Aquest és un article publicat a eldiario.es
Diuen els qui es dediquen a escriure guions que en el seu exercici agraeixen poder treballar amb més llibertat per desenvolupar els personatges. No és el mateix, asseguren, escriure una història pensant en una pel·lícula en què l’arc argumental és més limitat, que fer-ho pensant en una sèrie que permet aportar matisos a la narració per enriquir-la. El que està passant a Granada amb la sanitat pública faria les delícies de l’escriptor més inquiet d’un relat audiovisual perquè s’assembla més al segon que al primer. És un serial amb diversos protagonistes que podria titular-se ‘Dos hospitals contra la fusió’ i en què un dels principals personatges seria sens dubte Jesús Candel, anomenat ‘Spiriman‘.
Jesús Candel Fàbregas (Granada, 1976) és un dels noms que més sonen pels carrers de la ciutat. És un dels metges d’urgències del Complex Hospitalari de la ciutat. Treballa a l’Hospital Virgen de las Nieves i és també un dels milers de professionals que s’han llençat al carrer en els últims dos mesos per reclamar-li a la Junta d’Andalusia que no segueixi endavant amb una fusió hospitalària que entenen perjudica l’assistència dels pacients granadins. És un entre milers, però és ell qui ha aconseguit mobilitzar d’una manera sense precedents a companys i la societat civil de Granada per a sortir al carrer en tres ocasions fins al moment.
De Jesús Candel a ‘Spiriman‘
Fins al juliol, Jesús Candel era un metge de bata blanca graduat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Després d’aconseguir-ho, va ser metge de família resident a l’Hospital de Motril, fins que va tornar a la capital per treballar com tants altres professionals primer a l’Hospital Virgen de las Nieves i posteriorment a l’Hospital Clínic de San Cecilio fins al juliol d’aquest any. En aquella data va deixar de treballar en aquest hospital a conseqüència de la fusió hospitalària duta a terme pel Govern andalús. La fusió preveia que el centre hospitalari de San Cecilio tancaria les portes i que part de les seves especialitats es traslladarien al nou Hospital del Parc Tecnològic de la Salut (PTS) i altres al de la Mare de Déu de les Neus. Al segon d’aquests hospitals va ser derivat Jesús Candel.
A més de ser metge d’urgències, Candel també treballa des del 2012 amb la seva fundació de ‘Spiribol‘, que treballa amb menors que estan en risc d’exclusió social i que troben sortida als seus problemes a través de l’esport. Els ajuda a través d’un esport que va inventar el seu avi i que consisteix a colpejar una pilota lligada a una corda que gira sobre un pal. L’esport és l’excusa perquè els nens puguin desenvolupar-se a través dels valors que fomenta la seva pràctica. Aquí, amb la seva fundació, és on neix ‘Spiriman‘, el sobrenom que l’acompanya des d’aleshores i que avui s’associa a la mobilització sanitària.
Quan Jesús Candel es converteix en ‘Spiriman‘ ho fa sota una gorra de color gris i unes ulleres de sol opaques que oculten la mirada d’un home que fa mesos que mira de front. Amb un to que ha anat creixent en vehemència en els últims temps, ‘Spiriman‘ va començar a forjar al juny una mobilització a les xarxes socials contra la fusió hospitalària que es va gestar a través de vídeos amb to didàctic però apuntant a l’objectiu. El que va començar per reivindicar dos hospitals «gairebé» complets, com ell ho deia llavors, ha acabat perdent el matís per cridar al costat de milers de persones que volen que tornin els dos hospitals complets -pel que fa a serveis integrals bàsics, matisen alguns- que hi havia abans de l’estiu i que han deixat de ser-ho amb l’obertura de l’Hospital del PTS.
Tot i que aquest no va ser el seu primer vídeo, ja que ja n’havia pujat altres de la seva fundació, sí que va ser el primer que li va donar repercussió a nivell social. ‘Spiriman‘ havia nascut com a personatge públic amb un missatge de poc més de cinc minuts i de relat confús. Llavors, no sabia exactament a qui es referia quan parlava de no menysprear la sanitat pública, «que ja està bé». Però sí que es deixava veure que el tancament del San Cecilio al qual dedicava aquestes imatges, seria la seva primera batalla d’una guerra dialèctica començada des d’aquest moment.
L’estiu va diluir la força i va entorpir el fons de la protesta que ja s’entreveia llavors. El recent obert Hospital del PTS va tenir un període estival relativament relaxat, encara que amb nombroses incidències que advertien que no funcionava tan bé com en els plans del Govern andalús s’havia anunciat. Les setmanes de juliol i agost van crear una mena de «rum-rum» entre els professionals del Virgen de las Nieves i el PTS sobre les dificultats que estaven tenint per assistir als pacients. No era una novetat: temps abans del trasllat, diferents plataformes i sindicats havien posat el seu ull en què la fusió podia suposar un perjudici per a l’usuari de la sanitat pública granadina.
Passat l’estiu i amb el bullici de la nova temporada, el pròleg de la revolució de ‘Spiriman’ va posar punt i final. Els personatges ja s’havien presentat, però l’espectador encara no tenia del tot clar què estava passant. No obstant això, el moviment va començar a caminar amb un altre vídeo a Facebook. Aquí ja no hi havia un missatge perdut en el bonisme. Hi havia un missatge directe i clar contra la fusió de la Junta d’Andalusia. Amb un advertiment gens velat que es començaria a denunciar tot el que no estava funcionant bé.
Amb un suport cada vegada més majoritari i amb la Conselleria de Salut fins llavors limitada a millorar les instal·lacions de l’Hospital del PTS com a tal, ‘Spiriman’ va aconseguir convocar per primera vegada a una gran quantitat de persones al voltant del que la plataforma ‘Granada para su salud’ també venia denunciant des del maig: que Granada vol dos hospitals complets i amb carteres de servei diferenciades que evitin que el pacient hagi d’»autodiagnoticar-se» per saber a quin centre hospitalari ha d’anar en funció dels seus problemes de salut. La convocatòria havia crescut a les xarxes socials i ‘Spiriman’ ja començava a estar en boca de tots fins que es va plasmar amb fets el passat 16 d’octubre.
Aquell dia, més de 50.000 persones van sortir al carrer a Granada per demanar el mateix que ‘Spiriman’ havia relatat a la xarxa. L’eslògan dels dos hospitals complets es va apoderar de la manifestació fins al punt de no haver-se baixat mai des d’aquest moment del joc d’escacs en què s’ha convertit la situació sanitària pública de la capital granadina. Aquella demostració de força no va ser en va i va servir perquè, d’una banda, ‘Spiriman’ guanyés més seguidors i que, d’altra, l’Administració, començant per l’Ajuntament de Granada i acabant pel principal al·ludit, la Conselleria de Salut, comencessin a prendre’s seriosament les protestes.
El que segueix a aquest octubre 16 són cada vegada més vídeos al Facebook de ‘Spiriman’ i el començament d’un joc de cadires en què uns no s’asseguin si no ho fan els altres. La Conselleria de Salut i l’Ajuntament de Granada acorden començar a parlar per «detectar el que no funcioni bé del model sanitari». La tècnica semblava deixar passar el temps per esperar que la pilota es punxés i acabés sense manxa.
De ‘Spiriman’ a Jesús Candel
El que va passar és que el líder d’aquesta mobilització local va començar a sentir-se fort i va augmentar la seva campanya. El joc s’estava lliurant a les xarxes i ell era sens dubte el més hàbil a l’hora de participar. No hi havia administració que li fes ombra ni partit polític que pogués fer-se amb les sigles de les manifestacions que des del primer moment van voler ser apolítiques. Fins que el to es va fer més agri.
La vehemència que ‘Spiriman’ havia regalat en petites dosis en els seus vídeos a Internet va anar guanyant pes a mesura que el metge entenia que l’Administració estava intentant menysprear les protestes o a ell com a cap de la mobilització. Ara ja hi havia noms i cognoms que assenyalar. Primer el conseller, Aquilino Alonso; després Martín Blanco, com viceconseller, a qui consideren un dels principals ideòlegs de la fusió; també al gerent en aquells dies de l’Hospital del PTS, Manuel Bayona; i finalment a la presidenta de la Junta d’Andalusia, Susana Díaz, a la qual no dubta a interpel·lar per demanar-li que s’impliqui. Trets amb paraules gruixudes i sense embuts. Sota la seva gorra i les seves ulleres de sol, ‘Spiriman’ va deixar de ser-ho per començar a ser Jesús Candel.
Una mobilització a principis de novembre i una altra manifestació acabant el mateix mes van ser la collita d’una mobilització sanitària que ha tret del carrer la gent de Granada com poques vegades es recorda. El metge d’urgències que havia aconseguit amb els seus vídeos treure els granadins al carrer ara estava disposat a parlar a cara descoberta, com ja feia temps ho eren els seus missatges, contra el qual ell entengués que fes falta. I així ha estat des de mitjans de novembre. Candel pesa més ara que el mateix ‘Spiriman’ perquè reivindica la seva condició de professional evitant la sorna del personatge. En plena metamorfosi, més passos de l’administració.
Primer van cessar el gerent de l’Hospital del PTS, Manuel Bayona, per Cristina López. Després van prendre en consideració que la conversa no podia ser entre institucions i sí amb les plataformes de treballadors que juntament amb ‘Spiriman’ havien sortit al carrer a protestar. Amb un penúltim episodi de temporada a la passada reunió de l’1 de desembre entre tots els actors possibles -i algun més que no apareixerà entre el repartiment-. Aquell dia semblava que Jesús Candel, les plataformes i l’administració havien aconseguit arribar a un acord per començar a entendre. Però no va ser així: els missatges es van creuar i semblava que l’entesa tornava a estar lluny.
Ara, la figura del metge d’urgències s’ha desfet en les xarxes socials en alguna ocasió, fent mutar la història a una mena de ‘Black Mirror’ en què internet pot acabar per dinamitar-ho tot. Ara plora, somriu i crida perquè se sent venut i enganyat pels sindicats que formen part de les plataformes i que van decidir un dimarts 13 acceptar un acord que segons ell significa continuar amb la fusió hospitalària.
Jesús Candel o ‘Spiriman’. Saben qui és. La seva particular batalla ja ha arribat fora de Granada i es coneix a la resta d’Espanya. El seu to és fosc en ocasions. El missatge però, la seva capacitat de mobilització, ha resultat real. El metge d’urgències, professor de ‘Spiribol’ i activista contra la fusió hospitalària ha recorregut un camí en mig any que l’ha posat en el punt de mira. Ell ho accepta amb cert gust, perquè assegura no tenir por ni tan sols a la suposada campanya de difamació que sosté li estan creant.
Candel és possiblement el protagonista i antiheroi més inesperat per a la Junta d’Andalusia, que té en aquest home que calla més del que explica a algú disposat a dir el que faci falta per tal de mantenir la lluita dels que com ell creuen que Granada necessita tornar a tenir dos hospitals complets. Tot i la vehemència, la disposició segueix sent bona. Potser el temps no aplani precisament aquest camí.
