Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • El Taulí estudia llogar espais a un centre privat per deixar de derivar-hi pacients

    El CatSalut ha encarregat a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell que estudiï de quina forma pot absorbir tota l’activitat que fins ara es derivava a la Clínica del Vallès, centre privat propietat de Quirónsalud, segons els treballadors del centre de Sabadell. El passat 22 de febrer el conseller de Salut Toni Comín va anunciar que aquesta Clínica, així com també l’Hospital General de Catalunya, propietat de la mateixa empresa, quedarien fora de la xarxa d’utilització pública i per tant no es tornarien a firmar els contractes amb aquests centres.

    Tot i així, en aquell moment el conseller no va especificar de quina forma es donaria sortida a tota aquesta activitat que es deriva, sobretot intervencions quirúrgiques i quan l’hospital de Sabadell és ple, també hospitalitzacions.

    Segons ha informat el comitè d’empresa del Taulí a El Diari de la Sanitat, la directora executiva del centre, Cristina Carod, ha informat aquesta setmana als treballadors de l’hospital de què s’està estudiant la possibilitat de llogar espais de la Clínica del Vallès, quiròfans i alguna planta per ingressos.

    Segons els treballadors, quan el CatSalut va decidir rescindir el contracte amb la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, el Taulí va elaborar un pla per ampliar la capacitat del centre. Carod va informar als treballadors que obriran abans de setembre 54 llits nous, que segons ells poden donar sortida a allò que es deriva a la Clínica privada però no al col·lapse conjuntural que pateix el centre.

    Carod també els va explicar que quan van presentar aquest pla, el CatSalut els va demanar que estudiessin també la possibilitat de llogar espais de la Clínica del Vallès. “Què passarà amb els treballadors? Se’n contractaran de nous? Ens enviaran? O contractaran els que treballen allí?” es pregunten des del comitè.

    Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb el Departament de Salut per demanar-li la seva versió. Fonts del Departament asseguren que respecte les negociacions no comentaran res fins que no hi hagi una proposta tancada.

  • “Prescriure sense barreres”, el missatge de les infermeres a l’espera del decret català que reguli la seva tasca

    Les infermeres i els infermers catalans volen cuidar els pacients sense barreres. Barreres com la que denuncien des de fa mesos que els suposa el Reial Decret 954/2015, que regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. De fet, aquest dijous centenars d’infermeres i infermers s’han concentrat per visibilitzar la seva tasca i mostrar la seva oposició al reial decret, a l’espera també que el Govern català enllesteixi el text del decret que està preparant per regular la prescripció a Catalunya.

    La Marta Romero i la Gemma Mayor, de l’Hospital de Mollet, s’han sumat aquest dijous a la mobilització organitzada per la Comissió de Crisi de la Prescripció Infermera, formada per més de 90 entitats, a Barcelona i sota l’eslògan ‘Cuidar-te sense barreres’. “Moltes intervencions s’endarrereixen perquè hem d’esperar que el metge vingui i ens signi papers. Per exemple, abans del reial decret, si s’havia d’operar un pacient d’una hèrnia seguíem un protocol d’antiobiòtics que establia que la infermera li havia d’administrar mitja hora abans de l’operació”, explica Romero, que treballa a l’àrea quirúrgica de l’hospital. “És que no és només medicaments, tampoc no podem posar pomades o apòsits”, afegeix la seva companya.

    Des de l’aprovació el passat 23 d’octubre del reial decret -i la seva publicació al BOE dos mesos més tard, amb el govern espanyol en funcions- les infermeres s’oposen especialment als articles 3.2 i 2.2 del text perquè és en aquests on s’estableix la condició de la dispensació per part de les infermeres al consentiment del metge i no es permet la prescripció autònoma. Aquest fet, es queixen, els suposa un entrebanc per la pràctica habitual a l’hora d’atendre i curar els pacients. “Nosaltres som les que estem les 24 hores amb el pacient, el metge sovint et diu que facis el que hagis de fer”, diu la Marta Romero.

    Les infermeres reivindiquen la prescripció com a part del procés de cura

    “La prescripció infermera és un aspecte més de la cura infermera de la persona atesa”, resa el manifest sobre la prescripció infermera a Catalunya que el 28 de gener diversos representants van lliurar a la conselleria de Salut per exigir que el govern català reguli la seva tasca i que ha rebut el suport de més de 90 entitats i centres assistencials de Catalunya.

    I és que fins ara aquesta tasca no ha gaudit d’un emparament legal sinó que s’ha produït prenent com a referent la llei del medicament de 2009, que no negava la prescripció infermera però tampoc no la regulava. L’Alba Brugués és la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, és a dir, de professionals de l’atenció primària. Ella, que també s’ha afegit a la concentració d’aquest dijous a la plaça Sant Jaume de Barcelona, lamenta que “Espanya sigui dels pocs països d’Europa on la prescripció infermera no està regulada”.

    Imatge de la concentració d'aquest dijous davant la catedral de Barcelona / SANDRA LÁZARO
    Imatge de la concentració d’aquest dijous davant la catedral de Barcelona / SANDRA LÁZARO

    Segons ella, la situació actual suposa duplicitats per al pacient, que en alguns casos ha de fer una altra visita per recollir la recepta. “Tenim la competència però no tenim la llei”, comenta. “Per exemple, podem ensenyar a pujar o baixar dosis d’insulina a un pacient amb diabetis però en canvi no li podem prescriure”, explica Brugués.

    Pendents del decret català

    En l’acte d’aquest dijous, en el que centenars d’infermeres i infermers s’han concentrat sota el lema ‘Cuidar-te sense barreres’, han urgit el Govern català a què enllesteixi el decret català que va anunciar fa uns dies que posaria en marxa. Després que múltiples entitats reclamessin al govern català que utilitzés les competències autonòmiques en Salut per implementar el decret d’una forma particular que permetés desplegar la prescripció infermera, Comín va anunciar la setmana passada l’existència d’un “preacord” entre Salut i el col·lectiu d’infermeres.

    D’una banda, segons va explicar Comín en una roda de premsa a periodistes dimecres de la setmana passada, el decret català reconeixeria l’autonomia de les infermeres i infermers en la indicació ús i autorització de dispensació de medicaments no subjectes a prescripció mèdica i de productes sanitaris relacionats amb el seu àmbit d’actuació. És a dir, no els exigiria cap formació addicional com sí que estableix, per contra, el reial decret estatal. “L’actual reial decret espanyol exigeix una formació addicional de 180 hores”, es queixa la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya.

    D’altra banda, els reconeixeria la capacitat per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments subjectes a prescripció mèdica relacionats amb el seu exercici professional seguint tres criteris: en àmbits en què es reconegui la interacció d’actuacions entre metges i infermeres i infermers; subjecta a l’obtenció d’una acreditació; i segons protocols o guies de pràctica clínica elaborats amb criteris consensuats.

    Segons va anunciar Comín la conselleria vol crear una Comissió de Pràctica Assistencial que haurà de vetllar per identificar els àmbits en què és necessari disposar de protocols i alhora garantir que es compleixen les pautes d’harmonització. Segons informació del Departament de Salut aquest òrgan estarà format per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També hi haurà, com a observadors, el Consell de la Professió Infermera i el Consell de la Professió Mèdica.

    Amb tot, el text del decret català encarà no ha transcendit i el decret 954/2015 serà abordat en la reunió que tindrà lloc el pròxim 13 d’abril del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.

  • Comín presenta un pla per fer 20.000 intervencions quirúrgiques més en un any

    El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns el nou Pla integral per millorar les llistes d’espera sanitàries, seguint amb el compromís amb el qual es va arribar amb l’acord entre JxS i la CUP. Tot i les bones intencions d’aquest nou govern, el conseller de salut Toni Comín ha assegurat que els objectius fixats per la conselleria per reduir les llistes no es podran complir si no s’aproven nous pressupostos. Comín ha assegurat que per poder complir amb aquesta reducció es necessiten 100 milions d’euros més. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, ha assegurat.

    JxS es va comprometre a reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i per les primeres visites a l’especialista. Alhora, es va comprometre a reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Aquest compromís és el que recull el nou Pla integral per millorar la gestió de les llistes. Un pla que si finalment s’aplica, es durà a terme augmentant en més de 20.000 les intervencions quirúrgiques en centres del SISCAT. Es duran a terme 30.000 proves diagnòstiques més, i per tant el temps mitjà d’espera disminuirà de 71 a 35 dies, i per últim es realitzaran 300.000 consultes externes aquest any, permeten una disminució de 163 a 82 dies el temps mitjà d’espera per aquestes visites.

    En concret, segons el Departament, complir amb el compromís de reduir un 10% els pacients en llista d’espera per intervenció quirúrgica tindrà un impacte econòmic de 74 milions d’euros. Reduir les llistes per proves costarà 8,4 milions i reduir les llistes per consultes externes costarà 13,6 milions d’euros.

    Comín ha assegurat que un cop aprovat el pressupost el compliment de l’objectiu d’aquest pla serà efectiu en un termini de 12 mesos.

    El conseller també ha explicat que l’objectiu d’aquest nou pla és garantir una priorització basada en criteris clínics i socials, i que per tant, a l’hora d’establir temps d’espera es tindran en compte criteris com la gravetat de la malaltia, el dolor, la progressió de la malaltia, la probabilitat i grau de recuperació, tenir o no una persona que cuidi el malalt i l’impacta laboral d’aquesta malaltia, entre d’altres.

    El Departament també ha presentat els últims resultats sobre temps d’espera. El final de 2015 153.103 persones estaven en llista d’espera per intervencions quirúrgiques. Un 22% en llista d’espera per a intervencions amb termini garantit, un 13% dels quals superaven els temps garantits. Per altra banda el 78% restant dels pacients que esperaven per ser intervinguts, esperaven per intervencions de termini de referència, és a dir, sense temps màxim garantit. D’aquests més d’un 13% superava els 365 dies d’espera.

  • La prescripció infermera, una assignatura pendent

    El reconeixement de la capacitat prescriptora de les infermeres és una assignatura pendent que des de fa anys ens situa molt per darrere d’altres països de la comunitat europea. Per altra banda des de l’any 2009 el desplegament de la llei estava aturat, amb la qual cosa era del tot impossible de realitzar la dispensació de medicaments i productes de competència infermera a través de l’ordre de dispensació infermera en aquells medicaments que tenen subvenció estatal (mitjançant el document conegut per tothom com “recepta”).

    Per les infermeres la prescripció no significa només “receptar medicaments” sinó que va des de la indicació d’activitats (caminar, fer repòs, dieta…), fins a la indicació de productes o medicaments per mantenir, prevenir, recuperar l’estat de salut i per millorar la qualitat de vida. Per aquest col·lectiu professional la prescripció no és una nova competència i sempre ha format part de la pràctica habitual en tots els seus àmbits d’actuació.

    La normativa marcada pel desplegament de Real Decret (RD) espanyol el passat 23 de desembre de 2015 encara va empitjorar la situació a la professió davant d’una regulació que no permet realitzar cap tipus de prescripció, dins de l’àmbit propi de competències i alhora decretant una acreditació addicional que nega la reconeguda excel·lència dels nostres plans d’estudis, reconeguts internacionalment, i negant també l’autonomia científica i tècnica que ens dóna la Llei d’Ordenació de Professions Sanitàries.

    Per altra banda, el RD anul·la el  paper de les CCAA,  ja que vulnera les capacitats de les autonomies pel seu desplegament, i en conseqüència per assegurar la provisió de serveis, amb tots els instruments necessaris.

    Davant d’aquesta situació anacrònica i poc operativa el Conseller de Salut va comparèixer el passat dijous 31 de març davant de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya per explicar el preacord al que ha arribat el Departament de Salut amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

    En aquesta mateixa sessió, la Comissió de Salut va aprovar una resolució que insta el Govern a crear aquesta norma catalana i demanar que es sol·liciti la derogació del reial decret estatal i la convocatòria urgent del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Sanitat (CISNS). D’aquests punts de la resolució, la sol·licitud de derogació del Reial Decret ja ha estat presentada pel Govern davant el Tribunal Suprem i la reunió del CISNS ha estat convocada pel proper 13 d’abril.

    Cal veure com es desenvoluparan els acords en aquest Consell interterritorial que per altra banda va veure alterat els continguts del text que el propi CISNS havia elaborat abans del 23 de desembre.

    El preacord anunciat des del Govern de la Generalitat s’articularà en base a tres eixos principals:

    – Reconeixement de la indicació autònoma infermera de fàrmacs i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica infermera, sense l’obligatorietat d’una acreditació.

    – En el cas de la indicació col·laborativa de fàrmacs i productes sanitaris subjectes a prescripció mèdica, el preacord posa en valor els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial – molts d’ells ja existents.

    – Creació d’una Comissió de Pràctica Assistencial que tindrà com a objectiu identificar àmbits d’interacció d’actuacions professionals entre infermeres i metges i d’on és necessari disposar d’aquests protocols i garantir que es compleixen els criteris d’harmonització en l’ús i elaboració dels mateixos. Un marc de referència consensuat que servirà per millorar l’emparament legal de les infermeres i infermers catalans.

  • Com podem millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut (ICS)?

    Fins l’aprovació de la llei de reforma de l’ICS del 2007 aquesta entitat tenia un problema de manca d’instruments de gestió que la fessin més eficient. Tenia les limitacions d’un pressupost administratiu que dóna molt poca capacitat i agilitat a la gestió de la sanitat. La gestió de personal amb criteris funcionarials, plaça en propietat, borsa de treball, tampoc ajudaven a la seva eficiència. L’ICS te una  visió molt centrada en la pròpia institució i les seves dinàmiques internes administratives, amb manca d’autonomia de gestió, tan territorial com de centres i de professionals, i amb una direcció massa centralitzada.

    La llei 8/2007 del Parlament de Catalunya (aprovada per consens de tots els grups parlamentaris) tenia la vocació i la capacitat per arreglar aquests problemes, però curiosament aquesta llei no s’ha acabat de desenvolupar i el govern dels senyors Mas i Ruiz ens proposaven reformar l’ICS i dividir-lo en varies empreses al territori constituint com a excusa els denominats Consorcis.

    Nosaltres ens hi varem oposar, entre d’altres, per les següents raons:

    El trossejament de l’ICS, reivindicació històrica de la patronal privada del sector sanitari, seria el principi de l’esfondrament dels principals valors del nostre sistema sanitari públic. Del seu nivell d’equitat, superior a molts d’altres dels països del nostre entorn. De la seva qualitat i eficiència, superiors a moltes d’altres. Del model de Sistema Nacional de Salut integral molt superior en resultats de salut i en valors. I suposaria perdre el seu caràcter totalment públic, el que impedeix fer de la salut i la malaltia un negoci.

    El trossejament també és contrari als principis d’integració i integritat prioritaris segons la Llei General de Sanitat, la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya i les evidències científiques, per a una política de millora de la salut de les persones. El trossejament empresarial en sanitat és contrari a l’eficiència i a l’estabilitat. Es dóna l’argument de que la gran dimensió de l’ICS el fa molt difícil de governar i gestionar. És un criteri contrari a la tendència a la fusió d’empreses, no renyida amb major autonomia de gestió, a més va en contra de la reducció i concentració d’empreses públiques recomanada pels governs.

    En d’altres sectors quan es vol eficiència i estabilitat les empreses es fusionen; en canvi es creen “grups empresarials” quan es vol fer enginyeria financera per pagar menys impostos o per tenir facilitat de desprendre’s de parts del grup. Hi ha evidència de que el minifundisme empresarial en la sanitat catalana concertada ha estat negatiu per la reducció de costos del conjunt del sistema, ha frenat molt i de forma tant negativa com explícitament intencionada les possibilitats de sinèrgies (unificació de compres, sistemes d’informació, logística).

    Aquet situació ha frenat la transparència, fins i tot de forma perversa, amb l’objectiu d’amagar on hi havia costos injustificats i sobrefinançament públic del qual s’han beneficiat els seus responsables.

    La Llei de l’ICS de juliol de 2007, de creació de l’empresa pública, preveu, en el seu article 5.1., que la institució “actuï d’acord amb els principis: d’eficiència, per mitjà d’una gestió pública, moderna i rigorosa, amb autonomia de gestió, d’eficàcia, de simplificació, de desconcentració, descentralització territorial, de racionalització, de transparència, d’agilitat, d’avaluació de la gestió, de sostenibilitat, de cooperació, de participació social i corresponsabilitat dels seus professionals, de continuïtat del procés assistencial, equitat en l’accés a les prestacions, proximitat i orientació de la gestió als ciutadans”

    En els articles 31 i 32 dels Estatuts de l’ICS es preveu que “els professionals i els seus directius puguin prendre decisions adequades a la seva realitat específica, en el nivell més proper als usuaris, d’acord als recursos disponibles i sent corresponsables dels resultats obtinguts”.

    En els darrers anys existeix l’experiència de major autonomia en els equips de Primària de l’ICS, experiència força reeixida que ha posat de manifest les bondats del camí emprés i les dificultats que caldria superar, possiblement amb canvis normatius, sobretot en els temes de gestió econòmica i de recursos humans. Caldrà doncs aprofundir en aquest camí. Millorant l’ICS estem defensant el nucli vertebrador de la sanitat pública de Catalunya. Cal aprofitar els temps de canvi.

    Aquest article està inspirat en els documents fruit d’un debat entre professionals i ciutadans organitzat pel Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) l’any 2012. Els documents complerts es troben a www.caps.cat   Com que creiem que  avui, amb el model  sanitari de Catalunya posat altre cop a debat d’actualitat, el document pot ser d’utilitat i per això l’hem recuperat.

    Martí Valls. Coordinador del debat CAPS, Francesca Zapater. Presidenta del FOCAP, Toni Tuà. Grup polítiques de Salut del CAPS

  • Salut inverteix 34 milions en la millora de les infraestructures de l’Hospital Vall d’Hebron

    L’hospital més gran de Catalunya està en plena renovació. Aquest divendres el matí el conseller de Salut, Toni Comín, ha donat a conèixer les millores que s’estan duent a terme a l’Hospital Vall d’Hebron, que tenen un pressupost inicial, segons ha informat, de 34 milions d’euros.

    Per una banda s’està ampliant el bloc quirúrgic. Segons ha informat el representant de Salut, després de l’estiu s’estrenaran 19 quiròfans nous, que de moment estan en fase d’equipament. Per altre banda la unitat de cures intensives i reanimació també s’ampliarà. Hi haurà 36 llits nous per cures intensives i 19 pel que fa a reanimació que estaran operatius a principis de l’any vinent.

    “Intentem posar-nos al dia després de 5 anys d’aturada pel que fa a la inversión en equipaments”, ha manifestat Comín.

    Però més enllà d’aquestes mesures, una de les propostes més ambicioses i que encara està en fase d’estudi és el trasllat de les consultes externes a un nou edifici que es construirà a un solar que hi ha a l’altra banda de la Ronda de Dalt. Fins ara aquestes consultes estaven disperses entre els diversos dispositius del parc sanitari de l’hospital i el que es preten ara és aglutinar-les totes en un sol edifici.

    Per fer-ho però, segurament no n’hi hagi prou amb els 34 milions d’euros que de moment es pretenen gastar per fer aquestes millores, ha dit Comín, ja que de moment només s’ha decidit engegar el projecte executiu. “Tenim previst encarregar el projecte executiu perquè això comenci a prendre forma”, ha declarat.

    Ha dit però que bona part d’aquests canvis així com les millores de la resta de centres, dependran de l’aprovació del pressupost. “Si finalment hi ha pressupost, no serà un pressupost pitjor que el de 2015 però tampoc podrà ser millor que el de 2015”, ha manifestat el conseller.

    Reunió de Marea Blanca amb Toni Comín

    El conseller també ha fet una valoració de la reunió mantinguda aquest dimarts amb diversos membres de la plataforma social Marea Blanca, en la que li van traslladar les preocupacions que tenen i els problemes que creuen que s’han de resoldre de forma ràpida.

    “S’ha obert un diàleg i hem acordat departament i moviments socials que ha de ser un diàleg permanent, estable i constructiu”, ha dit el conseller.

    Aquesta és la primera vegada que Comín rep als representants de Marea Blanca per parlar de salut d’ençà que és conseller. “Sóc partidari de què hi hagi moviments socials que reivindiquin el dret a la salut, no els veig com una amenaça, sinó com un potencial aliat per fer molts dels canvis”, ha manifestat.

    En un comunicat, la plataforma ha explicat que van fer arribar al conseller els problemes reals sectorials i territorials que afecten el sistema sanitari i van fer-li propostes alternatives i viables. Expliquen que van tractar molts temes que estan sobre la taula com el VISC+, les llistes d’espera o el tema dels consorcis i les privatitzacions.

    Amb tot, van demanar-li al conseller que de forma urgent garanteixi la universalitat de l’atenció sanitària a totes les persones i per altra banda van exigir-li que es fes un esforç, com més aviat millor, per reduir les llistes d’espera, en particular les d’atenció primària, on la davallada de pressupost ha sigut major.

  • Salut recorrerà el decret estatal sobre la prescripció infermera

    El conseller de Salut, Toni Comín, ha respòs a la demanda feta per les infermeres. Una setmana més tard després de que el col·lectiu es presentes a les portes de la conselleria per reclamar suport, el conseller s’ha reunit amb elles i els ha anunciat que recorreran el reial decret 954/2015 que regula la indicació, ús i autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres.

    “Posarem un recurs contenciós administratiu contra el reial decret”, ha assegurat Comín en declaracions a la premsa a la sortida de la reunió. “Demanarem la suspensió cautelar de l’article 3.2 i de l’article 2.2”, ha assegurat. Aquests són els dos articles del decret que no permeten a les infermeres dispensar medicaments sense autorització del metge i que no permeten l’acreditació per la prescripció autònoma.

    [related url=http://diarisanitat.disquet.net/2016/01/28/les-infermeres-reclamen-que-el-govern-compleixi-la-promesa-de-regular-el-que-poden-prescriure/ blog=3]

    Més enllà de recórrer el decret espanyol, que al seu parer es va publicar amb “nocturnitat i traïdora”, ha assegurat que el seu departament aprovarà un decret català que reguli la prescripció infermera. “La situació jurídica de les infermeres des de l’aprovació del decret espanyol és delicada, i hem de posar més pressa i més urgència”, ha assegurat.  Tot i que no ha avançat el perfil del contingut d’aquest marc legal català, ha dit que la intenció és arribar a un acord que inclogui el màxim de professionals possibles.

    Poc després de la reunió de Comín amb el Consell dels Col·legis d’infermeres, el col·lectiu ja ha respòs a l’anunci del Departament de Salut. “Rebem positivament les intensions del conseller”, han assegurat en un comunicat, però demanen que es concreti el més urgent possible la data d’entrada en vigor del decret català i el seu contingut. Perquè, recordem, «corre pressa» solucionar la situació en la que es troben les professionals.

    “La norma catalana pot fer sortir a les infermeres de la incertesa en què es troben des del 23 de desembre” ha expressat Glòria Jodar, consellera del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

    Les infermeres havien demanat al Departament de Salut la setmana passada, a través d’un manifest, que regulés la prescripció infermera de medicaments oposant-se al decret espanyol, que exigeix autorització per part del metge. Això suposa que no puguin, de forma autònoma, dispensar medicaments o productes sanitaris, com apòsits o cremes. Més de 40 entitats sanitàries que representen el col·lectiu van firmar el document.

    A banda d’aquestes dues mesures, el conseller també ha dit que serà necessari que es convoqui el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, per poder queixar-se de les maneres en com ha actuat el ministeri. Comín ha dit que no té sentit que un reial decret aprovat a l’octubre no es faci públic fins al 23 de desembre amb un govern amb funcions i que canvi de contingut a últim moment.

  • Un 10% del pressupost públic sanitari de Barcelona es destina a empreses amb afany de lucre

    Més de 200 milions d’euros, o el que és el mateix, un 10% del pressupost públic destinat a la partida sanitària a la ciutat de Barcelona va a parar a mans d’empreses privades amb afany de lucre. Així ho han anunciat aquest divendres l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la comissionada de Salut Gemma Tarafa, durant la presentació de l’informe “Privatització i mercantilització en l’assitència sanitària pública a Barcelona”.

    El percentatge de diners públics que va a parar a mans de gestors privats amb afany de lucre és molt superior en el cas de l’atenció sociosanitària, on s’eleva fins al 48%, o en el cas del transport sanitari no urgent, on la gestió és 100% mercantil. És a dir, tot i que en alguns sectors, com l’hospitalari, els diners públics que van a entitats amb afany de lucre representen el 4,5% en altres sectors aquest transvasament de diners públics és molt major.

    “No es tracta d’una lluita entre la pública i la privada, es tracta dels diners públics recaptats pels impostos dels ciutadans que dirigim a entitats privades amb ànim de lucre. El que ens preocupa és com entitats públiques hem de poder garantir els principis d’equitat, de qualitat, de condicions laborals dels treballadors i en aquests casos això no ho veiem”, ha denunciat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

    I ha afegit, en al·lusió a les primeres mesures adoptades pel nou conseller de Salut, Toni Comín, de treure els tres centres hospitals privats amb afany de lucre de la xarxa pública, que no es tracta de canviar quatre coses del model, sinó de replantejar-lo tot. I per això ha volgut posar èmfasi en que la privatització del sector va molt més enllà dels centres hospitalaris.

    L’estudi que avui ha presentat l’Ajuntament va ser encarregat després de què el nou govern arribes al consistori i tenia per objectiu veure quin és el grau de mercantilització de l’atenció sanitària pública a Barcelona. Els proveïdors sanitaris públics de la ciutat de Barcelona depenen del Departament de Salut de la Generalitat, i per tant és el CatSalut qui en la majoria de casos té les competències per contractar proveïdors i decidir la distribució dels pressupostos. Tot i així, a la capital catalana existeix el  Consorci Sanitària de Barcelona, un organisme constituït per la Generalitat (60%) i l’Ajuntament (40%) que és qui coordina i dirigeix els serveis sanitaris d’aquesta ciutat.

    L’informe conclou que un 4,5% del pressupost per atenció hospitalària va destinat en el cas de Barcelona a l’Hospital Universitari Sagrat Cor, propietat de l’empresa privada QuironSalud. En el cas de l’atenció primària un 10% dels diners públics va a entitats privades, les anomenades EBAs o EAPs, que són equips d’atenció primària amb afanys de lucre. En el cas de la salut mental predomina el sector privat no lucratiu tot i que un 20% del pressupost va a parar a empreses mercantils. Per últim pel que fa a l’atenció sociosanitària el predomini és del sector privat i recau en empreses com la Clínica Barceloneta, Hucasave, Centre Sanitari Palau, o l’empresa Nacare SA, entre d’altres.

    Altres casos com el servei de rehabilitació també està majoritàriament en mans d’entitats privades que ofereixen aquest servei a través de pressupost públic (55%) o l’atenció a la insuficiència renal, que costa 35 milions d’euros, i que es gestionada en un 100% per empreses privades.

    Augmenten les privatitzacions durant la crisis

     “Una altre de les raons per les quals hem fet aquest estudi és perquè durant els últims 6 o 8 anys hem sentit que ens deien que no hi havia privatització i que tenim el model més eficient i volíem veure-ho”, ha dit Tarafa a l’inici del seu discurs. En contra del que els darrers consellers han afirmat als darrers anys, el pressupost públic destinat a empreses amb ànim de lucre ha incrementat durant els anys de crisi. De fet, mentre que tots els actors públics han vist com es reduïa el seu pressupost durant el període que va del 2009 al 2014, en un 8,5% en el cas de l’ICS per exemple, el pressupost públic per a empreses mercantils ha augmentat més d’un 25% durant aquests anys. “Lluny d’anar a la baixa la privatització ha anat en augment els darrers anys”, ha dit la comissionada de Salut.

    Una altra de les conclusions de l’informe és que a Barcelona predomina l’atenció hospitalària per sobre de les altres. De fet, més de la meitat del pressupost públic va destinat a aquesta atenció. Els diners destinats a hospitals estan molt per damunt dels que es destinen a l’atenció primària. A més, mentre que la retallada en aquests darrers anys ha estat d’un 3% en el cas del pressupost pels centres hospitalaris, ha sigut d’un 21% en el cas de l’atenció primària.

    “Hem de veure com redirigim el model hospitalari cap a un centrat en l’atenció primària”, ha dit Tarafa. I ha afegit que per fer-ho cal treballar conjuntament amb la Generalitat. I ha recordat que els models sanitaris més eficients són els que reforcen l’atenció primària, la comunitària i la salut pública i això, ha dit, no es veu reflectit en els pressupostos.

  • Salut analitzarà indicadors de desigualtat per reordenar els recursos per a la primària

    L’Índex d’atur o el nivell d’estudis dels ciutadans en àrees territorials són indicadors, entre altres, que determinaran quins són els recursos sanitaris que necessita la població de cadascuna de les 375 àrees de salut -unitats territorials en les que s’organitza l’atenció primària- en les que està organitzat el mapa sanitari català. Aquesta és la idea que hi ha darrere l’estudi que la conselleria de Salut ha encarregat ara a l’AQuAS, un estudi que recollirà informació a partir de diferents indicadors socioeconòmics i que ha de servir per fer un mapa de quines són les necessitats en termes de recursos sanitaris de la població.

    L’objectiu, segons ha explicat aquest dijous el conseller de Salut Toni Comín, és fer una reordenació dels recursos a les àrees bàsiques de salut en funció de les necessitats detectades. «Les necessitats de la població són diferents en funció de la seva situació social i econòmica», ha assegurat Comín durant una visita al CAP La Mina, que està en fase de construcció i que està previst que s’inauguri el 2017.

    Fins ara a l’hora d’assignar la població a les àrees bàsiques de salut es tenien en compte indicadors com la població, l’envelliment, la dispersió i la renda mitjana d’aquella zona. «Ara volem aprofundir en això, volem posar el factor desigualtat a les nostres polítiques», ha dit el conseller. Segons ell fins ara la distribució de recursos no s’ha fet amb indicadors «prou exactes» ni prou «a fons» i per això es tindran en compte indicadors de desigualtat. Entre aquests determinants hi haurà el nivell d’atur de la població, el nivell d’estudis dels usuaris o el nombre de joves que no han acabat l’ensenyament obligatori. Qui ja ha fet informes en la línia que ara vol seguir Salut és l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que per exemple va incorporar l’InfoABS, que conté indicadors sòcio-demogràfics, de mortalitat i de morbiditat per a les 66 Àrees Bàsiques de Salut, els 10 sectors sanitaris i tota la ciutat de Barcelona.

    L’informe en el què ha començat a treballar ja l’AQuAS estarà llest abans de l’estiu, segons el calendari previst per Salut. L’encarregat de traduir les necessitats detectades en una ordenació o reordenació dels recursos d’atenció primària -tant en termes de personal com d’equipament- serà el Servei Català de la Salut. «Intentarem combinar dos tipus de solucions: l’increment de recursos i la redistribució de recursos existents, però són decisions que no prendrem fins que tinguem tota la informació sobre la taula», ha explicat Comín, que ha estat prudent i no ha volgut apuntar possibles mesures concretes.

    Amb tot ha posat com a exemple el CAP de la Mina, que té una població assignada de prop de 16.000 persones quan l’assignació mitjana en un CAP estàndard és de 30.000. «Es tracta de què els metges tinguin menys població per atendre quan aquesta població té una càrrega de necessitats més alta», ha apuntat.

    Segons dades de la memòria del CatSalut de 2014 Catalunya va registrar més de 45 milions de visites a Centres d’Atenció Primària -més de la meitat a la Regió Sanitària de Barcelona- i la mitjana és de 8 visites per habitant. Amb tot el 36,8% de les visites el van generar majors de 64 anys.

  • Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

    El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

    El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- «és un repte».

    Regenerar el sistema sanitari públic català

    És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és «indispensable» encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

    «Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma», ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. «Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics», ha remarcat Camps.

    Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que «la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho» o, al contrari, el que diu que «la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic».

    Més transparència, controls i millores en la concertació

    Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. «Tots els concerts haurien d’estar publicats al web», ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla «a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció», ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

    També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui « de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya».