Categoría: Factor humà

  • Registren el primer cas de microcefàlia per zika a Catalunya

    El Departament de Salut ha confirmat aquest dijous el primer cas de microcefàlia a Catalunya en el fetus d’una dona infectada per zika i dengue. Segons les últimes dades oficials, actualment a Catalunya hi ha 39 casos d’infecció pel virus zika, dels quals 15 són homes i 24 dones -4 d’elles embarassades-. D’aquestes quatre dones embarassades tres continuarien sent sotmeses a estrictes controls periòdics per conèixer l’evolució del fetus mentre que en una d’elles el fetus presenta diverses malformacions.

    Aquest cas és el primer a tot l’estat i el segon a nivell europeu. Les últimes dades del Ministeri de Sanitat, corresponents al dia 3 de maig, indicaven que a Espanya s’havien diagnosticat 105 casos del virus del zika, d’entre els quals hi ha 13 embarassades. Segons informava el Ministeri aquesta setmana, tots els casos confirmats fins al moment a través de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica corresponen a persones que havien viatjat a països afectats, i que per tant, són casos importats i no autòctons.

    Des de Salut indiquen que s’està aplicant el protocol d’atenció a dones embarassades que han estat en situació de risc per contraure aquest virus, que implica tant un seguiment durant l’embaràs com després del part.

    Segons ha detallat aquest divendres en una roda de premsa el secretari de Salut Pública, Antoni Guix, la infecció del fetus en aquest cas registrat es va detectar en les setmanes 19 i 20 de l’embaràs i es farà un seguiment al nadó durant un any un cop neixi. El fetus presenta microcefàlia i altres malformacions que Salut no ha detallat per respecte a la privacitat de la família. «En casos de microcefàlia es produeix una afectació del cervell. Es tracta d’afectacions greus que impedeixen la correcta formació del cervell i en el 100% dels casos existeixen afectacions neurològiques importants, pot ser més cognitiu, més sensorial…», ha explicat la presidenta de la Societat Catalana de Obstetrícia i Ginecologia Elena Carreras.

    Salut insisteix en què els casos són importats

    El secretari de Salut Pública ha insistit en recordar que els casos registrats a l’estat espanyol no són autòctons, sinó importats.  «La infecció es produeix essencialment per picada del mosquit aedes aegipty, que de moment no existeix a Europa, si bé és cert que un parent seu, el mosquit tigre, també té capacitat de transmissió», ha dit Antoni Guix. De cara a l’espècie del mosquit tigre, que sí té presència a Catalunya, Guix ha explicat que s’estan incrementant les mesures de prevenció. Amb tot, segons aquest, les espècies que tenen presència a Catalunya «no són bones portadores» i per tant les possibilitats de transmissió són baixes. «Picada no és equivalent a infecció i infecció no és equivalent a malformació», ha afegit.

    Preguntat per si seria possible que hi hagi presència del mosquit aedes aeqipty a Catalunya -de la mateixa manera que va arribar el mosquit tigre- Guix ha apuntat que «res impedeix que si continuem amb les coordenades de globalització i canvi climàtic aquesta o altres espècies puguin venir».

    «El primer consell és que les dones no viatgin a països endèmics»

    Amb tot, des dels serveis epidemiològics insisteixen a dir que el primer consell per a qualsevol dona embarassada o que tingui pensat quedar-se embarassada en els propers mesos és que no viatgi a països endèmics com països del Carib, Amèrica del Sud i Central i Àfrica. En cas que ho faci, recomanen prendre precaucions com utilitzar roba adequada i fer ús de repelents. «En el cas que qui ha realitzat el viatge és la parella sexual es recomana l’ús del preservatiu durant tota la gestació i si vol quedar-se embarassada recomanem esperar vuit setmanes després de viatjar», ha recordat la doctora Elena Carreras.

    «Les dones que han viatjat a països endèmics, vuit setmanes abans de tornar s’han de fer anàlisi de sang, és important perquè el mosquit quan pica a un adult li produeix una simptomatologia molt banal», ha apuntat Carreras, que ha insistit que sobretot en dones embarassades és important que es faci l’anàlisi tant si té consciència que l’han picat com si no.

  • CCOO afirma que el brot de gastroenteritis ha de ser tractat com accident laboral

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Loly Fernández, responsable de salut laboral de CCOO, i José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, es van referir aquest dilluns al brot de gastroenteritis que ha afectat milers de treballadors a Catalunya.

    Els dos responsables sindicats s’han manifestat satisfets que la Generalitat hagi donat per tancat el cas, que ha afectat 4.136 persones de 381 empreses ubicades en diferents municipis de les demarcacions de Tarragona i Barcelona. Concretament, 154 afectats de 47 empreses de la unitat de vigilància epidemiològica de Tarragona; 85 afectats de 44 empreses de la unitat de Barcelona-Nord Maresme; 825 de 51 empreses de la unitat del Vallès Oriental i del Vallès Occidental; 2.194 de 151 empreses a la ciutat de Barcelona notificats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona; 55 afectats de 19 empreses de la Catalunya Central, i 823 de 69 empreses de la unitat de vigilància de la regió Sanitària de Barcelonès Sud, segons Salut Pública de la Generalitat.

    Des de CCOO s’ha volgut fixar posició perquè els afectats tinguin clar què fer. Així, Fernández ha explicat que “qualsevol problema que es produeix en l’entorn del lloc de treball, tant si causa baixa com si no, té la qualificació d’accident laboral”. Això vol dir totes les despeses que afectin les persones que han patit el problema de salut i han hagut de ser ateses sanitàriament, o han faltat a la feina, o han hagut de medicar-se, comunicades per les respectives empreses a les seves mútues d’accidents i aquestes entitats s’han de fer càrrec de l’import econòmic que tot plegat impliqui.

    Si aquestes atencions sanitàries no es comuniquessin com a accidents laboral i passessin a ser comptabilitzades com malaltia ordinària, per exemple, els afectats no cobrarien el primer dia de baixa i a partir del segon rebrien el 75% de la base reguladora, mentre que si es declara com incapacitat temporal fruit d’un accident, es manté el salari al 100% des del primer dia, han indicat.

    Per aquest motiu, CCOO ha donat instruccions als seus delegats de prevenció i salut laboral perquè vigilin el compliment de la norma en les respectives empreses.

    “Nosaltres també farem una comprovació cas per cas perquè no voldríem que aquesta situació acabés repercutint econòmicament sobre el sistema públic i tampoc en l’economia dels treballadors, ha dit Cachinero”.

    El sindicat també ha alertat que als treballadors afectats no els hi cal cap mena de procés judicial ad-hoc per recuperar els perjudicis econòmics que els ha provocat la intoxicació pel que fa als seus drets laborals. Altra cosa és si qui es consideri afectat per l’empresa andorrana envasadora de la marca Eden vol denunciar-la.

  • El nombre d’afectats pel brot de gastroenteritis per aigua envasada supera els tres mil

    A hores d’ara ja hi ha 3.166 persones afectades pel brot de gastroenteritis pel consum d’aigua envasada que es va fer públic divendres, quan llavors el nombre d’afectats era de prop de 330. Tot i que la investigació sobre la causa del brot està en curs -els serveis de salut pública de Catalunya i de Barcelona estan duent a terme una investigació epidemiològica per verificar la possible font de contaminació i controlar el possible brot- la hipòtesi inicial apunta a una possible font de contaminació a la Font d’Arinsal (a Andorra), d’on prové l’aigua després envasada de la marca Eden que hauria provocat el brot.

    Segons les últimes dades del Departament de Salut els més de 3.000 afectats són de 190 empreses de Barcelona ciutat, de l’Àrea metropolitana i d’alguns punts de Tarragona. De fet, la mateixa empresa va emetre la setmana passada un comunicat en el què avisava que s’havien retirat de manera “preventiva i proactiva” 6 lots de la producció provinent del manantial Font d’Arinsal, que concretament afectava 6.158 ampolles que s’havien repartit a 925 clients de l’àrea de Barcelona i de Tarragona entre el 7 i el 13 d’Abril. En el comunicat Eden assegurava que la retirada “no afecta a cap altre tipus de producte o aigua d’altres manantials” i que com a mesura preventiva s’havia decidit suspendre el subministrament d’aquest manantial.

    Els serveis de salut pública de Catalunya i de Barcelona estan duent a terme una investigació epidemiològica per verificar la possible font de contaminació i controlar el possible brot. En aquests dies s’estan fent inspeccions i recollint mostres per verificar-ne la qualitat sanitària. Amb tot, fonts del departament de Salut assenyalen que el pes de la investigació el tindran les autoritats andorranes. L’empresa subministradora, per la seva banda, assegura que els sis lots de Font d’Arinsal havien superat tots els controls sanitaris que marca la normativa.

    La xifra ha anat escalant al llarg dels darrers dies, tal com va preveure Salut. Si els afectats inicialment eren 330, dissabte la xifra ja pujava fins als 678, aquest dilluns a la tarda ja eren 2.020 i des d’aquest dimarts són més de 3.000. Els afectats presenten nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, febrícula i en algun cas febre alta (38,9 graus).

     

     

     

  • Salut investiga un possible brot de gastroenteritis transmès per aigua envasada marca Eden

    Prop de 700 persones es trobarien afectades per un possible brot de gastroenteritis transmès per aigua envasada. El Departament de Salut, que ha informat del possible brot en un comunicat fet públic aquest divendres, està investigant-ho a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i de forma coordinada amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    La xifra ha anat escalant al llarg de les darreres 24 hores fins arribar a 678, i no es descarta que pugui seguir creixent a mesura que es recullin notificacions de més casos. Les persones afectades, segons Salut, són treballadors i treballadores d’empreses de Barcelona ciutat i l’àrea metropolitana que haurien començat a presentar símptomes a inicis d’aquesta setmana i al llarg dels darrers dies. Els afectats presenten nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, febrícula i en algun cas febre alta (38,9 graus). En la majoria dels casos el quadre clínic és lleu i remet en les següents 48 hores però sí que hi ha un cas, com a mínim, d’una persona ingressada en un centre sanitari que evoluciona de manera favorable.

    Retirada d’ampolles i inspecció epidemiològica

    Segons han informat a aquest mitjà fonts de l’ASPB, l’aigua envasada seria de la marca Eden, del grup Eden Springs España, que subministra serveis d’agua i cafè a més de 45.000 empresas i domicilis a tot l’estat des de l’any 2000. Aquesta empresa, per la seva banda, ha emès un comunicat en el què avisa que s’han retirat de manera «preventiva i proactiva» 6 lots de la producció provinent del manantial Font d’Arinsal (a Andorra), que concretament afecta 6.158 ampolles que s’han repartit a 925 clients de l’àrea de Barcelona i de Tarragona entre el 7 i el 13 d’Abril. En el comunicat Eden assegura que la retirada «no afecta a cap altre tipus de producte o aigua d’altres manantials» i que com a mesura preventiva s’ha susès el subministrament d’aquest manantial tot i que l’empresa assegura que els sis lots de Font d’Arinsal havien superat tots els controls sanitaris que marca la normativa.

    Els serveis de salut pública de Catalunya i de Barcelona estan duent a terme una investigació epidemiològica per verificar la possible font de contaminació i controlar el possible brot. En aquests dies s’estan fent inspeccions i recollint mostres per verificar-ne la qualitat sanitària. Salut també ho ha comunicat a l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición ( AECOSAN).

     

     

  • La Generalitat concedirà sis creus de Sant Jordi a personalitats i entitats del món de la Salut

    Aquest 2016 la Generalitat de Catalunya ha decidit concedir la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i a 13 entitats catalanes. Sis de les creus seran per persones i organitzacions que estan vinculades amb el món de la salut, tal i com ha informat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, a la roda de premsa posterior al Consell Executiu d’aquest dimarts.

    Una d’aquestes persones és la neuròloga Mercè Boada i Rovira, premiada per contribuir a la sensibilització i la recerca en el camp de les demències, singularment de la malaltia de l’Alzheimer. Boada és una de les fundadores de la Fundació ACEC (Institut Català de Neurociències Aplicades) i ha estat durant anys vinculada a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El doctor Bonaventura Clotet i Sala també rebrà una Creu de Sant Jordi, per ser un dels investigadors internacionals més reconeguts del VIH. La Generalitat també el premia per impulsar noves estratègies de finançament de la recerca.

    Dins de l’àmbit de la salut, la Generalitat també atorgarà un d’aquest guardons al directiu empresarial Josep Santacreu i Bonjoch, per ser un dels impulsors a Catalunya del concepte de responsabilitat social de l’empresa, sobretot des de la direcció d’organitzacions socials, sanitàries i econòmiques. Santacreu fou un dels promotors de Metges sense Fronteres Espanya.

    Una de les entitats que rebrà el guardó hi ha l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), a qui la Generalitat vol reconèixer la seva dedicació per millorar la qualitat de vida dels infants diagnosticats amb càncers i de les seves famílies.

    La Fundació La Marató de TV3 és una altra de les entitats premiades per la tasca d’impuls solidari que coordina, segons la Generalitat. I finalment s’ha distingit amb una Creu Sant Jordi a la Fundació Vila Casas, per la promoció de l’art contemporani català. La fundació va ser fundada per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas.

  • «Els interessos comercials de les farmacèutiques s’imposen a les necessitats sanitàries»

    16“Els interessos comercials estan primant per sobre dels interessos sanitaris”. Així de contundent es mostra Elena Villanueva, coautora de l’Informe “Innovació biomèdica i accés a medicaments essencials: alternatives a un model”, de l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal). Un treball que analitza el sistema d’innovació farmacèutica i que senyala els principals problemes d’aquest sistema d’investigació de nous tractaments.

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) un de cada tres habitants al món no té accés en condicions apropiades als medicaments que necessita per afrontar malalties evitables. Aquesta xifra es doble en el cas de països més pobres de regions de l’Àfrica, Àsia o de l’Amèrica llatina. Aquesta falta de medicaments es deu sobretot a què el model d’innovació estigui controlat pel sector privat, i que per tant busqui la rendibilitat econòmica per damunt de qualsevol cosa. Això provoca, com expliquen en l’informe, no només que els preus del producte final que es comercialitzi siguin molt elevats, i que molts països no el puguin pagar, sinó que a més aquestes empreses no estiguin disposades a investigar o comercialitzar tractaments que afecten només a països pobres.

    El 90% dels recursos d’investigació, segons aquest estudi, estan concentrats en les malalties que interessen a un 10% dels pacients. “Un sistema que delega la iniciativa del desenvolupament de nous productes a un sector privat que depèn de la seva rendibilitat està condemnat a concentrar-se en les innovacions que interessen a aquells que puguin pagar-les” diu l’informe.

    “Cada vegada amb més freqüència es queden més problemes sense tractament i sovint perquè tenen un preu massa alt”, explica Villanueva. A casa nostra això ha passat amb el tractament per via oral d’acció directa per l’Hepatits C, el Sovaldi. Un medicament que a causa del seu elevat preu no s’ha pogut donar a tots els malalts, tot i el seu alt grau d’eficàcia.

    Un altre d’aquests casos és els dels antibiòtics. Els antibiòtics van acumulant reticències i per tant, com explica Villanueva és necessari invertir en nous tipus d’antibiòtics per poder fer front a les infeccions. “En 20 anys no tindrem antibiòtics per tractar infeccions simples”, lamenta aquesta experta. Això es deu, segons ella, a que al tractar-se d’un tractament curt, que pot dura només dies, les empreses no estiguin interessades a invertir-hi. “Això es contraposa al que passa en el cas del VIH, per exemple, on es tracta de tractament de per vida i on si estan disposats a invertir-hi”, afageix.

    Les deficiències del model

    L’alt preu dels medicaments es deu sobretot al sistema de patents a través del qual es regeix aquesta indústria. Cada producte que es genera està sovint sotmès a diverses patents, unes patents d’exclusivitat que perduren durant 20 anys i que per tant donen a l’empresa el monopoli d’aquell tractament, el que els permet fixar els preus que volen, com posa de manifest el treball de ISGlobal. “Una cosa són els beneficis, i l’altre són els beneficis abusius”, lamenta Villanueva.

    Els investigadors de l’informe alerten a més del fet que els ciutadans paguen dues vegades per la creació d’aquell medicament. Això és així ja que la investigació preliminar sobre un nou tractament la duen a terme sobretot universitats i centres de recerca públics, finançats amb els diners de l’administració, per tant dels ciutadans. Un cop s’han passat les primeres fases, les empreses farmacèutiques compren les molècules “prometedores” i poden començar a fer assajos clínics. És en aquest moment en què decidiran si els interessa comercialitzar o no el producte i més endavant a quin preu fer-ho, un preu del qual se’n faran càrrec també els sistemes sanitaris públics. L’informe explica que és habitual que les farmacèutiques justifiqui els elevats preus per «l’alt risc» de la seva indústria. No obstant això, la investigadora reitera que aquest risc es veu disminuït pel fet que els costos de les primeres investigacions, amb una major possibilitat d’error, hagin estat finançats per centres de recerca públics.

    Un altre de les deficiències del sistema és la falta de transparència. Segons aquest informe no es publica la informació sobre el cost real de producció dels tractaments ni tampoc les negociacions que les farmacèutiques duen a terme amb cada país per fixar el preu de venda (el preu es diferent per cada país). Elena Villanueva recorda que així és com va passar a Espanya amb el cas del Sovaldi, ja que no va transcendir res sobre la negociació. “No sabem el que negocia Espanya per cada medicament que compra”, denuncia. “Quan costa posar un medicament al mercat? Què constitueix realment una innovació subjecte a patents? Qui determina l’agenda d’investigacions? Quin paper juga el sector públic”, es pregunten els experts d’aquest informe.

    “Si els governs gestionessin les inversions podríem reconduir la situació”, assegura Villanueva, que es mostra convençuda de què, com expliquen en l’informe, hi ha alternatives molt factibles a aquest model. “Hem deixat que la salut es converteixi en un negoci, però la salut és un bé global i ha d’estar administrada pels governs”, reivindica.

  • Accedir a la salut en un dels pitjors països per néixer dona

    «La salut de les dones es veu profundament afectada per la forma en com són tractades per la societat en general i la situació en què aquesta les col·loca. La salut de les dones pateix quan segueixen sent discriminades i víctimes de la violència», recollia el 2009 un informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Un dels pitjors països per néixer dona és la República Democràtica del Congo (RDC), que ocupa el lloc 149 (de 155 països analitzats)  en l’Índex de desigualtat de gènere elaborat per l’ONU.

    «Vivia al poble de Muhangi. Anava al camp amb el meu marit quan van aparèixer els bandits. Van matar al meu marit. Eren molts, no recordo quants. Després es van tirar sobre meu i em van violar, tots, molts. Em vaig quedar inconscient. Els agressors em van encomanar malalties, moltes. Arran de les violacions sóc seropositiva», relata un dels testimonis de Temps d’écoute, un documental de Farmamundi que aborda la lluita de les dones congoleses pel dret a la salut a la República Democràtica del Congo i que es presenta aquest dimarts a Barcelona.

    Com la violència sexual afecta la salut

    Tot i que el nombre de víctimes de violència sexual en aquest país africà es desconeix amb exactitud, un informe de Nacions Unides de 2014 assenyalava que la violència sexual hi continua sent «extremadament seriosa per la seva naturalitat sistemàtica i el nombre de víctimes». Laia Pibernat, de l’ONG Farmamundi, va estar al Congo al juliol per participar en el rodatge del documental. Allà va tenir l’ocasió de conèixer de prop la situació de violència que pateixen moltes dones: «Una de les conseqüències de la violació és tot el contagi de malalties de transmissió sexual o embarassos no desitjats».

    Segons dades de Nacions Unides, la ràtio d’embarassos adolescents és de 135,3 per cada 1000 noies d’entre 15 i 19 anys, una xifra que només és pitjor en pocs països com Níger o Txad i que està molt per sobre de països desenvolupats -a Espanya per exemple és de 10,6-. Una altra dada que impacta és l’índex de mortalitat per causes relacionades amb l’embaràs. Mentre que a la RDC són 730 de cada 100.000 dones, a Espanya són 4. A la província del Kivu Nord, on es va gravar el documental, un 22% de les dones han estat víctimes de violència sexual durant el conflicte armat al país.

    «Si estàs vivint amb un grup armat que t’ha segrestat [com és el cas d’un dels testimonis del film] enmig de la selva has de parir sola, sense cap tipus de seguiment, i això té riscos. Després, a més de les conseqüències físiques, també hi ha el trauma psicològic d’haver estat violada, que depèn molt del grau de violència que ha patit la dona i del tipus d’experiència», assegura l’antropòloga. La meitat dels casos registrats per l’oficina de l’ONU al país entre 2010 i 2013 s’atribueix a l’exèrcit i altres agents estatals.

    L’accés a la salut, condicionat per ser dona

    «Les dones pateixen més violència alhora que es limita l’accés als recursos de poder i a la presa de decisions, tot ells són aspectes essencials per a la gestió de la salut i suposen múltiples barreres per accedir a aquesta», assenyalen diverses autores en l’article «El condicionant de gènere en la salut», del llibre Gènere i salut(Farmamundi 2015).

    «L’accés al sistema sanitari està molt condicionat pels factors de gènere. Normalment els mitjans econòmics estan en mans del marit, l’oncle, l’avi o el pare. Per tant la dona ha de demanar permís perquè sigui ell qui decideixi si ha de destinar recursos a que vagi al metge o no, perquè per anar al sistema públic has de pagar tot i que sigui molt precari», explica a aquest mitjà Laia Pibernat. Segons un altre indicador de l’ONU, l’Índex de Desenvolupament de Gènere, el PIB per càpita al Congo és superior per als homes -0,76 enfront de 0,59 a les dones-.

    Un altre factor que assenyala Pibernat com un condicionant de l’accés a la salut és la distància física entre una comunitat i un centre de salut. «Les que estan a les ciutats ho tenen millor però a les zones rurals aïllades, que has de caminar quilòmetres per tenir atenció mèdica, per denunciar una violació o per rebre el kit Prep -que s’ha de prendre en un termini de 72 hores perquè sigui efectiu- ho tenen més difícil», comenta.

    A més, segons ella, el fet que sigui una dona la que hagi de desplaçar-se des d’una zona rural ho complica més. «Si surts del poble per anar al metge ja estàs dient alguna cosa, no pots desaparèixer del teu entorn i deixar els fills durant tres dies», explica. I és que al Congo les dones són les que s’encarreguen de portar la llar a més d’ocupar-se d’altres tasques.

    FEPSI: un centre de salut integral creat per dones

    Davant els nombrosos casos diaris de violacions al Congo, un grup de dones -la majoria d’ella infermeres- va decidir organitzar-se l’any 2000 per oferir una atenció mèdica de qualitat per a les víctimes de violència sexual, desplaçats de guerra i víctimes de desastres naturals. FEPSI (Dones compromeses amb la promoció de la salut integral) compta avui amb 3 metges i 33 infermeres, 2 auxiliars de laboratori, un psicòleg, tècnics i diversos voluntaris i ofereix molts serveis al centre que van aixecar fa 16 anys a Butembo (a la regió del Kivu Nord).

    Imatge d'un dels tallers de sensibilització sobre salut sexual que fa FEPSI / FARMAMUNDI
    Imatge d’un dels tallers de sensibilització sobre salut sexual que fa FEPSI / FARMAMUNDI

    «FEPSI és un exemple de centre que qualsevol persona d’un hospital d’aquí hauria de visitar. Dins de l’hospital tens una clínica jurídica, una sala d’escolta, un gabinet de psicologia, moltíssimes persones voluntàries i de pràctiques que estan fent l’acompanyament del pacient», explica Pibernat.

    «Les nostres víctimes de violència sexual són sovint massa joves. N’hi ha que no arriben ni als 10 anys. El dia que vaig inscriure a l’escola a una de les nostres víctimes, que s’havia absentat durant tres anys a causa d’un trauma greu, vaig plorar d’emoció «, recorda Mama Elise a la pàgina de FEPSI. «Elles diuen que són una gota a l’oceà però són més aviat una gota enmig del desert», assegura Pibernat.

  • Catalunya bat record històric de trasplantaments gràcies a l’increment de donants

    Catalunya ha batut el 2015 el seu rècord històric de trasplantaments d’òrgans. En total, s’han fet 954 intervencions d’aquest tipus, un 5,1% més que el 2014.

    Segons les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), s’han fet 127 trasplantaments per milió de persones, una xifra que col·loca Catalunya per davant de la mitjana espanyola, amb uns 100 trasplantaments per milió. També se situa al davant de països com Àustria, Noruega o França, que lideren el rànquing de la Unió Europea, i que es troben per darrere d’Espanya en nombre de trasplantaments.

    L’especialitat que més ha augmentat el nombre de trasplantaments ha estat la cardíaca, amb un 17,9% més d’intervencions d’aquest tipus que el 2014. Segueixen els de Pàncrees i ronyó -els que més es practiquen, 647 al 2015-.

    L’Hospital Clínic de Barcelona lidera el nombre d’intervencions d’aquest tipus, en total se n’han practicat 243 al 2015, li segueix l’Hospital Vall d’Hebron amb 206 trasplantaments realitzats i l’Hospital Bellvitge amb 202.

    “Volem posar l’èmfasi no tant en els trasplantaments sinó en l’increment del nombre de donants. El primer són els donants i les famílies i sense ells aquestes persones que ara tenen una nova vida no hi serien”, ha expressat el doctor Jaume Tort, director de l’OCATT a Catalunya Plural.

    De fet, aquest 2015 s’ha aconseguit la millor xifra de donacions dels últims sis anys. 256 donants cadàver vàlids, 5 punts per sobre de la xifra obtinguda el 2014. “Hem estat treballant a fons per trencar la tendència decreixent del nombre de donants d’aquests últims anys”, ha expressat Tort. Un decreixement que s’explica en part, segons el doctor, per la disminució dels accidents de trànsit i de les morts cardiovasculars.

    L’augment de donacions s’ha donat per tres raons. Per una banda perquè han crescut les autoritzacions per part dels familiars. O el que és el mateix, la negativa ha baixat un 6% el 2015 respecte a l’any anterior. En segon lloc hi ha hagut més donacions encefàliques, un 2,7% més que el 2014. Per últim, i un dels fets més destacats per Tort, és l’increment d’un 91,7% dels donants d’asistòlia –malalts terminals d’algunes patologies ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca-. “És un tipus de donació que aquí a Catalunya no teníem implementada, i que fa un parell d’anys que s’està fent, ja hi ha 9 hospitals que apliquen aquest programa”, ha explicat Tort.

    Donacio-dorgans-mon_EDIIMA20160113_0723_5
    Trasplantaments a Catalunya per centre / DEPARTAMENT DE SALUT

    Així ho destaca també el doctor Alberto Sandiumenge, coordinador de trasplantaments de Vall d’Hebron, en declaracions a Catalunya Plural que entén aquest èxit gràcies als nous programes posats en marxa. Aquest centre lidera el nombre de donants, en total 47 l’any passat, 31 per mort encefàlica i 16 per asistòlia.

    Record de donants a l’estat espanyol

    Espanya ha registrat aquest 2015 el millor augment en nombre de donants de la història, tal com informava aquesta setmana l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT). Un cop més l’estat espanyol és líder mundial en nombre de donants, amb gairebé 40 donants per cada milió de persones. El 2015 es van registrar 1.851 donacions i es van realitzar 4.769 trasplantaments.

    Espanya, a més, està molt per sobre d’altres països en quantitat de donants. Supera en més de 20 punts la mitjana de la Unió Europea, segona la ONT, i es troba, també, per sobre d’Estats Units, que el 2014 va registrar 26,6 donants per milió de persones. La Rioja, Cantàbria i Navarra són les comunitats autònomes líders a Espanya en nombre de donants per milió de persones.

    “L’èxit del model espanyol es deu a la seva eficàcia i eficiència”, ha destacat el doctor Sandiumenge a Catalunya Plural. Aquesta eficàcia del sistema, diu, es dóna gràcies a què el coordinador de trasplantaments està als hospitals i a què el personal dels centres hospitalaris està format sobre aquesta pràctica.

    Explica, també, que aquests darrers anys s’ha fet un esforç d’optimització per vigilar que no s’escapi cap possibilitat de donació. Diu però que un dels reptes és precisament detectar millor qui són els possibles donants i oferir-los la possibilitat de ser-ho, sense això, explica, s’escapen oportunitats. “S’han de buscar malalts que no estan a la UCI i que també poden ser possibles donants”, ha dit.

    Precisament el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort, diu que s’està fent un esforç des dels centres sanitaris per buscar altres formes de donar òrgans. “Cal seguir amb l’estratègia d’aquests dos anys d’enfortir la donació per mort en asistòlia i estendre el programa als 23 hospitals que tenen programes de donació”, ha reivindicat. També diu que cal posar més esforços per buscar donants en aquells hospitals on no hi ha programa de donació i que cal una major sensibilització i promoció.

    “Cal que la gent en parli de forma més normal, però és clar, parlar de la mort no és fàcil. Seria interessant que la gent expresses que un cop mort li agradaria ser donant d’òrgans”, ha reflexionat el doctor Tort.

    Malgrat la bona notícia, el director de l’OCATT recorda que encara hi ha 1.335 persones que esperen rebre un o més òrgans a Catalunya. I ha recordat que sense més donacions no es podrà disposar dels òrgans necessaris per salvar la vida d’aquestes persones.