Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El Banc de Sang recupera les reserves gràcies a les donacions durant la Marató 2.0

    A només un dia perquè finalitzi la marató de donacions de sang impulsada pel Banc de Sang i Teixits (BST) ja s’han assolit les 8.000 donacions que reclamaven necessàries per situar les reserves en un nivell òptim, després que durant les festes de Nadal les donacions baixessin i se situessin al límit. De fet, aquest dimecres els hospitals catalans ja havien aconseguit recollir 8.500 donacions i s’espera que es pugui arribar a les 10.000.

    La Marató 2.0, que va començar el 13 de gener i acaba demà, es va organitzar precisament amb l’objectiu de recuperar els nivells de reserves de sang. A més, també s’ha aprofitat la iniciativa per fer una crida als donants perquè, de pas, coneguin quin és el seu grups sanguini, ja que 4 de cada 10 catalans ho desconeixen. Durant aquests dies, a més dels hospitals i 100 punts de donació per tot el territori, s’ha pogut donar sang també als ajuntaments de les 4 quatre capitals catalanes, que van obrir les seves portes el primer dia de la Marató.

    Per què és important donar sang?

    Una de cada cinc persones necessitarà sang o derivats de la sang al llarg de la vida. A Catalunya, cada dia calen unes mil donacions per fer front a les necessitats d’aquests pacients ingressats en clíniques i hospitals. Segons dades del BST, la meitat de les donacions s’utilitza per tractar malalties com el càncer o l’anèmia, i un 30% de les donacions són per a persones que han tingut accidents. En aquests casos és especialment necessària la sang del grup 0 negatiu, el donant universal, perquè no hi ha temps de comprovar el grup sanguini de l’accidentat. És per això que aquest grup sanguini és un dels més cridats a donar, perquè la seva sang pot ser transfosa a malalts de qualsevol grup sanguini. Consulta on donar sang.

  • Vuit de cada deu persones vulnerables no poden mantenir la llar a una temperatura adequada

    La pobresa energètica afecta cada vegada més persones vulnerables. La Creu Roja, que ofereix a aquestes persones diferents tipus d’ajuts, ha detectat que ja són vuit de cada deu persones ateses en projectes de lluita contra la pobresa les que no poden mantenir la seva llar a una temperatura adient.

    L’encariment del preu de l’energia, les condicions dels habitatges (un aïllament tèrmic precari) o un baix nivell de renda són alguns dels motius que, segons l’entitat, explica aquest augment de pobresa energètica entre les persones amb una major situació de vulnerabilitat. Amb tot, recorden en un comunicat, la pobresa energètica afecta un 11% de la ciutadania i és un fenomen «amb efectes transversals i permanents».

    Davant la informació recollida per l’entitat, que ha avançat dades de l’Observatori de la Creu Roja 2016, fan una crida a adoptar criteris energètics en la construcció i la rehabilitació d’habitatges. En la mateixa línia insten a què es produeixin electrodomèstics més eficients energèticament així com treballar perquè els preus de l’energia no segueixin creixent -durant el segon semestre del 2016, el preu de la llum va pujar un 24,6% i un 16,2% entre 2012 i 2015-.

    Actualment Creu Roja té programes de lluita contra la pobresa i dóna suport a famílies vulnerables per pagar factures d’aigua, llum o gas, així com el lloguer de pis o per tornar a donar d’alta serveis que s’han interromput, entre altres.

    Accions per prevenir els efectes del fred

    Davant de la baixada de temperatures, equips de la Creu Roja rastregen carrers de diverses localitats per oferir a les persones que dormen al carrer anar als albergs habilitats amb aquesta finalitat. També aquests dies reforça els recursos habituals que ofereix als sense sostre la Fundació Arrels. Si la temperatura disminueix fins als 0 graus, com és el cas d’aquests dies, es posa en marxa el Servei d’Estades Breus del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un recurs nocturn de 108 places que s’habilita de forma temporal i que la nit passada va allotjar 66 persones, algunes d’elles amb el suport de voluntaris de Creu Roja.

    De moment, el dispositiu format per voluntaris s’ha activat ja a Barcelona, Mataró o Terrassa i està previst que continuï durant la matinada de dimarts a Sabadell, Figueres i Tarragona. Aquesta acció serveix de reforç a la que ja fan unitats d’emergència social de l’entitat com a seguiment de les persones sense sostre.

    A més, també es presta especial atenció a altres col·lectius vulnerables com ara persones grans, amb malalties cròniques o infants per prevenir els efectes del fred sobre la salut, ja sigui mitjançant un seguiment telefònic o visitant-los a les seves llars, ja que un habitatge amb condicions de fred s’associa a problemes circulatoris, respiratoris i de salut mental.

    La psicòloga Carme Manich, apuntava a aquest diari fa uns dies que el fet de no tenir un habitatge en condicions adequades genera una sensació d’ansietat i inquietud que si es manté en el temps «pot tenir efectes a nivell psicològic perquè la persona no veu una sortida». «És una situació d’estrès emocional que afecta la persona i la seva relació amb els altres», diu.

  • Les polseres contra el càncer infantil fetes per tres nenes recapten un milió d’euros

    El que va començar com un joc per entretenir-se ha acabat amb una iniciativa que ha recaptat un milió d’euros per la investigació del càncer infantil. La Candela i les seves amigues de la planta d’oncohematologia de l’Hospital de Sant Joan de Déu van començar a fer polseres de nusos per passar l’estona i fer més entretingudes les sessions de quimioteràpia. Dues amigues del poble de la Candela, la Daniela i la Mariona de Benicarló, també es van sumar a la iniciativa. Ara, tres anys més tard, han aconseguit recaptar un milió d’euros venent les polseres Candela, com les anomenen, en honor a la seva amiga.

    Gràcies als diners recaptats s’ha pogut impulsar un laboratori a l’hospital Sant Joan de Déu dedicat exclusivament a la investigació sobre el càncer infantil i que actualment compta amb sis línies d’investigació i 27 investigadors. El cap d’oncologia pediàtrica de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu, Jaume Mora, ha explicat que 8 de cada 10 nens del centre es curen: «Només investigant podem aportar beneficis en relació a les malalties infantils», ha explicat Mora. En aquest laboratori treballen amb l’obectiu d’aconseguir millors pronòstics, tractaments i assajos clínics. 

    Les 'Candela' són unes polseres de colors que elaboren els infants ingressats a la planta d’oncohematologia de l’Hospital Sant Joan de Déu / Pulseras Candela
    Les ‘Candela’ són unes polseres de colors que elaboren els infants ingressats a la planta d’oncohematologia de l’Hospital Sant Joan de Déu / Pulseras Candela

    Ara, tots els infants de la vuitena planta de l’Hospital també en fan i les venen per 5 euros cada una. Des de el 2013 s’han fabricat més de 274.000 polseres i s’ha fet servir més de 600 quilòmetres de fil.

  • Mor Joan Rodés, reconegut hepatòleg i exdirector de l’Hospital Clínic

    El doctor Joan Rodés i Teixidó, llicenciat en Medicina l’any 62, ha mort aquest dimarts als 78 anys, segons ha informat en un comunicat l’Hospital Clínic de Barcelona, on va treballar bona part de la seva carrera. Rodés ha tingut un paper destacat com a hepatòleg i ha presidit l’Associació Europea i l’Associació Internacional per a l’estudi del fetge a més de realitzar nombrosos estudis sobre malalties hepàtiques.

    L’any 1968, un any després de doctorar-se, va crear la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aviat, el 1972, va ser nomenat cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Va situar el servei d’Hepatologia del Clínic a la primera línia mundial en el coneixement de les malalties del fetge i va ser clau en el foment de la recerca no només a l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, sinó també en l’àmbit nacional i internacional. Entre 2003 i 2008 va posar-se al capdavant de la direcció general de l’hospital, un dels centres de referència a Catalunya.

    Al llarg de la seva trajectòria, Rodés també va ser catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona, de la qual va esdevenir-ne professor emèrit. A més, ha publicat més de 500 articles originals a les principals revistes mèdiques a nivell internacional i ha editat una setantena de llibres. Des de l’any 2001 era president del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. L’any 2013 va esdevenir president del Consell Assessor de Ciència i Tecnologia de la Secretaria d’Estat de I+D+i. Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’alcohol i les malalties hepàtiques, l’hepatitis crònica per virus de l’hepatitis B i C, el càncer de fetge, les complicacions derivades de la cirrosi hepàtica i la colèstasi crònica.

    Entre les nombroses distincions al llarg de la seva carrera destaquen el Premi “Severo Ochoa a la Investigación” (1990), la “Canadian Liver Foundation Gold Medal” (1999), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001) o la “Gran Cruz de la Orden Civil de Sanidad” (2007). L’any 2015 va ser guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement per la tasca desenvolupada durant més de 40 anys en el món de la medicina i per la seva recerca en l’àmbit de les malalties del hepàtiques. L’any 2013 l’Instituto de Salud Carlos III va iniciar un programa per a fomentar la recerca entre els investigadors clínics que porta el seu nom.

    En una nota recollida pel Departament de Salut, Comín ha destacat la figura del dr. Rodés. Segons Comín, Rodés ha estat “l’exemple de com exercir la medicina des de la màxima excel·lència” i ha estat «peça fonamental» en la implementació de la figura del metge investigador i de la recerca en els grans hospitals universitaris de Catalunya. Per la seva banda, el president de la Generalitat Carles Puigdemont també ha recordat Rodés a través d’una piulada en la qual assegura: «la seva aportació a la medicina i al model sanitari català ens farà estar sempre en deute amb ell. Descansi en pau.»

  • Les reserves de sang, sota mínims

    Les reserves de sang a Catalunya estan sota mínims. Determinats grups, com l’A-, només tenen reserva per a un dia, o l’O-, per a tres. El grup AB+ és el que té la reserva més gran: 12 dies. Els grups sanguinis més buscats són els donants RH negatius, els més minoritaris. Aquesta davallada es deu al fet que durant les Festes de Nadal les donacions s’han reduït un 25% i han situat les reserves en un nivell baix.

    Davant d’aquesta necessitat, els bancs de sang han fet una crida a la població perquè en donin. És per això que els principals hospitals de Catalunya faran una marató del 13 al 20 de gener per facilitar la donació, sota el lema ‘La teva sang diu coses. Comparteix-la’. L’objectiu és aconseguir 8.000 donacions. Per primera vegada es podrà donar sang a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya.

    Un altre dels objectius de la campanya és que la població conegui el seu grup sanguini ja que, segons el Departament de Salut, quatre de cada deu catalans ho desconeixen. Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre. Es calcula que cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. Els llocs on donar i la quantitat de reserva es poden consultar de manera actualitzada a través del web de la Generalitat.

  • Deu transplantaments en 24 hores: nou rècord a l’Hospital Vall d’Hebron

    L’Hospital Vall d’Hebron ha fet públic aquest dimecres un nou rècord: deu transplantaments d’òrgan en només 24 hores. Les operacions, que van fer-se a nou persones receptores, van tenir lloc el mes de novembre passat i suposen una xifra rècord en el programa de transplantaments del centre. Segons ha detallat l’hospital, dels deu transplantaments quatre van ser pediàtrics -dos de ronyó, un de fetge i un de cor- i els receptors eren menors de 4 anys mentre que la resta eren adults -dos de fetge, dos de ronyó i un bipulmonar-. En total van haver de mobilitzar-se més de 200 professionals.

    La doctora Teresa Pont, coordinadora de Programes de Donació i Trasplantament de l’hospital, ha destacat el fet que quatre dels transplantaments en qüestió de poques hores fossin a infants de molt curta edat. «És una situació complexa, sobretot si es té en compte l’edat, alguns només tenen dos anys», ha dit.  De fet, un dels transplantaments més complexos realitzats ha estat el de cor pediàtric.

    El centre ha atribuit la fita al fet que el programa de transplantaments acumula una experiència de quaranta anys i ha detallat el procés seguit des de la trucada de l’Organització Catalana de Transplantaments (OCATT) informant de la disponibilitat d’un òrgan viable per un dels pacients en llista d’espera del centre. Avui els nou pacients que van rebre un òrgan – tots ells presentaven una malaltia terminal de l’òrgan afectat- es recuperen satisfactòriament de les intervencions.  D

    es de la posada en marxa del programa l’any 1976, professionals del Vall d’Hebron han realitzat gairebé 23.000 transplantaments d’òrgans i teixits. A més d’aquesta darrera fita, el centre també ha estat el primer de l’Estat a realitzar-ne un hepàtic infantil, és pioner en el de cara, amb dues intervencions realitzades amb èxit, i va ser el primer a fer 6 pediàtrics en només 24 hores l’estiu del 2015.

  • Un Pla pilot busca millorar l’Atenció Primària i Comunitària del Litoral Mar

    L’àrea integral de salut de Litoral Mar, als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí, compta amb 14 centres d’atenció primària, un hospital i un sociosanitari. Amb aquest Pla pilot de millora de l’Atenció Primària i Comunitària es vol millorar l’assistència a cinc d’aquests centres, situats a la Barceloneta, el Gòtic, la Vila Olímpica, el Besòs i Ramon Turró. L’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut tenen previst implantar-lo el 2017 i atendre a quasi 120.000 persones.

    L’objectiu del Pla és reforçar la qualitat i la centralitat de l’Atenció Primària i Comunitària en el sistema sanitari, segons les demandes fetes pel Departament de Salut, la població i els professionals mèdics. Està previst millorar l’accés telefònic i presencial a metges de família i a especialistes i també l’accés a les proves diagnòstiques. Amb tot això, es vol reduir el temps d’espera dels pacients. Una altra de les millores previstes són a nivell organitzatiu dels equips i de la continuïtat assistencial per part dels professionals.

    De moment, però, es tracta d’un pla pilot que començarà l’any que ve de manera inicial a cinc centres. Si funciona, a partir del 2018 s’estendrà a altres centres d’arreu de Catalunya.

     

  • Les farmàcies prendran el pols als majors de 60 anys gratuïtament per tal de prevenir l’ictus

    L’embòlia és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes i cada any es diagnostiquen 13.000 nous casos a Catalunya. Prop de la meitat de persones que sobreviuen, però, tenen discapacitats. Davant d’això, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha engegat una campanya sota el nom «Pren-te el pols» amb l’objectiu de poder detectar precoçment pacients que pateixen arítmia cardíaca i evitar així que arribin a desenvolupar un ictus.

    Amb aquesta detecció precoç es podrà detectar la fibril·lació auricular, una de les causes més freqüents d’arítmia cardíaca i que causa una de cada cinc embòlies. La campanya «Pren-te el pols» va dirigida a persones majors de 60 anys, que es podran prendre la tensió de manera gratuïta a 370 farmàcies d’arreu de Catalunya. «Les farmàcies comunitàries som un dels espais de salut més propers al ciutadà. Per tant, són un entorn idoni per fer arribar missatges de salut rellevants», ha afirmat Francesc Pla, vocal del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i Vicepresident del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona (COFB).

    Es calcula que a partir dels 60 anys, un 10% dels ciutadans tenen arítmia cardíaca. Quan es detecti una arítmia, es derivarà el pacient a un Centre d’Atenció Primària (CAP). «Des dels centres primaris estem convençuts que el foment de l’hàbit de prendre’s el pols farà que els professionals sanitaris puguin actuar d’una forma més eficient, ja que millorarà la prevenció, el diagnòstic i el tractament de l’arítmia» ha explicat Mariano La Figuera, metge de primària i membre de la Comissió de la Ruta FA.

  • Una fuita deixa l’Hospital Vall d’Hebron sense subministrament extern d’aigua durant unes hores

    El trencament d’una canonada ha provocat aquest migdia una inundació a la zona de la Vall d’Hebron de Barcelona. La fuita ha causat que durant unes hores l’Hospital de la Vall d’Hebron es quedés sense subministrament extern d’aigua ja que l’avaria s’ha localitzat en una canonada de canalització d’aigua del centre hospitalari. El centre disposa de dipòsits d’aigua d’emergència que poden garantir el subministrament del servei durant dos dies i han estat aquestes reserves pròpies les que han abastit el centre des d’un primer moment de l’avaria.

    La incidència també ha obligat l’hospital a derivar pacients del servei d’urgències a altres centres així com també a suspendre dues intervencions quirúrgiques programades. Des de mitja tarda el servei de subministrament extern d’aigua però ja està reestablert i el centre funciona amb normalitat.

    El conseller de Salut, Toni Comín, que s’ha desplaçat al centre aquesta tarda, ha celebrat que el pla d’emergències de l’Hospital hagi demostrat la seva eficiència.»L’impacte ha estat mínim. Hi ha certa autonomia per part de l’hospital quan el subministre d’aigua extern no funciona. Avui s’ha posat a prova i ha demostrat la seva eficiència», ha dit Comín. Sobre les causes de l’avaria el conseller de Salut ha apuntat que caldrà «fer un diàleg amb la companyia d’aigües per veure per què s’ha donat aquesta fuita». Durant la seva compareixença davant els mitjans Comín ha agraït la col·laboració de la resta de centres sanitaris de Barcelona que han absorbit durant unes hores els pacients que no han pogut ser atesos a l’Hospital Vall d’Hebron.

  • Augmenta l’esperança de vida dels europeus però empitjora la seva salut

    Els europeus tenen una esperança de vida que, de mitjana, supera els 80 anys: 83,6 anys les dones i 78,1 els homes. La dada contrasta, però, amb el fet que no sempre va acompanyada d’una bona salut de les persones. Aquest augment de l’esperança de vida es deu a millores en salut gràcies a les noves tecnologies, nous tractament mèdics i la prevenció en el desenvolupament de malalties. Això s’ha vist reflectit sobretot en l’esperança de superació de càncers, atacs de cor i ictus.

    Tot i això, segons l’informe conjunt de la Comissió Europea i l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) ‘Health at a Glance: Europe 2016’ (La Salut a Europa en un cop d’ull), prop de 50 milions de persones pateixen alguna malaltia crònica i cada any moren més de mig milió de persones en edat de treballar. Això suposa un cost anual de quasi 115.000 milions d’euros per a la Unió Europea. Per reduir aquest cost i disminuir el nombre de morts, des de la Comissió Europea i l’OCDE asseguren que no s’ha invertir més sinó de millor manera. Per això cal potenciar les polítiques que fomenten una bona salut, prevenen malalties i ofereixen una assistència sanitària eficaç. A l’informe també s’explica que factors de risc, com ara el tabaquisme o l’obesitat, causen moltes morts que s’haurien pogut evitar. Actualment, el 16% dels adults són obesos, un 5% més que l’any 2000. Pel que fa al tabac, una de cada cinc persones segueix fumant.

    Diferències en l’accés a l’atenció sanitària

    L’informe permet accedir a dades a escala europea pel que fa a la salut dels europeus i els seus sistemes de salut. Davant dels resultats, el secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, assegura que es podrien salvar moltes més vides si es millorés l’assistència sanitària fins a igualar-la amb la d’altres països de la UE amb millors sistemes de salut. Per això “cal fer molt més per reduir les desigualtats a l’hora d’accedir i gaudir d’una assistència sanitària de qualitat”, diu Gurría.

    Augmentar els recursos que promouen la salut, potenciar les estratègies de prevenció de malalties i millorar la qualitat de l’assistència sanitària, són alguns dels factors clau a l’hora de salvar vides. Segons l’informe, es calcula que davant d’una falta d’atenció primària adequada, el 27% dels pacients es dirigeixen a urgències i que els europeus més pobres tenen de mitjana 10 vegades més problemes pel que fa a l’accés a una atenció sanitària adequada en comparació a la població més rica. Per això demanen que els estats membres millorin l’accés a l’atenció primària i es redueixin les llistes d’espera.

    Un altre dels problemes que enfronta la Unió Europea és l’envelliment de la població: actualment prop del 20% de la població té més de 65 anys, un 10% més que el 1960. A més, està previst que la xifra augmenti fins al 30% el 2060. Aquest envelliment i l’augment de les malalties cròniques, sumat a les limitacions econòmiques, faran necessaris canvis estructurals en l’assistència sanitària. Això vol dir, segons l’informe, incloure l’anomenada salut electrònica, reduint el nombre d’hospitalitzacions i reorganitzant els serveis d’atenció primària i domiciliària. També recomanen racionalitzar la despesa farmacèutica i potenciar l’ús de medicaments genèrics.