Categoría: Moviments

  • Un centenar de persones reclamen a Comín revertir les retallades en sanitat

    Més personal, més dotació per atenció primària i reobrir serveis tancats. Aquestes són les principals reivindicacions de diferents col·lectius per una sanitat pública aplegats sota el paraigua de la Marea Blanca de Catalunya. Han estat prop d’un centenar de persones les que han enviat el missatge en una concentració davant el Departament de Salut.

    «Volem revertir les retallades dels anys anteriors», ha expressat Enric Feliu, de la Marea Blanca. Si bé el projecte de pressupostos per al 2017, que dota Salut amb 8.806 milions d’euros, suposa un augment de 408 milions respecte el 2015, només aconsegueix revertir parcialment les retallades des des del 2010. «Ja hem revertit un 37% de les retallades en sanitat», deia fa unes setmanes el conseller de Salut Toni Comín al Parlament. Feliu, ha recordat que «el metge d’urgències no pot esperar per passar el malalt a planta». «Tampoc no poden esperar la metgessa que ha d’assumir més pacients perquè no es cobreixen les baixes del personal o la infermera que no té lliteres disponibles pels malalts», ha afegit.

    Els assistents també han reivindicat una partida més gran per reduir les llistes d’espera després que la dotació pel Pla Integral per a la millora de les llistes d’espera hagi patit una rebaixa en 39 milions d’euros. Una altra reivindicació visible ha estat la de posar en valor l’Atenció Primària. «No arreglarem una situació dramàtica als hospitals mentre hi hagi un 20% de retallada en atenció primària», ha dit Toni Barbarà, portaveu de Dempeus per la Salut, en relació a les retallades que ha patit aquest àmbit assistencial.

    Dues manifestants durant la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    D’altra banda els manifestants també han posat el focus de protesta en l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM), que s’encarrega de la gestió i l’avaluació en l’àmbit de les incapacitats laborals. «Denunciem el conveni entre l’Institut Català de la Salut i l’ICAM perquè es guia per criteris economicistes i no per criteris de salut», ha dit una portaveu de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM (la PAICAM).

    Amb la mirada posada en els mestres

    El reclam per uns «pressupostos socials» en sanitat arriba just després que el col·lectiu de mestres hagi aconseguit amb les protestes una millora en els pressupostos pel que fa a la partida d’Ensenyament. «Ja no demanem 4.000 professionals més, amb 1.000 treballadors en l’àmbit de la salut, amb contractes no precaris ens conformem», ha dit Barbarà.

    «Quan la mobilització i la pressió social és més forta és més fàcil aconseguir objectius i segurament nosaltres no fem prou, hem de ser més. Si la reivindicació d’una educació pública és imprescindible, la reivindicació d’una sanitat pública és urgent», ha assegurat Toni Barbarà.

  • El deteriorament de la sanitat després d’anys de retallades revifa les ‘marees blanques’

    Privatitzacions, desviament de diners, plantilles escasses i precàries, expedients de sanció… La sanitat pública segueix presentant deterioraments encara que els desperfectes passin més desapercebuts: a Vigo, Madrid, Granada, o Burgos la gestió sanitària segueix llançant ombres que provoquen mobilitzacions.

    A Madrid, el passat 19 de desembre es va convocar una tancada hospitalària per subratllar la mala situació de les plantilles. Només uns dies abans, Granada va culminar una bateria de protestes pel pla de la Junta d’Andalusia per fusionar centres hospitalaris. A Vigo, el seu nou hospital de gestió privatitzada no arriba per solucionar els problemes de la zona i origina peticions de «rescat» públic. La Comissió Europea manté obert un procés d’infracció a Espanya per un suposat engreix del pressupost de l’hospital semiprivatizat de Burgos: 200 milions de més per la constructora sortits de les arques públiques. El cas, encara actiu segons els registres de la Comissió, investiga si es van vulnerar les regles del mercat intern a l’ampliar els pagaments a la contractista: s’ha passat dels 242 milions d’euros previstos a més del doble.

    «El sistema sanitari no s’ha refet de la política de privatitzacions i retallades. Alguna comunitat autònoma recuperarà el 2017 les inversions del 2009», explica l’expediatra de l’hospital Niño Jesús (Madrid) i cap visible de l’oposició a l’adjudicació d’hospitals a empreses, Marciano Sánchez Bayle. Bayle subratlla que el fet que «els problemes i les reivindicacions no siguin a Madrid els resta atenció. Però no importància».

    Fa només tres mesos, Vigo va repetir la seva marxa ciutadana que demana a la Xunta prendre les regnes del nou hospital privatitzat. Un centre pel qual les arques gallegues paguen a la contractista 72 milions a l’any durant 20 anys. «I no ha resolt els problemes dels ciutadans de l’àrea de Vigo: col·lapse d’urgències i llistes d’espera un 30% per sobre de la mitjana de la comunitat», explica el president de la Federació en Defensa de la Sanitat Pública, Manuel Martín .

    De fet, l’hospital no ha obert els 1.400 llits compromesos: està en 850. «L’hospital està permanentment en obres. Fa uns dies li va caure a sobre a un pacient una porta plomada del servei de radiologia», es queixa Manuel Martín. La Xunta va dir que havia estat «un sabotatge» i van denunciar la «manipulació dels ancoratges».

    A més, la Comissió Europea va obrir una investigació sobre si els pagaments a l’empresa són una «ajuda encoberta» ja que l’executiu de Núñez Feijoo va haver de demanar un crèdit al Banc Europeu d’Inversió per finançar el projecte. El termini per a la investigació expirava al setembre passat però la CE no s’ha pronunciat encara. «Això ens fa ser una mica pessimistes», remata Martín.

    «No hem perdut el pols»

    Carmen Esbrí és portaveu de la Taula per la Sanitat-Marea Blanca que convoca un cop al mes una manifestació a Madrid. «Nosaltres no hem perdut el pols en quatre anys. Seguim denunciant la privatització que porta diners públics a empreses privades en les cures pal·liatives o en les proves diagnòstiques». La marea blanca que va refermar amb el pla de privatització de sis hospitals públics a la Comunitat de Madrid acumula 51 edicions.

    Una de les fórmules per les quals s’ha esquerdat l’atenció sanitària pública és la reducció i precarització de les plantilles. La tancada del passat dia 19 a l’hospital 12 de Octubre de Madrid demanava acabar amb «la manera tan cruel amb què estan tractant a la sanitat», explica una portaveu del sindicat Mats que va convocar la mobilització. «L’administració dissimula la precarietat», sintetitza.

    Amb plantilles precaritzades l’atenció es ressent: majors temps d’espera, menys minuts per a les consultes, restriccions en material i tractaments… La fundació Primero de Mayo de CCOO acaba de constatar que un terç dels professionals de la salut treballen de manera temporal. Sumen unes 193.000 persones, segons les microdades de l’Enquesta de Població Activa. I la majoria d’ells són interinitats, és a dir, cobreixen de manera temporal llocs de plantilla.

    Retret judicial

    Just aquesta pràctica tan extesa en la sanitat pública és la que ha vingut a desmuntar el Tribunal de Justícia Europeu en sentenciar que no es pot recórrer a la contractació temporal «per cobrir necessitats permanents». Jutjava el cas d’una infermera a la qual se li van anar empalmant contractes des de 2009 a 2013 fins acomiadar-la definitivament.

    «L’eventualitat infon por i es tradueix en doblar torns o perllongar horaris», raonen a Mats. «La llista d’espera no pot reduir-se a base de precaritzar als sanitaris», coincideix Carmen Esbrí.

    Un altre dels exemples més recents d’oposició a la forma en què les administracions estan governant el sistema sanitari va esclatar aquests novembre i desembre a Granada. 120.000 persones en tres manifestacions diferents es van enfrontar als plans de la Junta d’Andalusia perquè els hospitals de la ciutat es repartissin els serveis (una mena de fusió assistencial). Després de les convocatòries, la Junta va fer marxa enrere i va signar un acord amb cinc sindicats, que no ha satisfet tothom.

    Fins i tot una ciutat no destacada per la seva mobilització com Salamanca ha sortit en diverses ocasions, l’última al juny passat, per protestar pel que consideren «mala gestió» de la seva àrea sanitària.

    Les estadístiques del Ministeri de Sanitat donen algunes imatges molt gràfiques de l’empobriment del sistema: uns 6.000 llits públics instal·lats menys que el 2010. 3,1 per cada 1.000 habitants. El tercer per la cua a la Unió Europea. Es tracta d’»un efecte acumulatiu que, al final, omple la situació», lliga Sánchez Bayle.

  • Un centenar de persones demanen unes urgències «dignes» a Vall d’Hebron

    Les urgències dels grans hospitals segueixen col·lapsades. Aquest és el missatge de denúncia que han volgut expressar el centenar de persones que s’ha concentrat aquest dimecres a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Membres de Marea Blanca de Catalunya, de la coordinadora d’entitats SAP Muntanya i treballadors del centre han reivindicat solucions front a la situació de col·lapse de les Urgències de l’hospital, pocs dies després que el Síndic hagi obert una investigació. Aquestes solucions, segons han expressat, passen per reforçar l’atenció primària i els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) així com més coordinació.

    «Desconfiem dels plans estacionals i els plans dels gestors, que fins ara han resultat un fracàs», ha assegurat Trini Cuesta, activista de SAP Muntanya referint-se al Pla d’hivern que Salut preveu activar com cada any per fer front a l’increment de demanda que es produeix durant aquest període. Com ha recordat Cuesta, des dels diferents col·lectius per la defensa de la sanitat pública ja fa mesos que adverteixen de la pressió assistencial als serveis d’urgències dels principals hospitals catalans, com ara el Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar, el Clínic o el Sant Pau, entre altres. «El sistema d’amuntegament als passadissos no deixa als pacients cap mena d’intimitat, volem acabar amb el patiment de les persones», ha expressat Cuesta.

    Durant la concentració, que no ha durat més de mitja hora, els assistents han corejat càntics com «retallar en sanitat és assassinar» o «pública sí, privada no», entre altres. Així mateix també han llegit en veu alta la carta que van fer-li arribar el mes de novembre passat al conseller de Salut Toni Comín. Tot plegat sense deixar de sostenir un cartell gran on s’hi podia llegir: «no més de 24 hores a urgències». I és que si bé legalment no hi ha un límit, els estàndards de bona pràctica dels hospitals estableixen que l’atenció urgent pot fer-se entre 12 i 24 hores des de l’arribada del malalt. Fonts coneixedores d’aquests estàndards expliquen a El Diari de la Sanitat que es preveuen 10 minuts per al triatge, quatre hores per conèixer el diagnòstic i unes hores de marge perquè el pacient sigui ingressat si és necessari.

    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO
    Un moment de la concentració aquest dimecres. / © SANDRA LÁZARO

    La direcció de l’hospital: «no hi ha col·lapse»

    Per la seva banda, la directora assistencial de Vall d’Hebron, Ana Ochoa de Echagüen, afirma convençuda «que no hi ha cap col·lapse». «El servei està igual que els dies previs, millor que durant el pont de desembre, però ara el servei està en una situació de normalitat», ha declarat. Respecte els dies en què un pacient pot arribar a passar a Urgències a l’espera de ser traslladat a planta -que segons les associacions de defensa de la sanitat pública poden ser fins a 5 dies- , la directora assistencial justifica que a l’àrea d’observació els pacients no hi estan més de 13 o 14 hores.

    Preguntada per si convé un replantejament dels serveis d’urgències, Ochoa de Echagüen sí que ha reconegut que seria convenient diferenciar d’alguna manera l’atenció de les urgències de menys complexitat i més complexitat, que es concentren en els hospitals de tercer nivell (d’alta complexitat) com el cas de Vall d’Hebron. «Els hospitals terciaris tenim una complexitat afegida perquè s’hi barreja el pacient comunitari amb el pacient terciari i això fa que en un moment determinat el volum creixi molt i sí que és cert que segurament hauríem de diferenciar-ho», ha dit.

    Aquest dimecres hi havia 88 pacients a Urgències. «D’aquests, 55 estaven en un llit d’hospitalització i la resta, molts estaven en box. Dels 16 o 17 malalts que estaven al passadís tots estaven sent tractats», ha concretat.

  • De ‘Spiriman’ a Jesús Candel: l’antiheroi que ha mobilitzat Granada contra la fusió hospitalària

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Diuen els qui es dediquen a escriure guions que en el seu exercici agraeixen poder treballar amb més llibertat per desenvolupar els personatges. No és el mateix, asseguren, escriure una història pensant en una pel·lícula en què l’arc argumental és més limitat, que fer-ho pensant en una sèrie que permet aportar matisos a la narració per enriquir-la. El que està passant a Granada amb la sanitat pública faria les delícies de l’escriptor més inquiet d’un relat audiovisual perquè s’assembla més al segon que al primer. És un serial amb diversos protagonistes que podria titular-se ‘Dos hospitals contra la fusió’ i en què un dels principals personatges seria sens dubte Jesús Candel, anomenat ‘Spiriman‘.

    Jesús Candel Fàbregas (Granada, 1976) és un dels noms que més sonen pels carrers de la ciutat. És un dels metges d’urgències del Complex Hospitalari de la ciutat. Treballa a l’Hospital Virgen de las Nieves i és també un dels milers de professionals que s’han llençat al carrer en els últims dos mesos per reclamar-li a la Junta d’Andalusia que no segueixi endavant amb una fusió hospitalària que entenen perjudica l’assistència dels pacients granadins. És un entre milers, però és ell qui ha aconseguit mobilitzar d’una manera sense precedents a companys i la societat civil de Granada per a sortir al carrer en tres ocasions fins al moment.

    De Jesús Candel a ‘Spiriman

    Fins al juliol, Jesús Candel era un metge de bata blanca graduat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Després d’aconseguir-ho, va ser metge de família resident a l’Hospital de Motril, fins que va tornar a la capital per treballar com tants altres professionals primer a l’Hospital Virgen de las Nieves i posteriorment a l’Hospital Clínic de San Cecilio fins al juliol d’aquest any. En aquella data va deixar de treballar en aquest hospital a conseqüència de la fusió hospitalària duta a terme pel Govern andalús. La fusió preveia que el centre hospitalari de San Cecilio tancaria les portes i que part de les seves especialitats es traslladarien al nou Hospital del Parc Tecnològic de la Salut (PTS) i altres al de la Mare de Déu de les Neus. Al segon d’aquests hospitals va ser derivat Jesús Candel.

    A més de ser metge d’urgències, Candel també treballa des del 2012 amb la seva fundació de ‘Spiribol‘, que treballa amb menors que estan en risc d’exclusió social i que troben sortida als seus problemes a través de l’esport. Els ajuda a través d’un esport que va inventar el seu avi i que consisteix a colpejar una pilota lligada a una corda que gira sobre un pal. L’esport és l’excusa perquè els nens puguin desenvolupar-se a través dels valors que fomenta la seva pràctica. Aquí, amb la seva fundació, és on neix ‘Spiriman‘, el sobrenom que l’acompanya des d’aleshores i que avui s’associa a la mobilització sanitària.

    Quan Jesús Candel es converteix en ‘Spiriman‘ ho fa sota una gorra de color gris i unes ulleres de sol opaques que oculten la mirada d’un home que fa mesos que mira de front. Amb un to que ha anat creixent en vehemència en els últims temps, ‘Spiriman‘ va començar a forjar al juny una mobilització a les xarxes socials contra la fusió hospitalària que es va gestar a través de vídeos amb to didàctic però apuntant a l’objectiu. El que va començar per reivindicar dos hospitals «gairebé» complets, com ell ho deia llavors, ha acabat perdent el matís per cridar al costat de milers de persones que volen que tornin els dos hospitals complets -pel que fa a serveis integrals bàsics, matisen alguns- que hi havia abans de l’estiu i que han deixat de ser-ho amb l’obertura de l’Hospital del PTS.

    Tot i que aquest no va ser el seu primer vídeo, ja que ja n’havia pujat altres de la seva fundació,  que va ser el primer que li va donar repercussió a nivell social. ‘Spiriman‘ havia nascut com a personatge públic amb un missatge de poc més de cinc minuts i de relat confús. Llavors, no sabia exactament a qui es referia quan parlava de no menysprear la sanitat pública, «que ja està bé». Però sí que es deixava veure que el tancament del San Cecilio al qual dedicava aquestes imatges, seria la seva primera batalla d’una guerra dialèctica començada des d’aquest moment.

    L’estiu va diluir la força i va entorpir el fons de la protesta que ja s’entreveia llavors. El recent obert Hospital del PTS va tenir un període estival relativament relaxat, encara que amb nombroses incidències que advertien que no funcionava tan bé com en els plans del Govern andalús s’havia anunciat. Les setmanes de juliol i agost van crear una mena de «rum-rum» entre els professionals del Virgen de las Nieves i el PTS sobre les dificultats que estaven tenint per assistir als pacients. No era una novetat: temps abans del trasllat, diferents plataformes i sindicats havien posat el seu ull en què la fusió podia suposar un perjudici per a l’usuari de la sanitat pública granadina.

    Passat l’estiu i amb el bullici de la nova temporada, el pròleg de la revolució de ‘Spiriman’ va posar punt i final. Els personatges ja s’havien presentat, però l’espectador encara no tenia del tot clar què estava passant. No obstant això, el moviment va començar a caminar amb un altre vídeo a Facebook. Aquí ja no hi havia un missatge perdut en el bonisme. Hi havia un missatge directe i clar contra la fusió de la Junta d’Andalusia. Amb un advertiment gens velat que es començaria a denunciar tot el que no estava funcionant bé.

    Amb un suport cada vegada més majoritari i amb la Conselleria de Salut fins llavors limitada a millorar les instal·lacions de l’Hospital del PTS com a tal, ‘Spiriman’ va aconseguir convocar per primera vegada a una gran quantitat de persones al voltant del que la plataforma ‘Granada para su salud’ també venia denunciant des del maig: que Granada vol dos hospitals complets i amb carteres de servei diferenciades que evitin que el pacient hagi d’»autodiagnoticar-se» per saber a quin centre hospitalari ha d’anar en funció dels seus problemes de salut. La convocatòria havia crescut a les xarxes socials i ‘Spiriman’ ja començava a estar en boca de tots fins que es va plasmar amb fets el passat 16 d’octubre.

    Aquell dia, més de 50.000 persones van sortir al carrer a Granada per demanar el mateix que ‘Spiriman’ havia relatat a la xarxa. L’eslògan dels dos hospitals complets es va apoderar de la manifestació fins al punt de no haver-se baixat mai des d’aquest moment del joc d’escacs en què s’ha convertit la situació sanitària pública de la capital granadina. Aquella demostració de força no va ser en va i va servir perquè, d’una banda, ‘Spiriman’ guanyés més seguidors i que, d’altra, l’Administració, començant per l’Ajuntament de Granada i acabant pel principal al·ludit, la Conselleria de Salut, comencessin a prendre’s seriosament les protestes.

    El que segueix a aquest octubre 16 són cada vegada més vídeos al Facebook de ‘Spiriman’ i el començament d’un joc de cadires en què uns no s’asseguin si no ho fan els altres. La Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Granada acorden començar a parlar per «detectar el que no funcioni bé del model sanitari». La tècnica semblava deixar passar el temps per esperar que la pilota es punxés i acabés sense manxa.

    De ‘Spiriman’ a Jesús Candel

    El que va passar és que el líder d’aquesta mobilització local va començar a sentir-se fort i va augmentar la seva campanya. El joc s’estava lliurant a les xarxes i ell era sens dubte el més hàbil a l’hora de participar. No hi havia administració que li fes ombra ni partit polític que pogués fer-se amb les sigles de les manifestacions que des del primer moment van voler ser apolítiques. Fins que el to es va fer més agri.

    La vehemència que ‘Spiriman’ havia regalat en petites dosis en els seus vídeos a Internet va anar guanyant pes a mesura que el metge entenia que l’Administració estava intentant menysprear les protestes o a ell com a cap de la mobilització. Ara ja hi havia noms i cognoms que assenyalar. Primer el conseller, Aquilino Alonso; després Martín Blanco, com viceconseller, a qui consideren un dels principals ideòlegs de la fusió; també al gerent en aquells dies de l’Hospital del PTS, Manuel Bayona; i finalment a la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, a la qual no dubta a interpel·lar per demanar-li que s’impliqui. Trets amb paraules gruixudes i sense embuts. Sota la seva gorra i les seves ulleres de sol, ‘Spiriman’ va deixar de ser-ho per començar a ser Jesús Candel.

    Una mobilització a principis de novembre i una altra manifestació acabant el mateix mes van ser la collita d’una mobilització sanitària que ha tret del carrer la gent de Granada com poques vegades es recorda. El metge d’urgències que havia aconseguit amb els seus vídeos treure els granadins al carrer ara estava disposat a parlar a cara descoberta, com ja feia temps ho eren els seus missatges, contra el qual ell entengués que fes falta. I així ha estat des de mitjans de novembre. Candel pesa més ara que el mateix ‘Spiriman’ perquè reivindica la seva condició de professional evitant la sorna del personatge. En plena metamorfosi, més passos de l’administració.

    Primer van cessar el gerent de l’Hospital del PTS, Manuel Bayona, per Cristina López. Després van prendre en consideració que la conversa no podia ser entre institucions i sí amb les plataformes de treballadors que juntament amb ‘Spiriman’ havien sortit al carrer a protestar. Amb un penúltim episodi de temporada a la passada reunió de l’1 de desembre entre tots els actors possibles -i algun més que no apareixerà entre el repartiment-. Aquell dia semblava que Jesús Candel, les plataformes i l’administració havien aconseguit arribar a un acord per començar a entendre. Però no va ser així: els missatges es van creuar i semblava que l’entesa tornava a estar lluny.

    Ara, la figura del metge d’urgències s’ha desfet en les xarxes socials en alguna ocasió, fent mutar la història a una mena de ‘Black Mirror’ en què internet pot acabar per dinamitar-ho tot. Ara plora, somriu i crida perquè se sent venut i enganyat pels sindicats que formen part de les plataformes i que van decidir un dimarts 13 acceptar un acord que segons ell significa continuar amb la fusió hospitalària.

    Jesús Candel o ‘Spiriman’. Saben qui és. La seva particular batalla ja ha arribat fora de Granada i es coneix a la resta d’Espanya. El seu to és fosc en ocasions. El missatge però, la seva capacitat de mobilització, ha resultat real. El metge d’urgències, professor de ‘Spiribol’ i activista contra la fusió hospitalària ha recorregut un camí en mig any que l’ha posat en el punt de mira. Ell ho accepta amb cert gust, perquè assegura no tenir por ni tan sols a la suposada campanya de difamació que sosté li estan creant.

    Candel és possiblement el protagonista i antiheroi més inesperat per a la Junta d’Andalusia, que té en aquest home que calla més del que explica a algú disposat a dir el que faci falta per tal de mantenir la lluita dels que com ell creuen que Granada necessita tornar a tenir dos hospitals complets. Tot i la vehemència, la disposició segueix sent bona. Potser el temps no aplani precisament aquest camí.

  • Les urgències de Vall d’Hebron toquen sostre durant el pont

    Durant la setmana de pont el ritme d’activitat a les urgències d’un dels principals hospitals de Catalunya, el de la Vall d’Hebron, no ha cessat. Ben al contrari, les visites a les urgències entre els dies 5 i 11 de desembre han assolit xifres molt per damunt de la mitjana d’aquest 2016, situada en 295 pacients per dia. Per exemple, el dia de més afluència, dimecres passat, l’hospital va atendre fins a 355 visites. Una activitat que varia molt depenent del dia ja que la mateixa setmana també es va registrar en un dia 251 visites (per sota de la mitjana). Fonts de l’hospital asseguren que els pics d’aquests dies no poden atribuir-se a un únic motiu ni tampoc hi ha un perfil concret de pacient si bé reconeixen que hi ha «molts pacients crònics». Amb tot, insisteixen a destacar que el centre es troba al cent per cent d’ocupació, és a dir, que no hi ha plantes ni llits tancats.

    Segons el centre, aquest dilluns hi havia una vuitantena de pacients atesos esperant pendents d’ingrés. «Tots ells han estat diagnosticats i estan sent atesos i en observació de l’evolució de la seva patologia. D’aquests, 55 es troben ubicats en un llit en una habitació d’hospitalització a l’àrea d’urgències. La resta es troben ubicats en un box o altres àrees d’atenció d’urgències, sempre sota supervisió del personal sanitari», informen.

    Algunes d’aquestes àrees són els passadissos de l’hospital, explica a aquest diari Trini Cuesta, de la coordinadora d’usuaris SAP Muntanya. «Hi ha gent als passadissos, els zeladors busquen lliteres i els metges els visiten allà, sense cap intimitat», denuncia. «S’estan ocupant llits de Traumatologia, mostra que evidentment intenten fer el que poden, però això és posar pegats i ocupar llits que potser haurien de reservar-se a pacients que han de ser operats», comenta Cuesta.

    Des de l’Hospital de la Vall d’Hebron expliquen que el centre ha activat una sèrie de mesures per fer front a l’augment puntual d’aquests dies. Entre les diferents mesures s’ha reforçat el personal sanitari a l’Hospital General així com les derivacions habituals a altres centres sociosanitaris, per exemple, amb l’increment de 10 llits a l’Hospital de Sant Rafael en relació a la disponibilitat habitual. Una altra de les mesures davant la falta de llits perquè ingressin els pacients atesos a les urgències ha consistit a derivar alguns pacients a Traumatologia i Rehabilitació, on s’han ocupat 12 llits, o a Maternoinfantil, amb 4 llits.

    Un problema crònic

    L’increment de l’activitat, però, no es limita només a aquests dies de pont. De fet, la mitjana de visites d’aquest 2016 -de 295 pacients per dia- suposa ja un augment del 5,3% respecte al 2015, que el seu torn ja suposava un increment del 5% en relació a l’any anterior.

    «Realment tenim un problema important a les urgències que és conseqüència de la manca de planificació i el Vall d’Hebron no és l’únic hospital on hi ha col·lapse, també a l’Hospital del Mar, al Sant Pau o al Taulí», exposa Trini Cuesta.

    Des de la coordinadora de la qual forma part Cuesta reivindiquen des de fa temps que es destinin més recursos i alerten «que encara no estem en època de grip», per referir-se als mesos en què les urgències dels hospitals experimenten una afluència important de pacients.

    Sobre el paper serà el Pla Director d’Urgències -inclòs en el Pla de Salut 2016-2020- el què definirà els pròxims anys el model d’urgències del futur després de revisar la implantació de l’actual model i ordenar l’atenció continuada i urgent. Els objectius del departament de Salut passen perquè el model sigui un model menys fragmentat i que integri els serveis d’urgències d’Atenció Primària i Hospitalària així com el SEM o el 061.

    L’atenció primària com a desbloqueig de les urgències hospitalàries

    Dos de cada tres pacients que arriben per ser atesos a urgències de l’àrea general de l’Hospital Vall d’Hebron pateixen patologies de menor complexitat, que corresponen als nivells 4 i 5 de l’escala de priorització que s’aplica als Serveis d’Urgències de Catalunya després de fer una valoració clínica preliminar dels pacients i classificar-los en cinc nivells segons la gravetat, amb independència de l’ordre d’arribada. Segons el centre, aquestes patologies de menor complexitat, com ara un còlic nefrític o una grip, poden ser tractades en Centres d’Atenció Primària (CAP) i Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), que tenen el criteri i els protocols adequats per fer derivacions a l’hospital si és necessari.

    En aquest sentit recomanen a les persones que necessitin acudir a urgències, que «tot i que Vall d’Hebron els atendrà i està a la seva disposició, tenen l’opció de beneficiar-se d’aquests centres de proximitat». De fet els CUAP atenen mitjana o baixa complexitat i serveixen com a suport als CAP i els complementen en les hores en què el centre roman tancat. Durant el 2015, per exemple, els diagnòstics més freqüents en els CUAP van ser el refredat comú, les angines, el mal de coll, gastroenteritis o infeccions d’orina. «És evident que com menys gent vingui millor podràs destinar els recursos», diuen fonts de Vall d’Hebron.

    Si bé des de SAP Muntanya comparteixen la visió que realça el paper dels CAP o els CUAP a l’hora d’atendre aquest tipus de visites no confien en el fet que aquesta sigui una mesura de desbloqueig. «No són les urgències de baixa complexitat les que col·lapsen els hospitals, són els pacients d’edat avançada amb malalties cròniques i que realment necessiten un ingrés», explica.

  • Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse de les urgències hospitalàries

    Els serveis d’urgències hospitalaris de Barcelona «voregen el col·lapse la major part de l’any». Així ho denuncien els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). A través d’un manifest, que els membres han lliurat aquest dimarts a la Conselleria de Salut, lamenten «la precària situació dels serveis d’urgències» que viuen centres com l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, l’Hospital del Mar o l’Hospital Clínic.

    «La situació dels serveis d’urgències a la ciutat sovint és dramàtica. En molts casos mantenen la situació fins al límit, fins i tot tenint llits d’hospitalització tancats», manifesten. «Avui a Vall d’Hebron hi ha 76 pacients que esperen un llit i alguns fa 5 dies que esperen per passar a planta», comenta a aquest diari Trini Cuesta, activista en defensa de la sanitat pública. «Ara ens consta que l’hospital està gairebé al cent per cent d’ocupació – fa unes setmanes hi havia una vintena de llits tancats- i encara no hem entrat en època de grip», alerta Cuesta.

    Les desenes de persones que s’han presentat a la Conselleria aquest dimarts ho han fet amb missatges visibles de «no més de 24 hores a urgències» o «no més malalts als passadissos» per reivindicar una atenció de qualitat en aquest servei. Allà han pogut parlar amb el director i la Subdirectora General d’Organització i Serveis al Departament de Salut, Xavier Rodriguez i Montserrat Sagalés, i altres membres del gabinet. Aquests han escoltat les seves demandes i els han facilitat una via de contacte per tal de reunir-se en les properes setmanes.

    Missatge de la FAVB en defensa d'una sanitat pública. / © SANDRA LÁZARO
    Missatge de la FAVB en defensa d’una sanitat pública. / © SANDRA LÁZARO

    Des de la FAVB asseguren que la situació a les urgències «és el resultat de la insuficiència de recursos i d’una gestió ineficaç demostrada any rere any». En aquest sentit exigeixen al Departament de Salut, al Servei Català de la Salut i al Consorci Sanitari de Barcelona que donin «instruccions pertinents» i duguin a terme «accions clares» per revertir la situació.

    «Els convidaríem a què, com a mètode experimental, passessin un mínim de 72 hores en una llitera a qualsevol passadís dels hospitals del Mar o de la Vall d’Hebron, amb una bossa de plàstic amb les seves pertinences als peus, sense timbre per demanar ajuda i fent les seves necessitats davant de tothom», assevren en la carta.

    Amb tot, els veïns i veïnes matisen que amb aquest manifest no qüestionen l’atenció que es dóna per part dels professionals tot i que sí que expressen dubtes que «en les condicions físiques i de saturació en les quals han de treballar siguin òptimes per garantir la qualitat i seguretat assistencial».

    Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse a les urgències / SANDRA LÁZARO
    Veïns i veïnes de Barcelona denuncien el col·lapse a les urgències / © SANDRA LÁZARO
  • Alguns CAP i hospitals, desbordats per la càrrega assistencial a l’estiu

    L’estiu passa factura un any més en alguns centres d’Atenció Primària i hospitals catalans a causa de la manca de substitucions de personal i l’augment de la població que s’atén habitualment en alguns punts. Al juny el Departament de Salut va anunciar el tancament temporal d’una mitjana de 1.800 llits hospitalaris (un 13% del total), 13 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 98 consultoris locals a tota Catalunya. Amb tot, també va anunciar que reforçaria amb 366 professionals addicionals l’atenció primària i hospitalària, concentrant-se la majoria a les regions de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre, i que el SEM comptaria amb 27 ambulàncies addicionals.

    Des de la Marea Blanca de Catalunya asseguren que tot i que en alguns punts del territori la situació transcorre amb normalitat, en d’altres alguns centres es troben desbordats. N’és un exemple el CAP de Calafell (Tarragona). Manuel Carasol és delegat de Metges de Catalunya i metge de família en aquest CAP del municipi costaner, on assegura que poden arribar a atendre fins a 240 urgències diàries. Segons relata els pacients del centre esperen de vegades fins a 4 hores per ser atesos al punt d’atenció continuada, un punt d’atenció per a urgències lleus ampliat ara 24 hores al dia però sense comptar amb suplents. «El pacient entra ja cansat i rebotat i per molt àgil que siguis la llista d’espera no para de créixer», declara. Per aquest motiu hi ha qui decideix, explica, anar a les urgències de l’hospital de referència, en aquest cas el d’El Vendrell. «I és llavors quan se saturen», afegeix.

    Els professionals, sobrecarregats

    Els 112 metges, 92 infermeres i 67 auxiliars administratius addicionals que va anunciar Salut com a reforç estiuenc no han evitat que en algunes zones on s’han concentrat els reforços, com ara a Tarragona, els facultatius estiguin exercint en unes condicions que perjudiquen la salut dels ciutadans i dels metges. Amb aquestes darreres paraules ho denunciava fa uns dies el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) en un comunicat en el qual asseguren que com a conseqüència de la càrrega assistencial per l’augment poblacional i de patologies estacionals, han augmentat de forma «exponencial» les visites als centres d’Atenció Primària, ja que s’està donant resposta a la demanda amb menys recursos.

    Fernando Vizcarro, president del Col·legi i professional de primària, explica a Catalunya Plural que en aquesta zona la demanda es multiplica com a mínim per tres i denuncia que el reforç de la plantilla no és proporcional a l’increment de la demanda. «El professional de primària pot arribar a doblar el nombre de visites que fa al dia i com que la gent no pot acudir mitjançant l’atenció ordinària acut a les urgències, que estan saturadíssimes tant pels pacients espontanis com pels malalts crònics», comenta Vizcarro. A més, el tancament de 39 dels 159 llits de l’Hospital Sociosanitari Francolí (Tarragona) aquest estiu, recorda Fernando Vizcarro, ha provocat que pacients d’edat avançada esperin a les urgències de l’Hospital Joan XXIII, per exemple.

    En el comunicat es denunciava també que el model de transport sanitari implementat la passada tardor és «insuficient per atendre les urgències». «Durant tot l’any ja vam dir que el model del SEM no era l’adequat pel territori i que l’assistència ha de ser integral i estar formada per un metge, una infermera i un assistent», afegeix el president del COMT.

    On falla, tot i que en un altre sentit, el model de transport és a Palamós. Ho denuncia David Gràcia, metge adjunt d’urgències de l’Hospital i delegat de MC. Explica que a causa de la manca de llits o boxes disponibles a les urgències del centre en ocasions quan arriba l’ambulància ha d’esperar-se per descarregar el pacient. «És freqüent que els tècnics comuniquin que estan a l’espera de llitera i mentrestant els recursos d’ambulància queden bloquejats», diu. Durant l’estiu a l’hospital han patit situacions de «col·lapse puntual». Aquest fet s’explica, segons Gràcia, perquè sovint no hi ha llits disponibles per ingressar pacients a planta. «Els metges i les infermeres d’urgències fem un tetris continu [per veure com alliberar boxes i moure pacients a planta]», lamenta. En aquest centre es produeixen també assistències de força turistes i això, comenta, provoca que mentre s’arregla la burocràcia amb les mútues també hi hagi espais bloquejats.

    Amb tot, Gràcia assegura que si bé el sistema de triatge -per determinar la urgència de cada pacient- funciona, a causa de la manca d’espai o d’especialistes les patologies més banals es demoren i de vegades es fa impossible atendre’ls abans de 4 hores. «A l’estiu la pressió del pacient i el familiar és contínua», diu.

    Agendes tancades i visites acumulades

    Des del sindicat CATAC-CTS, Xosé de Vega, traumatòleg de l’Hospital de Mataró, explica que com que les especialitats van atapeïdes la gent visita el metge de capçalera més vegades o se’n va a les urgències. «No substitueixen ningú i s’acumulen les visites. El cas de pediatria és un drama perquè si ve un nen amb febre i convulsions l’han d’enviar a urgències», lamenta. Segons dades del sindicat el nombre d’atencions a les urgències de l’Hospital són molt variables d’un dia a l’altre però si la mitjana són 290 diàries aquest estiu han arribat a prop de 350 en alguns moments.·»Els professionals intentem pal·liar aquestes mancances com podem, corrent el perill que es cometin errors», admet aquest metge.

    Anna Vall-llosera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), explica que quan el metge marxa de vacances la seva agenda de pacients queda «tancada». «Es garanteix l’atenció de tothom però se sacrifica l’agenda i això implica que es perdi o es trenqui una de les característiques més importants de l’Atenció Primària: la longitudinalitat. Aquesta metgessa de família lamenta que tot i que és evident que el malalt pot seguir malalt i el metge té dret a vacances, el pacient deixi de tenir una persona de referència. «Quan qui et veu és el teu metge, això et dóna qualitat i quan es perd aquesta qualitat això també repercuteix en el col·lapse dels hospitals», declara.

    Aquest concepte al qual es refereix, la longitudinalitat o possibilitat de fer el seguiment d’un pacient, serveix tant per a la medicina com per a la infermeria, assegura. Amb tot, això es produeix, segons explica, una vegada més per la manca de substitucions i perquè sovint els substituts acaben sent joves amb contractes molt precaris.

    Dos fluxos paral·lels

    Toni Barbarà, de Dempeus per la Salut Pública i Marea Blanca de Catalunya, analitza que pels casos recollits fins ara des de la plataforma, es diferencien dos fluxos paral·lels a tota Catalunya. D’una banda, explica, hi ha l’augment de demanda en punts costaners que coincideix amb el turisme i de l’altra els que s’han quedat en punts urbans o en pobles i que són pacients crònics, en molts casos avis que necessiten atenció i que a l’estiu poden patir problemes afegits pels cops de calor. Sobre aquests fos fluxos Xosé de Vega destaca que aquest estiu «ha estat més calent perquè la gent es queda més i no va tant de vacances».

    Per Barbarà el reforç que s’ha posat en alguns Centres d’Atenció Primària en zones de més turisme ha estat una atenció «més cosmètica» que no resol la demanda. «Si per exemple et pica una medusa a Palamós no hi haurà problema però depèn quin problema sigui t’hauran de traslladar a l’Hospital Josep Trueta (Girona)», comenta.

    En línies generals, assegura, «les urgències dels hospitals més grans estan col·lapsades». A Vall d’Hebron, per exemple, una mitjana de 40-50 persones esperen diàriament a urgències per ser hospitalitzats, dels quals els més antics fa tres i quatre dies que esperen per l’ingrés a planta, segons denunciaven facultatius del servei d’urgències de l’Hospital a través del compte de Twitter @adjuntosdeurgen.

    Aquest membre de Marea Blanca de Catalunya lamenta en declaracions a Catalunya Plural que una vegada més l’estiu no s’aprofiti per programar més operacions i reduir les bosses de llistes d’espera i explica que caldrà veure si es reobriran tots els llits tancats durant l’estiu. «En cada bugada perdem llençols», diu per referir-se al tancament permanent de llits en estius anteriors.

    Per la seva banda, des del Departament de Salut, contactat per aquest mitjà, asseguren que la temporada de reforç d’estiu encara no s’ha acabat [el pla de Salut contempla afectacions des de l’1 de juliol fins a finals de setembre] i que per tant no poden fer valoració general».

  • Denuncien esperes de més de 200 dies per una visita al traumatòleg

    El Govern català ha reduït en un 20% el pressupost destinat a l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada en tot el sector ha estat del 16%. La primària és doncs un dels sectors més afectats per les mesures d’austeritat. Les retallades en personal i la falta d’inversió han tingut també conseqüències molt importants per als pacients, entre d’altres, han fet créixer unes llistes d’espera que encara avui en molts casos superen els terminis de garantia.

    Desenes de persones s’han concentrat aquest dijous a les portes del Centre d’Atenció Primària (CAP) Manso per defensar l’atenció primària i reivindicar una millora de les condicions del sector per revertir les llistes d’espera. “En aquest centre i al CAP de Numància –dos centres on es fan visites a l’especialista- hi ha unes llistes d’espera per visitar a l’especialista, sobretot el traumatòleg, que són insostenibles”, ha dit una de les portaveus d’aquesta reivindicació.

    Al CAP de Manso, segons dades facilitades a aquest diari per l’Assemblea usuàries i treballadores resistència Clínic –encarregada d’organitzar la concentració-, l’espera per una visita al traumatòleg pot superar els dos-cents dies. I a Numància l’espera per veure el traumatòleg pot ser d’entre 90 i 120 dies.

    Protesta de veïns de l'esquerra de l'eixample i Sant Antoni / Sandra Lázaro
    Protesta de veïns de l’esquerra de l’eixample i Sant Antoni / Sandra Lázaro

    Amb crits de “sanitat, pública i de qualitat” els veïns de l’esquerra de l’Eixample i del barri de Sant Antoni han volgut mostrar avui que no pararan fins a recuperar la qualitat assistencial. “Des del 2010 a l’atenció primària de Barcelona s’han destruït el 17,5% de llocs de treball. El personal d’infermeria s’ha reduït en un 12%”, ha explicat una de les portaveus.

    Els professionals han recordat que durant aquests anys s’han deteriorat les condicions dels treballadors i s’han deixat de substituir les baixes o les jubilacions. “El 40% són treballadors en precari”, han apuntat. “Hem de redoblar els nostres esforços per mantenir la qualitat assistencial”, ha lamentat una infermera. De fet, si el sistema aguanta és gràcies als esforços dels professionals, que tot i les condicions han seguit lluitant per cuidar dels malalts.

    “Les persones que estan en llista d’espera perden qualitat de vida durant l’espera”, ha recordat una de les portaveus. Aquesta infermera assegura que molts pacients desesperats per haver d’esperar tant decideixen recórrer a la privada.

    Fa unes setmanes en una roda de premsa la Marea Blanca de Catalunya alertava també el dany que causen aquestes llistes d’espera als pacients. Segons la plataforma l’espera suposa incrementar el dolor i un empitjorament de la malaltia. En la roda de premsa diversos afectats van parlant del seu cas particular, alguns com la Lluïsa, que mentre esperava per operar-se d’una hèrnia lumbar va patir un accident degut a la medicació i va haver d’utilitzar pegats de morfina per controlar el dolor.

  • Veïns i veïnes presenten 2.000 signatures per demanar el tancament de Barnaclínic

    2.001 una firmes en contra de la clínica privada Barnaclínic, que està dins de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquest divendres diversos representants de la plataforma Tanquem el Barnaclínic han fet arribar les signatures a la conselleria de Salut juntament amb una carta on demanen que tanqui el centre privat.

    Segons la plataforma el projecte Barnaclínic és “el paradigma de la connivència públic-privada al sistema sanitari català”.  Els representants de Tanquem Barnaclínic han recordat, en aquesta carta dirigida al conseller de salut Toni Comín, que en els darrers anys el centre públic ha tancat el 10% dels quiròfans i 150 llits i no ha contractat a personal nou. I per contra han deixat que una empresa privada, Barnaclinic S.A, s’aprofités dels espais del centre públic per treure un rendiment, justificant que aporta beneficis pel centre públic.  A més de les 2.001 firmes presentades aquest dijous, hi ha 2.500 firmes més recollides a Internet a través de la Plataforma Resistència Clínic.

    Fa gairebé un mes Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar en declaracions als mitjans durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital, que no està previst tancar el Barnaclínic. Per contra sí que va assegurar que una comissió de professionals interns i externs revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic, i estudiaran la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    En aquella ocasió el director va dir que és bo que existeixi aquesta clínica privada perquè amb els diners que es recapten gràcies al lloguers d’espais es pot comprar tecnologia i esponsoritzar estades formatives a l’exterior. Amb tot però va admetre que hi ha algun element que “grinyola”. Segons una informació de l’Agència Europa Press Barnaclínic factura 14 milions d’euros i un 50% d’aquests retornen al centre públic en concepte de lloguers, quiròfans i proves complementàries.

    El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 200o va posar en marxa la seva activitat hospitalària.

  • Pacients del metge cessat a Madrid després de denunciar retallades s’uneixen per defensar-lo

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    «A la primera visita que vam fer a la unitat d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de La Paz (Madrid) ens vam adonar que la sala d’espera i la consulta estaven plenes de gent», apunta Pablo (nom fictici). «En aquesta consulta he après que els nens poden tenir càncer a la retina, perquè he escoltat el diagnòstic que li donen a altres pares», afegeix María Ramírez.

    En Pablo i la Maria són pares de nens amb malalties oculars, atesos en aquesta unitat. El fill del primer va batallar durant el 2014 contra un càncer a la retina, va ser tractat amb quimioteràpia i radioteràpia. Al començament del següent any, després d’una recaiguda, als seus pares els van comunicar que l’únic tractament alternatiu al tumor passava per retirar-li l’ull i posar-li una pròtesi: «Aquesta decisió me la van transmetre en un passadís».

    La manca de privacitat és una de les situacions que el doctor José Abelairas, cap d’aquesta unitat durant dotze anys, defineix com a «tercermundistes» i de la qual va informar a la Conselleria de Sanitat, la gerència de l’Hospital i al Ministeri de Sanitat. Després de 17 mesos de queixes reiterades a aquestes administracions assegurant que no comptaven amb recursos materials i personals per a atendre de forma adequada als pacients, finalment va ser cessat com a responsable de la secció. La direcció de l’Hospital va assegurar que prenien la decisió per «les importants deficiències en qüestions de gestió i organització de la secció».

     

    Respuestas-padres-presentado-escrito-hospital_EDIIMA20160519_0534_18
    Respostes de les queixes que pares han presentat per escrit a l’hospital

    «Quan em van informar del diagnòstic del meu fill, estava envoltat de gent. Hi havia quatre nens al voltant als que estaven atenent, tres pares i set metges. Una de les senyores que estava estava per allà va dir: ‘Mare meva, pobre xaval’. Jo em vaig haver de seure de la commoció, no hi ha privacitat i està massificat», recorda Gonzalo Ferreiro.

    Aquest pare va acudir fa quatre anys a aquesta secció a la recerca d’un diagnòstic que ningú aconseguia donar-li al seu fill de sis mesos. «Em vaig recórrer Espanya buscant especialistes a la pública i a la privada i al final em van recomanar a Abelairas». Després de dotze mesos de proves, l’equip de l’Hospital infantil de la Paz li va confirmar que el seu fill Álvaro patia una malaltia rara, que havia perdut el 30% de visió de l’ull i que tenia un tumor, encara que de moment no era maligne.

    A més, Pablo ressenya que els nens en tractament de quimioteràpia «corren riscos» ja que, segons adverteix, «en moltes ocasions comparteixen espai a la sala d’espera amb nens que esperen per ser atesos a urgències per una grip».

    Per la seva banda, el cap de servei del centre hospitalari, Félix Armada, reconeix a aquesta redacció que la consulta d’Oftalmologia Infantil de l’hospital «és complexa». «S’han anat comprant coses dins de les possibilitats que hi ha, hem de tenir en compte que els diners no són infinits i no es tenen recursos per a tot», assenyala. També afegeix que el doctor Abelairas té un despatx a l’hospital «que pot destinar a aquestes coses». Els professionals mèdics de la secció asseguren que la massificació fa impossible tenir una ubicació reservada per a aquest fi.

    Després de conèixer a través d’eldiario.es les reclamacions del responsable de la secció al Ministeri, així com el seu cessament, en Gonzalo va decidir llançar una petició online sol·licitant la seva restitució. Per ara, porta 12.000 suports recollits i ell destaca un dels comentaris que descriu aquesta consulta com «la cabina dels germans Marx».

    Trobar a la sala d’espera d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de la Paz relats com el d’en Gonzalo, en Pablo o la Maria no és difícil. Més d’una desena de pares s’han unit a través de xarxes socials o organitzacions per recolzar les queixes de l’equip mèdic d’aquesta unitat. Alguns han començat també a remetre queixes per escrit al centre hospitalari. En les respostes que han obtingut, el Servei d’informació i atenció al pacient reconeix la falta de privacitat i, igual que el cap de servei, acusa Abelairas de no cedir un espai a la consulta per a aquest fi.

    L’associació de glaucoma per a afectats i famílies (AGAF) ha emès un comunicat en què recorden que el març del 2014 ja van traslladar aquesta situació als portaveus de la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats. «El problema està en aconseguir més professionals que treballin amb ells (els especialistes) i desmassificar així el servei», afegeixen en l’escrit. El Sindicat de Treballadors de Universitat de Madrid (Stum) i l’associació DOCE també han mostrat el seu suport a Abelairas.

    Centre de referència

    El Ministeri de Sanitat va acreditar el 2008 a cinc de les especialitats de la unitat d’oftalmologia infantil com Centres, Serveis i Unitats de Referència en el Sistema Nacional de Salut. A les queixes presentades per Abelairas posava en qüestió que la secció complís els requisits per rebre aquesta denominació. No obstant això, el viceconseller de sanitat, Manuel Molina, va comparèixer a l’Assemblea de Madrid i va confirmar que després d’una auditoria s’ha confirmat «la perfecta adequació de tots els seus mitjans tècnics i humans per al desenvolupament de les funcions que té encomanades».