Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • L’exposició a la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’asma infantil

    L’exposició dels nens a l’òxid de nitrogen i a les partícules de suspensió PM10 o PM2,5, dos contaminants generats sobretot pel trànsit, afecta greument la salut respiratòria infantil. Segons una estudi fet per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat de Leeds, els nens i adolescents exposats a nivells alts de contaminació atmosfèrica tenen un més risc de desenvolupar asma, que es produeix per la inflamació dels bronquis i provoca dificultats a l’hora de respirar.

    S’estima que l’asma afecta 334 milions de persones a tot el món i nombrosos estudis mostren que la prevalença de l’asma infantil ha augmentat significativament des dels anys 50. Segons Soledad Román, de la Fundació Roger Torné, el nombre d’infants amb asma s’ha triplicat en 25 anys. De fet, tal com explicava aquest diari fa uns mesos, l’asma és una de les malalties més freqüents entre els infants: un de cada deu nens a l’estat espanyol pateix aquesta patologia.

    Es desconeix en gran mesura el perquè d’aquest augment però cada vegada més estudis apunten als canvis en les exposicions ambientals, incloent-hi la contaminació de l’aire. L’estudi d’ISGlobal i la Universitat de Leeds, publicat a Environment International, és la síntesi més gran i actualitzada de l’evidència científica feta fins ara sobre la relació entre contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit rodat i el desenvolupament d’asma infantil. Els autors van revisar més de 4.000 estudis epidemiològics publicats entre el 1999 i el setembre de 2016, i van analitzar les dades de 41 d’aquests estudis epidemiològics (molts d’ells publicats en els darrers dos anys) que complien els criteris d’inclusió per la meta-anàlisi.

    Haneen Khreis, investigadora de la Universitat de Leeds i primera autora de la publicació, conclou que «gràcies a l’anàlisi realitzat en aquest estudi, en el qual es combinen dades de múltiples estudis, podem afirmar que existeix una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i el desenvolupament d’asma infantil». En concret, la revisió inclou l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2), al carboni negre i a les partícules en suspensió PM2.5 i PM10 emeses pel trànsit durant la infància i el desenvolupament posterior d’asma. «La nostra anàlisi mostra que els efectes més forts estan associats amb les exposicions al carboni negre, un marcador específic dels tubs d’escapament dels vehicles i un contaminant relacionat amb el dièsel, però es necessiten més recerques per treure conclusions definitives, incloent l’exploració dels contaminants que van més enllà dels tubs d’escapament».

    «La contaminació atmosfèrica té un gran impacte en la salut de la infància» destaca per la seva banda Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. «Ja que s’estima l’any 2015 el 70% de la població mundial viurà en ciutats, l’exposició a la contaminació atmosfèrica és un problema de primer nivell mundial i hem d’actuar ja» afegeix el coordinador.

    L’exemple de Barcelona

    Actualment, moltes ciutats d’Europa estan dominades pel dièsel i hi ha una necessitat urgent de reduir les seves emissions. A la ciutat de Barcelona, per exemple, la qualitat de l’aire a la ciutat l’any 2015 va empitjorar significativament respecte a l’any anterior – augment de l’òxid de nitrogen NO2 (+11%), les partícules PM10 (+13%) i les partícules més fines (+16%)-. Així ho indicava l’informe La Salut a Barcelona, presentat fa unes setmanes, que apunta que una de les causes principals seria el trànsit rodat.

    “Ens preocupa perquè la contaminació pot provocar més morts, més hospitalitzacions i el deteriorament en el desenvolupament cerebral, sobretot en infants”, va avisar en la presentació la comissionada de Salut de l’Ajuntament Gemma Tarafa.

    Davant les conclusions de l’informe, l’Ajuntament ha anunciat aquesta mateixa setmana que prohibirà la circulació dels vehicles més contaminants a partir del 2020. Segons les dades municipals, la contaminació provoca 3.500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona.

  • Barcelona prohibirà circular els vehicles més contaminants a partir del 2020

    La contaminació de l’aire ha augmentat un 11% i és un dels principals problemes de salut que afecten els barcelonins. Davant aquest fet, l’Ajuntament de Barcelona prohibirà circular per la ciutat els vehicles més contaminants a partir del 2020. La concreció sobre quins vehicles estaran afectats per la restricció es concretarà l’any que ve, ha informat aquest dilluns la tinenta d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz.

    Sanz ha explicat en roda de premsa que el Govern d’Ada Colau durà a terme el 2017 una anàlisi per determinar quins tipus de vehicles tindran restringit el pas, i ha destacat que els més contaminants tampoc podran circular durant episodis d’alta concentració de diòxid de nitrogen (NO2) ja des de finals del 2017.

    Acompanyada per la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i pels comissionats Frederic Ximeno i Gemma Tarafa, Sanz ha ressaltat que preveuen incentivar que ciutadans abandonin els vehicles contaminants a canvi d’abonaments de transport públic i Bicing.

    «A Barcelona hi ha pocs pics de contaminació. El problema és estructural i les emissions s’han de reduir permanentment», ha afirmat Ximeno per ressaltar les diferències entre els problemes constants de contaminació de la capital catalana i els puntuals de Madrid. Segons les dades municipals, la contaminació provoca 3.500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona.

  • Trenta anys de la Llei General de Sanitat sobre la balança el 9 de novembre

    El model sanitari que avui té l’estat espanyol fa trenta anys. La Llei General de Sanitat (LGS), aprovada el 1986 amb el primer govern del PSOE, va ser la que va aportar les bases perquè a Espanya hi hagués un sistema sanitari universal i gratuit. Un sistema que en els darrers anys ha estat tocat, per exemple, pel reial decret llei del PP d’exclusió sanitària, promulgat el 2012, que exclou del sistema públic persones en situació irregular.

    Trenta anys després de l’aprovació de la llei, impulsada pel qui n’és considerat el pare polític, el llavors ministre de Sanitat i Consum Ernest Lluch, l’Ateneu Barcelonès dedicarà una sessió a fer balanç del model que llavors va originar-se. L’acte, que es farà en el marc de xerrades i debats del Cicle d’Economia i Sanitat de l’Ateneu, comptarà amb la col·laboració dels Amics de la UAB, la Fundació Ernest Lluch i El Diari de la Sanitat.

    En la xerrada «Llei general de sanitat: Gestió i finançament» hi participaran com a ponents l’economista i director del Servei Català de la Salut, David Elvira, i el doctor Juli de Nadal, qui recentment ha publicat el llibre ‘La construcció d’un èxit: així es va fer la nostra sanitat pública’, en el que dedica un capítol sencer a explicar com es va gestar la llei. També hi participarà, en aquest cas com a moderador, Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, que edita entre altres mitjans El Diari de la Sanitat.

    La llei, a més de posar les bases polítiques i legals per construir un sistema de salut de cobertura universal i pública, de qualitat i d’accés gratuït i coordinat, va establir un sistema estatal de salut descentralitzat en les comunitats autònomes, amb una assegurança pública unificada on s’integraven tots els recursos públics i alguns privats. Aspectes com la gestió i el finançament del sistema sanitari seran debatuts en l’acte d’accés obert del proper dia 9 a les set de la tarda a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès.

  • Un home infectat per legionel·losi mor a Mollet del Vallès

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i l’Ajuntament de Mollet del Vallès investiguen l’origen de tres casos de legionel·losi declarats aquest mes d’octubre a Mollet. Un dels afectats, un home de 89 anys ha mort mentre que els altres dos ja han rebut l’alta mèdica. La víctima patia una patologia de base que va complicar la pneumònia per legionel·losi. Segons Salut, no es descarten nous casos durant els pròxims dies ja que el període màxim d’incubació de la malaltia és de 14 dies. La legionel·losi es transmet per inhalació d’aigua polvoritzada o aerosols i no de persona a persona.

    Segons han informat des de l’ASPCAT, en el moment de la declaració del brot es va iniciar la investigació epidemiològica i ambiental amb la recollida de mostres per a la pràctica de les analítiques. Mentre s’esperen els resultats de les anàlisis, s’han ordenat tractaments de xoc de neteja i desinfecció de les instal·lacions investigades com a mesura preventiva. De moment S’han pres mostres de 10 instal·lacions inspeccionades i per la seva part, l’Ajuntament de Mollet investiga elements de baix risc, com fonts ornamentals o recs d’aspersió. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha explicat que els brots comunitaris com aquest són “més freqüents” entre finals d’estiu i principis de tardor per qüestió de temperatura i d’humitat.

    Pel que fa al brot de legionel·losi detectat a Salou al setembre la xifra d’afectats s’eleva a 11 -un dels quals va morir- segons dades actualitzades de Salut. Sobre aquest brot, Guix ha assegurat que ja està “controlat” i ha informat també que les mostres recollides a l’hotel on s’havien allotjat tots els afectats han donat positiu de legionel·la. Amb tot, falta creuar aquestes mostres ambientals amb les clíniques per assegurar que aquest és el focus causant del brot. Finalment, i en relació al brot de legionel·losi declarat aquest mes d’octubre a Vilafranca del Penedès, ha explicat que els quatre afectats han evolucionat satisfactòriament, si bé l’origen encara és desconegut i el període d’incubació encara està latent.

  • Més de la meitat dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a un medicament no ho són

    A gairebé un 60% dels pacients avaluats se’ls podia retirar l’etiqueta d’al·lèrgic a fàrmacs. Aquests són els primers resultats preliminars d’un estudi que es va posar en marxa en fase pilot ara fa 4 anys i que ha analitzat fins al moment els casos de 468 dels pacients atesos a la unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    «Moltes vegades s’etiqueta el pacient com a al·lèrgic a un determinat fàrmac sense cap tipus d’estudi. Això porta a evitar un medicament que podria ser necessari més endavant i ocasiona una angoixa al pacient que pot condicionar els seus tractaments futurs», explica el Dr. Ramon Lleonart, de la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Precisament l’èmfasi es posa en el fet que un diagnòstic incorrecte farà que el pacient eviti prendre’s el medicament al que suposadament és al·lèrgic i que, per contra, pot ser important per a la seva salut.

    Amb tot, des de l’Hospital de Bellvitge expliquen que l’estudi de les reaccions a fàrmacs és complex i que no existeix cap bateria de proves que permeti saber d’entrada si un pacient té al·lèrgia a un medicament. L’única que permet el diagnòstic definitiu és la prova d’exposició controlada, que no està lliure de risc ja que pot causar una reacció -és per això que cal fer-la en un hospital-. D’entrada, l’al·lergòleg repassa la història clínica dels antecedents del pacient per treure’n informació i també pot realitzar proves cutànies o de laboratori, però sense l’exposició controlada el diagnòstic no és 100% segur.

    Els resultats s’han presentat aquest dimecres al centre hospitalari, durant la jornada «I Matí Al·lèrgia Bellvitge. Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs». També en aquest context s’ha presentat el díptic «Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs» elaborat pel comitè d’al·lèrgia a fàrmacs de la Societat Catalana d’al·lèrgia (SCAIC) d’acord amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).

  • Els primers mesos de vida d’un diari en defensa del dret a la salut

    El Diari de la Sanitat va néixer aviat farà cinc mesos amb la voluntat de ser un referent per a la comunitat de professionals de la salut i per a tots aquells lectors que vulguin trobar un espai amb informació independent sobre aspectes relacionats amb salut: des de gestió sanitària fins a determinants socials de la salut, recerca o salut mental, entre altres.

    A partit d’avui, El Diari de la Sanitat romandrà pràcticament inactiu fins la primera setmana de setembre, període durant el qual aprofitarem per descansar i alhora pensar ja en nous temes per treballar periodísticament a la tardor, moment en què presentarem també algunes novetats relacionades amb el diari.

    Amb tot, sabem que la sanitat no descansa a l’estiu i és per això que, en cas que es produeixi algun fet d’actualitat, podreu trobar la notícia al mitjà generalista Catalunyaplural.cat, el germà gran d’El Diari de la Sanitat.

    Ajuda’ns a seguir sumant lectors

    Volem donar-te les gràcies per la confiança d’aquests primers mesos en què, malgrat ser un mitjà nou i especialitzat, hem aconseguit sumar lectors i fer-nos un lloc entre els mitjans. Un dels pilars d’aquest projecte és precisament el valor que tenen les col·laboracions en format d’opinió i el consell de mecenes que, en tant que assessors, ens orienten en el camí periodístic.

    Durant aquests primers mesos hem fet una quinzena d’entrevistes i hem escrit múltiples reportatges, a més de cobrir els esdeveniments de més actualitat. T’animem a que recuperis els que més t’hagin interessat i que ens facis arribar noves propostes a redaccio@diarisanitat.cat. No ens podem acomiadar sense recordar la necessitat de noves aportacions en forma de micromecenatge per seguir endavant amb un periodisme compromès amb la defensa del dret a la salut.

    Moltes gràcies per fer possible aquest projecte.

    Blanca Blay i Caralp Mariné

    Coordinadores d’El Diari de la Sanitat

  • Recupera totes les entrevistes fetes fins ara

  • Acampada a l’Hospital del Mar contra els nous estatuts del centre

    Una acampada ocupa aquest cap de setmana el vestíbul de l’Hospital del Mar com a protesta contra l’aprovació dels nous estatuts de l’organisme que regeix aquest centre barceloní, el Consorci Parc Salut Mar. Desenes de persones han arribat aquest dissabte a l’hospital en manifestació i s’hi quedaran fins diumenge al migdia per demanar que es paralitzi uns estatuts que consideren que obren la porta a la seva privatització.

    “No als beneficis privats amb recursos públics”, “La salut no és un negoci” i d’altres eslògans, plasmats en desenes de cartells, han ocupat per enèsima vegada els passadissos d’un hospital públic català. En aquest cas, juntament amb unes 25 tendes de campanya. Quasi 200 persones han participat en el moment àlgid de la manifestació, organitzada per treballadors amb el suport de les associacions de veïns, com la de Sant Martí de Provençals o la de l’Òstia, i la Marea Blanca.

    Aquesta no és la primera vegada que els treballadors protesten contra els nous estatuts a les portes de l’hospital. Estan indignats d’ençà de l’aprovació del text, el mes de febrer passat, per part del Consell Rector del Consorci. La polèmica prové sobretot de l’article 1, que preveu que el Consorci es pugui ampliar amb “l’admissió d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre”, i que pugui comptar amb “aportacions” d’aquestes entitats d’acord amb els objectius del centre.

    Malgrat la seva aprovació, el text dels estatuts no és definitiu. L’Ajuntament de Barcelona, que participa del Consorci en un 40% (el 60% restant correspon a la Generalitat), ha demanat recentment que es revisin algunes parts dels estatuts. Precisament era aquest dilluns quan s’havien de donar a conèixer les modificacions, però finalment s’ha posposat. És en aquest context que la pressió de veïns i treballadors pren més sentit.

    Segons els treballadors i veïns congregats aquest cap de setmana, els estatuts són una finestra oberta a facilitar l’activitat privada dins un hospital públic com és l’Hospital del Mar. Temen que es reprodueixi un model com el de BarnaClínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic i que realitza la seva activitat dins les instal·lacions d’aquest hospital públic i amb alguns treballadors també públics.

  • Salut Pública ordena la retirada de productes presumptament relacionats amb el brot d’intoxicació botulínica

    Dues persones es troben en estat greu i reservat a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb sospita de botulisme, una intoxicació alimentària causada per la ingestió de toxina botulínica (NTBo) – un dels tòxics naturals més potents – preformada a l’aliment. El botulisme, segons informació de Salut, és «poc freqüent però greu» i arran de l’ingrés d’aquestes dues persones  -dos membres dels bombers de la Generalitat de Catalunya adscrits al Parc de Palafrugell- a l’UCI dimarts, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha procedit a una retirada precautòria de mongeta blanca cuita i bacallà esqueixat dessalat presumptament relacionats amb el brot d’intoxicació botulínica.

    A l’espera de la confirmació oficial mitjançant testos diagnòstics que s’analitzen a l’Institut Carlos III de Madrid, tot apunta que es tracta d’una intoxicació alimentària per botulisme. Mentre tècnics de l’Agència estan investigant quin aliment podria haver estat el causant de la intoxicació, s’ha demanat ja la retirada de dos productes que van ser consumits pels afectats i que podrien estar relacionats amb el brot tot i que no està confirmat. Es tracta de mongetes cuites en pot de vidre de 400gr envasats per Hermanos Cuevas S.A. i distribuïts per Bon Preu i Condis a Catalunya i Bacallà esqueixat dessalat de 250 gr. marques Bon Preu i Royal, envasats per Copesco & Sefrisa SA, que es poden trobar en diferents supermercats.

    Segons Salut, els dos bombers afectats van començar a presentar símptomes dilluns després d’un àpat casolà que van compartir amb set companys més mentre eren de guàrdia al Parc. Amb tot de les nou persones només ells dos es troben afectats de moment i un cop a l’hospital van ser tractats amb sèrum antibotulínic per especialistes de la Unitat de Cures Intensives amb el suport de la Unitat de Toxicologia.

    Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya recomanen preventivament no consumir aquests productes fins que s’acabi la investigació del cas. El botulisme és una malaltia poc freqüent però de confirmar-se no seria el primer brot a Catalunya. El darrer brot declarat va ser l’any 2011, quan es van intoxicar els 5 membres d’una mateixa família a Barcelona.

     

     

  • Karl Landsteiner, el Nobel que va revolucionar la medicina amb la tipificació dels grups sanguinis

    Cada dia, tots els hospitals i clíniques d’arreu del món necessiten sang per tractar les necessitats dels seus pacients, és per això que la transfusió de sang és part imprescindible per salvar vides. De fet, es calcula que 1 de cada 10 persones hospitalitzades requereix una transfusió sanguínia. Però no s’hi val qualsevol transfusió, ja que ha de ser compatible amb el grup sanguini.

    Aquest dimarts 14 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Donant de Sang, Google recorda amb un Doodle el 148 aniversari del naixement de Karl Landsteiner (Viena, 1868), el científic austríac que va descobrir i tipificar els grups sanguinis.

    Landsteiner va estudiar medicina a la Universitat de Viena, on es va graduar el 1891. Només uns anys després, el 1909 el seu nom seria honorat després que classifiqués els grups humans sanguinis en els quals avui coneixem: A, B, AB i 0. Gràcies a aquesta tipificació i després de diversos experiments va poder determinar que les transfusions entre grups A i B no suposaven una destrucció de noves cèl·lules sanguínies excepte quan una persona rebia una transfusió d’una altra que pertany a un grup diferent. Ja els anys previs, després de treballar amb animals, havia apuntat aquesta hipòtesi.

    El metge austríac també va suggerir que donat que les característiques que determinaven el grup sanguini tenien un component hereditari, els grups sanguinis podien també contribuir a clarificar casos de dubtosa paternitat.

    El 1919, amb més de vint anys de recerca en anatomia patològica, el científic tenia un bon nombre de publicacions amb els descobriments i investigacions que havia fet en immunologia i havia fet descobriments, per exemple, en immunologia de la sífilis o la poliomielitis. El seu paper en l’avenç de la medicina li va merèixer el Nobel el 1930. Tretze anys després, Landsteiner moria al seu laboratori d’un atac de cor.