Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Quina ha estat la incidència de la crisi econòmica en la salut?

    La incidència de la crisi econòmica en la salut s’ha fet evident en els darrers anys. Davant la recessió, des de 2009 s’han pres mesures restrictives sobre la despesa en les polítiques públiques de benestar social i sanitat que han portat el sistema sanitari públic a una notable tensió i han carregat més pressió sobre els professionals sanitaris alhora que han augmentat les llistes d’espera per una prova diagnòstica o una intervenció. A més, els riscos més importants sobre la salut – que depenen sobretot de l’evolució negativa de determinants socials com són l’atur o el volum de persones en risc de pobresa- han augmentat. Per abordar aquest assumpte amb profunditat i reflexionar sobre quin ha estat l’impacte de la crisi o com incideixen els determinants socials de la salut, l’Associació d’Amics de la UAB organitza el proper dilluns dia 20 de juny el debat ‘Crisi econòmica i salut’.

    En l’acte, que tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès, hi participaran com a ponents Beatriz González López-Valcárcel, presidenta de la Sociedad Española de Sanidad Pública y Administración Sanitaria (SESPAS) i catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria i Joan Benach, professor de Salut Pública i Laboral de la Universitat Pompeu Fabra i investigador del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut. El debat serà moderat per Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural, editora d’El Diari de la Sanitat.

    El paper dels determinants socials

    «La desocupació és un problema de salut i encara que la crisi econòmica estigui remuntant, l’atur estructural tan elevat i de llarga durada seguirà fent efecte perquè segueix sent un problema», assegurava en una entrevista amb aquest mitjà al gener Beatriz González López-Valcárcel. I és que tal com recull l’últim informe sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya, elaborat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, l’atur de més de dos anys mostra una tendència creixent, passant del 16% (2007) al 27,5% (2014) i la població aturada presenta pitjors resultats que la població ocupada tant a l’any 2006 com al període 2013-2014, en la prevalença del risc de mala salut mental. Sobre la importància dels determinants socials per a la salut mental, fa unes setmanes el president de la Federació Salut Mental Catalunya, Israel Molinero, alertava en una entrevista amb El Diari de la Sanitat que «no tindrem salut mental si la gent continua sense tenir resolts l’habitatge o la feina».

    Conretament sobre l’habitatge en parla també l’informe que fa uns mesos van presentar l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. En el document s’alerta dels efectes que tenen per a la salut els desnonaments i Laia Palència, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) recordava que el 90% de les persones que no poden fer front a la seva hipoteca estan en risc de patir una trastorn mental.

     

  • El món científic universitari perd recursos i investigadors

    Aquest és un article publicat per l’Agència Sinc

    Els efectes de la crisi sobre les universitats espanyoles està sent devastador. A la gran pèrdua de recursos econòmics cal afegir-hi la paralització en la renovació de les plantilles, la congelació de la promoció del professorat i de tot el personal. Malgrat tot, en l’última dècada ha millorat la productivitat, la visibilitat, la col·laboració internacional i la competitivitat, segons el nou informe sobre l’R+D+I universitària elaborat per l’observatori IUNE (Actividad investigadora a la Universitat Espanyola). L’observatori de l’Aliança 4U, composta per les universitats Autònoma de Barcelona, ​​Autònoma de Madrid, Carlos III de Madrid (UC3M) i Pompeu Fabra ha presentat l’últim informe sobre l’activitat investigadora del sistema universitari espanyol durant l’última dècada.

    IUNE analitza a través de 47 indicadors la informació de les 74 universitats espanyoles públiques i privades des de l’any 2005 al 2014, un període d’enorme transcendència en l’activitat científica del sistema universitari.

    «L’efecte de la crisi sobre les universitats està sent especialment greu, ja que a la gran pèrdua de recursos econòmics, amb les retallades en els seus pressupostos, cal afegir-hi la paralització en la renovació de les plantilles universitàries, la congelació de la promoció del professorat i de tot el personal de la universitat «, comenta Elías Sanz Casado, coordinador de l’observatori IUNE i catedràtic de la UC3M.

    Pèrdua de recursos en el sistema científic

    Segons les conclusions d’aquest informe, durant aquests anys s’ha produït una important pèrdua de recursos en el sistema científic universitari espanyol. En concret, el finançament per investigador ha disminuït un 6,7% en els últims anys (de 112.240 € el 2008 a 104.890 € el 2014) i l’evolució de les despeses corrents de les universitats ha caigut gairebé un 8% el 2014 respecte a 2010.

    No obstant això, també s’ha produït una forta reacció a la universitat espanyola, que està responent de manera exemplar segons molts dels indicadors analitzats. En concret, ha millorat els seus valors en productivitat, visibilitat, col·laboració internacional, competitivitat o la seva participació en projectes científics de la Unió Europea, per exemple.

    En l’última dècada, la producció científica de les universitats a Web of Science -una de les principals bases de dades de producció científica mundial-gairebé s’ha duplicat, des 26.124 publicacions en 2.005-51.301 el 2014 (un 96,7% més) .

    En conseqüència, s’observa un fort increment en la productivitat científica del professorat universitari, que han passat de publicar de mitjana 0,45 articles científics per professor el 2005 a 0,81 el 2014. A més, també ha crescut la visibilitat d’aquestes investigacions, ja que les publicacions en el primer quartil (on es troben les millors revistes científiques) van arribar a representar el 53,23% del total d’articles científics publicats pels professors universitaris en 2014.

    Per comunitats autònomes, la major producció científica la manté Catalunya (amb 100.313 publicacions en el decenni, un 22,72% del total de publicacions d’universitats) mentre que Madrid ocupa la segona posició (amb 78.032 publicacions, un 17,67% del total). Andalusia ocupa el tercer lloc (amb 60.806 publicacions, el 13,77%), per davant de la Comunitat Valenciana (49.994 publicacions, un 11,32% del contribució al SUE). Galícia i País Basc, malgrat la seva menor grandària, han evidenciat un important creixement en l’última dècada.

    Pel que fa a la cooperació científica amb altres institucions, destaca l’important increment que es produeix en la col·laboració internacional, sent Estats Units el país més atractiu per a les universitats espanyoles, seguit del Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. A més, la col·laboració entre autors també millora i experimenta un gran creixement al llarg del decenni.

    Innovació i obtenció de fons

    Pel que fa a l’activitat innovadora, entre 2004 i 2014 s’han concedit a les universitats 4.153 patents, el que representa una taxa del creixement del 136,4%. La creació d’empreses derivades promogudes per universitats va tenir un comportament diferent, ja que es va mostrar molt irregular durant tot el decenni: mentre que 2013 va ser el millor any, amb 127 noves empreses d’aquest tipus, 2014 va ser l’any en què menys se’n van crear (amb 89).

    A l’hora d’aconseguir finançament a través de convocatòries competitives, les universitats espanyoles han experimentat una doble tendència: d’una banda, han disminuït progressivament la seva participació en els plans nacionals i estatals de recerca (degut tant al retard sofert per aquestes convocatòries com al seu menor finançament); per altra banda, han augmentat la seva participació des de 2009 en els projectes científics europeus del Programa Marc i d’Horizon 2020.

    Igual que en edicions anteriors, l’Observatori IUNE manté la possibilitat d’obtenir informació desagregada per cadascuna de les universitats públiques i privades. Per obtenir totes les dades que analitza utilitza fonts d’informació oficials, com l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD), el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO), l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i el Centre per al Desenvolupament Industrial (CDTI).

  • Comín fulmina el projecte de dades sanitàries VISC+ que va impulsar Boi Ruiz

    Toni Comín enterra un dels projectes estrella del seu antecessor a la conselleria de Salut, Boi Ruiz: el projecte VISC+, de reutilització de dades personals per a fins d’investigació, en altres paraules, el Big Data sanitari català. En una interpelació parlamentària, Comín ha afirmat que el VISC+ de la passada legislatura ja «no existeix» i que Salut impulsarà entre finals de juny i principis de juliol una jornada participativa sobre el Big Data que segons el conseller «ha de servir per debatre i reforçar el consens» de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries dels catalans.

    La retirada del projecte VISC+ era una de les reclamacions de la CUP durant el periode de negociacions per la investidura i de la present legislatura. El VISC+ també tenia opositors des dels seus inicis entre la comunitat científica. L’encàrrec del VISC+ es remunta al 2014, moment en el qual tot i la intenció del Departament de Salut es va aconseguir aturar la seva publicació gràcies a les protestes que va generar en l’oposició i els col·lectius que defensen la sanitat pública.

    La voluntat inicial de Ruiz era adjudicar la gestió de les dades a través d’un concurs públic que rondaria els 20 milions d’euros. Finalment només es van cedir dades anònimes a nou centres de recerca i assistencials públics mitjançant la signatura de convenis de cessió d’informació.

    Comín ha explicat que en les jornades hi participaran centres de recerca, associacions de pacients i usuaris, investigadors, agents socials, societats científiques, experts en bioètica, experts en seguretat de dades, universitats, col·legis professionals, partits polítics i mitjans de comunicació, entre d’altres actors.

    El conseller de Salut ha fet una defensa del gran potencial que suposa el big data per la recerca en salut i ha afirmat que «cap país del món hi vol renunciar». «Estem parlant de la solidaritat de pacient a pacient, de cedir lliure i voluntàriament les dades de la història clínica per tal que en un futur aquestes dades serveixen per curar altres ciutadans», ha afegit.

  • La investigació en el camp de la bioètica, un camp per explorar

    La bioètica engloba totes aquelles qüestions que reflexionen sobre la vessant ètica de diversos temes relacionats amb el món de la salut. L’ètica en el món de la ciència i la medicina planteja el debat sobre qüestions rellevants pel dia a dia dels ciutadans. La subrogació femenina, l’eutanàsia, la donació d’òrgans, la relació amb el pacient, els assajos clínics, són alguns dels temes sobre els quals la bioètica reflexiona.

    Amb aquesta idea i amb l’objectiu de promocionar la investigació bioètica, la Fundació Víctor Grífols i Lucas convoca sis beques dotades amb 5.000 euros cadascuna que aniran destinades a finançar diversos projectes de recerca bioètica. Es valoren aquells projectes que vulguin desenvolupar un tema relacionat amb la bioètica i la seva aplicació pràctica.

    Tots aquells que vulguin participar-hi poden presentar el seu projecte fins al 31 de maig, i el jurat farà publica la seva decisió durant la primera quinzena d’octubre.

    En l’edició anterior es van premiar sis projectes que tractaven diverses temàtiques entre elles, el tractament en hospitals dels pacients crònics, la protecció jurídica de les persones intersexuals, el tema de les patents biotecnològiques o la no vacunació.

  • 19 infants continuen ingressats amb afectació neurològica per enterovirus

    Segons ha informat el Departament de Salut aquest dimarts 19 infants continuen ingressats amb afectació neurològica a diferents hospitals de Catalunya per l’enterovirus, un gènere de virus que inclou més de 100 serotips diferents i que són comuns en la població infantil. Dels ingressats, quatre es troben a la Unitat de Cures Intensives (UCI). Des del primer cas detectat al febrer fins ara s’han registrat fins a 60 casos, la gran majoria dels quals «evolucionen favorablement» segons la Conselleria. Com ja va informar diumenge Salut, de moment des de divendres passat no s’ha confirmat cap nou cas però tampoc no es descarta que pugui haver-ne més.

    D’altra banda, des de dimecres passat -quan l’alerta ja s’havia fet pública- i fins aquest dimarts al matí s’han comptabilitzat fins a 834 trucades al telèfon 061, a CatSalut Respon, per consultes relacionades amb l’enterovirus. Les peticions més habituals són sobre la simptomatologia, les mesures preventives i els mecanismes de contagi d’aquesta tipologia de virus. Durant el cap de setmana les urgències pediàtriques als hospitals catalans van augmentar entre un 30 i un 50%.

    En qualsevol cas Salut insisteix a recordar que es reforcin les mesures higièniques com rentar-se freqüentment les mans amb aigua i sabó o solucions alcohòliques, especialment després d’anar al lavabo i canviar bolquers; tapar-se la boca i el nas amb un mocador d’un sol ús en cas d’esternut, o bé amb la part interna del colze però mai amb les mans, ja que és la via de contagi de virus a d’altres persones. Respecte a acudir al pediatre, Salut recomana fer-ho quan els nens presentin els símptomes que
    s’associen a l’afectació neurològica en el context de la infecció: tremolors, sacsejades, debilitat, dificultat per empassar o somnolència molt marcada, generalment acompanyat de febre.

    Amb tot, majoritàriament els enterovirus produeixen quadres lleus i autolimitats i la simptomatologia inclou febre, secreció nasal, esternuts, tos, erupcions a la pell, butllofes a la boca i/o malestar general i dolors musculars. En aquests casos concrets però s’han observat quadres neurològics.

  • El TSJC reconeix la plena legalitat del conveni català de la sanitat concertada

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El conveni de la sanitat concertada de Catalunya ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest organisme ha desestimat la demanda de Metges de Catalunya –a la qual es van adherir CATAC-CTSC, FAPIC, SAE i USOC- per impugnar l’acord col·lectiu amb les entitats integrants de la sanitat concertada de la xarxa d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Per tant, el tribunal reconeix la plena vigència del pacte signat el passat 28 de maig de 2015 pels sindicats CCOO, UGT i SATSE, i les patronals UCH, CAPSS i ACES. El conveni, que regula les condicions de treball de gairebé 50.000 treballadors i treballadores del sector a Catalunya, està en vigor des d’inicis d’estiu i tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2016.

    En la seva demanda, el sindicat Metges de Catalunya demanava la nul·litat de tot el conveni. Entre d’altres, al·legava que s’havia vulnerat la seva llibertat sindical perquè no havia estat convocat a la reunió celebrada el maig del 2015 per a la redacció de l’articulat. La sentència assenyala que aquest sindicat “tenia coneixement de la reunió i no va sol·licitar participar en ella perquè prèviament havia manifestat el seu rebuig a la proposta mediadora, de manera que no es pot afirmar que fos exclòs”, afirma la UGT de Catalunya en una nota feta pública.

    El sindicat de tradició socialista explica que va signar el conveni perquè considera que recupera l’essència de l’extint conveni de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) i inclou les principals reivindicacions del sector: l’àmbit d’aplicació engloba les activitats hospitalària (antiga XHUP), primària, sociosanitària i salut mental del sector concertat; i arrenca a la patronal el compromís de fer repercutir l’augment del 3,6% de les tarifes directament en les retribucions dels treballadors i les treballadores. De fet, un dels punts que va permetre desencallar les negociacions i obtenir la signatura dels sindicats va ser precisament aquest ja que els treballadors recuperaven els nivells salarials del 2008, que tenien amb el VII conveni de la XHUP i suposava un augment del 5%.

    La negociació del conveni es va emmarcar en un moment de tensió entre treballadors i les patronals. Les empreses del sector sanitari, que tenen gairebé com a únic client l’administració de la Generalitat van aplicar en el moment més cru de la crisi una retallada directa del 5% dels salaris, coincident amb la que el Govern català va fer als seus treballadors. L’acció va causar una forta repulsa perquè els empleats i els sindicats que els representen consideraven que tot i tenir una dependència de l’administració no els havia de ser aplicada la rebaixa, cosa que va suposar que es presentessin denúncies judicials, algunes de les quals fallades en favor de les posicions sindicals.

    Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya va considerar en el seu moment que el conveni signat per la resta de sindicats i les patronals no incorporava cap de les reivindicacions i mesures plantejades pels representants del col·lectiu mèdic. Segons va explicar a Catalunya Plural en aquell moment el vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart, “el redactat ignora que el preu de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al preu de l’hora ordinària” També exigien que el CatSalut fos part de la mesa negociadora i que les condicions retributives fossin, com a mínim, les mateixes establertes en el VII Conveni de la XHUP i es regulessin les jornades i descansos del personal sanitari.

  • Comín destitueix la cúpula del SEM i admet problemes en el nou model de transport sanitari

    El Conseller de Salut, Toni Comín, ha dit aquest dijous al matí, que destituirà la cúpula directiva del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i obrirà un concurs públic per renovar-la. El conseller ha fet aquest anunci durant una compareixença al Parlament de  Catalunya en la que ha avançat els resultats de dos informes encarregats per la conselleria amb l’objectiu d’analitzar el desplegament del nou model de transport sanitari.

    L’anunci també arriba després de què la fiscalia hagi anunciat que investigarà l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport  Sanitari de Catalunya SL, després de la denúncia interposada per la CUP, tot i que el conseller ha dit que no hi tenia res a veure.

    La implementació del nou model de transport sanitari es va començar a fer a finals de 2015, després del concurs públic d’adjudicació del servei. La posada en marxa d’aquest nou model, caracteritzat pel desplegament dels nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR), ha sigut polèmic des d’un començament.

    Segons ha revelat el conseller, els resultats preliminars mostren que l’objectiu d’optimitzar recursos que es perseguia no ha estat del tot satisfactori. Els vehicles VIR, preparats per atendre al pacient “in situ” sense necessitat de traslladar-lo no han tingut l’efecte esperat. En un 30% dels desplaçaments s’ha hagut d’hospitalitzar el pacient de totes formes. A més, en molts casos ha sigut necessari desplaçar dos vehicles, això demostra que “no s’està complint l’objectiu d’estalviar recursos”, ha comentat el conseller.

    Per això Comín ha assegurat que vol iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’hauran de fer “ajustos” al model implantat.

  • La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies

    La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL (TSC), propietat de la família italiana Bonomi, i una de les empreses que es va fer amb l’adjudicació del servei el 2015.

    La fiscalia, que ha encarregat la investigació a la Policia Nacional, vol que s’analitzin els expedients d’adjudicació per comprovar si es va cometre alguna irregularitat, segons informava l’Agència Efe. La CUP havia interposat una denúncia a la fiscalia demanant aquesta investigació, ja que tenien sospites de què s’hagués comès alguna pràctica il·lícita.

    Transport Sanitari de Catalunya va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat, per un valor de 2.556.000 euros. Segons la CUP l’oferta que va fer aquesta empresa era “manifestament incompleta”. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Públic Sant Joan de Deu.

    Com explicava Ramon Serna, membre del grup de treball de la CUP, en un article a El Diari de la Sanitat, un cop l’empresa es va fer amb l’adjudicació del servei va regalar una UCI pediàtrica i una area adaptada de jocs infantils a l’hospital Sant Joan de Déu. Aquests fets són els que estan al centre de la denúncia que va interposar el partit a la fiscalia. En l’article Serna explica les sospites que porten a la CUP a presentar aquesta denúncia.

  • El Barnaclínic no tancarà però una comissió revisarà el seu model

    “No està damunt de la taula tancar el Barnaclínic, sinó revisar el model”, ha dit aquest dimarts Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, segons recull l’agencia Europa Press.

    Campistol ha anunciat, juntament amb Antoni Castells, el director mèdic del Clínic durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020, que han creat, per encàrrec de la conselleria de Salut, una comissió amb professionals interns i externs per revisar el model de Barnaclínic, l’ala privada de l’hospital. Campistol també ha explicat, segons recull Europa Press, que en aquesta comissió hi participarà la direcció de Barnaclínic i que s’estudiarà també, si traslladar o no el centre.

    El director del Clínic ha assegurat que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que recapten gràcies al lloguer d’espais poden comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. “És bo i positiu, encara que hi ha algun element que grinyola”, ha dit. Segons Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2006 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Fa unes setmanes fonts consultades per aquest diari asseguraven que el Clínic estava estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de la clínica privada. L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez.

    Assumir l’activitat del Sagrat Cor          

    A més d’anunciar la revisió del model de Barnaclínic Campistol ha parlat també aquest matí sobre la possibilitat d’assumir l’activitat que es fa a la Clínica Sagrat Cor. Campistol ha dit que estan “molt apretats” i que per tant és molt difícil, si no impossible, assumir l’activitat que fa ara el Sagrat Cor.

    La Clínica Sagrat Cor és un dels tres centres privats amb afany de lucre que el conseller Toni Comín va prometre que trauria de la xarxa pública. De moment però no ha dit què passarà amb els pacients de la xarxa pública que són derivats a aquest centre.

    Els altres dos centres, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, ja han quedat fora de la xarxa pública, tot i que seguiran assumint pacients fins a la finalització dels contractes amb el CatSalut.

  • El brot de gastroenteritis per aigua envasada «tanca» amb més de 4.000 afectats

    Salut dóna per tancat el brot de gastroenteritis transmès per consum d’aigua envasada després que des del dia 18 no s’hagi notificat cap cas nou. En total el brot ha afectat més de 4.000 persones -a data 25 d’abril n’hi ha 4.136- de 381 empreses en diferents municipis de les demarcacions de Tarragona i Barcelona, dels quals prop de la meitat han estat a la capital catalana, notificats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    Segons ha explicat aquest dilluns el secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix,el brot es pot donar per tancat ja que aquest tipus de virus s’incuba entre 12 i 48 hores -el primer cas notificat va ser l’11 d’abril i el darrer el dia 18-. Segons les dades que ha recollit el Departament actualment no hi ha cap hospitalitzat però durant el brot sis persones van requerir assistència hospitalària.

    Tot i que els serveis de salut Pública de Catalunya continuen treballant en permanent coordinació amb els seus homòlegs andorrans en la investigació epidemiològica per determinar les possibles causes del brot, la possible font de transmissió seria aigua de deu envasada a Andorra. Les analítiques d’aigua fetes per la Universitat de barcelona i l’Agència de Salut Pública de Catalunya han identificat la presència de Norovirus. Segons informació publicada per l’ASPB, els virus del gènere Norovirus són la principal causa de gastroenteritis infeccioses en humans i l’únic reservori és l’ésser humà, pel que segons Guix l’origen del brot ha hagut de ser «contaminació fecal humana».

    Segons l’ASPB, la principal via de transmissió és pel contacte directe amb una persona infectada (contacte de mans o inhalació d’aerosols) però també s’ha de considerar la transmissió indirecte a través del consum d’aliments o aigua contaminats. En el cas d’aigua envasada, però, la presència d’aquest virus és excepcional ja que es tracta de la primera vegada a la història que es troba presència d’aquest virus en aigua envasada i, a més, en uns nivells elevats: entre 1.000 i 10.000.