«Les condicions en què treballem són tercermundistes», reconeix a eldiario.es doctor José Abelairas, que ha dirigit durant dotze anys la unitat d’Oftalmologia Infantil de l’Hospital de La Paz (Madrid). Al gener va transmetre en un document aquesta queixa al ministre de Sanitat, Alfonso Alonso.
«He enviat a la Gerència durant aquest any més de deu escrits passats per registre avisant de la situació i de que l’Hospital de La Paz no té capacitat ni mitjans per tractar els cinc centres de referència nacional que vam aconseguir a l’any 2008», explicava en aquest document.
La secció d’Oftalmologia Pediàtrica de la Paz atén pacients procedents de tot Espanya. L’any 2008 els membres de la unitat, entre ells Abelairas, van impulsar el servei i després d’un procés de sis mesos van aconseguir que el Ministeri de Sanitat acredités a cinc de les seves especialitats com a centres de referència nacional, una qualificació que s’anomena CSUR (Centres , Serveis i Unitats de Referència en el Sistema Nacional de Salut).
Porta 17 mesos enviant queixes a la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid i als seus superiors perquè quedi constància per escrit de les seves denúncies. En aquesta documentació, a la qual ha tingut accés eldiario.es, assegura que hi ha escassetat de recursos personals i materials en la unitat que ha dirigit fins fa unes setmanes.
Assegura que la unitat de la qual ha estat responsable més d’una dècada «no compleix el requisit (per ser centre de referència) de disposició d’infermeria quirúrgica especialitzada». Així mateix denuncia retards en subministrar tractaments, escassetat de material i falta de quiròfans adaptats per a nadons prematurs a l’Hospital Infantil.
Segons apunten des del departament de comunicació de la Paz, Abelairas va ser cessat com a cap de la unitat fa un mes per «les importants deficiències en qüestions de gestió i organització de la secció». Ell assenyala que ningú li ha comunicat això i creu que les queixes que ha anat transmetent tenen relació amb la destitució.
Més pacients i la mateixa plantilla
Des de 2008, segons Abelairas -que presideix la Societat Espanyola d’Oftalmologia Pediátrica- va augmentar la càrrega de treball, ja que després de la decisió de nomenar-los centre de referència atenen nens procedents d’altres regions amb patologies greus, però no es va incrementar la plantilla. Segons les seves estimacions, entre el 40% i el 50% dels nens que reben diàriament són enviats per altres comunitats autònomes.
El departament de comunicació de l’hospital desmenteix aquestes acusacions, asseguren que la secció d’Oftalmologia Infantil «compta amb els professionals adequats tant per la seva qualificació i formació com per nombre d’efectius». «L’hospital ha realitzat un important esforç per millorar l’estructura física de les consultes i per renovar equips d’alta tecnologia, en els quals s’han invertit més de 300.000 euros», asseguren.
Per la seva banda, fonts del Ministeri assenyalen que després de rebre la queixa han demanat informació a la Conselleria de Sanitat de Madrid i estan a l’espera de rebre-la. La qualificació de CSUR es renova cada cinc anys, la unitat d’Oftalmologia Infantil de la Paz va superar una auditoria en 2013 i la següent es realitzarà en 2017, segons la informació facilitada per l’hospital.
Queixa emesa per José Abelairas al Ministeri de Sanitat
Abelairas va decidir fer partícip al ministre Alfonso Alonso de les seves protestes després de considerar que els responsables als que s’havia dirigit amb anterioritat no li havien plantejat una solució. Per això el va advertir per escrit que, al seu parer, «l’Hospital de La Paz no compleix els criteris necessaris per atendre els CSUR».
«Pel bé dels pacients i pel risc d’incomplir la normativa, no seria factible renovar-los, si no es corregien (sic) les anomalies observades», afegia. «Donada la massificació que patim preferiríem renunciar a ser centre de referència nacional i concentrar-nos en la Comunitat de Madrid», incidia en una argumentació remesa anteriorment per escrit, l’octubre del 2014, al gerent de l’Hospital. Fonts sanitàries consultades per eldiario.es donen suport a la queixa de Abelairas sobre la precarietat laboral d’aquest servei.
En l’escrit que aquest doctor va remetre al ministre explicava que fa vuit anys la gerència es va comprometre a alliberar gradualment d’altres funcions als sis metges de la unitat, perquè es dediquessin exclusivament a l’Oftalmologia Pediàtrica. «No obstant això només s’ha produït en dos casos, que són insuficients per a la marxa de la secció», afegeix en el document.
Extracte de la queixa emesa per José Abelairas al ministre de Sanitat
Abelairas atén un perfil divers de pacients, des de nadons prematurs fins a adolescents, i en alguns casos amb patologies molt greus com tumors, malformacions congènites o cegueses.
«Als nounats els hem de traslladar a incubadores de l’Hospital Infantil al General pels passadissos i ascensors pels quals circula tot el món. Si durant el recorregut sorgeix alguna complicació amb el nadó pot suposar un problema», indica a eldiario.es . Per això demana que es doti a la unitat d’equipament específic perquè aquests casos siguin operats en el mateix emplaçament i no hagin de ser desplaçats.
A més, protesta per la massificació de la seva consulta, que li impedeix transmetre missatges de forma confidencial: «En les reclamacions plantejo que no podem tenir una consulta tercermundista. No tenim una sala condicionada per explicar-li a uns pares que li hem de treure l’ull al seu fill perquè té un tumor o que es pot morir per una metàstasi. Crec que és vergonyos».
Durant aquests 17 mesos de queixes reiterades Abelairas no ha estat sol: al novembre va remetre un document al gerent explicant totes les deficiències que considera que hi ha a la unitat i va ser signat per 12 caps de servei i 19 encarregats de secció de l’Hospital Infantil de la Paz .
Aquest dimarts l’executiu català ha presentat el Pla de Govern per aquesta legislatura de només 18 mesos. En matèria de Salut els objectius són quatre: (1) Garantir un sistema de salut universal, públic i equitatiu, (2) Potenciar un sistema transparent, participatiu i sostenible, (3) Reforçar un sistema de qualitat assistencial basat en l’R+D+I i (4) Impulsar les polítiques de prevenció i promoció en salut. Les mesures i normes concretes que acompanyen aquests objectius no són poques i la gran majoria encara estan per fer. Entre les diferents mesures hi ha la Llei de Salut i Social de Catalunya, definir les bases d’una hipotètica Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, el Pla Director d’Urgències o el Decret català que reguli la indicació, ús i autorització de la prescripció infermera -en aquesta última hi ha un preacord-.
Amb tot, els principals reptes per a Comín al capdavant de la Conselleria seran probablement els d’aplicar i complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera, d’una banda, i «desprivatitzar» el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), de l’altra, dos objectius que ja duia el Pla de Xoc final presentat per Junts pel Sí i que són les dues grans espases del govern de Comín.
Reduir les llistes d’espera
A principis d’abril Comín va presentar el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries. Aquest pla, d’acord amb el que preveia el Pla de Xoc, fixa com a objectius reduir a la meitat el temps mitjà d’espera per a primera visita i proves diagnòstiques, i un 10% el nombre de persones que esperen ser operades. Com? Amb activitat addicional. Concretament 30.000 proves diagnòstiques, 20.000 operacions quirúrgiques i 300.000 visites a consultes externes més que l’any anterior (2015). Amb aquest increment de l’activitat es preveu que el temps mitjà d’espera per a la diagnosi passi de 71 dies a 35 i que en el cas de l’espera per la consulta a l’especialista (consultes externes) el temps mitjà passi de ser 163 dies a ser 82. És a dir, que per exemple segons el pla, es passaria d’haver d’esperar de mitjana cinc mesos i mig a esperar-ne uns dos i una mica més en el cas de la visita a l’especialista. En qualsevol cas els càlculs són sobre el temps mitjà d’espera, fet que significa que hi ha casos en els quals el temps d’espera és més de sis mesos i fet que significa també que encara que es redueixi el temps mitjà pot seguir havent-hi casos de persones que superen els terminis màxims d’espera garantits, com passa actualment.
Al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. Entre les intervencions quirúrgiques amb major llista d’espera, segons dades de Salut, hi ha les operacions de cataràctes, pròtesi de genoll o les d’hèrnies abdominals (21.070, 7.741 i 6.530 persones en llista, respectivament). Destaca que de les 153.103 persones que estaven esperant per una operació, en 119.263 casos es tracta d’intervenció amb termini de referència. D’aquests, 15.921 portava més d’un any en llista d’espera. En molts casos se superen els temps màxims que la xarxa sanitària pública ha de garantir pel que fa a l’accés a les operacions. Per exemple, per una operació de pròtesi de genoll el termini d’accés garantit és igual o inferior a 180 dies i segons dades de Salut a desembre de 2015 hi havia 2.918 pacients que ja feia més de 180 dies que eren en llista d’espera – un 37% dels pacients en llista per aquest tipus d’intervenció-. En el cas de les persones que eren en llista d’espera per fer-se una prova diagnòstica -117.235- 22.178 porten entre tres mesos i un any d’espera i 2.288 fa més d’un any que esperen.
Tot i que en el pla de govern no consta, Comín va dir en la seva primera intervenció al Parlament que més enllà de reduir les llistes el compromís del govern passava per complir tant els temps de garantia com els de referència. «El percentatge de compliment és molt alt però no és absolut», va admetre llavors respecte de la situació d’espera actual. El pla presentat aquest dimarts tampoc no entra en percentatges i es limita a parlar d’una «millora de la situació de les persones en llista d’espera per a intervenció quirúrgica, prova diagnòstica o visita a l’especialista» però fonts del Departament de Salut asseguren a aquest mitjà que el compromís segueix sent l’inicial i es remeten al que diu el Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries.
Ara bé, el gran obstacle per dur a terme aquest pla és que està completament condicionat a l’aprovació de nous pressupostos. El càlcul que fa Salut és que es necessiten 100 milions d’euros per fer-ho i ja en la presentació del pla fa unes setmanes va deixar clar que si no hi havia aquests 100 milions d’euros més el pla de millora no es farà. “Amb una situació de pròrroga pressupostària no disposarem de 100 milions addicionals i per tant tots aquests compromisos no es podran fer efectius. Això no és una decisió política d’aquesta conselleria, sinó que és una dada de la qual no tenim cap possibilitat de maniobra”, va dir llavors Comín. Si finalment hi ha el pressupost necessari el pla es farà en un termini de 12 mesos des de l’aprovació dels nous comptes.
Treure l’afany de lucre de la xarxa d’atenció pública
Una altra de les mesures que inclou el pla de govern presentat dimarts és la «garantia que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT no inclou centres privats amb ànim de lucre». Actualment, a la llista de centres que ofereixen activitat dins del SISCAT -la xarxa d’atenció pública- hi ha centres de titularitats diverses. Els que tenen afany de lucre són: la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica de Ponent, l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès. En la seva primera intervenció davant la Comissió de Salut al Parlament, Comín va fer referència als convenis amb la Cínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, del grup QuirónSalud. Pel que fa a la resta de casos, fonts del Departament de Salut asseguren que «s’estan estudiant i analitzant els contractes» i que el cas de l’Hospital Universitari Sagrat Cor «és especial donat que, entre d’altres motius, té població de referència».
La complicació d’aquesta mesura passa per la complexitat de concretar com els centres públics poden absorbir activitat que ara deriven a centres amb afany de lucre. Segons va anunciar aquest dijous Comín, després d’una interpel·lació parlamentària del PSC sobre la reordenació dels centres del SISCAT, l’activitat que actualment deriva l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès (2.128 pacients el 2015) i a l’HGC (16 pacients el 2015) serà absorbida per centres de la xarxa pública del Vallès. Concretament, segons Comín, es necessiten 68 llits i cinc quiròfans addicionals per assumir l’activitat i «sobren llit» ja que el Consorci Sanitari de Terrassa té 131 llits disponibles, la Mútua de Terrassa 96 i el Taulí 68.
Està previst que aquests centres assumeixin l’activitat quan acabin els contractes que té actualment el CatSalut amb la Clínica del Vallès (el 15 d’agost) i l’Hospital General de Catalunya (l’1 de gener del 2017). Amb aquest anunci dijous Comín descartava la possibilitat que Salut llogui espais a aquests operadors privats per absorbir l’activitat dels centres exclosos del SISCAT, una informació que el Comitè d’Empresa del Taulí va assegurar que s’estava estudiant des de la direcció. Pel que fa al Sagrat Cor, Salut reconeix necessitar més de temps per decidir com canalitzar la important demanda que ara absorbeix -a més, el contracte amb aquest hospital és fins al 2022-. L’Hospital Sagrat Cor és dels que acull més pacients traslladats d’un altre. Concretament, dels 2.139 pacients que van ser-hi derivats prop de la meitat, 1.011, provenien l’Hospital Vall d’Hebron i 454 de l’Hospital de Bellvitge, tots dos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Sobre algunes propostes, com el de fer un decret català d’infermeria o el de tramitar una llei d’universalització de l’assistència sanitària, ja s’han fet uns primers passos des del govern però encara cal veure el text definitiu i que s’aprovi. També s’han posat en marxa alguns estudis, com per exemple, el que seguint els passos de la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona -que va publicar un mapa de l’estat de la privatització de la sanitat a la ciutat- preveu fer un mapa de «la privatització» a tot Catalunya.
Des de que el conseller de Salut Toni Comín va anunciar la intenció del departament de no renovar els convenis amb la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya -on es deriven pacients l’Hospital Taulí de Sabadell- i de treure del SISCAT -la xarxa d’atenció pública- els centres amb afany de lucre la pregunta de pacients i treballadors ha estat com s’absorbiria l’activitat que ara es deriva a aquests dos centres amb afany de lucre.
Fa uns dies el Comitè d’Empresa del Taulí va explicar a aquest mitjà que la directora executiva del centre, Cristina Carod, havia informat als treballadors de l’hospital de què s’estava estudiant la possibilitat de llogar espais de la Clínica del Vallès, quiròfans i alguna planta per ingressos per absorbir part de l’activitat que el Taulí, centre públic, hi derivava, tal i com els hi havia encarregat Salut, segons Carod. En total, només al primer semestre de 2015 el Taulí havia derivat 1.607 operacions quirúrgiques a la Clínica del Vallès.
Aquest dimecres però, i en resposta a una interpel·lació parlamentària de la diputada del PSC Assumpta Escarp sobre la reordenació dels recursos hospitalaris inclosos al SISCAT, Comín ha garantit que Salut no llogarà espais a operadors privats per absorbir l’activitat dels centres exclosos del SISCAT. Segons informa el departament en una nota de premsa, «els centres públics del Vallès Occidental tenen prou capacitat per a assumir l’activitat de suport que fan altres dos centres amb afany de lucre de la zona: l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès».
L’activitat l’assumirà el Taulí i els centres de la xarxa pública de Terrassa
Segons ha explicat Comín, a dia d’avui, els centres públics del Vallès Occidental –l’Hospital Parc Taulí i els hospitals de la xarxa pública de Terrassa- tenen «capacitat suficient» –en total 295 llits disponibles- per absorbir l’activitat de suport que deixaran de realitzar a la zona la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya quan finalitzin els contractes.
Per a fer-ho, el CatSalut estima que serà necessari disposar de 68 llits addicionals i de 5 sessions de quiròfan addicionals -quiròfans que només funcionen pel matí i que també ho hauran de fer a la tarda-. En qualsevol cas, segons Comín, el fet d’absorbir l’activitat no ha d’afectar la qualitat de l’assistència i ha de garantir que els pacients no siguin atesos en altres municipis diferents d’aquells on estan situats aquests centres hospitalaris exclosos.
La majoria de consellers autonòmics tenien ganes d’abordar durant el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut el tema del reial decret d’infermeria. Però no ha sigut fins al final de la reunió que s’ha parlat del tema. Ha sigut en aquell moment quan 10 consellers han exigit al ministre de sanitat espanyol en funcions, Alfonso Alonso, que derogui el Reial Decret 954/2015, que regula la indicació, l’ús i l’autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres, segons ha informat l’agència Europa Press.
Entre ells el conseller de salut català, Toni Comín ha exigit la retirada “immediata” del decret perquè assegura que amb aquesta mesura estan posant les infermeres “en una situació insostenible d’inseguretat jurídica i també el sistema assistencial”, segons la nota de premsa de Salut. Ha explicat, tal com li ha traslladat el col·lectiu infermer durant aquestes últimes setmanes, que les infermeres “no poden treballar amb garanties i al final els perjudicats són els pacients”.
Segons ha dit Comín després de la reunió el ministre de Sanitat no ha acceptat derogar el reial decret però ha dit que el portaria a debat al Foro de Profesiones Sanitarias. Per Comín aquest anunci és insuficient però creu que això demostra que aquest és un tema que genera problemàtica.
El Reial Decret 954/2015 es va aprovar el passat 23 d’octubre. Les infermeres s’oposen sobretot als articles 3.2 i 2.2 del text perquè és aquí on s’estableix la condició de la dispensació per part de les infermeres al consentiment del metge i no es permet la prescripció autònoma. Un fet que, diuen, suposa un entrebanc per la pràctica habitual a l’hora d’atendre i curar els pacients.
“El procediment en què es va aprovar va ser inacceptable perquè hi havia un preacord sobre el text en el Consell Interterritorial però posteriorment el Consell de Ministres va canviar-lo», ha recordat Comín durant la reunió d’avui.
Igual que ell, els consellers de sanitat d’Astúries, Aragó, Andalusia, Valencia, Castilla-La Mancha, Illes Balears, Cantabria, Extremadura i Canàries també han exigit la derogació del decret calcificant-lo de “nefast”.
El conseller de sanitat d’Extremadura, José María Vergeles, ha dit a més que aquest és un tema que s’hauria hagut de tractar en prioritat per la “lluita d’interessos” entre professionals mèdics i infermeres que s’ha creat després de la seva aprovació. “Ens sembla un autèntic despropòsit perquè, a més, s’ha posat a última hora i amb calçador”, ha dit.
Situació a Catalunya
Comín ja s’ha reunit amb el col·lectiu infermer a qui ha promès que redactarà un real decret propi sobre la indicació autònoma i la prescripció col·laborativa de medicaments. Segons va anunciar Comín la conselleria vol crear una Comissió de Pràctica Assistencial que haurà de vetllar per identificar els àmbits en què és necessari disposar de protocols i alhora garantir que es compleixen les pautes d’harmonització.
Segons informació del Departament de Salut aquest òrgan estarà format per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. També hi haurà, com a observadors, el Consell de la Professió Infermera i el Consell de la Professió Mèdica.
L’hepatits C i la despesa pels fàrmacs necessaris per fer front a aquesta malaltia han sigut protagonistes de la reunió del dimecres. La majoria de consellers han demanat a Alonso que no conti com a dèficit públic autonòmic la despesa del tractament per l’hepatitis C. El ministre, segons l’Agència EFE, ha dit que hi estava d’acord però que no pot discutir les normes de comptabilitat.
“No es raonable que el mateix govern que ens reclama complir amb uns objectius de dèficit aprovi un pla estratègic i incorpori medicaments d’elevat cost”, ha dit el conseller de sanitat de Castilla i León Antonio María Sáez Aguado, segons recull l’agència Europa Press.
Per la seva banda Comín ha lamentat que Catalunya hagi de pagar els tractaments per l’hepatits C en solitari, cosa que ha produït, ha dit, una desviació de 170 milions d’euros. “La lleialtat institucional consisteix en no dir a soles i fer que el finançament el realitzin altres, els governs autonòmics”, ha expressat.
Ni el Ministeri de Sanitat ni la Comunitat de Madrid ni Farmaindustria, la patronal que agrupa les grans empreses farmacèutiques amb capacitat per a sancionar-les si incompleixen el codi de bones pràctiques, han investigat els pagaments irregulars de Pfizer a metges i gestors del sistema públic de salut que van desencadenar el novembre passat una trentena d’acomiadaments a la divisió espanyola de la multinacional.
Tot i que les males praxis que la multinacional ha admès a eldiario.es xoquen amb la Llei del medicament -que prohibeix qualsevol pagament o regal dels laboratoris al personal sanitari- cap administració pública s’ha interessat per l’assumpte.
Ni el Ministeri de Sanitat ni la Seguretat Social, parts implicades de la història ja que els tractaments ara en dubte es finançaven amb diners públics, han estat avisats per Pfizer, encara que, segons les fonts mèdiques consultades, el medicament Enbrel (objecte de la polèmica i la patent de la qual anava a caducar) venia costant cada any a les arques públiques al voltant d’uns 5.000 euros per pacient.
Ningú al Govern central ni a la Comunitat de Madrid (on hi ha la seu espanyola de la multinacional) té pistes sobre quines van ser les pràctiques que van empènyer a Pfizer a posar en marxa semblant purga. No hi ha notícies sobre els metges o gestors hospitalaris involucrats. La suma dels suposats pagaments també és un misteri.
«Competència de les autonomies»
Un portaveu oficial del Ministeri de Sanitat ha explicat a eldiario.es que les competències per investigar males praxis relacionades amb metges «corresponen als governs regionals».
En la denúncia interna que va precipitar la crisi de Pfizer apareixen involucrats delegats comercials i metges i gestors hospitalaris de diverses comunitats autònomes, entre elles Madrid i Andalusia. La Comunitat de Madrid va respondre ahir a través del gabinet de Comunicació de la Conselleria de Salut que no hi ha prevista cap investigació: «La Conselleria es plantejarà estudiar el cas si hi ha alguna dada concreta».
Els presumptes pagaments irregulars que Pfizer ha reconegut xoquen amb la Llei de Garanties d’ús racional de medicaments de 2006, que en el seu article 4.6 prohibeix «l’oferiment directe o indirecte de qualsevol tipus d’incentiu, bonificacions, descomptes, primes o obsequis per part de qui tingui interessos directes o indirectes en la producció, fabricació i comercialització de medicaments a professionals sanitaris implicats en el cicle de prescripció, dispensació i administració de medicaments «.
El codi de Farmaindústria també estipula que les farmacèutiques no poden oferir regals o prevendes al personal sanitari que superen els 10 euros (60, si es tracta de material formatiu, ja siguin llibres o material multimèdia). La patronal, que agrupa 182 laboratoris, per als que regeix el seu codi d’autoregulació estableix sancions de fins a 360.000 euros per a les conductes molt greus. A la seva normativa s’hi han adherit més de les seves socis altres 24 farmacèutiques espanyoles i estrangeres.
Però tampoc a Farmaindustria hi ha obert cap expedient sobre Pfizer, una de les multinacionals amb més pes en la indústria mundial. El departament de Comunicació de Farmaindustria assegura no tenir constància de pràctiques prohibides a Pfizer.
Quan van saltar les primeres notícies el novembre passat sobre els acomiadaments per pràctiques no tolerades amb metges, explica un portaveu oficial, Farmaindustria es va posar en contacte amb Pfizer per interessar-se per aquestes informacions. «Pfizer va respondre llavors a Farmaindústria que els acomiadaments obeïen a una reestructuració interna que té caràcter confidencial. La unitat de supervisió de Pfizer no va intervenir perquè no hi havia proves. Ho faria si un tercer formulés alguna denúncia en contradicció amb la tesi de Pfizer», assegura el portaveu oficial de la patronal.
Reestructuració interna i confidencial
Segons es deriva del testimoni de Farmaindústria, Pfizer ni tan sols va negar llavors que les males praxis estiguessin darrere de les sortides del seu personal, simplement va al·legar que la reorganització era «interna i confidencial». Farmaindústria no va preguntar més i la seva unitat autònoma que fiscalitza possibles incompliments dels laboratoris tampoc va iniciar una investigació d’ofici perquè no va veure altres indicis «ni denúncies de tercers» sobre conductes dubtoses que les esmentades informacions. Ni tan sols després que Pfizer hagi admès la vulneració dels seus codis interns, aquesta situació ha canviat.
La patronal dels laboratoris defensa que s’ha mostrat contundent cada vegada que ha trobat actituds poc ètiques en els seus socis. Revela que en els últims anys ha iniciat 277 procediments per vulneració de la seva normativa. 107 els ha iniciat la Unitat de Supervisió Deontològica. D’aquests, 60 van acabar en sancions, l’import va oscil·lar entre els 6.000 i els 120.000 euros. Fruit de les seves investigacions, a més Farmaindustria ha arribat a acords amb 11 empreses denunciades que van pagar multes d’entre 6.000 i 240.000 euros.
El model de Barnaclínic, una societat mercantil controlada per l’Hospital Clínic –que forma part de la xarxa d’atenció pública (SISCAT)– i integrada en part dins el seu espai físic, ha aixecat polèmica des que el 2000 va posar en marxa la seva activitat hospitalària. Múltiples veus, des del Parlament i els moviments ciutadans, s’oposen a aquesta fórmula perquè consideren que la línia entre allò que és públic i allò que és privat es fa difícil de dibuixar.
Fonts consultades per aquest diari apunten que la direcció de l’Hospital Clínic està ara estudiant la possibilitat de replantejar la forma jurídica de l’entitat, per exemple perquè sigui una fundació privada sense ànim de lucre la que gestioni l’activitat privada. L’opció s’hauria presentat fa prop de dues setmanes quan la direcció va mantenir una reunió amb el comitè d’empresa de l’hospital per tal de presentar el Pla Futur de l’Hospital i els eixos principals.
Tot i que encara no hi ha cap decisió presa, les mateixes fonts apunten que també s’estaria contemplant l’opció de traslladar físicament la sala d’hospitalització de Barnaclínic, que es troba a la setena planta, de l’Hospital Clínic, on hi ocupa prop de 500 metres quadrats. Consultats sobre aquesta possibilitat, des del Clínic es limiten a comentar que “quant a la qüestió de Barnaclínic, tot està en fase d’estudi, i no hi ha res concretat”. Des del Departament de Salut repeteixen el mateix. Segons els pressupostos de 2015, Salut va destinar a Barnaclínic 12.853.727 euros.
Una clínica amb pocs actius propis
L’any passat el Parlament va instar al Servei Català de la Salut a investigar l’activitat de Barnaclínic a proposta d’una resolució presentada per la llavors diputada de Ciutadans Carme Pérez. Aquesta metgessa lamenta a El Diari de la Sanitat que no s’hagi fet mai públic el conveni de col·laboració entre el Clínic i Barnaclínic i apunta que “ja llavors era notori que l’activitat privada es feia utilitzant recursos públics”. Pérez comenta que Barnaclínic gairebé no té actius propis a part de material odontològic i es queixa que no estigui clar com i on es factura la compra d’altres existències. De fet, segons una auditoria feta per Deloitte, la partida ‘Existències’ està composada de ‘Material odontològic’ per un valor de 31.547 euros i ‘Altres materials’ per un valor de 2.308.
Segons resa el document de la inspecció feta durant l’estiu del 2015 a instàncies del Parlament a Barnaclínic i l’Hospital Clínic, hi hauria algunes irregularitats com ara que 10 de les 438 intervencions quirúrgiques de 2014 es realitzessin dins l’horari de dedicació pública exclusiva de l’espai -4 d’elles eren urgents-. En línies generals, però, l’informe apunta que “la utilització de les instal·lacions i materials de l’Hospital Clínic per part de Barnaclínic es realitza fora de l’horari de dedicació a l’atenció concertada amb el CatSalut” i que l’ús de les instal·lacions i la infraestructura així com el material es factura a Barnaclínic.
Quant a la dedicació dels professionals públics a l’activitat privada, la inspecció sanitària recull que Barnaclínic va manifestar que els seus professionals no havien presentat la sol·licitud de compatibilitat.
Una plantilla de 60 treballadors
Segons la informació que publica el web de Barnaclínic, unes 70 persones hi treballen mentre que més de 500 professionals de l’Hospital Clínic hi col·laboren. Amb tot, al web de Barnaclínic es pot consultar una llista de fins a 195 professionals de diverses especialitats, tots ells treballadors de l’Hospital Clínic. “Ofereixen el know-how del Clínic”, diu l’exdiputada Carme Pérez per denunciar que s’aprofiti el coneixement i la marca del Clínic per promocionar activitat privada.
L’auditoria feta per Deloitte i corresponent a l’exercici 2012 mostra que llavors la plantilla de Barnaclínic tenia “un nombre mitjà” de 74 persones. D’aquestes una corresponia a l’alta direcció, 37 a infermers i auxiliars, 8 a metges i biòlegs i 28 a personal administratiu. Segons recull l’auditoria les despeses de personal el 2012 ascendien a 2.488.900 euros i el sou corresponent a l’alta direcció era de 123.313 euros. Segons els pressupostos del 2015 la plantilla actual és de 60 persones.
Descomptes sobre les tarifes de prestacions sanitàries
Segons un informe de la Sindicatura de Comptes del 2012 que fiscalitza l’exercici de l’Hospital Clínic corresponent a l’any 2009, l’Hospital Clínic va prestar serveis hospitalaris als pacients de Barnaclínic SA per 2.796.408 euros. D’acord amb la mostra realitzada l’Hospital va prestar serveis d’hospitalització especial, d’urgències, de consultes externes, va realitzar tractaments de radioteràpia, proves de cardiologia, proves d’obstetrícia i diagnosi prenatal i tractaments de reproducció assistida. El mateix informe indica que l’Hospital aplicava un 38% de descompte sobre la tarifa aprovada en les proves d’obstetrícia i diagnòstic prenatal que factura a Barnaclínic, i un descompte del 10% a les tarifes de la resta de prestacions sanitàries, excepte en els tractaments de reproducció assistida, en què aplica el preu pactat sense descompte.
A més, l’informe recull també que “la informació facilitada per l’Hospital Clínic no permet conèixer els preus dels serveis i conceptes facturats a les entitats vinculades sota l’epígraf ‘Ingressos accessoris’, per 5.920.489€. Pel que fa a la cessió de l’espai que ocupa Barnaclínic, l’import facturat el 2009 i 2010 ascendiria a 135.218 i 147.526 € respectivament, segons el document.
«Els regals desmesurats i atencions als metges a la multinacional vénen de molt lluny i estan a l’ADN de Pfizer. Ja ho fèiem fa vint anys. Era una manera de condicionar, encara que és possible que últimament amb els escàndols que s’han deslligat i les multes milionàries a aquesta i altres farmacèutiques es relaxessin aquestes conductes».
Qui parla és V., que va treballar com a delegat comercial de la multinacional més d’un lustre (se’n va anar el 2001). Aquest extreballador de la farmacèutica sosté que els conflictes d’interessos entre la seva xarxa comercial i els metges del sistema públic sanitari que van desencadenar l’acomiadament de 30 directius del gegant farmacèutic el novembre passat eren part de la filosofia de l’empresa.
A finals dels 90, quan ell era un dels delegats de la multinacional a Espanya, Pfizer ja no escatimava en despeses per influir en les prescripcions dels metges de la Seguretat Social, explica. «Totes les empreses feien el mateix, però nosaltres teníem més diners», recorda ara aquells anys. Ell mateix explicava amb el seu propi pressupost: «Dos milions de pessetes per a regals i atencions, al marge del que invertia el laboratori des de la seu central a Madrid per pagar menjars, màrqueting, viatges, congressos i reunions locals».
I en aquesta partida assignada a cada delegat comercial hi cabia de tot: ordinadors portàtils, telèfons mòbils, carteres de cuir, viatges… que s’utilitzaven, segons aquest extreballador, per convèncer els metges. «Era una forma més de corrupció però quan estàs dins el veus com una cosa d’allò més natural. Perquè és cert que eren pràctiques molt esteses en totes les companyies».
En aquella època, els delegats comercials de les farmacèutiques van arribar a encunyar el seu propi argot per referir-se a les relacions del negoci, un llenguatge que encara es fa servir en el sector. «Els tarugos són els metges que es deixaven influenciar. I d’aquí va sorgir el verb taruguejar, que descrivia bàsicament els mecanismes per convèncer-los. Nosaltres, els caps de vendes, érem els romans que estàvem allà de peu amb vestit i corbata a les portes de la consulta, ferms, esperant l’especialista de torn. la millor manera de taruguejar era amb bosses de viatge, congressos internacionals o fins i tot caps de setmana de plaer amb totes les despeses pagades».
V. recorda un programa d’una coneguda agència de viatges que algun dels seus companys utilitzava per anar captant els metges més joves. «Els manàvem de dos en dos a un hotel i els llogàvem un cotxe per al cap de setmana. Després la relació amb aquests metges ja es mantenia sempre, quan pujaven, estaven més oberts a les nostres recomanacions i a citar els nostres productes en les seves conferències i publicacions».
Aquests metges, caps de servei o especialistes, amb capacitat d’influència entre els seus companys eren denominats «capos» en l’argot. I per a ells hi havia, segons V., atencions especials: «El top de l’època era el viatge transatlàntic, els congressos a Nova Orleans o a Chicago. Eren bitllets d’avió de mig milió de pessetes per persona. I un molt sol·licitat en el cas dels psiquiatres era el que programava l’Associació Psiquiàtrica d’Amèrica Llatina (APAL) en llocs com Cuba o Cartagena d’Índies. Després hi havia els congressos europeus i en últim lloc, els espanyols».
V. sosté, no obstant, que molts metges rebutjaven aquests tractes. I que fins i tot entre els «tarugos» havia classes: «Hi havia les plomes d’or o capos, líders d’opinió, nacionals, provincials, metges amb molta ascendència entre els seus companys. Pot ser un cap de servei d’un hospital amb influència sobre els altres. Si Pfizer muntava un congrés en un hotel, ells sempre tenien la seva xerrada».
Dos milions de pessetes en copes
Segons el relat d’aquest extreballador, la multinacional posava especial cura en mimar el planter de metges. «A la branca de Psiquiatria, per exemple, la multinacional programava cada any, i sempre en ciutats turístiques, l’examen PRITE, una prova que es realitza als Estats Units, i que permetia comparar els resultats amb els dels seus col·legues nord-americans. La prova se celebrava en cap de setmana i després de l’examen arribava la festa. Els aspirants, tot just acabada l’especialitat, gaudien de sopar i copes a càrrec de Pfizer. Recordo una a la discoteca Olivia Valere de Marbella [un local freqüentat per les elits econòmiques de la ciutat malaguenya llavors]. Tots els delegats anàvem amb feixos d’invitacions a copes. la festa va acabar quan s’havien gastat dos milions de pessetes «.
V. reconeix que des de principis de l’any 2000 les autoregulacions de les farmacèutiques s’han fet més exigents i que la gradual introducció dels genèrics s’ha reduït molt les possibilitats de negoci. «Però és molt difícil revertir aquesta cultura interna d’intentar influir en els metges perquè receptin els seus fàrmacs i ara el botí està a la farmàcia hospitalària associada als malalts crònics».
Cap portaveu oficial de Pfizer ha accedit a parlar amb eldiario.es sobre aquestes informacions. A la desena de preguntes plantejades des d’aquesta redacció, la companyia ha respost amb un comunicat escrit de sis línies en què assegura: «Pfizer es pren el compliance [el seu codi de bones pràctiques] molt seriosament i el nostre objectiu és assegurar que cada empleat en tot el món ho fa. És per això que la companyia té processos sòlids per ajudar a prevenir i detectar potencials infraccions de les nostres polítiques internes. Tots aquests processos es revisen regularment per assegurar que es mantenen actuals i que compleixen amb els objectius i requeriments de els països en què tenim presència».
«Els excessos dels 90» i «les llegendes urbanes»
C. també va treballar en Pfizer. Ara és directiu d’una firma de la competència amb centenars de treballadors al seu càrrec. Nega que «aquells excessos dels 90» es mantinguin des de llavors perquè «els codis de les empreses s’han endurit molt».
Farmaindustria, la patronal que agrupa els laboratoris, prohibeix en la seva normativa de bones pràctiques obsequis de més de 10 euros, 60 si es tracta de llibres o material formatiu, i estableix sancions de fins a 360.000 euros per a qui trenqui les normes. A més, explica, cada companyia té les seves pròpies normes internes que en els últims anys i arran d’algunes polèmiques s’han pres molt seriosament.
«Part de la meva feina ara és trucar a les llibreries i comprovar que una factura de 180 euros que em presenten els meus agents comercials correspongui a tres llibres de 60 i no a un 180. Fins a aquest punt hem arribat. Els codis d’autoregulació i les normes internes són molt més estrictes que les legislacions dels països on operem. Des de 2009 les restriccions són brutals», assegura aquest directiu que alerta contra les «llegendes urbanes que envolten el negoci».
Ni V. ni C. s’atreveixen a pronunciar-se sobre el que hi ha darrere dels 30 acomiadaments a Pfizer, encara que tots dos asseguren que en el món tots han sentit parlar de la purga del passat novembre. I coincideixen que a més de fiscalitzar les multinacionals seria necessari establir mecanismes de major control sobre determinats metges.
El 75% dels ciutadans que tenen un Centre d’Atenció Primària (CAP) assignat han estat atesos almenys un cop pel seu metge de família. En el cas dels majors de 75 anys, més d’un 96% d’ells s’han visitat a l’atenció primària durant el 2014 i pel que fa els menors, un 96,2% també va fer-ho, segons l’informe de resultats de l’Atenció (AP) primària de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Tot i la incidència d’aquest sector, els professionals segueixen reivindicant la falta de reconeixement d’aquesta especialitat el Dia Mundial de l’Atenció Primària que se celebra aquest dimarts.
“L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, reivindica Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en declaracions a El Diari de la Sanitat. “Necessitem reconeixement social, acadèmic i professional”, afegeix aquesta professional. A banda, reivindica la necessitat de parlar dels professionals de l’atenció primària com a especialistes en salut familiar i comunitària.
Totes les persones necessitaran algun cop al llarg de la seva vida visitar-se a l’atenció primària. Aquest sector no només destaca per fer front a una sèrie de malalties, als processos de vacunació o al seguiment de malalties cròniques, sinó que a més té una gran importància per la prevenció. “Hi ha una sèrie de factors de risc que controlem en l’atenció primària i que permet que no es converteixin en malalties”, confirma Forés.
Malgrat tot aquest ha estat un dels sectors més afectats per les retallades. El Govern català ha reduït un 20% el pressupost de l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. En total, segons l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han perdut al voltant de 2.500 treballadors. Per això, mentre el nombre de visites es mantenien, el nombre de professionals disminuïa i per tant, els metges cada cop es veien obligats a atendre més pacients. “Els professionals cada vegada pateixen més precarietat laboral, sobretot els nous treballadors, que són més joves i dones”, explica Forés.
Aquesta precarietat fruit de la davallada de pressupost es tradueix, explica la presidenta de la CAMFiC en una exportació de metges. “Exportem metges d’atenció primària a altres especialitats, perquè creuen que allí tenen millor sortida, i també els exportem a altres països”, assegura.
Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el 2014 el Govern va preveure gastar 185 euros per persona en la seva atenció primària, mentre que tenia previst gastar-ne 698 en hospitalària o 125 en farmàcia. El 2013, un dels pitjors anys, el pressupost públic total destinat a la primària va suposar poc més del 16% del pressupost total.
Evitar la saturació dels serveis d’urgències
“Si l’atenció primària és de qualitat i d’accés universal la taxa de supervivència i de salut en la població és major”, emfatitza aquesta experta.
De fet, una prova més de què hi ha altres tipus d’atenció que passen per sobre de la primària s’evidencia amb la saturació de les urgències. El 2014 es van fer 428 visites a urgències per cada 1.000 persones, una xifra superior a la de 2013, que va ser de 414. En aquesta xifra s’inclouen les urgències tant de centres hospitalaris com de Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), sense distinció. “Crida l’atenció que gairebé la meitat de la població acudeixi en el període d’un any a un servei d’urgències”, alerta el FoCAP en una anàlisi feta sobre els resultats de l’AQuAS.
Segons aquest fòrum el 67,1% d’aquestes urgències són de nivell 4 i 5, és a dir no urgents o de menor urgència. “Amb la creació de la CUAP es va observar una disminució de les visites a serveis d’urgències hospitalaris, i en canvi no s’ha aprofundit en aquest model”, alerten. Potenciar les visites al centre d’Atenció Primària o a les urgències del CAP pot ser útil per descongestionar les urgències dels hospitals que en els darrers anys estan altament saturades. Molts d’aquests centres han de col·locar els pacients als passadissos i doblar la capacitat dels boxs.
“Per les urgències lleus, remetre als CUAPs o als CAP els pacients que arribin per iniciativa pròpia seria una bona mesura per a descongestionar les urgències hospitalàries. Tot això requereix, però, lideratge i valentia política i dels professionals, educació de la població i dotació de recursos (personal, material, circuits funcionals…) a l’atenció primària”, recorden des d’aquesta entitat.
Potenciar l’Atenció Primària dins dels estudis
La medicina familiar i comunitària ofereix aproximadament un 40% de les places del MIR, en canvi no sempre és la prioritat dels estudiants. “Hi ha molt desconeixement de què fem i de què és”, justifica Jordi Mestres, metges de família i un dels impulsors de la campanya “Elige MFyC” amb la qual volen atraure més estudiants cap aquesta especialitat.
Mestres creu que a vegades molts estudiants es decanten per altres especialitats perquè sembla que “tinguin més sortida professional, quan no és així, o perquè sembla que atorguin un estatus diferent”.
A la vegada Mestres creu que el fet que la majoria de facultats no tinguin un departament de medicina familiar i estiguin més centrades en la medicina especialitzada també provoca aquesta falta d’interès. “Fins fa poc les facultats de medicina en parlaven molt poc, ara sí que s’ha potenciat una mica més”, assegura.
“Durant la carrera, per la falta de departament dins de les facultats i de models, s’orienta als estudiants cap a una especialitat i no es potencia la medicina familiar”, assegura per la seva banda Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC. “Hem d’explicar a la població el tipus de metges que necessita i planificar l’oferta segons això”, emfatitza.
El 19 d’octubre de 2015 un cataclisme va sacsejar la seu de Pfizer Espanya al parc empresarial de La Moraleja, 15 quilòmetres al nord de Madrid. El primer executiu de la farmacèutica al món, Ian Read, havia pres les regnes d’una crisi que fins a aquest moment no passava de rumors de passadís a les oficines espanyoles.
Aquell dia van rodar caps. Una trentena de directius i delegats comercials van començar a desfilar des dels seus despatxos amb les cartes d’acomiadament, entre l’esglai general dels seus companys i un absolut secretisme de la direcció. Trenta sortides sense un ERO, sense negociació amb els sindicats, sense una comunicació oficial. La selecció es va emportar per davant a diversos peixos grossos.
Va caure el director de la Unitat Legal i secretari del Consell d’Administració de Pfizer Espanya i Sud d’Europa, Vicente Morales, després de 17 anys en el càrrec. Va caure el cap de gestió hospitalària, Antonio Roig. Van caure 22 delegats de vendes. I tres directors regionals. I sobretot, va caure el director de Relacions Institucionals de la companyia, Juan José Polledo, un vell conegut de l’Administració pública. Director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat entre 1991 i 2000 amb els governs del PSOE i del PP de llavors, també ell apareixia associat a un escàndol de males praxis empresarials vinculades a pagaments a metges del sistema públic.
La història venia de lluny. D’un any enrere, aproximadament, quan un extreballador de la companyia implicat en alguns conflictes interns i amb mala fama entre part de la plantilla, va decidir estirar la manta i denunciar directament a la matriu als Estats Units a través de la seva línia confidencial presumptes pràctiques irregulars que van vulnerar l’exigent codi d’autoregulació de la companyia.
L’alerta, segons les fonts consultades, censurava les relacions de diversos delegats comercials de la multinacional amb metges i gestors d’hospitals públics. Al·ludia a pagaments suposadament camuflats com col·laboracions científiques i prohibits a Pfizer, que com a empresa associada a Farmaindustria està subjecta al codi de bones pràctiques que impedeix al seu personal oferir regals de més de 10 euros a metges o gestors sanitaris (60 euros, si es tracta de material formatiu, ja siguin llibres o en suport multimèdia). Malgrat que la denúncia era més o menys coneguda a les oficines espanyoles de Pfizer, durant mesos el personal parlava d’una venjança que es quedaria en res.
La notícia dels acomiadaments la va avançar la publicació Revista Médica el mateix 19 d’octubre i es va publicar sense molt desplegament en alguns mitjans econòmics.
Pfizer ni tan sols va emetre un comunicat. A l’escassa premsa que es va interessar per la crisi, la multinacional li va respondre que «uns companys havien deixat l’empresa».
Una patent a punt de caducar
Dues fonts de Pfizer consultades per eldiario.es,, un que continua a la companyia i un dels empleats que ha sortit, han confirmat ara que les raons de les 30 sortides van tenir a veure amb aquesta denúncia sobre pràctiques no tolerades pel codi intern de la multinacional. Al·ludeixen a un escrit que alertava de pagaments i prevendes prohibides per la normativa de Pfizer a metges de la Seguretat Social per prescriure el medicament Enbrel, just durant els anys previs al fet que caduqués la patent -va expirar el 2015- d’aquest antirreumatoide.
La resposta des de la cúpula de Pfizer a Estats Units no va tenir miraments. Tot el que tenia pistes sobre aquestes pràctiques a l’empresa va ser depurat. N’hi va haver prou amb estar en còpia d’alguns dels correus electrònics que s’intercanviaven els delegats comercials amb metges o gestors hospitalaris. D’aquí els 30 acomiadaments.
A preguntes d’eldiario.es Pfizer va confirmar divendres passat per primera vegada que va detectar irregularitats en la divisió espanyola que el van empènyer a establir «sancions» i acomiadaments. En una resposta escrita remesa a aquesta redacció pel seu departament de Comunicació, Pzifer explica: «Com a part del nostre programa intern d’Integritat, Pfizer va detectar certes accions a Espanya i la companyia va finalitzar els contractes amb alguns empleats i sancionar als altres. La companyia sempre manté la privacitat quan es tracta d’empleats, així que no comentarem res més sobre la situació d’aquests treballadors. Pfizer es pren el compliance [el codi de conducta] molt seriosament i el nostre objectiu és assegurar que cada empleat a tot el món ho fa també. És per això que la companyia té processos sòlids per ajudar a prevenir i detectar potencials infraccions de les nostres polítiques internes. Tots aquests processos es revisen regularment per assegurar que es mantenen actuals i que compleixen amb els objectius i requeriments dels països en els que tenim presència».
Durant els mesos que va durar la investigació interna i que, segons fonts internes, va incloure la inspecció de diversos servidors informàtics, Pfizer estava preparant la seva fusió amb un altre mastodont del sector, Allergan, el fabricant de botox, per constituir la primera farmacèutica mundial valorada en 160.000 milions de dòlars. L’acord que finalment es va anunciar el 23 d’octubre (cinc dies després de l’escabetxada a la seu espanyola) es va desfer sorprenentment el 6 d’abril, arran de les últimes reformes fiscals dels Estats Units.
Multa anterior de 60 milions de dòlars per suborns
En aquest context previ al gran anunci de fusió, Pfizer no podia permetre l’escarni d’un altre plet, com el que va obligar el 2012 a pagar 60.200.000 de dòlars (uns 50 milions d’euros llavors) a la Comissió del Mercat de Valors d’Estats Units i al Departament de Justícia per eludir la condemna per suborn que amenaçava diverses de les seves filials precisament per subornar metges i institucions sanitàries d’Europa i Àsia.
En conversa amb eldiario.es, un dels empleats acomiadats, que ha demanat mantenir el seu anonimat i ni tan sols confirma si la seva sortida de Pfizer està blindada amb un contracte de confidencialitat, assegura que la denúncia per males pràctiques va existir però defensa que es va tractar d’ una «mera venjança que no té raó de ser i que s’ha portat massa lluny».
En els tribunals tampoc consten denúncies pels acomiadaments de la multinacional. Fonts internes de la companyia asseguren que totes les sortides van ser pactades. El comitè d’empresa no atén periodistes i es remet a les explicacions de la direcció. El que passa a la farmacèutica es queda a la farmacèutica.
Gemma Tarafa (1971) és la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Llicenciada en Biologia, fins al seu nomenament ha estat molt vinculada a la investigació, primer a l’Institut Català d’Oncologia com a investigadora (1998-2006) i en els darrers anys com a subdirectora del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut (GREDS) de la Universitat Pompeu Fabra (2010-2015). Des de l’Ajuntament Tarafa va encarregar un informe per veure un mapa de «la privatització de l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona» i assegura que Barcelona vol que tard o d’hora totes les entitats amb ànim de lucre surtin de la xarxa d’atenció pública, també en l’àmbit sociosanitari -on hi ha un volum més gran- i de salut mental. En equipaments la prioritat, avança, serà per l’atenció primària i la salut mental. Dos grans objectius per al consistori, senyala, són sembrar bé les bases per reduir les desigualtats en salut entre barris i fer de Barcelona un referent en salut comunitària.
Ha passat gairebé un any des que Barcelona en Comú va entrar a l’Ajuntament. Les competències en Salut de l’Ajuntament són limitades però.
Una cosa són les competències i l’altra són les capacitats. En el cas de l’ajuntament cal distingir el que és salut pública, on tenim el cent per cent de les competències i també de tots els CAPS de Barcelona n’hi ha 4 de gestió municipal o mixta, com és el cas dels PAMEM. Per tant és una part àmplia on hi podem incloure temes com contaminació de l’aire, salut comunitària, etc. Després tenim el bloc de competències purament sanitàries, d’assistència sanitària. Aquí les competències són de la Generalitat però moltes de les competències a la nostra ciutat són compartides i es gestionen des del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), on la Generalitat té un 60% i l’Ajuntament un 40%.
Com influeix això en la dinàmica de treball del dia a dia?
Depèn. Qüestions de salut mental, comunitària, etc. s’han pogut gestionar molt més ràpid que les que s’han de gestionar treballades o pactades amb la Generalitat. Amb el nou Govern hem aconseguit generar diferents grups de treball que pengen del Consorci que ens permeten fer propostes i cogestions de manera més pràctica que amb l’anterior govern.
Fa uns mesos vau presentar un primer informe sobre la “privatització” de la sanitat a Barcelona. Segons l’informe l’assignació pressupostària del CatSalut per concerts amb les entitats hospitalàries d’aguts ha estat decreixent en tots els casos, excepte en les entitats privades amb ànim de lucre. Per exemple el Sagrat Cor, del grup QuirónSalud, experimenta entre 2011 i el 2014 un augment del pressupost contractat amb el CatSalut en un 25%.
Sí, un gran titular de l’informe podria ser que 200 milions d’euros del pressupost de sanitat van a centres sanitaris mercantils, és a dir, a privats amb ànim de lucre. El cas del Sagrat Cor l’hem posat de manera molt clara sobre la taula però també tenim casos així en salut mental i sociosanitaris. Per tant, l’informe el veiem com una primera foto per saber què passa amb la privatització de la sanitat a la ciutat de Barcelona. Som conscients que aquest tema toca interessos però pot ser tot menys poc rigorós, és un informe fet amb dades oficials del CSB, de l’AQuAS i fet per acadèmics. Les dades són les que són, hem de defugir d’un debat ideològic. Ens hem d’acostumar a què les dades no només siguin públiques sinó que s’entenguin.
La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Gemma Tarafa./ SANDRA LÁZARO
Què penseu fer ara que ja heu fet l’informe?
Què podem fer a partir d’ara? Nosaltres vam anar al CSB i en aquell moment la Generalitat no tenia intenció de moure cap fitxa respecte a les propostes que posàvem sobre la taula perquè considerava que primer estaria bé acabar l’auditoria que volen fer a Catalunya en una línia similar a aquesta. El que passa és que l’auditoria l’han encarregat a la mateixa persona o equip que l’hem encarregat nosaltres, per tant vol dir que aquestes dades te’n refies. El que vam poder pactar llavors en el Consorci va ser començar a posar fil a l’agulla i vam acordar generar un equip de treball Ajuntament-Generalitat per veure com aterrem algunes de les propostes.
Com per exemple?
Totes les entitats mercantils, per començar, haurien de complir la llei de transparència i moltes no la compleixen. Nosaltres hem posat diferents mesures, com ara que totes les societats, mercantils i no mercantils, han de complir amb la llei de transparència: no sabem com es gestionen els capitals, les eficàcies del que s’hi fa, resultats, etc. Nosaltres distingíem les entitats privades amb ànim de lucre i sense ànim de lucre. Aquestes últimes, per exemple, en el cas de salut mental són entitats que han fet molta feina en els últims 30 anys. Aquestes continuaran en el SISCAT però és important que compleixin uns criteris d’economia social. És important enfocar bé aquest debat: no és un debat sobre sanitat pública o privada, el que qüestionem aquí és quan capital públic que va a la privada amb ànim de lucre, que té benefici i que a més no podem tenir tant el control de la qualitat, drets socials dels treballadors, etc. No es tracta de si hi ha d’haver o no sanitat privada sinó la qüestió és capital públic que va a la privada amb ànim de lucre. La nostra proposta és que totes les entitats privades amb ànim de lucre surtin del SISCAT, com ho farà el Sagrat Cor. En el sector sociosanitari, per exemple, assumeixen un volum de feina molt gran per tant sabem que això no es podrà fer de la nit al dia.
A Barcelona hi ha diversos temes que si més no generen polèmica sobre la interacció públic-privat. Un d’aquests és Barnaclínic. Parleu de Barnaclínic com «un dels casos més paradigmàtics de mercantilització existents a Catalunya i l’Estat Espanyol». Què caldria fer?
Usufructuen espai públic, evidentment paguen un lloguer, i amb el risc de derivació de pacients que surten de la pública i van cap allà. Nosaltres ens hem reunit amb l’Hospital Clínic i vam dir-los quina era la nostra postura. Ells ara generaran un grup de treball per veure cap a on es gestiona el Barnaclínic, i una de les opcions és que surti de l’espai actual, que no estigui en el sòl del Clínic. Això resol un dels riscos però l’altre és la derivació dels pacients per part de treballadors que compaginen la seva activitat als dos centres. Això depèn de com no ho podràs controlar. Cal veure com resolen la part jurídica i la part física.
I quina és la vostra postura?
Nosaltres pensem que models com Barnaclínic no han d’existir, pels dos riscos que et comentava. Un centre que està ubicat en un espai que figura que no podem obrir aquests espais perquè no tenim capital per obrir-los però sí que podem afegir un centre com aquest i la problemàtica de derivar els pacients. No desconfio de la professionalitat dels treballadors del Clínic però sí que sabem que és una qüestió que passa amb altres antecedents.
El sector de la sanitat mou molts actors, diners públics i interessos. Com influeixen en aquests casos els grups de pressió? Us heu trobat amb lobbies o heu rebut pressions?
No és un secret per ningú que hi ha interessos en aquesta àrea, des de col·legis, farmacèutiques o entitats. Un exemple de com crec que s’han d’abordar aquests temes és l’experiència que hem tingut amb la Taula de la Contaminació de l’Aire, on hem convidat tots els actors que han volgut tenir-hi veu. Són agents que potser fins ara també tenien veu però ho feien a porta tancada. És important que el que hagin de dir ho diguin però al mateix nivell que tothom.
L’altre és l’Hospital Sagrat Cor, un dels tres centres del SISCAT propietat de QuirónSalud que té afany de lucre i forma part de la xarxa sanitària d’atenció pública. Comín ha parlat de «desprivatització» però com ho pot assumir el sistema públic? Quines possibilitats reals hi ha amb el Sagrat Cor?
Ara s’estan posant damunt la taula les diferents opcions per veure com hospitals com aquest surten del SISCAT. Això què vol dir? Que totes les persones que per sanitat gratuïta i universal entren al Sagrat Cor, si es poden, siguin reabsorbides des d’altres espais. La voluntat política és clara, el com l’està mirant sobretot la Generalitat. És important fer-ho bé pels pacients i pels treballadors. El que no podem fer és derivar 200 milions de capital públic a la privada i mantenir llits i quiròfans tancats. Per exemple, és el cas del Centre Fòrum [atenció sociosanitària i salut mental Parc Salut Mar] que té 150 llits tancats mentre es deriva finançament a sociosanitaris amb ànim de lucre. Aquestes situacions tindrien un sentit si tinguéssim tots els llits i quiròfans copats, posant criteris d’economia social però abans de plantejar-ho, si hi ha llits tancats i es poden obrir cal discutir-ho.
Moment de l’entrevista en què Tarafa parla de les dades sober privatització a Barcelona. / SANDRA LÁZARO
En el cas de salut mental un 82% de les entitats que proveeixen serveis d’atenció són privades.
Sí, però sobretot hi ha privat no mercantil i han estat societats sense ànim de lucre les que han anat avançant en aquest sector perquè des de l’àmbit públic, des de les institucions, no se li ha donat la importància que s’havia de donar a la salut mental i si no ho feien elles, no ho feia ningú. En l’àmbit sociosanitari la part mercantil és molt important [segons dades de l’informe encarregat per l’Ajuntament un 47,5% del volum de contractació entre el CatSalut i les entitats proveïdores de serveis sociosanitaris va a parar a entitats privades amb ànim de lucre]. Aquí tenim casos extrems, com és el cas de les ambulàncies o la rehabilitació, on el percentatge mercantil és escandalós.
Això es reflectirà també en la rehabilitació o construcció d’equipaments?
Ara nosaltres estem tancant el que és el Pla d’equipaments 2016-2023, és a dir, quins són els equipaments sanitaris a construir, rehabilitar o condicionar a la nostra ciutat. Això ho vam fer des del més u, quan vam entrar vam intentar veure quines són les necessitats a la nostra ciutat perquè prevalguin també les necessitats i les dificultats econòmiques dels diferents districtes. En el pla d’equipaments hem de veure també reflectit que volem reforçar la part pública de la sanitat. Tots els edificis que aquí construïm resulta que després són concessions a la privada mercantil no anirem molt en la nostra línia.
Quines seran les prioritats en equipaments?
Es faran dues apostes importants: salut mental i primària. Ara bé, el Pla d’equipaments depèn bastant de l’ampliació pressupostària de la Generalitat per tant si no hi ha pressupost vam consensuar des del CSB una sèrie de prioritats perquè si el finançament és el que és es pugui fer una part més aviat i el que no més tard. Pel que fa a districtes també volem posar especial pes en districtes amb pitjors indicadors de salut o condicions socioeconòmiques. Posarem un accent especial a Nou Barris, Ciutat Vella Sant Martí i Sant Andreu. Estem veient quina part reforcem i quina no, si cal construir un nou CAP, etc. i per això vam parlar també amb tots els districtes.
L’informe La Salut a Barcelona conclou que en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioeconòmiques es tradueixen en problemes de salut. Es calculava la necessitat de 300.000 euros més per als pressupostos municipals de 2016 per estendre a cinc barris més el programa ‘Salut als barris’, que ja existeix en 13 barris de la ciutat. Per tant entenc que això també depèn d’una ampliació pressupostària.
Sí, però s’aprovarà, en aquest sentit som optimistes. Vam veure que aquests 18 barris tenien unes condicions impactants respecte a la resta tot i que això no vol dir que no hi hagi bosses de població vulnerable que no sigui en aquests barris. Dels 18, 11 ja tenien algun programa preliminar de Salut als Barris. I després hi ha sis barris nous que són Turó de la Peira, El Carmel, Can Peguera, Verdum, Gòtic i Trinitat Vella que no hi havia res de salut als barris. Per tant, el que hem fet és una diagnosi en aquests barris a través de la gent dels CAPs, agents, entitats, moviments, etc. Això ens permet desplegar uns programes i no uns altres, dirigits a uns problemes de salut. A més, nosaltres formem part de l’equip de desplegament del Pla de Barris, que no només afecta salut, perquè els determinants socials de la salut són claus per tenir una bona salut. La part assistencial és important per quan ja estem malalts. Per exemple s’estan fent programes de rehabilitació d’habitatge que ajudaran a la salut. És per això que hem fet un observatori perquè puguem veure com afecten la salut totes les polítiques que estem aplicant en l’àmbit municipal.
Gemma Tarafa durant l’entrevista al seu despatx. / SANDRA LÁZARO
Salut a totes les polítiques?
Sí, és clau anar de la mà amb altres polítiques de l’Ajuntament. Per exemple, les persones que fa dos anys que són a l’atur tenen 3 cops més risc de patir un trastorn de salut mental i davant d’això no podem tancar els ulls.
Barcelona va crear al gener la primera Taula de Salut Mental. Un dels objectius de la Taula és la creació d’un Pla de Salut Mental per la ciutat.
Sí, té un objectiu finalista, com a mínim en una primera fase, i és fer una pla de la situació de la Salut Mental a la ciutat de Barcelona, que estarà llest a finals de juny. Això ho estem fent amb totes les entitats que vénen. Hem intentat que no sigui un abordatge des de salut però, aquí vénen persones de l’Ajuntament de Serveis Socials, Ocupació, Habitatge i Educació. Així, per exemple, estem parlant amb Barcelona Activa per veure com potenciar l’ocupació d’aquest tipus de persones.
A partir dels diferents informes que heu fet o esteu fent us heu fixat objectius? Per exemple, reduir en un percentatge concret les desigualtats entre barris?
Sí, aquest debat l’hem tingut clar. L’informe ens ha servit per veure quines són les mancances i quines no i quins barris són prioritaris. D’una banda és evident que tenim l’objectiu de disminuir les desigualtats, ja que 11 anys d’esperança de vida és una diferència esgarrifosa en una ciutat com Barcelona. Et podria dir una xifra però aquestes diferències no es resoldran en un o dos anys, per tant el nostre objectiu és sembrar bé les bases per aquest camí. L’altre objectiu és fer de Barcelona un referent en salut comunitària, perquè és la part més essencial de la prevenció i la promoció de la salut.
Com vol aquest ajuntament treballar la prevenció?
No tot s’arregla amb diners evidentment però és clau reforçar aquests processos i identificar quins temes cal orientar de la primària. Si volem reforçar la primària i la comunitària ens ho hem de creure.
Fa unes setmanes el departament de Salut va anunciar que tramitarà una llei catalana per blindar la universalitat. Com ho valoreu? L’Ajuntament està treballant ja per garantir l’empadronament dels col·lectius més vulnerables?
L’hem de veure finalment escrita però la Generalitat ha acceptat que quan es doni el padró es doni també la targeta sanitària, per tant que no hi hagi una carència d’uns mesos. En aquest sentit ho valorem positivament. D’altra banda, des de la voluntat de fer aquesta norma fins que es faci poden passar mesos. Per això, mentrestant, s’ha generat un comitè per garantir que les entitats ens puguin derivar casos d’exclusió que els arribin. Farem una campanya pel tema de no cobrament i a més tindrem aquest comitè on estarem meitat Ajuntament meitat Generalitat. Tots aquells casos de problemàtiques que ens arribin que siguin propis de padró els derivarem a un equip creat per desfer els nusos que hi ha en l’empadronament.
