Centenars de treballadores i treballadors de la neteja en l’àmbit sanitari s’han concentrat a les portes dels establiments on presten servei per protestar perquè la Generalitat no els ha tingut en compte a l’hora de reconèixer una compensació econòmica, com ha fet en altres grups laborals. Els operaris de la neteja a la sanitat van ser qualificats de personal essencial en el punt àlgid de la pandèmia però han quedat exclosos de reconeixement oficial i també econòmic.
Eloïsa Valenzuela és la secretària del sector de neteja de la UGT de Catalunya. Afirma que les concentracions van més enllà d’una protesta puntual: «estem en un procés que tindrà més recorregut», afirma. Ho fa recordant que entre els treballadors de la neteja que presten el seu servei a la sanitat, unes 3000 persones aproximadament, la majoria dones, el percentatge d’infeccions va arribar al 30%, curiosament una taxa molt similar a la de treballadors sanitaris. Però afirma també que en la lluita contra la pandèmia hi han treballat en primera fila moltes més persones de l’àmbit de la neteja: “gairebé ningú en parla però cal recordar les treballadores i treballadors del Centres d’Atenció Primària (CAP) i especialment les persones que han fet la neteja en les residències de la tercera edat, això ens situaria en un nombre molt més alt del que es parla ara”, assegura.
Protesta i servei
Per aquests motius, UGT i CCOO han cridat a concentrar-se als treballadors i treballadores de la neteja que presten el seu servei en els establiments sanitaris. Ho han fet aprofitant el temps que tenen per fer l’entrepà als matins perquè no han volgut afluixar la tensió, que continuen mantenint per fer que els punts d’atenció al públic de la sanitat siguin segurs.
Les concentracions han estat especialment vistoses a les portes dels hospitals i CAP per reivindicar i exigir el pagament, a les persones que fan la neteja, de la gratificació anunciada per al personal sanitari i sociosanitari, i per sol·licitar l’abonament del plus de perillositat establert al conveni col·lectiu de la neteja davant les habituals situacions de risc i perillositat que pateix el col·lectiu.
Eloïsa Valenzuela explicava: “ara ningú en parla, però ni els metges entraven en les cambres d’hospital si abans no hi havia passat el personal de la neteja a garantir la seguretat contra la COVID. Van fer doblar torns perquè les netejadores eren personal essencial, però ara ja se n’han oblidat d’això”.
A tot això se suma la llarga lluita que en alguns casos s’ha lliurat perquè, a l’inici de la crisi, moltes treballadores no tenien equips de protecció individual que els permetés operar minimitzant el risc.
«Això que han anunciat és innecessari, és una ‘pagueta’ ridícula i classista. La fórmula anunciada discrimina segons categories, és impròpia i no satisfà la reivindicació dels treballadors de la sanitat». Així opinava Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa de l’Hospital del mar, un dels llocs on a finals d’abril va començar el moviment en favor de la recuperació del 5% que es va retallar als sanitaris fa 10 anys.
Curiosament, just abans que la consellera anunciés amb tota solemnitat la concessió de la compensació, a les portes de diverses instal·lacions hospitalàries es produïen, una setmana més, concentracions de sanitaris reclamant no només la recuperació del salari que els va ser retallat fa deu anys de manera unilateral, sinó tot un seguit de reivindicacions molt sentides pels treballadors del sector i també per bona part de l’opinió pública.
Els sanitaris han recordat els treballadors de Nissan en la seva protesta foto: comitè Hospital del Mar
Sanitat pública i universal
Els sanitaris es mobilitzen en favor de la sanitat pública. Estan, doncs, contra un model privatitzat o semi privatitzat. També reclamen una sanitat universal. «No es diu gaire, però hi ha col·lectius de persones que en funció de la seva situació administrativa no tenen accés a alguns serveis sanitaris», diu Tarragó. Reclama també un fort increment de les dotacions econòmiques i humanes, de l’ordre del 25% de la despesa sanitària, en favor de l’atenció primària i que, com a filosofia, la sanitat se centri en els determinants socials, afirma.
En el curt termini Tarragó recorda que els sanitaris reclamen també la recuperació de les pagues extres, que els van ser manllevades; que els Equips de Protecció Individual (EPIS) estiguin fixats segons les necessitats objectives i que «els protocols no variïn segons hi hagi o no hi hagi disposició de materials en cada moment».
Curiosament, mentre s’ha fet l’anunci de la despesa de 140 milions en compensar els sanitaris, en diversos centres es feien concentracions reclamant genèricament la recuperació del 5% del salari. Aquestes accions, que van començar en un nucli inicial reduït han anat ampliant el seu abast i ara afecten fins i tot col·lectius que tenen una situació especial, com els treballadors de la plataforma del 061, que depèn de l’empresa Ferrovial i que tenen cura de fer una primera tria dels malalts.
Tot i que la plataforma del 5% fa més de dos mesos que funciona, no ha estat contactada per l’administració catalana per obrir un diàleg, segons explica Tarragón.
Altres grups, com el Sindicat de Metges han qualificat l’anunci com una mesura en la bona direcció, tot i reclamar més diàleg.
En la guerra que es lliura a propòsit de l’epidèmia de la Covid-19 hi ha un front on es creuen els interessos sanitari i econòmic. Treballadors de societats vinculades a la sanitat han hagut de mobilitzar-se, protestar i denunciar, per aconseguir que les empreses assumeixin la neteja de la roba de feina dels seus operaris. Davant d’això, el risc d’endur-se l’epidèmia a casa, d’encomanar familiars i persones vulnerables ha encès els ànims de persones que en les seves jornades laborals es jugaven la vida per salaris que la majoria de les vegades no arriben ni a mileuristes.
La pugna esclatava en el moment àlgid de l’epidèmia. Les treballadores i els treballadors de l’àmbit de les residències d’ancians reclamaven que les empreses rentessin la seva roba de feina. En un sector amb una gran varietat de societats, hi ha de tot. Algunes companyies de sempre han rentat la roba dels seus treballadors. Però en altres el costum era rentar els uniformes a casa. Ja abans de l’aparició de l’epidèmia a les residències es registraven alguns brots contagiosos entre treballadors, que, com quedaven en l’àmbit intern, no causaven enrenou. Però ara la por a encomanar-se d’una malaltia greu va fer que hi hagués peticions concretes a les empreses. La resposta en alguns casos, per significatius, ha sobtat. “Hem tingut problemes per fer que la roba dels treballadors es renti a càrrec de les residències”, deia Josep Martínez, del sector de geriatria de CCOO. Aquesta mesura evitaria exportar o importar el virus, però s’ha vist rebutjada per algunes residències, se suposa que per estalviar. “Això ha passat al grup L’Onada, que dirigeix , la portaveu de la patronal Acra”, Cinta Pasqual, destaca. És significatiu ressaltar que Pasqual s’ha distingit per criticar la manca de mitjans, com Equips Individuals de Protecció (EPIS) per a les residències, fet del qual responsabilitza l’administració. Aquesta directiva és a més, vicepresidenta de Foment del Treball, la gran patronal catalana.
Denúncies a ambulàncies
Els treballadors d’ambulàncies també han hagut de lliurar durs encontres amb les empreses per a les quals operen. Igual que la resta de professionals, formen part de la primera línia de lluita contra el coronavirus. Les empreses per a les quals treballen són generalment grans companyies que han guanyat concursos convocats per la Generalitat. Això vol dir que indirectament treballen per al sector públic. Jordi Venanci explicava a aquest mitjà que des de l’inici de la crisi sanitària s’han produït irregularitats. La que té a veure amb el rentatge de la roba té un nom destacat: Ambulàncies Domingo, una societat amb uns 500 treballadors. Davant les peticions no ateses dels treballadors, el comitè d’empresa va denunciar la firma per incompliments en la normativa sobre desinfecció de vehicles, mancances del mateix tipus en les bases i en relació amb malalts sensibles, i també davant “l’altíssim risc de contagi”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va emetre una resolució que obliga Ambulàncies Domingo perquè, amb caràcter urgent, es responsabilitzi i assumeixi la rentada, descontaminació i en cas necessari la destrucció de la roba de treball. Domingo té adjudicat el transport sanitari urgent i no urgent que donen servei al Catsalut i al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), concretament al Lot L de Barcelona i Montcada i Reixac.
Una denúncia anterior havia aconseguit que el mateix tribunal obligués a adoptar les mateixes mesures a altres empreses de transport mèdic, com són TSC i les Unions Temporals d’Empreses (UTE) TSC-La Pau, TSC-MA i la UTE Barcelona.
El 6 de maig el sector d’ambulàncies de CCOO tornava a denunciar que “l’empresa Domingo, S.A.U. segueix obligant a les seves treballadores i treballadors a emportar-se la roba de treball i EPIs (equips de protecció individual) als seus domicilis perquè la rentin i la desinfectin, en contra de l’estimat per part del Jutjat Social número 32 de Barcelona“.
La situació de desobediència d’aquesta empresa es manté, segons Jordi Venanci del sector d’ambulàncies de CCOO. En data 12 de maig aquest responsable afirmava que l’empresa, tot i que l’auto judicial insta que els treballadors no s’enduguin la roba i els Epis a casa per rentar-los, l’empresa no prohibeix l’esmentada pràctica.
El 65% dels metges s’enduen la roba a casa
Les metgesses i els metges no es deslliuren d’haver de rentar-se la roba a casa, tot i que és evident que en molts casos tenen contacte directe amb la Covid-19. El sindicat Metges de Catalunya (MC), feia pública una enquesta que revela que el 65% dels facultatius dels centres d’atenció primària (CAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’emporta la roba sanitària bàsica, coneguda com a pijama, al seu domicili particular per garantir la neteja i la desinfecció durant la pandèmia del coronavirus. El sindicat denuncia que l’escassetat de recanvis i la freqüència insuficient de rentat del servei de bugaderia dels ambulatoris provoca que la majoria dels professionals optin per endur-se la roba casa i assegurar d’aquesta manera que comencen cada jornada de treball amb l’uniforme degudament higienitzat. Aquest cop seria l’Administració pública la responsable d’incomplir les normes de seguretat.
Els metges i les metgesses, igual com la resta de professionals de primera línia, consideren que “El recanvi ha de ser diari i s’ha d’assegurar que el rentat es produeixi en les condicions que s’han demostrat eficaces per eliminar la presència del virus”, segons MC, que recorda que per mantenir sota control la transmissió del coronavirus cal minimitzar les possibilitats de contagi dels metges i infermeres “a la mínima expressió”.
Cada dia moren, encara avui, 25 persones en residències de la tercera edat a Catalunya. Per això, diverses entitats, entre les quals hi ha la coordinadora 5+1, que agrupa familiars de persones internes; la plataforma en defensa dels serveis públics i Marea blanca han posat en marxa una campanya sota el lema: “cap més mort evitable ja”. Dins d’aquesta iniciativa hi ha la presentació de la denúncia a fiscalia feta per 95 persones, on es detallen irregularitats, que poden haver costat vides, en onze residències i es demana també que s’investiguin les 1073 residències de gent gran que hi ha a Catalunya.
En la presentació de la campanya, el sindicat Comissions de Base (CoBas) ha anat un pas més enllà amb l’anunci de la presentació d’una querella criminal vinculada amb les irregularitats que han provocat la mort de persones grans en geriàtrics a Catalunya.
En una roda de premsa telemàtica en la qual han participat: María José Carcelén, de la coordinadora 5+1; Elba Tenorio, de la plataforma en defensa dels serveis públics: Concep Miró, de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Israel Álvarez, de CoBas, s’ha denunciat la situació que afecta el món de les residències a Catalunya, marcada per la falta de control de l’administració i l’especulació de grans grups econòmics locals i multinacionals. Aquesta conjunció ha suposat la degradació del servei a la gent gran i també la penositat de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores que els donen servei.
Querella criminal de CoBas contra Chakir i Vergés
Carcelén ha explicat els motius de la demanda perquè fiscalia investigui. Ha recordat que van reclamar el març passat que es trobessin espais nets fora de les residències per tractar els afectats o sospitosos d’infecció per Covid-19 i que els casos més greus es derivessin als hospitals. Per als treballadors ja, a l’inici de la pandèmia van reclamar a la Generalitat que els fossin facilitats Equips de Protecció Individual (EPI) i es fessin proves tant als residents com als treballadors de les residències. En aquest sentit la denúncia tracta de saber perquè no es van dur molts dels malalts als hospitals. Si hi va haver alguna instrucció per no fer-ho o si des dels hospitals es va rebutjar atendre persones que “molts cops, i tenim proves, arribaven a la sanitat deshidratats i desnodrits”, segons Carceller.
Morir de tristesa
En la situació actual, Carceller ha demanat que es facin test als familiars de residents geriàtrics perquè almenys una persona pugui entrar a les residències i així evitar que “els que no han mort pel coronavirus se’ns morin de tristesa”. I si no hi ha test la responsable del familiars d’internats demana que es facilitin EPI perquè amb totes les garanties es puguin visitar els seus parents, almenys una persona per família. També ha reclamat Carcelén informació sobre els tests que segons la Generalitat s’han fet a les residències, uns 11.000.
Més dur ha estat Israel Álvarez, treballador d’una residència i sindicalista. Ha afirmat que el seu sindicat, CoBas, prepara una querella criminal, perquè “ja l’any passat vam enviar informació a la fiscalia i ni ens ha cridat per fer cap comprovació”.
En aquest cas l’acció penal ha estat assessorada per un lletrat i un membre del Cos Nacional de Policia (CNP). Es concreta en tres residències. Els fets que ha relatat van des de la negativa a derivar malalts a hospitals, acte que ha vinculat amb la mútua, Mutuam que fins a aquesta crisi tenia adjudicat el tractament sanitari a les residències, fins a falta de personal per assistir malalts, documentada amb gravacions. En aquest sentit ha indicat que en una residència de Barcelona on es va detenir un treballador per agredir sexualment una resident, la direcció va acomiadar la infermera que ho va denunciar, “i sort que es va instal·lar una càmera que ho va gravar tot”, ha manifestat Álvarez. Aquest treballador ha avançat que la querella es dirigirà contra el conseller de treball, Chakir el Homrani; la consellera de Salut, Alba Vergés i Laura Pelay, secretaria general de Salut.
Crítica a fiscalia
La querella, segons Álvarez, també responsabilitza empreses, com la constructora Sacyr, que quan es va fer càrrec de la gestió d’una de les residències va aturar la neteja de la roba dels treballadors “cosa que suposa risc biològic”, ha dit.
Sobre les morts a les residències, Israel ha recordat que almenys a Barcelona les morts a les instal·lacions geriàtriques s’han de documentar durant cinc anys. “Així que es pot comparar el que passava i el que ha passat aquest any”.
Per la seva banda, Elba Tenorio ha fet una crítica de fons a la privatització tant de residències com de la seva gestió: “Si una residència pública passa a ser gestionada privadament, s’acaba el servei públic”, ha dit. Ha criticat que Catalunya tingui 35.000 places residencials privades i només 10.000 places públiques i que a l’àrea metropolitana hi hagi 25.000 “places mercantilitzades, en mans de fons voltor, empreses de la construcció, societats com Eulen i Sacyr i fundacions fosques”.
Tenorio ha tornat a parlar de Mutuam que fins a la crisi darrera era responsable dels serveis sanitaris a les residències. Ha dit, per exemple, que l’entitat, “ha abandonat una residència del grup Ballesol, en plena pandèmia”.
Per la seva banda, Concep Miró, ha parlat de les condicions en què han de fer la seva feina les treballadores i treballadors de geriatria, de les ràtios de malalts per treballador, “que han quedat obsoletes perquè es van fer, el 2010 pensant que els residents tenien una autonomia que no tenen. La majoria ara tenen grau 2 i 3 de dependència”, ha afirmat. També ha assenyalat que en aquesta crisi les minvades plantilles han disminuït dràsticament per les infeccions, fent que el servei caigués en picat. Finalment ha recordat que les treballadores i treballadors de la geriatria fan la seva feina per un salari congelat des de fa deu anys “que no arriba al mileurisme” i ha reclamat fons públics perquè es millori la situació laboral de les treballadores.
La terrible situació que s’ha donat a moltes residències geriàtriques de Catalunya amb la mort de milers d’ancians serà objecte d’una denúncia col·lectiva que preparen familiars de persones ingressades en aquests establiments. La intenció, segons una portaveu, és que s’esclareixin les responsabilitats que es puguin derivar de la investigació.
“Volem que s’investigui el que ha passat en aquesta situació de pandèmia a les 1.073 residències de Catalunya, per això hem lliurat documentació a la fiscalia amb l’esperança que faci una investigació a fons i que els responsables, si n’hi ha, paguin les conseqüències de les seves accions”, afirma María José Carcelén, portaveu de l’associació impulsora de l’acció judicial, la coordinadora 5+1. L’associació té el seu origen en els familiars de 5 residències públiques de Barcelona que tenien cedida la gestió a una empresa privada, concretament una filial de la constructora OHL. Però ara, en la denúncia hi ha documentació recopilada almenys per familiars d’11 residències.
L’any 2016 veient les males condicions d’atenció a les persones residents de les cinc residències, públiques: Alchemika, Bertran i Oriola, Bon Pastor, El Molí i Mossèn Vidal i Aunós, totes elles dependents de la Generalitat de Catalunya, els d’internats familiars van decidir crear una coordinadora per denunciar el deteriorament del servei, fruit de la privatització de la gestió. Al Cinc inicial van afegir el +1 per deixar clar que està oberta a altres incorporacions de familiars. La coordinadora 5+1 va aconseguir el seu objectiu i la Generalitat va retirar la gestió de les instal·lacions denunciades, però això, després de moltes protestes i manifestacions.
La Coordinadora 5+1 a partir de la seva experiència i de rebre centenars de denúncies de situacions irregulars en la seva bústia de correu electrònic: Coordinadoraresidencias@gmail.com ha recopilat la informació amb la qual presentarà una denúncia a Fiscalia perquè investigar les irregularitats que poden haver costat la vida de moltes persones. L’acció judicial la faran unes 90 persones, familiars de residents, però tindrà el suport d’organitzacions de llarga trajectòria en defensa de la salut i els serveis públics, com Marea Blanca i també, entre altres la Plataforma en defensa dels serveis públics, que s va crear un cop es va tombar la llei Aragonès.
María José Carcelén és portaveu de la Coordinadora. Explica que abans del 19 de març, data de proclamació de l’estat d’alarma, «estàvem pendents de la situació. Sabíem el que havia passat a Itàlia i en altres Comunitats Autònomes i volíem evitar les situacions que desgraciadament es van produir».
Previsions que no es complien
El 19 de març un document que formava part en la documentació de la declaració d’alarma incloïa una instrucció que «deixava clar que amb la dotació que tenien les residències el problema del Covid-19 no es podria afrontar», diu Carcelén. «No hi havia a les residències equip mèdic suficient per aturar l’epidèmia, tampoc hi havia suficient personal d’atenció, a més, com les habitacions acostumen a ser dobles, no es podia garantir l’aïllament».
Davant d’aquesta situació la coordinadora es va dirigir una carta a la Generalitat demanant accions contundents per evitar que l’epidèmia entrés en les residències. «Vam demanar que es tanquessin els centres de dia, perquè estava clar que en aquests llocs hi havia molt contacte entre les persones que hi anaven i els residents». També van reclamar que s’evitessin les visites de familiars, perquè podien ser vectors de contagis. Un altre aspecte que la coordinadora va reclamar, sense èxit, va ser que s’evités l’ús massiu de transports sanitaris, perquè podien ser porta d’entrada del coronavirus, «estava clar que en un mateix vehicle es podia haver transportat una persona contagiada i després ser usat per moure persones sanes», explica Carcelén.
Un altre aspecte que van demanar, sense resultats, va ser que els treballadors de les residències tinguessin Equips de Protecció Individual (EPIS) que evitessin les contaminacions. «Pensem que un cop tancades les residències la via d’entrada eren els treballadors, però si no tenien equips de protecció, el contagi arribaria finalment als residents, però els equips i la prevenció, tot i que ho vam demanar, no van arribar», afirma la portaveu.
Mesures contra el desastre
El 23 de març la coordinadora va enviar una nova comunicació a la Generalitat, en ella, a més de manifestar la seva preocupació per la situació dels residents, reclamaven, un altre cop, equipament mèdic per a les residències i sobretot que en cas que es detectessin símptomes entre els residents es fessin les proves adients per esbrinar si estaven contaminats i que els malalts, en primera instància els traguessin de les residències en una mena de pas intermedi per evitar el col·lapse de les instal·lacions mèdiques. I si empitjoraven es duguessin «com en qualsevol altre cas» als hospitals, atesa la situació de salut delicada que acostumen a tenir els ancians a les residències. I en el mateix sentit, si es constataven casos que s’aïllessin residents i treballadors.
Protesta de familiars de residents abans de la crisi del coronavirus foto Coordinadora 5+1
Just quan l’epidèmia estava en el seu moment més àlgid, Carcelén explica que es va donar un fenomen inexplicable: «durant setmanes a les residències no es va fer res. No enviaven cap malalt a l’hospital. Volem pensar que les residències van demanar els trasllats», explica. El fet és que a la fi, centenars de malalts van morir sense assistència sanitària,«una assistència a la qual tenen dret igual com qualsevol altra persona» explica. Altres incògnites que plantegen en la denúncia són el nombre de persones que van morir a les residències mentre no hi havia accés dels familiars i si aquestes morts van ser produïdes pel coronavirus o si podien haver-se evitat amb una cura adient.
La falta d’informació fiable va suposar per aquests familiars de residents una tensió difícil de suportar. «Les mesures que vam demanar a la Generalitat no es van adoptar. Calia actuar amb rapidesa i no es va fer. Tenim clar que les residències no tenien eines per reaccionar, i van arribar a una situació límit». Carcelén afegeix que «les residències, encara que s’equipessin mèdicament, no n’hi havia prou, perquè no es van fer els tests necessaris. Encara que hi hagués un metge i un infermer a les residències, si entra l’epidèmia és difícil reaccionar si no s’envien les persones amb símptomes clars a llocs on els poden intentar curar, primer en espais nets i si cal als hospitals».
María José Carcelén explica que, «difícilment, si a les residències no hi ha personal mèdic, als vespres es poden atendre malalties com al Covid-19. Penseu que en moltes entitats no hi ha mecanismes per fer transfusions endovenoses i moltes persones grans tenen disfagia i no poden prendre líquids. Això explicaria que als hospitals hagin arribat ancians deshidratats i desnodrits».
Intervenció insuficient
En opinió de la coordinadora de familiars d’ancians, la intervenció que ha fet Sanitat en les residències, difícilment resoldrà la situació causada per l’epidèmia. «No n’hi ha prou amb el fet que les residències siguin visitades dos o tres cops per setmana per metges i infermeres dels CAP», afirma. Fins i tot ara, quan sembla que la virulència de la malaltia ha baixat molts graus, «quan obrim la bústia de correu electrònic de l’associació ens trobem una allau de denúncies que molts dies poden afectar 11 o 12 residències», afirmen.
L’associació, que ara representa familiars d’internats de moltes més residències de les que van començar el moviment, es troba que en alguns casos la fiscalia ha iniciat d’ofici investigacions. Això ha passat a Sabadell, i a la Comunitat de Madrid també ha començat a investigar la fiscalia d’aquell territori.
«Volem saber la relació de persones grans des de l’1 de març. Quantes van morir a les residències. Quantes no van poder anar als hospitals i si això es va demanar. I si es va negar el trasllat, qui ho va fer», diu Carcelén, que acaba denunciant: «s’ha produït un tracte discriminatori per raó d’edat, s’ha deixat molta gent sense l’assistència a la qual tenien dret com a qualsevol persona».
El cert és que a Catalunya, segons les dades de la Generalitat han mort per efectes del coronavirus 10.682 persones. En el recompte estatal les víctimes catalanes de la pandèmia sumen 5.270. Sigui un cas o l’altre, el fet és que dos de cada tres defuncions es van produir entre persones grans, la majoria de les quals estava internada en residències. I això bé mereix ser investigat.
Just en el moment en què l’emergència sanitària era més gran, la solidaritat amb els treballadors d’aquest sector es va concretar en aplaudiments a pobles, ciutats i davant dels establiments sanitaris. Els professionals de la salut agraïen el gest sortint també a la porta dels seus llocs de treball. Però aquesta setmana, a més d’aplaudir duen cartells que reclamen que els retornin el 5% del seu salari que els va ser arrabassat fa deu anys i que, tot i que la mesura es va vendre com a transitòria i causada per la crisi, se segueix aplicant, com comproven aquests treballadors cada mes al seu full de salaris.
I no són només els ciutadans els qui mostren el seu agraïment a l’actitud heroica dels treballadors sanitaris, els representants polítics de tots els colors s’han omplert la boca de lloances cap al lliurament professional i humà que han tingut els treballadors de la sanitat catalana. «Va ser veient com des de l’àmbit polític ens feien tants copets a l’esquena i ens ensabonaven tant que un grup de persones que treballem a diversos hospitals de Catalunya vam decidir dur la reivindicació al carrer», ho diu Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa del Parc Salut Mar, de Barcelona.
Farts de sabó
El president del comitè d’empresa de l’Hospital Moisès Broggi qualificava de «vergonya» que es retingui el salari dels treballadors de la sanitat. Al seu torn, Xavier Tarragó, president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar era també contundent: «ja n’estem farts que ens ensabonin, volem fets, un canvi d’actitud respecte a la sanitat, i recuperar el salari és el primer pas».
L’any 2010, en el moment més dur de la crisi, a iniciativa del govern central, es va retallar un 5% els salaris al personal funcionari, entre ells els sanitaris d’aquest àmbit a Catalunya, actualment unes 44.000 persones. De retruc, la Generalitat va decidir també retallar les aportacions que per acte mèdic feia a una segona xarxa que opera per encàrrec del govern de Catalunya i que està formada per un conglomerat d’entitats de tota mena, des de fundacions a organitzacions sense afany de lucre o consorcis locals, llavors aquest sector consorciat duia el nom de Xarxa Hospitalària d’Ús Públic (XHUP) i que ara es diu SISCAT, sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya. La reducció dels ingressos de les empreses hospitalàries es va concretar en una retallada del 5% del salari dels treballadors.
La demanda dels treballadors és clara: que tant el govern estatal com el català, deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a escala estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i suposava l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.
Per tant, els sanitaris que formen part de la xarxa totalment pública tenen també una retallada del 5%, que depèn de les decisions que per a tots els funcionaris adopta el govern central, mentre que el SISCAT depèn de la voluntat de la Generalitat.
A finals de novembre passat es va crear la coordinadora 5%, formada per treballadors de diversos centres, com l’Hospital Clínic, el Parc Salut Mar, l’Hospital Moisès Broggi, l’IAS de Girona, i també l’Hospital de Mataró. L’objectiu era aconseguir un compromís polític de recuperació del 5% del salari dels treballadors de la sanitat concertada a Catalunya. «Vam fer un col·loqui amb totes les forces polítiques i totes ens van donar suport i fins i tot el Parlament va aprovar una moció sobre la precarietat laboral al sector públic –que incloïa la recuperació del 5% del sou dels sanitaris– amb 14 vots a favor (comuns, CUP i PP) i 116 abstencions (Cs, JxCat, ERC i PSC-Units). Ens van dir que al gener es tiraria endavant l’augment i encara esperem», diu Tarragó.
Per aquest mateix motiu es va decidir que aprofitant els actes de suport de la ciutadania, es recordaria el deute que, en el seu cas manté la Generalitat amb els sanitaris. Així s’han fet concentracions de personal als hospitals Clínic, Parc Salut mar, Broggi i IAS de Girona als quals s’ha afegit darrerament el centre de Mataró.
Aplaudir i votar en contra
Junt amb les mobilitzacions, la CUP va presentar una moció al Parlament que reclamava la recuperació del 5% als sanitaris catalans. El diputat Vidal Aragonès va retreure als grups parlamentaris que aturessin el ple per aplaudir els treballadors de la sanitat i després votessin «en contra que puguin recuperar el 5% de les seves retribucions del 2010″.
Per als treballadors que es mobilitzen cada tarda davant dels centres de salut, recuperar el 5% que els va ser retallat seria un símbol d’un canvi d’actitud de la classe política respecte de la sanitat. «Volem que la sanitat es dignifiqui, aquí es destina entre el 4 i el 5% del pressupost, mentre que a Europa la mitjana està en el 7% i a França i Alemanya arriba al 9%», diu Tarragó.
La protesta seguirà, tot i que «estem molt cansats, fem jornades de 12 hores i tenim guàrdies cada dos dies. Però seguirem la protesta i esperem que sigui cada cop més massiva», afirma el representant dels treballadors de l’Hospital del Mar.
La ‘pagueta’ catalana
Les darreres hores des del Govern de la Generalitat s’ha declarat que preveuen destinar 30 milions per compensar l’esforç fet pels sanitaris. Aquest anunci ha estat qualificat per Tarragó de «pagueta» i, segons la seva opinió aniria destinada només a una part dels sanitaris, els que formen part de la plantilla directament pública, cosa que deixaria fora de joc, un altre cop els de la xarxa consorciada. Si el repartiment fos igual per tothom, suposaria un incentiu que no arribaria als 700 euros per treballador.
Mentrestant, el president Macron ha anunciat una compensació extraordinària de 2.000 euros al maig per als sanitaris que han lluitat contra el coronavirus. L’executiu belga ha creat l’anomenat ‘bonus Covid-19’ de 1.450 euros, que rebran els professionals de la salut i també els farmacèutics. I fins i tot el govern de l’hongarès, Viktor Urban, ha manifestat que premiarà els seus treballadors de la salut amb 1.400 euros com a reconeixement de l’esforç fet contra el coronavirus.
En el llistat de treballadors i treballadors que han plantat cara diàriament al coronavirus Covid-19, hi ha professions que molt sovint s’obliden. Potser una és la de les operàries i treballadors que sense falta han assegurat el proveïment d’aliments i productes de primera necessitat als supermercats del país.
Belén Cartagena és treballadora de la cadena de supermercats Lidl. «Faig el què toca, de vegades a caixes, altres cops reposant productes o rellevant alguna companya en altres llocs». A més, és delegada sindical de CCOO en la federació de comerç.
«La primera setmana va ser la més dura», explica. «Ens havíem preparat per tenir molta feina, una cosa com en el període de nadal, però va ser la guerra» diu. El cas va ser que els treballadors del comerç van patir la segona quinzena de març una barreja d’estrès, treball i nervis «amb molta preocupació per la família i per casa», explica.
Les treballadores del comerç mai havien pensat que la seva tasca seria considerada essencial i que haurien d’estar, a un altre nivell, en primera línia de la lluita contra la pandèmia. «Tenim clar que la nostra tasca no és tan arriscada com la de les sanitàries, perquè tractem amb els clients i no directament amb malalts, però el cert és que la situació d’incertesa acaba afectant», afirma aquesta treballadora.
«La primera setmana va ser la més dura», afirma Belén. Ni els treballadors ni l’empresa estàvem preparats per l’allau de clients, per la sensació d’inseguretat i per la manca de material de protecció. «Al principi només teníem guants de plàstic que aprofitàvem de la màquina de tallar pa», diu Cartagena. Així, els primers dies es va improvisar la protecció de treballadors i clients. Ni empresa ni treballadors havien pensat a enfrontar-se a una situació com l’epidèmia. Això va aguditzar la imaginació i la resposta dels treballadors. «Les primeres mascaretes les vam comprar nosaltres», diu. Van ser un parell de companys que, pel seu compte van adquirir mascaretes «de les que una cara és blanca i l’altra blava, i les van repartir entre la resta de treballadors», afirma.
Allau de compradors
Va coincidir que la primera setmana va ser quan la sensació d’inseguretat era més gran i una part de la clientela va acudir massivament als centres comercials. En aquells primers dies l’empresa, una multinacional alemanya, no havia reaccionat encara i feien falta Equips de Protecció Individual (EPIS). Després els productes van arribar fins a cobrir les necessitats. «El primer van ser gels, solucions per netejar les mans de treballadors i clients, mascaretes i fins i tot plaques de vinil per reforçar les mampares que ara serveixen per fixar una distància de seguretat entre usuaris dels supermercats i els treballadors. També s’han aconseguit tires de velcro que serveixen per mantenir les distàncies», diu.
El que habitualment no es feia en les botigues ara és imprescindible: «ens faltava un company perquè estava de vacances, i vam haver d’improvisar mecanismes perquè separar els clients a l’entrada», explica Belén. Aquesta circumstància va fer el treball els dies més crítics estigués marcada per la tensió.
Màxima seguretat
«Als centres treballem amb la màxima seguretat, però no sabem si la persona que tenim al davant pot estar infectada o no, i això ens causa tensió perquè podria passar que, sense voler, ens contaminéssim nosaltres o la nostra família», diu Belén, que recorda que a casa conviu amb els seus pares, que tenen una edat de risc, i amb la seva filla.
Entre les treballadores i els treballadors dels establiments de les empreses de distribució d’aliments i productes de primera necessitat s’han produït moments de certa inquietud. «Hem vist que hi havia algunes persones majors que venien molt sovint a la botiga. Pensàvem que podrien contaminar-se, i que no es prenien la situació amb la seriositat que cal». També en alguna ocasió les treballadores han hagut de cridar l’atenció als clients per no seguir les normes de separació personal o per no dur els guants en l’operativa de comprar. Ara bé, amb el temps aquestes normes han anat sent assumides i ara almenys a la seva empresa no hi ha sensació d’inseguretat, diu aquesta treballadora.
Per sort, en l’entorn de Belén no s’han donat casos de treballadors o treballadores afectats per la Covid-19. «Només un company d’un altre centre va tenir els símptomes, però no sabem si va ser per la feina perquè un altre familiar també tenia alguns dels símptomes», afirma. No obstant això Belén, igual com els seus companys i companyes sent que també ocupa la primera línia en la lluita contra l’epidèmia i intenta assumir aquesta responsabilitat amb la consciència «de què ens juguem la nostra salut i la dels nostres, però que aquesta feina també és essencial».
La desfeta que ha afectat al sector geriàtric a Catalunya, i també a altres llocs de l’Estat, obre un conjunt d’interrogants de cara al ‘dia després’ de la crisi del coronavirus. La falta de material de protecció individual per a treballadors i per a residents és un dels arguments que va repetir Cinta Pasqual, presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), a TV3. Es va queixar llargament del fet que les administracions no aportessin Equips de Protecció Individual (EPIs) als treballadors i tampoc facilitessin proves per detectar els casos d’infecció prematurament.
Els treballadors de les residències geriàtriques qüestionen la primera de les afirmacions de la presidenta de la patronal, que també ostenta la vicepresidència de Foment del Treball. «Una de les obligacions de les empreses és protegir la salut dels seus professionals. De seguida es van acabar les mascaretes, els guants, les bates i altres elements que assegurarien una certa distància amb els possibles malalts», afirma Javi Moreno, secretari del sector de serveis socials de la federació de serveis públics, de la UGT de Catalunya. A més, Moreno admet que la Generalitat tampoc va estar prou atenta a donar resposta a les demandes de material sanitari i de protecció fetes des de les empreses i institucions, que es van veure desbordades per la situació.
La falta de material de protecció en les residències costa d’entendre si es té en compte que el preu que aquestes cobren mensualment per cada resident és de 1.780 euros per als centres que requereixen més atenció, els de grau 3. A aquesta xifra es podrien sumar els costos de serveis afegits, com podologia, perruqueria o medicaments, que es facturen a banda, afirma Josep Maria Martínez, delegat del sector de geriatria de CCOO. Els diners poden procedir de les pensions dels avis, de l’aportació pública vinculada a la llei de la dependència i també dels familiars dels residents, que de vegades renuncien als seus habitatges, amb les hipoteques inverses, per assumir la pressió econòmica.
Dur la infecció a casa
Moreno recorda que, abans de l’aparició de la pandèmia, els treballadors i els sindicats amb presència a les residències van haver de reclamar amb duresa que les empreses es fessin càrrec de rentar la roba de treball dels seus tècnics i operaris: «abans del coronavirus es produïen també casos de contaminació perquè hi ha persones residents amb malalties que es poden encomanar, i quan t’enduus roba a casa bruta de sang o de femta, es poden agafar infeccions inesperades i transmetre-les a la família», afirma. Entre els casos que s’han donat hi ha contaminacions de sarna o marsa.
Un altre aspecte sobre el qual fan èmfasi els treballadors és el de les ràtios, perquè afecta directament a l’atenció als residents. Es tracta, segons la categoria del centre, del nombre d’interns dels quals s’ha de fer càrrec cada treballador en funció de diverses variables, entre altres, la situació de salut dels ancians. La ràtio fixada per la Generalitat és d’un cuidador per cada deu persones usuàries, però els treballadors afirmen que això s’ha incrementat per la falta de personal en una relació que habitualment és 1/12 o 1/15. I si hi ha un company o una companya que emmalalteix, s’arriba a 1/20. Javi Moreno explica gràficament què significa aquesta falta de personal: «segons les ràtios, un treballador, en 12 minuts, ha d’aixecar, dutxar, vestir i donar l’esmorzar a un resident», afirma. Només cal imaginar quina seria la situació amb milers de treballadors fora de joc per la pandèmia.
La càrrega de feina no es compensa amb els salaris. El que cobra de mitjana una persona que treballa al 100% en una residència són 997 euros bruts al mes. Això explica, diuen des d’UGT, perquè quan va esclatar la situació a les residències, la Generalitat va fer una crida per reclutar professionals. Se’n necessitaven uns 8.000 i s’hi van presentar uns 800. A més, els salaris estan congelats des de 2008, segons reconeixen tant les entitats com els sindicats. Això fa que constantment els treballadors del sector geriàtric marxin cap a altres destins, generalment a sanitat, on els salaris són millors i les condicions de feina menys tenses.
A l’equació tenim, doncs, empreses i entitats que cobren prop de 1.800 euros al mes per usuari, que els costos en personal estan molt continguts i que, tanmateix, no hi ha hagut capacitat de reaccionar en una situació excepcional i en la qual la reacció de la Generalitat ha estat com a mínim tardana.
Les dades anteriors no desmenteixen l’infrafinançament que afecta el món residencial. Empreses i sindicats a Catalunya van fer mobilitzacions els anys 2017 i 2019 per reclamar un augment de les tarifes que hauria d’aportar la Generalitat, xifrat en 500 milions d’euros, tot i que en la darrera decisió de Treball, Afers Socials i Famílies es van aconseguir algunes millores. Així, el 7 de novembre de 2019 es publicava una norma autonòmica segons la qual les tarifes a pagar per la Generalitat per als residents de grau 2 (dependència severa) s’igualarien en dos anys a les de grau 3. En concret, l’ordre suposava un increment de l’aportació de la Generalitat del 5,8% corresponent al 2019, cosa que representarà una inversió de 14,2 milions d’euros anuals per part del departament.
Les residències públiques se n’han sortit millor
A Catalunya existeixen 39.936 places residencials que reben finançament públic i que donen cobertura al 8,3% del total de persones majors de 80 anys, segons Treball. Cal dir que, si la Generalitat té una aportació limitada a la llei de la dependència, uns 1.550 milions, l’Estat central ha congelat el finançament des de l’any 2011. A més, tot i que la llei de la dependència estipula que les aportacions han de ser 50% Estat i 50% Generalitat, la realitat és que l’Estat aporta un 12% i el Govern català l’altre 88%.
L’estructura del sector de les residències a Catalunya és complexa. Hi ha un petit sector que és propietat d’administracions públiques i que és gestionat directament. Després hi ha residències que són propietat pública però tenen la gestió delegada a entitats sense ànim de lucre o institucions locals i comarcals. En tercer lloc hi ha residències locals i comarcals que són de propietat privada però tenen consorcis amb la Generalitat, una cosa semblant a les escoles concertades en l’ensenyament. Un quart model són les residències de grandària mitjana o gran que són propietat d’empreses del sector, de constructores o fins i tot de fons voltor i que s’integren en grans corporacions multinacionals i que aspiren a fer guanys. Finalment hi ha residències privades que es financen directament pels usuaris o les seves famílies.
Què fa que el món residencial sigui negoci per a les grans multinacionals i ben just cobreixi despeses per a les petites residències? La clau està en el fet que les primeres limiten els seus serveis a l’essencial mentre que les segones acostumen a assumir serveis afegits que disparen els pressupostos, diuen treballadors del sector.
Entitats petites i privades, les més castigades
Tot i que no hi ha una valoració dels efectes de la pandèmia segons la titularitat de les residències, entre els treballadors del sector de la geriatria hi ha el convenciment que les públiques gestionades directament se n’han sortit millor; tot i que hi ha una excepció a un centre de Santa Coloma, puntualitzen. Una explicació seria que els centres estan millor dotats en l’aspecte sanitari i que els treballadors d’aquests centres cobren més perquè depenen del conveni de personal laboral de la Generalitat o de la institució, local o supralocal, a la qual pertanyin. A igual responsabilitat reben una mitjana de 300 euros mensuals més, i aquí, afirmen els sindicats, les ràtios sí que es compleixen.
Però el sector directament públic només representa un 10% del total a Catalunya. La tipologia de residències on s’ha hagut d’intervenir és bàsicament d’entitats petites, algunes de propietat privada com la Ballús de Valls, o la de Sant Adrià del Besòs. I també n’hi ha de vinculades a entitats comarcals. Però també s’han donat casos en instal·lacions de grans grups, que tenen més de 200 residents, com les de la cadena Domus Vi, a la qual la Generalitat ha intervingut el centre de Premià de Mar, però que té quatre centres més intervinguts per les autoritats de tres autonomies més.
A Espanya hi ha 372.985 places residencials, segons les dades de 2019. D’aquesta xifra 271.696 es troben en centres privats (72,8%) i 101.289 en públics (27,1%). Hi ha unes 87.000 places concertades i una mica més de 35.000 gestionades en concessió. En total, hi ha unes 112.000 places que financen les administracions públiques perquè el servei el presten altres actors. La majoria són empreses, però també hi ha entitats sense ànim de lucre (fundacions, associacions i alguna cooperativa). En definitiva, però, cal recordar que és un sector amb una perspectiva creixent a causa de l’allargament de la vida, tot i el deteriorament dels últims anys.
El 14 d’abril passat una part del contingent laboral de Catalunya tornava a la feina. Els sindicats majoritaris reportaven poques tensions especialment pel que fa a l’exigència de mesures de seguretat. Uns dies més tard aquest diari ha pogut saber que hi ha forats negres en aquesta percepció optimista. El més evident en aquest sentit és el que afecta els treballadors d’ambulàncies de Catalunya. Un sector que, potser, quan el públic surt a aplaudir, no situa entre els herois de la sanitat, i són una peça clau del mecanisme de protecció social.
Un pròleg de la batalla va ser la pugna que es va produir en plena situació d’excepció sanitària quan algunes de les grans empreses del sector van intentar fer Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO), cosa que va tombar el Departament de Treball, prèvia denúncia sindical.
L’11 de març, abans de la declaració d’estat d’alarma, l’agrupació d’ambulàncies de CCOO ja presentava una denúncia a Inspecció de Treball davant l’existència de treballadors malalts, presumptament de Covid-19 a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC) a Girona.
El 14 d’abril, data del retorn a una certa normalitat, l’organisme sindical esmentat presentava també una denúncia d’urgència, també a Inspecció de Treball, contra la direcció de Falck IV, una altra gran concessionària de transport sanitari, per l’incompliment de la llei de prevenció de riscos laborals, «per posar en risc la salut i la seguretat laboral dels seus treballadors sensibles».
Anant uns dies enrere, una altra gran empresa amb concessió pública de transport per al sector sanitari, Ambulàncies Domingo, era també denunciada per incompliments en la normativa sobre desinfecció de vehicles, mancances del mateix tipus en les bases i en relació amb malalts sensibles, i també davant «l’altíssim risc de contagi».
Un responsable sindical explicava que «des que va començar la situació excepcional ha estat una constant la demanda de mesures de protecció er als treballadors i treballadores i usuaris i també de denúncies a Inspecció de les diferents empreses, i per desgràcia la baralla es manté».
Denuncia, resolució
En la brega, més d’un cop el procés es basa en una denúncia dels representants dels treballadors a inspecció i una resolució de l’organisme públic que un o dos dies després obliga l’empresa a fer allò que s’havia demanat abans. Això va passar amb TSC respecte de la petició que es fes càrrec de la neteja de la roba de feina dels treballadors i el subministrament d’Equips de Protecció Individual (EPIS).
Totes aquestes actuacions no han impedit l’alta incidència de la COVID en les plantilles dels treballadors i tècnics d’ambulàncies. L’agrupació de treballadors d’ambulàncies de CCOO ha fet un recull d’aquests danys per empreses concessionàries.
Empresa a empresa
Transport Sanitari de Catalunya SLU ha passat de 15 casos positius de Covid el 321 de març a 34 el 8 d’abril. Els operaris en situació d’aïllament han passat de 0 a 141 en les dates esmentades. Els operaris sensibles amb baixa eren 20 el 8 d’abril i no n’hi havia cap al 31 de març.
L’empresa Falck IV servicios sanitarios, tenia el 31 de març 9 treballadors positius de coronavirus i el 8 d’abril la xifra era de 22. Els operaris aïllats eren a 31 de març 81, entre que el 8 d’abril havien descendit fins a 69. Els operaris sensibles amb baixa eren a 8 d’abril 5.
Ivernon Ambulancias Egara SL tenia el darrer dia de març 2 afectats per coronavirus i el 8 d’abril la xifra era de 8. Els operaris en aïllament eren 14 a 31 de març i 14 a 8 d’abril. Pel que fa a treballadors sensibles amb baixa la incidència ha estat molt creixent en aquesta empresa, passat de 3 a 35.
Ambulancias Domingo SAU tenia 12 treballadors infectats a 31 de març i la mateixa xifra a 8 d’abril, mentre que els operaris en aïllament eren 14 tant el 31 de març com el 8 d’abril.
Finalment el Grup La Pau tenia a 31 de març 5 positius en Covid-19 i el 8 d’abril eren 7. Els operaris en aïllament eren 14 a finals de març i 16 a 8 d’abril. Aquesta cooperativa té també un operari sensible de baixa.
La Generalitat ha anunciat la realització de 27.238 tests tipus PCR a tots els centres de gent gran on almenys s’hagi detectat un cas de Covid-19, que són actualment 604 a Catalunya. Aquesta actuació, que es va començar a fer la setmana passada i es preveu acabar el 8 de maig, forma part del pla d’acció de residències que Salut va anunciar la setmana passada, en el moment en què va assumir competències del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Amb els resultats de les proves es decidirà la separació per àmbits entre els afectats i els sans. En el cas d’instal·lacions on no es pugui fer la segregació per manca d’espai, es faran trasllats cap a altres residències o nous espais habilitats. De fet, la coordinadora de les residències i directora assistencial de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi, ha explicat en roda de premsa que s’han identificat 26 espais amb 1.044 places per a poder reubicar tant a persones infectades com sanes.
Deu residències en situació crítica
L’equip responsable del pla d’urgència sanitària als centres geriàtrics de Catalunya ha detectat una desena de centres residencials que tenen una situació crítica, no només sanitària sinó també de gestió. En tres casos s’ha fet una intervenció directa que ha implicat el canvi d’entitat gestora, en una altra residència s’ha optat per reforçar la direcció i en les altres 6 s’està realitzat una avaluació per part dels equips d’inspecció.
Un dels mecanismes per preservar la salut dels residents que no tenen cap problema és l’autorització a aquells que ho poden assumir de retornar als seus domicilis. Això s’ha fet en 516 casos i també a 285 persones amb discapacitat. A més, s’han fet 480 reubicacions en centres amb els requisits per tenir cura dels interns, ha dit la consellera de Salut, Alba Vergés.
La realització de proves als usuaris i als treballadors dels centres és la clau de volta del pla de recuperació de les residències. De manera immediata s’ha fet també una actuació consistent a dotar de material de protecció i de neteja les residències. S’han lliurat més de 800.000 productes i 500.000 equips de protecció individual (EPIs). També s’han fet un gran esforç per situar equips de suport basats en oxigen en unes 900 instal·lacions geriàtriques amb capacitat per gestionar-lo, ha dit Vergés.
Reforç al personal
En la setmana que fa que Salut és el departament responsable del sector geriàtric de Catalunya, s’han triplicat les actuacions d’atenció primària i s’ha iniciat també un procés per reforçar les plantilles dels geriàtrics, molt delmades per la pandèmia. Així, s’han incorporat, de moment 162 nous professionals i s’han unificat les diverses borses de treball existents (del Servei Català de la Salut, dels serveis socials, dels ajuntaments i de les entitats gestores de residències). Això, tanmateix, no inclou professionals formats que a causa de la llei d’estrangeria no poden optar a aquests llocs de feina. A més, en la roda de premsa s’ha afirmat que s’ha destinat un centenar d’infermeres i infermers a les residències per reforçar-ne l’atenció.
Dins d’aquest pla, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que també «s’han triplicat les visites de l’atenció a centres residencials per augmentar resposta sanitària» i donar suport al personal. Això, però, no s’ha fet d’igual manera en tots els centres. Segons ha detallat el gerent d’Ordenació i Cartera de Serveis Assistencials del departament, Àlex Guarga, hi ha unes 250 residències grans amb capacitat de donar assistència sanitària, aproximadament 600 que necessiten parcialment el suport sanitari de l’atenció primària i 120, les més petites, que en depenen exclusivament.
