Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Metges de Catalunya i les patronals de la sanitat concertada inicien negociacions per aturar la vaga

    A una setmana i mitja de l’inici de la vaga convocada per Metges de Catalunya per als professionals de la sanitat concertada, s’ha celebrat una reunió entre el sindicat i les patronals. L’inici de les negociacions busca, tant per uns com pels altres, evitar la vaga de facultatius.

    La reunió ha comptat amb la presència de Metges de Catalunya com a sindicat convocant i amb representants de les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES). Aquesta primera reunió de mediació ha estat fixada pel Departament de Treball, Afers Socials i Família amb motiu de la convocatòria de vaga de facultatius de la sanitat concertada dels dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer.

    La trobada ha servit com a punt de partida d’un procés de negociació que té com a objectiu l’assoliment d’un pacte que faci possible desconvocar la mobilització del col·lectiu mèdic. En aquest sentit, el sindicat i les patronals han acordat un intercanvi de documents sobre les reivindicacions professionals, laborals i retributives dels facultatius de la xarxa concertada per continuar amb les negociacions el proper dilluns, 11 febrer, amb la presència també dels mediadors de Treball.

    Tot i que les posicions “encara estan molt allunyades”, MC considera positiu que els representants empresarials hagin mostrat la seva voluntat de negociar i d’intentar arribar a un acord. L’organització reitera que, per la seva part, “ho posarà tot” per fer possible l’entesa, ja que el pitjor escenari per al sistema sanitari i la ciutadania és el d’“un conflicte enquistat amb mobilitzacions sostingudes en el temps”.

    Paral·lelament, a instàncies dels mediadors, ambdues parts han acordat fixar els mateixos serveis mínims que en la vaga del novembre passat. Així, les urgències funcionaran al 100% durant els cinc dies de vaga, com també les unitats especials. S’atendrà l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia urgents i de necessitat vital.

    La resta de serveis es prestaran amb el 25% de la plantilla els primers dos dies de vaga i amb el 33%, a partir del tercer dia d’aturada.

  • L’epidèmia de grip segueix pujant per tercera setmana consecutiva

    L’activitat gripal ha augmentat a Catalunya per tercera setmana consecutiva i la taxa d’incidència s’ha elevat entre el 21 i el 27 de gener fins als 302,66 casos per 100.000 habitants, una xifra que supera el llindar epidèmic establert per a aquesta temporada en els 110,7 casos.

    Segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), les taxes d’incidència han estat més altes entre els nens de 5 a 14 anys i gairebé doblen la taxa respecte la setmana anterior. La resta de grups d’edat mostren un lleuger descens o es mantenen estables respecte de la setmana anterior.

    En aquesta setmana, del  21 i el 27 de gener, hi ha hagut 59 ingressos hospitalaris de casos greus per virus de la grip als hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 390. El 75,2% dels casos no estaven vacunats.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la setmana 4 (del 21 al 27 de gener), l’activitat gripal durant les setmanes 5 i 6 presenta un nivell epidèmic moderat.

    Durant la setmana del 21 al 27 de gener de 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 71.981 urgències, de les quals 8.121 han requerit ingrés hospitalari (11,28% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 2,52% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,02%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,57% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,54%.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 21 al 27 de gener, s’han atès un total de 926.292 visites, un 2,55% menys que la setmana anterior. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 892.200 s’han fet als centres d’atenció primària  i 34.092 al domicili del pacient.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 21 al 27 de gener han atès un total de 23.774 visites, un 0,98% més que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 CatSalut Respon ha atès 37.699 casos aquesta setmana dels quals 2.530 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un augment dels casos d’un 0,46% i un augment de les visites domiciliàries del 3,10%.

  • El PERIS obre la tercera convocatòria de subvencions i incorpora la perspectiva de gènere

    El Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) continua desplegant-se i aquests dies torna a marcar l’agenda dels agents implicats en la investigació en l’àmbit sanitari de Catalunya. Ho fa amb la tercera convocatòria d’aquest pla, que vol millorar la salut dels ciutadans a partir del coneixement generat per la recerca i la innovació.

    En el cas d’aquesta convocatòria, joves investigadors en l’àmbit de la salut, professionals sanitaris i instituts de recerca, entre d’altres, poden presentar candidatures per a rebre alguna subvenció del total de 9,5 milions d’euros –a distribuir en 3 anys- de què consta aquesta tercera edició del Pla.

    Destaquen que una de les novetats destacades d’aquesta convocatòria s’avé amb una de les línies prioritàries actuals del Departament de Salut: la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits d’actuació. Així, amb el que ja va avançar la consellera Vergés al Parlament l’estiu passat, aquesta convocatòria tindrà en compte aquesta perspectiva, de manera que les propostes seran avaluades considerant el seu abordatge, tot fomentant, especialment, que incloguin una correcta representació de les dones en el seu disseny.

    La nova convocatòria incorpora tres noves línies de finançament. Una, per a contractar joves investigadors doctors en el camp de les ciències i les tecnologies de la salut; una altra per a contractar metges especialistes que vulguin fer una tesi doctoral en els camps de recerca més nous i en tecnologies d’avantguarda; i una tercera per a facilitar la participació de grups de recerca catalans en projectes internacionals, de manera que s’impulsi la internacionalització de la recerca dels instituts d’investigació sanitària acreditats i de centres CERCA.

    La tercera convocatòria, a més, consolida una línia de subvenció ja donada en les dues anteriors convocatòries: la que permet a professionals de la salut ajornar, durant un temps determinat, la seva pràctica assistencial per a dedicar-se plenament a la recerca. Si en anteriors convocatòries aquesta possibilitat s’oferia només a personal d’infermeria, fisioteràpia i a facultatius especialistes, ara també ho podran demanar altres professions sanitàries: llevadoria, dietètica i nutrició, òptica i optometria, podologia i protètica dental. A més, aquesta convocatòria incorpora, per primera vegada, la perspectiva del pacient en l’avaluació de les propostes presentades a aquesta línia.

    La recerca infermera ja genera millores en la pràctica clínica

    Malgrat que, generalment, per conèixer de l’impacte real de la recerca requereix que passi un cert temps, el cert és que la primera convocatòria d’ajuts del PERIS, la del 2017, ja ha donat alguns exemples de projectes que han suposat una millora real en la pràctica assistencial.

    En concret, es tracta de projectes que pertanyen als ajuts la línia d’ajut que van permetre a personal d’infermeria dedicar-se durant un temps a la recerca, per després aplicar els avenços obtinguts en la tasca assistencial diària. Un informe realitzat per l’AQuAS recull fins a una quinzena de casos que han tingut un impacte real en la pràctica clínica, com per exemple la creació d’un dispositiu mòbil per a mesurar i seguir ferides cròniques, la millora de la salut de gent gran hospitalitzada amb dificultats per menjar, o l’establiment d’un protocol per atendre psicoemocionalment famílies que viuen una mort a les urgències d’un hospital.

  • Metges de Catalunya respon Salut que no pot defugir la seva responsabilitat sobre la sanitat concertada

    Com ja explicàvem en aquest article, el Departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) s’han reunit per parlar del conflicte que afecta els facultatius de xarxa sanitària concertada. El Departament explicava que ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa.

    Pel que fa a MC, afirmen que la trobada no ha servit per avançar en cap de les reivindicacions formulades pel sindicat que formen part de la convocatòria de vaga a la qual estan cridats més de 10.000 professionals del sector els propers dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. L’organització insisteix que la conselleria és “part inequívoca” de la problemàtica i que té “autoritat, competències i recursos” per aconseguir una solució que faci innecessària la vaga.

    En aquest sentit, MC recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) és propietari i participa de manera majoritària en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també els seus presidents i gerents. A més, és l’ens que proveeix el 95% del pressupost de les entitats concertades. D’aquesta manera opina que «Salut afirma que no pot negociar per respecte a l’autonomia de les parts, però ha demostrat que, quan li interessa, intervé i dona instruccions». Això ho valora en referència a la carta adreçada a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè apliquin les mateixes mesures acordades per als ambulatoris de l’ICS, i a l’ordre d’equiparació salarial dels professionals de primària i hospitals que es va introduir «amb una instrucció directa a les patronals» l’últim dia de negociació del segon conveni SISCAT, com a conseqüència de la convocatòria de vaga presentada per MC.

    Pel que fa a les mesures incloses en el conveni, l’organització explica que les millores retributives són una «simple rèplica» de les decretades per als funcionaris que, com va passar amb les retallades, també s’havien de traslladar als treballadors públics de la sanitat concertada. D’aquí dedueixen que, «el col·lectiu de facultatius és l’únic que manté una jornada laboral superior a la resta, no té regulats els seus horaris i descansos i percep una retribució per les hores de guàrdia inferior a la fixada pels tribunals de justícia. A més a més, pateix una sobrecàrrega assistencial “insostenible”, tant en els centres d’atenció primària com en l’atenció ambulatòria d’àmbit hospitalari».

    D’altra banda,MC també lamenta l’absència del director del CatSalut, Adrià Comella, en la reunió d’aquest dimecres i espera que la voluntat de negociació manifestada en els darrers dies per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es tradueixi en un acord “efectiu i fructífer” que possibiliti la desconvocatòria de vaga.

  • Salut i Metges de Catalunya es reuneixen per analitzar la situació de la concertada

    Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.

    Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.

    El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.

    Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.

    Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.

    Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.

    Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.

  • La grip a poc a poc ja ha superat la barrera epidèmica a Catalunya

    Des del Departament de Salut han anunciat que el continu ascens que la grip venia experimentant en les darreres setmanes a Catalunya ha fet superar ja per primera vegada el nivell d’epidèmia. Així, durant la setmana passada, ha augmentat la taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella: se situa ja als 119,59 casos per 100.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic d’aquesta temporada, establert en 110,7 casos.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la segona setmana d’aquest any, l’activitat gripal durant les setmanes 3 i 4 presentarà un nivell epidèmic baix-moderat, però creixerà cap a un nivell moderat amb pics de nivell elevat en algunes regions de la demarcació de Lleida i Tarragona.

    Pel que han explicat des de Salut, segons les dades analitzades en el marc del programa PIDIRAC, durant la segona setmana de l’any la taxa d’incidència de síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (367,65 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d’edat també mostren un increment respecte de la setmana anterior, excepte en el grup de 5-14 anys que es manté estable. Pel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 7 al 13 de gener s’han registrat 18 ingressos en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 129. El 72,7% d’aquests casos no estaven vacunats.

    Pel que fa a l’activitat als centres sanitaris, durant la setmana del 7 al 13 de gener del 2019, s’ha atès un total de 69.651 urgències, de les quals 8.107 han requerit ingrés hospitalari (11,64% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 1,20% i els ingressos hospitalaris han augmentat un 0,04%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,97% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,81%.

    Del total de les urgències ateses als hospitals, el 80,84% són pacients adults (56.309), mentre que la resta correspon a població pediàtrica (13.322). En relació amb la setmana anterior ha augmentat un 0,42% la proporció de pacients pediàtrics.

    Durant aquesta setmana els hospitals han atès un total de 26.617 visites de nivell de prioritat I, II i III, és a dir, de major gravetat, que representen un 38,21% del total de les urgències, un 0,03% menys que la setmana anterior.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 7 al 13 de gener, s’han atès un total de 873.215 visites, un 74,41% més que la setmana anterior. Aquest increment s’explica, en part, pel fet que aquella setmana aquests centres van romandre tancats per Cap d’Any. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 840.593 s’han fet als centres d’atenció primària i 32.622 al domicili del pacient.

    Per grups d’edat, el 10,08% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 50,27% d’adults d’entre 15 i 65 anys i el 39,65% restant de persones majors de 65 anys. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han fet un 4.40% més de visites.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 7 al 13 de gener han atès un total de 22.142 visites, un 7,81% menys que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 Catsalut Respon ha atès 35.749 casos aquesta setmana, dels quals 2.451 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa una disminució dels casos d’un 0,57% i una disminució de les visites domiciliàries del 13,15%.

  • Iniciem el cicle «Sanitat, l’estat de la qüestió» amb Amics de la UAB

    El 17 de gener tindrà lloc la primera conferència dins del cicle «Sanitat, l’estat de la qüestió» a l’Ateneu Barcelonès. En aquest cicle es realitzaran diferents conferències on es parlarà amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya: Ictus, cardiopaties i càncer.

    La primera de les tres ponències que es realitzaran dins d’aquest cicle parlarà sobre l’ictus. Per fer-ho, tindrem al doctor José Álvarez Sabin, cap de servei de neurologia de l’hospital Universitari de la Vall d’Hebron, i a Josepa Forns, una pacient d’èxit que ha escrit un llibre sobre la seva experiència. La moderadora serà Carla Benito, coordinadora del Diari de la Sanitat.

    L’acte tindrà lloc el 17 de gener a les set del vespre a l’Ateneu Barcelonès (sala verdaguer). Si voleu inscriure-us a les jornades ho podreu fer en el següent enllaç que han generat des de la web d’Amics de la UAB.

    Les diverses ponències volen posar al centre del debat què és el que la població hauria de saber sobre cadascuna d’aquestes malalties per a poder-les entendre quan t’afectin personalment o d’una manera molt propera. Les converses entre metges i pacients ajudaran a canalitzar quins són els millors mètodes per a relacionar-se i donaran eines als professionals per veure quines acostumen a ser les necessitats més evidents d’aquells pacients sense coneixement conceptual sobre medicina.

  • La creació d’un dentista municipal a Barcelona tira endavant amb els vots en contra del Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP

    La Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports ha aprovat la proposta de l’Ajuntament de Barcelona per a l’exercici d’una nova activitat econòmica municipal consistent en la prestació de serveis odontològics. La idea que ja es va plantejar el passat mes de novembre tira endavant gràcies als vots favorables de BComú, ERC, PSC, CUP Capgirem i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Joan Josep Puigcorbé. El Grup Municipal Demòcrata, C’s i PP han votat en contra.

    Al mateix temps de ratificar el decret d’Alcaldia, també han aprovat inicialment la memòria justificativa sobre la conveniència, l’oportunitat i l’interès públic. El següent pas per a fixar el dentista municipal serà l’aprovació definitiva d’aquest durant el Ple del Consell Municipal del proper mes de març. Abans d’això, tota la documentació que s’ha generat se sotmetrà a informació pública perquè tothom qui ho vulgui pugui presentar les al·legacions i reclamacions que consideri oportunes.

    Des de l’Ajuntament de Barcelona defensen que «la proposta de dentista municipal sorgeix amb el doble objectiu d’oferir a tota la ciutadania que ho demani un servei d’odontologia a uns preus ajustats als costos i, a la vegada, garantir la qualitat assistencial i les condicions laborals satisfactòries per als equips professionals». Segons els estudis, el nou servei tindria capacitat per atendre unes 36.000 persones l’any amb uns preus que podrien ser fins a un 40% inferiors als preus actuals que hi ha a la ciutat de Barcelona. Les persones destinatàries d’aquest servei, i la clau de la seva creació, són el 12% de la població que declara que no pot anar al dentista perquè econòmicament no s’ho pot permetre. Si tots els tràmits necessaris es compleixen segons els tempos marcats, aquesta mesura podria entrar en funcionament en un any com a molt.

    La proposta de servei odontològic municipal, que per altra banda és la primera que es fa en tot l’Estat, arriba després que ja s’hagi posat en marxa el servei de dentista gratuït per a persones vulnerables. Aquest servei es va iniciar fa uns mesos i, segons dades del mateix Ajuntament, ja ha atès unes 220 persones derivades des de Serveis Socials de Barcelona. S’han d’entendre totes dues mesures com elements diferents dins els serveis de l’Ajuntament que ara crea aquest dentista municipal en entendre que la previsió de 2.000 persones tractades l’any pel dentista gratuït «queda lluny de resoldre el problema de l’accés a tractaments odontològics en un ampli sector de la població barcelonina, especialment per la limitada cobertura pública existent, les desigualtats en la utilització de serveis i les disfuncions en l’oferta privada que els mateixos col·legis professionals han denunciat reiteradament».

    Un accés desigual com a motiu per posar en marxa el servei odontològic municipal

    L’Ajuntament espera que la posada en marxa de l’activitat contribueixi a augmentar l’accés de la població al dentista, atès que l’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el percentatge de la ciutadania que hi ha anat durant l’últim any és només del 40,8%. Aquest percentatge es redueix molt entre les classes socials més desafavorides, tot i que són precisament les que presenten més necessitats d’obturacions dentals, per exemple. A més a més, la mateixa Encuesta Nacional de Salud de 2017 ja indicava que el 12% de la població de Catalunya manifesta no poder accedir a l’assistència dental per un motiu econòmic, i que aquest percentatge s’incrementa entre les persones amb menys recursos.

    A Catalunya només un 10% de les visites odontològiques es fan dins de la cobertura de la sanitat pública i a dins d’aquesta, Barcelona, segons un informe comparatiu de l’Associació de Consumidors i Usuaris en Acció (FACUA) amb dades de 2014 i que analitzava 150 clíniques dentals de tot l’Estat, ja era una de les ciutats de l’Estat amb els preus més elevats. Per enfrontar aquesta situació l’Ajuntament de Barcelona també ha presentat un pla de viabilitat per fer més forta la seva proposta.

    La cartera de serveis inclouria les extraccions, periodòncies, higienes dentals, obturacions, endodòncies, pròtesis amovibles i fixes, fèrules, implants i ortodòncies. Segons el pla de viabilitat que s’ha fet a 10 anys, la iniciativa podria tirar endavant i es podrien atendre unes 36.000 persones l’any, 18.000 ja durant el primer exercici i amb només un centre en funcionament que disposi de vuit butaques amb una ocupació del 80% de l’horari laborable.

    Altres idees que ja havien avançat abans de l’aprovació del servei, cadascun dels centres comptaria amb un equip d’uns 23 professionals (4 odontòlegs, 9 auxiliars d’odontologia, 3 higienistes, 6 persones per treballar a la recepció i una coordinadora del centre) i una dimensió d’uns 200 metres quadrats degudament equipats. El projecte contempla igualment una inversió de fins a 1.150 euros per metre quadrat; el pagament de salaris en línia amb les condicions vigents a la sanitat pública; el cost del material i els costos de manteniment. Les tarifes que garantirien la sostenibilitat de l’activitat oscil·larien entre els 55 euros d’una obturació, els 160 euros d’una endodòncia i els 30 euros d’una higiene (els tres procediments més habituals i que representen el 60% de les sessions en qualsevol clínica dental). És en base a aquests preus i a la seva comparativa respecte a l’estudi dels preus actuals fet per FACUA que el pla de negoci fet per l’Ajuntament estima que els preus serien un 13% inferiors als del mercat pel que fa a les obturacions, un 30% en les endodòncies i un 43% en les higienes.

  • Incrementen els trasplantaments d’òrgans però també la negativa de donació entre les famílies

    El 2018 s’han dut a terme un total de 1.149 de trasplantaments d’òrgans, un 3,9% més que el 2017. Aquestes dades suposen un creixement en les intervencions per cinquè any consecutiu a Catalunya, segons dades recopilades per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Tot i aquests resultats, les negatives a la donació per part de les famílies, que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament, trencant una tendència positiva dels darrers anys.

    Amb la xifra dels 1.149 trasplantaments, també han explicat que els 151,2 trasplantaments per milió de població (pmp) representa una de les taxes de trasplantament més elevades del món. Per tipus, el 2018 van augmentar els hepàtics (un 13,8%), els cardíacs (un 18,3%), els pulmonars (un 16,9%) i el pancreàtics (un 23,5%). Els renals van reduir-se lleugerament (-1,2%), degut en part al descens de la donació de viu.

    Per centres, els programes de trasplantament de l’Hospital de la Vall d’Hebron han liderat, amb 319 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital de Bellvitge (254) i l’Hospital Clínic (250).

    Pel que fa a les llistes d’espera per trasplantament, 1.059 persones estan a l’espera de rebre un trasplantament de ronyó, 77 de fetge, 27 de cor, 30 de pulmó i 28 de pàncrees.

    Les negatives familiars trenquen la tendència positiva dels anys anteriors

    Les negatives a la donació, és a dir,  el nombre de famílies que rebutgen la donació dels òrgans i teixits del seu familiar, s’ha incrementat significativament aquest 2018, trencant una tendència positiva dels darrers anys. El 2018, el percentatge de negatives familiars, entre el total d’entrevistes familiars realitzades, s’ha situat en el 18,7% o, el que és el mateix, quasi 2 de cada 10 famílies de potencials donants, no han donat el consentiment a la donació dels òrgans del seu familiar.

    Les causes principals d’aquestes negatives han estat la negativa de la família sense especificar cap raó concreta (46%), la negativa prèvia del donant (34%) i altres motius (11%). A més, el 3% de les famílies encara al·leguen dubtes amb la mort encefàlica o la integritat corporal i un 2% problemes amb el personal sanitari. Un 4% addueixen motius religiosos com causa de negativa.

    Tot i aquestes negatives, també han valorat que la donació cadàver s’estabilitza i la de viu segueix a la baixa. És a dir, tot i l’augment considerable de les negatives familiars i de no haver-se superat la xifra rècord de 333 donants de l’any 2017, el nombre de donants cadàver vàlids obtinguts l’any 2018 s’ha situat a prop, 328, (-1,5%), en el que suposa el segon millor resultat de la història. L’any 2018, la taxa de donació a Catalunya ha estat de 43,3 donants per milió d’habitants, un punt inferior a la de l’any 2017.

    Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) disminueixen lleugerament (-3,7%) mentre que els d’asistòlia (cardíaca) segueix augmentant (2,6%), gràcies als donant de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    Els donants vius segueixen, un any més, la seva tendència a la baixa: 128, 10 menys (-7,3%) que el 2017, degut als bons resultats de la donació cadàver. L’any 2018, 122 donants van donar un ronyó a una altra persona i 6 una porció del seu fetge. La donació d’aquests òrgans és realitza, majoritàriament, entre mares/pares a filles/fills, entre germanes/germans o entre membres de la parella.

    L’Hospital de Vall d’Hebron, amb 57 donants cadàver vàlids i 24 donants vius ha estat el centre amb més donants. L’han seguit de prop l’Hospital de Bellvitge, amb 57 i 22, i l’Hospital Clínic amb 36 i 36 respectivament.

    Pel que fa a trasplantaments pediàtrics, l’any 2018 els dos centres autoritzats per trasplantament pediàtric a Catalunya -l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron i l’Hospital Sant Joan de Déu- han realitzat 53 trasplantaments (25 de ronyó, 15 de fetge, 8 de cor i 5 de pulmó). Globalment, aquests xifres representen que gairebé 1 de cada 3 menors de l’Estat espanyol ha estat trasplantat en un dels dos centres pediàtrics de Catalunya. La procedència dels òrgans ve de 28 donants de cadàver: 10 d’ells catalans, 16 d’altres comunitats autònomes i 2 d’un altre país europeu; i de 12 donants vius de ronyó i fetge.

    Es constata menys donació de teixits i cèl·lules

    Per les dades que s’han facilitat durant la presentació, aproximadament, 12.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.501 donants de Catalunya (-3,6% respecte el 2017), dels quals es van obtenir 2.305 teixits (-5,2%). En total, es van donar 1.483 còrnies, 184 vàlvules cardíaques, 118 vasos sanguinis, i van haver 368 donants de teixit múscul-esquelètic i 152 de pell. Recorden a més que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones.

    Pel que fa a la donació de medul·la òssia, tot i reduir-se el nombre de potencials donants respecte el 2017, l’any 2018 s’han incorporat 3.923 nous donants al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Així, a Catalunya hi havia, a 31 de desembre de 2018, 51.354 persones inscrites. A més, els donants efectius (persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament) han augmentat durant l’any 2018 un 72% en relació a l’any passat (43 vs. 25). Per altra banda, el banc de cordó del BST ha distribuït 72 unitats destinades a trasplantament.

    Tant l’OCATT com el Departament de Salut volen destacar com a fonamental la donació d’òrgans per a què els trasplantaments siguin possibles i ho cataloguen d’un gest solidari fonamental. En aquest sentit, han volgut posar de manifest la importància de la generositat i la solidaritat de les famílies de les persones donants, que «amb el seu gest fan un regal de vida i esperança». Igualment, fan un reconeixement explícit als professionals i als hospitals catalans que, una vegada més, han contribuït de manera decisiva en l’assoliment dels excel·lents resultats de trasplantament a Catalunya.

  • L’ESCA incorpora per primera vegada la identitat de gènere

    Per primer cop, l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2019  inclou, a més de la pregunta sobre el sexe biològic, una nova pregunta sobre la identitat de gènere, que ofereix tres opcions de resposta: home, dona i no binària. L’enquesta té en compte, doncs, totes aquelles persones amb identitats transgènere.

    L’objectiu de la mostra és conèixer els determinants de la salut, la percepció sobre la pròpia salut, els hàbits i estils de vida de vida, i la utilització dels serveis sanitaris. Un equip d’enquestadors de l’empresa IPSOS, acreditats amb una credencial del Departament de Salut, es desplacen al domicili de les persones seleccionades per entrevistar-les. La selecció de les persones entrevistades es fa de manera aleatòria a partir del Registre de població oficial facilitat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les persones seleccionades com a titular reben una carta que les informa dels objectius de l’enquesta, del seu caràcter oficial i de la necessitat de la seva col·laboració.

    La informació que s’obté serveix, defensen des del Departament de Salut, per «establir polítiques públiques i accions en matèria de planificació sanitària, en identificar les necessitats i posar en marxa actuacions per millorar l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones». Anualment es publiquen els resultats actualitzats.

    En aquest article que analitza l’ESCA de 2017 escrit per Francesca Zapater es veuen diversos aspectes que ajuden a entendre com viu la societat. Aquí Zapater ens afirma que la «salut de les dones va de malament en pitjor» en veure que «a ESCA del 2013, per exemple, les diferències en el percentatge de percepció de salut excel·lent, molt bona i bona en dones de més de 75 anys era de 6 punts, quan en el 2018 la diferència és de 18 punts».