Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Professionals en recerca científica s’ajunten per incidir en la importància del mecenatge

    Professionals reconeguts en recerca científica i mèdica incideixen en la importància del mecenatge científic en una campanya anomenada Imprescindibles de la Fundació Bancària “la Caixa” que vol homenatjar als professionals que treballen per combatre les malalties amb més impacte al món. Malalties difícils d’investigar que no troben prou finançament i recorren a parts del sector privat que inverteixen en ciència i impulsen la recerca. La Caixa en el seu Pla Estratègic 2016-2019 augmenta la inversió fins assolir els 90 milions d’euros al final del pla.

    A la campanya hi han col·laborat els doctors Josep Baselga, director mèdic de l’Hospital Memorial Sloan Kettering Cancer de Nova York i president del Comitè Científic Intern del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia; María Blasco, directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques; Valentí Fuster, director del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars i del Mount Sinai de Nova York; Maite Mendioroz, directora del Laboratori d’Epigenètica-Alzheimer de Navarrabiomed; Eduard Gratacós, director del Centre de Medicina Fetal de l’Hospital Clínic-Sant Joan de Déu; Bonaventura Clotet, director de l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa, i Pedro Alonso, fundador d’ISGlobal i director del Programa Mundial de Malària de l’OMS.

    Tots ells treballen en temes rellevants en el món de la recerca. Càncer i fàrmacs, malalties cardiovasculars, l’Alzheimer, la sida, la malària o la medicina i la cirurgia fetal són alguns dels aspectes que treballen els professionals adscrits a la campanya.

    La finalitat de la campanya és “retre homenatge als investigadors que dediquen el seu talent i esforç a trobar solucions i tractaments per a algunes de les malalties que afecten més persones”.

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va registrar l’any 2015 8,8 milions de morts per càncer i es preveu que augmenti aproximadament un 70% els 20 anys vinents. Pel que fa a les malalties cardiovasculars, l’OMS afirma que el 2015 van provocar la mort a més de 17 milions de persones. Pel que fa a la demència, afecta 47 milions de persones i s’estima que el 2050 el nombre de casos s’haurà triplicat perquè es diagnostiquen nous casos cada tres segons. També segons l’OMS, s’estima que cada any neixen al món uns 15 milions de bebès abans de les 37 setmanes d’embaràs, cosa que suposa més d’un 10% de prematurs. El 2015, més d’un milió d’aquests infants prematurs van morir per complicacions al part. El 2016 l’OMS va estimar que 1,8 milions de persones es van infectar amb el VIH i que 1 milió de persones van morir per aquesta causa. Per últim, pel que fa a les malalties infeccioses, cada any es detecten 212 milions de casos de malària al món, la majoria dels quals, en infants menors de 5 anys residents a Àfrica

  • Dotze entrevistes per llegir aquest estiu

    “Cada dia veus com amb l’alzheimer la gent queda desprotegida i la càrrega familiar és tremenda”. La neuròloga Ana Malagelada acaba de publicar el llibre ‘Alzheimer. Envejecimiento y demencia’, juntament amb el doctor Nolasc Acarín.

    “Qui paga la factura de la investigació mèdica ineficaç és la societat”. Parlem amb el metge i investigador sobre temes relacionats amb la salut Iain Chalmers, coautor d»Els tractaments, a prova’.

    “El mur de rebuig que es troben els refugiats a Europa pot afectar molt la seva salut mental”. «La incertesa de futur de molts refugiats causa reaccions depressives, apatia, fatiga cognitivoemocional, mal humor, falta d’atenció o fins i tot reaccions psicosomàtiques en alguns casos», apunta el psiquiatre expert en migracions Nabil Sayed-Ahmad Beiruti.

    “La por a regular l’eutanàsia a Espanya és més política que social”. Núria Terribas, directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, reivindica que no s’ajorni més el debat sobre la regulació de l’eutanàsia.

    “On es juga de veritat la salut no és en els centres sanitaris, sinó en el dia a dia de les persones”. El doctor i professor Carles Ariza defensa la idea que «darrere del diagnòstic hi ha molta història en el dia a dia del malalt».

    “Treballar a oncologia pediàtrica és una escola de vida”. Montserrat Roig és una infermera que ha dedicat més de vint anys a l’oncologia pediàtrica. “La infermera oncològica ha de ser sobretot una persona humil. La infermeria fa que siguem iguals, el càncer no fa distinció”, assegura.

    “L’urbanisme d’una ciutat influeix en la salut de la població”. «Allunyar els cotxes i destinar l’espai públic als individus és guany assegurat», afirma l’investigador David Donaire sobre mesures com les que han promogut Barcelona o Madrid.

    “A Síria la gent s’està morint de malalties que no podem curar per falta d’hospitals i material mèdic”. Carlos Francisco, coordinador general de Metges Sense Fronteres a Síria explica la situació que es viu a Alep i com treballen els professionals sanitaris sobre el terreny.

    “El barri on neixes, la classe social dels pares o el gènere acaben condicionant la salut”. «Costa molt que penetri el missatge que la salut és molt més que hospitals o centres de primària», assegura la gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell.

    “Morir per un medicament que no és necessari és un escàndol”. El farmacòleg francès Bernard Bégaud es mostra preocupat per les conseqüències per a la salut de l’ús massiu de medicaments «no necessaris».

    “La salut d’un país hauria d’incloure la salut dels migrants”. L’experta en salut de la Universitat de Berkeley Xóchitl Castañeda reivindica la necessitat de «rehumanitzar la migració» davant les moltes mancances sanitàries que pateixen els migrants als Estats Units.

    “Estem perdent el dret a la ciutat i això té implicacions en la salut mental i física”. Parlem amb Hugo Vásquez-Vera i Andrés Peralta, investigadors en el Grup de Recerca en Habitatge i Salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, sobre les conseqüències que té per la salut passar per un procés de pèrdua de l’habitatge.

  • La Unió Europea decidirà al novembre si Barcelona acull l’Agència del Medicament

    Els dirigents dels països de la Unió Europea han acordat aquest dijous que les futures seus de l’Agència del Medicament i l’Autoritat Bancària Europea, que han d’abandonar Londres a causa del Brexit, es decidiran per mitjà d’un procés en quatre fases que culminarà al novembre. «Acordat. La UE decidirà per votació al novembre sobre la reubicació de les agències al Regne Unit», va anunciar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en un missatge a Twitter, un cop acabada la reunió dels líders dels governs.

    Tusk va fer pública una infografia on es detallen les quatre etapes del procés, una cursa en la qual Barcelona aspira acabar la primera i convertir-se en la propera seu de l’Agència del Medicament. En la primera etapa, abans del 31 de juliol, els Estats hauran de presentar la candidatura; abans del 31 de setembre, la Comissió Europea avaluarà les propostes en funció dels criteris consensuats; en una tercera fase, fins al 31 d’octubre, els països mantindran una «discussió política» a partir de l’avaluació de la Comissió, i, en l’última fase, al novembre els ministres decidiran per votació on emplacen les agències.

    La votació, que recaurà sobre els ministres d’Afers Generals, serà secreta i cadascun dels Estat comptarà amb el mateix nombre de punts. Podran repartir 3, 2 i 1 punts a les diverses candidatures, i si una d’elles aconsegueix 3 punts de fins a 14 països quedarà escollida. En cas contrari, es passarà a segona volta, on cada Estat tindrà llavors 1 punt. Si alguna candidatura n’aconsegueix 14, serà l’escollida. Si no, les dues més votades passaran a una fase final on es decidirà per majoria.

    Els criteris que la Comissió Europea contemplarà en l’avaluació seran l’accessibilitat, la seguretat social, l’assistència mèdica per treballadors i familiars, i les instal·lacions educatives per als seus fills. Es valorarà també si l’agència pot entrar en funcionament amb garanties tan bon punt abandoni Londres.

    L’Agència Europea del Medicament (EMA) compta amb 890 treballadors en plantilla però rep cada any visites d’uns 35.000 experts de la indústria, segons dades de la UE, mentre que l’Autoritat Bancària Europea (EBA) té 159 empleats.

    L’aposta d’Espanya se centra en aconseguir que l’Agència del Medicament es traslladi a Barcelona, ​​per a la qual que ja ha proposat que aquesta situï les seves oficines a la torre Agbar. La candidatura ha aconseguit posar d’acord el president espanyol Mariano Rajoy, el català Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

  • Els col·legis de metges adverteixen als seus membres contra les teràpies pseudocientífiques

    El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha donat aquest dijous la veu d’alarma contra les teràpies pseudocientífiques, principalment en els malalts amb càncer. En una roda de premsa en la qual han presentat un document amb recomanacions, el president del CCMC i del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha fet una clara advertència als seus membres col·legiats, recordant que han obert 5 expedients a metges per aplicar teràpies anomenades «alternatives».

    En el document presentat, elaborat conjuntament amb la Societat Catalano-Balear d’Oncologia i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, els col·legis recorden als metges les seves obligacions d’informar rigorosament sobre les teràpies alternatives -com l’homeopatia o l’acupuntura- sense evidència científica.

    Les organitzacions professionals adverteixen que un incompliment dels deures legals i deontològics del metge a l’hora de traslladar al pacient informació suposa «una infracció molt greu que pot implicar la inhabilitació professional». Així, recorden que dels cinc expedients oberts un d’ells es va tancar amb la inhabilitació del metge.

    «La funció primordial dels Col·legis de Metges és vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques», asseguren en una nota de premsa. Per això, el document de posició traslladat als facultatius recorda l’especial vulnerabilitat del pacient de càncer, a l’»estar sotmès a un elevat patiment i incertesa».

    Informar el pacient dels riscos

    Entre les recomanacions que llancen observen que l’obligació dels metges és informar el pacient «sobre els beneficis esperats dels tractaments que disposen de la millor evidència disponible». Aquesta informació, enumeren, ha de ser «rigorosa, comprensible, mesura, prudent i esperançadora, sense crear, però, falses expectatives».

    Si bé el Consell recorda l’obligació de respectar drets del pacient, com el de no voler ser informat o el de rebutjar totalment o parcialment un tractament, alerten que aquestes situacions no poden ser pretextos perquè els facultatius acceptin «la mentida, l’engany o la confusió». Per això, reclamen que abans que un pacient abandoni un tractament amb evidència científica sigui informat de les conseqüències previsibles que la seva decisió podria comportar.

    Recorden així mateix que el metge «no pot utilitzar procediments ni prescriure medicaments amb els quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basats en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient ho consenti o ho sol·liciti». Tant és així que si el metge detecta que al pacient se li estan recomanant teràpies sense base científica ha de comunicar-ho al Col·legi.

    Finalment subratllen que algunes teràpies complementàries poden suposar a vegades «una ajuda perquè els malalts puguin fer front a la malaltia». Per això, «és desitjable que aquests procediments s’ofereixin integrats en el mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta al pacient. La seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense evidència científica o eficàcia clínica donant-li l’aparença de tractament validat», adverteix la nota.

  • Una vuitantena d’ambaixadors defensaran que Barcelona aculli l’Agència Europea del Medicament

    La competició entre diverses ciutats europees per convertir-se en seu de l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès) ha fet que les administracions catalanes i espanyoles juguin al mateix equip perquè sigui Barcelona la ciutat on es traslladi l’agència, que haurà de marxar de Londres arran de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El mateix passa amb diferents col·legis professionals, laboratoris farmacèutics, instituts de recerca, universitats o sindicats. Tots ells tenen en comú que els seus representants actuaran com a ambaixadors de la candidatura de Barcelona. En total, una vuitantena de persones formen part del Comitè de Suport a la candidatura, que s’ha reunit per primera vegada aquest dilluns.

    Entre la llarga llista d’integrants hi ha reconeguts professionals vinculats al sector de la sanitat i la recerca com Bonaventura Clotet, Josep Maria Tabernero, Josep Baselga o Joan Massagué així com persones vinculades a la indústria farmacèutica com ara el president del grup executiu de Novartis España i president de la patronal Farmaindustria Jesús Acebillo o el president d’Almirall Jorge Gallardo. També formen part del Comitè el president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, el seu homòleg al Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona Albert Tort i el president del Col·legi de Farmacèutics de Catalunya Jordi de Dalmases. Per altra banda també actuaran com a ambaixadors representants sindicals de les seccions de sanitat d’UGT, CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i USOC i representants de diverses associacions de pacients.

    Sintonia entre les administracions

    Una vegada més Ministeri de Sanitat, Departament de Salut i Ajuntament de Barcelona han aprofitat l’ocasió per destacar la bona sintonia entre les tres administracions. «Estem posant tota la carn a la graella perquè ens ho creiem i perquè volem que l’Agència Europea del Medicament vingui a Barcelona”, ha dit la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat. El conseller de Salut, Toni Comín  ha explicat que l’EMA necessita al seu costat un bon sistema de salut i de recerca i ha afegit que «Barcelona és imbatible des del punt de vista tècnic». Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat “la necessitat de treballar de forma coordinada per aconseguir grans objectius com aquest” i ha remarcat l’aposta de la ciutat per l’EMA «per reforçar un àmbit on som referents, com és el de la investigació i recerca al sector sanitari».

     

  • Els treballadors de l’Hospital del Mar reclamen més personal per a les noves Urgències

    El nou edifici d’Urgències que estrenava fa pocs dies l’Hospital del Mar no compta amb prou personal. Així ho denuncia el Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, que demana doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    L’edifici, que constitueix la primera de les tres fases d’ampliació de l’Hospital, es va estrenar després de cinc anys de paralització de les obres per manca de pressupost. En aquest sentit la inauguració de les noves urgències representava un primer pas molt reclamat per treballadors i pacients que han viscut en primera persona unes urgències malmeses i deficitàries, un espai que encara continua actiu. Amb tot, els treballadors reclamen ara que està en marxa el nou servei que cal més personal i també més llits d’hospitalització per poder traslladar a planta els pacients atesos en aquest servei. Només d’aquesta manera, justifiquen, serà possible evitar el col·lapse i les llargues esperes a les urgències. I és que aquest centre és un dels hospitals de la ciutat que “voregen el col·lapse la major part de l’any”, segons denunciaven fa uns mesos els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

    Pel que fa a tots els centres que engloba el Consorci Parc Salut Mar, en el qual està integrat l’Hospital del Mar, en total hi ha 255 llits tancats de 1.291 totals disponibles, és a dir, gairebé un 20% dels llits del consorci es troben en desús, segons dades facilitades per treballadors a aquest mitjà anteriorment. En aquest sentit, el president del Comitè, Manolo Royo, ha demanat que es construeixin els dos edificis de cinc plantes de 160 llits que van ser projectats però no pressupostats, i que estava previst que estiguessin en funcionament el 2017 a la zona vella del centre: «Si no, no acabarem amb el problema de les urgències», ha apuntat en declaracions recollides per Europa Press.

    «Si segueixen sense obrir el 18% de llits tancats al Consorci serà impossible derivar als pacients d’Urgències, provocant el conegut col·lapse i molt probablement tornant a ocupar amb lliteres i pacients espais en principi no pensats ni habilitats per a això. I recordem que serà amb el mateix personal», denunciava en un article d’opinió Xavi Tarragón, treballador del centre i membre del comitè d’empresa.

    L’Hospital del Mar està gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament. El consorci quedava des de llavors encarregat de gestionar l’Hospital del Mar, el centre de referència més gran de tota la institució, que dóna servei als usuaris de Ciutat Vella i Sant Martí, més de 300.000 usuaris. A la vegada també gestiona l’Hospital Esperança que, segons la informació corporativa del centre, actua com a centre complementari del Mar.

  • La ciutat civilitzada, o la llibertat de respirar aire net

    Les ciutats lliuren una batalla per ser civilitzades. Un batalla contra la primacia de l’automòbil sobre les persones. Una batalla a vida o mort perquè la ciència cada vegada és més concloent a l’hora de valorar l’impacte de la contaminació sobre la salut. Què podem fer? Les respostes a aquesta pregunta van centrar la presentació del darrer Cuadernos de Eldiario.es, dedicat a ‘La ciutat civilitzada’, el divendres 26 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

    La ciutat, en paraules de Miquel Àngel Moll, enginyer de camins expert en polítiques de contenció del trànsit, s’enfronta a “quatre genets de l’apocalipsi” desfermats per l’automòbil: “la contaminació, la congestió, el consum irracional d’energia i els accidents”. Carme Borrell, doctora i gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, ​​recorda que la contaminació té múltiples efectes, que van de la incidència en malalties respiratòries i cardiovasculars, a trastorns cognitius en la infància. A l’estrès i alteracions del son a causa del soroll. O al sedentarisme associat a la ‘cultura del cotxe’.

    L’alternativa està en el transport públic. I en l’anomenada ‘mobilitat activa’. En caminar. En anar amb bicicleta. Mikel López Iturriaga, autor de ‘El Comidista’ i ciclista urbà, és contundent: “Des que no tinc cotxe visc més feliç”. I si ho necessita, “el llogo o el comparteixo”. El moderador de la taula rodona, Gumersindo Lafuente, periodista i responsable de Cuadernos, recorda que “l’automòbil era el paradigma de la llibertat” i avui sabem que no és així. Tot el contrari, l’automòbil planteja un problema de llibertat.

    Carme Borrell va fer seu el símil que Ignacio Escolar, director de Eldiario.es, planteja a la revista. “Passa com en el tabac. Quan vam tenir evidències que el tabac perjudicava la salut vam entendre que la llibertat dels fumadors acabava quan començava la dels altres”. Ara sabem que passa el mateix amb la contaminació i, afirma Borrell, “necessitem primer conscienciar els ciutadans sobre aquesta realitat i, després, aplicar polítiques valentes que protegeixin la seva salut”. Necessitem també, afegeix Moll, un urbanisme que “pacifiqui el trànsit” i va posar com a exemple les ‘superilles’ que intenta implantar l’Ajuntament de Barcelona. I calen, conclou Gumersindo Lafuente, més debats com el que va celebrar al CCCB amb motiu de la publicació del Cuadernos sobre ‘La ciutat civilitzada’.

  • Els reptes de la mobilitat sostenible, a debat

    Quins són els reptes de la mobilitat sostenible a les ciutats? Aquest és el tema del darrer quadern en paper publicat per eldiario.es, ‘La ciudad civilizada’, un monogràfic que aborda com la mobilitat sostenible transforma de manera radical ciutats com Barcelona, aclaparades per la contaminació i el soroll.

    Amb motiu de la presentació de la publicació del número 16 de la revista, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acollirà aquest divendres un debat per parlar dels diferents reptes de la mobilitat sostenible, com ara la contaminació, el soroll o els embussos davant dels vianants, les bicicletes i el transport públic.

    A més, també serà una ocasió per abordar de quina manera aquests factors afecten la salut de les persones ja que les ciutats s’han convertit en espais agressius i perjudicials per a la salut.

    El debat comptarà amb Carme Borrell, gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, doctora en salut pública i especialista en medicina familiar i comunitària i membre del Consell de Mecenes d’El Diari de la Sanitat; Miguel Ángel Moll, enginyer de camins especialitzat en trànsit i director de la consulta Doymo i Mikel López Iturriaga, periodista i ciclista urbà. El moderarà Gumersindo Lafuente, periodista i coordinador de la revista d’eldiario.es. La reserva d’entrades es pot fer  registrant-se a través d’aquesta pàgina. 

    Continguts de la revista

    De Pontevedra a Londres, passant per Medellín, el monogràfic recull estratègies que han reduït la contaminació i facilitat la mobilitat de les persones, davant de l’omnipresent presència dels cotxes.

    De la mà de coneguts impulsors de la bicicleta recorre Barcelona (Mikel López Iturriaga), Madrid (Christina Rosenvinge), València (Joan Ribó), Sevilla (Isabel Porras) o Sant Sebastià (Odón Elorza). El número compta també amb articles d’Ignacio Escolar, Jorge Melguizo, Salvador Rueda, Esther Anaya, Javier Moltó, Miguel Ángel Moll, Guillem G. de Polavieja o Gumersindo Lafuente. I reportatges de Pedro Bravo, Isabel Ramis, Antonio Lucio, Marta Peirano, Dani Cabezas, Lourdes Gómez, José Precedo o Ekaitz Cancela.

  • Salut reprograma les vacunacions del tètanus, la diftèria i la tos ferina

    El Departament de Salut torna a tenir les vacunes del tètanus i la diftèria després que hi hagi hagut un problema de desabastiment arreu d’Europa. S’administren als infants menors de sis anys i també es fa un recordatori als 14, però per un problema amb els subministraments, els Centres d’Atenció Primària (CAP) feia dos anys que no les posaven. Després dels 14 anys, no s’ha de tornar a posar fins als 40 i els 65 anys.

    Ara, Salut torna a tenir les dosis suficients i comença a reprogramar les vacunacions. Segons fonts consultades del Departament de Salut, està previst que es reprogramin les vacunacions de 70.000 infants i joves arreu de Catalunya a mesura que vagin al CAP. Des de Salut recomanen seguir el Calendari de vacunacions sistemàtiques de Catalunya.

    Les farmacèutiques ja van avisar al Ministeri de Sanitat a finals de febrer d’un desproveïment de la vacuna del tètanus. El Ministeri va reconèixer la falta de subministrament, tot i que va dir que no suposava «un risc per a la població» perquè es valoraria de forma individual la seva dispensació.

    El tètanus és una malaltia provocada per la toxina d’un bacteri anomenat Clostridium tetànic i es produeix com a conseqüència de la contaminació de ferides amb aquest germen. La potent toxina tetànica actua com un verí que afecta el sistema nerviós central, causant rigidesa muscular generalitzada, espasmes dolorosos, dificultat per respirar i tragar, convulsions i altres símptomes que amenacen la vida del malalt.

    Pel que fa a la vacuna anti-hepatitis A d’adults, la vacuna anti-hepatitis B i les combinacions, segueixen sense haver-hi les doses necessàries per a tota la població i per tant es mantenen les indicacions d’ús restringit en grups de risc.

  • La Generalitat repartirà llet pagada per Brusel·les a les escoles que ho vulguin

    Un got de llet a l’hora d’esmorzar o abans de marxar cap a casa. La Generalitat ha anunciat que el curs que ve posarà en marxa un pla, finançat per la Unió Europea, que consistirà en proveir de llet gratuïtament a totes les escoles de Primària que ho demanin perquè puguin oferir als seus alumnes un got al dia. La iniciativa busca promoure el consum d’aquest aliment entre els infants que estan formant els seus hàbits alimentaris, pel que es garantirà a escolars d’entre 3 i 12 anys.

    El pla, anunciat per la consellera d’Agricultura Meritxell Serret, s’anomena Llet a l’escola, i costarà 2,5 milions d’euros anuals. Des d’aquest mes d’abril, a més, s’ha posat ja en marxa un pla pilot a 88 centres educatius de Catalunya. Això vol dir que arribarà a 22.400 alumnes abans de l’estiu. “En un país amb vocació de tirar endavant una política alimentària basada en una dieta equilibrada, volem acompanyar a les escoles, ja que juntament amb les famílies, són el nucli on s’inculquen aquests valors i hàbits”, ha afirmat la consellera.

    En el cas del pla pilot, la marca de llet que es distribuirà serà Llet Nostra, atès que aquesta cooperativa va ser la que va guanyar la licitació, segons la Generalitat. Pel que fa al subministrament del curs vinent, encara s’ha d’obrir el concurs. La llet té unes propietats nutricionals que la fan especialment recomanable per als infants, sobretot perquè conté el calci que va bé per al creixement dels ossos i les dents.

    La Generalitat ha expressat que aquest programa serveix de complement al Pla de consum de fruites i verdures a les escoles, que també forma part de l’estratègia de la Unió Europea per fomentar l’alimentació saludable. El curs passat van participar-hi 1.213 centres educatius (293.000 escolars) i ja es van distribuir 1.000 tones de fruites com poma, mandarina, taronja, plàtans o cireres.