Just Deploy It!

Autor: Tomeu Ferrer

  • Front comú de sindicats, col·legis professionals i entitats de gent gran per dignificar l’atenció als dependents

    Sindicats, entitats i col·legis professionals signen un manifest en defensa del dret a l’atenció de les persones dependents. CCOO i UGT de Catalunya, el Col·legi oficial de Treball Social de Catalunya i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya impulsen un front comú destinat a fer força per millorar les condicions en què viuen els dependents i també dels treballadors i treballadores que els atenen.

    L’any 2012 el Partit Popular (PP) va tirar endavant una de les retallades que més van debilitar el sistema de dependència. D’acord amb la llei l’atenció a la gent gran i dependent s’havia de fer amb aportacions equivalents al 50% entre el Govern Central i en el cas català, la Generalitat de Catalunya. El govern que liderava Rajoy va passar del 50% al 20% i la Generalitat va assumir el 80% de la factura. El resultat ha estat un deteriorament econòmic d’aquest sector mentre la casuística de les persones que s’atenen empitjora perquè l’esperança de vida augmenta, però també fa més necessàries les cures i l’atenció.

    El manifest firmat fins ara per deu grans organitzacions és un veritable memorial de greuges que té com a taló de fons l’infrafinançament de l’atenció a la gent gran.

    Catalunya és la segona comunitat autònoma, darrere de Canàries en volum de persones en llista d’espera per rebre ajudes de la llei de la dependència o amb sol·licituds pendents de valoració. Es calcula que hi ha unes 84.000 persones afectades per aquesta situació.

    Ghasan Saliba, en representació de CCOO, ha destacat: “cada dia a Catalunya moren 6 persones majors de 80 que estan a l’espera d’ingressar en una residència”. També ha denunciat el problema que per a les famílies suposa que no hi hagi una finestreta única per tramitar la declaració de la dependència o la requalificació del grau d’afectació, o que la mitjana de temps que passa entre que es demana a la Generalitat cobrar pel tractament domiciliari als dependents és de 18 mesos.

    Enriqueta Duran, de la UGT, s’ha queixat de la dificultat que hi ha per tenir dades sobre el sector, causada, segons ha dit, per “l’opacitat de l’administració”. En aquest sentit ha denunciat que des del sindicat han intentat reunir-se amb Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies, i que mai ho han aconseguit: “ens ho ha desconvocat reiteradament”, ha dit la dirigent sindical.

    Per tot plegat, en el manifest hi ha una apel·lació a crear a Catalunya un consell general de la Dependència, amb presència de tots els actors, sindicats, patronals, col·legis professionals i també les famílies dels ciutadans atesos. Aquest organisme hauria de vetllar pel bon funcionament del sistema i per la unitat d’acció entre l’Imserso i la Generalitat.

    Finançament

    La falta d’un finançament adient repercuteix negativament en els 40.000 professionals que tenen cura de les persones dependents a Catalunya. El 95% d’aquest col·lectiu són dones. La mitjana salarial d’aquest col·lectiu no arriba a 1.000 euros al mes. Això passa també perquè el sector es regeix per un conveni estatal que està bloquejat en l’aspecte salarial i la Generalitat no ha optat per la solució basca consistent en fer un conveni de millora. A tot això les patronals denuncien que fa deu anys que tenen les tarifes congelades.

    Els treballadors de la dependència es queixen que paral·lelament a la limitació salarial que marca el conveni, la Generalitat hagi endurit els últims anys les ràtios d’atenció a les persones dependents, cosa que carrega de feina les migrades plantilles de les residències. Però, es dóna una altra situació no pensada pel legislador. En la mesura en què millora l’economia del país, les treballadores qualificades de l’àmbit de la geriatria marxen cap al sector privat d’aquest àmbit, i també cap a la sanitat privada, per  intentar arribar a la sanitat pública com a objectiu final. Això perjudica també l’atenció de qualitat a la gent gran.

    Inspeccions anunciades

    El llistat de queixes també esquitxa el Govern de Catalunya a qui els impulsors de la plataforma acusen de no fer la seva feina de control de les residències: “les inspeccions s’anuncien amb 15 dies d’antelació”, afirmava una treballadora de la dependència. Però a més, en cas d’imposar-se sancions, pagar-les surt rendible a les empreses, que tot i haver estat castigades poden seguir presentant-se als concursos i revalidar les concessions.

    Altres punts reivindicats són una certa equiparació, perquè afirmen que hi ha residències VIP que gestiona directament la Generalitat, mentre que en l’altre extrem es poden trobar situacions de gran precarietat en l’àmbit concertat. En aquest sentit, accedir a una plaça pública pot costar fins a 5 anys d’espera, mentre que l’alternativa, el sector privat, pot ser inassumible perquè els preus es poden enfilar fins a superar els 3.000 euros al mes.

    Mercè Civit, del Col·legi Oficial de Treball Social ha centrat la seva intervenció en la necessitat d’agilitar la gestió, descentralitzant els seveis i d’apostar per l’atenció domiciliària, la necessitat d’un control públic i més atenció als cuidadors. També ha remarcat que la mitjana de temps que es tarda a cobrar l’ajuda pensada per als cuidadors és de 18 mesos “quan el que caldria és que cobressin des del primer dia”, ha dit.

    Miguel Rubio, el Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya  ha instat per la unió del sector i també per la necessitat que l’administració aposti per la formació també de les persones dependents. En aquest sentit ha reclamat l’obertura d’una taula de negociació sota els auspicis de la Generalitat.

  • Els treballadors del SEM faran vaga perquè no els apugen l’increment acordat per als empleats públics però si les retallades

    Els comitès d’empresa del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) manté la vaga convocada pel 7 i 8 de maig davant la falta de propostes de la Generalitat respecte a la seva principal reclamació: obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni, segons explica Àngels Balliu, delegada de CCOO al SSEM.

    En el conveni anterior es va decidir que les treballadores i treballadors del SEM no tindrien increments salarials. La negociació es va desenvolupar en el període més dur de la crisi i la prioritat era mantenir els llocs de treball. En l’acord s’indicava que, en tot cas, s’aplicarien als treballadors del SEM tots els increments que afectessin el sector públic català. Això va passar l’any passat quan es va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però, la sorpresa dels sindicalistes ha estat quan aquest any han vist que no se’ls aplicava la pujada, que en aquest cas hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat, explica Balliu. “El que més ens ha indignat és que aquest increment s’aplica als treballadors del sector públic i fins i tot al sector concertat i a nosaltres no”.

    La representació dels treballadors l’ostenten CCOO, UGT i Amic (Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya) ha realitzat els dies previs a la vaga diversos contactes amb representants polítics per explicar la situació que afecta el col·lectiu de treballadors del SEM.

    Una de les coses que provoca més malestar entre els operaris del SEM és que des del departament de Sanitat es vulgui iniciar una negociació que implicaria una reducció dels drets laborals consolidats, a canvi del qual s’acceptaria aplicar el pagament de l’increment. Balliu posa exemples del que Sanitat ha posat sobre de la taula per accedir a pagar l’increment. Un dels aspectes més significatius seria la renúncia a 1 dia addicional de vacances, que està contemplat en el conveni vigent, o acceptar que els treballadors i treballadores del servei puguin ser enviats a treballar fins a quilòmetres fora del seu lloc actual, sense cap compensació a canvi.

    Vaga amb serveis mínims màxims

    El SEM és una empresa privada que té com a únic accionista la Generalitat de Catalunya. Té  714 treballadores i treballadors. Per tant, és una empresa privada de gestió pública, ja que els fons per al seu funcionament els aporta l’Institut Català de la Salut (ICS). Des de sempre als operaris d’aquest sector, que són els que s’encarreguen d’una part del transport d’urgències i de malalts al sistema sanitari català, els han estat aplicades les retallades salarials del sector públic de Catalunya. També fins ara els aplicaven les pujades d’aquest àmbit. Però ara denuncien que els volen canviar l’estatus per reduir els drets socials procedents d’anteriors convenis.

    Els treballadors del SEM expliquen que han assumit increments de feina quan les coses han anat mal dades: ”hem assumit la manca de professionals, el que ha suposat un augment tant de la responsabilitat com de l’activitat assistencial, amb la consegüent repercussió en la salut laboral dels treballadors, mentre veiem que el que sí que s’ha incrementat és el nombre de càrrecs directius i el salari de la nova gerència, en un 15%”.

    Curiosament, el fet que formin part d’un àmbit, el de les emergències, que és d’utilitat pública, fa que a la pràctica no puguin fer vaga. L’aturada l’han convocat pels dies 7 i 8 de maig, però els serveis mínims són del 100%, per la qual cosa l’únic que podrien fer aquests treballadors és manifestar el que consideren una discriminació, sense poder exercir el seu dret, afirmen.

  • CCOO, UGT i SATSE convoquen el 3, 4 i 5 d’abril vaga a la sanitat concertada de Catalunya

    Comissions Obreres, UGT i el sindicat SATSE, d’infermeria, convoquen vagues a la sanitat concertada els dies 3, 4 i 5 d’abril. El motiu principal és que les patronals del sector, un cop firmat un conveni amb aquests sindicats, haurien firmat un altre acord extraestatutari, amb el Sindicat de Metges, cosa que creuen que posaria en perill alguns dels aspectes claus pactats en el seu dia en el conveni del sector.

    El conveni de la sanitat concertada (SISCAT), que afecta gairebé 50.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya, va ser signat el passat mes de novembre després de més d’un any de negociacions. El Conveni del SISCAT sempre ha estat l’eina per garantir els drets econòmics, socials i laborals de tots els treballadors i les treballadores, i per això, els sindicats convocants el defensen com l’únic instrument per fixar les condicions de treball i ocupació dels i les professionals del sector sense discriminar cap col·lectiu.

    El fet és que quan es va firmar el conveni amb CCOO, UGT i SATSE, el Sindicat de Metges ja va mostrar les seves reticències. En aquest sentit el conveni general de la sanitat concertada  recollia les principals demandes dels sindicats signants. No obstant això, el novembre passat, coincidint amb les mobilitzacions dels metges i treballadors de l’atenció primària, Metges de Catalunya va convocar els seus afiliats a una vaga en el sector concertat. Es va fer per recuperar plantilla, reduir la contractació temporal o equiparar la retribució salarial i remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball.

    Just després d’aquesta mobilització liderada per Metges de Catalunya (MC), es va arribar a un acord específic, dit també conveni extraestatutari, amb les patronals del sector i també amb la Generalitat.

    Josep Maria Yagüe, responsable d’Acció Sindical de la Federació de Sanitat de CCOO i Inma Vivar, responsable de sanitat privada de la UGT de Catalunya coincideixen a indicar que “quan es va firmar el conveni del sector, des de la Generalitat es va dir que no es posarien més fons, perquè tot estava vinculat a l’aconseguiment de l’equilibri pressupostari”. L’Administració pública és el principal client de la sanitat concertada a Catalunya.

    Temps per visites o activitats formatives

    La sorpresa dels afiliats a CCOO, UGT i el sindicat d’infermeria, SATSE, ha vingut quan, veient el que s’ha pactat amb MC, dedueixen que aquest implica més aportació econòmica. En aquest sentit posen com a exemple, que garantir 12 minuts la visita d’un pacient adult, inclòs en l’acord amb metges, té uns costos econòmics, o, que aquests professionals tinguin un temps per dedicar-lo a activitats extrafacultatives pot suposar haver de dedicar-hi també més fons que, temen, es podria retallar del que s’ha compromès en el conveni.

    Yagüe explica que necessitat de millorar la formació la tenen, a més dels metges, altres professionals del sector, “des dels tècnics i tècniques de laboratori fins al personal de neteja, perquè a ningú se li escapa que sense una bona neteja no hi ha bona sanitat”. A més, CCOO i UGT, afirmen que tenen junts 10 dels 15 llocs a la taula negociadora del conveni,  i que també tenen facultatius en els seus rengles. Per tant, no consideren que en el sector s’hagi d’anar cap a firmar convenis de franja.

    Els punts assolits en el darrer conveni del sector que els sindicats consideren que estan en perill són:

    1. Els increments retributius dels anys 2019 a 2020.
    2. El cobrament de la retribució variable (DPO).
    3. La reducció de jornada.
    4. La baixa per incapacitat temporal al 100% des del primer dia.
    5. Les millores socials assolides.
    6. L’equiparació entre professionals de l’àmbit de primària i hospitalària.

    La primera actuació vinculada amb la vaga es farà el 3 d’abril amb una concentració davant de l’Hospital de Sant Joan de Déu a les 10,30 del matí.

  • Tres sentències del Suprem fixen que el personal interí de la sanitat catalana pot accedir a la carrera professional

    Tres sentències de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem en Recurs de Cassació fruit de denúncies de Comissions Obreres han creat jurisprudència, cosa que suposa que el personal estatutari interí de l’Institut Català de Sanitat, l’ICS, té dret a accedir al sistema de carrera professional en igualtat amb el personal estatutari fix, ja que no existeixen diferències objectives en la feina que justifiquin la desigualtat de tracte pel que fa al sistema retributiu.

    Les resolucions afecten directament a centenars de denúncies presentades per treballadors sanitaris a instàncies de CCOO, tot i que altres organitzacions han presentat també iniciatives en el mateix sentit. Les sentències permetrien, doncs, que els treballadors interins de l’ICS, que complissin els requeriments fixats, poguessin accedir a la carrera professional. Aquesta té quatre nivells. Per exemple, un vetllador cobraria 800 euros més a l’any si accedeix al primer nivell de la carrera professional, xifra que augmenta fins a 2.200 euros a l’any en el quart nivell.

    El procés que ha dut fins a aquest punt té a veure amb la crisi econòmica i les retallades que se’n van derivar. Àngels Rodríguez, responsable de Comunicació de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya ho explica: “a la Sanitat pública catalana hi ha un àmbit que és el del personal funcionari i fix. Aquest s’organitza en quatre nivells. Es passa d’un a altre nivell per antiguitat i altres mèrits, com publicacions, formació, etcètera”.

    Els treballadors funcionaris de l’ICS poden passar al nivell 1 després de 5 anys d’antiguitat i altres requisits com els esmentats. Al segon nivell es passa després d’11 anys, al tercer als 18 i al 4 als 25 anys. En tots els casos l’ascens per carrera implica millores econòmiques.

    Accés per interès del servei

    Usualment l’accés a la carrera professional quedava limitat al personal  funcionari i fix. No obstant això, la normativa recollia que en casos excepcionals i per interès del servei podia accedir a la carrera el personal interí. Això es regulava a partir de les ofertes públiques d’ocupació. Però, amb la crisi el 2010 es van deixar de convocar places en oferta pública i, per tant, els interins no van poder accedir a l’esmentada carrera, cosa que va suscitar les denúncies de CCOO.

    “Com que no hi havia oposicions, tampoc hi havia oferta pública d’ocupació”, diu l’Àngels Rodríguez. Aquesta circumstància, per CCOO, lesionava els drets dels treballadors interins, que abans podien aspirar a entrar en la carrera professional.

    El sindicat va vehicular diverses demandes de treballadors i treballadores en primera instància, que es van guanyar i van ser recorregudes per l’ICS. Posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va sentenciar també en favor dels interessos dels interins i, finalment, el Suprem ha reblat el clau amb tres sentències sobre el mateix assumpte, cosa que fixa jurisprudència, segons fonts de la defensa jurídica de CCOO.

    La organització sindical considera ara que l’ICS hauria d’aplicar d’ofici les sentències a la resta de casos pendents de veredicte. A més, creu que genèricament obre la porta al fet que el personal interí accedeixi a la carrera professional i als beneficis que comporta, ja que la legislació europea estableix amb claredat que a igual feina ha de correspondre el mateix salari, diu Rodríguez.

    Un total de 8.000 professionals afectats

    La resolució judicial permet, doncs, la porta al fet que el personal interí de l’ICS, que és un 20% dels 40.000 empleats de l’Institut, entre 7.000 i 8.000 professionals, accedeixi, complint els requisits fixats, a ascensos i millores de la carrera.

    Per entendre quina és la diferència entre participar a la carrera o no poder-ho fer, en el cas d’una infermera o infermer, la diferència de salari en el primer nivell és de 1.400 euros. En el segon nivell de 2.800 euros. En el tercer la diferència ascendeix a 4.400 euros i en el 4 nivell l’ingrés suplementari se situa en 6.000 euros, explica l’Àngel Rodríguez. “Aquestes són diferències en un estrat professional mitjà, però augmenten, per exemple en metges i disminueixen en categories inferiors”, afirma la responsable de CCOO.

  • Metges de Catalunya manté la vaga convocada a la sanitat concertada de Catalunya tot i l’acord en el conveni

    El conveni de la sanitat concertada ha arribat a un principi d’acord. El pacte, que encara no s’ha signat, afectarà uns 50.000 empleats Catalunya que treballen per al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT), segons ha indicat  Josep Maria Yagüe, responsable d’acció sindical de Sanitat de CCOO.

    Metges de Catalunya havia convocat els seus facultatius, també del sector concertat, a cinc dies de vaga que comencen el 26 de novembre. Fonts d’aquest sindicat han declarat que mantenen la vaga perquè la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.

    Un acord que, en síntesi, recupera bona part de les condicions laborals que es van perdre quan es va firmar, en plena crisi econòmica, el conveni de la que llavors es deia Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública de Catalunya (XHUP). En aquella ocasió els treballadors van fer un gran esforç per assegurar al màxim l’ocupació. Per això van acceptar una reducció salarial del 5% i un increment del temps de treball. Ara, que sembla que la crisi s’ha superat, l’objectiu dels sindicats de classe era situar l’estatus dels treballadors de la sanitat concertada, a prop del que tenen els treballadors del sector sanitari públic.

    La sanitat concertada a Catalunya té tres patronals, UCH, CAPS I ACES . Les organitzacions empresarials representen un conjunt divers d’entitats, que van des de les associacions sense ànim de lucre, passant per les vinculades a organitzacions religioses fins a empreses convencionals.

    Durant la negociació del conveni, els sindicats principals, CCOO i UGT, junt amb SATSE van reclamar acostar les condicions de treball a les del sector públic, també pel que fa a les remuneracions. Això només es pot fer si la Generalitat, que es qui fixa les tarifes que paga a hospitals i centres sanitaris, les apuja.

    Segons ha pogut saber Diari del Treball, l’increment salarial pactat calca es que s’ha fixat a l’Administració catalana. Així, el primer any s’apujarà un 1,95%, tot i que el 0,25% està subjecte al compliment de determinats objectius. El segon any seria un 2,25% i del tercer l’increment fix seria del 2%.

    El sindicat afirma que “Els increments salarials suposen en un escenari de mínims un augment retributiu del 7,1% i en un escenari de màxim un augment retributiu d’un 8,79%, durant la vigència del conveni”. L’increment sobre la pujada nominal té a veure amb augments suplementaris vinculats amb l’increment de l’IPC.

    Pel que fa al temps de treball, l’objectiu dels negociadors sindicals era aconseguir retornar a les 1.620 hores anyals que es feien abans del darrer conveni de la XHUP. Així, el 2019 es reduiran 14 hores, el 2020 la reducció serà de 20 hores i finalment a 21 de desembre d’aquest mateix any la reducció que s’afegirà serà de 14 hores.

    Una altra millora per al personal dels centres concertats, és que tornaran a cobrar les Incapacitats Temporals, les baixes, des del primer dia, igual com ja passa a l’Administració pública.  “Aquest acord és molt important perquè els treballadors estan en contacte amb malalts, imaginis quan hi ha una passa de grip, era molt possible un contagi que feia que els empleats a més de posar-se malalts perdien els ingressos dels primers dies”, ha explicat Yagüe.

    Els treballadors de la sanitat concertada de Catalunya estaven convocats, igual com la resta de treballadors del sector sanitari, a una jornada de lluita divendres 23 de novembre per CCOO. Si finalment el conveni es firma la mobilització podria no fer-se.

  • Treballadors de la sanitat concertada es concentren davant la Generalitat exigint igual tracte que les de la pública

    Treballadors i treballadores de la sanitat concertada s’han concentrat a Plaça Sant Jaume el dia abans de la trobada amb la patronal del SISCAT amb qui negocien el conveni. L’acció l’han fet per reclamar que la Generalitat incrementi les tarifes que paga als centres amb qui contracta l’atenció a la salut. La patronal vincula les millores que demanen els seus treballadors amb una més gran dotació econòmica de la Generalitat.

    Els treballadors de la sanitat concertada explicaven que des de l’any 2008 van patir la congelació salarial. I des del 2010 van haver de suportar a més, la reducció del 5% dels salaris perquè els van aplicar les mateixes retallades que als treballadors de la sanitat pública.

    Però, a més, es queixen d’una gran pressió assistencial fruit d’unes plantilles que han disminuït els últims anys i també per l’efecte de la reducció de les inversions. Una i altra cosa perjudiquen la qualitat assistencial que rep la ciutadania (amb llistes d’espera que no paren de créixer, plans de xoc clarament insuficients, tancament de llits, retard cada cop més important a la realització de proves diagnòstiques, etc.).

    A la concentració el malestar dels treballadors i les treballadores sanitaris era clar. «Per una banda ens apliquen les mesures de retallades que es decideixen per al sector sanitari públic, però quan hi ha una possibilitat de reversió de les retallades o de l’aplicació de millores en les condicions laborals iguals com les que aconsegueixen els treballadors públics, llavors ens diuen que som totalment del sector privat», afirma una infermera.

    Cristina Martínez, referent de Sanitat Concertada de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya explica que des de l’any 2010 els diferents centres que formen el SISCAT noten la falta de personal. «No podem dir si el que més falten són metges, infermeres o auxiliars, perquè els nostres establiments són molt diferents, des d’hospitals tradicionals fins a centres sociosanitaris o especialitzats en salut mental», afirma.

    «El que sí que notem és que quan hi ha baixes o absències per un motiu o altres només es cobreixen les imprescindibles, la resta queda sense atendre, siguin metges o auxiliars», assegura.

    En el mateix lloc i la mateixa hora també es manifestaven els treballadors i treballadores públics que han anunciat una vaga el 12 de desembre vinent per reclamar l’abonament de les pagues extres dels anys 2013 i 2014.

    Els empleats públics han fet esclatar petards i han carregat contra el conseller de Governació, Jordi Puigneró, que va fer la proposta que més va disgustar els empleats públics. Contra el compromís inicial, consistent a pagar el 10% del deute que el Govern té amb els seus treballadors abans de finalitzar aquest exercici i el compromís de saldar totalment la resta en dues anualitats, va allargar fins a 2019 el pagament de la primera part i la resta s’abonaria en terminis fins a l’any 2026.

  • Grans empreses i fons d’inversió competeixen pel «negoci dels avis» a Catalunya

    Tres grans grups empresarials competeixen amb força en el món de les residències per a la gent gran a Catalunya i a Espanya. Eulen Servicios Sociosanitarios, SAR Aquavitae i Sanitas Mayores. Aquests conglomerats, junt amb un conjunt de companyies de grandària mitjana i altres que procedents de la diversificació de societats vinculades amb la construcció, han entrat amb força en aquest àmbit els últims anys. Fan una aposta per un sector, el de l’atenció a la vellesa, que tot i les restriccions de l’ajuda pública té una importantíssima expectativa de creixement, segons fonts del sector.

    Eulen Sociosanitarios dóna servei actualment a 169.000 persones a l’Estat Espanyol. Té una facturació que supera els 155 milions d’euros i dóna feina a 8.895 professionals, que s’ocupen no només de les residències sinó d’altres serveis, com centres de dia o assistència domiciliària.

    Domus Vi, és una altra marca que aposta pel mercat de l’atenció a la vellesa. Es tracta d’un altre gegant que té gairebé 22.000 places en residències a tot l’Estat espanyol. Té també més de 19.000 treballadors que donen servei no només a l’assistència residencial sinó també a altres àmbits com l’atenció domiciliària. L’any 2016 va facturar uns 460 milions d’euros, segons la mateixa companyia.

    Sanitas Mayores és la filial creada per al món de la geriatria per aquest grup de sanitat privada. Té 43 residències, de les quals 11 a Catalunya. A més, la marca té al principat tres centres de dia. Això suposa en conjunt uns 3.000 treballadors per atendre 6.000 places. El 2016 va facturar per valor de 98 milions, amb un increment del 3,18%, segons l’empresa.

    Totes les grans empreses fa anys que inverteixen a comprar o construir noves residències. Això malgrat que les taxes que paga a Catalunya la Generalitat per subvencionar l’atenció residencial estan congelades des de l’any 2010. Quina és la clau d’aquesta confiança en el futur?

    També els inversors i fons internacionals en centres per a la tercera edat, entre ells Blackstone, ja fa temps que han posat els seus ulls en aquest àmbit i en especial a les ciutats de Barcelona i Madrid. Busquen residències en funcionament, a poder ser d’almenys 150 llits, afirmen fonts bancàries. Segons els seus estudis invertir en residències és una oportunitat d’or perquè es tracta de “negocis recurrents” o d’ingressos fixos o periòdics que, a més, presenten una baixa morositat (no arriba a l’1%, quan la bancària supera 9%) i per l’existència d’una demanda in crescendo d’acord amb les xifres de gairebé plena ocupació que mostra el sector.

    Segons un informe de 2016 de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), la patronal catalana del sector. A Catalunya hi havia 1,36 milions de persones amb edat superior als 65 anys, dels quals gairebé la meitat superaven els 75 anys i 212.000 tenen més de 85 anys. L’any 2051 el nombre de persones de més de 65 anys haurà crescut un 79%. Les persones majors de 75 anys s’hauran incrementat un 114% i les que superin els 85 anys un 155%, segons les previsions de futur.

    Acra agrupava el 2016 un total de 413 entitats i empreses a Catalunya. El càlcul d’aquesta organització és que de les aproximadament 57.000 places que hi ha en residències, només unes 5.000 són directament públiques. La resta són privades, la majoria de les quals compten amb aportació de fons públics per al seu funcionament. Aquesta dependència feia que el 2016 hi hagués llistes d’espera per entrar en els centres públics mentre que al mateix temps hi havia places buides en els centres privats o concertats, per manca de subvenció de l’administració, segons fonts del sector. Només en espera de plaça en una residència pública o privada, a Catalunya hi havia 24.000 persones dependents, segons va informar aquell any la llavors consellera d’Afers Socials, Dolors Bassa.

    Segons Acra “desconeixem el percentatge de mercat que ocupen aquestes grans empreses a Catalunya, tot i que és cert que en els darrers anys s’han incrementat determinades operacions de compra i venda de grans grups en el sector residencial, sobretot a Espanya”.

    Per altra banda, la patronal catalana considera que “la implantació d’aquestes empreses no guarda cap relació amb l’adaptació del conveni a Catalunya. El conveni marc estatal, que és el que regeix de forma majoritària en el sector assistencial català, es troba actualment en situació d’ultra activitat”.

    Lectura del manifest unitari per la geriatria a Catalunya / Tomeu Ferrer

    Quina seria la injecció econòmica necessària per fer que el sector pogués absorbir la demanda de serveis? Les empreses i també els sindicats del sector: CCOO i UGT, van elaborar un manifest a finals de 2017 en el qual demanaven a la Generalitat una aportació de 300 milions en 3 anys per situar en un punt acceptable l’atenció a la gent gran de Catalunya.

    Les aportacions públiques, en forma de taxes són decisives, segons patronals i sindicats, per millorar les condicions dels treballadors a Catalunya. N’hi ha uns 40.000 i la queixa expressada és que des de 2010, data en què es van congelar les tarifes públiques, aquests professionals han perdut, pel cap baix un 10,7% de la seva capacitat adquisitiva. De retruc, les condicions de treball han empitjorat, expliquen al sector de geriatria de CCOO, perquè per fer rendibles els negocis «s’escatima personal, cosa que fa que la càrrega de feina sigui cada cop més difícil d’assumir».

    Reivindicació dels familiars

    Com afecta la irrupció de grans grups econòmics en el «negoci» de la geriatria? Sense que es consideri representatiu del conjunt, està en marxa des de fa dos anys un moviment de familiars d’usuaris que criden l’atenció respecte de 5 residències públiques que gestiona a Catalunya una Unió Temporal d’Empreses denominada Ingesan-Asproseat. Darrere d’aquest nom hi ha un altre de més conegut: la constructora OHL. Segons José Luís Olivé, portaveu del grup de familiars, «La Generalitat quan havia de concedir la gestió privada d’aquestes cinc residències el primer que va fer va ser rebaixar el plec de condicions. Després quan va entrar l’empresa gestora encara les va rebaixar més, un 15%, i això ha fet que es deteriorés el servei, especialment amb reducció de plantilla. Cada planta de 28 llits va passar a tenir de 3 a 2 cuidadors especialitzats», afirma. Va ser després de les protestes dels familiars que s’ha tornat a la proporció de treballadors inicial. La reducció de les condicions afecta també el manteniment dels edificis públics, que no es renoven, diu Olivé.

    El moviment dels familiars d’usuaris ha aconseguit més de 15.000 firmes i un compromís de la Generalitat de tornar a licitar la concessió de les 5 residències públiques amb noves bases. L’adjudicació s’hauria de fer abans de juliol i els familiars consideren que la situació d’interinitat del govern català fa que actualment no se sàpiga on és l’expedient de tramitació, «a Barcelona o a Madrid», cosa que inquieta i omple d’incertesa els usuaris. Mentrestant les multinacionals segueixen apostant pel nou negoci de l’atenció als avis i àvies.

  • Acord a l’Hospital de Granollers que rebaixa la precarietat d’uns 500 treballadors especialment d’infermeria

    Els representants dels treballadors de l’Hospital de Granollers, del sindicat UGT, i la direcció han arribat a un acord que ha d’aturar la precarietat contractual que des de fa anys es dóna en aquest centre sanitari.

    Vicens Barbancho responsable d’Organització de la UGT al Vallès Oriental explica que l’acord assolit vol pal·liar una situació de gran precarietat que es donava en el centre des de fa 12 anys. Els contractes tenien com a característica que es basaven en jornades parcials molt reduïdes; jornades sense planificar i amb ampliacions casuals. De fet la situació va arribar a un punt que els responsables laborals van denunciar aquesta precarietat a la inspecció de Treball. Va ser davant la possibilitat d’una intervenció que els responsables del centre hospitalari es van avenir a negociar i han arribat a l’acord que frena en gran part la situació que es donava.

    El pacte afecta especialment a unes 500 persones d’una plantilla global de 1500 professionals. “Els col·lectius menys afectats eren els de facultatius i de l’àmbit de la neteja i els que més patien els problemes de precarietat eren els corresponents a infermeria”, afirma Barbancho.

    L’acord, signat per la totalitat del Comitè d’Empresa després que una majoria de treballadors afectats es mostressin favorables en una consulta realitzada el 2 de gener passat, posa el focus de l’acció sindical al segment de professionals amb pitjors condicions contractuals. Seguint el calendari acordat i per rigorós ordre d’antiguitat, aquest any cadascun d’aquests professionals rebrà de la direcció una proposta de millora del seu contracte, que podrà acceptar o no segons la seva convinença.

    “El que passava era que es van voler fer contractes estables i a canvi eren de poques hores i amb preeminença de la jornada no planificada i molt subjecta a ampliacions causals”, expliquen a UGT. Això feia que moltes professionals tinguessin un contracte, per exemple del 20% de la jornada, però amb una alta possibilitat d’ésser cridades a la feina de manera intempestiva i amb ampliacions d’horaris inesperades. Com a conseqüència de la situació molts professionals canviaven de lloc de treball quan rebien una oferta amb més continuïtat.

    L’Hospital de Granollers forma part de la xarxa d’establiments que tenen concert amb la Generalitat. Es tracta d’una fundació privada que presideix l’alcalde de la ciutat, Josep Majoral, del PSC, i que té com as vicepresident el mossèn de la parròquia de Sant Esteve.

    L’acord que intenta posar fi al conflicte, implica passar d’un model de “corretorns” amb només un 20% de la jornada fixada en calendari a un altre model que assegura un mínim d’un 53% de la jornada planificada, cosa que implica necessàriament fer menys contractes, però de major qualitat. El pacte permet també fer una transició progressiva que asseguri que cap professional empitjorarà la seva actual situació contractual, diu la UGT.

    A més, existeix el compromís que els contractes que superin el 65% i inclouen jornada no planificada passaran a fer jornada completa (100%), amb un mínim del 53% de planificació i el compromís de la direcció d’anar fixant la jornada progressivament, fins a arribar a extingir la jornada no planificada dels contractes i no fer-ne cap amb menys de 880 hores planificades. L’acord, que s’ha signat el 8 de gener, obligarà la Direcció a fer un major esforç de planificació.

    Per a la UGT l’acord implica també posar en marxa una comissió paritària que vetllarà pel compliment dels compromisos, per la qual cosa es reunirà trimestralment.

  • El Govern central desbloqueja 8 milions de subvenció per a l’ocupació de persones amb discapacitat

    Aquest és un article del Diari del treball

    La subvenció destinada a contractar tècnics d’inserció per a persones amb discapacitat o amb trastorn mental per tal que els puguin fer un acompanyament laboral a empreses ordinàries ha quedat desbloquejada. L’ajuda, segons es publica al BOE, sumarà 8 milions d’euros. Aquesta subvenció, anomenada SIOAS (Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental), procedeix del Fons Social Europeu. Fins aquest any el suport econòmic el tramitava la Generalitat a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, però l’aplicació de l’article 155 de la Constitució va deixar en mans del govern central donar el vistiplau a la convocatòria.

    Un cop desbloquejada, la proposta de subvenció es publicarà també al BOE, cosa que farà possible que les entitats es presentin i si finalment reben llum verd, tindran accés als fons. Una d’aquestes, Down Catalunya, fa dies va emetre una nota de premsa demanant amb urgència de la publicació de la convocatòria, que és de caire anual. Les entitats que promouen la inserció laboral de les persones amb discapacitat a l’empresa ordinària ja han fet la despesa en els preparadors laborals, que no sortís la convocatòria hauria implicat la pèrdua d’uns diners que ja s’han gastat.

    L’any 2016 les entitats que es dediquen a la inserció laboral de persones amb discapacitat van ajudar a Catalunya 1.679 persones. «A aquestes persones, que pateixen diverses problemàtiques, se’ls hi fa un seguiment i un acompanyament en tot el procés per trobar feina», explica Marta Obdúlia, de la federació Ecom, una entitat que actualment agrupa més de 140 entitats de persones amb discapacitat física de tot l’Estat Espanyol. Ecom forma part de la Confederació del Tercer Sector de Catalunya.

    L’any passat les 40 entitats que van acudir a la convocatòria de subvenció, que tenia una quantitat fixada de 5,4 milions, van ajudar les esmentades 1.674 persones, de les quals es va aconseguir la col·locació d’almenys el 20%, una proporció que supera l’índex d’èxit del SOC. Això es va aconseguir amb un total de 94 preparadors, als quals cal afegir un percentatge de jornada de tècnics d’inserció, de prospectors per trobar feina, d’administratius i de coordinadors, en total es considera que per cada tècnic hi ha altres dos treballadors donant suport. Les entitats i treballadors van quedar en una situació molt insegura quan el Govern central va intervenir la Generalitat.

    Els preparadors o integradors laborals són professionals que acompanyen les persones amb discapacitat que fan pràctiques o estan contractades a empreses ordinàries, d’acord amb la metodologia del “treball amb suport”. Durant els primers mesos aquest acompanyament és gairebé diari, fins que el treballador té per la mà totes les feines que li han assignat a l’empresa en qüestió, i a mesura que aquest domini de les tasques laborals es va assolint l’acompanyament es va espaiant cada cop més.

    «El problema de fons rau en el fet que aquest servei a la ciutadania depengui totalment de les subvencions», afirma un alt responsable de la Confederació del Tercer Sector. Això fa sigui molt difícil fer programacions. «D’un any a un altre es produeixen oscil·lacions molt grans. Així es va passar de rebre 1,9 milions a poc més de 190.000 euros», assegura Marta Obdúlia. Un altre problema és que no hi ha seguretat perquè a cada convocatòria poden canviar els requisits, «quan del que es tracta és de donar servei a persones que ho necessiten» afirmen a Ecom.

    Els anys que la subvenció cau o es produeix un problema, les entitats han de cobrir les despeses acudint al crèdit ordinari, cosa que suposa que a la fi qui s’aprofita és el sector financer i no les persones a les quals es vol protegir, expliquen.

  • La cooperativa de salut COS presenta una emissió de títols participatius per canviar de local

    La cooperativa sanitària Cos, amb seu a Gràcia, creix. Això ha fet que els seus impulsors es plantegin aconseguir un nou local des del qual incrementar la seva activitat. La seva primera idea va ser aconseguir els fons per a l’operació a través de Financoop, l’organisme que s’ha constituït com a punt de trobada de l’ecosistema financer cooperatiu, en el procés de captació de capital i recursos financers de projectes d’empreses de l’economia social de Catalunya.

    Tot i les possibilitats que obria Financoop els socis de la cooperativa Cos van decidir finançar el projecte a través d’una emissió de títols participatius. Sota la pregunta “Ens ajudes a finançar-ho col·lectivament?”, COS té la intenció de poder arribar a tothom, particulars, empreses i inversors que vulguin invertir els seus estalvis en un projecte socialment responsable. El cert és que l’esforç dissenyat per l’entitat cooperativa té com a objectiu donar resposta al gran creixement experimentat per COS que, segons fonts coneixedores ha implicat un augment del 66% de les persones que n’estan abonades. Amb l’eslògan “Quan el cos creix, la roba et queda petita”, Cos posa de manifest que ha crescut i que necessita un nou local per oferir més i millors serveis.

    La cooperativa Cos, va néixer el 2011 al cor del barri de Gràcia. Al seu redós, hi ha una trentena de professionals treballant-hi (dels quals, 12 són socis de treball) i uns 600 socis col·laboradors.

    Cos cooperativa és una experiència remarcable pel que fa al cooperativisme sanitari. Es defineix com a cooperativa de salut. Jordi Vinadé n’era el portaveu en una informació publicada a Catalunyaplural.cat el 2014. Explicava que l’entitat és fruit de la trobada de professionals de diferents àrees: psicòlegs, especialistes en medicina homeopàtica, medicina general, medicina tradicional xinesa, osteopatia, fisioteràpia obstètrica i especialistes en dietètica i alimentació o reflexologia, entre altres. «Tots vam coincidir en les nostres ganes de treballar integrant les diferents disciplines professionals en un enfocament comú», afirmava Vinadé.

    Vinadé afirmava: «ens vam adonar que les especialitzacions tenen aspectes coincidents i que saber combinar els processos terapèutics distints enriqueix els resultats de cara als usuaris i també professionalment».

    Al mateix temps, per la banda dels professionals, aquesta visió també era engrescadora, cosa que va portar el col·lectiu a optar per crear una cooperativa. També hi va influir una idea alternativa a la jerarquització clàssica que es dóna en la medicina. Però a més, hi havia una altra idea nova, l’interès per aconseguir la implicació dels usuaris en el servei mèdic.

    Integració dels usuaris

    Efectivament, la intenció de Cos és integrar els usuaris en la cura de la seva salut. “Seria una mena d’adaptació al que es fa en les cooperatives agroecològiques on els consumidors tenen un paper essencial” segons el portaveu de Cos. Per tant, a més dels socis treballadors la cooperativa ha creat la figura del soci col·laborador, que també té veu i vot en el futur de l’entitat.

    La tasca col·lectiva que es desenvolupa a Cos no es limita per als seus professionals, en el  tractament dels malalts, per exemple, tots els professionals participen, a més d’en la seva àrea d’especialització en les decisions del conjunt del projecte. Igualment, els socis col·laboradors tenen capacitat de decisió i també contribueixen amb la seva quota amb el manteniment de la cooperativa. No debades l’entitat es defineix com una cooperativa sense ànim de lucre i d’iniciativa social.

    A la fi, el treball fet des del 2011, ha suposat que l’entitat necessiti ampliar les seves instal·lacions. Hi ha, de moment aspectes secrets, com on serà el nou espai, però sí que se sap que no es mourà del seu bressol gracienc.