Els metges de l’Hospital de Palamós han decidit que cal mantenir la lluita. Després de la vaga del mes de març, quan demanaven una millora de les condicions laborals, han decidit convocar-ne una altra aquest dijous per seguir reclamant allò que encara creuen que queda per fer en relació a les seves condicions laborals.
Els professionals del centre pensen que les reclamacions d’aquest col·lectiu no han estat ateses. Segons el sindicat Metges de Catalunya, convocant de la vaga, la mobilització, a diferència de l’anterior , que va dur-se a terme durant el matí, l’aturada s’allargarà durant 24 hores, des de les 8 del matí del dia 19 fins a les 8 del dia 20.
De moment, tal com informa també el centre en una nota de premsa, una de les demandes dels treballadors que sí que ha estat atesa és la que fa referència al nou model de transport sanitari. Des de l’1 de maig tots els professionals que presten el servei amb un Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) poden fer-ho de forma voluntària.
Més enllà d’això però queden moltes peticions que els professionals creuen que són importants, en repassem algunes:
Els professionals segueixen demanant el restabliment de les guàrdies de presència física, en lloc de localitzada per aquelles especialitats encara afectades per aquest model. Segons explica el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós, els especialistes en cirurgia, traumatologia, urologia i els que estan a la cambra hiperbàrica, segueixen fent guàrdia localitzada, és a dir, estan a casa de guàrdia esperant a que els avisin. Aquests professionals volen que com la resta d’especialistes les guàrdies es facin als centres.
Deixar de fer guàrdies després dels 50 anys. El conveni col·lectiu de la sanitat concertada lliura als professionals majors d’aquesta edat de fer les guàrdies de presència física. El problema recau sobre aquells treballadors que fan guàrdies localitzades. Segons la nota de premsa de l’hospital “l’exoneració per motiu d’edat en les guàrdies de localització no queda recollit en el conveni”. Duran però assegura que això és “una interpretació del conveni”.
Un augment del preu de l’hora de guàrdia d’acord amb les sentències judicials que estableixen que s’ha de retribuir, com mínim, al preu de l’hora ordinària. Els professionals d’aquest centre cobren, entre 24 i 27 euros per hora de guàrdia treballada, segons informa Duran, un preu per sota del qual cobren per treballar una hora ordinària.
Adjudicar el quart nivell de carrera, el D, als professionals que ho van demanar el 2013. Aquest és el nivell més elevat que pot assolir un metge, i per un acord al qual va arribar l’empresa amb els treballadors el 2013, es va acordar que es reconeixeria aquest nivell als treballadors que portessin 9 anys exercint amb el nivell C, i se’ls pagaria el que suposa aquest reconeixement, una mica més de 2.000 euros extres l’any, segons Duran. Tot i l’acord però, segons explica aquest professional encara no s’ha reconegut a cap dels metges amb el nivell D.
A banda d’aquestes, els professionals reivindiquen altres millores, com un pla de formació, que segons Duran de moment només s’ha proposat aplicar-se en el servei d’urgències. Tot i així, l’empresa assegura que s’ha fet una revaloració de les necessitats formatives amb la participació dels serveis i s’ha inclòs al pla de formació anual. Durant assegura però que de moment no els han fet cap proposta. «L’empresa es manté immòbil i no ofereix solucions, per tant, no tenim altra alternativa que seguir lluitant contra la precarietat a què ens sotmeten, i ho farem mentre no s’obrin a atendre les nostres demandes», apunta Duran.
Aquest dimecres fa quatre anys de la publicació del Real Decreto-Ley 16/2012 que exclou de la sanitat pública espanyola les persones sense permís de residència i les que no estan donades d’alta a la Seguretat Social. El RDL, que estableix el Partit Popular com una mesura per contenir la despesa sanitària i garantir la suficiència pressupostària en una situació de recessió econòmica, ha generat polèmica des de la seva promulgació ja que suposa que la sanitat a l’estat deixa de ser universal i els afectats són els més vulnerables. Repassem les claus de quatre anys de lluita per recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya.
Recurs d’inconstitucionalitat al RDL del PP
Catalunya -amb Boi Ruiz al capdavant de Salut- presenta el mateix any de la publicació del RDL, el 2012, un recurs d’inconstitucionalitat i promou una primera instrucció que permet l’accés de qualsevol persona al sistema de salut sempre i quan fa més de tres mesos que estigui empadronada. Durant el mandat de Boi Ruiz el govern nega en reiterades ocasions que a Catalunya hi hagi exclusió sanitària però un grup de professionals del sistema públic de salut i diverses entitats del tercer sector detecten que la instrucció s’aplica de manera arbitrària i decideixen organitzar-se per denunciar els casos en què es deixa sense atenció a persones que tenen dret a ser ateses. Així, el 2013 es crea la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat).
La PASUCat registra entre el març de 2013 i l’agost de 2014 una setantena de casos en els que s’han vulnerat els drets d’immigrants residents a Catalunya a l’hora d’accedir al sistema sanitari públic. Dels 72 casos registrats, 22 són menors i 6 dones embarassades. En l’informe destaquen que pel que fa a les incidències registrades, l’11% dels casos han denunciat la denegació a l’atenció sanitària i assenyalen que la facturació per l’assistència sanitària “s’està convertint en la norma” ja que el 36% de les denúncies són per aquest motiu, i la majoria s’han produït a urgències. Molts immigrants no coneixen els seus drets i en diversos casos es detecta que, per exemple, se’ls demana la targeta sanitària per ser atesos a urgències quan la presentació d’aquesta per llei no és un requisit o se’ls dissuadeix comunicant-los que se’ls farà una factura per l’atenció rebuda. A més, diverses entitats apunten que també hi ha molta desinformació dins del col·lectiu sanitari, fet que provoca la confusió dels pacients.
Després de tres anys de la publicació del polèmic RDL, la lluita de plataformes com la PASUCat, ciutadans i els grups d’acompanyament de Jo Sí Sanitat Universal tenen els seus fruits. Si bé l’objectiu últim és la derogació del RDL la feina de la quarantena d’entitats que agrupen la PASUCat i la tasca de denúncia i acompanyament que fan la quinzena de grups que existeixen a Barcelona acompanyant aquells que han estat exclosos o a qui se’ls ha facturat indegudament forcen que el CatSalut publiqui una nova instrucció. Així, la instrucció 8/2015, que va entrar en vigor l’estiu passat ofereix més garanties però no totes. La nova instrucció continua deixant al marge les persones que no poden accedir al padró, les que porten menys de tres mesos empadronades i aquells que no disposen d’un document d’identitat.
El cobrament indegut a les urgències d’alguns hospitals de la xarxa pública continuen. Un cas que exemplifica i prova que l’exclusió existeix a Catalunya malgrat la primera instrucció del govern és el que explicava aquest mitjà: al Yovel, un jove d’origen cubà sense papers, van facturar-li 240 euros a les urgències de l’Hospital Clínic després que ingressés per dolor abdominal. No van informar-lo de quins eren els tràmits que ha de fer una persona per accedir a la targeta sanitària sinó que van dir-li que si no tenia papers havia de pagar. Llegeix la història completa d’en Yovel.
En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut el conseller Toni Comín assegura que el model assistencial ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, anuncia que una de les mesures del nou govern serà la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament -amb Boi Ruiz al capdavant- ha fet en els anys anteriors com a reacció al RDL. Per la seva banda, a l’espera de la nova norma que ha de blindar la universalitat de la sanitat a Catalunya el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona consensuen la creació d’un comitè d’accés a l’atenció sanitària a la ciutat que ha de servir per facilitar i agilitzar els processos d’empadronament a les famílies i d’obtenció simultània de la targeta sanitària. Segons la comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, es treballaran mesures per informar el personal sanitari i als ciutadans, per exemple, facilitant fulletons o cartells informatius en diferents idiomes en els CUAP o els CAP explicant al ciutadà que té dret a ser atès- al desembre el consistori capitanejat per Manuela Carmena va llençar una campanya d’informació sobre els drets dels immigrants en situació irregular a la sanitat pública madrilenya-. De la seva banda, la PASUCat ja ha demanat reunir-se amb aquest comitè per exigir «mesures immediates d’informació a la ciutadania i als treballadors sanitaris» i ha sol·licitat reunir-se amb el conseller de Salut Toni Comín.
El govern català inicia els tràmits per fer una llei que garanteixi l’accés universal a l’assistència sanitària. La principal diferència d’aquesta nova llei en comparació amb l’anterior instrucció és que l’accés a tota la cartera de serveis serà immediat per a tots els ciutadans empadronats a Catalunya -la instrucció 8/2015 marca una carència de tres mesos-. En qualsevol cas, les persones no empadronades, i sigui quina sigui la seva situació, seguiran, segons Comín, tenint garantida l’atenció urgent i les dones embarassades i els menors tenen dret a assistència primària i també especialitzada, com fins i tot preveu el mateix RDL -són les excepcions que marca-.
La facturació a les urgències i l’exclusió són una realitat a dia d’avui
Tot i la nova llei que ha tramitat el govern català per «blindar la universalitat de la sanitat», des de la PASUCat assenyalen que la facturació indeguda a les urgències dels centres de la xarxa d’atenció pública continuen, fins i tot en casos de persones empadronades que estan a l’espera d’obtenir la targeta sanitària, i temen que segueixi així.
«En els últims mesos hem tingut reclamacions per factures a persones empadronades i no empadronades als hospitals Clínic, Sant Pau, Vilanova i del Mar, i el CUAP Peracamps al Raval. Aquesta facturació també es dóna en menors, com a l’hospital del Mar i Sant Joan de Déu», apunta a aquest mitjà el Carlos Losana, un pediatre i membre de la PASUCat conegut també com Iko. Segons explica, alguns dels casos de facturació han estat a persones «amb malalties molt greus». A data d’avui ja són 196 casos d’exclusió denunciats des de l’inici de l’Observatori de l’exclusió a Catalunya. «Aquest nombre és només la punta de l’iceberg dels milers de persones que han estat excloses aquests tres anys i que no han arribat a les nostres mans», afegeix Losana.
Malgrat els quatre anys de lluita i els avenços en recuperar la universalitat de la sanitat a Catalunya aquest mitjà ha tingut coneixement aquesta mateixa setmana d’un nou cas d’exclusió sanitària a Tarragona. Segons informen des del Grup de Treball en Defensa d’una Sanitat Pública, el passat divendres 15 d’abril una dona de vint-i-cinc anys va ser víctima d’exclusió sanitària al CAP de la Granja. «La dona es va adreçar al centre d’atenció primària amb un sagnat vaginal i dolors aguts abdominals, sol·licitant assistència d’ugències. Quan va manifestar que s’havia oblidat la targeta sanitària a Navarra, on resideix, el personal administratiu es va negar a atendre-la si no pagava 60€. La dona va manifestar que no disposava d’aquesta quantitat, raó per la que finalment no va rebre cap atenció sanitària», expliquen.
La inquietud i el malestar que va començar a haver-hi a les Terres de l’Ebre a la tardor, arran de la implantació del nou model de transport sanitari català a la regió, s’ha traslladat aquest divendres en forma de més de 17.000 signatures al Síndic de Greuges.
Artur Jiménez, tècnic en emergències sanitàries, ha vingut aquest divendres des de l’Ebre fins a Barcelona juntament amb altres membres de la plataforma Salvem les Ambulàncies de les Terres de l’Ebre. «Hem vingut a demanar que ens retornin les ambulàncies que es van retallar tant l’any 2012 com ara a l’entrar el nou concurs de transport sanitari el 2015», ha explicat després que la plataforma hagi lliurat les signatures.
«A causa de les retallades d’ambulàncies que hi ha hagut el problema que ens trobem és que les ambulàncies tarden molt en arribar als accidents. Tenim poblacions on l’ambulància triga més de 20 minuts en arribar, és per això que reclamem que en les emergències -on els minuts compten- no triguin més de deu minuts en arribar». Segons explica Jiménez, per exemple, en el cas d’una parada cardiorespiratòria, a partir del cinquè minut les possibilitats de supervivència comencen a decaure i a partir del minut deu pràcticament ja no serveix res. És per això que demanen que tota la població tingui una ambulància a uns deu minuts. «Entenem que per les característiques del nostre territori això és molt difícil però té el mateix dret a un servei ràpid un habitant de Benifallet com una persona que viu en una gran població com Barcelona», assegura.
L’inici del conflicte
El passat 17 de novembre, i dins del desplegament gradual del concurs de Transport Sanitari Integrat (TSI) a tot el territori català, es van posar en marxa les noves unitats a les Terres de l’Ebre. Segons informació del Departament de Salut van començar a donar servei 25 noves unitats: 21 de Suport Vital Bàsic (SVB) integrades per dos Tècnics d’Emergències Sanitàries (TES), 3 de Suport Vital Avançat (SVA) integrades per un TES, un infermer i/o un metge, i 1 Vehicle d’Intervenció Ràpida (VIR) integrat per un metge i un TES, que donen servei a més de 200.000 ciutadans.
Des del darrer concurs per la contractació del transport sanitari, és el Sistema d’Emergències Mèdiques qui s’encarrega de centralitzar la gestió de tot el transport sanitari públic de Catalunya, tant l’urgent com el no urgent. En el cas de les Terres de l’Ebre l’empresa adjudicatària del servei, i per tant, la que opera ara a la regió, és la UTE Egara Lafuente.
A mesura que el model s’ha anat implantant pel territori català ha despertat diverses queixes i inquietuds entre treballadors del SEM i també usuaris. El passat 2 de març el model de transport sanitari va ser objecte de debat al Parlament. «Sap que Ara hi ha cues d’ambulàncies a les portes de les urgències dels hospitals? La setmana passada per exemple a Tortosa 7 ambulàncies amb pacient a dins esperant fins a tres hores davant l’Hospital Verge de la Cinta», va plantejar la diputada de Catalunya Sí que Es Pot Marta Ribas al conseller de Salut. Comín, que s’ha mostrat prudent fins ara amb les queixes arreu del territori per la implantació del nou model va respondre-li que primer calia veure si els problemes «són d’implantació o de model». Des de la plataforma reivindiquen recuperar la qualitat assistencial de l’any 2012.
Implantació desigual a Catalunya
Fa un parell de mesos, després que s’acabés el desplegament gradual del nou model, UGT denunciava que el model de Transport Sanitari Integral de Catalunya provoca «incongruències, acomiadaments i pitjor servei als usuaris». Entre les incogruències que va denunciar el sindicat a aquest diari hi ha la formació als treballadors sobre els nous vehicles -en algunes regions s’han fet onze hores de formació mentre que en altres una sessió informativa de 30 minuts-. També reivindiquen una reducció de les demores i una major eficiència en el transport no urgent.
D’altra banda, el model actual inclou, com a novetat, la incorporació de nous Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Segons treballadors u na altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per «prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients», està arribant més tard que altres vehicles.
Júlia Manresa, nom fictici, és infermera de l’Hospital de Mar. Fa 13 anys que hi treballa, però malgrat això no té un contracte fix i per tant és eventual, el que vol dir que firma contractes de treball temporals. En el seu cas ho fa mes a mes, però assegura que algunes companyes seves, sobretot auxiliars, infermers i infermeres, firmen contractes de setmanes o fins i tot dies.
Aquesta tarda els treballadors de l’Hospital del Mar, aplegats en el comitè d’empresa, s’han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar als representants polítics, tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat, que prenguin mesures per millorar les condicions laborals dels professionals d’aquest centre.
El comitè d’empresa denuncia l’abús que fa l’empresa dels contractes eventuals. En concret, informen de què el 2015, recollint dades corporatives del centre, 124.000 jornades es van realitzar com a eventuals. O el que és el mateix, més de 600 treballadors, d’un total de 3.300 estaven el 2015 en situació temporal, amb contractes “precaris, a cop de telèfon”, segons el comitè d’empresa.
Aquesta situació, explica el comitè, suposa que els treballadors perdin l’antiguitat a cada contracta signat, que perdin el dret a cobrar els plusos de triennis o la possibilitat de formar-se una carrera professional. A més, expliquen, no poden gaudir de vacances remunerades, com sol passar amb el personal fix.
“Van passant els anys i continuem amb la mateixa situació que fa deu anys, això ens desmotiva com a professionals”, assegura Manresa. “De sobte t’adones que t’han fet odiar la professió que tant t’agradava. Treballem amb la frustració de la no compensació”, denuncia aquesta treballadora.
El més greu per aquests professionals és que això no els permet planificar la seva vida, no poden comprar allò que desitjarien o fer plans de futur perquè no saben quina serà la seva situació el dia de demà. “Hi ha companyes que volen tenir fills i per tenir-los, com que no poden gaudir de baixa maternal, han d’agafar l’atur”, lamenta aquesta infermera. “Ens han deshumanitzat, ens tracten com a màquines”, afegeix indignada.
Més reivindicacions
A banda dels contractes eventuals, el comitè d’empresa demana als representants polítics que acabin amb la precarietat i reverteixin la situació dels darrers anys. En concret, diuen que porten molts anys amb els sous congelats, amb un augment d’hores de treball. En definitiva, volen recuperar les condicions laborals que han perdut, diuen, amb l’últim conveni.
Concentració de treballadors de l’Hospital del Mar a Plaça Sant Jaume / SANDRA LÁZARO
Volen també que s’obrin tots els llits disponibles dels centres del Consorci Parc Salut Mar, al qual pertany aquest hospital, perquè no s’hagin de fer derivacions a centres de titularitat privada com està passant. Segons dades facilitades pel Departament de Salut a Catalunya Plural fa uns mesos, al 2014 es van donar 925 episodis de derivacions de l’Hospital del Mar i l’Hospital Sant Pau a l’Hospital Evangèlic, de titularitat privada.
El Consorci Parc Salut Mar és gestionat per la Generalitat (60%) i per l’Ajuntament de Barcelona (40%). Recentment la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va dir en una trobada amb la premsa que estan negociant amb la Generalitat la reobertura de llits d’aquest consorci, de moment però no s’ha concretat ni s’ha fet pública cap informació sobre aquest tema.
Quatre quiròfans d’operacions programades que no funcionaran i paralització de bona part de les consultes externes. Així duran a terme la vaga programada per aquest dijous de 8 del matí a 12 del migdia els facultatius de l’Hospital de Palamós, sota el lema “Prou precarietat i més qualitat. No a la Sanitatlow cost”. La mobilització es durà a terme tal com van decidir el 19 de febrer el 71% dels metges en plantilla que van votar a favor de convocar aquesta mobilització després de veure que la direcció del centre no responia a les seves demandes de millora de les condicions laborals i assistencials del centre.
A banda d’això però, el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya al centre del Baix Empordà, ha assegurat que el cinquè quiròfan, el que s’utilitza per les urgències, funcionarà en ple rendiment així com també l’assistència als malalts de planta. També assegura que és el primer centre que fa una vaga com aquesta d’ençà de les retallades.
“Per coherència i lògica, com que 52 persones van votar a favor de la vaga, espero que hi hagi al voltant de 52 professionals que s’hi sumin”, ha declarat Duran en declaracions Catalunya Plural. A primera hora se celebrarà una assemblea de treballadors per avaluar l’estat de la vaga i parlar dels temes que més els preocupen.
Des del departament de comunicació del centre responen a Catalunya Plural que la direcció del centre emetrà un comunicat en resposta de la vaga un cop vegin el grau de participació.
Els motius de la vaga
“Amb l’excusa de la crisi hem viscut una política de retallades i sanitat low cost. Retallades en personal, en condicions de treball i en l’assistència que es presta als pacients”, ha assegurat Duran.
Els darrers anys els professionals han demanat a la direcció una millora de les condicions laborals, que s’han deteriorat a causa de les retallades, per poder solucionar els greus problemes de pressió assistencial i precarietat laboral.
En una altra informació Catalunya Plural explicava les conseqüències que han patit treballadors i pacients d’aquest centre a causa d’aquesta situació. Els treballadors ara demanen que es revisi la plantilla mèdica de dalt a baix per tal de què es puguin reforçar aquells serveis on hi ha major demanda. És el cas, com explicava Duran en la informació publicada prèviament per aquest diari, dels radiòlegs, que han de córrer d’una prova a una altra, el que provoca que l’atenció no sigui la més adequada.
També demanen que canviï el sistema de guàrdies establert d’ençà que va començar la crisi i que es van deixar de contractar facultatius nous i més joves. Exigeixen a la direcció que les guàrdies només es facin de presència física i no localitzades com passa amb els doctors dels serveis de traumatologia i cirurgia majors de 50 anys, i que en principi haurien de deixar de fer guàrdies. També volen, doncs, que els facultatius major d’aquesta edat, com passava abans, no facin guàrdies. “Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, es queixava Duran.
Entre altres coses, també volen que sigui voluntària la prestació de serveis mèdics en el nou servei de transport sanitari, els vehicles d’intervenció ràpida (VIR). De fet el nou model del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va ser la gota que va fer vessar el got i va portar als metges a convocar mobilitzacions.
Duran ha assegurat a Catalunya Plural que esperen que després de la vaga de dijous la direcció del centre accedeixi a reunir-se amb ells i a negociar. “Intentarem negociar i estem disposats a cedir, però hi ha d’haver voluntat per part de l’empresa”, ha dit Duran. Si no és així, ha assegurat que proposarà organitzar una segona i si cal una tercera vaga.
Una assemblea el 28 de febrer de 2015 donava el tret de sortida a un dels moviments socials amb més activitat als darrers anys a Catalunya, conegut com el moviment de les bates blanques. Naixia la Marea Blanca de Catalunya amb l’objectiu de defensar un sistema nacional de salut, de qualitat i d’accés universal. Prèviament més de 40 entitats havien firmat el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, el document central d’aquesta organització.
Aquest dissabte s’ha celebrat la segona assemblea general de Marea Blanca a Catalunya per commemorar el primer aniversari d’aquest moviment i fixar les línies generals amb les quals es vol seguir aquesta lluita.
Aquesta plataforma naixia de l’esforç de confluir lluites de diversos col·lectius que s’havien aglutinat des del 2011 sota el paraigua de la Plataforma pel Dret a la Salut (PDS). En aquella primera plataforma s’hi van arribar a adherir 33 organitzacions com el CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), la FoCAP (Forum Català d’Atenció Primària) o Dempeus per la Salut Pública que s’havien ajuntat per donar resposta a les primeres retallades en el sector sanitari, a l’intent de l’euro per recepta de l’executiu català i al decret espanyol de 2012 que limitava l’accés universal a l’atenció sanitària.
“La PDS era un intent molt centrat a Barcelona i consistia en veure com podíem unir tots aquests moviments que lluitaven per la defensa de la salut”, explica l’Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. “Però uns anys més tard ens vam adonar que calia fer un pas endavant”, afegeix. D’aquesta forma el setembre de 2014 es redactava el manifest “Pel dret a decidir sobre la nostra salut i el Sistema Sanitari de Catalunya”, que marcarà després la línia ideològica de l’organització. “La Marea Blanca neix per la confluència de dues coses, per una banda la idea compartida entre diverses organitzacions de cap on volem anar i després per la necessitat de coordinar-nos per tal de fer un esforç més enllà de les lluites particulars”, explica Feliu a Catalunya Plural.
Va ser el 28 de febrer de 2015 durant una sessió del Parlament Ciutadà a la Facultat de Medicina de la Universitat Central a Barcelona. Un dels grans triomfs d’aquesta organització va ser la capacitat per absorbir sota una mateixa plataforma més de 70 entitats i 300 persones. “La Marea Blanca ha tingut importància sobretot en aglutinar esforços, gent diversa amb interessos comuns”, explica Jordi Mir, director del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
“El punt de trobada al que s’arriba entre diverses mobilitzacions que tenen interessos diferents és el de dir: som gent diversa però ens hem de recolzar els uns als altres”, emfatitza Mir.
La Marea Blanca de Ponent i Pirineus
Abans de la Marea Blanca a Catalunya ja existia la Marea Blanca de Ponent i Pirineus, el paraigua que sumava els esforços de ciutadans i treballadors de la província de Lleida que lluitaven pel sistema sanitari. De fet, aquesta organització va prendre forma fa dos anys, quan el govern català va decidir impulsar el projecte de la creació del Consorci Sanitari de Lleida.
“L’inici de la Marea aquí parteix del 15M, i sorgeix del grup de treball de sanitat, i a poc a poc va desenvolupant-se”, explica Gerard Sala membre de Marea Blanca de Ponent i Pirineus.
La lluita per aturar el Consorci va ser gran i va reunir a persones de tot el territori, fins i tot es van aconseguir més de 38.500 signatures a favor d’aturar el projecte. “Això evidenciava que hi havia una voluntat de generar un debat ciutadà i significava un rebuig a les polítiques empeses pel govern”, explica Sala a Catalunya Plural. De fet, aquest dissabte feia dos anys de l’assemblea on es va decidir impulsar la lluita contra el consorci.
Finalment, al febrer de 2015 i pocs mesos abans de les eleccions, el govern va fer marxa enrere i va aturar el projecte, un resultat que significava un triomf per aquest moviment ciutadà. “En les manifestacions, sobretot a la segona i la tercera, va venir gent de fora, allí es va visibilitzar que el model sanitari català era igual a tot el territori, que afectava a tothom. Aquest anàlisis compartit va ser el que va unir forces”, explica Sala, que pensa que el triomf d’aquesta lluita va ser un dels fets que va ajudar a la Marea Blanca Catalunya a sorgir.
La importància d’un manifest
“Redactar el decàleg sobre el servei nacional de salut ens va donar la línia ideològica”, explica Enric Feliu, membre de Marea Blanca Catalunya. Un document que en 10 punts defineix els lemes sota els quals s’aglutinen moviments socials de diversa índole amb un mateix objectiu; la creació d’un sistema nacional de salut. Més enllà de les lluites particulars aquest document resumeix les línies principals amb les quals tots els col·lectius hi estan d’acord. Es parla de model d’atenció sanitari públic i universal, d’assegurar l’eficiència, eficàcia i la transparència. De fomentar la participació del personal, potenciar l’atenció primària o derogar els copagaments, entre altres coses.
El fet d’elaborar un manifest que es converteix en l’eix central del moviment és, segons Mir, un procediment habitual, que serveix perquè es superin els moviments concrets i poder crear un projecte col·lectiu. “Aquest document vol ser un element clar d’aquesta nova realitat que vol sorgir i marca la línia”, explica.
Manifestació a Mataró en defensa de la sanitat pública / SANDRA LÁZARO
Des de la primera assemblea el 2015 Marea Blanca ha donat suport a diverses mobilitzacions i els moviments liderats per la plataforma han estat constants. Començava una lluita arreu dels territoris catalans contra les retallades i les polítiques impulsades des del Parlament de Catalunya. Protestes centrades en centres sanitaris, a CAPs i a Hospitals, moviments als carrers, contra els tancaments de serveis, plantes, quiròfans, per les llistes d’espera i per la pèrdua de qualitat i de drets laborals. “Marea Blanca ha tingut gran incidència en lluites particulars per evitar acomiadaments i tancaments. Això no és tan visible com les grans mobilitzacions, però han aconseguit coses que a nivell local poden ser molt importants, com és el cas de la lluita a Lleida per evitar el Consorci Sanitari”, explica Mir.
De fet, segons aquest expert en moviments socials, és difícil mantenir les mobilitzacions, ja que van molt lligades, explica, a moments concrets. “És difícil saber quan duraran, si un canvi de govern pot portar a polítiques diferents és possible que fruit de l’esgotament la mobilització no vagi a més”, explica Mir. “No estem davant d’un actor com la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) que treballa constantment per la mobilització perquè tenen un objectiu concret molt clar, en aquest cas la Marea Blanca té tota una llista d’objectius i qui es mobilitza no són activistes sinó més aviat afectats”, explica. Això fa que pugui ser més difícil mantenir la mobilització en actiu o organitzar grans accions.
La lluita al carrer
L’Enric Feliu recorda com un dels grans dies la manifestació del 14 de novembre a Mataró per la defensa del centre Sant Jaume. En aquella ocasió els manifestants, 700 persones vingudes d’arreu del territori, demanaven que no es fes el trasllat de 40 llits de convalescència del centre Sant Jaume a l’Hospital de Mataró, perquè suposaria perdre 40 llits d’aguts de l’Hospital. “Aquell dia hi havia presència de tots els col·lectius locals i territorials, va ser important que la gent acceptes desplaçar-se, perquè entenien que aquesta lluita era també la seva lluita”, relata l’Enric.
“Hem d’entendre que quan tanquen un CAP a una comarca aquesta és també la nostra lluita”, puntualitza. Destaca també les mobilitzacions en contra del projecte del big data sanitari, el VISC+, i recorda l’acte que van organitzar al setembre a la Universitat de Barcelona per parlar d’això.
Vist en perspectiva, l’Enric Feliu està satisfet amb el que han aconseguit. “El fet d’establir un conseller que no sigui Boi Ruiz ja és una victòria”, diu. “El primer èxit ha estat posar en seu parlamentària aquests defectes o problemes dels quals ens queixàvem al carrer. És un èxit que estiguem en marxa, hi havia molts dubtes, estem vius i ens respecten des d’àmbits polítics”, afegeix. Per altra banda anima a més gent a unir-se a la lluita perquè diu que «cal defensar la salut perquè és la primera qualitat que tenim com a persones”. “Sense salut estaríem desapareguts”, reflexiona per acabar.
“Et puc dir en tres minuts que tens un càncer de còlon i que la setmana que ve t’operem?”, pregunta el doctor Antoni Duran, delegat de Metges de Catalunya a l’Hospital de Palamós per exemplificar la pressió assistencial que pateixen els metges d’aquest centre on ell treballa. Els metges estan cansats, diuen, de que no s’escoltin les seves demandes i per això han decidit convocar una jornada de vaga de quatre hores un matí, un dia que encara està per decidir però que apunten serà entre el 14 i el 18 de març. Duran ha informat de què ja han començat les gestions pertinents per dur a terme aquesta mobilització.
Des de fa anys els facultatius demanen a la gerència una millora de les seves condicions laborals, que s’han deteriorat ens els darrers anys, per solucionar els problemes de pressió assistencial i precarietat laboral que pateixen. Problemes que com expliquen, afecten la qualitat de l’assistència i al dia a dia dels professionals. És per això que la setmana passada, en una trobada de metges d’aquest centre del Baix Empordà, els professionals van decidir, amb un 69,3% dels vots a favor convocar una vaga de treball de quatre hores. “Estem cansats”, ha confessat el delegat de Metges de Catalunya de l’Hospital de Palamós en declaracions a Catalunya Plural.
La reestructuració del model de transport sanitari, de fa tres mesos, ha estat per ells “la gota que ha fet vessar el got”. La falta de resposta per part de la direcció els ha portat també a recórrer els tribunals per demanar allò que, segons diuen, ja està acordat en el conveni de treball de la sanitat concertada catalana.
“Hi ha companys que han marxat a causa d’aquesta situació”, explica Duran. De fet, segons diu, dos metges d’urgències que treballaven al SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) van marxar d’ençà de la reforma del transport sanitari. També ho va fer una ginecòloga, segons explica, perquè va preferir anar a treballar a la privada. I per últim ho farà una pediatra, que, segons explica Duran, va decidir que marxaria després de la pressió viscuda arran del brot de bronquiolitis el desembre. “Els pediatres demanaven reforços a les tardes i el cap del servei els responia que no eren capaços d’aguantar la pressió assistencial, quan tenies a nens esperant entre quatre i cinc hores per ser atesos”, reivindica Duran. La marxa de professionals que fa molts anys que treballen al centre i que s’han format allí és una de les conseqüències de les condicions que pateixen els metges.
El dia a dia dels metges
“A vegades s’afegeixen malalts a les llistes de visites i amb els temps que ens queden és impossible passar visita, acabes fent esperar el malalt i treballant una hora més”, es queixa Duran. A banda d’aquesta sobrecàrrega de pacients explica que en algunes especialitats hi ha realment una manca d’especialistes. És el cas dels radiòlegs, que explica, han de córrer entre prova i prova per tenir temps a arribar a tot. “Això té el risc de què ens passin per alt coses al moment de fer el diagnòstic, no dic que passi però podria passar. I si passa, és per què al metge se li ha passat o per la pressió assistencial que té aquest professional que ha d’arribar a tot i no pot?”, reflexiona. I diu que per algunes especialitats la segona visita té un temps d’espera d’un any, com és el cas de reumatologia.
Un altre dels problemes afegits d’ençà que va arriba la crisi i de què el CatSalut comences a pagar menys als centres concertats, és el canvi a l’hora d’establir les guàrdies. Fins al 2011 els cirurgians i traumatòlegs majors de 50 anys deixaven de fer guàrdia, tal com indica el conveni dels treballadors, però per culpa de l’envelliment de la plantilla i perquè no es contracten persones noves, la direcció del centre va decidir que a partir dels 50 anys també haurien de fer guàrdies, però serien de localització. És a dir, a les hores de guàrdia els metges estan a casa, pendents de si els truquen per anar a l’hospital. Com aquestes en poden arribar a fer fins a quatre cada mes.
“Tinc 59 anys, la meva capacitat mental a les quatre del matí no és la mateixa que la d’un jove de 30. Hi ha dies que a les onze de la nit estic dormint. La capacitat intel·lectual d’una persona cansada no és la mateixa”, descriu Duran. Per aquest cirurgià, el fet d’haver de seguir fent guàrdies amb aquesta edat comporta estar lligat de per vida amb l’hospital. A més, assegura que el fet de què siguin localitzades i no físiques fa que es perdi qualitat assistencial perquè el metge no està allí al moment en que se’l necessita, pot tardar fins a 30 minuts.
En el cas dels pediatres i els metges interins es va decidir mantenir la idea d’ajornar les guàrdies a partir dels 50 anys però van decidir que aquestes es pagarien diferent, menys hores comptabilitzarien com a guàrdia i es pagarien doncs com a hores ordinàries, per tant els professionals cobren menys per guàrdia realitzada.
“El 2014 un uròleg, també afectat pel tema de guàrdies localitzades, ho va plantejar a la direcció, no li van fer cas i ho vam portar a judici, encara estem pendent de la sentència”, explica Duran.
Per tot això, la primera demanda que fan aquests metges és que la gerència accedeixi a repassar tots els serveis, planta per planta, per veure el problema de sobrecàrrega i mostrar voluntat per solucionar-ho.
Representants de diversos col·lectius d’infermeres s’han presentat el matí de dijous a les portes de la conselleria de Salut per fer-li arribar al conseller Toni Comín un manifest on exigeixen al Govern que aprovi el marc normatiu autonòmic de prescripció infermera, perquè puguin dispensar medicaments i productes als malalts.
L’ex conseller Boi Ruiz va prometre el juliol passat, després d’arribar a un acord amb diversos col·lectius d’infermeres, que desplegaria a Catalunya un marc normatiu que permetés l’ús i la prescripció de medicaments per part de les infermeres. Malgrat tot però encara no s’ha fet públic aquest text ni s’ha aprovat cap proposta per tirar endavant aquesta iniciativa.
L’acord va arribar després de què l’octubre passat s’aprovés en l’àmbit espanyol el Reial decret 954/2015 que regula la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres. Segons aquest decret, el col·lectiu infermer ha de tenir el consentiment del metge per poder prescriure o utilitzar medicaments o productes mèdics, un fet que, diuen, posa moltes traves a la seva feina.
El que va quedar aprovat en aquest decret va sorprendre moltes infermeres que no s’ho esperaven després del que havien acordat al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. “Van canviar a últim moment el text, imaginem que per pressions d’algun lobby de l’estat, com l’Organització Mèdica Col·legial”, expressa la vicepresidenta del Col·legi d’Infermeres de Barcelona, Gloria Jodar.
El que reclamen al govern català és que utilitzi les competències autonòmiques en Salut per implementar el decret d’una forma particular que permeti desplegar la prescripció infermera. “A Andalusia, per exemple, el govern autonòmic ho va regular i ara les infermeres andaluses estan prescrivint”, explica Jodar.
El que volen és que s’empari legalment la feina que des de sempre han fet de forma habitual. “La infermera en la seva pràctica autònoma quotidiana indica i utilitza medicaments sota el criteri de la bona pràctica i el judici clínic sense prescripció mèdica”, expliquen en el comunicat. “Havíem pactat amb Boi Ruiz donar caràcter legal a una cosa que ja estem fent, perquè les infermeres ho estan fent cada dia”, reivindica una altra portaveu.
Les conseqüències del decret espanyol
Les infermeres es queixen de què el nou decret provoca que no puguin fer gairebé res, i que hagin de consultar fins i tot al metge si poden posar un apòsit o utilitzar alguna pomada. “No pots anar al metge i dir-li ‘li poso aquesta pomada a aquest pacient?’ perquè el metge et dirà: ‘tu sabràs, perquè jo no ho sé’, perquè es tracta d’una pràctica absolutament nostra”, es queixa Jodar.
Una altre de les representants del col·lectiu d’infermeres ha dit en declaracions als mitjans durant la trobada a la conselleria que no té sentit que ella com a ciutadana pugui anar a la farmàcia i comprar medicaments però com a infermera no pugui prescriure’ls.
“Per un pacient que es visita a urgències amb un dolor agut si en aquell moment el metge està atenent a un altre persona, suposarà que l’infermera hagi d’anar a preguntar a un metge el que li posa al pacient i quin protocol seguir, demorant l’atenció. Una persona sempre t’haurà de donar instruccions de coses que ja sabem”, explica Jodar a Catalunya Plural.
Abans d’aquest decret el marc normatiu que parlava sobre aquests aspectes era la llei del medicament de 2009 que no negava la prescripció infermera però tampoc la regulava. Les infermeres des de fa temps havien demanat que es regules l’activitat que duen a terme dia a dia, però el resultat ha estat, segons Jodar, retrocedir encara més.
“Les infermeres tenim competències, formació, quan marxem a Europa treballem amb tot tipus de catàlegs de medicaments, perquè a tot Europa les infermeres prescriuen medicaments”, explica Jodar.
El manifest que han entregat aquest dijous a la conselleria de Salut està firmat per més de 40 entitats professionals sanitàries que representen al col·lectiu infermer que gairebé arriba als 50.000 membres a tot Catalunya.
