Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Salut avaluarà els equips d’atenció primària concertada per aplicar-hi millores

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha enviat avui una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè «avaluïn cadascun dels equips d’atenció primària, detectin què necessiten i, si cal, proposin millores per a seguir garantint una atenció de màxim nivell».

    Així ho han comunicat per explicar que volen assegurar que tota la ciutadania a Catalunya sigui atesa amb el mateix nivell de qualitat en l’atenció primària: en tot el territori i sigui quin sigui el centre i l’entitat proveïdora que presti el servei de salut.

    El moviment, per donar sortir als acords als que es van comprometre el passat mes de novembre en el context de vaga a tota l’Atenció Primària, la de l’Institut Català de la Salut però també la concertada, i també als centres concertats. Segons expliquen, la idea és que aquest procés culmini durant el primer trimestre de l’any. El procés començarà amb un recull d’informació al llarg del mes de gener per avaluar la situació de cada equip. Després, el febrer s’analitzarien les propostes de solució, si s’escauen, i, finalment, el mes de març s’implantarien les accions proposades.

    A la carta han destacat que «el Departament de Salut i el CatSalut han de garantir que tots els ciutadans siguin atesos amb mateix nivell de qualitat en l’atenció primària, evitant que es poguessin arribar a produir diferents nivells de servei en funció del proveïdor sanitari que el prestés». A més afegeixen que «assegurar aquesta qualitat en tot el país, no vol dir haver d’homogenitzar els models de gestió de tots els proveïdors, cal mantenir el respecte a l’autonomia de gestió de les empreses proveïdores».

    Aquesta carta arriba setmanes després que l’ICS, que és el principal proveïdor de l’atenció primària a Catalunya, de comú acord amb el CatSalut, plantegés un conjunt mesures a curt, mitjà i llarg termini per revertir la situació de la primària.

  • Sigues #Sangfluencer! La Marató de Donants de Sang es vol estendre més enllà i arribar a les 10.000 donacions

    Per sisè any consecutiu després de les festes arriba la Marató de Donants de Sang. Aquest cop amb un objectiu d’obtenir 10.000 donacions i estendre el moviment a través de les xarxes socials i personals. Sota l’etiqueta #Sangfluencer, el Banc de Sang i Teixits es planteja com a repte aconseguir que, a més de donar sang, també ho expliquis «a les xarxes socials, als grups de WhatsApp d’amics i familiars, o bé dir-ho als companys de la feina o del pis on vius» per ressaltar «la importància de donar sang per ajudar a salvar vides cada dia».

    La Marató, que s’ha presentat a l’Ajuntament de Barcelona amb la presència de l’alcaldessa Ada Colau, es realitzarà de l’11 al 18 de gener sota el lema «Tu sí que ets important; converteix-te en sangfluencer» als principals hospitals i també a punt mòbils extraordinaris. A més, la campanya arrancarà amb un punt de donació a la Casa de les Punxes de Barcelona.

    Durant la presentació de la Marató, Colau ha volgut posar en valor que Catalunya ja està molt conscienciada en la donació de sang però ha demanat a la ciutadania a sumar-se a la Marató de Donants de Sang i ha recordat la importància d’aquesta campanya perquè després de les festes nadalenques baixen molt les reserves de sang. L’alcaldessa ha explicat que només a Barcelona hi ha 60.000 donacions cada any, que es donen espaiades i amb prou regularitat: «ja hi ha aquesta solidaritat militant com a ciutat i volem que es consolidi». Ha afegit a més que la donació de sang ha de ser entesa «no només com un gest de solidaritat ni tampoc d’egoisme pensant que potser a l’endemà ho necessitarem nosaltres, sinó com un acte d’amor, com un acte de defensa de la vida».

    Després de l’explicació del president del Banc de Sang i Teixits, Manel Peiró, a l’acte també han comptat amb la companyia d’Alberto Juanilla, infermer que treballa a l’Hospital de la Vall d’Hebron i es dedica a transfondre sang. A banda, té un compte a instagram on explica què fa cada dia i com la sang, al final, ajuda a salvar vides: «no tenim substitut per la sang, la necessitem a ella». Fent referència a les paraules d’Ada Colau, Juanilla ha dit que «darrera de cada bossa hi ha la persona que la dóna i la que la rep» i que això «és com una història d’amor». Justament per aquestes persones va crear el compte, «era un agraïment als donants, poder mostra’ls-hi què fem el personal amb aquesta bossa».

    Juanilla ha acabat donant les gràcies per poder participar de l’acte i haver així donat veu «als que treballem a les trinxeres». I és que com ha precisat Manel Peiró, president del Banc de Sang i Teixits, el Banc té «unes 550 persones a les trinxeres, persones que es dediquen a captar la sang, que s’ha de tractar i dividir en diversos components, emmagatzemar-la i distribuir-la, amb les màximes garanties de qualitat i de seguretat pels pacients».

    Moviment internacional i actes especials a la Casa de les Punxes

    Alguns elements destacables per la seva novetat són per exemple els concerts silenciosos que hi haurà a la Casa de les Punxes per als donants, que podran escoltar el que punxin DJ’s de renom a través d’auriculars mentre estiguin donant. Alguns dels músics que han confirmat l’assistència són Alfred García, Delafé, Guaje DJ, Joana Serrat, Lyona o Nil Moliner. Als hospitals, es podrà connectar amb la música que s’emet a la Casa de les
    Punxes a través del Facebook del Banc de Sang i durant la resta de la setmana, hi haurà llistes musicals especialment preparades per als donants als hospitals.

    Tot i aquests actes especials per als donants, amb la idea que tothom hi pugui participar, també aquella gent que pel motiu que sigui no pugui donar sang, aquesta Marató remarca la importància de la difusió. Amb frases com «Sigues #sangfluencer, des de les xarxes socials a l’ascensor de casa» la Marató vol estendre també l’etiqueta i equiparar-la amb la de #bloodfluencer d’altres bancs de sang com el National Health Service britànic, l’Etablissement Français du Sang o el Sanquin holandès.

    Des del web maratodonants.cat es pot descarregar un kit de materials del #sangfluencer amb gifs d’Instagram per fer stories, notes per posar a la taula dels companys de feina o donar als amics, propostes de missatge de Whatsapp per enviar o cartells per penjar a l’escala de veïns. Tot amb l’objectiu de sumar les donacions necessàries per a les properes setmanes i animar tothom a ser un influenciador real de la donació de sang en el seu entorn, sigui a les xarxes o presencialment.

  • El Diccionari de medicina de Corachan de 1936 digitalitzat per l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Departament de Salut

    El Departament de Salut i l’Arxiu Nacional de Catalunya han digitalitzat el Diccionari de medicina de Corachan de 1936, l’obra que va assentar les bases al segle XX del modern llenguatge mèdic en català.

    El Diccionari de medicina va ser una obra pionera en l’àmbit de les ciències de la salut i de la medicina en català. L’any 1930 l’Associació de Metges de Llengua Catalana el va encarregar al doctor Corachan, qui va coordinar un equip nombrós d’experts dels àmbits de la medicina i de les lletres, motiu pel qual també és conegut com a «Diccionari Corachan». Tot i que es va començar a publicar en fascicles el 1932, va ser presentat íntegrament el juliol de 1936, pocs dies abans de l’inici de la Guerra Civil.

    Durant el franquisme, el Diccionari de medicina va formar part de les publicacions prohibides pel règim. Tanmateix, se’n van dipositar alguns exemplars al soterrani del Casal del Metge (aleshores seu de l’Acadèmia) i al Col·legi de Metges de Barcelona. Aquest dipòsit va ser custodiat per l’oficial major del Col·legi de Metges, que en va fer una distribució discreta i selectiva, ja que només l’oferia, ben embolicat en paper de diari, a les persones que creia que guardarien el seu secret. Aquest fet, sens dubte, va contribuir a la seva conservació i posterior recuperació als anys vuitanta i noranta com a fonament lexicogràfic del Diccionari enciclopèdic de medicina (1990).

    Restaurada la Generalitat de Catalunya, l’aleshores Conselleria de Sanitat i Assistència Social, davant la manca de seguretat a l’hora d’escriure correctament en català el nom de les malalties en les publicacions que es començaven a editar, va aconseguir un exemplar del «Corachan» del Col·legi de Metges de Barcelona. És justament aquest exemplar, conservat pel Departament de Salut al llarg dels darrers quaranta anys, el que s’ofereix ara digitalitzat per l’Arxiu Nacional de Catalunya amb el coneixement i l’autorització dels hereus del doctor Corachan.

    El Diccionari consta de 829 pàgines; inclou un vocabulari català-castellà i un de francès-català, i conté els pròlegs d’August Pi i Sunyer, que era aleshores president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i també de Pompeu Fabra, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual enguany es commemoren els 150 anys del naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica catalana.

    Els objectius d’aquesta publicació eren donar una eina per escriure els termes mèdics en català correctament i amb precisió, poder copsar millor les expressions que empraven els malalts i interpretar amb exactitud els manuscrits de medicina antics; tot això en el context d’una disciplina que des de finals del segle xix havia evolucionat ràpidament, fet que havia afavorit la introducció de neologismes i manlleus d’altres llengües. El Diccionari va servir per adaptar al català termes d’origen grecollatí molt sovint traduïts defectuosament directament del castellà. Es tractava, doncs, d’una eina valuosa i necessària per fixar, ordenar i normalitzar el lèxic mèdic que ha esdevingut amb el pas del temps patrimoni cultural i lingüístic del català modern.

  • Neix un servei d’odontologia municipal per a persones en situació de vulnerabilitat a Barcelona

    L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa recentment un nou servei d’odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. Ho ha fet a les instal·lacions que acollien l’extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d’una estratègia més àmplia, atès que les oficines de l’antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que acullin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals; i addicionalment un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l’atenció a la dependència que s’estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

    L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava que «l’objectiu de l’Ajuntament és que les oportunitats que es generen a la ciutat siguin iguals per a totes les persones, independentment del barri on visquin o de la seva renda». També instava a la resta d’administracions que el servei d’odontologia formi part de la cartera pública de salut per a tota la població.

    La cartera dels serveis inclosos dins de Barcelona Serveis de Salut tenen a veure amb patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que tot i així s’ha comprovat que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d’accés en funció del poder adquisitiu de cadascú. En concret, els serveis d’odontologia van adreçats a persones adultes i inclouran en primera instància el tractament de càries, tractament d’arrels, pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d’altres tractaments.

    Per poder-se beneficiar del servei, s’han de complir tres criteris diferents. Un d’ells, estar ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l’IMSS té desplegades. Això ha de ser així perquè, de fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos per a la seva posterior valoració. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d’atenció social dels Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. Un altre requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival enguany a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. Un tercer criteri seria presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d’atenció primària d’un tractament que no estigui inclòs a la cartera d’aquesta xarxa.

    L’Ajuntament de Barcelona ha calculat que els serveis d’odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d’unes 2.300 higienes. Això es tradueix en una cobertura de 45 hores setmanals de servei d’odontologia i en 25 hores més d’higienista, a càrrec de professionals del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El cost d’aquest personal sanitari i material se situa per sobre dels 370.000 euros l’any, sense comptar el cost del personal municipal provinent del PAMEM, encarregat de la recepció i la coordinació de tots els serveis que s’instal·lin a l’edifici del número 127 del carrer Viladomat.

    En paral·lel al servei d’odontologia, l’Ajuntament manté també a les noves instal·lacions el servei de podologia adreçat a exmutualistes del PAMEM, tot i que també l’ha obert a persones en situació de vulnerabilitat, seguint els mateixos criteris socials i econòmics definits per a l’odontologia. Es preveu que aquest servei de podologia cobreixi fins a 20 hores setmanals, amb unes 2.600 visites l’any. En aquest cas, el cost del personal sanitari i del material s’estima en uns 40.000 euros.

    El per què d’un servei d’odontologia municipal

    El disseny i posada en marxa dels dos serveis sanitaris parteixen d’un dels objectius expressats en el Programa d’Atenció Municipal 2016-2019, aquell que fa referència a la reducció de les desigualtats socials en salut i més concretament a la reducció del nombre de persones que no poden accedir a fàrmacs i prestacions sanitàries necessàries. De fet, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ja va destinar l’any passat més de 250.000 euros a cobrir despeses d’odontologia i ortodòncia en persones que no poden cobrir aquestes necessitats pels seus propis mitjans.

    L’objectiu, expliquen des de l’Ajuntament, de millorar l’accés a determinades prestacions sanitàries que tenen un fort impacte en els processos d’inserció social i en el benestar individual, i que no formen part de la cartera del sistema públic. L’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el 59,2% de la població de la ciutat no ha visitat el dentista durant l’últim any, enfront del 40,8% que sí ho ha fet. Si la pregunta es fa en funció de la renda familiar disponible, destaca que el 52% de les persones de classe social més afavorida sí que l’han visitat, enfront del 28% de classe més desafavorida. De fet, aquesta situació manté una correlació molt alta amb el fet de disposar d’una cobertura sanitària privada, ja que mentre que les persones que només tenen una cobertura sanitària pública han anat al dentista durant l’últim any en un 35% de les ocasions, en el cas de les persones amb cobertura privada o mixta el percentatge supera el 50%.

    Dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) apunten que la mitjana de visites l’any per habitant al dentista se situa en les 1,45. Ara bé, mentre que el 59,6% de persones amb un nivell socioeconòmic alt asseguren que han anat al dentista durant el darrer any, aquest percentatge baixa al 35,4% en el cas de les persones amb un nivell socioeconòmic més desafavorit. A més a més, les necessitats d’obturacions afecten el 15% de les persones amb una renda alta enfront del 39,4% de les rendes baixes i també s’observa un clar biaix en el nombre de pròtesis o dents ben conservades en funció de la renda familiar disponible. Addicionalment, segons la Encuesta Nacional de Salud de 2017, el 12% de la població de Catalunya manifesta que no pot accedir a l’assistència dental per motiu econòmic, però aquest percentatge s’incrementa sensiblement en les classes socials amb menys recursos (passant del 4% al 22%), així com en persones aturades (27%) o amb una incapacitat laboral (24%).

    No són les úniques dades que destaquen la importància de la salut bucodental. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) en una nota informativa sobre salut bucodental l’any 2012 ja subratllava que entre el 60% i el 90% dels escolars i gairebé el 100% dels adults a nivell mundial presenten càries, i que entre el 15% i el 20% dels adults d’entre 35 i 44 anys pateixen malalties periodontals greus que poden desembocar en la pèrdua prematura de dents. L’OMS afegia en aquesta nota que la salut bucodental és fonamental per gaudir d’una bona qualitat de vida i que la seva absència repercuteix fins i tot en el benestar psicosocial. De fet, apuntava que les malalties d’aquest tipus són molt més comunes entre les poblacions pobres i desafavorides i, per tant, la seva prevalença està estretament relacionades amb la disponibilitat i accessibilitat als serveis de salut. Per aquesta raó, i donada l’eficàcia comprovada dels tractaments, l’OMS recomanava instaurar i promocionar polítiques públiques per a la promoció de la bona salut bucodental.

  • El 70% dels afectats per esclerosis múltiple són dones

    La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) calcula que actualment a l’estat espanyol existeixen unes 47.000 persones afectades per esclerosis múltiple, de les quals el 70% són dones. En el Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple es vol donar a conèixer la realitat d’aquesta malaltia que s’ha duplicat en els últims 20 anys. A més, aquesta malaltia crònica, autoimmune, inflamatòria, desmielinitzant i neurodegenerativa està augmentant molt entre els joves. Cada any es diagnostiquen 1.800 nous casos i d’aquests el 70% de pacients tindrien entre 20 i 40 anys.

    En aquest sentit,  la Dra. Ester Moral Torres, coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Desmielinitzants de la Societat Espanyola de Neurologia apunta donat aquest repunt que «l’esclerosi múltiple ha passat de ser considerada gairebé una malaltia rara a convertir-se en una de les malalties neurològiques més comunes entre la població jove».

    Des de la SEN creuen que aquest augment, tant en prevalença com en incidència, pot estar influït per la creació d’unitats especialitzades i pel millor coneixement de la malaltia, que han millorat la capacitat de diagnòstic, així com l’avanç que s’ha produït en els tractaments, que han fet que el seu efecte sobre l’esperança de vida sigui petit. Tot i això, Moral afegeix que «també es creu que aquestes xifres s’han vist influïdes per factors ambientals i d’estil de vida que podrien tant intervenir en l’aparició de la malaltia com relacionar-se amb el pronòstic». «Estem parlant d’aspectes com canvis en la dieta, tabaquisme, dèficit de vitamina D, nivell d’exposició a la llum solar, etc. i les dones semblen tenir una major susceptibilitat cap a aquests», explica Moral. Per aquesta raó, a mesura que s’incrementen els casos d’esclerosi múltiple, també sembla augmentar la proporció de dones que la pateixen i, per tant, la probabilitat que una dona arribi a patir la malaltia, ha passat del 1,4 dels primers estudis, a l’3,2 actual.

    La malaltia cursa de forma molt variada. La seva forma més freqüent és la forma en brots o esclerosi múltiple recidivant (EMR) (afecta aproximadament al 85% dels pacients amb esclerosi múltiple). Els símptomes variaran depenent de la part del sistema nerviós en el qual aparegui la lesió. En tot cas, fatiga, símptomes sensitius i falta d’equilibri, solen ser els principals símptomes. «És una malaltia que sol provocar trastorns sensitius, de la mobilitat i de l’equilibri als qui la pateixen. I encara que gràcies als nous fàrmacs s’ha aconseguit reduir la freqüència i la gravetat dels atacs a la majoria dels pacients, sens dubte afecta a la qualitat de vida del pacient i els seus familiars i comporta un gran impacte socioeconòmic», comenta la Dra. Ester Moral.

    I és que la càrrega econòmica del maneig de l’esclerosi múltiple és molt elevada. S’estima que a Espanya el cost total per pacient a Espanya és de 30.000 euros, fet que suposa un cost total anual d’uns 1.410 milions d’euros. Un 80% d’aquesta despesa, tot i que directament relacionat amb la progressió de la discapacitat de cada pacient, es deu a costos no sanitaris que són assumits majoritàriament pels familiars del pacient.

    Cal tenir en compte a més, que l’edat mitjana de començament dels símptomes és al voltant dels 28 anys. Per tant és una malaltia que afecta les persones al principi de la seva vida laboral i quan estan iniciant els seus projectes vitals. Un estudi que s’acaba de presentar a la Reunió Anual de la SEN assenyala que més del 65% dels pacients amb formes remitents segueix sent població activa. No obstant això menys del 18,5% dels pacients amb formes progressives ho és. A més, el 72% dels afectats per esclerosi múltiple veuen afectada la seva productivitat laboral a causa de la seva malaltia, principalment per fatiga (92%).

    «Actualment el gran repte és aconseguir tractaments que frenin completament l’avanç d’aquesta malaltia i que reverteixin la discapacitat sent això especialment important en les formes progressives, les més complexes de tractar i les que sovint acumulen major discapacitat. Confiem que en un futur, investigacions que actualment estan en marxa sobre biomarcadors, cèl·lules mare, així com amb fàrmacs neuroprotectors i neurorreparadores donin fruit i marquin noves línies d’abordatge per a aquesta malaltia «, conclou la Dra. Ester Moral.

  • Ens necessitem!

    El Diari de la Sanitat està editat per la Fundació Periodisme Plural.
    Una entitat sense ànim de lucre; i que té com a vocació ser útil a la comunitat professional que garanteix el dret universal a la salut. Per fer-ho, necessitem el vostre suport. Ens necessitem.

    Fes-te’n mecenes

    Per fer sostenible El Diari de la Sanitat, necessitem la implicació de tots
    aquells que creieu necessari un periodisme lliure i independent dels poderosos interessos que es mouen al voltant de l’assistència sanitària. Per això, posem en marxa una campanya de mecenatge. Ens necessitem.

    La vostra ajuda té retorn…

    …perquè fareu possible El Diari de la Sanitat i perquè, atès que som una fundació
    declarada d’interès públic, les persones que hi participeu teniu la possibilitat de desgravar fins a un 75 % de la vostra aportació. Per exemple, una aportació de 150 euros (que es repeteixi en tres exercicis) representa per a vosaltres, en realitat, un cost anual de 37,5 euros (tres euros al mes). En aquesta taula podeu veure les diferents opcions que teniu. Per a la fundació és una ajuda molt important, mentre que per al mecenes pot representar un esforç raonable.

    Com fer la donació

    Tan aviat com realitzeu la donació, rebreu un certificat perpoder desgravar-la en el proper exercici fiscal.

    Feu constar en la donació una adreça electrònica perquè ens puguem posar en contacte amb vosaltres. Podeu ingressar la vostra donació (indicant’hi el vostre nom, DNI i una adreça electrònica) a aquests comptes corrents:

    TRIODOS BANCA ÈTICA: ES43 1491 0001 2721 8787 3225
    CAIXABANK: ES65 2100 1057 6002 0013 5709

    Una altra opció és que us poseu en contacte amb nosaltres perquè puguem carregar
    l’import en el vostre compte corrent. En aquest cas, ens heu de donar les següents dades: nom, DNI, adreça electrònica i número de compte.

    El correu de contacte és fundació@periodismeplural.cat
    Si teniu cap dubte, podeu trucar al telf. 932479350 (Maite Oró)

  • La vostra ajuda té retorn…

    Aquí podeu veure una taula amb les diferents possibilitats que teniu:

    Import de la Donació

    Deducció 1r i 2n any

    Cost Net donant

    Deducció a partir 3r any i posteriors

    Cost Net donant

    50

    38

    12

    38

    12

    150

    112.50

    37,5

    112,5

    37,5

    200

    128

    72

    130

    70

    300

    158

    142

    165

    135

    400

    188

    212

    200

    200

    500

    218

    282

    235

    265

    600

    248

    352

    270

    330

    700

    278

    422

    305

    395

    800

    308

    492

    340

    460

    900

    338

    562

    375

    525

    1000

    368

    632

    410

    590

  • S’investiga la mort d’una dona a l’Hospital de Palamós per superar el límit d’espera a urgències

    El Departament de Salut ha obert un expedient per investigar el cas d’una dona de 84 anys que va morir a l’Hospital de Palamós després d’esperar a urgències durant set hores. En el mateix comunicat afegeixen que el centre va admetre que el temps d’espera en aquell moment era superior al normal i que, durant les hores que la dona d’avançada edat va estar esperant a urgències, hauria calgut fer-li una reavaluació mèdica per veure’n l’estat. La mort de la dona va ser el passat 15 de novembre, després que la pacient s’apropés al centre perquè patia còlics i vòmits.

    L’Hospital de Palamós assegura que està revisant el circuit intern per evitar «que no es tornin a produir situacions com aquesta» i explica a més, a través d’un comunicat, que «aquell dia, i en aquella franja horària, el servei estava en una situació de màxima afluència de pacients, i n’hi havia més amb el mateix nivell d’urgència». Així argumenten que «el temps d’espera fos superior al normal». Tot i així, la família de la dona ja s’ha posat en contacte amb un advocat per denunciar els fets.

    Aquest cas surt a la llum una setmana abans de la convocatòria que anualment es realitza a principis de desembre contra les llistes d’espera al voltant del Dia Mundial de la Salut. Així, el proper dilluns 10 de desembre la Marea Blanca de Catalunya convoca a les 11.30 hores una manifestació dins el marc de la Jornada Estatal de lluita contra les llistes d’espera i la mercantilització de la Salut. Ho fa vinculada a la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas. La marxa sortirà des de la Plaça Catalunya i arribarà fins a plaça Sant Jaume on s’entregarà una carta al Govern de la Generalitat.

  • Fotografies sobre la professió infermera i contra els estereotips: neix el Banc d’Imatges Infermeres

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha presentat avui el Banc d’Imatges Infermeres (BII), el primer banc d’imatges d’accés lliure que reflecteix la feina real de les infermeres i infermers, mostrant-los en el seu rol autònom com a professionals clau del sistema de salut.

    Després de tres anys de feina, el Banc d’Imatges Infermeres es convertirà així en la col·lecció fotogràfica de salut i d’accés lliure més gran, amb 3.200 imatges realitzades pels fotoperiodistes Àngel García i Ariadna Creus a diferents centres de salut, hospitals i institucions de salut en els que les infermeres exerceixen la seva pràctica.

    En el projecte ja hi col·laboren l’Institut Català de la Salut (ICS), el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), cinc hospitals i dos centres. Des del COIB han explicat que està previst que en les properes fases d’ampliació del Banc s’hi involucrin els principals equipaments i institucions de l’àmbit de la salut que es troben a la demarcació de Barcelona i hi participin la resta d’àmbits on hi trobem infermeres.

    Aquest Banc arriba per denunciar que la professió infermera ha patit i segueix patint d’estereotips que són molt lesius per a la professió i que no responen a la realitat. El Col·legi explica en aquest sentit que «molts cops s’utilitza o es representa una imatge d’una professió que exerceix supeditada a d’altres professionals de la salut, totalment feminitzada, sense unes competències pròpies, amb rols híper-sexualitzats o identificant-la amb elements ben llunyans de la realitat, com ara còfies o minifaldilles». Albert Tort, president del COIB, ha destacat que s’ha volgut adoptar una actitud proactiva davant del problema de la representació de les infermeres, ja que entén que, com agent implicat, el COIB està tan obligat «com la resta a proveir solucions que facin més fàcil difondre tot allò que les infermeres aportem a la societat».

    Infermeres d’urgències del Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del CASAP de Castelldefels i professionals del SEM transfereixen una persona d’una llitera a una altra per a un trasllat / Banc d’Imatges Infermeres CC Flickr

    El Banc d’Imatges Infermeres neix «amb l’objectiu de mostrar la professió infermera tal com és i canviar la manera com se la sol representar». El recull de fotografies que hi ha al Banc mostren el cuidar com aportació principal de les infermeres cap als usuaris, alhora que documenta l’exercici de la professió en tota la seva heterogeneïtat. Inclou la labor professional de les infermeres en l’atenció primària i comunitària, l’atenció hospitalària, l’atenció sociosanitària, als serveis d’urgències i emergències, als serveis de prevenció i vigilància de la salut en empreses i institucions, a institucions penitenciàries o en l’àmbit escolar o en cooperació.

    EL COIB valora que el problema de representació de la professió infermera és present de forma transversal en diferents nivells i suports: l’editorial, la comunicació, la publicitat, la música, els mitjans de comunicació o la ficció televisiva i cinematogràfica, entre d’altres. Opina doncs que en crear aquest Banc ajudarà a trencar amb la situació actual que «invisibilitza l’essència de la professió i trasllada a la societat una imatge imprecisa i confosa que fa difícil conèixer els beneficis de l’atenció infermera en tota la seva amplitud».

  • Dotze minuts, 250 metges més i autonomia pels equips, mesures de l’acord entre l’ICS i MC

    L’Institut Català de la Salut i el sindicat Metges de Catalunya arribaven ahir nit a un acord per aturar la vaga entre els metges de l’Atenció Primària de l’ICS que implica la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient. La proposta acordada, tal com explica el mateix ICS, es centra en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Tots aquests temes s’han abordat a través de la promesa d’aplicar «diverses mesures per dotar de més recursos l’atenció primària i garantir millors condicions als professionals que hi treballen».

    En sortir de la reunió, el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va destacar que amb aquest acord es preserva “el model, permetem més autonomia als professionals, apostem fermament per rebaixar la sobrecàrrega i, d’aquesta manera, continuem garantint la millora de l’atenció a la ciutadania”.

    Per la seva banda, Metges de Catalunya explicava que l’acord de sortida de vaga «permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals». A més, creuen que el pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havien plantejat el sindicat, «en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi». Expliquen que l’acord garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.



    Carolina Roser, membre del comitè de vaga de MC, expressava la satisfacció, ja que, al seu entendre, l’»atenció primària abandona el model quantitatiu per esdevenir un sistema atractiu basat en la qualitat de l’assistència, la seguretat dels pacients i la dignificació de les condicions de treball dels professionals». 

    Una altra de les mesures treballarà l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional que es farà en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària (EAP) per poder reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. Fent això volen assegurar un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.

    Com ja van avançar dimecres en roda de premsa des de l’ICS, l’acord també impulsa «l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge». En aquest sentit, Roser va destacar que, per Metges de Catalunya, el pacte atorga als professionals d’una «major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball». També va afegir que totes les mesures incloses en l’acord compten amb un calendari d’execució.