La hiperplàsia suprarenal congènita (HSC) és una malaltia minoritària i genètica que es dóna en un cas de cada 10.000-20.000 nounats vius i que fa que el cos no produeixi prou cortisol. Aquesta insuficiència pot causar efectes molt greus en els infants, i en alguns casos fins i tot pot arribar a la mort. Les formes clàssiques d’aquesta patologia, que són les més greus, es poden detectar a través del cribratge neonatal, mitjançant la mesura dels nivells de 17-hidroxi-progesterona. Per això, des de l’1 de juliol tots els nadons nascuts a Catalunya a qui se’ls fa la prova del taló, se’ls analitza també aquest indicador. Se’ls extreu una mostra de sang durant les primeres 24-72 hores de vida i s’analitza si poden presentar alguna de les 26 malalties incloses en el programa de detecció neonatal.
El primer nadó diagnosticat d’HSC gràcies al cribratge neonatal ha estat atès i tractat a l’Hospital Sant Joan de Déu. Es tracta d’un nen nascut a finals de juny a l’Hospitalet de Llobregat. La cap d’Endocrinologia, Marta Ramon Krauel, assenyala que “gràcies a la bona coordinació i rapidesa amb què han actuat les diferents institucions implicades, hem aconseguit diagnosticar i tractar aquest nen als 7 dies de vida, quan l’objectiu es poder iniciar el tractament abans dels 14 dies de vida per evitar situacions de risc vital”. I afegeix que “en només una setmana, l’hospital on va néixer la criatura li va fer la prova; la va enviar al Clínic; aquest la va analitzar i va confirmar que era positiu; va derivar el cas al nostre centre, vam visitar el pacient, vam confirmar de manera definitiva el diagnòstic i el vam començar a tractar”.
Actualment el nen rep un tractament amb hidrocortisona, fludrocortisona i sal. Marta Ramon destaca la importància de diagnosticar i tractar de manera precoç aquests infants: “en el cas dels nadons, si no es fa un cribratge, l’equip de pediatria no té manera de diagnosticar la malaltia fins que es manifesten els primers símptomes, cap a les tres setmanes de vida, quan es manifesten amb una crisi adrenal, una situació tan greu que comporta fins i tot un risc vital”.
El cribratge neonatal és una activitat de prevenció secundària en l’àmbit de la salut pública dirigida a identificar precoçment els nadons afectats per determinades malalties genètiques, metabòliques i/o endocrines que poden posar en perill la seva vida. Aquest cribratge consisteix a extreure una mostra de sang del taló del nadó per analitzar. I és que una actuació sanitària en les primeres hores de vida del nadó pot conduir a l’eliminació o a la reducció significativa de la morbiditat, la mortalitat o les discapacitats associades. A més a més, garanteix precoçment el diagnòstic, el tractament i el seguiment de tots els nadons afectats per qualsevol de les malalties que s’hi inclouen. A Catalunya, gràcies al programa de cribratge es detecten un total de 180 casos a l’any.
Rodoreda-Pallàs ha liderat un treball de recerca –iniciat l’any 2018 i conclòs el 2023– que s’ha consolidat en una guia pionera que registra fins a 17 determinants socials de la salut (DSS) en la història clínica digital dels pacients amb l’objectiu d’ajudar a valorar cada persona abans de fer un diagnòstic a les consultes d’atenció primària.
Com va sorgir aquesta iniciativa?
Tot va començar l’any 2018 quan, juntament amb un company de Medicina de Família i una companya de Treball Social, vam veure que no hi havia cap registre de determinants socials a la història clínica. I vam pensar “ostres, amb l’important que és tenir això present a l’hora d’avaluar a cada persona per intervenir”… I vam decidir fer-hi alguna cosa; durant sis mesos ens vam reunir els tres amb l’objectiu de treballar cinc determinants socials de la salut (DSS): atur, horari laboral estressant, dificultats per aculturació, problemes relacionats amb l’entorn més proper i problemes relacionats amb viure sol.
Per què cinc DSS i per què aquests en concret?
Perquè hi ha molts estudis, i quan es demanen molts determinants de vegades la gent es bloqueja, però vam pensar que, si en potenciàvem cinc, començaríem a introduir aquesta temàtica, ja que estem molt immersos encara en aquest model biomèdic, en el qual tot és curar o receptar, i nosaltres volíem donar aquesta altra visió. I per què aquests cinc? Doncs perquè els tres professionals implicats estàvem especialitzats en assistencial i teníem molta visió psicosocial, i també perquè eren els determinants que crèiem que podien ser més útils de registrar. Vam fer un estudi experimental i els resultats van ser molt satisfactoris: els diferents professionals van passar de dos a nou registres de mitjana. Aquest estudi va interessar molt als companys, i es van formar gairebé 600 professionals.
I aleshores?
Com que l’estudi experimental va ser força favorable, vam concloure que no ho podíem deixar aquí, que havíem de seguir, i abans de la pandèmia vam ampliar el grup de treball de tres a quinze professionals de diversos equips d’atenció primària de la Catalunya Central, en el qual hi havia representació de tot el territori (Anoia, Bages, Berguedà, Osona). El nou equip estava format per tres metges, set infermeres i cinc treballadores socials. Tots els professionals eren experts en comunitària i treballaven en l’àmbit de primària. L’objectiu era desenvolupar una guia útil i pràctica, en la qual finalment es van incloure 17 DSS, que ajudés a la tasca diària dels professionals del centres d’Atenció Primària.
“La història clínica és confidencial, i només serveix per ajudar la persona a l’hora d’atendre-la, no per jutjar-la.” | ICS
A la gent li costa respondre a la pregunta de determinants concrets, com podrien ser els ingressos de què disposa o el nivell d’alfabetització que té?
És informació sensible, sí, però també ho és registrar un VIH o sida, o registrar hepatitis B… En aquest sentit, hem de recordar que la història clínica és individual i confidencial i, per tant, un pacient que jo atengui, la meva companya no hi ha d’entrar, això en primer lloc. En segon, la història clínica ha d’estar molt ben documentada, perquè com més informació tingui el professional, més probabilitats tindrà d’adequar el tractament. És a dir, si una persona es visita per ansietat o per angoixa, el més fàcil és medicar-la i citar-la en sis setmanes per avaluar-la. Però si jo sé que és una noia que està a punt de perdre l’habitatge, és normal que tingui ansietat, i això no vol dir que no s’hagi de medicar, perquè probablement sí, però també se li ha de fer una mica de seguiment… I aquí entra el tema de la prescripció social: que no tot són només fàrmacs o no tot és social. Es tracta de buscar aquell límit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part mèdica. De buscar l’equilibri, i d’aquí la importància d’aquesta guia.
Els DSS són circumstàncies, condicions de vida i factors que no són en si cap malaltia, però els professionals sanitaris els han de tenir molt presents perquè influeixen en l’estat de salut de la persona i poden propiciar el desenvolupament d’una malaltia; quan comences la patologia, això ja no són determinants, però el determinant pot ser patologia.
Pot modificar molt un diagnòstic el fet de conèixer un determinant social concret?
Moltíssim. Tú, com a professional coneixes la persona, i si creus que l’ansietat li està afectant molt la seva salut i que necessita medicació, doncs la mediques amb seguiment, però això no vol dir que l’hagis de medicar i adéu; també pots fer la prescripció social; és a dir, no li pots solucionar el fet que tingui ingressos baixos, o que es baralli amb el seu home, però li pots donar alguna eina que la comunitat ofereixi amb la qual ella s’hi trobi bé. Per exemple, aquesta persona que està a punt de perdre la casa, potser jo no la puc ajudar, però si a aquesta noia li agrada fer patchwork o anar a caminar i a la comunitat hi ha un grup que ho fa i li recomano, qui et diu que no comenci a fer una mica de relació social i això la faci sentir bé. O potser parlant troba noves oportunitats, qui et diu que no se li obri una porta… quan vas a algun lloc i fas un vincle, o et trobes amb persones que estan en la mateixa situació que tu, sense patologia, és molt útil, perquè un dia t’envia un missatge, un altre dia et desperta un whatsapp… I és com un acompanyament continu.
Es tracta de buscar aquell límit de no medicalitzar la part social ni de socialitzar la part mèdica. De buscar l’equilibri.
Els sanitaris ajudem i som la cohesió de tota la comunitat, som necessaris, però no som la part central; la gent té salut fora del sistema sanitari. Recordem que el 89% dels determinants es troben fora del sistema. Aleshores, es tracta d’utilitzar el registre dels determinants per a que, a l’hora d’adequar el tractament, tinguis present l’esfera psíquica, la física, però la social també, perquè si no tens present la social això que comença essent una condició de risc acabarà desembocant en una malaltia. Llavors, els professionals ho han de tenir present per no patogenitzar, per no fer aquest model tan biomèdic que de vegades és tot curació i paliació… No fa falta que la salvis, la pots ensenyar a nedar… donar-li eines perquè ell/-a pugui viure amb aquesta situació tan complexa que té.
Els determinants socials temporals desapareixen de la història clínica del pacient un cop ja no els té?
Sí, tota història clínica necessita una revisió, però no només aquests condicionants socials, que són diagnòstics no clínics, també tots els altres condicionants, perquè molta gent ha passat per exemple d’obesitat a sobrepès o d’obesitat a obesitat mòrbida. A la historia clínica electrònica és molt important que tot professional de referència revisi sempre tots els diagnòstics, perquè si no ens trobem pacients amb 30 diagnòstics la meitat dels quals ja no els té actius. Dins del programa es pot classificar la prioritat (molt alta, poc alta, baixa…), i és responsabilitat del professional tenir aquella història clínica actualitzada i ben codificada, ben triada, ben graduada, classificada, perquè el dia que la meva companya visiti a aquest pacient sàpiga tot el context.
Explicaré un cas que em va passar. Estava d’urgències i em va venir un xicot que tenia el dit amb inici de necrosis, que vol dir que el dit comença a morir-se i el seu tractament acaba essent amputació. Aquest noi havia vingut a urgències feia tres dies i li van receptar un antibiòtic. Li vaig preguntar si s’havia pres l’antibiòtic i em va fer un assentiment estrany… La següent pregunta va ser: “t’has pogut pagar l’antibiòtic?” I va dir que no; està vivint en un cobert amb altres nois que no tenen recursos… La meva reflexió és: si el primer sanitari que va atendre aquest xicot hagués disposat de la informació, que tenia ingressos baixos, li podria haver posat l’antibiòtic en vena i no haver arribat a aquesta situació… S’ha de tenir present que la història clínica és confidencial, i només serveix per ajudar la persona a l’hora d’atendre-la, no per jutjar-la, perquè si no entrem en un cicle on tot és medicar i medicar, per solucionar –o no–, però sense saber què hi ha al darrere.
El 89% dels determinants socials es troben fora del sistema sanitari
Els cinc determinants inicials han acabat essent 17…
Vam començar l’estudi quasi experimental, que va ser com l’estudi pilot de la guia, amb cinc determinants i, com que va ser beneficiós, amb el grup de treball en vam treballar 17. Per què només 17? Perquè havia de ser una guia útil, viable, pràctica, i si s’inclouen molts determinants la guia s’hagués quedat dins d’un calaix… però això no vol dir que la guia no pugui ser revisable, ni que no es puguin augmentar… això només obre una porta a tenir aquesta visió tan necessària, que ajuda tant a la ciutadania com al professional. Partim de la visió que quan més sé de la persona, més la puc ajudar. I l’avantatge és que a la primària tu coneixes la vida de les persones, perquè és una atenció amb longitudinalitat (que consisteix a fer el seguiment de deteminats problemes de salut i mantenir una relació estable entre el mateix metge i els seus pacients); per això som els agents clau per codificar els determinants socials de la salut, perquè som les persones que estem a primera línia de carrer, som els que estem més pròxims a la població. L’atenció primària ens diferenciem de l’hospitalària perquè coneixes la persona que tens al davant, i ets el seu referent, i tú vetllaràs per a les necessitats d’aquella persona. Aquesta és la màgia de la primària, l’assistència contínua amb aquesta persona, que serveix per a què molts pacients no arribin a hospitalària.
Si són determinants puntuals que el metge no té controlats, com ara que un pacient té un fill amb càncer i ho està passant malament… com ho gestioneu?
A primària tot se sap, que és la gràcia, i aquella persona que ho passa malament vindrà al metge, a la infermera o a treball social, i se’t posaran a plorar, per exemple, per una ungla encarnada, i nosaltres, com a bons professionals, estarem al seu costat i li demanarem què li està passant, i aleshores t’ho explicarà… Estem parlant d’infermeria, de medicina i de treball social… que som tots els professionals que podem codificar la història clínica, perquè si només miràvem una disciplina et quedaves curta.
“La màgia de la primària és l’assistència contínua amb les persones”. | ICS
Aquest estudi que es va iniciar a la Catalunya Central, creieu que és extrapolable arreu?
L’estudi inicial es va fer només a la Catalunya Central, però un cop evaluat –amb un resultat molt positiu, ja que amb tres mesos es va passar de 300 a 1.300 registres– la guia s’està implementant des de finals de maig a tot Catalunya, i és consultable per qualsevol professional d’atenció primària de tot el país. Creiem que ara s’extrapolarà, perquè ja ho han demanat diverses comunitats, com Navarra, i l’objectiu és que passi a nivell estatal.
Per últim, quines diria que són les conclusions principals de la recerca?
Que és una eina útil per als professionals de l’atenció primària, pel registre dels determinants; i que és una eina que afavoreix el model biopsicosocial de la persona, que és aquest model tan necessari que mira de forma holística a la persona, i que és a extrapolable a tots els territoris. Perquè la salut no només depèn de si tinc o no una malaltia, sinó de moltes circumstàncies que m’envolten: si tinc benestar a casa, si tinc bons amics i amigues… i això és l’estudi d’aquesta guia de condicionants socials que de vegades se’ns obliden perquè només veiem la punta de l’iceberg, que són els símptomes. Aquesta visió de la salut està molt inculcada a l’atenció primària; per això és tant important la primera línia sanitària: nosaltres hi som, nosaltres ho veiem, nosaltres ho podem registrar… Perquè la salut és l’equilibri entre el físic, el psíquic i el social.
En la medicina de precisió, cadascú de nosaltres importa. Ja fa molts anys que, gràcies a operacions de lògica matemàtica, la investigació calcula de manera ràpida el potencial d’efectivitat de fàrmacs en determinats pacients i és capaç de predir les possibilitats d’emmalaltir o recaure en una malaltia. Però la intel·ligència artificial que ho possibilita necessita de la matèria primera imprescindible que són les dades que donen forma a la nostra existència: la nostra genètica, l’epigenètica, l’ambient on vivim, els nostres hàbits de vida, i qualsevol circumstància concreta que ens pugui influir en la salut entesa en els seus 360º, salut física, psíquica i emocional.
Amb l’objectiu de recopilar com més dades personals d’aquestes que ens fan diferents a tots i posar en joc els algoritmes que relacionen situacions de malaltia o salut amb punts en comú, l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, a través del seu Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER), han posat en marxa l’estudi Cohort IMPaCT. Amb ell es farà un seguiment durant vint anys de la salut i l’estil de vida de 200.000 persones de tot l’Estat, 4.000 dels quals de Deltebre, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, el Perelló i Sant Jaume d’Enveja. Les Terres de l’Ebre ha estat la primera àrea territorial en activar l’estudi que, a Catalunya, està coordinat per l’IDIAPJGol, en col·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’ICS i es durà a terme en sis territoris, fent el seguiment de 24.000 persones. La col·laboració de la ciutadania en aquest estudi és essencial per millorar la seva salut i la de les generacions futures: “Si et truquen, vine!”
El macro-projecte vol comprendre millor l’origen de les principals malalties i ajudar així a prevenir-les i tractar-les, aplicant tècniques de medicina personalitzada i de precisió. Per aconseguir-ho, durant els propers vint anys es durà a terme un exhaustiu estudi de salut en una mostra representativa de la població.
A les Terres de l’Ebre, l’estudi abastarà una àrea poblada per 37.201 persones que viuen als municipis de Deltebre (11.834 habitants), l’Ametlla de Mar (7.330), l’Aldea (4.487), l’Ampolla (3.631), Camarles (3.365) i el Perelló (2.913), a la comarca del Baix Ebre, i Sant Jaume d’Enveja (3.641), al Montsià. Aquesta és la segona zona de Catalunya on es durà a terme aquest estudi, després de l’àrea del Baix Francolí, al Camp de Tarragona. Properament, IMPaCT es desplegarà al Vallès Oriental (Sant Fost de Campsentelles), el Bages (Manresa), el Segrià (Lleida) i el Barcelonès (l’Hospitalet de Llobregat).
La mostra de l’estudi inclou persones d’entre 16 i 79 anys a qui des del centre d’atenció primària (CAP) des d’on es coordina la investigació se’ls trucarà per demanar-los si hi volen participar. El seguiment dels participants es farà recopilant informació sobre el seus hàbits de vida i el seu estat de salut, a través de la realització de qüestionaris, exploracions físiques i proves fisiològiques i de l’anàlisi de biomarcadors, que es duran a terme al mateix CAP.
Si et truquen, vine!
Per garantir l’èxit del projecte, és essencial que les persones a qui se’ls convidi a participar accedeixin a col·laborar-hi.
En aquest sentit, Josep Basora Gallisà, director de l’IDIAPJGol i investigador principal de l’estudi a Catalunya, destaca que “la col·laboració de la ciutadania en aquest projecte és essencial, i per això és clau que comprenguin el seu potencial, que repercutirà en la millora de la salut de tota la població.”
La directora de sector de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre del Servei Català de la Salut, Jorgina Lucas, afegeix que “aquest és un dels estudis més ambiciosos que s’han fet mai, que permetrà millorar de manera espectacular la prevenció de les malalties i poder oferir a la ciutadania una atenció a la salut personalitzada.”
Un gran salt cap a la medicina de precisió
El projecte està impulsat per l’Institut de Salut Carlos III, a través del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER), i té com a objectiu crear una gran cohort poblacional de 200.000 persones a nivell de tot Espanya. “Volem conèixer quin rol tenen els hàbits, la susceptibilitat genètica i les característiques específiques de la població espanyola i del nostre entorn en l’origen dels principals problemes de salut i en la predicció de malalties”, detalla Marina Esquerrà Parés, investigadora de l’IDIAPJGol i coordinadora de l’estudi a Catalunya.
Per prevenir l’aparició d’una malaltia cal conèixer bé quins factors la causen. El fet de disposar d’informació sobre un gran nombre de persones i seguir-les en el temps permetrà predir en un futur els riscos d’emmalaltir que té cada persona. Els avenços en l’àmbit de la genòmica i les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten aquest abordatge personalitzat.
Macroestudis poblacionals com el Cohort IMPaCT s’han dut a terme en altres països, com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units d’Amèrica. Aquestes cohorts recullen mostres biològiques, informació epidemiològica, que inclou factors socials i econòmics, i constitueixen l’eina bàsica per avançar en la prevenció personalitzada. Així, la Cohort IMPaCT permetrà a l’Estat espanyol fer un salt qualitatiu en la investigació sobre medicina de precisió.
Dades de gran valor per a la comunitat científica
Les dades que es recopilin dels participants estaran disponibles per desenvolupar altres projectes científics d’interès per a la societat. “Cohort IMPaCT permetrà a la comunitat científica conèixer millor com prevenir les principals malalties i el deteriorament associat a l’edat, les lesions i la discapacitat”, explica Beatriz Pérez-Gómez, investigadora del Centro Nacional de Epidemiología (CNE) y del CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP).
La possibilitat de disposar d’un registre dinàmic de dades individuals i poblacionals, clíniques, genètiques, epidemiològiques i d’hàbits de vida, permetrà construir models predictius de les malalties, identificar desigualtats en salut, monitoritzar indicadors clau i avaluar l’impacte de les polítiques sanitàries.
Estudis de cohorts
Les cohorts són estudis en què se selecciona un ampli grup de persones representatives de la població, que recullen dades exhaustives de cada participant al llarg dels anys. La creació de la Cohort IMPaCT és un esforç compartit amb els serveis de salut de tot l’Estat i l’Institut Nacional d’Estadística. Hi col·laboren 21 institucions, que inclouen CAPs, hospitals i centres de recerca. La coordinació científica es du a terme des del CIBER i compta amb l’assessorament i la participació de nombrosos investigadors i professionals de la salut del país.
L’estudi es durà a terme en un total de cinquanta àrees de salut (centres IMPaCT) repartits per tot Espanya, sis dels quals a Catalunya, des dels quals es contactarà i monitoritzarà els participants. El projecte es va iniciar el mes de març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. A continuació, l’estudi s’ha anat desplegant progressivament en altres centres de les diferents comunitats autònomes.
L’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) és el centre de referència per a l’estudi i la promoció de la salut al primer nivell assistencial a Catalunya. Amb prop de 1.400 investigadors i investigadores, l’IDIAP treballa per impulsar i desenvolupar la innovació, la formació i la investigació clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris a l’àmbit de l’Atenció Primària, per tal de millorar el sistema sanitari i la salut de les persones.
El Consorci CIBER (Centro de Investigación Biomédica en Red) depèn de l’Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Té com a objectiu impulsar la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es du a terme al Sistema Nacional de Salut i al Sistema de Ciència i Tecnologia. Compta amb més de 500 grups de recerca en més de cent institucions consorciades a l’Estat espanyol.
Els pacients que sobreviuen a un infart agut de miocardi (IAM) tenen un risc molt més elevat que la població general d’experimentar nous esdeveniments cardiovasculars, inclosa la probabilitat de mort cardiovascular. L’evidència científica indica que aquest risc és màxim durant el primer any després del primer esdeveniment.
Ara, una iniciativa pionera en l’ús intel·ligent de dades liderada per l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), co-creada amb Novartis en una col·laboració público-privada, podria canviar el paradigma en la prevenció en els dotze mesos post-infart.
Gràcies a un panell de control digital, el projecte Artemis ofereix una visió en temps real de l’estat dels pacients que han patit un infart, identificant aquells amb major risc i anticipant-se a possibles complicacions amb intervencions preventives més eficaces. Aquest projecte, que és el primer d’aquest tipus en l’àmbit estatal i sense precedents a Catalunya, integra la reenginyeria de processos amb la metodologia de gestió Lean i l’ús de dades intel·ligents per a la presa de decisions mèdiques.
“Estem començant a monitorar a temps real els resultats macro en salut, i ens permetrà detectar i localitzar pacients fora de rang de control de factors de risc cardiovascular”, segons la Dra. Oona Meroño, cardiòloga, directora del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM) i co-coordinadora de la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’HUB.
“Fins ara, si no és que el pacient contactava de forma proactiva amb el seu equip de Cardiologia, no ens assabentàvem de les incidències de salut més enllà de les visites de seguiment. Ara podrem valorar molts paràmetres d’analítiques, dades biomètriques i altres proves mèdiques que poden influir en la bona o mala evolució del pacient”, ha detallat la Dra. Meroño. “Això ens permetrà saber en el moment què està passant, fer intervencions educatives, específiques i individualitzades, i millorar els resultats a llarg termini”, puntualitza la cardiòloga.
Aquest panell de control s’ha desenvolupat durant mesos amb el treball conjunt de clínics i enginyers especialitzats en l’ús intel·ligent de dades. “Sense la col·laboració público-privada, iniciatives d’innovació com aquesta, amb un benefici clar en l’assistència clínica per al pacient i la investigació biomèdica per a la societat, serien inviables”, ha subratllat la líder del projecte.
Artemis es presentarà al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia el pròxim 30 de maig, on s’espera que generi interès i serveixi com a model per a futures iniciatives en aquest camp.
Exercici físic, autocura, dieta i acompanyament psicològic
El projecte Artemis sorgeix en el marc del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM), que l’Hospital Universitari de Bellvitge està desplegant des del 2021 a la regió sanitària Metropolitana Sud.
Es tracta d’un programa multidisciplinari i centrat en el pacient que atén a més de 250 pacients/any, als quals se’ls realitza un seguiment coordinat durant els dotze mesos posteriors a l’alta hospitalària, incloent-hi tant l’àmbit hospitalari, com l’atenció primària. En aquest programa s’organitzen en l’àmbit territorial i de manera coordinada tots els elements que necessita un pacient per rehabilitar-se i recuperar-se després de patir una síndrome coronària aguda.
“S’ha demostrat que la morbilitat i mortalitat després d’un esdeveniment coronari es redueix orientant els pacients a adquirir hàbits de vida saludables, amb deshabituació tabàquica, junt amb el maneig farmacològic i la implementació d’un programa de rehabilitació cardíaca que aborda el control dels factors de risc cardiovascular en la prevenció secundària, l’entrenament mitjançant l’exercici físic, l’autocura i la dieta, així com l’acompanyament psicològic”, afegeix la Dra. Meroño.
Formació i mentoria per expandir el programa a altres territoris
L’enfocament coordinat i integral del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de la regió Metropolitana Sud ha demostrat resultats excel·lents en la millora de la salut dels pacients i en la seva satisfacció percebuda. A fi de compartir el seu coneixement, l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge, en el marc de l’Institut Català de la Salut, ofereix una formació amb mentoria sobre aquest programa, basada en un model de rotació-tutorització.
Aquesta rotació formativa s’adreça a facultatius especialistes o en formació, personal d’infermeria i Medical Science Liaisons (MSL), i se centra en les àrees d’interès principals dels participants, permetent una interacció directa amb els equips clínics. Els mòduls formatius inclouen sessions de coordinació i seguiment de pacients, la inclusió d’eines digitals en els programes de prevenció secundària, l’acompanyament de l’equip intrahospitalari en el procés d’avaluació clínica, avaluació integral, psicosocial i planificació i coordinació de l’alta, i la consulta multidisciplinària del programa d’exercici físic.
Cada any neixen a Catalunya 600 infants amb una cardiopatia congènita, ja sigui un problema estructural de cor (a les cavitats o de les vàlvules cardíaques, per exemple) o de grans vasos del tòrax. En el 30% dels casos, es tracta d’una cardiopatia greu. Gràcies als avenços de les darreres dècades, un 95% d’aquests infants arriben a l’edat adulta, però ho fan amb unes necessitats molt específiques.
Per poder atendre-les de manera multidisciplinar com requereixen aquestes necessitats i pels mateixos professionals que ja coneixen el pacient des de la seva infància, els hospitals Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic han creat un centre de cardiopaties congènites. En ell oferiran una atenció conjunta i, durant totes les etapes de la vida, als infants que neixen amb una malformació al cor.
És el Centre de Cardiopaties Congènites Sant Joan de Déu–Clínic Barcelona, que ha estat presentat aquest dilluns pel conseller de Salut, Manel Balcells; Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic Barcelona; Stefano Congiu, cap de Cirurgia cardiovascular de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Dr. Daniel Pereda, director del nou centre i consultor del Servei de Cirurgia Cardiovascular del Clínic.
Que sigui el mateix equip de professionals el que segueixi i tracti els pacients al llarg de tota la vida és una important aposta per a l’èxit en el maneig del pacient amb malaltia cardiovascular, ja que es basa en l’assistència multidisciplinària d’alta qualitat i en una estratègia de seguiment a llarg termini que assegura la continuïtat durant la vida adulta. Per això, comptar amb un centre especialitzat, integrat i amb visió transversal és clau per a millorar la qualitat en l’assistència d’aquests pacients.
23 professionals
El nou centre tindrà dues seus, una a l’Hospital Sant Joan de Déu i una altra a l’Hospital Clínic, que, en conjunt, oferiran una cartera de serveis completa i complementària, i que disposarà d’un equip integrat per un equip de 23 professionals que inclou cirurgians cardiovasculars, cardiòlegs, pediatres i anestesiòlegs.
La creació d’aquest centre fruit de l’aliança entre Sant Joan de Déu i el Clínic permetrà, a més, estendre a la població infantil tècniques quirúrgiques que fins ara no s’aplicaven en l’àmbit de la cirurgia cardíaca pediàtrica, però estaven ja implantades en la d’adults, com és el cas de les cirurgies mínimament invasives toracoscòpiques i robòtiques. Fins ara, els infants i joves afectats de cardiopaties congènites que havien de passar per quiròfan eren intervinguts mitjançant cirurgia oberta, el que allargava el període postoperatori i recuperació del pacient, a més de causar-los un major perjudici estètic.
El nou centre de cardiopaties congènites ja ha dut a terme cinc intervencions d’aquest tipus en infants. En tres casos, els professionals han optat per una cirurgia toracoscòpica, que consisteix a fer unes petites incisions al tòrax de l’infant per introduir un dispositiu amb una càmera de vídeo que els permeti veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur la intervenció. La primera nena operada mitjançant aquesta tècnica presentava un tumor al cor que calia ressecar. La pacient de menor edat operada així fins ara al centre ha estat una pacient de 6 anys.
Primer cas de cirurgia robòtica en infants
En dos casos més, els professionals han optat per cirurgia cardíaca robòtica. La primera pacient pediàtrica intervinguda amb l’ajuda d’un robot ha estat una noia de 13 anys i veïna del País Basc que presentava una comunicació interauricular congènita del tipus ostium primum (tenia les dues aurícules connectades) i un defecte en la vàlvula mitral. Aquestes malformacions li provocaven una circulació anòmala de la sang dins del cor i un desequilibri que sobrecarregava la banda dreta del cor i, a llarg termini, li causava insuficiència cardíaca.
En el cas d’aquesta pacient, a més, la patologia es veia agreujada per una escoliosi molt accentuada que dificultava l’accés al cor. Per això, els cirurgians cardíacs van optar per fer servir un robot quirúrgic que, a través de quatre petites incisions en el tòrax de la pacient (de 8 mil·límetres de diàmetre cadascuna), els va permetre introduir una càmera en el cor per veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur a terme la intervenció. D’aquesta manera, un equip mèdic del Centre de Cardiopaties Congènites va aconseguir tancar, d’una banda, la connexió entre les dues aurícules i, d’una altra, reparar la vàlvula mitral danyada. La intervenció, que va tenir lloc al novembre, va durar quatre hores i hi van intervenir una desena de professionals.
El segon pacient intervingut mitjançant cirurgia cardíaca robòtica és un jove de 15 anys que fa mesos va ser tractat d’una comunicació interauricular mitjançant cateterisme i havia presentat una infecció del dispositiu de tancament (endocarditis).
El director del centre, Daniel Pereda, explica que, en el cas dels infants, la cirurgia robòtica està limitada a la mida i edat dels pacients perquè els estris quirúrgics han estat ideats i dissenyats a mida dels adults.
Per això, ara mateix els cirurgians es plantegen aquesta opció només en els infants més grans i adolescents. Els principals pacients candidats a sotmetre’s a una intervenció d’aquest tipus són els que pateixen les següents patologies: comunicacions interauriculars (sempre que no es puguin resoldre amb un cateterisme), problemes en les vàlvules mitral o tricúspide o tumors cardíacs. La previsió és operar mitjançant cirurgia robòtica mínimament invasiva una dotzena de pacients cada any i començar amb una activitat anual de 20 cirurgies toracoscòpiques.
Dos milions de persones conviuen actualment a Catalunya amb un problema de salut respiratòria, segons dades del Departament de Salut. Són situacions que comporten una gran afectació en la qualitat de vida, i representen el segon motiu d’ingrés hospitalari. Les malalties respiratòries s’estan incrementant, a més, per factors ambientals, com la contaminació, i socials, com l’increment de l’esperança de vida. A elles estarà dedicada la 33 edició de La Marató de 3Cat d’aquest any, que se celebrarà el diumenge 15 de desembre.
Les malalties respiratòries poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida, amb una alta incidència en la infància i en la gent gran. Al món són una important causa de mort en infants de menys de cinc anys. A Catalunya, una de cada quatre persones mor per una malaltia respiratòria. Són: 10.000 persones cada any, 27 al dia, i una cada hora que moren per patologies que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració, la funció de la qual és el subministrament de l’oxigen, necessari per al metabolisme cel·lular i l’eliminació del diòxid de carboni resultant d’aquest metabolisme.
Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que provoquen les patologies vinculades a la respiració, però també n’hi ha de causa infecciosa (bacteris, virus, fongs), immunitària i amb component genètic.
350 malalties respiratòries reconegudes
L’edició d’aquest any serà la segona Marató dedicada a les patologies de la respiració, després de la que es va fer el desembre del 2003. Segons la classificació internacional de malalties (CIE-10), oficialment hi ha reconegudes unes 350 malalties respiratòries, 71 de les quals són molt freqüents, com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), l’asma i les al·lèrgies respiratòries, els trastorns respiratoris del son i les infeccions respiratòries. No tan prevalents, però de gran impacte per la seva gravetat, són la fibrosi pulmonar, el càncer de pulmó i la tuberculosi. A Catalunya, a més de les malalties cròniques de l’aparell respiratori més freqüents (MPOC, asma i apnees del son), que limiten greument les activitats de la vida diària, hi ha un altre grup d’aquestes patologies, com ara les malalties intersticials pulmonars, la hipertensió arterial pulmonar, les bronquièctasis, la fibrosi quística i el dèficit d’alfa-1-antitripsina, que afecten més de 200.000 persones –individus joves i de mitjana edat– i redueixen molt l’esperança de vida.
Tercera causa de mort a Catalunya
Les malalties respiratòries representen la tercera causa de mort a Catalunya (després del càncer i les malalties cardiovasculars). L’any 2022 van causar la mort de 10.000 persones, el 23% de les morts totals. A més, representen el 10% dels ingressos hospitalaris, el 6% dels motius de consulta als centres d’atenció primària, el 25% de les visites pediàtriques i la pèrdua d’11 anys de vida per cada mort prematura provocada per una malaltia respiratòria (els anys que deixa de viure una persona, segons la mitjana d’anys que viu la població), i són una de les causes més importants en la disminució de la qualitat de vida de les persones.
Els estudis científics evidencien que el conjunt de les patologies respiratòries experimenten un creixement continu en prevalença i incidència arreu del món, degut a factors com la contaminació ambiental (la qualitat de l’aire), el tabac, l’obesitat, els canvis en la resposta immunitària lligats als hàbits higiènics i a la microbiota, i a determinades exposicions a agents irritants laborals.
Prevenció ciutadana i en centres educatius
La campanya de sensibilització i divulgació prèvia al programa La Marató permetrà acostar la salut respiratòria al conjunt de la ciutadania i, sobretot, s’incidirà en el jovent, a través dels milers de sessions divulgatives que es fan als centres educatius d’arreu del territori. Per això, s’impulsarà el coneixement del conjunt d’aquestes patologies sobre aspectes com ara les conseqüències de la contaminació, el canvi climàtic i la promoció d’hàbits de vida saludable.
Respirem partícules i gasos contaminants que estan incorporats en l’aire que ens empassem durant les 20 respiracions que fem cada minut al llarg de la nostra vida. En aquest sentit, cal saber que respirem 10 litres d’aire per minut, 600 litres per hora o 14.400 litres d’aire cada dia. Això fa els pulmons especialment sensibles als canvis ambientals que són causa de malalties respiratòries. Per tant, es fa imprescindible la conscienciació social sobre la necessitat de prevenir-les al màxim per intentar frenar la tendència a l’alça de la prevalença, la incidència i la mortalitat que representen.
Catalunya és capdavantera mundial en recerca pneumològica. La investigació en aquest àmbit de la salut té el repte d’aconseguir els mecanismes adients per ampliar el seu coneixement i reduir la incidència i la mortalitat del conjunt de les malalties respiratòries en la societat. Per això, a través del finançament de La Marató es podrà millorar la prevenció, el diagnòstic precoç, el tractament adequat i la rehabilitació. La incorporació de la telemedicina i la telemonitorització en el seguiment dels pacients; trobar nous biomarcadors i dianes terapèutiques; el desenvolupament d’anticossos monoclonals per al tractament de les al·lèrgies respiratòries o el càncer de pulmó; l’increment de la innovació tecnològica i la implementació de cribratges preventius en aquest àmbit són algunes de les àrees de la recerca que se’n veuran beneficiades.
El Patronat de la Fundació ha aprovat la temàtica de les malalties respiratòries a proposta de la Comissió Assessora Científica a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada el 2022.
Des del 1992, La Marató ha recaptat 245 milions d’euros i ha finançat 1.022 projectes de recerca, desenvolupats per 1.710 equips d’investigació, que han implicat 10.000 investigadores i investigadors, gràcies a la solidaritat de la ciutadania. Això la converteix en una de les principals fonts impulsores de la recerca a Catalunya.
Les infinites dianes de recerca dels investigadors al laboratori, endinsant la seva observació en els gens i les cèl·lules per a estudiar-ne la composició, comportament, interacció i evolució, acaben esdevenint vasos comunicants del saber global. Per això és important la publicació dels resultats de les recerques en revistes d’àmbit internacional, perquè il·luminen, complementen i enriqueixen o inspiren noves indagacions.
A Barcelona, l’estudi d’un medicament usat en quimioteràpia del càncer d’ovari, de mama i, més recentment, del càncer de pròstata –Rucaparib– ha obert una via d’investigació esperançadora per als pacients de Parkinson. En concret, la recerca ha posat el focus en el producte metabòlic del fàrmac en qüestió, una mena de subproducte que vindria a ser el residu d’allò que queda un cop el medicament fa la seva funció, i que el mateix organisme processa per a la seva eliminació. Doncs bé, la recerca ha permès constatar que aquesta part residual també pot tenir la seva pròpia funció en l’actuació amb el mateix càncer –en concret ho han vist en el de pròstata–. Però, a més, els investigadors han comprovat que aquest subproducte del fàrmac (M324) redueix l’acumulació de la proteïna α-sinucleïna, que és un component important dels cossos de Lewy, substàncies dins de les neurones cerebrals que són indicadors (micromarcadors) de la malaltia de Parkinson.
És a dir, cercant l’optimització del fàrmac prescrit a certs pacients de càncer, i amb ell la metabolització d’aquest un cop actua, s’ha donat llum verda a la recerca sobre un possible tractament de la malaltia neurodegenerativa del Parkinson. Aquesta patologia es caracteritza per un trastorn del moviment, i en la qual les neurones no produeixen les quantitats suficients del neurotransmissor dopamina.
L’estudi ha estat liderat pels investigadors Albert A. Antolin, del programa Oncobell de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i ProCure de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC). I els resultats del seu treball l’han publicat ja a la revista Cell Chemical Biology.
Segons expliquen els autors de la investigació, els fàrmacs, un cop entren dins de l’organisme, a banda de realitzar la seva funció terapèutica, es transformen bioquímicament per acció de la maquinària metabòlica, procés que en facilita l’expulsió. Aquesta biotransformació té com a resultat una desaparició gradual del fàrmac, que es va convertint en els seus metabòlits. Aquests, alhora, poden assolir altes concentracions en l’organisme i mostrar, també, una activitat biològica que pot ser diferent de la del fàrmac original. És a dir, els metabòlits i el fàrmac coexisteixen a l’organisme, i poden provocar efectes diferents dels obtinguts amb les molècules individuals.
Medicina de precisió
En resum, l’estudi apunta vers una nova perspectiva conceptual en farmacologia: la que considera el metabolisme dels fàrmacs no com un procés indesitjable que degrada i elimina la molècula terapèutica de l’organisme, sinó que pot tenir avantatges potencials des del punt de vista terapèutic. En conseqüència, el treball destaca la importància de caracteritzar l’activitat dels metabòlits dels fàrmacs per comprendre de manera integral la seva resposta clínica i aplicar-la en la medicina de precisió. Aquest tipus de medicina és la que té en compte la genètica, el context ambiental i els hàbits de cada persona. Són aquestes particularitats de cadascú que expliquen molts cops que la reacció a un fàrmac no sigui la mateixa que en la resta, i que el seu organisme se’n beneficiï més o menys.
En benefici d’aquesta medicina de precisió, l’investigador Albert Antolin ha enfocat la seva recerca durant molts anys a entendre el funcionament dels fàrmacs, per fer-los servir millor en els tractaments més precisos i personalitzats. “La nostra hipòtesi és que els metabòlits –tot allò que es desprèn del principi actiu del fàrmac– potser fan altres coses diferents del fàrmac original i potser es podrien aprofitar per a altres activitats beneficioses”, explica Antolin.
En concret, en aquesta investigació, la sinèrgia de càncer i Parkinson va facilitar-la la proximitat de models induïts de cèl·lules mare per a l’estudi del Parkinson que fa al mateix IDIBELL la investigadora Antonella Consiglio. També han comptat amb la col·laboració dels grups de l’IDIBELL i de l’ICO liderats per Miquel Àngel Pujana, Álvaro Aytés i la UB.
Antolin comenta que «gràcies a mètodes computacionals i experimentals hem pogut caracteritzar d’una manera integral, i per primera vegada, la farmacologia de la molècula M324”. Albert Antolin ha estat guardonat recentment amb una ajuda Junior Leader de la Fundació “la Caixa”. El primer autor del treball, Huabin Hu, ha fet una predicció exhaustiva de l’activitat diferencial del fàrmac original i del seu producte, que es tradueix en espectres diferents del patró de fosforil·lació de proteïnes cel·lulars. Carme Serra, del grup MCS del IQAC-CSIC, ha sintetitzat el metabòlit M324, la qual cosa ha permès verificar experimentalment, en assaigs biològics i cel·lulars, la predicció computacional. Els resultats obtinguts podrien tenir implicacions en el tractament clínic amb Rucaparib i, alhora, obren noves oportunitats de descobriment de fàrmacs.
La pèrdua d’olfacte, que sobretot varen patir els afectats per les primeres variants del coronavirus que va capgirar la vida a tot el món, ara fa quatre anys, avui encara la pateixen algunes persones que varen agafar la malaltia aleshores. També els acompanya cansament, mal de cap, certa boira mental i, en determinats casos, una lleu pèrdua de memòria. Són els pacients de Covid persistent que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), acaben sent entre un 10 i un 20% dels contagiats del virus.
Gemma Lladós, metgessa de l’Hospital Germans Trias i Pujol i investigadora de la Fundació Lluita contra les Infeccions precisa encara més l’abast de la Covid persistent, situant la seva prevalença entre un 5 i un 15% del conjunt de pacients que passen la malaltia. Per aquests pacients amb seqüeles cròniques de la Covid no hi ha tractament, arrosseguen símptomes que, en el millor dels casos, és l’únic que els professionals sanitaris poden avui dia tractar, per exemple, el mal de cap o les taquicàrdies recurrents que, segons explica la Dra. Lladós, també afecten alguns d’ells.
Estudiar cas per cas per mirar de trobar punts comuns en els afectats, i esbrinar així les causes d’aquesta síndrome –la Covid persistent– està en mans d’investigadors en molts llocs del món. L’Hospital Germans Trias i Pujol va obrir la primera Unitat de Covid persistent de tot l’Estat. I ja han dut a terme diferents estudis. Per això ara són els primers a posar atenció en una recent troballa d’investigadors de la Universitat de Zúric que han identificat una alteració al sistema immunitari que es dona en pacients amb Covid persistent i no en pacients amb la malaltia en la seva fase aguda.
Els científics suïssos han detectat una variació de la quantitat d’unes partícules que hi ha dins del sistema immunitari, involucrades en la regulació de com actuen les cèl·lules immunitàries que ens defensen d’atacs externs. Aquestes poden augmentar i disminuir i al sistema que les regula se l’anomena complement, tot i que no complementa res, sinó que té la seva pròpia funció. Doncs bé, una alteració en el seu funcionament, que també intervé en la coagulació sanguínia, ha estat diferenciada en pacients amb Covid persistent respecte dels que passen la malaltia, però la superen sense quedar amb simptomatologia de la malaltia. També hi detecten una lesió en el teixit que envolta els vasos sanguinis.
La troballa s’ha fet en una mostra de 39 persones sanes, que varen definir el grup de control, i 113 pacients amb Covid. A tots els van anar fent seguiment durant un any i els van anar fent analítiques de sang per observar si hi havia canvis. Així varen percebre que en els pacients en els quals continuaven els símptomes de la Covid de sis a més de dotze mesos després de la seva fase aguda havien augmentat de manera notable les proteïnes del sistema complement. Aquesta dada podria esdevenir un biomarcador per al diagnòstic de pacients amb Covid persistent.
Els resultats de l’estudi dels investigadors de la Universitat de Zúric han estat publicats aquest mes de gener a la revista de divulgació científica Science. Tal com valora la investigadora de la Fundació Lluita contra les Infeccions, Gemma Lladós,” investigacions com aquesta, tot i no tenir una traducció en un fàrmac, són importants perquè posen en evidència alteracions, encara que el mecanisme sigui complex, i això pot fer que es trobi una possible diana terapèutica”.
Esperança
La disfunció en la xarxa de proteïnes associada a la resposta immunitària de l’organisme apropa, doncs, a un possible test de diagnòstic, i fins i tot a la cura de la cronicitat derivada de la Covid que pugui reparar la desregulació.
“Avui dia –segons explica la Dra. Lladós–, no hi ha cap biomarcador o prova específica per dir a un pacient que té Covid persistent, cosa que sí que tenim en el cas d’una artritis reumatoide, per exemple”. Tot i que, afortunadament, no són pacients que morin per la Covid, tal com afegeix Lladós, “la persistència dels símptomes de la malaltia tenen un impacte en la seva qualitat de vida. Hi ha, per exemple, gent jove que passa a ser dependent, pel cansament o ofegaments constants, per exemple, amb la repercussió psíquica i familiar que això suposa. Són situacions invalidants i frustrants”.
Des de la Fundació Lluita contra les Infeccions s’han dut a terme més de vint assajos clínics amb institucions internacionals per fer avançar el coneixement sobre el virus. L’any passat, un equip de l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb la Dra. Lourdes Mateu al capdavant, varen publicar a la revista científica The Lancetels resultats d’un estudi descriptiu de seguiment durant dos anys de pacients amb Covid persistent. “La conclusió més important –comenta la Dra. Lladós– va ser que només el 7% d’aquests pacients es recuperen”.
De moment, l’única manera de prevenir la Covid persistent és evitar el contagi del virus i passar la malaltia, per a la qual cosa, la vacuna és, ara per ara, la principal ajuda.
També des de l’Organització Mundial de la Salut indiquen que per a protegir-se un mateix i també els altres de la Covid persistent cal protegir-se de la Covid-19. I recomanen per a fer-ho:
Vacunar-se.
Portar mascareta.
Rentar-se les mans regularment.
No escampar tos i esternuts (tapant-se la boca amb l’avantbraç, per exemple)
Assegurar que els espais interiors on estem estiguin ben ventilats.
Aturar la metàstasi i el creixement tumoral en un carcinoma és la missió, al laboratori, d’Angélica Figueroa i el seu equip d’investigadors de l’Instituto de Investigación Biomédica de A Coruña (INIBIC). Un carcinoma, com podria ser el càncer de còlon, és un tumor maligne en les estructures epitelials, el teixit que recobreix les superfícies internes i externes del cos, i evitar que aquesta malignitat creixi i s’escampi és el propòsit d’aquest grup d’investigació a Galícia, que tant el 2019 com al 2021 van comptar amb ajuts de la Fundació ‘la Caixa’, de la mà del programa CaixaImpulse Innovació, que ajuda a portar el coneixement científic a la societat i fomenta la creació de nous productes, serveis i empreses relacionats amb les ciències de la vida. Dona suport a projectes biomèdics innovadors ajudant-los a validar els seus actius i a definir la seva estratègia de valorització i explotació, i apropant-los al mercat.
Angelica Figueroa és investigadora a l’Instituto de Investigación Biomédica de A Coruña.
Gràcies a ell, el projecte gallec d’una innovadora diana terapèutica contra el càncer està ja en fase de desenvolupament, caracterització i optimització de noves molècules per començar els assajos clínics els pròxims anys. S’espera que durant el 2023 o principis del 2024 es constitueixi l’spin off que vehiculi el desenvolupament d’aquesta teràpia i que faciliti l’obtenció de finançament per al projecte
En el cas d’Andreu Climent, un empresari que va rebre l’ajut de CaixaImpulse Innovació l’any 2017, ha desenvolupat una nova tecnologia capaç d’identificar en temps real el tractament més apropiat per a l’arrítmia cardíaca. Aquest nou sistema d’imatges electrocardiogràfiques permet als metges veure l’activitat elèctrica al cor de manera no invasiva. Els membres del projecte van constituir l’spin off Corify Care SL el 2019 per impulsar el desenvolupament de la tecnologia i, des de llavors, han aconseguit 2,7 milions d’inversió privada i més de 4 milions de suport públic entre el Centre per al Desenvolupament Tecnològic i la Innovació (CDTI), l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i l’Institut Europeu d’Innovació en Tecnologia en Salut (EIT Health). En aquests moments, la tecnologia està pendent d’obtenir l’aprovació reguladora a Europa i els Estats Units, i d’aquesta manera iniciar la seva sortida al mercat nacional i internacional pròximament.
L’empresari Andreu Climent va rebre l’ajut de CaixaImpulse Innovació l’any 2017 per a desenvolupat una nova tecnologia capaç d’identificar en temps real el tractament més apropiat per a l’arrítmia cardíaca.
Els de l’Angélica i l’Andreu són dos exemples del suport que cal per a empentar la recerca en salut perquè arribi a la ciutadania, millorant la seva atenció i qualitat de vida. Perquè hi ha un pont necessari a estendre per passar d’una idea mostrada en un projecte fins a la seva aplicació real i distribució en el mercat
D’aquí a un mes, el 22 de febrer, la Fundació ‘la Caixa’ haurà rebut una sèrie de projectes de recerca i creació de productes, serveis i empreses que cerquen suport per a poder crear aquest pont.
Els projectes del 2023
El passat mes d’octubre, 29 projectes de recerca biomèdica van ser seleccionats per a rebre 3,3 milions d’euros dels ajuts del programa CaixaImpulse Innovació. Quinze d’aquests han sorgit en centres de recerca catalans. Alguns dels més destacats se centren en el desenvolupament de teràpies innovadores per reduir la malaltia inflamatòria intestinal, per prevenir infeccions intra-hospitalàries o el rebuig d’òrgans en trasplantaments. També hi ha dispositius mèdics com hidrogels 3D com a base per a cultius cel·lulars relacionats amb la investigació del càncer o sistemes de diagnòstic d’avantguarda, com un mètode per detectar el càncer de mama a través de la llet materna; una anàlisi de microbiota intestinal combinat amb IA per al diagnòstic precoç del càncer colorectal i un innovador test d’orina com a alternativa a les biòpsies renals per identificar la fibrosi renal.
Amb aquest ajut de la Fundació ‘la Caixa’, els científics seleccionats reben suport econòmic i acompanyament a través de mentories individualitzades i formació. El programa es duu a terme en col·laboració amb Caixa Capital Risc i en partenariat amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que finança dos projectes d’aquesta convocatòria del 2023.
Els 15 darrers projectes catalans seleccionats estan liderats per onze centres de recerca de Barcelona, Tarragona i Girona: Universitat de Girona (UdG), Centre de Regulació Genòmica (CRG); Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP); Universitat de Barcelona (UB); Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV); Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC); Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR); Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona); Hospital del Mar Research Institute i Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT). Tots ells caminen, doncs, cap a la seva aplicació en benefici de tota la ciutadania.
Fins avui, la Fundació ”la Caixa” ha destinat 21,3 milions d’euros a donar suport a 202 projectes, els quals han derivat en la creació de 42 spin offs (empreses derivades), que al seu torn han aconseguit cofinançament addicional, a través d’altres convocatòries competitives o inversors privats, per valor de més de 100 milions d’euros.
El virus que va sacsejar el món sencer i que aquests dies repunta amb el fred hivernal i es camufla entre grips i refredats persistents, afortunadament, i gràcies a la vacuna, ja no col·lapsa les UCI’s ni és tan dur com ens va arribar a demostrar. No obstant això, la Covid-19 continua afectant-nos i no compta encara amb una medicació que faci diana en tots els seus símptomes, encara que aquests siguin lleus.
Per a posar-hi remei, un grup d’investigadors de diferents centres de Catalunya i de Galícia, esperonats pels laboratoris ESTEVE, varen iniciar un assaig clínic provant en una sèrie de persones voluntàries un medicament descobert per ESTEVE –L’E-52862–, que inicialment va ser dissenyat per a tractar el dolor neuropàtic. Volien veure si aquest fàrmac oral modificava les analítiques i els símptomes dels participants en l’estudi.
Van reclutar 120 voluntaris amb diagnòstic positiu per Covid-19 lleu. A la meitat els van donar el fàrmac i a la resta, placebo. I els resultats indiquen que, encara que no es va demostrar un descens en la càrrega viral en comparació a pacients que van prendre placebo, es va observar que alguns dels símptomes més habituals sí que es reduïen més ràpid en les persones que van prendre l’E-52862. Per exemple, la cefalea es va reduir en un percentatge més gran en aquells que van rebre el compost en comparació als que van rebre placebo, amb un percentatge superior de persones sense mal de cap a partir del quart dia de tractament. També es va reduir la tos i el mal de coll, símptomes aparents i també residuals en molts pacients que pateixen la COVID-19.
El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la freqüència i la durada d’alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades.
En cas de confirmar-se la seva utilitat per tractar la COVID-19, seria un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l’atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.
Col·laboració catalano-gallega
Aquest assaig el van dur a terme investigadors de l’Hospital del Mar, el Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, en col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, l’Hospital de Barbanza i el Centre de Salut d’A Estrada, de Galícia, i el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, així com els laboratoris ESTEVE. Els primers resultats han estat publicats ja a la revista Journalof Infection. Tal com explica el director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar i primer signant del treball, el Dr. Santi Grau, “encara calen estudis en un nombre més gran de pacients, però el medicament sembla tenir un perfil d’interaccions amb altres fàrmacs inferior al d’algun dels antivirals utilitzats en aquests moments en aquest tipus de pacients”. Grau destaca el valor del que signifiquen aquestes primeres troballes, perquè, tal com diu, “la COVID-19 és una patologia que no se n’anirà i que estarà amb nosaltres, tant a l’estiu com a l’hivern. Per tant, tenir un fàrmac per a alguna cosa que forma part de la nostra vida és molt bona notícia”.
Equip de l’Hospital del Mar; d’esquerra a dreta, Santi Grau, Elena Martín-García, Jordi Monfort i José Miquel Vela.
La Dra. Mabel Loza, autora compartida de l’estudi i investigadora principal del grup Biofarma de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, destaca “la fita que suposa l’assaig d’un fàrmac d’administració oral, el primer creat a Espanya, per a COVID- 19, fruit del treball previ de col·laboració en la investigació preclínica publicoprivada i ara també en la investigació clínica, del servei d’urgències de l’hospital i dels centres d’atenció primària, tan meritori en temps de pandèmia”.
L’autor principal de l’estudi i el cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar, el Dr. Jordi Monfort, afegeix que “el propòsit d’aquest estudi era tractar malalts que comencen amb una COVID-19 amb simptomatologia lleu per evitar que empitjoressin i arribessin a necessitar atenció hospitalària. I sembla que l’E-52682 ho podria aconseguir. Fàrmacs d’aquest tipus, per administrar a l’atenció primària i evitar més pressió al sistema, no n’hi ha gairebé cap, d’aquí la seva importància” . Alhora, es tracta d’un medicament de fàcil maneig i administració per part de la xarxa sanitària d’atenció primària.
Tractament a casa
El reclutament es va dur a terme entre febrer de 2021 i juliol de 2022 als centres d’atenció primària de Vila Olímpica, Larrard i Barceloneta, pertanyents al Parc Sanitari Pere Virgili, i al centre sanitari A Estrada de Santiago de Compostela, així com a serveis d’urgències de l’Hospital Clínic de Santiago i de l’Hospital de Barbanza. Segons explica la Dra. Alba Gurt, metgessa del CAP Vila Olímpica del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona i una de les signants del treball, “reclutar els pacients va ser un repte. El seguiment es va dur a terme en unes condicions molt complexes i va ser fruit de la col·laboració d’un grup de professionals molt implicat». Els participants rebien a casa el tractament, preparat i aleatoritzat al Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i havien de prendre’l de forma diària durant 14 dies.
Equip del Parc Sanitari Pere Virgili: Alba Gurt, Laura Secanell, Isabel González i Paula Gómez.
El Dr. José Miquel Vela, director de Recerca de Welab Barcelona (plataforma de descobriment de medicaments vinculada al Centre Tecnològic Leitat), i primer autor compartit de l’estudi i originador de la idea que el va impulsar, afegeix que “desbordats enmig d’una pandèmia, alguna cosa calia fer, i quina millor contribució podien fer uns científics que investigar l’efecte d’un tractament potencialment efectiu contra la COVID-19?”.
L’estudi ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut de Salut Carles III, així com de la Xunta de Galícia a través dels ajuts RESCATA-COVID i dels fons FEDER i Next Generation de la Unió Europea. També ha comptat amb finançament parcial d’ESTEVE Pharmaceuticals SA.
Segons els investigadors, aquestes troballes destaquen un nou mecanisme d’acció per al tractament de la COVID-19, que també podria ser útil per a altres infeccions víriques.
