Just Deploy It!

Categoría: Drets laborals

  • La sanitat que volem

    Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país, perquè en aquests moments estan patint, igual que els professionals, el deteriorament creixent del sistema sanitari, la manca de qualitat, les llistes d’espera, la manca d’atenció presencial i les males condicions laborals.

    La ciutadania més conscient i els professionals estem reclamant més recursos, el 25% del pressupost de Sanitat ha d’anar a la Primària, però no per fer el mateix que fins ara, amb derivació de recursos a la medicina privada, la manca d’eficiència en salut, la medicalització innecessària i perjudicial, la despesa creixent en fàrmacs (negoci de les multinacionals). El pressupost ha d’anar a augmentar els valors de la Primària, dedicat a la millora laboral del nucli central: metgessa, infermera, treballadora social i administrativa. També per assegurar les condicions i suficiència dels suports a aquest nucli: salut mental, salut de la dona, fisioteràpia, i millors relacions amb els especialistes i gestors dels hospitals.

    Els valors que li demanem a la Primària: accessibilitat (visita no urgent en 48 hores) majoritàriament presencial, continuïtat de l’assistència pel meu equip, expertesa, salut comunitària (amb promoció i prevenció), atenció a les Residències, proves diagnòstiques i visites a especialistes en menys de tres setmanes, etc. Per fer això, cal personal suficient, prestigiat, ben pagat i content.

    Què li demanem als polítics i als gestors: Transparència i participació, també valors del que és públic, dels béns comuns, pagats per tota la població (qui paga mana, diuen els catalans). Nosaltres hem de manar, hem de tenir clar i acceptar en què ens els gastem i amb quina qualitat i resultats. Aquesta ha de ser la nostra feina.

    Per això, proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, (els ciutadans aliats amb els bons professionals) no només comissions de salut comunitària en els barris i Consell de Salut actuals purament informatius, sinó autèntics òrgans de co-governança de l’equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la salut de les persones.

    Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs, l’ha rematat la pandèmia i la gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: “El que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada”. Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya) la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra. El que està passant a Madrid no és una anècdota. Aquí, si seguim com ara, sense un canvi radical de model i gestió, ho tindrem també aviat.

  • Una mostra recull la història de la infermeria des de l’Edat Mijtana

    Comprendre l’activitat de les infermeres en el context que va tenir lloc, conservar els béns, informar la societat i incentivar la investigació històrica són els quatre objectius de la mostra ‘Infermeres en la memòria: la força invisible d’una professió’.

    A través de documents escrits, imatges, roba i objectes diversos, aquesta iniciativa fa un repàs de com era la infermeria a començaments del segle XIII a la Corona d’Aragó i com ha anat canviant fins a la creació de la diplomatura universitària l’any 1977.

    A ‘Infermeres en la memòria’ es poden veure, en vitrines i panells il·lustrats, l’evolució de la infermeria des de les primeres al·lusions medievals fins a les dues guerres mundials i la Guerra Civil espanyola. El recorregut mostra el progrés dels estudis i les escoles, i l’actuació dels practicants, les llevadores i les infermeres fins a la unificació dels tres títols en el d’ajudant tècnic sanitari (ATS), passant per la participació de les infermeres en els conflictes bèl·lics.

    L’origen de l’exposició es remunta a Palma l’any 2018, tot coincidint amb el XVII Congrés Internacional d’Història de la Infermeria. Quan el 2020 es va voler reprendre la iniciativa a Catalunya amb motiu del bicentenari del naixement de Florence Nightingale, va esclatar la pandèmia de la Covid-19 i es va haver de posposar fins a aquest any.

    L’exposició, de caràcter itinerant, ha recorregut des del passat 12 de maig, Dia de la Infermeria, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’antic convent de la Mercè de Girona i el recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En l’actualitat, es troba a la planta baia del Campus Universitari Mar de la Universitat Pompeu Fabra, on es troba l’Hospital del Mar, fins al 2 de novembre.

    El recorregut està organitzat cronològicament en set apartats temàtics | Escola Universitària d’Infermeria del Mar – Hospital del Mar

    Després, s’instal·larà als Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de Tortosa i Tarragona, a l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida i a la Fundació Althaia, per finalitzar, un any després del seu inici, a la seu del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona (COIB), de nou el dia de les infermeres, el 12 de maig del 2023.

    “Cada exposició és diferent”

    La comissària de l’exposició, Gloria Gallego, recorda que quan es va pensar a fer l’exhibició a Palma, van fer una crida, a través del col·legi d’infermeria i a títol personal, per saber si hi havia persones amb avantpassats de la professió que poguessin aportar uniformes, utensilis, llibres, etc., i així es va començar a fer la col·lecció, a banda que l’antic hospital militar tenia molta documentació i estris.

    Una de les característiques de l’exposició és que s’adapta al lloc on està, segons les possibilitats de l’espai i dels objectes disponibles, si bé hi ha elements explicatius comuns. Així, a Palma, van ensenyar com era un antic laboratori de practicants o com es feien els parts al segle XIX, mentre que al Clínic es va recrear un quiròfan d’emergències de la batalla de l’Ebre de la Guerra Civil de l’any 1938. “Cada exposició és diferent, contextualitzada al territori i el material que tinguem”, assenyala Gallego.

    La comissària és infermera jubilada, historiadora de la infermeria i forma part de l’Associació Febe, integrada per docents i investigadores de la professió. En paraules de Gallego, els objectius de l’exposició són “comprendre les activitats de les infermeres, en el context de desenvolupament en què van tenir lloc; promoure la cultura de la conservació, recuperació i custòdia de béns materials i immaterials; satisfer les necessitats d’informació de la societat, i incentivar la investigació històrica del passat de les infermeres”.

    Visita guiada a estudiants d’infermeria | Associació Febe

    El balanç dels primers mesos de la mostra és molt positiu: “Crec que, afortunadament, pel ressò de l’exposició, el feedback de les visites guiades, les expressions dels visitants al llibre de firmes, i l’interès en iniciar investigacions i tesis doctorals, ho estem aconseguint amb nous treballs d’investigació que es volen iniciar per tractar de contestar a preguntes rellevants sobre la història de les infermeres i de la infermeria com a disciplina i professió”.

    Set apartats temàtics

    El recorregut està organitzat cronològicament en set apartats temàtics. Comença amb la Corona d’Aragó i els primers documents d’infermeres remunerades. Segueix amb la vida de les infermeres religioses. Continua amb la formació de llevadores, practicants i infermeres fins a arribar a la col·legiació obligatòria.

    El quart eix tracta de les infermeres voluntàries a l’exèrcit i la Creu Roja. Després, apareixen les primeres escoles catalanes. Tot seguit, prenen protagonisme la Primera Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola, amb especial atenció a les infermeres internacionals al costat de la República.

    Finalment, l’exhibició tanca amb el franquisme i la titulació ATS, que va ser substituïda per la Diplomatura Universitària d’Infermeria.

    Els panells també fan referència a serveis sociosanitaris, nens abandonats, persones sense sostre, malalts i gent gran. Per a Gallego, “és una història amb gran majoria de dones, amb grans dificultats per avançar dins d’una societat patriarcal. Dones que van evolucionar al llarg dels segles, des de tres paradigmes: compassió, ofici i professió, encara avui tan presents a la infermeria”.

  • La nova llei de la ciència acaba amb la temporalitat

    Amb la nova llei de ciència en vigor des del passat dimecres, 7 de setembre, Espanya vol posar fi a la fugida dels científics a altres països per les males condicions laborals que acumulen des de 2010. Opta pel model indefinit i es compromet a una major inversió en R+D+I.

    La llei s’aprovava definitivament després que en primera volta al Congrés rebés unanimitat de vots favorables a reformar el sistema científic públic espanyol que es veia ofegat per processos burocràtics i tenia precaritzats als científics menors de 45 anys. El consens va saltar pels aires al Senat amb l’aprovació d’una esmena del Partit Popular que defensava mantenir els contractes temporals en casos concrets. Va rebre el suport de Vox, PNB, Junts i Esquerra Republicana.

    Els populars van fer seva la demanda d’alguns referents de la ciència espanyola com: Luis Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica; Nuria Rius, directora de l’Institut de Física Corpuscular; Vicente Andrés, director d’investigació bàsica del Centre Nacional d’investigacions Cardiovasculars; Lluis Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques; José Manuel Torralba, director d’IMDEA Materials i Josep Tabernero, director de la Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. El grup de científics va demanar per carta a tots els diputats que es mantinguessin els contractes temporals per als projectes europeus per evitar “una bossa de falsos indefinits”.

    En la segona votació al Congrés i després d’arribar a un acord in extremis entre ERC i la mateixa ministra de Ciència, Diana Morant, l’esmena del PP va decaure amb 189 vots contraris, els 108 vots favorables de PP, PNB i Junts i les 52 abstencions de Vox.

    Des de CCOO es valora positivament l’aprovació de la nova llei de ciència considerada com a “un avenç contra la precarietat en el sistema públic de recerca” i recrimina als partits favorables a l’esmena l’actitud “feudalista”.

    La ciència espanyola acumulava retallades des del 2010 que van propiciar una fugida de científics a l’estranger, que mantenien plantilles envellides i joves precaritzats. Amb la nova llei es pretén establir el contracte indefinit adaptat a les singularitats del sistema R+D+I, en la línia de la reforma laboral de la ministra de Treball, Yolanda Díaz. El model de contractació ja estava en vigor des del 5 d’abril, aprovat per un reial decret llei, on la indemnització ha passat de 12 dies per any treballat a 20. A més, des del ministeri de Ciència han justificat que no es crearan falses bosses d’indefinits, ja que “un contracte indefinit no és fix, sinó que la seva durada  no ve predeterminada”. A més, la norma estableix contractes temporals de quatre anys per als investigadors predoctorals, fins a la presentació de la tesi, i d’entre tres i sis anys per als postdoctorals.

    La nova legislació també incorpora nous drets laborals per als joves científics amb una indemnització per finalització de contracte predoctoral i postdoctoral i estableix per primera vegada arribar al 2030 a una inversió pública en R+D+I de l’1,25%. Actualment es troba en el 0,58%. Morant, assegura que el Govern està compromès amb la ciència, ja que té el pressupost més elevat de la història, més de 3.800 milions d’euros, quasi el doble que l’últim govern de Rajoy.

    Pla per retenir el talent científic

    El ministeri de Ciència i Innovació anunciava la setmana passada 76 milions d’euros dels fons europeus en el marc del Pla d’atracció i retenció de talent científic i innovador dirigit a personal espanyol o per a qui vulgui retornar.

    Morant va afirmar que “es dotarà de 200.000 euros a 375 joves investigadors perquè puguin desenvolupar ciència d’excel·lència al nostre país”. També ha recordat l’esforç del Govern en ciència: “en moments de crisi s’ha demostrat que necessitem coneixement i científics. Han estat ells qui ens han donat solucions per a salvar-nos durant la pandèmia”.

  • Metges de Catalunya veu «insuficient» el pla d’estabilització del personal sanitari

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) ha remarcat que el pla dʻestabilització de les plantilles sanitàries impulsat pel Govern espanyol és una mesura «insuficient» si no va acompanyada de finançament per ampliar les dotacions de facultatius i millorar les seves condicions laborals i retributives. Sense aquest reforç, defensa l’organització, «no es podran resoldre els problemes d’accessibilitat, les iniquitats, les llistes d’espera o el dèficit d’especialistes mèdics».

    El nou pla d’estabilizació aprovat pel govern el passat dimarts preveu fer fixos a més de 67.300 sanitaris interins del Sistema Nacional de Salut (SNS) amb l’objectiu d’acabar amb la temporalitat que assola el sistema sanitari. Metges de Catalunya, però, veu aquesta mesura com el «simple compliment d’una sentència judicial» i de la normativa europea sobre l’estabilitat laboral dels empleats públics.

    El sindicat mèdic afirma que la mesura «no comporta cap novetat» i recorda que l’Estat només obeeix els requeriments del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha sancionat les administracions espanyoles en diverses ocasions per l’abús de la contractació temporal. MC recordar que, a Catalunya, gairebé 5.000 facultatius, el 49% de la plantilla mèdica de l’Institut Català de la Salut (ICS), treballen amb contractes interins i eventuals.

    Metges de Catalunya reclama un pla de xoc nacional per resoldre una «crisi de professionals mèdics sense precedents». «S’han de planificar les necessitats a curt i mig termini i, sobretot, oferir un exercici professional que resulti atractiu i motivador per a les noves generacions. Pel contrari, no podrem evitar la seva fugida», alerta el sindicat.

    En aquest sentit, MC reitera que la inversió sanitària prioritària és la contractació de més facultatius, per «reduir la sobrecàrrega de treball i la pressió dels centres sanitaris», i la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals per «captar i retenir el talent mèdic».

    Pel que fa a la inversió de 449 milions d’euros destinada a l’atenció primària entre els anys 2022 i 2024, anunciada pel conseller de Salut, Josep Maria Argimon, l’organització creu que “cau en el mateix error”. MC assegura que és “fictici” preveure la construcció de 62 nous centres d’atenció primària (CAP) “sense planificar el personal facultatiu que ha de prestar assistència mèdica en aquests dispositius”. Així, el sindicat mèdic critica que Salut faci “màrqueting” amb la construcció d’equipaments “buits”

  • L’Audiència Nacional dona la raó als sindicats i obliga a les empreses de Dependència a augmentar un 6,5% els sous dels treballadors

    Les empreses del sector de la Dependència hauran d’incrementar un 6,5% els sous dels treballadors, després que l’Audiència Nacional donés el passat dijous 23 de juny la raó a CCOO i UGT. Així doncs, reconeix el dret dels treballadors a l’aplicació de l’article vuit del setè Conveni de la Dependència on s’estableix que “s’incrementaran anualment els conceptes retributius en la mateixa quantitat que l’Índex de Preus al Consum (IPC)”, el que suposa un augment dels sous del 6,5%.

    Des d’UGT Serveis Públics de Catalunya afirmen “haver intentat totes les vies de conciliació possibles” però “davant de la negativa d’aplicar el conveni ha estat l’Audiència Nacional qui s’ha pronunciat”.  De fet, els magistrats han recriminat l’actitud de les tres patronals FED; LARES i AESTE, ja que el conveni és molt clar. La sentència, a més de reconèixer l’augment salarial, a instàncies de la UGT, ha imposat a cada patronal una sanció de mil euros i el pagament de les costes dels advocats sindicals per “conducta processal temerària”. El tribunal afirma que “la pobresa argumental de la part denunciada és demostrativa que volen mantenir una posició de resistència injustificada a l’aplicació de la normativa al marc de la negociació d’un nou conveni col·lectiu”.

    El  VII Conveni Estatal de la Dependència porta en situació d’ultraactivitat indefinida des de 2019, que suposa que s’activi una clàusula on s’apliqui l’IPC real de l’any anterior. La negativa d’aplicar-la, afecta a més de 300.000 persones treballadores de residències, centres de dia, ajuda a domicili i teleassistència a tot l’Estat. Des dels sindicats qualifiquen l’actitud de les patronals de “desconsiderada” amb la feina dels treballadors i lamenten que “les promeses de millorar les condicions laborals per la dura situació durant la pandèmia hagin quedat en l’oblit”. A més, des d’UGT demanen que “s’acati la sentència i s’incrementin els salaris de manera imminent”.

  • Els sindicats convoquen per primera vegada una vaga a Quirón Prevención

    CCOO, UGT i CSIF han iniciat actuacions conjuntes per a reclamar un millor conveni, regular el teletreball i protestar contra “les elevades càrregues” que pateixen els treballadors de Quirón Prevención, principal operador del sector de la prevenció de riscos laborals i que pertany al grup Quirón Salud. Avui 23 de juny, entre les nou i les onze, han convocat aturades parcials a les portes dels centres de treball per la “immobilista” posició de la direcció de la empresa.

    Reclamen un augment salarial que estigui en equilibri amb els “grans beneficis obtinguts any rere any”, afirmen els sindicats. Critiquen que porten un any i mig amb el conveni bloquejat i lamenten que l’empresa només ofereix una pujada del 3,5% “acumulat en els quatre anys de vigència del futur conveni” i lamenten que “suposa una pèrdua de poder adquisitiu inassumible a causa de l’evolució de l’IPC” mentre “Quirón Prevenció bat rècord de beneficis”. D’altra banda, esperen una regulació del teletreball tot i que “l’empresa no ha fet cap oferta de compensació de despeses per als qui treballen des de casa” i, a més, “imposa límits d’accés a administratius, informàtics i sanitaris, sense raó objectiva”. L’últim motiu perquè s’han convocat les aturades “com a punt més greu” és “l’excessiva càrrega de treball en totes les àrees” i consideren “inacceptable” que es produeixi un fet així en una empresa dedicada a la prevenció de riscos psicosocials. Asseguren que el personal “no disposa de temps necessari per a poder oferir els serveis amb la qualitat que requereix”.

    Els tres sindicats adverteixen que utilitzaran “tots els mecanismes de pressió” i “no cessaran en el seu esforç fins que la direcció no mogui fitxa amb unes condicions dignes”. Les parades es produiran a les portes dels centres de  Barcelona al carrer Roselló 444 i  Llacuna 166; a Cornellà al carrer Ramon de Campoamor 16 i a Granollers, a Pallars 35.

  • Sentència inèdita que reconeix el dret a exercir el permís de lactància acumulada per a un pare

    UGT de Catalunya ha guanyat una sentència innovadora, “l’única d’aquest tipus a Espanya”, segons el sindicat, que reconeix el dret d’un treballador a gaudir del permís de lactància acumulada sense haver esgotat el permís de paternitat de setze setmanes.

    Des del sindicat afirmen que el Conveni Col·lectiu de l’empresa, Ferrovial Servicios S.A, incorria en una il·legalitat, ja advertida en diverses ocasions, que “no establia el permís conforme a les seves dimensions constitucionals”. Des d’UGT expliquen que haver-se d’acollir primer al permís de paternitat pot suposar que “quan es vulgui exercir el permís de lactància ja hagin transcorregut els nou mesos i el seu exercici efectiu sigui impossible”. Ana Álvarez, advocada dels Serveis Jurídics de la UGT de Catalunya assegura que “hi havia una diferent manera d’interpretar el conveni”, ja que “nosaltres entenem que la lactància es pot agafar en els primers nou mesos i la paternitat en els primers dotze”. Ferrovial Servicios S.A. obligava a esgotar primer el permís de paternitat de setze setmanes abans d’acollir-se al de lactància, però el treballador s’havia vist afectat per un ERTO, que alterava els terminis i no li permetia gaudir dels dos permisos.

    Des del sindicat afirmen que en moltes ocasions els convenis no tenen en compte les noves normatives, com en aquest cas l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat, i els terminis per acollir-se que va entrar en vigor el 2019. “Es copia l’anterior conveni i no es contemplen les novetats, tot i que al final els drets bàsics sempre primen, com és aquest cas”, afirmen des dels Serveis Jurídics del sindicat.

    Un pas més cap a la igualtat real entre homes i dones

    Segons Álvarez, “la base de la sentència és que va a favor de la conciliació i ajuda a la igualtat real entre homes i dones”. Espanya se situa com el segon país en cures igualitàries, on destaca una paritat en les feines de casa, només per darrere de Suècia, segons una investigació de Nestlé. Tot i així, només un 36% dels homes creu que pot conciliar la seva feina amb la criança dels fills; un 23% creu que és una experiència més difícil del previst i un 33% assegura haver assumit més compromisos dels que esperava. D’altra banda, un 39% diu sentir una forta pressió social sobre les decisions que prenen amb els seus bebès.

  • La precarietat i la temporalitat malmeten la salut laboral

    La precarietat laboral causa accidents i mata. “Cada dia moren dues persones a Espanya per guanyar-se la vida i 1.037 pateixen un accident laboral”, ha assegurat Ana García de la Torre, secretaria de Salut Laboral d’UGT, amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut al Treball. La indústria és el segon sector amb una major sinistralitat, només superat per la construcció, i la majoria de malalties derivades del treball tenen lloc a les fàbriques.

    Les malalties professionals declarades més habituals són les lesions musculoesquelètiques. “La sinistralitat física és fàcil de detectar, el repte és establir la relació entre les malalties professionals i els factors psicosocials”, indica Daniel Gutiérrez, secretari de Salut Laboral del Sindical Metal·lúrgic CGT de Barcelona. El sindicalista apunta que els ritmes de treball causen estrès entre els treballadors i això provoca “un gran augment de malalties cardiovasculars com les angines de pit o els ictus”. El metall exigeix mantenir la producció 24 hores els 365 dies de l’any per al sector de l’automòbil. Els horaris i els canvis de jornada afecten als assalariats. “Hi ha molta gent que pateix el risc de doble permanència, que no pot conciliar la vida personal i pateix ansietat”, explica Gutiérrez, per a qui “la prevenció de riscos laborals és molt precària”.

    Respecte als accidents laborals, els més freqüents a la indústria són els cops, els atrapaments i les caigudes. Mariano Sanz, secretari confederal de Salut Laboral de CCOO, fica l’accent en les màquines perquè “cal tenir la garantia que estan certificades i tenen una correcta instal·lació”. També és vital respectar els ritmes i temps de producció dels aparells. “En molts accidents ens trobem que una màquina ha estat manipulada perquè pugui tenir una major producció”, assevera. Els sindicats radiografien les causes dels incidents laborals amb l’objectiu de ficar fil a l’agulla i reclamar mesures efectives que redueixin unes estadístiques congelades en el temps. Un informe de CCOO sosté que els accidents laborals són una qüestió de classe, essent més freqüents en aquells col·lectius que perceben menys ingressos i en les contractacions temporals. De fet, el risc de patir un accident a la feina augmenta un 75% quan els treballadors no són indefinits. Això provoca una major incidència entre les persones migrades. En el cas dels treballadors que provenen de l’Equador, Guinea Bissau o el Marroc, per exemple, la sinistralitat dobla a la mitjana.

    La invisibilitat de la salut mental

    La incertesa minva la salut mental dels treballadors. A l’empresa on treballa Daniel Gutiérrez tenia 319 treballadors l’any 2019, i actualment en són 209 “amb l’excusa de la pandèmia”. “Hi ha por a perdre la feina o acabar amb un ERTO i passar gana”, afirma l’afiliat al Sindicat del Metall, per a qui la situació és alarmant: “És difícil demostrar que és pel treball, però hi ha una pujada de les depressions i els suïcidis entre els treballadors”.

    “L’ansietat afecta especialment als joves que comencen perquè els costa arribar a una estabilitat laboral; també als majors de 50 anys, als quals sembla que el mercat els rebutja si es queden sense feina”, declara Xavier Montero, expert en psicologia del treball del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Per a Gutiérrez el problema més greu és “el maltractament psicològic”. “Hi ha un biaix de gènere perquè les dones sovint fan una feina bruta que no volen fer els homes”, afegeix. Es tracta de problemàtiques invisibles, que sovint no estan contemplades al quadre de malalties professionals. L’any passat només es van comunicar 72 parts d’accidents de treball per trastorns mentals, segons CCOO.

    La xacra del càncer laboral

    Els treballadors de la fàbrica d’armes de Trubia, una filial de Santa Bárbara Sistemas, situada a Oviedo, fa anys que lluiten per aconseguir més protecció. Després de dues denúncies, la inspecció de treball ha signat una resolució en la qual reconeix que els empleats que operen com a soldadors i calderers en els tallers d’armat treballen exposats a agents cancerígens com el crom, el níquel o el manganès. “Aquesta resolució obliga a l’empresa a dotar-nos de més protecció”, manifesta Pablo Coto, president del comitè d’empresa. El treballador exposa que fabriquen tancs de combat i la robotització en la soldadura “ha provocat un augment de producció i de fums”. Els angoixa que això repercuteixi a la seva salut, ja que “a alguns companys ja els han sortit nivells alts a les analítiques”.

    Els sindicats estimen que cada any es diagnostiquen 10.000 càncers d’origen professional a Espanya. “Un estudi elaborat recentment per experts sanitaris vinculats al Ministeri de Sanitat afirma que es produeixen 8.300 morts anuals acausa de càncers adquirits a la feina”, assenyala Sanz. No obstant, l’any 2021només es van comunicar 51 casos de malalties per contacte amb agentscancerígens al treball. “Cal accentuar que els procediments preventius vinculats amb la identificació dels productes químics i la repercussió en els treballadors”, adverteix el sindicalista de CCOO. La Llei de Riscos Laborals emplaça als metges de l’atenció primària a dur a terme una tasca de vigilància de les patologies que arriben a la seva consulta i la seva vinculació a la feina.

    El reconeixement a Trubia del contacte amb agents nocius també ha propiciat la prohibició de tenir operaris d’una empresa de treball temporal (ETT) als llocs de feina de més risc. Coto adverteix que hi ha empleats que fa 10 anys que entren i surten de l’empresa amb contractes temporals. Es cobreixen el 80% de les places a la línia de producció amb ETT, amb gent que “té una amenaça constant de ser acomiadat”. “És una vergonya i més en una empresa que es nodreix de diners públics”, exclama Coto. La temporalitat també precaritza el sector del metall. “Els treballadors d’ETT traguen amb tot fins que rebenten”, opina Daniel Gutiérrez.

    Mariano Sanz destaca la importància de la lluita col·lectiva per millorar les condicions del treball i la salut dels assalariats. “A una mateixa fàbrica conviuen moltes empreses, conviu l’empresa principal amb les subcontractades i els autònoms. Potser a l’empresa gran hi ha una bona prevenció i no a la resta.”, apunta. Això es tradueix en “una externalització del risc laboral«, les activitats més perilloses són assumides pels treballadors més vulnerables. Per al secretari confederal de Salut Laboral CCOO és fonamental que hi hagi recursos interns destinats a la prevenció. Daniel Gutiérrez lamenta que hi hagi empresaris que “no veuen al treballador com una inversió, sinó com una despesa” i no apostin en la seva formació i el seu benestar. Això si, els sindicats tenen esperança en què la nova reforma laboral escurci la temporalitat i, per tant, la precarietat.

  • Lluïsa Brull: «La manca d’infermeres no se soluciona només augmentant les places a les universitats, sinó millorant les condicions laborals»

    Lluïsa Brull és presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) des de 2018, un càrrec que va revalidar aquest passat mes de febrer pels pròxims quatre anys. Brull és infermera especialista en salut mental i té una àmplia experiència en gestió de serveis d’infermeria, ja que ha desenvolupat càrrecs de supervisora i d’adjunta a la direcció de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

    Amb motiu del Dia Internacional de les Infermeres, reivindica la necessitat de millorar les condicions laborals de les infermeres de Catalunya, les quals, diu, pateixen una situació «força precària». Una altra de les prioritats que defensen des del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona és aconseguir el reconeixement de la Categoria A de les infermeres que treballin al sector públic. També reclama la necessitat d’incorporar més infermeres a les taules de decisió perquè, diu, «només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió».

    Quina és la situació laboral de les infermeres al sistema sanitari català?

    La situació laboral de les infermeres és força precària. Un estudi publicat recentment al Journal of Nursing Management, coordinat per Paola Galbany, presidenta del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, així ho demostra. Segons els resultats de l’estudi, el 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Sí que és cert que amb la pandèmia ha millorat una mica la situació d’eventualitat de les infermeres, ja que en molts casos s’han fet contractes d’almenys un any, però, en aquests moments, ja tornen a haver-hi acomiadaments a algunes comunitats autònomes, com a Madrid o Andalusia. Algunes d’aquestes infermeres acomiadades han vingut a treballar aquí.

    Aquesta precarietat fa que moltes optin per treballar a la sanitat privada o anar-se’n a altres països, on tenen millors condicions laborals.

    La situació, en aquest sentit, és preocupant. Esperàvem que amb la pandèmia milloressin les condicions laborals de la professió, però, en veure que res canvia, les infermeres tornen a marxar. El passat mes d’abril, a Tarragona, hem tingut 35 baixes, algunes de les quals han marxat a altres països on les condicions laborals i retributives són molt millors.

    Aleshores, creu que durant la pandèmia no s’han instaurat suficients mesures per garantir que les infermeres es quedin al sistema i tinguin unes bones condicions laborals?

    No. Una de les mesures que demanem és el reconeixement de les especialitats. L’única que està reconeguda actualment és la de llevadora. Però, en salut mental, geriatria, atenció primària… pot treballar qualsevol infermera, tingui l’especialitat o no. Fora d’Europa, les especialitats estan més reconegudes i es veuen recompensades en la remuneració. Fins i tot en altres llocs d’Espanya estan més reconegudes. De moment, el Departament de Salut va anunciar un augment del 12,4% en l’oferta de places de formació d’infermeria especialitzada. Però, clar, si després de fer una especialitat no hi ha una repercussió traduïda en millores laborals, estarem formant especialistes que després marxaran de Catalunya. Per altra banda, demanem el reconeixement de la categoria de l’A1. Patim un greuge comparatiu, perquè a nosaltres [les infermeres] se’ns reconeix com a diplomades, quan ja fa anys que som graduades universitàries. Així doncs, no podem optar a moltes posicions de responsabilitat, com les gerències, perquè sempre es demana uns persona que pertanyi a la categoria A1.

    Hi ha, doncs, massa poca presència de les infermeres a les institucions i càrrecs de decisió?

    Completament. Les infermeres hem d’ocupar càrrecs institucionals i participar en òrgans de decisió. Actualment, només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió. Pel que fa al territori català, ara tenim la Yolanda Lejardi, que és la primera infermera que ocupa el càrrec de directora gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS). També la Montserrat Gea, que és directora general de Professionals de la Salut. Però continua sent completament insuficient. Una infermera pot perfectament ocupar un càrrec de gerència en un hospital o centre de salut. Hem de ser valents i apostar per les infermeres, perquè coneixen perfectament el funcionament dels centres on treballen.

    Falten infermeres al sistema?

    Sí. A Catalunya hi ha una ràtio de 6,6 infermeres per cada mil habitants -A Tarragona és un 5,6-, mentre que la mitjana europea se situa al voltant de 8,8. Hi ha molts estudis que evidencien que quan s’aposta per la infermeria es redueix la mortalitat i morbiditat dels pacients. Per tant, la falta d’infermeres perjudica la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la població.

    El Govern de la Generalitat va anunciar fa pocs dies que el curs que ve s’augmentarien en gairebé 600 les places d’accés al grau d’Infermeria, un 25% més de les actuals. Com valora aquesta mesura? És suficient?

    Penso que la manca d’infermeres no se soluciona només augmentant les places a les universitats, sinó millorant les condicions laborals. En el cas concret de la Universitat Rovira i Virgili, hi haurà 15 noves places d’Infermeria: 8 al campus de Tarragona i 7 al Campus Terres de l’Ebre a Tortosa. Estimem que són necessàries 20.000 infermeres més a Catalunya, per la qual cosa l’augment de places és insuficient, sobretot en un context pandèmic de sobrecàrrega de treball. Potser, d’aquí a uns anys, aquest augment de places arribarà a ser suficient, però sí les condicions laborals no milloren, les infermeres continuaran marxant a altres països, com al Regne Unit o als països nòrdics. Insisteixo: estem formant professionals ben qualificats que després marxen del sistema.

    Com ha afectat la pandèmia, i la conseqüent sobrecarrega laboral, la salut mental de les infermeres?

    Segons un estudi del Consell General d’Infermeria d’Espanya, gairebé la meitat de les infermeres s’ha plantejat deixar la professió durant la pandèmia. És evident que la sobrecàrrega de feina, els canvis en les tasques, l’estrès que provoca una situació com la que hem viscut… han passat factura a les infermeres en l’àmbit emocional. Hi ha moltes professionals que estan cremades. La falta de descans i d’hores de son, la fatiga, l’ansietat… tot això ha tingut una gran repercussió en la seva vida. Moltes infermeres s’han vist sobrepassades i fins i tot han necessitat ansiolítics per poder dormir. És molt difícil estar treballant amb aquestes condicions de sobrecàrrega i després arribar a casa i que puguis desconnectar. A més, també ha augmentat el consum de tabac i altres tòxics. Des del Col·legi, tenim un programa d’ajuda psicològica a les professionals, i calculem que un 39% de les infermeres que s’han acollit al programa té estrès posttraumàtic.

    Les infermeres sempre han tingut un paper socialment poc visible. Creu que la pandèmia ha fet augmentar el reconeixement cap a la professió d’infermera?

    Sí, socialment s’ha donat a conèixer molt la professió i aquest acompanyament que fem a les persones. Sobretot quan els pacients han estat sols als últims moments de vida, les infermeres hem estat allí, i això la població ho sap. Però aquest reconeixement no només ha de venir de la societat en general, sinó dels directius i responsables polítics. Aquest reconeixement a la tasca de les infermeres ha de passar per una millora de les seves condicions laborals i per reconèixer les especialitats i la categoria A1. Necessiten una injecció pressupostària perquè, si no, les infermeres tornaran a marxar per aconseguir una millora de les seves condicions laborals.

    El Departament de Salut invertirà 30 MEUR a reformar l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. S’hi construirà un nou edifici, de 5.500 metres quadrats, i es reformarà l’àrea quirúrgica, entre altres accions. Com ho valora? Quins problemes tenia aquest hospital?

    La construcció d’un nou hospital és una reivindicació històrica. Fa temps que demanem un nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre. El problema que hi ha actualment és que l’hospital té 46 anys, amb plantes que no han tingut una reforma en mig segle, amb quiròfans obsolets, i amb un accés que és molt complicat, ja que es troba sobre un turó a la part alta de Tortosa. Per això demanem un hospital accessible i que estigui a l’abast de tota la població del territori. A més, part de les especialitats que es van creant no hi caben i han d’estar disperses pel territori, com tota la part de radioteràpia, que està a un poble que es diu Jesús.

    Es tracta d’un tema d’equitat territorial: volem l’hospital que es mereix la gent de les Terres de l’Ebre. Si volem que els professionals sanitaris es quedin a les Terres de l’Ebre, un dels llocs de Catalunya que pateix més la manca de professionals, un dels temes cabdals és tenir un bon hospital, amb tecnologia puntera. Si està tot obsolet, la gent no voldrà quedar-se a treballar aquí. La població de les Terres de l’Ebre ha de tenir els mateixos drets que la població de Barcelona de tenir un bon hospital de referència. No pot ser que s’hagi de conduir 1 h en cotxe fins a Tarragona per segons quines atencions sanitàries. Amb aquesta ampliació, alguna cosa millorarà, però no ho solucionarem tot. Anteriorment, s’havia plantejat un altre projecte d’ampliació, però el Departament de Salut va reconèixer que tindria un cost molt important.

    Salut també s’ha compromès a construir un nou Hospital, que es licitarà a partir del 2025.

    Sí. L’Ajuntament de Tortosa ha proposat una ubicació per al nou centre, uns terrenys de 70.000 metres quadrats al pla parcial del camí de Roquetes, que són propietat municipal i de la Sareb. Però s’haurà de veure si realment es construeix. També hi havia un altre projecte pensat el 2006, que va ser bloquejat anys més tard per les retallades a la sanitat pública en el marc de la crisi econòmica del 2010. Ara, el 2022, ens trobem en la mateixa situació: buscant terrenys. És una presa de pèl per la gent de les Terres de l’Ebre. Qui sap… potser d’aquí un o dos anys, si no es comença prompte, es produeix un canvi de partit polític i el projecte es queda en res.

  • Els sindicats reclamen “fer de la salut laboral un dret fonamental” en el dia de la seguretat en el treball

    La pandèmia ha posat de manifest la importància de la salut i avui, en el marc del dia mundial de la seguretat i la salut en el treball, CCOO i UGT reclamen establir «la prevenció en el centre de la recuperació».

    L’any passat vuitanta-cinc persones van morir en el seu lloc de treball i es van produir més de dos-cents mil accidents laborals, un 25% més que l’any 2013. Des d’UGT, la Núria Gilgado, secretaria de Política Sindical, assegura que cal reivindicar «la salut laboral com a dret fonamental i les dades demostren que avui dia no ho és».

    Els serveis, de nou, han estat el sector amb més accidents laborals, amb quasi cinquanta-vuit mil, encara que el sector no estigués del tot operatiu per la pandèmia. Seguidament, l’indústria amb vint mil incidents, la construcció amb més de dotze mil i l’agricultura amb quasi dos mil.

    Si es fa una distinció territorial, Barcelona acapara, un cop més, la majoria d’accidents amb baixa laboral, amb més d’un 70%, seguit de Girona amb quasi el 12%, Tarragona amb més d’un 10% i Lleida amb un 7%.

    D’altra banda, la Núria Gilgado ha destacat els riscos que no estiguin declarades totes les malalties professionals a Catalunya. Mentre que el 2019 es van diagnosticar quasi tres mil cinc-centes malalties només se n’han declarat dues mil dues-centes. Tanmateix, ha reclamat que «cal fomentar la recerca de malalties laborals per a investigar el seu origen» i ha tornat a demanar que es reconegui d’un cop per totes la Covid-19 com a malaltia professional «per a tractar la Covid persistent». També ha denunciat la infradeclaració de malalties professionals causades per agents cancerígens. Mentre que el 2021 només es van declarar sis casos, l’OMS estima que a Espanya unes deu mil persones moren per càncer relacionat amb el treball.

    Ambdós sindicats coincideixen en la importància de modernitzar la llei de prevenció de riscos laborals que contempli els nous reptes digitals i tingui una perspectiva de gènere real. Cristina Torre, secretaria d’Acció Sindical i Mònica Pérez, responsable de Salut Laboral de CCOO han demanat «canvis en el model de prevenció de riscos laborals» i han sol·licitat a les administracions públiques «una millora en el sistema de notificació i el registre dels accidents» perquè hi hagi una protecció efectiva dels treballadors i treballadores.

    Tot i que reconeixen que els ERTO durant la pandèmia, l’augment del salari mínim als mil euros o la nova reforma laboral són passos per a una millor salut laboral asseguren que encara hi ha un llarg camí per a erradicar la sinistralitat laboral.

    Les víctimes de l’amiant, un deute social, vint anys després

    El manifest també fa menció especial a les víctimes de l’amiant, en el dia de la sinistralitat laboral. Tot i que ja fa més de vint anys que es va prohibir l’ús del material per a la construcció pels danys que tenia en la salut, encara avui dia hi ha persones amb patologies respiratòries provinents de l’elevada exposició. La Núria Gilgado, ha celebrat que s’hagi avançat en la reivindicació història d’un Fons de Compensació que indemnitzi a les víctimes. Tot i que encara està en procés d’esmenes «és un primer pas» ha aplaudit.