar a aplicar la mesura de la intervenció».
Per ara, les proves es volen fer amb un medicament que s’havia utilitzat per tractar el VIH i que ´ñes inhibidor de la proteasa anomenat Danuravir. Aquest fàrmac serviria per reduir el nombre de dies que la persona amb coronavirus és infecciosa. A més, també es tractaran els contactes de la persona positiva. Això es realitzarà amb hidroxicloriquina, un fàrmac que s’usava per tractar la malària però que també s’ha usat per malalties com el lupus o l’artritis, com ha explicat Oriol Mitjà.
Durant la roda de premsa també ha intervingut César Velasc, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut. «L’objectiu és aturar la propagació com a mesura complementària a l’aïllament domiciliari», ja que «cal donar resposta a la pandèmia i veure què farem a curt i llarg termini. Més enllà de les mesures que estem aplicant ara mateix i més enllà de les hipòtesis, esperem tenir respostes», ha dit Velasc.
Així, també ha afegit que l’estudi té una visió poblacional per aturar la transmissió i no una visió de curació. Aquesta metodologia, «complexa i avançada», ja s’ha fet servir abans amb estudis com el de la vacuna de l’Ebola.
El Gobierno ha decretat l’estat d’alarma a tot l’estat espanyol i ha centralitzat tots els poders en ell mateix. Això implica que els cossos de seguretat, els serveis sanitaris o les infraestructures dependran durant els propers 15 dies com a mínim directament de l’estat espanyol. Així, el decret pretén “intervenir i ocupar transitòriament” els hospitals privats, fàbriques o la indústria farmacèutica. A banda, això implica fer tot el que calgui per garantir el subministrament “de material sanitari a tots els hospitals». Aquesta, juntament amb la limitació de moviments, ha estat la mesura que més cua portarà d’una reunió extraordinaria del Consell de Ministres que ha durat gairebé tot el dia.
A partir de la mitjanit d’avui dissabte 14 de març, l’article 7 del Reial Decret que han aprovat en Consell de Ministres, la ciutadania tindrà limitada la circulació. Així, només podrà sortir al carrer en uns supòsits concrets: adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat, per assistir a centres, serveis i administracions sanitàries, per assistir al lloc de treball o tornar d’aquest, per desplaçar-se si és d’extrema necessitat a entitats financeres o per assistència a persones dependents o amb necessitat.
Aquestes mesures les han inclòs dins d’un grup juntament a 4 grups de mesures. Aquests es divideixen en donar suport a treballadors, autònoms i famílies; suport a la flexibilització de l’ajust temporal per evitar acomiadaments; suport a empreses i a l’activitat econòmica que s’hagi pogut veure afectada com a conseqüència de l’emergència derivada del coronavirus; i per últim la investigació d’una vacuna perquè, si es supera, aquesta pandèmia no es repeteixi.
Així, a banda d’aquestes mesures que es sumen al pla de xoc econòmic que van aprovar en consell de ministres, declarar l’estat d’alarma suposa una afectació a tot el territori espanyol durant 15 dies que es podrien prorrogar i, a més, que a partir d’avui l’autoritat competent sera el govern d’espanya. Per l’exercici de les funcions contemplades, seran les autoritats competents en les seves àrees, és a dir els ministres de cada àmbit, els qui estaran al capdavant. Sánchez ha explicat que «tots ells queden habilitats per dictar els acords i les resolucions que en l’esfera especifica de la seva actuació siguin necessaries».
Grande Marlaska serà qui es posi al capdavant de la policia de tot l’estat. Sánchez ha afegit que les forces armades estan preparades per si fossin necessàries. A banda, «cada administració conservarà les competències en la gestió ordinària dels seus serveis però sempre en el marc de les ordres directes de l’actuació general de l’estat».
Sánchez es reunirà demà amb els presidents autonòmics de tot l’estat i serà aleshores quan veurem les respostes davant d’aquesta centralització. Per ara, avui el president Torra i el lehendakari Urkullu han parlat davant el que consideren una vulneració de les seves competències.
El discurs de Sánchez, per la seva banda, ha acabat cridant a la unitat demanant «deixar les diferències i situar-se darrere del Gobierno d’Espanya» perquè «el virus no distingeix de territoris» i «escoltar-nos i coordinar-nos no és una opció, és una obligació».
El poble amb els treballadors sanitaris
Paral·lelament al discurs de Sánchez, un missatge s’havia viralitzat al llarg de tota la tarda: A les 22h als balcons per donar suport al personal sanitari. Els aplaudiments s’han repetit a molts municipis i han servit per encoratjar i rendir homenatge als treballadors però també a través de xarxes per criticar la situació dels serveis públics. Així, missatges per xarxes demanaven donar tots els recursos a la sanitat pública però també ha servit per difondre altres missatges. Entre aquests: prohibir tots els desnonaments, prohibir i anul·lar tots els acomiadaments o fer moratòries generals de les hipoteques, lloguers i subministraments bàsics.
Des de diferents comptes de twitter oficials de l’administració pública s’han fet ressó del suport. Així, des de l’Institut Català de la Salut compartien un dels vídeos i donaven les gràcies a la ciutadania.
Gràcies a totes les que heu aplaudit aquesta nit la feina dels professionals sanitaris.
