Just Deploy It!

Categoría: Moviments

  • Quatre hores deshidratada a urgències als 96 anys: «Em trenca el cor veure la meva àvia així»

    Aquest és un article publicat a eldiario.es Andalusia

    El seu nét va denunciar públicament el que estava vivint. Hores d’espera a les urgències d’un hospital de Sevilla per atendre la seva àvia, de 96 anys, deshidratada i procedent d’una residència d’avis de Dos Hermanas on li acabaven de donar l’extremaunció. Així va estar unes quatre hores, segons explica a eldiario.es Andalusia Christian de Sant Roman, que va difondre una publicació que ha corregut com la pólvora a Twitter i que afirma que ho va fer per denunciar la «falta d’organització» al centre sanitari a l’espera que «serveixi per alguna cosa». «A veure si les xarxes socials no serveixen només per publicar fotos de Cristiano Ronaldo», apunta.

    El seu missatge anava dirigit a Susana Díaz, la presidenta andalusa. ‘Espero que la seva família no hagi de passar per això’, li deia al tuit. De Sant Roman, que es dedica als negocis, assegura «humilment» que «no és manca de recursos sinó de com s’estan fent servir». La seva àvia, una infermera parisenca de la Creu Roja que va treballar atenent soldats a la Segona Guerra Mundial i que fa uns 15 anys que viu a Andalusia, segons relata, està ara ingressada al veí Hospital El Tomillar, a la carretera entre Dos Hermanas i Alcalá de Guadaíra. «Amb tot el que ha viscut, em trenca el cor veure-la així», comenta.

    Després de ser atesa pel seu metge a la residència dilluns al matí, aquest home va anar amb la seva germana, el seu pare i la seva àvia a l’Hospital Virgen de Valme. Va estar «unes quatre hores» a la sala d’espera a la qual pertany la imatge, envoltada d’una trentena de persones aproximadament. La van veure i la van passar a una zona millor, «al final del passadís a l’esquerra», ironitza el denunciant dins de la seva «indignació» per la situació viscuda. El pitjor va venir després, diu, quan cap a les 21 hores van demanar una mica de menjar i «no ens van poder donar ni un iogurt». «Vam haver d’anar a per un potet de nadó i allà mateix l’hi vam donar», assenyala.

    Christian de Sant Roman no només va difondre la imatge a les xarxes socials sinó que va anar a denunciar el cas a la policia. Segons explica, els agents el primer que li van preguntar va ser si la seva àvia havia mort mentre esperava a ser atesa. Davant la resposta negativa, segons diu, li van comentar que no hi havia res a denunciar allà, que posés una queixa davant l’administració competent.

    «Espero que Susana Díaz tingui la decència de rebre’m», assenyala.

    «La situació és recurrent», assenyala a aquest diari Luis González, secretari d’acció sindical de sanitat a CCOO Sevilla. «No és un problema de les urgències del Valme, encara que de vegades es col·lapsin, sinó del tancament continuat de llits d’hospitalització en tots els centres, és una cosa estructural a Sevilla», indica. «Sevilla necessita més llits, és una cosa que venim reivindicant i que se solucionaria en part amb la reobertura de l’Hospital Militar, abandonat a la seva sort. A l’estiu es tanquen llits. Disminueix la demanda però no es pot afinar tant», diu el sindicalista.

    Per la seva banda, Reyes Zabala, portaveu del sindicat d’infermeria Satse a Sevilla, assenyala en aquest mateix sentit que «no s’han de normalitzar aquest tipus de situacions, tot el contrari, no són admissibles i cal denunciar-les». En aquest cas, l’hospital «ja està amb el Pla de Vacances i té dues ales tancades», detallant que «hi ha 64 llits tancats a dia d’avui». «Els temps d’espera augmenten per no haver-hi disponibilitat de llits», assenyala Zabala, que demana també «diligència» a l’hora de reobrir llits als centres hospitalaris sevillans si calen, posant l’accent en què «no ens conformem amb el que està passant amb la nostra sanitat pública per la mala gestió que s’està aplicant».

    Els arguments del centre

    «Els dilluns són sempre dies complicats en qualsevol hospital», diuen fonts oficials del centre sanitari de Valme, al·ludint a «un petit repunt» de pacients aquest dilluns respecte a altres dies tot i que «dins del normal». La veritat és que no és la primera vegada que passa una cosa similar en aquest centre. Pel que fa a la situació concreta d’aquesta senyora de 96 anys confirmen que va ingressar amb «símptomes de deshidratació» i que la pràctica de «diverses proves» pot provocar «demora» a l’hora de ser traslladada a una habitació. «Els ingressos no són immediats», afegeixen.

    «Des de l’Hospital de Valme no podem oferir dades clíniques ni assistencials de pacients per motius de confidencialitat, però la família tindrà la resposta del centre a la reclamació presentada, un cop s’analitzi amb detall el cas clínic i els diferents passos fets per donar resposta a la pacient, que aquest dimarts ha passat a planta després de la seva primera atenció a Urgències, i el seu pas posterior a Observació, i sempre seguint les indicacions del personal mèdic responsable de la seva atenció», argumenten en una resposta escrita davant la demanda d’informació per part d’aquest diari.

    Afirmen també que dilluns «es van atendre un total de 420 pacients, xifra dins de la demanda habitual dels dilluns, dia de la setmana amb més demanda assistencial, tot i que registrant-se un pic puntual en horari de matí». El centre disposa d’un sistema de triatge seguint el model organitzatiu proposat pel Pla Andalús d’Urgències i Emergències, que permet prioritzar l’atenció als pacients en funció de la gravetat de manera que, tot i que hi hagi un increment del nombre de persones que van a les Urgències, el sistema de triatge identifica i prioritza els pacients més greus per a ser atesos d’una forma precoç, expliquen. «El centre està preparat per atendre un major augment puntual de la demanda a Urgències com el registrat», afegeixen.

    El centre també vol aclarir que, després de ser classificat el pacient, és avaluat en consulta mèdica, on es valora la necessitat de proves complementàries i de cures. Després de rebre els resultats es torna a reavaluar al pacient, les seves necessitats i els resultats de les proves complementàries. Tot això, permet decidir si el pacient pot anar-se’n d’alta o si requereix passar a observació i seguir sent monitoritzat amb tractaments específics. Després de romandre en observació, pot decidir-se la seva alta, un cop estabilitzat, o cursar el seu ingrés hospitalari. Aquest hospital monitoritza constantment l’afluència de pacients a la porta d’Urgències, de manera que pot prendre les mesures necessàries per atendre l’increment de la demanda de forma àgil i prioritzant les necessitats d’assistència dels pacients segons les seves necessitats pels processos clínics que presenten.

    Pel que fa als aspectes relacionats amb la confortabilitat i intimitat, «aquest hospital segueix treballant per millorar i minimitzar possibles molèsties que es generen durant l’espera», indiquen.

    El «col·lapse» a l’Hospital de Valme

    Fa exactament un mes, l’Hospital de Valme va ser objecte d’una mobilització per denunciar el «col·lapse» en les urgències hospitalàries. En concret, mig centenar de persones van participar al juny a la primera de les mobilitzacions convocades per Marea Blanca a Sevilla per denunciar el col·lapse «crònic» que pateixen els serveis d’urgències dels centres del Servei Andalús de Salut (SAS) a la província, a conseqüència de la manca de personal i les «contínues» retallades econòmiques que està patint la sanitat pública.

    Un dels portaveus de Marea Blanca a Sevilla, Sebastián Martín Recio, lamentava l’»empitjorament de la qualitat assistencial» de la sanitat pública, a conseqüència del «tancament d’ales als hospitals i la reducció del nombre de llits», i assenyala que són els pacients els que «pateixen en les seves carns l’augment de les llistes d’espera i la demora d’atenció a les urgències». «Els pressupostos que té ara la sanitat andalusa, conseqüència de les retallades dels últims anys, són insuficients», denunciava.

    En la protesta van estar presents representants dels sindicats USO, CCOO i Satse; del col·lectiu d’usuaris de la sanitat pública, amb el seu portaveu Dolors Dávila al capdavant; així com Facua Sevilla i representants polítics com el coordinador provincial d’IU, Manuel Lay, o l’alcalde de Los Palacios i Villafranca (IP-IU), Juan Manuel Valle.

    Marea Blanca a Sevilla denuncia que els serveis d’Urgències dels hospitals sevillans estan patint un «progressiu deteriorament» a causa d’un espai «insuficient i, de vegades, poc apropiat» i a l’»altíssima» càrrega de treball que suporta el personal, que, «malgrat el seu encomiable esforç i professionalitat, provoca la saturació del servei i demores inacceptables en l’assistència que es dispensa als usuaris».

    A més, la manca de llits hospitalaris retarda els ingressos a planta, el que obliga els pacients a romandre a les Urgències o a les unitats d’Observació dels hospitals, «que pateixen un col·lapse permanent». La plataforma subratllava que el problema de saturació de les Urgències es veu, a més, agreujat a l’estiu per la reducció de les plantilles a conseqüència de les vacances.

  • Discriminada per l’embaràs després de més de vuit anys i més de 350 contractes com a infermera

    Des de fa uns anys estem veiem les conseqüències de les retallades a sanitat, canvis que ens han afectat a tota la població, tant a malalts com a treballadors en la sanitat. Sovint s’ha identificat precarietat laboral amb les professions sanitàries: torns, horaris irregulars, contractes a dies, de caps de setmana, vacances i festius… Això durant molts anys fins que s’aconsegueix una plaça fixa, i fins i tot després.

    Però a més de la precarietat contractual parlaré, en primera persona, d’una discriminació afegida, d’un cas de desemparament per la simple raó d’estar embarassada. Amb aquest testimoni no vull una solució individual sinó que busco denunciar les situacions de discriminació perquè les institucions comencin a evitar-les, ja que és a les seves mans. Sobretot quan es tracta clarament d’una discriminació per raó de gènere.

    La meva vida laboral com a infermera ha estat relacionada principalment amb l’Hospital Clínic de Barcelona. Gairebé 9 anys en els quals he tingut només dos contractes llargs, de màxim 1 any de durada. Puc comptabilitzar en la meva vida laboral més de 350 contractes, sense deixar de treballar cap mes. Si fa no fa, amb un sou acceptable, gràcies al fet que durant aquest temps mai he caigut malalta i no he tingut cap fill sota la meva responsabilitat. He atribuït aquesta precarietat laboral a la mala sort. Tot i que hi ha molts suplents en la meva situació i d’altres en millors condicions, jo he estat en unitats molt concretes i amb una direcció o supervisió d’infermeria amb molt poca consideració amb els treballadors per facilitar-los una estabilitat.

    Amb tot, arriba el moment que decideixo no esperar una plaça fixa o un contracte llarg, veient les poques possibilitats que n’ofereix l’hospital, i em quedo embarassada. Mai m’havia imaginat que el meu procés d’embaràs pogués acabar de la pitjor forma. Em quedo embarassada mentre cobreixo una baixa maternal i quan acaba el contracte veig que ningú em diu si continuo treballant. Demano a la cap de la meva àrea si em podrien fer un planning per seguir treballant, perquè no puc estar sense treballar, com qualsevol persona que té unes factures cada mes per pagar.

    A més, ara veig que amb un excés de confiança o amb santa innocència, demano si pot ser un contracte llarg en qualsevol lloc de l’hospital, perquè després de més de 8 anys al centre i en el meu estat, creia que era just tenir una mínima estabilitat per aconseguir el que al Clínic es coneix com a una baixa de risc laboral, en el moment que em correspongués en funció del meu lloc de treball, i poder organitzar-me amb la meva filla esperada. La baixa de risc la dóna la mútua de l’hospital a les dones embarassades entre les 24-26 setmanes, més o menys, per evitar els riscos que ocasiona treballar a l’hospital, com mobilitzar malalts enllitats i estar en contacte amb malalties i infeccions contagioses.

    No obstant això, la resposta és que no em donarà res llarg per tal que no m’agafi la baixa de risc, que què diria la direcció general si em fa un contracte llarg i al cap de tres mesos agafo la baixa. A canvi, em faria el «favor» de donar-me molts dies de feina aquell mes per tal que pogués anar a l’atur amb bon sou. Però a l’atur cobraria menys de la meitat de la mitjana dels meus sous. Inacceptable per a la meva economia. I només estava de tres mesos. Dic que si no hi ha la possibilitat de continuar amb un contracte més estable -per a mi la possibilitat més justa-, treballaré fins que no pugui més. Però mes a mes, setmana rere setmana, ha estat més angoixós: haver d’estar pendent que em donin dies per treballar sense saber del cert si treballaré o no.

    Ha arribat l’estiu i han donat contractes de tres mesos i mig als suplents. Això em dificulta tenir dies per treballar perquè surt més rendible que ho facin les persones amb aquests contractes. Al cap de trenta setmanes de gestació, vaig decidir agafar l’atur, veient el malestar que em provocava estar a tocs de telèfon per seguir treballant a compte gotes. Us podeu imaginar la meva impotència, tristesa i la profunda sensació de desemparament i injustícia respecte a la meva situació laboral i personal. Com a dona, poques vegades havia patit tan clarament una discriminació de gènere.

    M’encanta ser infermera i treballar al Clínic. És molt satisfactori, no tant per la direcció, sinó gràcies a tots els companys que t’acompanyen cada dia i que empatitzen amb tu, t’entenen i t’ajuden a fer que aquesta situació sigui més suportable. Però és imperdonable que m’hagin fet sentir desgraciada i desemparada per estar embarassada. La meva situació no hauria de comportar no poder treballar, no tenir cap dret, no poder buscar una altra feina, tenir sous efímers durant tot l’embaràs i el postpart, quan la nena no vindrà amb el pa sota el braç. He intentat moure cel i terra per no arribar a aquesta situació, però sembla que l’empresa pot contractar i deixar de contractar a qui vulgui.

    A mi no em queda més remei que seguir gaudint del meu embaràs, amb l’esperança que aquestes injustícies es facin ressò en la nostra societat i que no quedi en un problema individual, atès que hi ha moltes professionals que han patit i patiran aquesta situació d’injustícia, ja que això passa des de fa molts anys i encara manca un marc legal o moral que ho resolgui. Busquem solucions, les necessitem.

  • Treballadors de l’Hospital del Mar denuncien ‘coŀlapse’ a les noves urgències

    Un mes després que Puigdemont, Colau i Comín inauguressin les noves Urgències de l’Hospital del Mar, els treballadors denuncien la situació del servei. Manuel Royo, president del Comitè d’Empresa, explica que si bé estan molt satisfets amb l’obertura del nou espai, el servei es troba col·lapsat «pràcticament des de l’endemà de la inauguració». La manca de drenatge o, dit d’una altra manera, la impossibilitat d’ingressar a planta pacients ja diagnosticats a les Urgències de forma ràpida, fa que alguns s’esperin en boxs fins a 72 hores. «Hi ha molt d’espai però no hi ha drenatge», diu Royo, que insisteix en què el principal problema a les urgències té a veure amb la manca de llits disponibles a planta.

    En aquest sentit, expressa la necessitat d’acabar la resta d’obres d’ampliació de l’hospital, que preveuen una dotació més gran de llits per al centre. Qui també denuncia el «col·lapse» del servei és Xavi Tarragon, auxiliar d’infermeria al servei de cirurgia vascular de l’Hospital del Mar i delegat sindical de CATAC-CTS/IAC-CGT al Parc Salut Mar.“Les noves Urgències no solucionen gaire cosa i el col·lapse continua sent bastant constant”, lamenta aquest treballador.

    Un altre auxiliar d’infermeria de l’hospital, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica com, per exemple, divendres passat hi havia persones a Urgències que feia més de dotze hores que hi eren i com d’altres feia més de 72 hores que esperaven per ser traslladats a planta. El treballador també assegura a aquest mitjà que alguns boxs d’aïllament -pensats per a casos com ara un pacient amb meningitis o tuberculosi que requereix està aïllat de la resta- s’han doblat de manera que hi ha dos pacients en lloc d’un, mentre que els que requereixen aïllament s’han traslladat en boxs convencionals.

    Per la seva banda, l’Hospital del Mar reconeix un augment de l’activitat a l’àrea d’urgències -d’un 6,3% al juny- però ho atribueix a “una qüestió de sobrecàrrega assistencial”. “Durant la setmana del 19 de juny hi va haver dies en què les urgències es van incrementar de manera considerable, fins a un 40%, però sense poder dir que hem estat col·lapsats”, asseguren a aquest mitjà.

    Tarragon comparteix amb Royo que el nou edifici ha permès que els pacients que estan en boxs estiguin millor, però critica que quan augmenta la pressió assistencial i s’acumulen els pacients a les urgències, s’opti per ocupar espais no habilitats, com ara en passadissos i, fins i tot en alguns casos, davant de sortides d’emergència. “S’ha de tenir en compte que tenim 20 boxs tancats amb motiu de la remodelació de l’àrea de les antigues Urgències”, comenten des de l’hospital.

    Segons Tarragon, s’ocupen espais no habilitats per la impossibilitat de traslladar a planta els pacients atesos a urgències que ja poden ser-hi derivats. “El Consorci té un 18% dels llits tancats permanentment”, assegura preocupat per un empitjorament de la situació durant l’estiu, quan el dispositiu de Salut preveu el tancament de llits de forma temporal entre juliol i setembre.

    Des de l’Hospital del Mar però, matisen que no hi ha cap llit tancat al centre i que on hi ha llits tancats és a l’Hospital de l’Esperança, també del Consorci Parc Salut Mar. “Hi ha dues unitats (70 llits) no operatives, que no poden ser ocupades per haver quedat obsoletes i que requereixen d’una obra de remodelació. El Servei Català de la Salut (CatSalut) està estudiant un pla per poder reobrir-les, especialment si es necessiten quan s’iniciï la segona fase del projecte d’ampliació de l’Hospital del Mar”, expliquen.

    Manca de personal a Urgències

    Tant Royo com Tarragon asseguren que les Urgències necessiten també més personal. Així va explicitar-ho el Comitè d’empresa a finals de maig, pocs dies després que es posés en marxa el nou servei. El Comitè demanava doblar el nombre de professionals sanitaris i ampliar, per tant, la plantilla d’Urgències en trenta persones. 

    Treballadors del centre protesten per la manca de personal, el dia de la inauguració / © SANDRA LÁZARO

    Davant d’aquesta petició, la direcció del Parc Salut Mar va assegurar a través d’un comunicat que destinaria més d’un milió d’euros addicional a incrementar la plantilla en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres. Des de l’hospital asseguren que “majoritàriament són professionals per al servei d’Urgències, però també per altres serveis que acull el nou edifici”. Segons les mateixes fonts,la majoria ja s’han incorporat i falten els que reforçaran el bloc obstètric que obrirà al setembre. Amb tot, Royo insisteix en la necessitat d’ampliar el nombre de professionals, avui dia «insuficients», i valora que especialment calen més portalliteres i infermeres. El mateix treballador que no vol donar el seu nom assegura que si bé «les urgències s’han triplicat en espai i el pacient ha guanyat en comoditat el personal és pràcticament el mateix i les ràtios d’infermeria recomanades no es compleixen».

    L’edifici nou, a més de fer possible l’ampliació de les urgències i emergències mèdiques, així com de diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia, ha permès també agrupar els serveis oncològics de l’Hospital del Mar, ja que fins ara l’oncologia radioteràpica es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança. L’edifici nou suposa la finalització de la primera de les tres fases d’ampliació de l’hospital del Mar i ha costat prop de 80 milions d’euros, que han finançat per la Generalitat (42) i l’Ajuntament de Barcelona (34), les dues administracions que integren el Consorci Parc Salut Mar.

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015.

  • Denuncien la publicitat de clíniques privades en un ambulatori públic

    Publicitat de clíniques privades en un ambulatori públic. Això és el que va trobar-se en Nacho, pacient de l’ambulatori de Vilassar de Mar, quan va anar a visitar-se amb el seu metge de capçalera dimarts passat. Mentre esperava per ser cridat a consulta es fixava en la pantalla d’un televisor que distreu els qui esperen. “Arcon Clinic Odontòlegs” va aparèixer anunciat entre consells de salut habituals en aquest tipus de pantalles en ambulatoris. L’anunci d’aquesta clínica privada va alertar-lo ja que el seu ambulatori és un dels que gestiona l’Institut Català de la Salut.

    Es tracta del Centre d’Atenció Primària (CAP) Doctor Guillermo Masriera i Guardiola, a Vilassar de Mar, situat a deu minuts caminant de la clínica promocionada. “És la primera vegada que veig medicina privada publicitada en un centre públic. També hi sortia una empresa de podologia, diferents clíniques del maresme”, explica en una conversa amb aquest diari en Nacho, que a més és treballador d’un ambulatori i membre de la plataforma Rebel·lió Primària, des d’on s’ha vehiculat la denúncia a través d’una piulada a Twitter. 

    Preguntat per si també hi havia publicitat d’altres comerços locals que no siguin del sector salut en Nacho «creu recordar que sí». “Normalment aquestes pantalles serveixen per promoure l’alfabetització sanitària de la població, formació al ciutadà de coses relacionades amb la salut, no per promoure-hi clíniques privades”, lamenta. Per en Nacho no és casual que la publicitat es faci al CAP de Vilassar de Mar. “Aquí el pacient mitjà té un poder econòmic mitjà-alt i per tant pot ser que funcioni i que acudeixi a aquestes clíniques privades”, comenta.

    Televisors al CAP a canvi d’anuncis de sanitat privada

    Segons expliquen fonts del Departament de Salut, el 2013 l’Institut Català de la Salut va signar un conveni amb una empresa pel qual “aquesta comprava televisors per a l’ambulatori i a canvi podia posar-hi publicitat”. “L’anunci odontològic es permetia perquè és un servei que no està cobert pel sistema públic”, expliquen.

    Amb tot les mateixes fonts matisen que és un conveni que des de l’actual departament de Salut no accepten. “Va en contra de la nostra filosofia, ho teníem detectat i tenim previst no renovar el contracte quan s’acabi, a finals del 2017”, conclouen. De moment, des del departament de Salut no concreten de quina empresa es tracta.

    L’any de formalització del conveni el director gerent de l’ICS era Joaquim Casanovas Lax -que va ocupar el càrrec entre l’estiu del 2011 i el gener del 2014- i el màxim responsable era el conseller de Salut Boi Ruiz.

  • El futur hospital Trueta: enfortim la sanitat pública sense complexos

    En els meus dos anteriors escrits, vaig entrar tangencialment a l’actual debat (enllaç on trobareu els diferents documents que després cito) sobre la ubicació del futur Hospital Josep Trueta de Girona, de l’Institut Català de la Salut. Quan hi explicava la senzillesa dels mecanismes que ens permetrien portar a terme el necessari canvi de model sanitari, venia a dir que la possible construcció del nou Trueta al costat de l’Hospital Santa Caterina (a Salt), ara gestionat per l’empresa pública IAS, seria un repte interessant i assolible pel que fa a la unificació dels règims laborals, evidentment a l’alça. I quan prenia la pressió al canvi de model, considerava molt greu que la representant de CCOO hagués declarat als mitjans que el personal estatutari del Trueta havia de continuar essent estatutari i el laboral del Santa Caterina havia de continuar com a laboral. No anem gens bé si un sindicat que forma part de la Marea Blanca no està per una sanitat 100% pública. No es pot dir una cosa i practicar la contrària.

    Les altes dosis d’irracionalitat darrerament assolides en les argumentacions contra la unificació dels dos centres demostren fins a quin punt no tothom té ànim de debatre, sense insultar, sense mentir, al voltant del nostre futur. Fins a quin punt es degrada la idea del que és la participació professional i ciutadana, o simplement hi ha qui no vol que aquesta sigui coherent i efectiva.

    El full catastrofista de recollida de signatures elaborat unilateralment per CCOO per evitar que el Trueta es traslladi a Salt comet aquest pecat. Qualsevol pot signar un escrit per evitar una catàstrofe, però equiparar la unificació dels dos hospitals (el futur Trueta i el Santa Caterina) al projecte CIMS o a l’intent de Consorci de Lleida és un veritable disbarat. En aquests dos casos, el rebuig va ser unànim perquè anaven lligats a processos privatitzadors. Contràriament, el projecte de creació d’un Parc Hospitalari unificat a Girona en què s’incloguessin els dos hospitals l’hauríem d’entendre com a procés desprivatitzador, hauria d’anar lligat a la desaparició de l’empresa pública IAS, mitjançant la integració a l’ICS, si aquest encara no s’ha disolt, si encara no hem aconseguit la gestió directa per part d’un nou Servei Nacional de la Salut o del propi Departament de Salut, que és el que hem signat tota la gent que aspirem a una sanitat 100% pública.

    Què passa? Que defensem una cosa que no ens creiem? Que els sindicats ja no serveixen per fer propostes i posar condicions? Que esperem que Rajoy o qui sigui ens doni permís per fer un projecte? O que hi ha sindicats que diuen una cosa però en realitat ja els va bé continuar com estem i se sumen a la política de transmetre la por? Com diu el company Lluís Ciprés, si volen privatitzar i no ens hi sabem oposar, privatitzaran ni que facin el nou hospital a les Illes Medes. En les actuals circumstàncies, ningú pot donar garanties de res però, com sempre, si lluitem podem guanyar, però si no lluitem estem perduts.

    La convocatòria de l’únic debat públic obert sobre un tema tan trascendent ha anat a càrrec de la CUP local, escandalitzada per l’actuació de la major part dels grups municipals que han constituït un grup de pressió, al qual s’ha sumat l’esmentat sindicat, per aconseguir que el Trueta “es quedi a Girona” deixant patent que els motius de pes ja els trobaran quan hagin aconseguit l’objectiu. Patètic, perquè els que han donat fins ara pesen ben poc.

    És de baix nivell dir que Girona es quedarà sense cap hospital públic quan els terrenys de la unificació estan tallats pel límit entre Girona i Salt, quan Girona té experiència en la modificació dels límits territorials i quan, ja des dels temps del Tripartit, s’han deixat de propagar els valors de la competència substituint-los pels de la col·laboració. Poc creïble és també, com suggereix el cap del servei de cardiologia del Trueta Ramon Brugada, el més destacat defensor de l’opció de la unificació, que la nova Clínica Girona estigui interessada a tenir un parc hospitalari de categoria relativament a prop. I és del més baix nivell assimilar qui defensa el parc a qui té interessos en aquesta clínica, una pedra que es llença sense dir noms perquè entre aquests més aviat trobaríem qui defensa el contrari.

    El relat de Ramon Brugada és força més contundent i rebat de manera raonada tots els obstacles plantejats. L’exbatlle de Girona i exconseller del Tripartit Joaquim Nadal, apuntant el que hauria de ser l’eix central del debat, posa en dubte els beneficis de la concentració. Però ho fa d’una manera un tant gratuïta. Per una part, s’acull a la fàcil desqualificació en base a la suposada procedència nordamericana de la idea, en uns moments en què alguns ninots de les xarxes socials conviden a Brugada a tornar als EUA mentre que altres, com un troll maleducat anomenat @Metatron19, complementen la campanya de descarat assetjament que aquell està patint injustament, potser perquè ha apuntat la possibilitat que la proposta de situar el Trueta als terrenys de Domeny -a Girona, més a prop de l’actual Trueta- amagui el salvament d’interessos especulatius frustrats. Per una altra banda, Nadal fa pronòstics futuristes basats en suposats avenços tecnològics, però oblida la influència de les sinèrgies citades pel científic en una millor atenció a l’usuari i, oh Salomó!, proposa que si el Trueta “va a Salt”, sigui a canvi de l’Ikea per qüestions d’equilibri territorial.

    Sens dubte, el més encertat del relat de Brugada és el diagnòstic de complex d’inferioritat que fa als polítics gironins pel que s’arronsen en arribar a la casa gran i són incapaços de defensar el que la població de les comarques gironines es mereix. Es mereix o li correpondria si a Catalunya no hi hagués centralisme barceloní ni, per extensió, provincialisme en la perifèria. Perquè el complex d’inferioritat impedeix el reconeixement del mèrit i necessitats pròpies.

    Jo crec que el personal del Trueta, si més no el que té un mínim de memòria històrica, fa molts i molts anys que es va guarir d’aquest complex quan, l’any 1986, va aconseguir aturar la reducció del 10% de la plantilla, impedint que es rebaixés el nivell del seu hospital que altrament no hagués estat l’hospital de referència que ha estat. Una lluita exemplar que potser ara cal repetir per aconseguir el nivell que toca. Si llavors va ser capdavantera en la lluita contra el Pla de Reordenació Hospitalària de Catalunya, ara ho seria en la lluita per aconseguir un model sanitari 100% públic, lliure d’interessos mercantils i més equitatiu també territorialment.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • Els treballadors de l’Hospital del Mar reclamen més personal per a les noves Urgències

    El nou edifici d’Urgències que estrenava fa pocs dies l’Hospital del Mar no compta amb prou personal. Així ho denuncia el Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, que demana doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    L’edifici, que constitueix la primera de les tres fases d’ampliació de l’Hospital, es va estrenar després de cinc anys de paralització de les obres per manca de pressupost. En aquest sentit la inauguració de les noves urgències representava un primer pas molt reclamat per treballadors i pacients que han viscut en primera persona unes urgències malmeses i deficitàries, un espai que encara continua actiu. Amb tot, els treballadors reclamen ara que està en marxa el nou servei que cal més personal i també més llits d’hospitalització per poder traslladar a planta els pacients atesos en aquest servei. Només d’aquesta manera, justifiquen, serà possible evitar el col·lapse i les llargues esperes a les urgències. I és que aquest centre és un dels hospitals de la ciutat que “voregen el col·lapse la major part de l’any”, segons denunciaven fa uns mesos els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

    Pel que fa a tots els centres que engloba el Consorci Parc Salut Mar, en el qual està integrat l’Hospital del Mar, en total hi ha 255 llits tancats de 1.291 totals disponibles, és a dir, gairebé un 20% dels llits del consorci es troben en desús, segons dades facilitades per treballadors a aquest mitjà anteriorment. En aquest sentit, el president del Comitè, Manolo Royo, ha demanat que es construeixin els dos edificis de cinc plantes de 160 llits que van ser projectats però no pressupostats, i que estava previst que estiguessin en funcionament el 2017 a la zona vella del centre: «Si no, no acabarem amb el problema de les urgències», ha apuntat en declaracions recollides per Europa Press.

    «Si segueixen sense obrir el 18% de llits tancats al Consorci serà impossible derivar als pacients d’Urgències, provocant el conegut col·lapse i molt probablement tornant a ocupar amb lliteres i pacients espais en principi no pensats ni habilitats per a això. I recordem que serà amb el mateix personal», denunciava en un article d’opinió Xavi Tarragón, treballador del centre i membre del comitè d’empresa.

    L’Hospital del Mar està gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament. El consorci quedava des de llavors encarregat de gestionar l’Hospital del Mar, el centre de referència més gran de tota la institució, que dóna servei als usuaris de Ciutat Vella i Sant Martí, més de 300.000 usuaris. A la vegada també gestiona l’Hospital Esperança que, segons la informació corporativa del centre, actua com a centre complementari del Mar.

  • Salut dissoldrà Barnaclínic per substituir-lo per una nova entitat

    Barnaclínic, el braç privat que opera a les instal·lacions de l’Hospital Clínic de Barcelona, deixarà d’existir almenys en la forma actual. No desapareixerà però sí que serà substituït per una nova entitat. Segons ha anunciat el Departament de Salut aquest divendres, la societat mercantil de capital públic Barnaclínic es dissoldrà al llarg del 2017 i se substituirà per una entitat de la qual no s’han concretat els detalls. «El motiu pel qual hem pres ara la decisió és que hem tingut coneixement de la publicació d’un informe específic de Barnaclínic per part de la Sindicatura de Comptes», ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín. «Des del Departament es reprenen els treballs per determinar quin ha de ser el marc normatiu que ha de regular la activitat privada dels centres públics» ha afegit.

    La voluntat del Departament de Salut i de l’Hospital Clínic, asseguren, és que l’estructura i la naturalesa jurídica de la nova entitat sigui compatible «de forma inequívoca amb la legislació actual, respecti de manera escrupolosa el principi d’equitat en l’accés als serveis públics i reforci el seu caràcter d’organització de professionals».

    L’anunci arriba gairebé un any després que es creés una comissió d’estudi formada per responsables del Departament i de l’Hospital, amb l’encàrrec d’analitzar alguns reptes de futur de l’Hospital Clínic, entre aquests la seva naturalesa de servei públic i el no lucre. Aquesta comissió serà, també, la responsable d’identificar la personalitat jurídica més adequada per substituir l’actual Barnaclínic.

    També fa prop d’un any, Josep Maria Campistol, director de l’Hospital Clínic de Barcelona, ja va anunciar durant la presentació del Pla Estratègic 2016-2020 de l’hospital que no estava previst tancar Barnaclínic. Amb tot va assegurar que una comissió de professionals revisarien el model de negoci de l’ala privada del Clínic i estudiarien la possibilitat de traslladar el centre en un altre indret.

    La polèmica

    El cas de Barnaclínic, un centre privat dins d’un centre d’ús públic que comparteix espai físic i professionals, ha aixecat polèmica des de la seva posada en marxa i l’inici d’activitat hospitalària l’any 2000. De fet, ha estat en el punt de mira d’entitats de defensa de la sanitat pública així com també de veïns i veïnes, que han recollit firmes pel tancament de la clínica perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.

    Una de les opcions que es contemplaven fa un any és la de reconvertir Barnaclínic en una fundació privada sense ànim de lucre, segons van indicar fonts consultades per aquest diari. Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apuntaven que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta de l’Hospital Clínic, fora del centre.

  • El CAP Can Vidalet d’Esplugues es rebeŀla contra la pressió assistencial

    Els metges i infermeres d’Atenció Primària del CAP Can Vidalet (Esplugues de Llobregat) s’han rebel·lat en contra de la situació que viuen el dia a dia al seu centre. Després dirigir un manifest a l’Institut Català de la Salut i publicar-lo a la plataforma Change.org, ja han aconseguit el suport de més de 2.500 persones i s’han adherit a les seves reivindicacions almenys una quinzena de centres de primària.Els professionals asseguren en el manifest La necessària rebel·lió dels metges que l’atenció primària «és encara la torna del sistema sanitari» i diuen que es troben en «una posició difícil de donar una bona assistència sanitària disposant cada vegada de menys recursos».

    Tamara Sancho és una de les metgesses de Can Vidalet que ha impulsat el manifest. Segons explica a aquest diari, els treballadors s’han vist en situacions que defineix com «límit» i que passen per no substituir les baixes, ni les vacances, ni d’altres absències. Aquest fet, entre altres, provoca que assumeixin pacients dels quals no són el seu metge de referència. «Un altre motiu és que en la majoria de casos no es compleix el que estableix la llei: que és que es doni cita per una visita a l’atenció primària en un termini de 48 hores», lamenta. Això provoca que en molts casos els pacients es visitin d’urgència, i sigui molt menys resolutiu que si fos atés pel seu metge que el coneix.

    Entre altres aspectes el personal sanitari i no sanitari dels centres adherits es queixen de la reducció del finançament de la sanitat pública dels darrers anys i en particular de l’atenció primària. Un finançament que, segons defensen, impedeix mantenir els recursos humans i les infraestructures adients necessaris per desenvolupar amb l’excel·lència que es demana les activitats de cura i promoció de la salut. Entre el 2010 i el 2015, el Govern català va reduir un 20% el pressupost de l’atenció primària, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. Aquest dimarts responsables de l’Institut Català de la Salut i del Cat Salut es reuniran amb l’equip de Can Vidalet després que els professionals enviessin a la Conselleria i a l’ICS el manifest.

    El dia a dia en un ambulatori

    L’atenció primària és la porta d’entrada al sistema i a aquest fet se li suma un context d’envelliment i complexitat i problemes de salut relacionats amb determinants socials com l’habitatge o la feina. En aquest sentit, el manifest resa que «una població fràgil i envellida, juntament amb l’atur, l’emigració i la precària situació econòmica i social, creen un còctel explosiu que acompanyat d’escassos recursos, dificulta la cobertura de necessitats creixents dia a dia».

    Anna Vall-llossera, presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), assegura que tot i que cada centre té les seves especificitats, el manifest és una expressió d’un descontentament generalitzat. «La situació de sobrecàrrega assistencial i que no es reforci o se substitueixi el personal ens afecta directament als professionals i també a l’atenció als pacients», lamenta aquesta metgessa de família. En una conversa amb aquest mitjà Vall-llossera denuncia que les demores per visitar-se amb el metge de capçalera arriben a ser de 3 i 4 setmanes en alguns CAP.

    Una persona és atesa al taulell d’un Centre d’Atenció Primària. / ROBERT BONET

    Segons explica la presidenta del FoCAP, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha patit molt, ja que a diferència de Barcelona ciutat ha sofert alguns canvis que han empitjorat la situació en equips d’atenció primària com els del Baix Llobregat o Costa Ponent. Alguns exemples d’aquests canvis tenen a veure amb el fet que els professionals del CAP assumeixin tasques que abans no assumien o que s’unifiquin els equips directius de dos o tres CAP de manera que no estan presents a tots els centres.

    Tamara Sancho explica que els metges i infermeres ara assumeixen tasques que abans feien només els especialistes (crioteràpia, infiltracions, espirometries, entre moltes altres…) sense augment de professionals ni de pressupost. Moltes radiografies que abans s’informaven per part d’un radiòleg ara no ho són. Una altra tasca que ara assumeixen els sanitaris de la primària és la tècnica de control de la anticoagulació: sintron -medicament que s’administra com a prevenció d’un ictus-, que segons explica abans s’assumia des dels hospitals.

    A banda d’aquests canvis, el dia a dia els metges de família pateixen també les conseqüències de les bosses de llistes d’espera per les visites a l’especialista o les proves diagnòstiques. «Si tens un pacient a qui has enviat a fer-se una colonoscòpia i ha d’esperar mesos són mesos que tens el pacient sense diagnosticar», cita com a exemple Vall-llossera. Són pacients, com diuen en el manifest, en casos retinguts en «pre-llistes d’espera per a proves o especialistes».

  • Treballadors del gegant sanitari Quironsalud denuncien l’incompliment del conveni

    Treballadors i treballadores del grup de sanitat privada QuironSalud s’han concentrat aquest dimecres a les portes del centre hospitalari Dexeus per denunciar l’incompliment del conveni col·lectiu de la sanitat privada per part de l’empresa. A més a més, també han protestat per la precarietat laboral i la manca de personal que asseguren que pateixen en centres del grup privat, que aglutina entre altres l’Hospital Universitari Dexeus, el centre mèdic Teknon, l’Hospital Sagrat Cor o l’Hospital General. Segons han explicat a aquest mitjà treballadors del centre Dexeus, a finals de 2016 es va negociar i signar un nou conveni que havia de suposar millores salarials per al personal dels centres però de moment no s’han complert aquestes millores.

    «Fa temps que tenim el salari congelat i ara que hi havia una nova negociació de conveni semblava que tindríem una sèrie de millores, insuficients però millores, com ara un augment del sou. Amb tot ni tan sols s’han complert», assegura Alfonso Cervera, infermer i president del comitè d’empresa. Segons expliquen els treballadors, l’empresa hauria absorbit diferents ‘plusos’ i per tant el sou continua sent el mateix.

    «Fem malabars per atendre els pacients»

    Una altra de les reivindicacions és la manca de personal. «L’acumulació de treball afecta els pacients perquè com a professionals no podem realitzar la feina que per vocació i professió podem fer en les condicions que hauríem de fer-la», diu Cervera. Cita com a exemple que els treballadors que fan el torn de nit es troben que quan tanquen els quiròfans, a partir de les 11 de la nit, potser els arriben 7 o 8 pacients aguts que surten de quiròfan i que necessiten una atenció que han de sumar a l’atenció a altres pacients. «Fem malabars per atendre els pacients com es mereixen», resumeix.

    «El problema és que tot i que intentem fer la nostra feina el millor que podem, quan la càrrega de treball augmenta al primer que afecta és al pacient, que no pot ser atès al 100% com es mereixeria», diu tambe Inés Pazos, infermera de l’hospital Dexeus i membre del sindicat d’infermeria SATSE. «A més a més, hi ha molts companys que treballen a cop de telèfon, contractats a un 20% de jornada però que en realitat fan molt més i no poden compaginar aquesta feina amb una altra i guanyar-se bé la vida», afegeix el president del comitè.

    De la sanitat pública a la privada

    Els treballadors insisteixen en què la situació a la sanitat privada no és aliena a la realitat que els darrers anys ha tingut lloc a la sanitat pública, durant la qual el negoci privat ha crescut. De fet, segons dades de Metges de Catalunya, les contractacions del CatSalut al grup privat IDC (actualment Quironsalud) van augmentar de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013 (+15%), amb un pic de facturació l’any 2012 quan va rebre 127 milions d’euros del Servei Català de la Salut.

    En un comunicat, la CGT apunta que «mentre cada dia augmenten els beneficis en favor dels accionistes, mantenen plantes a plena ocupació i quiròfans a tota hora a costa dels treballadors». «Cada hora d’espera a urgències i cada pacient en un passadís de la pública és un nou client de la sanitat privada», segueix el comunicat. «El pacient veu la sortida de la sanitat pública com una única sortida i això ha augmentat la facturació dels centres però també la sobrecàrrega assistencial», diu Cervera. «L’empresa cada vegada té més beneficis però nosaltres guanyem menys», lamenta Inés Pazos.

    Finalment, una altra de les reivindicacions del personal és que s’equiparin les condicions amb els treballadors del sector públic. Segons explica Cervera en tots els centres del grup privat hi ha una demanda assistencial i una atenció comparable als centres grans -concertats o públics- malgrat que les condicions laborals són molt diferents. «En un centre del grup, un torn de nit són 1714 hores quan als centres de la xarxa d’utilització pública els professionals estan al voltant de les 1500 hores. Això, al llarg d’un any, estem parlant d’una diferència d’un mes de feina», diu.