Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La segona jornada de la vaga a l’assistència primària manté el seguiment en el 76% dels convocats

    La segona jornada de metges i treballadors de l’assistència sanitària primària ha mantingut la mateixa incidència que la primera, comptat fins a les 12 del migdia. Un 76% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la vaga, segons els Sindicat de Metges. Al seu torn, Salut baixa la xifra fins a un 46% del personal mèdic i a un 4,23% a la resta de la plantilla. La divergència entre una i altra estimació rau en el fet que el Govern compta com a persones que no s’han afegit a l’aturada les que han assumit els serveis mínims i les organitzacions convocants no fan aquesta valoració, perquè entenen que hi pot haver vaguistes afectats per serveis mínims, cosa que en estar pactada s’ha de complir.

    Per la seva  banda, Metges de Catalunya afirma que en l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 69%.

    Per regions sanitàries, segons Salut el seguiment ha estat el següent:

    Regió sanitària Personal mèdic Resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 281 157 88 122 388 941
    Metro Nord 259 155 98 16 365 863
    Metro Sud 238 180 196 51 456 1.115
    Girona 135 88 58 16 145 465
    Lleida 62 79 75 14 162 344
    Tarragona 84 76 74 7 107 295
    Terres de l’Ebre 18 26 61 4 44 118
    Catalunya central 132 68 31 53 156 424
    Alt Pirineu i Aran 6 10 12 2 16 42
    Total 1.215 839 693 285 1.839 4.607
                 

    Les urgències hospitalàries de dilluns van experimentar un lleuger increment global de 113 visites a tot Catalunya respecte a dilluns 19 de novembre (representant un 1,07% del total de les urgències hospitalàries). Aquest augment d’activitat ha estat degut a visites pediàtriques, ja que a nivell de l’atenció a adults no hi ha hagut impacte, afirma el Departament de Salut. Aquestes dades, mostren una oscil·lació normal en l’atenció d’urgències i demostren que la vaga no ha tingut una afectació directa, segons la nota oficial.

    Les urgències d’atenció primària ateses principalment als CUAP van realitzar, segons les dades oficials 310 visites més que dilluns de la setmana passada, cosa que representa un augment del 12,11% de l’activitat.

    Concentració i marxa

    D’altra banda, en el segon dia de vaga i la institució a interpel·lada ha estat el Departament de Salut, situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) hi convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.

    La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària cridava tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.

    A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses van construir un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartró, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament, assemblea que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Al seu torn, els metges de la xarxa sanitària concertada han fet una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.

  • La vaga a l’atenció primària obtè un seguiment del 77,3% per part del personal mèdic

    Gran seguiment de l’arrencada de la vaga als Centres d’Atenció Primària. Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, han fet vaga, entre les zero hores i les 10,30 del matí. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació fins al 44,76%, ja que compta com a personal que no ha volgut participar a la vaga els que han assumit els serveis essencials marcats per la llei. Totes aquestes dades correspondrien a metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    En totes les vagues on hi ha serveis mínims aquests no es computen per fixar els que no han volgut participar en les aturades.

    Les dades oficials del seguiment als CAP es situen en el 44,76% en quant a personal mèdic i del 44,15% del personal corresponent a la resta de plantilla. A més, el Govern ha fet pública l’afectació per regions sanitàries.

    Regió sanitària Personal mèdic Afectació a la resta de la plantilla
    Vaga Mínims Treballa Vaga Mínims Treballa
    Barcelona ciutat 184 98 42 47 250 530
    Metro Nord 293 168 75 60 373 792
    Metro Sud 236 181 200 69 457 1099
    Girona 134 88 42 16 142 453
    Lleida 64 85 73 7 158 367
    Tarragona 76 83 75 6 106 271
    Terres de l’Ebre 30 26 37 3 44 130
    Catalunya central 111 79 30 37 124 345
    Alt Pirineu i Aran 8 9 11 2 16 44
    Total 1136 817 585 247 1670 4031
    Residents de medicina de família han secundat també la vaga / Carla Benito

    D’altra banda, la valoració oficial de l’afectació la vaga de sanitaris a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla ha estat del 16,19%.I finalment, el seguiment als hospitals concertats, el seguiment del col·lectiu mèdic ha estat d’un 14,66%, mentre que en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%, segons la font oficial abans esmentada.

    Més discrepància a la concertada

    Pel que fa a la concertada, l’estimació de Metges de Catalunya és molt més distant encara, El seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.

    El Departament de Treball destaca en la seva nota informativa que les urgències de primària han funcionat al 100% durant la primera jornada de vaga, de les cinc convocades. Cal recordar que els serveis mínims pactats ja preveien que les urgències no es veiessin afectades per la vaga, cosa que s’ha complert.

    Treball farà valoracions semblants per a la resta de torns en què s’organitza la jornada laboral dels treballadors sanitaris.

  • Serveis mínims per a les vagues de sanitat convocades entre el 26 i el 30 pel Sindicat de Metges i les organitzacions CGT, IAC i I-CSC

    El departament de Treball ha dictat nous serveis mínims per a les vagues convocades la setmana del 26 al 30 de novembre. Abans ja s’havien fixat uns serveis mínims pensats estrictament per a la vaga que havia convocat el Sindicat de Metges de Catalunya en els centres d’atenció primària. Com després s’han produït tres convocatòries més al mateix sector, protagonitzades per CGT, la IAC i I-CSC, treball ha fet un nou decret en el qual fixa els serveis essencials per al conjunt de mobilitzacions-

    El document afirma que ”la situació de vaga anunciada pels sindicats Metges de Catalunya i CGT a partir de les 0.00 hores del dia 26 de novembre de 2018 fins a les 23.59 hores del dia 30 de novembre de 2018 i  la situació de vaga anunciada pels sindicats I-CSC i IAC per al dia 29 de novembre de 2018, des de les 0.00  fins a les 24.00 hores, i que afecta el personal sanitari que es fa constar a les diferents convocatòries de vaga presentades, s’entén condicionada al manteniment dels serveis mínims següents:”

    1. El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
    2. El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
    3. S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
    4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
    5. Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, des del punt de vista assistencial sanitari
    6. En els centres d’assistència extrahospitalària i d’assistència primària, s’ha de garantir el normal funcionament de l’assistència urgent per als centres d’atenció continuada i urgent (CUAP, PAC i PADES).

    Per a la resta, el servei es prestarà amb un quart de la plantilla durant les dues primeres jornades de vaga i amb un terç de la plantilla a partir del tercer dia de vaga. En tot cas, el servei s’ha de garantir amb un dispositiu assistencial unipersonal, com a mínim, i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris d’urgència i altres dispositius d’atenció continuada.

    1. Serveis farmacèutics: es mantindran amb el personal facultatiu adient que presti serveis en els torns de guàrdia i nit que estiguin establerts.
    2. Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
    3. S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques, en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
    4. La resta de serveis que no preveuen els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, llevat d’aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%. En situació de nombre imparell de personal de servei, s’arrodonirà sempre per excés.

    Article 2 La direcció dels centres sanitaris afectats, un cop escoltat el Comitè de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’article anterior, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims

    els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.

  • Els metges especialistes extracomunitaris que s’hagin format a Catalunya podran quedar-s’hi a treballar

    El Govern de la Generalitat ha aprovat un acord amb l’objectiu de  millorar i facilitar la contractació de professionals per al Sistema Nacional de Salut. L’acord facilitarà que un important nombre de metges especialistes extracomunitaris formats a Catalunya, un cop acabin la seva residència, puguin quedar-s’hi a treballar. Fins ara, no podien seguir treballant en el sector públic per no tenir la nacionalitat espanyola o la d’algun país de la Unió Europea, tal i com requereix la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

    L’acord suprimeix aquest requisit i, a partir d’ara, aquesta nacionalitat no serà requerida per accedir a contractes de facultatiu especialista estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. Aquestes regions s’hauran d’especificar en el mapa d’especialitats deficitàries vigent en el Pla d’Ordenació de Recursos Humans de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Fins ara, els especialistes extracomunitaris només podien optar a contractes de tipus laboral temporal en centres de l’ICS si acreditaven un permís de residència. Per renovar-lo, però, calia que rebessin de l’ICS una oferta de contracte de més d’un any de durada, una modalitat contractual que s’adequa poc als supòsits més freqüents de contractació temporal als centres de l’ICS (baixes, pics d’activitat assistencial, etc.). Però tampoc podien accedir a contractes interins o fixos donat que la llei obliga a tenir la nacionalitat pertinent.

    Segons dades de Salut, aquesta situació provoca que, cada any, acabin la formació sanitària especialitzada a l’ICS prop d’un centenar de metges especialistes extracomunitaris que, majoritàriament, no poden continuar exercint a Catalunya, malgrat haver-s’hi format. Asseguren que la supressió d’aquesta trava legal a la contractació «permetrà a partir d’ara retenir el talent d’aquests professionals i millorar la qualitat dels contractes dels metges especialistes extracomunitaris que ja treballen a l’ICS».

    La mesura, que assenyalen que servirà per pal·liar de manera significativa la manca de professionals arriba pocs dies abans de la convocatòria de vaga feta per als facultatius d’Atenció Primària de l’ICS, una de les especialitats que més mateix la falta de professionals.

    De fet, entre les demandes de la reivindicació, el problema del personal sanitari, la seva conciliació laboral, la precarietat, la inestabilitat i la pressió sota la que treballen estan al capdavant d’una llarga llista de necessitats que cal cobrir.

    Salut apunta que la retenció en els centres i equips de l’ICS d’aquests facultatius ja formats durant la residència afavorirà, especialment, l’àmbit de l’atenció primària, «ja que fins ara, per la naturalesa dels contractes i els requeriments legals vigents, era més difícil poder retenir els residents extracomunitaris que acabaven, malgrat que l’especialitat de medicina familiar i comunitària és de les que compta amb més residents extracomunitaris (un 30% dels residents d’aquesta especialitat a l’ICS)».

    Per visualitzar-ho quantitativament, sempre segons dades de Salut, els centres de l’ICS formen, cada any, 2.400 residents, distribuïts en els diferents anys de residència. D’aquests, 268 (un 11%) són extracomunitaris; 72 es formen en medicina familiar i comunitària i 196 són a hospitals. Cada any, però, acaben la formació sanitària especialitzada a l’ICS al voltant d’un centenar de metges extracomunitaris.

  • La vaga de metges garantirà que el 100% dels Centres d’Assistència Primària funcionin els cinc dies de la convocatòria

    La vaga dels metges i metgesses haurà de respectar uns serveis mínims que implicaran que el 100%‌ dels Centres d’Atenció Primària funcionin durant els 5 dies que durarà l’aturada. Aquesta solució és fruit de l’acord al qual han arribat dilluns, 9 de novembre Metges de Catalunya (MC) i l’Institut Català de la Salut (ICS), en una reunió a la seu de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La vaga de facultatius d’atenció primària està convocada per als dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    Per la seva banda, MC i ICS també han pactat que les dues primeres jornades els serveis mínims per a metges de família i pediatres seran del 25%, mentre que per als altres tres dies el percentatge pujarà fins al 33%.

    Per tant, durant els cinc dies de vaga treballarà el 100% de la plantilla dels centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), punts d’atenció continuada (PAC) i Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES).

    D’altra banda, per al servei de ginecologia els serveis essencials equivaldran al 5% de la plantilla per cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre de l’embaràs i per als tractaments d’interrupció voluntària farmacològica de l’embaràs.

    Un altre element que s’ha acordat és que treballin a cada centre penitenciari, el 25% de la plantilla per categoria professional pel que fa als torns diürns i la totalitat de la plantilla del torn nocturn.

    En els serveis d’odontologia haurà de treballar almenys el 25% de la plantilla a cada gerència territorial en cadascun dels dies, que comportarà exclusivament el servei d’urgències. Per a la resta de serveis, el 25% de la plantilla haurà de treballar el primer i segon dia de vaga i, a partir del tercer dia, el 33% de la plantilla, per així garantir l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre.

    Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. A la convocatòria s’hi ha afegit amb un programa específic la CGT de sanitat. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques

  • Vaga també per als facultatius de la sanitat concertada del 26 al 30 de novembre

    Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la  mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.

    En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.

    A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».

    Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».

    Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:

    • Assistencials
      • Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
      • Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
      • Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
    • Laborals
      • Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
      • Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
      • Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
      • Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
      • Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
      • Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos  psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
      • Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
    • Retributives
      • Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
      • Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
      • Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
      • Millorar el complement de carrera professional.
      • Millorar el complement variable per objectius (DPO).

  • MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dijous a la Gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut.

    El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran), han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.

    Els facultatius assenyalen que, en els últims anys, “s’ha produït una marcada disminució en la dotació de professionals del sistema sanitari públic i de manera molt més greu en l’àmbit de l’atenció primària, fet que ha posat en risc el nivell de qualitat assistencial mínim admissible per a un país europeu”. Tot això, asseguren, ha provocat una “sobrecàrrega assistencial inacceptable per a molts facultatius, amb agendes de treball inassolibles, temps per visita insuficient i demores excessives perquè els pacients siguin visitats pel seu metge de capçalera o pediatre”.

    En conseqüència, el col·lectiu exigeix “accions urgents” per a la millora assistencial de l’atenció primària i reclama, entre altres mesures, una dotació de professionals suficient per garantir una atenció de qualitat, un temps mínim d’atenció per visita presencial de 12 minuts i de 6 minuts per visita no presencial, així com també una limitació de l’agenda ordinària de visites a un màxim de 28 (23 visites presencials i 5 no presencials). A més, demana fixar una ràtio màxima de pacients per facultatiu i recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades.

    Més de 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya estan cridats a secundar la vaga convocada per MC, sota el lema “Atenció Primària, digna i respectada”, per posar fi a la precarietat que viu el primer nivell assistencial.

  • L’obesitat comporta més risc de patir trastorns i alteracions psicològiques

    En el marc del Dia Mundial de la Lluita contra l’Obesitat, la Societat Espanyola de l’Obesitat (SEEDO-SEO) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) han desenvolupat la campanya ‘L’OBESITAT TAMBÉ ESTÀ AL CAP’ per fer al·lusió al fet que els aspectes psicològics lligats a l’obesitat són presents abans i després de desenvolupar-la. Per realitzar la campanya també han comptat amb la participació de membres del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

    Han volgut aprofitar aquesta jornada per explicar que és l’obesitat i que comporta, ja que l’obesitat, definida com un excés de greix, és una malaltia crònica de tendència epidèmica en el món i constitueix un dels reptes més difícils d’abordar en salut pública.

    Segons l’OMS, entre 1980 i 2014, la prevalença mundial d’obesitat gairebé s’ha duplicat. A Espanya, segons l’estudi ENPE publicat el 2016, el 39,3% de la població té sobrepès; i un 21,6% obesitat (22,8% en homes i 20,5% en dones), xifres que augmenten amb l’edat.

    A aquestes persones l’obesitat els hi afecta negativament la salut global i s’associa a altres factors de risc cardiovascular com hipertensió arterial, diabetis, dislipèmies i apnees del son. A més, també presenten un risc de patir trastorns i alteracions psicològiques superior a les persones amb normopès. Com han explicat, l’obesitat té un alt índex de comorbiditat amb psicopatologies com ara l’ansietat, l’addicció al menjar, la depressió i certs trastorns de la conducta alimentària com el trastorn d’afartaments, entre d’altres. Segons els experts, un 30% de les persones obeses que van a teràpia expressen tenir trets de bulímia. A més, un 50% dels pacients amb impulsos bulímics també presenten depressió.

    Relació entre obesitat i trastorns psicològics

    Segons la Societat Espanyola de l’Obesitat (SEEDO-SEO) i la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) hi ha una relació clara entre l’obesitat i els trastorns psicològics de manera que, pel fet de tenir més pes, aquestes persones són fortament estigmatitzades tant durant la infantesa a l’escola com durant l’edat adulta en l’àmbit laboral. Conseqüentment això comporta una disminució de la seva autoestima, un increment de l’ansietat i un empitjorament de la relació amb el menjar, dels hàbits d’estil de vida i de les seves relacions personals, en definitiva, de la seva qualitat de vida.

    Habitualment, les persones obeses, amb baixa autoestima tenen una imatge insatisfeta sobre el seu propi cos i una percepció negativa de l’estat de salut. En una enquesta realitzada per la SEEDO-SEO, menys de la meitat dels obesos defineixen la seva salut com a bona o molt bona.

    Els esforços en la intervenció psicològica s’han de centrar en valorar i reeducar certes creences dels pacients, a més de conèixer les variables afectives (gestió emocional), psicosocials i ambientals (costums alimentaris, hàbits, etc.). Han ressaltat això perquè és ben comú trobar persones obeses que «utilitzen el menjar com a font de gratificació i com a vehicle per gestionar les seves emocions, per exemple com a recompensa després d’una jornada dura de treball o com a manera per alleujar les penes o disgustos».

    Els pacients amb obesitat tendeixen a infravalorar la seva ingesta calòrica en comparació amb les persones sense problemes de pes. Aquesta és una característica comuna amb les persones que pateixen un altre tipus d’addiccions. Per controlar això, el professional de la psicologia ha d’acompanyar al pacient i realitzar registres en viu per mostrar quines quantitats han de ser les acceptables per a cada àpat.

    Entre les característiques comunes que poden trobar entre les persones amb obesitat és la falta de rutina. És a dir, no hi ha un horari establert per als àpats: 50,4% de les persones obeses picotegen sense menjar en horaris fixos. A més, un terç de la població sol dormir diàriament menys de 7 hores i un altre 12,4% no té una rutina establerta i més de la meitat de la població passa asseguda almenys tres hores al dia fora de les seves hores de treball o estudi.

    A partir d’aquí, des del SEEDO-SEO, la SEEN i el COPC recomanen que la teràpia s’ha d’enfocar no només a la pèrdua de pes, sinó al procés de maduració psicològica que permeti prendre consciència del problema, millorar la qualitat de vida i assentar hàbits saludables, com l’activitat física, una alimentació més ordenada i saludable i aconseguir una millor autoestima i percepció del propi cos.

    Altres dades que s’han donat durant la presentació de la campanya han estat que aproximadament un 30% de les persones obeses que van a teràpia expressen tenir trets bulímics. A més, un 50% dels pacients amb trets bulímics, també presenten depressió, a diferència de només un 5% dels pacients sense aquest tipus d’impulsos.

    Tractar els trastorns de tipus afectiu com l’ansietat o la depressió en persones obeses resulta clau per a un bon pronòstic. És la base necessària perquè el pacient es comprometi a realitzar el tractament i canviar els seus hàbits de vida.

  • Arriba la 4a edició de Mugronets Market: un mercat solidari per a tatuar dones que han viscut una mastectomia

    Cada any, segons l’OMS, es produeixen 1,38 milions de nous casos i 458 000 morts per càncer de mama. El càncer de mama és, des de lluny, el més freqüent en les dones, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. Als països d’ingressos baixos i mitjans la seva incidència ha augmentat constantment en els últims anys a causa de l’augment de l’esperança de vida i de la urbanització, així com a l’adopció de maneres de vida occidentals.

    A Espanya cada any es diagnostiquen uns 25.000 casos de càncer de mama i el 64% d’aquests acaba en mastectomia. Moltes de les dones que els viuen opten per reconstruir d’una manera o altra el seu pit.

    Tot i que en l’actualitat la Seguretat Social cobreix la reconstrucció mamària, el tractament està incomplet si aquestes dones no se sotmeten a la micropigmentació oncològica, la tècnica que s’utilitza per tatuar el mugró i l’arèola una vegada reconstruït el pit.

    Últimament tatuar-se l’arèola s’està popularitzant cada cop més. Fer-se un tatuatge, però, no és precisament barat i és per aquest motiu que cada cop hi ha més projectes que busquen ajudar a finançar-ho.

    Demà, a l’Espai Fontana de Barcelona, en aquest sentit, es celebra la quarta edició del Mugronets Market. El Mugronets Market sorgeix de l’experiència de Yolanda Fuster, una dona amb càncer de mama que s’adona de les necessitats que apareixen després de la curació i crea aleshores aquest mercat solidari. Un mercat que té com a finalitat recaptar fons per ajudar a acabar el procés de reconstrucció en dones mastectomitzades després de patir un càncer de mama.

    En el Mugronets Market s’ofereix roba i complements nous o en molt bon estat a preus molt econòmics i també hi haurà música en directe, beguda i pastissos. La roba prové de donacions d’empreses que hi col·laboren de manera totalment desinteressada i amb els diners que s’obtenen de la seva venda, l’associació apadrina tants mugrons com pot: cada mugró tatuat costa aproximadament 300€.

  • Metges de Catalunya iniciarà mobilitzacions amb els professionals de l’Atenció Primària

    «La mobilització és l’única resposta a l’immobilisme de l’Institut Català de la Salut (ICS) davant les demandes de millora dels professionals». Aquesta ha estat la conclusió d’un centenar de facultatius d’atenció primària d’arreu del territori que es van reunir dissabte a la seu de Metges de Catalunya (MC). La decisió va arribar després d’una reunió informativa organitzada pel sindicat amb l’objectiu d’analitzar «la ferida oberta per la precària situació assistencial i laboral que pateix el col·lectiu del primer nivell assistencial».

    Ara, Metges de Catalunya treballa en un front únic de reivindicacions que serveixi per millorar l’atenció sanitària als pacients i dignificar les condicions laborals dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS.

    Durant la trobada, es van esbossar dos grans blocs de demandes: les que fan referència a les càrregues de treball i la qualitat assistencial, i les relacionades amb la recuperació de les condicions laborals i retributives prèvies a les retallades sanitàries, tot sota la premissa d’exigir un increment notable de la dotació pressupostària destinada a l’atenció primària.

    Els participants van coincidir en assenyalar que l’estat de salut de la primària és “alarmant” i que calen mesures immediates per frenar la seva “precarització progressiva”.

    De fet, l’atenció primària ha perdut més de 850 facultatius entre 2010 i 2017, la inversió destinada al primer nivell assistencial dins del pressupost consolidat del Departament de Salut ha disminuït del 18,4% al 16,9% i el poder adquisitiu dels professionals s’ha retallat prop d’un 30%.