Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Cap a un sistema sanitari no patriarcal: les dones parlem

    El passat 8 de març tancàvem la sèrie les Violències dels sistemes sanitaris envers les dones. Una sèrie que ha constat de set articles d’opinió on les autores, vuit dones que són professionals sanitàries o treballen en temes relacionats amb la salut de les dones, han ajuntat les seves veus per reflexionar de manera coral sobre la violència simbòlica i real que exerceix el sistema sanitari envers les dones, tant en la seva qualitat d’usuàries del sistema com de dones professionals.

    Va obrir la sèrie Cesca Zapater parlant sobre Els excessos i el proteccionisme del sistema sanitari cap a les dones. Després, setmana a setmana, Mª José Fernández de Sanmamed ha parlat de les Iniquitats en l’atenció sanitària a les dones malaltes, Marta Busquets ho ha fet sobre la Violència obstètrica envers les dones, i Clara Ariza sobre la violència simbòlica a En posició ginecològica, de l’estructura a l’experiència. Tres autores, Mª José Fernández, Elena Serrano i Cesca Zapater han parlat de les violències rebudes per les dones que treballen a la sanitat a Violències en mirall, dues veus de dones professionals i ha tancat la sèrie Aurora Rovira amb La ciència i la pràctica mèdica, un reflex de la societat patriarcal.

    Elles mateixes són qui han definit el conjunt dels articles com «un recorregut bastant complet pels diferents vessants de les violències dels sistemes sanitaris que des de la inconsciència i la violència simbòlica ens travessa a totes, també a les dones professionals». Després d’haver fet un repàs a la realitat del sistema sanitari, ara les autores i aquest Diari volem preguntar-nos si es pot revertir aquesta situació i introduir valors i conductes feministes a la construcció de la ciència i a la pràctica assistencial. 

    Una de les entitats col·laboradores a l’acte, el Fòrum Català d’Atenció Primària, es preguntaven en un article informant d’aquest acte el següent: «com fer que els sistemes sanitaris es transformin en sistemes igualitaris, respectuosos amb la diversitat, harmoniosos i pacífics i donin una importància fonamental a la persona, al vincle i a la relació de cura?». Davant d’això, continuaven afirmant que «falten peces en aquest puzzle i un llarg camí per recórrer i teoritzar per saber per on anar».

    Això és el que busquem amb el debat que celebrarem aquest dimecres a l’espai Francesca Bonnemaison (carrer Sant Pere Més Baix, 7) a les 19h. Durant el debat comptarem amb la presència de totes les autores de la sèrie i amb les intervencions de:

    • Maria José Fernández de Sanmamed – Metgessa d’Atenció Primària i membre de FoCAP
    • Marta Busquets Gallego – Advocada especialista en salut, drets sexuals i reproductius i gènere i presidenta de Dona Llum
    • Serena Brigidi – Antropòloga mèdica i de salut global i professora a la Universitat de Vic
    • Margarita López Carrillo – Documentalista de salut i membre de Xarxa de Dones per la Salut
    • Gemma Tarafa – Comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona

    Per tenir més informació, aquí podeu consultar l’esdeveniment.

     

  • ‘Miss Albina’: la passarel·la de moda a Zimbabue que lluita contra l’estigma de les persones albines

    L’albinisme és un trastorn genètic en què hi ha una absència total o parcial de pigment i que en algunes regions de l’Àfrica és motiu d’exclusió social pel cúmul de mites i creences al voltant del trastorn. Zimbabue acaba de celebrar un concurs de bellesa anomenat Miss Albina Zimbabue per trencar amb els prejudicis, la discriminació i la violència que pateixen les persones que tenen aquesta malaltia genètica.

    Zimbabue té prop de 40.000 albins entre els seus 16 milions d’habitants.  Aquesta minoria pateix discriminacions, però a països veïns com Moçambic,  Malaui i Tanzània, hi ha casos de persones albines que pateixen atacs, amputacions de membre o són assassinats. Això es deu perquè el 2007 va començar a córrer la idea que les parts del cos d’una persona albina portaven bona sort si s’utilitzaven per fer pocions màgiques i aleshores va augmentar el nombre d’assassinats. Tot i així, com ja explicàvem en aquest diari, la periodista Ana Palacios, que té publicat el llibre ‘Albino’ (Editorial Tenov) ha assegurat convençuda que «el principal problema dels albins africans és el càncer de pell, no l’assassinat i l’esquarterització per part dels caçafortunes».

    Avui en dia encara milers de persones a l’Àfrica subsahariana amb albinisme s’enfronten a la incomprensió i a la discriminació. El concurs buscava animar a les persones que, com les participants,  pateixen albinisme, una malaltia genètica caracteritzada per una absència total  o parcial de pigments en la pell, el pèl i els ulls.  «Es menysprea molt a les persones amb discapacitats, fins i tot a l’escola. He patit molt, però vull que les persones albines siguin valentes  i perseverin», explica Sithembiso Mutukura, l’estudiant de 22 anys que ha guanyat el concurs.  «Hem de defensar els nostres drets i espero que la meva victòria els doni força  a les meves filles petites. Les persones amb discapacitats no han de menysprear-se», afirma.

    La fotoperiodista Ana Palacios ja explicava en el seu moment que els nens creixen amb constants mirades i atacs per part de membres de la comunitat i altres companys d’escola. A banda de la seva situació social dins l’escola, les persones albines tenen problemes de visió a causa de la falta de pigment, fet que els dificulta seguir la lliçó. Per aquests motius, explicava Palacios, la majoria d’infants probablement no acabaran els estudis i finalment quedaran relegats a feines de segona.

  • La falta d’atenció mèdica a l’embaràs i el part al món provoca la mort de 800 dones al dia

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de 800 dones moren cada dia per causes relacionades amb l’embaràs i el part. Això suma gairebé 300.000 a l’any, 35 cada hora. La majoria d’aquestes morts es produeixen en països en desenvolupament o que es troben en situació d’emergència com ara conflictes armats, desastres naturals o crisis humanitàries. Els motius: no rebre l’atenció mèdica que necessitaven. Això significa que si l’haguessin tingut, les seves morts podrien haver-se evitat.

    Les principals causes de la mortalitat materna relacionades directament amb l’embaràs i el part i responsables de fins al 75% de totes les morts són les hemorràgies postpart (27%), els trastorns hipertensius (14%), infeccions (11%), les complicacions provocades pels avortaments en condicions no segures (8-13%) i les obstruccions de part (9%). El 25% restant es deuen a causes indirectes que es veuen agreujades per la gestació, com la trombosi, embolisme, malària, i infeccions provocades pel VIH.

    A banda de les 800 morts diàries, per cadascuna d’aquestes morts 30 es queden amb seqüeles, com esterilitat o fístules obstètriques. A més, s’enfronten a moltes amenaces més per a la seva salut: violència sexual i de gènere, avortaments no segurs, malalties com la malària o la tuberculosi, infeccions de transmissió sexual, com el Virus de la immunodeficiència humana (VIH) o el Virus del papil·loma humà (VPH), i altres problemes relacionats amb la salut reproductiva.

    Sobre tot això es va parlar en una jornada organitzada en motiu de la XIV edició del Premi que cada any concedeix la Fundació Dexeus Dona a una entitat, institució o personalitat que hagi destacat per la seva trajectòria o contribució en el camp de les Ciències de la Salut, especialment referides a la dona i particularment en l’àmbit de l’obstetrícia, la ginecologia i la medicina de la reproducció. Aquest any, qui s’ha endut el Premi ha estat Metges sense Fronteres (MSF) per engegar més de 250 programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva que ha engegat a escala global.

    «En el 2017, 1.309 llevadores i 142 ginecòlegs de MSF han treballat directament sobre el terreny en diversos programes d’atenció a la salut sexual i reproductiva i en tots ells s’ha demostrat que intervencions amb mètodes senzills i econòmics, dutes a terme per personal capacitat, poden salvar la vida de moltes dones», afirma Sonia Guinovart, referent d’Obstetrícia i Ginecologia de MSF Espanya. «A més, el fet que la mare mori augmenta el risc de mort del seu bebè. En el 2015, 2,7 milions de nounats van morir abans de complir el primer mes de vida, també per causes que es podrien prevenir», afegeix Sonia Guinovart.

    Els problemes en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva poden augmentar en un futur a escala global, ja que segons dades facilitades per l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), dels més de 65 milions de desplaçats reportats en el 2016, un 49% són dones i un 51% són menors de 18 anys, que són els col·lectius més vulnerables. Els focus que actualment concentren una situació més preocupant se centren a Síria, Iemen, l’Iraq, República Democràtica del Congo, Suen del Sud i la crisi dels rohingyes.

    Iniciatives per acabar amb la mortalitat materna

    De cara al 2030, l’objectiu establert per Nacions Unides, en l’Agenda de Desenvolupament Sostenible, és aconseguir que la taxa de mortalitat materna sigui inferior a 70 defuncions per cada 100.000 naixements (actualment supera les 200 defuncions). Una meta difícil, analitzen els experts, ja que, per aconseguir-ho, el ritme actual de reducció d’aquesta taxa hauria de ser de, com a mínim, un 7,5%, més del doble de la mitjana registrada entre el 2000 i el 2015.

    Ara mateix hi ha diverses entitats o ONG treballant en aquesta direcció: Clara Menéndez, directora de la Iniciativa de Salut Materna, Infantil i Reproductiva d’ISGlobal, que l’any 2013 va ser distingida amb el Premi Fundació Dexeus Dona destaca que «acabar amb la desigualtat en l’accés a l’atenció sanitària bàsica és clau per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb la salut materna i infantil. Com a exemple, en 2018 gairebé la meitat de les dones a Àfrica Subsahariana no tindran accés a un part atès per un professional o a planificació familiar. Solament aconseguirem complir els ODS si ens focalitzem en les necessitats dels grups de dones més vulnerables als països de menys rendes».

    Una altra ONG que fa temps que treballa en aquest àmbit és Matres Mundi. Uns dels seus objectius és impulsar la formació del personal sanitari dels països en els quals hi ha més mancances en aquest àmbit. «Per cada dona que al nostre país mor a causa de l’embaràs o el part, a Àfrica subsahariana moren 90, i per cada cinc nounats que moren a Europa, a Àfrica moren 100 i en algunes zones 160. Mentre a Europa tenim un metge per cada 350 habitants, a Àfrica Subsahariana tenen un metge per cada 30.000 habitants, i en alguns llocs un per cada 50.000», explica Jose M. Carrera, fundador de Matres Mundi i antic cap del Servei d’Obstetrícia de Dexeus Dona. «Per atallar aquesta situació és fonamental augmentar substancialment el nombre i la formació del personal sanitari local en salut matern infantil». En aquest sentit, i a través de la iniciativa «Life for Africa», un dels seus projectes més destacats, Matres Mundi acaba d’inaugurar un Hospital Escola de Medicina Perinatal a Addis Abeba (Etiòpia) «que aviat iniciarà les seves activitats assistencials i de formació al personal local», explica el Dr. Carrera. «Calculem que a través d’aquesta iniciativa podrem formar a més de 140 professionals sanitaris cada any, la labor del qual podria evitar la mort de 400 dones i 3.500 nounats», afegeix.

    L’any 2010 l’OMS recomanava que tots els països tinguessin almenys un metge per cada 1.000 habitants. Però actualment un 44% dels països no aconsegueix aquesta xifra i gairebé la meitat compta amb menys de tres infermers o llevadores per cada 1.000 habitants. Àfrica pateix el 24% de la càrrega mundial per malaltia, però solament disposa del 3% del personal sanitari mundial.

  • Una aplicació destinada a famílies amb nens que pateixen malalties minoritàries facilita la comprensió dels textos mèdics

    La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) impulsaran una aplicació, JUNTS, que té per objectiu millorar la informació i la comunicació entre els professionals sanitaris i les famílies que tenen infants que pateixen malalties minoritàries. El projecte, que es va començar fa dos anys en el marc del RecerCaixa, el lideren Rosa Estopà (UPF) i Manuel Armayones (UOC).

    El que busca l’aplicació JUNTS és superar barreres socioeducatives i afavorir l’alfabetització sobre les interferències i dificultats de comprensió de la informació i documentació. El projecte s’ha iniciat després de detectar les principals angoixes generades en vuit trobades amb  famílies i els professionals de la salut. En aquestes entrevistes es va veure la necessitat d’establir relacions de confiança amb els professionals com a eix central d’una bona comunicació.

    Per arribar a aquesta conclusió, s’han observat les necessitats, estudiat informes mèdics per aconseguir aïllar els paràmetres lingüisticodiscursius que obstaculitzen la comprensió dels textos mèdics i s’ha fet un exercici de contrast, amb un públic no vinculat al camp de les malalties minoritàries ni al camp sanitari. Així, sha vist com la construcció de frases molt llargues, l’ordre de les paraules, la concentració de terminologia no explicada, l’ús abusiu de les sigles, els símbols, les abreviatures no internacionals, els abundants errors tipogràfics, la variació terminològica, la manca d’elements de connexió de les frases, són algunes de les barreres cognitives i lingüístiques que dificulten la comprensió. A partir d’aquests anàlisis, s’ha pogut construir una aplicació que ajuda les famílies a transitar per les principals situacions comunicatives amb els professionals de la salut.

    El fil conductor de l’app són set reptes que conviden les famílies a posar-se en diverses situacions comunicatives i afrontar els reptes de cadascuna. Cada repte és constituït per un vídeo de testimonis directes de famílies afectades i de professionals de la salut, un hipertext adequat a les necessitats cognitives de les famílies, un diccionari bàsic adreçat al pacient i informació complementària de consells, recursos i enllaços. Aquesta aplicació serà prescrita i utilitzada per les associacions de pacients de FEDER (Federació Espanyola de Malalties Rares).

    Aquest programa és un dels 20 beneficiats per la Fundació Bancària ”la Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques que han lliurat 20 ajudes dins la convocatòria del 2017 del programa RecerCaixa per dur a terme projectes d’excel·lència en l’àmbit de les ciències socials i de la salut. En total es destina a aquest programa un total d’1,6 milions d’euros.

  • Protestes a les portes del Mobile World Congress contra l’ús de tòxics en la fabricació dels telèfons

    Un grup d’activistes de Setem Catalunya s’ha concentrat a les portes del Mobile World Congress (MWC), el congrés mundial sobre telefonia mòbil, per denunciar l’ús de productes tòxics durant el procés de fabricació de dispositius intel·ligents. Sota el lema ‘Prou indústria verinosa’, els membres de l’entitat han volgut mostrar el rebuig a marques com Samsung o Apple, a qui acusen de fer servir productes químics tòxics sense les proteccions adequades per als treballadors.

    Des de Setem es mostren preocupats per les malalties greus que l’ús de productes tòxics comporta, com la leucèmia, càncer, els avortaments espontanis o les malformacions dels fetus. “Demanem a les marques, com a responsables de la seguretat dels treballadors de les cadenes de subministraments, que millorin les condicions de treball i que facin pública la llista de productes tòxics que fan servir” ha reclamat Alba Trepat, portaveu de l’entitat. “Explicar quins productes es fan servir seria un acte de transparència” ha afegit l’activista.

    Un dels productes que, segons Setem, més malalties provoca és el benzè, per això demanen que es substitueixi per altres més segurs, com l’alcohol. Reclamen que es publiqui la llista sencera per cada fàbrica dels productes que s’utilitzen i en quines quantitats i que es facin responsables del dany sobre la salut que comporta sobre les persones.

    El Mobile World Congress ha obert avui les portes de la seva 13a edició al recinte firal de la Gran Via i està previst hi assisteixin més de 108.000 visitants, la xifra de 2017. Aprofitant la inauguració del congrès mundial de telefonia mòbil també hi ha hagut altres protestes, com les l’Assemblea Nacional Catalana, que han repartit llaços grocs als congressistes, o la de José Maria García, que reclama el reconeixement de les malalties provocades per la telefonia.

  • La Marató de Donants de Sang recull un 30% menys de donacions que l’any passat

    Cada any després de les vacances de nadal, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya inicia una campanya de donació de sang per recuperar les reserves que sempre baixen en època festiva. L’objectiu de la Marató de Donants és remuntar les reserves de sang després d’unes Festes en què la donació ha baixat un 25% pel canvi d’hàbits de la ciutadania. Ara hi ha sang per a les necessitats dels malalts dels propers 6 dies, quan el nivell òptim és 10 dies.

    A mitja campanya, el ritme de donacions ha estat més baix que en les anteriors maratons: ara per ara es porten poc més de 4.000 donacions, el que representa un 30% de persones menys que l’any passat. Des del Banc de Sang atribueixen la reducció en les donacions a la grip, que aquest any està afectant el doble de persones.

    Les donacions s’estan realitzant com ja és habitual i fixe a la majoria d’hospitals catalans i també en diversos punts mòbils per tot el territori. Aquests punts, que arriben a la trentena, ja han recollit 1.486 donacions i l’Hospitl que més persones ha rebut ha estat l’Hospital Clínic de Barcelona amb 570 donacions.

    La superexperiència de donar sang

    “La superexperiència de donar sang. Molt més del que dones”. Amb aquest lema el Banc de Sang convida a viure la sensació incomparable que representa donar sang.

    Imitant les caixes regal d’experiències que s’han fet populars en els darrers anys, han desenvolupat un desplegable que simula una caixa d’experiència per a que els donants els hi regalin a altres i els animin a donar. Entre les diferents experiències han inclós diversos packs com ara l’»ESCAPADA a donar sang. Una ràpida, agradable i altruista donació de sang per salvar 3 vides», el pack «DESCONNECTA 20 minuts. I connecta 3 persones a la vida!», el pack «100% SOLIDARITAT. Viu una de experiència 100% altruista» o també la «DONACIÓ EN GRUP. La màgica experiència de salvar vides junts».

    Personal del SEM amb les caixes d’experiència a la Marató de Donants / Banc de Sang i Teixits

    Per saber si aquesta iniciativa és ben rebuda, als espais de donació s’ha instal·lat una pantalla tàctil amb diverses preguntes per donants relacionades amb l’atenció rebuda i la seva experiència. A més, per agrair el gest de la donació, tots els donants rebran uns missatge de text al mòbil quan la seva sang s’enviï a un hospital per tractar un pacient. Des del Banc avisen als donants que, com ja explicàvem en aquest diari, cal tenir en compte que, un cop feta la donació, la bossa de sang arriba al laboratori central del Banc de Sang, a Barcelona i allà s’inicia el procés de fraccionament, que consisteix a dividir la sang en glòbuls vermells, plasma i plaquetes, abans d’enviar-la de nou per donar-li ús.

    Enric Contreras, director assistencial i de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, ens explicava en una entrevista realitzada a finals de setembre, després de l’època de vacances que representa l’estiu, que “Catalunya sempre ha estat un país que s’ha caracteritzat per la seva solidaritat” i que “fa molts anys que no patim manca de sang”.

    “Sí que és cert que hi ha dues èpoques més complicades que són el nadal i l’estiu”, remarcava aleshores Contreras, però afegia que fa molts anys que no s’ha d’endarrerir una intervenció quirúrgica per no tenir prou sang. “Que el metge ens digués que l’endemà havia d’operar a tal persona, necessités 3 litres de sang i se li hagi de dir que ho posposi fa molts anys que no passa”, assegura Contreras.

  • El CoMB denuncia un acte que dubta sobre la feina dels metges contra el càncer

    El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) denuncia un acte que assegura que «posa en dubte, de manera explícita, el paper dels metges a l’hora d’informar de manera veraç sobre el càncer als pacients i als ciutadans en general». L’acte es celebrarà el proper 13 de gener sota el nom «Un món sense càncer. El què el teu metge no t’està explicant» i està removent diferents comptes a les xarxes socials. Més enllà del CoMB, l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) també ha opinat que a l’acte li manca tota evidència científica i ha demanat que «cap pacient es deixi enganyar per aquestes persones».

    Davant d’això, a més de plantejar la prohibició de l’acte, el CoMB ha posat els fets en coneixement del Departament de Salut, com ha explicat Jaume Padrós, president del Col·legi, a Rac1, «per determinar si els continguts de l’acte poden ser un atemptat contra la salut pública». A més, no neguen que puguin emprendre altres accions.

    En un comunicat que han fet públic a través de la seva pàgina web, el CoMB recorda que «el metge és l’únic professional amb formació, coneixements i competència per diagnosticar una malaltia i indicar-ne el tractament més adequat». A més a més, també ha aprofitat per recordar que, pel què fa a les pseudociències, mai han dubtat en «perseguir i denunciar metges i no metges a través de processos que han derivat en condemnes judicials o administratives».

    En aquest sentit, durant el juny passat, el Col·legi va presentar un document elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives on s’alertava del risc que les teràpies alternatives i les pseudociències sense cap evidència clínica ni científica suposen per a la salut.

  • El COIB es queixa a RTVE per sexualitzar les infermeres en un dels seus programes

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) s’ha posicionat en contra de la imatge sexualitzada d’unes infermeres en el programa de «Telepasión. El Musical» que va emetre RTVE el 24 de desembre a la nit. Davant d’això, el COIB ha enviat una queixa al Defensor de l’Espectador de RTVE, Ángel Nodal, on han exposat els fets i els diferents criteris d’autorregulació de l’ens públics que es consideren vulnerats en l’emissió.

    A la carta, s’exposa que tot i tractar-se d’un programa d’entreteniment, «no es pot tolerar que un cop més es representi a les infermeres sota una mirada masclista, sexualitzada i desprovista de tot allò que ens defineix com a professió». Així, denuncien que es mostri a les infermeres, en el seu àmbit de treball, amb una imatge sexualitzada i sesgada.

    «No atenem a les persones lleugeres de roba», explica la carta, « i, aprofitem per aclarir per a futures ocasions, no portem capa ni còfia. La nostra roba de treball és la mateixa que la resta de professionals de la salut i de ben segur que la coneixen.  Evitar els estereotips anacrònics i respectar la imatge pública d’aquesta professió per evitar la ridiculització de milers d’infermeres és, al nostre entendre, una obligació moral ineludible des de qualsevol mitjà de comunicació, especialment greu en el cas d’una televisió pública».

    A l’escrit denuncien el que consideren un insult per a tot el col·lectiu que representa més de 50.000 persones a tot Catalunya. Aclareixen també que «la Infermeria és una professió amb formació universitària, que es forma, fa recerca i contribueix a avançar en el benestar de les persones».

    La carta acaba amb la demanda per part del president del COIB, Albert Tort Sisó, de la retirada del programa de l’espai A la Carta del web de RTVE i amb unes disculpes públiques.

  • El 60% de les dones de més de 75 anys pateix soledat

    Infermeres de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha realitzat un estudi on ha percebut que un 60% de les dones majors de 75 anys pateix soledat moderada o severa. L’estudi s’ha realitzat davant unes dates assenyalades com són les de Nadal i sobre una població de 100 dones majors de 75 anys ateses en un centre d’Atenció Primària urbà.

    L’estudi ha tingut com objectiu «conèixer la percepció de soledat en dones majors de 75 anys d’un Centre d’Atenció Primària». A les conclusions s’afirma que aquesta soledat pot ser un factor de risc per a malalties cardiovasculars i a més assegura que existeix una clara associació entre soledat i símptomes depressius, amb una major prescripció de benzodiacepines i antidepressius.

    La infermera Rocío Rodríguez, autora de l’estudi, opina que la prescripció de fàrmacs va destinada a tractar les manifestacions de la soledat, però no cobreixen el problema d’arrel: «caldria una major interacció social per disminuir la soledat i els símptomes depressius, i millorar la percepció de la salut mental».

    Com ja tractàvem en un article del Diari de la Sanitat, en els darrers anys hi ha hagut un augment de persones grans amb soledat. Aquest sentiment augmenta amb l’edat, en dones i entre persones que viuen soles i té repercussió a nivell físic, psicològic i social.

    Els resultats de l’estudi, fet sobre dones de 83 anys de mitjana, indiquen que un 34% tenien soledat moderada, (d’aquestes un 61.8% vivien soles), mentre que un 26% presentava soledat severa, (d’aquestes la meitat vivien soles). Del total estudiat, un 62% de les dones eren viudes i un 53% vivien soles.

    En els casos de soledat moderada, es va observar que el 43.1% tenien baixa percepció de salut mental, un 79.8% patia hipertensió, i un 65.7% dislipèmia. Quasi la meitat, un 46.5% tenien prescrits antidepressius i benzodiacepines.

    En el cas de soledat severa, augmentava la presència d’hipertensió, arribant al 88.5%, i també s’observava més dislipèmies (73.1%), i major prescripció d’antidepressius i benzodiacepines (57.7%).

    També es va observar que existeix una  relació entre depressió severa i soledat severa en un 34.6% de les dones. A més, es va comprovar que a major soledat, pitjor suport social.

    Per Rocío Rodríguez els resultats mostren que “hi ha una clara relació entre soledat i risc de malalties cardiovascular, com demostren les pitjors dades d’hipertensió i dislipèmies en dones que patien soledat severa. Igualment hi ha una connexió entre soledat i pitjor salut mental”.

  • Especialistes en neurologia i radiologia busquen les causes de l’ictus mitjançant arteriografies cerebrals

    Professionals dels camps de la neurologia i la radiologia han realitzat la primera arteriografia cerebral, una prova diagnòstica, per saber la causa de l’ictus en un determinat tipus de pacient. Ho han dut a terme en una sala equipada per fer neuroradiologia intervencionista a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta.

    La realització d’aquesta primera arteriografia cerebral pressuposa incorporar una nova prestació a la carta de serveis del Trueta, que és el centre de referència en el tractament de l’ictus a la Regió Sanitària Girona. Per aquest motiu, s’ha creat una unitat funcional en la qual intervenen professionals dels dos serveis implicats en el procediment.

    Aquesta incorporació al Hospital Dr. Josep Trueta permetrà acabar amb les derivacions de pacients a Barcelona per realitzar-hi aquestes proves. Que es puguin dur a terme arteriografies cerebrals també a Girona estalviarà derivar un centenar de pacients a l’any.

    El Servei de Neurologia del Trueta atén més de 1.000 ictus cada any, dels quals necessiten ingressar a la Unitat d’Ictus entre 500 i 600 pacients. Un 70% d’aquests pacients són autònoms al cap de tres mesos.

    A més, l’any 2016 també es van tractar 149 pacients amb fibrinòlisi. És a dir,  amb degradació de les xarxes de fibrina formades en el procés de coagulació sanguínia, evitant la formació de trombes. Aquesta xifra representa un 30% de tots els pacients que ingressen, una dada que és també el percentatge més elevat de tots els hospitals de Catalunya.

    Des del Servei Català de la Salut asseguren que el subministrament d’aquest tractament permet que en el 51% dels casos els pacients siguin asimptomàtics al cap de tres mesos d’haver patit l’infart cerebral. Els pacients que no responen als tractaments intravenosos i que compleixen uns determinats criteris són derivats a Bellvitge, Vall d’Hebron o Germans Trias i Pujol per rebre tractament endovascular, donat que actualment són els hospitals autoritzats per donar aquest tipus de tractament.

    Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida. Els ictus poden ser de dos tipus: hemorràgics, quan hi ha el trencament d’una artèria, o isquèmics, quan es produeix una oclusió d’una artèria. A la demarcació de Girona s’estima que cada any 1.700 persones pateixen un infart cerebral o ictus isquèmic, que representen el 80% dels ictus totals. El tractament de l’ictus isquèmic en fase aguda pot requerir tractament fibrinolític, tractament endovascular –que actualment es deriva a Barcelona– i/o ingrés en una unitat d’ictus.

    Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la malaltia cerebrovascular representa la segona causa de mort i la primera d’invalidesa en els adults dels països occidentals. Els símptomes d’un ictus depenen de l’àrea del cervell que es vegi afectada però en general es produeixen de forma brusca i inesperada.