Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Com pot acabar Salut amb les derivacions del Parc Taulí a la privada?

    El nou conseller de salut, Toní Comín, s’ha estrenat a la comissió de salut del Parlament de Catalunya amb una declaració contundent. El Departament de Salut traurà dos centres de titularitat privada amb afany de lucre del SISCAT, la xarxa d’utilització pública. Ha concretat, de fet, que serà el 22 de febrer, quan se celebra el pròxim consell d’administració del CatSalut, quan la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, els dos de l’empresa quironsalud, sortiran del SISCAT. «És el pas més important en termes de reforçar el caràcter públic del sistema sanitari», ha dit el conseller. Ara bé, que aquests dos centres quedin fora del SISCAT no vol dir que els contractes que actualment té el Catsalut amb aquesta empresa quedin d’un dia per l’altre rescindits.

    Així ho constaten des de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, el centre públic de referència que més derivacions fa a aquests dos hospitals privats. Com han explicat des del departament de comunicació a Catalunya Plural, el Catsalut els va informar que no es renovaria el contracte amb la Clínica del Vallès, i que per tant tots els pacients que es deriven serien absorbits de nou pel Taulí. Això si, es deixaria de fer a l’agost, quan acaba el contracte, no al febrer. I tot i així, des de comunicació del Taulí confirmen que la data es podria retardar si d’aquí a l’agost no s’han tingut els recursos o la capacitat per absorbir tota l’activitat derivada. És a dir, aquests dos centres quedaran fora del SISCAT però els contractes es mantindran, de moment.

    La direcció del Taulí no ha rebut encara instruccions pel que fa a les derivacions a l’Hospital General de Catalunya ni s’han concretat els detalls de l’anunci que aquest dijous ha fet el conseller. Salut no ha dit si es dotarà de més recursos al Taulí o què passarà amb els malalts que es deriven als centres privats, que són molts.

    Fa uns mesos Catalunya Plural parlava de les derivacions que fa el centre públic a aquests dos hospitals de titularitat privada. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat  1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès. Aquestes derivacions es van continuar realitzant a l’estiu mentre l’hospital mantenia quiròfans inutilitzats. Les derivacions per hospitalització també es seguien fent tot i que hi havia al voltant de 90 llits tancats. Pocs dies després de la denuncia feta pels treballadors a Catalunya Plural l’hospital va decidir reobrir 12 llits, degut en part, a la forta pressió assistencial del servei d’urgències que contínuament se satura a causa de la falta de drenatge dels pacients a planta.

    “Celebrem la notícia, però volem més respostes. Què passarà amb els malalts del Taulí quan les urgències estiguin saturades i els llits de planta plens? Què passarà amb les llistes d’espera? Tornaran a créixer un altre cop? Què passarà amb els cirurgians que anem a operar a l’Hospital General de Catalunya a pacients del Taulí?”, reflexiona Jorge Serrano, president del Comitè d’empresa del Taulí a Catalunya Plural. Per la seva banda el Departament de Salut no ha respòs a aquest diari sobre aquesta qüestió.

    Pot la pública absorbir tota l’activitat?

    “Està clar que per assumir tota l’activitat s’ha de rearmar (el Taulí) i es pot fer amb els recursos que no destines a la privada, ja que no els compres activitat a ells”, declara Isabel Vallet, del grup de treball de salut de la CUP a Catalunya Plural. Per això, segons ella és necessari no només fer fora del SISCAT els centres com la Clínica del Vallès o l’Hospital General, sinó tota aquella activitat que es faci amb ànim  de lucre. Com és el cas de l’Hospital Clínic, amb la seva ala privada, el BarnaClínic o altres fundacions privades que estan dins del sistema, com la Clínica de Girona. “Amb els centres ICS (de l’Institut Català de la Salut) a ple rendiment l’activitat a derivar seria molt menor”, explica Vallet. I recorda que si aquestes derivacions es fan és perquè el Catsalut així ho vol. “El que no té sentit és tenir 300 llits i quiròfans tancats a Vall d’Hebron, i personal al carrer i comprar activitat a les multinacionals”, ha afegit.

    Josep Martí, fundador del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) i representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consorci Sanitari de Barcelona, està d’acord que la manera de revertir aquesta activitat és destinant els recursos que ara van a la privada als centres públics. “Els recursos que anaven a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General haurien d’anar al Taulí i s’hauria de planificar de quina forma el Taulí pot absorbir aquesta activitat”, ha dit en declaracions a Catalunya Plural.

    Martí està molt convençut que, en contra del que solia defensar l’exconseller Boi Ruiz, entre els centres públics i aquells sense afany de lucre es pot absorbir tota l’activitat. “Si surt la Clínica Sagrat Cor del SISCAT es pot repartir l’activitat pública que feia aquest centre entre el Clínic, Vall d’Hebron o la Clínica Plató, que és privada però almenys sense afany de lucre”, explica.

    De fet Martí diu que l’Hospital Vall d’Hebron ja ha rebut l’ordre de deixar de derivar pacients al Sagrat Cor. Una pràctica que sobretot es va començar a fer el 2014. Abans aquestes derivacions es feien a la Clínica Sant Rafael, sense ànim de lucre.

    El Jorge Serrano, del comitè d’empresa del Taulí també ho té clar. “Falten recursos necessitem els recursos econòmics que es deriven”, ha dit. Serrano recorda que des del Taulí es deriven al voltant de 2.500 intervencions quirúrgiques i 1.000 hospitalitzacions a la Clínica del Vallès i al voltant de 500 intervencions a l’Hospital General. Per això, si aquesta activitat torna al Taulí diu que és imprescindible augmentar els recursos. Perquè a més, recorda que el Taulí pateix “un dèficit clar i estructural de llits”. En total hi ha 1,7 llits per cada 1.000 habitants quan en principi tocaria a més de 3, explica.

     “Hi ha dies que els malalts que han estat operats han de passar la nit a la sala de despertar perquè no poden ser ingressats. La setmana passat hi havia 9 pacients en aquesta situació”, reivindica. A banda dels recursos aquest cirurgià diu que seria necessari ampliar les infraestructures del centre o bé pensar en obrir un altre centre públic que pugui absorbir pacients de la zona. “No es poden dilatar més les coses, ara han d’arribar els diners i fer un bon estudi per veure com hem de fer tot això”, ha expressat.

    “El problema de les derivacions també es deu al mal sistema de pagament que hi ha”, explica per la seva banda Martí. L’exconseller solia argumentar que els centres privats ofereixen millors  preus que els públics i que per tant sortia més barat. “Això és cert, però perquè les altes hospitalàries es paguen depenent de la complexitat del centre, les intervencions tenen un preu diferent a cada centre”, explica Martí.  Això vol dir que una operació de galindons, malgrat ser senzilla val molt més a l’Hospital Vall d’Hebron que al Sagrat Cor ja que l’Hospital Vall d’Hebron és un centre de més complexitat, doncs té UCI, unitat de cremats, o altres unitats més especialitzades. “Per això és important canviar el sistema de pagament i pagar el mateix per cada intervenció”, opina ell.

    Si més no, després de les declaracions del conseller ara queda pendent concretar de quina forma aquests centres de titularitat privada quedaran fora del SISCAT i de quina forma l’activitat que fan tornarà al sistema públic.

  • Toni Comín: «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model»

    Si Toni Comín es perfilava com el conseller que volia recuperar la confiança en el sistema públic, aquesta intenció s’ha tornat a veure en la seva primera i llarga intervenció a la Comissió de Salut al Parlament. Al llarg d’una hora i mitja Comín ha intentat no deixar-se cap punt important en un intent de seduir a la resta de grups parlamentaris: «Estem parlant de la salut de manera integral, de l’estat complet de salut física, mental i social. També hem de tenir present la desigualtat social i econòmica a l’hora de plantejar les nostres polítiques, els determinants socials de la salut».

    «No volem definir un nou model, volem definir de nou el model», ha dit el conseller cap al final de la seva intervenció a mode de resum. El model assistencial, segons Comín, ha de ser «universal, equitatiu, públic, divers, transparent, d’excel·lència i sostenible». En aquesta línia, una de les mesures que ha anunciat aquest dijous és la de treballar en una norma que blindi la universalitat de la sanitat, més enllà de les dues instruccions que el Departament ha fet com a reacció al RDL 16/2012 d’exclusió sanitària i durant les quals consten casos d’exclusió a Catalunya, com ha recollit aquest diari i com han denunciat en reiterades ocasions la Pasucat.

    Compromís de mantenir els temps de garantia de llistes d’espera

    Més enllà de reduir les llistes, el compromís del govern passa per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», ha admès respecte la situació d’espera actual. Per tal de complir amb la proposta de Junts pel Sí en el pla de xoc de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques es destinaran 100 dels 270 milions del pla de xoc. Sobre les llistes d’espera Comín ha insistit també en la necessitat de fer un model transparent, de dades obertes.

    Desprivatització del sistema públic i derivacions

    Un dels punts del pla de xoc més trencador amb les polítiques de l’anterior govern és el que es proposa desprivatitzar el SISCAT, és a dir, treure del sistema sanitari d’utilització pública aquells operadors privats que tinguin afany de lucre.

    Per Comín la diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -la xarxa d’hospitals d’utilització pública- és un repte però assegura que la complexitat «no ha de ser l’excusa de l’opacitat» i ha matisat que «cadascú ha de fer el seu paper i que «a partir d’avui» cap proveïdor tindrà avantatges respecte un altre. Sobre les derivacions Comín ha dit que totes aquelles que no responguin a un principi d’eficiència no estan justificades. «Si una derivació suposa un increment de costos ningú no la voldrà», ha dit. Des de l’oposició Escarp li ha demanat que aclareixi si farà derivacions encara que el centre disposi de recursos per assumir-ho.

    Una de les veus més crítiques de l’oposició en aquest aspecte ha estat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que li ha recordat a Comín que «no és cap novetat que diferim profundament del model de gestió». Recuperant una intervenció de l’exdiputada de la formació anticapitalista Isabel Vallet, Reguant ha dit que el model de gestió actual és «el model facilitador del procés progressiu de privatització. Aquesta lògica ha sentat les bases de la denominada Nova Gestió Pública». Respecte la proposta de treure del SISCAT els centres de titularitat privada amb afany de lucre, la diputada de la CUP ha insistit que també caldria analitzar els centres privats sense ànim de lucre. «El grup Quirón Salud ( IDC Salud) ha passat dels 56M el 2008 a gairebé 82 el 2013. La reducció de les llistes s’ha fet gràcies a alimentar el negoci privat però sobretot clíniques privades, com la Clínica del Vallès«, ha dit Reguant. En al·lusió a la intervenció de Reguant, Comín ha anunciat que la Clínica del Vallès deixarà d’assumir derivacions del Parc Taulí de Sabadell aquest mateix mes.

    Empoderar l’Atenció Primària

    D’altra banda el conseller de Salut també ha destacat que cal empoderar l’atenció primària i que aquesta sigui objecte de transformació profunda, ja que és «la columna vertebral» del sistema sanitari. En aquest sentit ha parlat de fer un pla estratègic per dotar la primària de més autonomia de gestió i més autonomia de compra. Comín ha demanat maduresa als ajuntaments per fer front a les demandes dels CAPS i CUAPS i ha insistit que les decisions han de ser preses després d’un procés de deliberació.»Si realment volem empoderar la primària fem el que ha de ser la primària, basada en la proximitat i el territori, també en salut mental», li ha respòs Assumpta Escarp del PSC.  Jorge Soler, metge de família i diputat de Ciutadans, li ha suggerit que si de veritat vol empoderar l’atenció primària la blindi amb una major dotació pressupostària.

    Una llei de salut i social de Catalunya

    En l’última fulla de la seva intervenció, Comín ha destacat l’infrafinançament crònic del Departament de Salut des de fa 35 anys. « Estem en un moment de transició nacional. En salut un té la sensació que ja ens assemblem molt a la situació pròpia d’un estat independent perquè tenim un estat competencial molt alt, la diferència principal és la insuficiència pressupostària», s’ha queixat. 

    «Què ens falta?», s’ha preguntat Comín. Segons ell, una de les eines que manquen és una A gència Catalana del Medicament i Productes Sanitaris, en la qual ha assegurat que ja s’hi està treballant. «Tornem a l’essència i mirem quines són les bases de les que no hauríem d’haver marxat, aprenem de l’experiència i fem la llei del segle XXI de salut», ha conclòs Comín en la seva primera intervenció. També Comín ha explicat que pel Pla de Salut 2016-2020, el govern disposa d’un document de bases i vol construir el nou pla de salut des del consens, obrint la seva redacció a la millora i la revisió abans de ser aprovat. 

    La corrupció, absent en el discurs

    Des de l’oposició, Ciutadans i Catalunya Sí que es Pot han lamentat que el conseller no hagi parlat de corrupció en el seu discurs inicial. Jorge Soler de Ciutadans ha assegurat que cal despolititzar la sanitat i actuar amb més rapidesa i contundència amb els corruptes. Per la seva banda, Albano Dante, de Catalunya Sí que es Pot, ha recordat que «la corrupció és sistèmica i fa anys que la conselleria mira cap a un altre costat».

    En els darrers anys s’han destapat diversos casos de corrupció relacionats amb la sanitat catalana. En un dels principals, el cas Innova, hi estan imputats l’expresident de l’ICS Carles Manté i l’exdirector del CatSalut Josep Prat. Recentment va ser destapat el cas de les pròtesis caducades de la marca Traiber.

  • Les farmàcies cobren un 64% del deute de la Generalitat

    Els farmacèutics es van aixecar aquest dijous amb bones notícies. La Generalitat ha sadat part del deute que tenia pendent i que esperaven cobrar el mes de desembre. A través d’una partida extraordinària del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) habilitada pel Ministeri d’Hisenda les farmàcies han rebut la factura del mes d’octubre, que ascendeix a 117,8 milions d’euros i el 27% de la factura de novembre, segons ha informat el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB). En total ha pagat un 64% del que els devia.

    Malgrat tot però els farmacèutics encara estan pendents de cobrar el que queda de novembre, un 73% de la factura, i el total del mes de desembre. És per això que des del Col·legi alerten de què si el dia 5 de febrer no es paga la factura de desembre i el que queda de novembre es tornaran a acumular dos mesos de deute. Una cosa que per altra banda no és cap novetat, ja que l’any anterior la Generalitat va arribar a acumular en un moment fins a quatre mesos de deute.

    Així doncs si al febrer l’executiu català no paga els fàrmacs d’aquests darrers dos mesos de 2015 la Generalitat acumularà un deute de 200 milions d’euros amb els farmacèutics. “Estem alleugerits, perquè el fet de cobrar un mes endarrerit rebaixa el volum del deute a tres quarts parts de factura, és la part positiva. La negativa és que no cobrarem el dia 5 de febrer i tornaren a acumular un deute de dos mesos”, ha expressat en declaracions a Catalunya Plural Antoni Torres, president de la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC).

    Segons informa el COFB, els representants del sector ja s’han posat en contacte amb l’executiu català per mirar de trobar una solució i prendre mesures, per tal que “aquesta situació que ha afectat a tot el sector sanitari deixi de ser un problema crònic”.

    De fet des de fa més de quatre anys que aquesta tendència es repeteix. A finals d’octubre de 2015 la Generalitat acumulava un deute amb les farmàcies que ascendia a 330 milions d’euros que corresponien a les factures dels tres mesos anteriors. En aquell moment Jordi Casas, vicetresorer del COFB va dir a Catalunya Plural que no comprenia el nou anunci de l’administració de seguir retardant el pagament.”No volem que una situació d’irresponsabilitat política, com és no fer-se càrrec de la medicació de la població repercuteixi en els ciutadans”, expressava.

    Per la seva banda, Torres ha dit que no és justa aquesta situació perquè són els farmacèutics els que acaben absorbint un problema que no és seu com si fos seu. «Durant tots aquests anys no hem fallat a la ciutadania entregant medicaments i hem fet de coixí perquè els ciutadans no pateixin», ha dit.

    Des del COFB diuen que s’han de prendre mesures que passen per elaborar uns pressupostos realistes que permetin cobrir les necessitats existent, disposar d’un “finançament suficient per fer-hi front” i tenir un “calendari estable de pagaments per al 2016”.

    «Si l’any que menys hem gastat hem necessitat 1.300 milions d’euros, no pots pressupostar 950 milions, perquè en faltaran 350 que són tres mesos de facturació. El que s’ha de fer és pressupostar la veritat», apunta per la seva banda Torres.