Just Deploy It!

Autor: Tomeu Ferrer

  • La plantilla d’ambulàncies de Girona inicia una vaga indefinida contra la retallada salarial

    Els treballadors de Transport Sanitari de Catalunya (TSC), la concessionària d’ambulàncies de la demarcació de Girona i una part del Maresme inicien aquest divendres una vaga indefinida. L’aturada es fa, segons un responsable de CCOO de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC), per evitar que l’empresa apliqui unilateralment canvis en les categories dels treballadors, que els suposarien una reducció salarial que podria arribar als 300 euros mensuals. També es queixen els treballadors que TSC ha aplicat sense negociació canvis en les bases des d’on operen. Això fa que a la rebaixa de salaris se sumi el cost i les incomoditats del trasllat.

    «En el fons el què passa en aquesta empresa repeteix l’esquema que es dóna amb altres casos de concessions de serveis públics a empreses privades», diu Miquel Pérez Bueno, responsable a Girona de la FSC. En una primera etapa, les empreses es presenten al concurs amb una oferta a la baixa. Un cop aconseguida la concessió l’adjudicatària inicia maniobres, diu Bueno, per rebaixar costos. I en el cas del servei d’ambulàncies l’operació implica reduir salaris.

    «El primer que va fer l’empresa va ser intentar canviar de categoria laboral bona part de la plantilla, que supera els 300 treballadors. Aquest canvi suposaria una reducció salarial de fins  als 300 euros», diu Pérez. A més, les actuacions de la direcció de la societat incompleixen, fins i tot, les condicions de les pliques de l’adjudicació, segons fonts laborals. Això va disparar la reacció dels treballadors, que l’agost passat van convocar diverses jornades de vaga, i manifestacions a llocs on TSC hi té un bases importants, com Girona i Malgrat. Els trasllats a bases diferents de les que tenien abans els empleats fa que, per exemple, una persona que treballava a Girona hagi d’anar a a Sant Hilar cada dia.

    TSC, l’empresa adjudicatària del concurs, és propietat d’un fons d’inversió que té com a principal accionista la família Bonomi, propietària també del parc d’atraccions Port Aventura.

    El comitè d’empresa de TSC està format per CCOO, dues organitzacions locals, El Sindi.cat i el Sindicat de Treballadors del Transport Sanitari de Girona (STSG) i UGT.

    En les anteriors aturades els serveis mínims decretats van arribar al 85%. Com passa en altres ocasions el comitè de vaga els ha recorregut, però el veredicte es pot conèixer molts mesos després del conflicte.

    Els treballadors asseguren que, igual com en les anteriors jornades de vaga, les aturades se centraran en el transport programat. Això vol dir que no hi ha intenció d’afectar el transport urgent, que també està afectat pels serveis essencials.

    En la primera tongada de protestes de l’agost, el comitè de vaga va considerar que l’aturada va ser seguida pel 70% dels treballadors que podien seguir-la.
    De cara a la nova convocatòria els treballadors estan molt queixosos del paper fet per la Generalitat en les reunions de conciliació. «Més que buscar un acord el que feia era carregar contra el comitè d’empresa» afirma un conductor d’ambulància.

    Els retrets dels treballadors no es limiten a les seves condicions laborals. Afegeixen que, fruit de la política de l’empresa, els usuaris pateixen problemes com que durant l’agost amb una forta onada de calor alguns vehicles que transportaven persones, generalment ancianes, a fer la diàlisi, no tenien aire condicionat.

    Els xocs entre la direcció de TSC i els treballadors no són nous. La inspecció de treball va aixecar acta a la societat i a una de les seves filials per negar-se a netejar els uniformes dels seus treballadors. En aquella ocasió CGT va denunciar que l’empresa obligava els treballadors a rentar a casa seva la roba de treball.

    El concurs per a l’adjudicació del transport sanitari a Catalunya va ser el més important de l’administració que presidia Artur Mas. En total suposava que les empreses adjudicatàries rebran uns 2.000 milions en deu anys. D’aquesta xifra gairebé la meitat va anar a parar al grup Bonomi.

  • Uralita condemnada a indemnitzar un extreballador que va patir càncer pel seu contacte amb l’amiant

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Nova sentència per la qual es condemna l’empresa Uralita pels danys causats a un treballador a causa de l’incompliment de la normativa en matèria de prevenció per haver estat en contacte amb l’amiant. La contaminació per amiant és un dels problemes més greus en matèria de salut laboral pels seus efectes difícils de concretar.

    El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs interposat en el seu dia per Uralita contra una sentència anterior de la sala del Jutjat Social de Barcelona, que data del 2015. En aquesta sentència es condemnava a abonar 342.142 euros a un extreballador com a indemnització pels danys derivats de la malaltia professional, cosa que implica la ratificació de l’incompliment de la normativa vigent en matèria de prevenció en el cas de l’amiant, segons informa el Col·lectiu Ronda, entitat que ha dut la defensa legal del treballador afectat.

    L’antic treballador que serà indemnitzat havia prestat els seus serveis com a operari, primer com a oficial de fabricació i després com a cap d’equip, entre els anys 1969 i 1992 a la societat Rocalla, en la seva planta de producció de Castelldefels. Aquesta empresa va ser absorbida el 1995 per l’empresa demandada: Uralita. Segons Ronda, el 2013 l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va declarar l’extreballador en incapacitat permanent absoluta per adenocarcinoma de pulmó derivat de la malaltia professional.

    La primera sentència sobre la qual Uralita va presentar recurs declarava la responsabilitat empresarial per la falta de mesures de seguretat i higiene en la manipulació de les fibres de l’amiant per part del treballador. La decisió judicial posava de manifest la relació causal entre la malaltia i l’incompliment de la normativa per a la protecció dels treballadors.

    Normativa aplicable

    Uralita defensava en el seu recurs que la normativa específica en matèria de protecció en els anys en què el treballador va prestar serveis no exigia el compliment de les normes de seguretat diferents de les aplicades. La tesi no va ser acceptada pel TSJC d’acord amb els últims pronunciaments del Tribunal Suprem, refrendant la falta de mesures de seguretat de l’empresa Uralita, “insistint en el fet que tot i que la normativa no estès del tot desenvolupada abans de 1997 això no significa que no haguessin de respectar les normes per controlar la nocivitat de l’amiant i, per tant, per protegir el treballador”.

    L’advocat del Col·lectiu Ronda, Miquel Arenas, afirma al respecte que la sentència “demostra la fermesa amb la qual es va posant de manifest com de nociu ha estat l’amiant i quines han estat les greus conseqüències derivades d’estar en contacte amb un material clarament perjudicial sense que les empreses productores adoptessin mesures de seguretat per pal·liar-ne els efectes ni alertessin els treballadors dels riscos”.

  • Una auxiliar d’infermeria serà indemnitzada després d’encadenar 250 contractes

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El jutjat social número 20 de Barcelona ha condemnat l’Institut Català d’Oncologia a readmetre una auxiliar d’infermeria que va arribar a signar fins a 250 contractes temporals entre els anys 2009 i 2016 i a qui va deixar de contractar quan aquesta comunicar que estava embarassada. A més, l’empresa haurà d’abonar a l’afectada els salaris no percebuts i indemnitzar-la amb 6.000 euros en concepte de danys i perjudicis, segons informa el Col·lectiu Ronda.

    La sentència considera que els contractes eventuals per circumstàncies de la producció no s’ajustaven a llei i que, per tant, sense causa legal de temporalitat, la situació de la treballadora ha de considerar-se indefinida no-fixa. En aquestes circumstàncies, l’acomiadament en situació de gestació sense cap intent d’adaptar el lloc de treball resulta fraudulent i, per tant, nul.

    L’auxiliar d’infermeria va comunicar el 12 d’abril de 2016 a l’empresa que estava en període de gestació. Aquell mateix dia l’Institut Català d’Oncologia donava per finalitzat el contracte d’interinitat que tenia amb la treballadora. Abans aquesta havia firmat fins a 250 acords amb l’entitat que té un concert amb l’Institut Català de la Salut. Des d’aquell moment la demandant no va tornar a ser reclamada per prestar cap tipus de servei al centre tot i que l’empresa manté en vigor un acord amb la plantilla que contempla la possibilitat que les persones incloses a la llista de suplents preferents -com és el cas de l’auxiliar- poden romandre en situació de suspensió temporal en cas que causes degudament acreditades, incloent-hi la maternitat, impedeixin la seva contractació.

    El Jutjat Social entén acreditat que la immensa majoria dels 250 contractes subscrits per l’auxiliar d’infermeria eren d’interinitat, és a dir que tenien la funció de substituir companys i companyes durant la seva absència. En aquest sentit, remarca que també va signar fins a 11 contractes eventuals per circumstàncies de la producció que són, precisament, els que la sentència del jutjat barceloní considera fraudulents com que no s’ha complert el requisit d’acreditar degudament la naturalesa, causes i durada prevista de l’increment de l’activitat que justifiqués la contractació temporal.

    Per tant, afirma Ronda, com que no hi ha causa legal d’interinitat, el veredicte atorga a la treballadora la situació d’indefinida no fixa. Per tant, transforma la pretensió de l’empresa de què el contracte es considerés finalitzat en un acomiadament nul en haver-se vulnerat els drets fonamentals de la treballadora. Això es basa a entendre provat que la comunicació de l’embaràs va ser el motiu de la decisió empresarial. I això sense atendre’s al contingut del pacte existent ni procedir a cap adaptació del seu lloc de treball. Per tot plegat el jutjat ha condemnat l’empresa a indemnitzar la treballadora amb 6.000 euros i a pagar-li els salaris que no ha percebut.

    Nou cop a l’eventualitat

    El Col·lectiu Ronda interpreta que la sentència se suma a moltes altres que han estat dictades contra l’ús fraudulent que l’Administració fa de les figures legals de temporalitat laboral. Això passa especialment des que el setembre passat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés tres resolucions que condemnaven amb total claredat la forma abusiva com les administracions espanyoles han usat la normativa de contractació temporal. Això afecta tant nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals.

  • El Suprem ratifica la condemna a Honeywell per les morts per amiant

    La Sala Social del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs interposat per l’empresa Honeywell Fricción, una empresa que abans es deia Jurid Iberica i que actualment és Federal Mogul, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar a abonar el recàrrec imposat a la pensió de viduïtat de la dona d’un extreballador mort per asbestosi com a conseqüència de l’exposició a l’amiant, segons manifesta el Col·lectiu Ronda, que duu la defensa de l’esmentat col·lectiu d’afectats.
    Es tracta de la setena resolució judicial que condemna en ferm Honeywell per les malalties i morts d’extreballadors exposats a l’amiant a les fàbriques d’El Prat de Llobregat i de la zona Franca de Barcelona, de l’esmentada multinacional que fabrica components d’automòbil i en el seu temps produïa peces per a frens que duien amiant en la seva composició.

    Les morts i patologies que afecten treballadors i familiars de Honeywell van ser el primer impuls per a la creació de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya, entitat amb seu a El Prat de Llobregat que s’ha convertit una de les plataformes més reivindicatives i actives en defensa dels drets de les persones afectades per l’amiant. A l’Estat espanyol no se sap en aquests moments quantes persones estan afectades per l’amiant.

    Des d’abans de 1952 i fins que es va prohibir l’ús de l’asbest, l’amiant va ser prohibit a tot el territori de la UE, aquest producte va estar present en els processos industrials que es desenvolupaven a l’antiga Honeywell, actual Federal Mogul, primer a la planta d’El Prat de Llobregat i, posteriorment a la de la Zona Franca de Barcelona. Durant aquest temps, milers i milers de treballadors van passar pels esmentats centres de treball i va quedar exposats a les fibres de l’amiant sense que l’empresa adoptés les pertinents mesures de seguretat i prevenció per protegir la salut dels seus empleats.

    El Tribunal Suprem fa l’anterior consideració atenent a l’informe de l’Institut Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) de l’any 1977 on es denunciava que a la fàbrica d’El Prat se superava la concentració màxima permesa de pols d’amiant i s’acumulaven tot tipus d’incompliments de la normativa de salut laboral en vigor, incloent en això que no hi havia equips individuals de pro0tecció i de les taquilles dobles, a més de greus mancances en els sistemes de ventilació i extracció.

    A l’any 1982 el mateix organisme constatava que les anomalies denunciades només s’havien esmentat de manera molt parcial i se seguia superant greument la concentració de pols d’amiant, alhora que es posava en evidència el risc per a la salut de les persones que hi treballaven.

    El 1984 el mateix INHST constatava que no s’havien resolt les peticions de millores enviades a l’empresa. No va ser fins a setembre del mateix any que, amb ocasió del trasllat de la fàbrica des d’El Prat de Llobregat fins a La Zona Franca, que Honeywell va encarregar a una empresa externa la realització del control ambiental de les fibres d’amiant i adopta mesures destinades a minimitzar el risc per a la salut humana que suposa la presència en l’ambient de l’amiant.

    El Suprem confirma plenament la sentència dictada abans pel TSJC que condemnava Honeywell Fricción a abonar el recàrrec del 50% sobre la prestació de viduïtat que percep la dona d’un extreballador mort l’any 2011 després que a edat de 84 anys se li reconegués la incapacitat permanent en grau d’absoluta com a conseqüència d’una asbestosi d’origen professional.

    Per a Àlex Tsmenetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representant la vídua, “Honeywell situa  El Prat de Llobregat en primera línia del drama de l’amiant a Catalunya, al costat de localitats ha tristament marcades per l’asbest, com són Cerdanyola i Castelldefels.

  • La crisi i les retallades empitjoren la salut de les dones, segons CCOO

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Les dones pateixen més problemes de salut que els homes. Això passa tant en malalties físiques com mentals. La situació en els últims anys ha empitjorat a Catalunya a causa de la crisi econòmica i les retallades aplicades, que han afectat els col·lectius més dèbils tot plegat explica l’empitjorament de la situació sanitària de les dones, segons l’informe la salut de les dones, elaborat per la secretaria de la dona i de cohesió social de CCOO de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, que se celebra el 28 de maig.

    Per una banda, el treball mostra que les dones pateixen més problemes de salut que els homes. Així, segons l’ESCA 2014, (Enquesta de salut de Catalunya), que analitza els problemes de salut crònics inclosos en una llista de 28 tipologies, seleccionades per l’alta prevalença que aquests mals tenen entre la població o bé perquè generen un consum de recursos importants, el 71% de la població de més de 15 anys (el 70,3% dels homes i el 79,7% de les dones) pateix o ha patit algun dels esmentats 28 trastorns.

    Pel que fa a les malalties, el 34,1% de la població adulta (el 26,4% dels homes i el 41,5% de les dones) pateix o ha patit problemes crònics. El mal d’esquena lumbar o cervical són dos dels trastorns crònics més habituals entre les dones entre els 15 i els 44 anys, mentre que per als homes els trastorns d’aquest tipus ho són les al·lèrgies i el mal d’esquena lumbar o dorsal. Si s’analitza la població entre 45 a 64 anys, per als homes els trastorns més importants són el colesterol elevat i la hipertensió arterial, mentre que per a les dones tornen a ser el mal d’esquena lumbar o cervical. Si es mira les dones d’entre 65 i 74 anys, els dos principals trastorns cònics són l’artrosi, l’artritis o el reumatisme i la hipertensió arterial. Per a la mateixa edat entre els homes els mals crònics més habituals són la hipertensió i el colesterol elevat. A partir dels 75 anys les malures són la hipertensió i les cataractes.

    Pel que fa a la salut mental, la població de 15 anys i més amb risc de patir alguna mena de trastorn d’aquest tipus afecta més a les dones que als homes en tots els grups d’edat.

    Per extracció social, les dones de classes desfavorides són les que demanen menys atenció mèdica. Si es mira la mitjana, el 4,5% dels homes no demana ajuda quan té un problema mèdic, mentre que la taxa s’eleva fins al 6,4% en les dones. I encara més, en les dones de classe baixa, el 7,2% no busca suport. Entre els homes aquesta proporció baixa al 3,5%. En aquest cas la pregunta, feta per a l’enquesta de 2014 es referia a la reacció de les persones que en els últims 15 dies havien patit algun problema de salut i no havien demanat atenció mèdica.

    L’enquesta va preguntar a les persones de més de 15 anys els tipus de medicaments consumits els dos dies anteriors a la consulta. La resposta va situar les dones com les que en consumeixen més. Els analgèsics (29,8%), els tranquil·litzants, sedants i antidepressius, i els remeis per dormir (9,5%, 10,9% i 12,4%) són els més utilitzats .

    L’estudi té un apartat complet destinat als drets reproductius de les dones. En aquest sentit afirma que les retallades de la normativa salut sexuals i reproductiva, no ajuden, segons afirmen les dones de CCOO. Al respecte reclamen més polítiques institucionals que previnguin i donin suport a les mares molt joves. També exigeixen ajuda per a les noies joves, afirmant que la decisió de tenir un fill és “un fet en què la classe social té un paper destacat”.

    La monografia té un capítol que analitza el recurs al part amb cesàries, que ha augmentat 7,1 punts entre els anys 1993 i 2014. A l’inici del període analitzat el recurs a la cesària era del 22,8% del total, mentre que fa dos anys havia pujat al 29,9%.

    Pel que fa als tipus d’hospitals on es practiquen les cesàries, en els centres del SISCAT són el 24,9% mentre que els centres privats arriba al 40,8%.

    Un apartat especial es dedica en el treball a la salut vinculada amb el món laboral. En matèria de prevenció d’accidents greus, s’afirma que l’afectació d’aquests sinistres va augmentar l’any passat un 20% respecte a l’any anterior, mentre que en homes l’increment va ser del 6,21%. També mostren les sindicalistes la seva preocupació per l’augment de la incidència de les malalties vinculades amb el treball.

  • Una de cada quatre empreses no fa formació en seguretat i salut a la feina als treballadors

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El nombre d’accidents laborals produïts a Catalunya l’any 2015 ha tornat a pujar i el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors. L’augment dels accidents suposa un canvi de tendència significatiu, ja que des de 2006 l’accidentalitat, en tots els seus aspectes -amb baixa, sense baixa i in itinere- no havien fet més que reduir-se. Segons CCOO la raó del nou creixement és que s’ha frenat l’esforç inversor en prevenció, segons ha assegurat Loly Fernández, responsable de Salut Laboral del sindicat, en una roda de premsa per fer balanç de la salut laboral a Catalunya el 2015.

    En total es van denunciar a Catalunya l’any passat 225.529 accidents de treball. D’aquests, 81.916 es va produir durant la jornada laboral. Altres 127.577 es van registrar també durant la jornada de treball, tot i no provocar baixa. Els accidents produïts durant el trajecte d’anar o tornar de la feina van ser 16.036 i 90 accidents han estat mortals, 6 més que l’any anterior. En l’apartat de sinistres mortals, aquest any, ha explicat Fernández, hi ha tingut un pes decisiu l’accident aeronàutic de Germanwings.

    La responsable de salut laboral de CCOO ha vinculat l’increment d’accidents que ha començat a notar-se des de l’any 2012 a què, tot i que la llei de prevenció de riscos laborals és essencialment positiva, “falten polítiques públiques per implementar-la”.

    Loly Fernández ha fet notar que la sinistralitat laboral té un biaix de sexe. És a dir: que els homes tenen més tendència a patir accidents laborals, mentre que les dones acostumen a estar més afectades per malalties laborals. Això s’explica perquè les tasques que acostumen a fer els homes tenen més a veure amb risc, mentre que les que fan les dones solen ser més repetitives i desgastants, i això es tradueix en una diferent casuística pel que fa a la salut laboral.

    El tipus de contractes també es vincula amb els accidents laborals. Així, l’any passat els treballadors que tenien contractes fixos va augmentar globalment un 2,5%, però els mortals van créixer un 28,21%. Al seu torn, els accidentats amb contractes temporals van veure incrementats els accidents en un 17,04% dels quals el 12,5% van ser accidents amb resultat de mort.

    Els redactors de l’estudi matisen les dades esmentades perquè indiquen que la proporció de persones que a Catalunya tenen contracte indefinit és molt més gran que la que té contractes eventuals.

    Poca prevenció a les petites empreses

    Usant com a base una enquesta de la Generalitat, CCOO ha remarcat alguns aspectes de la política de prevenció que li semblen preocupants. José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, ha destacat que encara avui hi ha 144.414 treballadors que no ha fet cap mena d’activitat preventiva. Dit d’una altra manera, el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors.

    Una altra dada rellevant és que del conjunt de les empreses que tenen organitzada la prevenció, en el 70% dels casos ho fa a partir d’un servei aliè, cosa que afecta el 55% de la població treballadora.

    I encara més, en els casos que es contracta un servei de prevenció aliè a l’empresa, la dedicació que es fa de mitjana a cada societat no supera les 6,88% de les hores presencials. “Això mostra clarament la impossibilitat de donar un servei adequat per garantir la salut a la feina dels treballadors”, ha dit Cachinero.

    Conflicte d’interessos

    Aquest diari ha pogut saber que fins fa poc eren les mútues les que realitzaven la formació en prevenció. Quan la llei ha obligat aquestes companyies a desfer-se de les seves filials encarregades de la prevenció, en molts casos el comprador ha estat un grup de sanitat privada que té, segons Cachinero, “la seva principal activitat en un altre àmbit”. Això causa que hi pugui haver “en alguns casos conflictes d’interessos”, ha dit el sindicalista.

    Com a conclusions, CCOO proposa actuacions específiques de la inspecció de treball, autoritat laboral i autoritat sanitària per millorar la funció de control sobre el compliment de la normativa. També es reclama que es revisi la contractació dels serveis de prevenció aliens i del contingut dels contractes. Ja que s’ha constatat que s’ha reduït, amb l’excusa de la crisi, l’activitat preventiva.

    En l’apartat de la formació es reclama una activitat d’acompanyament, que “es realitzi finalment”. En aquest sentit es reconeix que el 80,46% dels delegats i delegades de prevenció han rebut formació, però la resta, no. En aquest sentit “la mancança principal la troben en la formació directa dels treballadors”, diu Loly Fernández, que recorda que la formació és una obligació empresarial que l’administració hauria de comprovar. També reclamen la creació d’un pacte català per la visualització,reconeixement i prevenció de les malalties relacionades amb el treball. En aquest acord hi haurien de ser presents l’administració laboral i sanitària, Inspecció de treball i els agents econòmics i socials.

  • CCOO afirma que el brot de gastroenteritis ha de ser tractat com accident laboral

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Loly Fernández, responsable de salut laboral de CCOO, i José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, es van referir aquest dilluns al brot de gastroenteritis que ha afectat milers de treballadors a Catalunya.

    Els dos responsables sindicats s’han manifestat satisfets que la Generalitat hagi donat per tancat el cas, que ha afectat 4.136 persones de 381 empreses ubicades en diferents municipis de les demarcacions de Tarragona i Barcelona. Concretament, 154 afectats de 47 empreses de la unitat de vigilància epidemiològica de Tarragona; 85 afectats de 44 empreses de la unitat de Barcelona-Nord Maresme; 825 de 51 empreses de la unitat del Vallès Oriental i del Vallès Occidental; 2.194 de 151 empreses a la ciutat de Barcelona notificats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona; 55 afectats de 19 empreses de la Catalunya Central, i 823 de 69 empreses de la unitat de vigilància de la regió Sanitària de Barcelonès Sud, segons Salut Pública de la Generalitat.

    Des de CCOO s’ha volgut fixar posició perquè els afectats tinguin clar què fer. Així, Fernández ha explicat que “qualsevol problema que es produeix en l’entorn del lloc de treball, tant si causa baixa com si no, té la qualificació d’accident laboral”. Això vol dir totes les despeses que afectin les persones que han patit el problema de salut i han hagut de ser ateses sanitàriament, o han faltat a la feina, o han hagut de medicar-se, comunicades per les respectives empreses a les seves mútues d’accidents i aquestes entitats s’han de fer càrrec de l’import econòmic que tot plegat impliqui.

    Si aquestes atencions sanitàries no es comuniquessin com a accidents laboral i passessin a ser comptabilitzades com malaltia ordinària, per exemple, els afectats no cobrarien el primer dia de baixa i a partir del segon rebrien el 75% de la base reguladora, mentre que si es declara com incapacitat temporal fruit d’un accident, es manté el salari al 100% des del primer dia, han indicat.

    Per aquest motiu, CCOO ha donat instruccions als seus delegats de prevenció i salut laboral perquè vigilin el compliment de la norma en les respectives empreses.

    “Nosaltres també farem una comprovació cas per cas perquè no voldríem que aquesta situació acabés repercutint econòmicament sobre el sistema públic i tampoc en l’economia dels treballadors, ha dit Cachinero”.

    El sindicat també ha alertat que als treballadors afectats no els hi cal cap mena de procés judicial ad-hoc per recuperar els perjudicis econòmics que els ha provocat la intoxicació pel que fa als seus drets laborals. Altra cosa és si qui es consideri afectat per l’empresa andorrana envasadora de la marca Eden vol denunciar-la.

  • El cost de les malalties laborals a Catalunya supera els 2.000 milions anuals

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Les malalties laborals existeixen, encara que oficialment no siguin visibles. Tenen un cost, tot i que aquest no apareix als llistats oficials. I sobretot afecten moltes, moltíssimes persones, encara que els seus mals no siguin reconeguts. El cost de les malalties laborals a Catalunya és de 2.011 milions d’euros. La xifra, si es vol comparar amb una altra més global, suposa el 21% de tota la despesa pública catalana, segons l’estudi presentat per CCOO de Catalunya i elaborat per la responsable de salut laboral del sindicat, Loly Fernández Carou.

    Per fixar el cost de les malalties, el sindicat suma tres apartats. Costos directes que impliquen la utilització de recursos per revenir detectar i tractar les esmentades malalties. Costos indirectes, relacionats amb la pèrdua de productivitat causada per la discapacitat i la mortalitat prematura, si és que acaba amb mort, i finalment efectes sobre la salut i el benestar, que tenen molt a veure amb aspectes intangibles com la incapacitat, l’angoixa, ansietat o patiment.

    Concepte difús

    Parlar de malalties laborals és endinsar-se en un món d’explicacions prèvies i de manca d’informació oficial. Les malalties professionals són aquelles que es recullen en un llistat oficial de la Seguretat Social. És clar que no totes les malalties causades pel treball estan en aquest recull, però perquè aquests danys siguin contemplats així, el pacient ha de litigar i, en cas de guanyar aquella malura serà reconeguda com a accident laboral.

    A Catalunya es van declarar l’any passat 3.316 casos relacionats amb malalties atribuïbles a la feina. Però CCOO considera que realment n’hi ha moltes més, en concret estimació és que la xifra només representa un 25% del total. Això passa perquè hi ha una infradeclaració de casos, afirma Loly Fernández.

    Quin impacte té el que no es reconeguin les malalties professionals? En opinió del sindicat, qui acaba pagant la diferència és el sistema públic de salut. En aquest sentit han indicat que des de l’any 2005 s’ha encarregat el reconeixement de malalties professionals a les mútues de treball. Això ha fet que disminuís dràsticament el nombre de malalties declarades i que, de retruc no s’acceptin les responsabilitats econòmiques que haurien d’assumir les esmentades entitats i que els casos que es reconeixen siguin considerats com a accidents de treball.

    L’estudi fet a partir de diversos paràmetres per CCOO considera que a Catalunya es produeixen a l’any 13.800 casos de malalties relacionades amb la feina, encara que només es declarin els 3.316 casos abans esmentats.

    Problemes osteomusculars

    La malaltia més representada en l’estudi és la relacionada amb mals osteomusculars, que representa el 35% del total. Segueixen les malalties de la pell i la sordesa per soroll.

    Un dels aspectes que fan difícil el reconeixement de les malalties professionals és la dificultat que tenen els afectats per provar que l’origen dels seus mals està en les condicions com es va desenvolupar la seva feina o aspectes ambientals. L’exemple que sempre es posa en aquest cas és el dels afectats per l’amiant. Els resultats de diversos estudis indiquen que les malalties greus, en molts casos desemboquen en càncers, apareixen fins 20 anys després de l’exposició a l’asbest. Però en aquests casos la prova del dany recau en l’afectat i gairebé sempre l’empresa ha tancat.

    Un altre cas que també s’ha destacat com a mostra de la falta de registre dels mals ocasionats per determinades condicions de feina és el cas dels tumors. L’estudi de CCOO parla de 903 casos a Catalunya, però l’any passat només se’n va declarar un.