Just Deploy It!

Categoría: Recerca en salut

  • Més esperança de vida per a pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic

    En el càncer, les cèl·lules tumorals, no només destrueixen altres cèl·lules en la lluita que desencadena la malaltia, sinó que en molts casos amaguen la seva malícia, enganyant així el sistema immunitari, on hi ha la defensa del nostre organisme per a combatre-les com a agents estranys. Una proteïna, de nom PDL1, en cèl·lules canceroses, pot evitar la destrucció d’aquestes cèl·lules dolentes amb aquest camuflatge que enganya. I, com que evitar la destrucció i, per tant, la proliferació de les cèl·lules tumorals és part del tractament mèdic i un dels fronts oberts de la comunitat científica que investiga en oncologia l’origen, causes i maneres del desenvolupament tumoral, trobar mecanismes per evitar l’engany del sistema immunitari és una de les dianes d’estudi.

    Recentment, i tal com s’ha fet ressò a la revista científica The Lancet, un assaig clínic internacional liderat des de Barcelona ha mostrat un augment de la supervivència de pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic al tractament estàndard de les quals s’ha afegit un inhibidor del punt de control de PDL1, perquè no puguin ser passades per alt les cèl·lules canceroses.

    “Ha estat un estudi aleatoritzat que va incloure 410 pacients d’Europa, Estats Units i Japó, totes amb càncer de cèrvix metastàsic recurrent, no candidates a cap tractament local, ni radioteràpia ni cirurgia, i es dividien a l’atzar en dos grups. Se’ls va fer un seguiment de trenta-cinc mesos. Unes seguien el tractament estàndard i les altres, l’experimental, mantenint els mateixos fàrmacs de l’estàndard, però afegint-hi un agent d’immunoteràpia, l’inhibidor del punt de control de PDL1”, explica la doctora Ana Oaknin, investigadora principal i primera autora d’aquest estudi.

    Ana Oakin

    Els resultats mostren una mitjana de supervivència general de 32,1 mesos en pacients que van rebre l’inhibidor del punt de control de PDL1 (atezolizumab) més bevacizumab i quimioteràpia, enfront dels 22,8 mesos en pacients que van rebre l’opció estàndard de tractament, bevacizumab més quimioteràpia. “Són resultats molt satisfactoris, per la supervivència lliure de progressió, aconseguida, és a dir, el temps que triga la pacient a que la malaltia pugui tornar a créixer. I també creix la supervivència global. Hem vist com l’ús de la immunoteràpia perllonga de forma significativa la supervivència global. Al cap de dos anys, amb el tractament convencional, només el 49% de les pacients eren vives, mentre que afegint la immunoteràpia, als dos anys eren el 61% de les pacients les que sobrevivien. D’aquesta manera, disminueix un 32% el risc que la pacient pugui morir per la malaltia.

    Ara, el següent pas -explica la Dra. Oaknin- “és aconseguir que aquest tractament el puguin rebre totes les pacients”. Per això, ha de ser aprovat per les agències reguladores, tant l’europea com la nord-americana, i en això treballen, segons diu la investigadora principal de l’assaig. “Tant de bo l’any 2024 puguem comptar amb aquest tractament per a totes les pacients que siguin candidates a ell”.

    Les pacients amb càncer de coll uterí metastàtic, recurrent o persistent no susceptible de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia, tenen un pronòstic molt pobre.

  • La investigació apunta un nou camí per tractar la depressió major

    La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. L’OMS la presenta com un trastorn de salut mental comú que pateix un 5% de la població adulta. S’estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensació de buidor, la pèrdua de l’interès per les activitats i del plaer. Els episodis depressius poden ser lleus, moderats i greus, segons el temps que es perllonguin i la intensitat dels símptomes, així com l’afectació d’aquests en la vida diària de la persona.

    Segons expliquen els especialistes, en aquest trastorn mental, actualment, els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada, i la seva situació de malestar tendeix a fer-se crònica. Aquestes formes de depressió resistent, a banda de suposar un major impacte en la qualitat de vida dels pacients, presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.

    Pensant especialment en aquests casos de més difícil pronòstic, investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han demostrat que hi ha una tècnica que aconsegueix millores en aquest tipus de pacient. Mitjançant l’aplicació d’un tipus d’estimulació cerebral -profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès)- han vist que s’obtenen beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.

    L’estudi ha estat publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry, i és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons expliquen el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.

    La Dra. Dolors Puigdemont i el Dr. Javier de Diego a l’Hospital de Sant Pau.

    L’estimulació cerebral profunda consisteix en implantar uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuro-estimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuro-estimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. Segons detalla el Dr. Javier de Diego, “l’escorça sub-callosa cingulada és una regió cerebral clau en la depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza

    Habitualment, segons explica el Dr. de Diego, “en casos de depressió major, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb  mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electró-convulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent”. I és aleshores quan l’estimulació cerebral profunda” pot ser una alternativa molt esperançadora”, diu l’especialista.

    Seguiment a setze pacients

    L’estudi fet a Barcelona analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.

    Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.

    Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons explica el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.

    “La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.

    Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.

    En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.

    “La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.

    En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.

  • 33 projectes amb grans reptes de salut

    L’abordatge de determinats reptes de salut és una fita ineludible en l’agenda de La Fundació ‘la Caixa’. Per això impulsa la recerca en biomedicina i salut a Espanya i Portugal a través de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut. Amb ella dona suport a projectes de recerca bàsica, clínica o translacional d’excel·lència científica i d’impacte social en els àmbits d’estudi de les malalties cardiovasculars i les infeccions, en oncologia i en neurociències, com també a projectes que desenvolupen tecnologies facilitadores en aquests àmbits.

    Enguany, la fundació destina 25,3 milions d’euros a 33 projectes que es desenvoluparan per equips científics en centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i de Portugal. Nou d’ells, es faran en vuit centres de recerca de Catalunya. En l’àmbit de les malalties infeccioses s’han escollit 8 projectes, 7 en el de les neurociències, i altres 7 per saber més sobre malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, així com també 6 projectes sobre oncologia.

    Entre els projectes liderats per centres de recerca catalans, n’hi ha que estan orientats a identificar nous biomarcadors per predir el risc de recaigudes en la leucèmia limfoblàstica aguda. Algun altre tractarà d’esbrinar com generar glòbuls vermells per al tractament de pacients amb anèmia falciforme, i una altra investigació mirarà de crear un dispositiu de baix cost i fàcil maneig que permeti dur a terme proves de detecció massiva de malària en regions en vies de desenvolupament.

    Els projectes d’aquesta sisena convocatòria ―22 liderats per centres espanyols, i 11, per centres portuguesos―, que es portaran a terme durant els 3 anys vinents, rebent per al seu desenvolupament un total de 25,3 milions d’euros. Els ajuts suposen un suport econòmic de fins a 500.000 euros per a projectes presentats per una única organització d’investigació, i de fins a 1 milió d’euros per a projectes presentats per consorcis d’entre 2 i 5 organitzacions d’investigació. La convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” s’organitza en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que en aquesta edició subvenciona 5 dels 11 projectes portuguesos seleccionats. A més, la Fundación Luzón col·labora amb la convocatòria co-subvencionant un projecte sobre esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

    Millor qualitat de vida

    A aquesta sisena edició de la convocatòria hi optaven 493 propostes. En la presentació dels projectes subvencionats, el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Bertrán va destacar que «la recerca científica és fonamental per al progrés social i el benestar dels ciutadans”. Bertrán afegia també que “la ciència no solament ens ajuda a construir la societat del coneixement, sinó que és clau per millorar la qualitat de vida de les persones que més ho necessiten».

    Una taula rodona entre representants dels projectes seleccionats va posar en paraules els desafiaments i les oportunitats de la investigació a Espanya i Portugal. Un dels reptes descrits és el d’aconseguir un major suport econòmic a la recerca perquè es pugui dur a terme de forma estable. Precisament per ajudar en aquest punt, la iniciativa es duu a terme en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que aporta 3,7 milions d’euros.

    Des que va començar el programa l’any 2018, la dotació total de la convocatòria ha estat de 120,5 milions d’euros per a 171 projectes, 117 dels quals han estat liderats per equips espanyols, i 54, per grups de recerca de Portugal. Actualment, aquesta és la convocatòria filantròpica d’investigació en biomedicina i salut més important d’Espanya i Portugal. Tots els projectes es poden consultar en la pàgina web de CaixaResearch.

  • La calor multiplica el risc de mort en pacients amb malalties respiratòries hospitalitzats

    Basant-se en la mortalitat per malalties respiratòries registrada en hospitals de Barcelona i Madrid entre el 2006 i el 2019, un equip d’investigadors dirigits des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha mostrat que, tot i haver hagut més ingressos durant els mesos d’hivern, la màxima incidència de morts a l’hospital es va produir durant els mesos d’estiu, i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.

    Els resultats, doncs, a banda de mostrar l’impacte de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic en la  mortalitat d’aquests pacients, també serveixen de base per a plantejar la necessitat d’una millor adaptació dels centres sanitaris al canvi climàtic.

    Aquest anàlisi de l’associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per malalties respiratòries a les províncies de Madrid i Barcelona ha fet servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la meteorologia (temperatura i humitat relativa) i els contaminants atmosfèrics (O3, PM2,5, PM10 i NO2). Tot i que s’ha descrit àmpliament que l’exposició diària a la calor i al fred s’associa a un risc més gran d’ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma, fins ara cap estudi s’havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.

    L’estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i a Barcelona, respectivament. L’efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l’impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l’exposició a altes temperatures. Aquests resultats han estat publicats a la revista The Lancet Regional Health – Europe.

    Tal com explica el primer autor de l’estudi i investigador a Inserm i ISGlobal, que compta amb una beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea, Hicham Achebak, “els resultats suggereixen que l’augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l’agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes».

    Principals malalties agreujades

    La recerca mostra els efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l’associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.

    De la investigació també se’n desprèn que les dones van ser més vulnerables a la calor que els homes. Segons explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi, “és molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s’activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació i, per tant, més susceptibilitat als efectes de la calor».

    Adaptar-se al canvi climàtic als centres hospitalaris

    Segons l’equip investigador, la major mortalitat durant els mesos d’estiu podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries. En aquest sentit, els resultats de l’estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d’adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana. «Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival», indica Hicham Achebak.

    La recerca s’ha publicat sota el títol Ambient temperature and seasonal variation in inpatient mortality from respiratory diseases: a retrospective observational study. L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació la Caixa i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat.

  • Sentir el pit com a propi, sense reconstrucció

    Sobreviure al càncer de mama és una realitat cada cop més present, més del 80% de les dones -tot i que un 1% del càncer de mama també afecta homes- es curen.

    En tot el procés de tractament d’aquesta malaltia, conviure amb una bona qualitat de vida és el gran objectiu, en paral·lel a la mateixa curació. I la reconstrucció o no del pit després d’una mastectomia no hauria de ser cap inconvenient per al benestar. Per això, les professionals d’infermeria de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Taulí de Sabadell, en veure totes les incomoditats que els comporta dur les pròtesis mamàries, segons els expliquen moltes de les pacients a les quals s’ha practicat una mastectomia, van voler investigar com podien millorar-les.

    Van engegar un projecte per trobar el material més idoni, “transpirable, lleuger i que s’adapti totalment a les cicatrius de la intervenció quirúrgica”, precisa Àngels Placeres, infermera gestora de casos de la Unitat de Patologia Mamària del Parc Taulí, i referent en aquest projecte d’investigació batejat com a PIT-3D. Tracten d’emular al màxim el pit propi gràcies a la impressió 3D, i millorar així la qualitat de vida de les dones. Ho fan amb la Fundació Parc Taulí i el Laboratori de planificació quirúrgica 3D de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), on els propers mesos confien tenir llestos els primers prototips de les pròtesis per a què un grup focal de pacients les comencin a provar i les puguin anar validant.

    | Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)

    “A les consultes, les pacients ens explicaven que les pròtesis mamàries que es comercialitzen no transpiren, tenen un pes considerable i els donen suor i molta mala qualitat de vida”, segons explica la infermera Placeres. Personalitzar cada pròtesi en funció de la morfologia i necessitats de cada persona contribuirà a fer-les òptimes per al benestar en el seu dia a dia. En la recerca s’ha procedit a escanejar el pit sa que roman després de l’operació i la part de la cicatriu i, cercant la total adaptabilitat a això, es crea la pròtesi. En el projecte hi estan involucrats una vintena de professionals de la imatge, tècnics de laboratori i enginyers, i professionals sanitaris d’oncologia.

    Reconstrucció o pròtesi

    Malgrat que avui dia es fa una cirurgia de mama molt conservadora, encara hi ha casos que requereixen l’extirpació de la mama, parcial o totalment. I no sempre quan es practica una mastectomia és possible dur a terme la reconstrucció en el mateix moment. Hi ha casos en què la reconstrucció, a més, no serà possible perquè una posterior quimioteràpia podria malmetre la cirurgia plàstica. També es dona el cas, tal com exposa Àngels Placeres, de les dones que no volen tornar a passar per una intervenció per a fer-se la reconstrucció, i prefereixen portar pròtesi. Algunes ni tan sols això, defensen una recuperació del càncer sense haver de dissimular, ocultar el pit manllevat. “Ara amb el moviment body positif hi ha dones que no volen portar ni pròtesis, no ho necessiten per a la seva autoestima. Jo sempre comento que la pròtesi és un recurs, no una obligació, i cada dona ha de triar el que necessita, però ha de tenir les millors opcions, i les pròtesis estàndard actuals donen molt disconfort i això vam veure que s’havia de millorar. Per això hem volgut fer aquestes pròtesis personalitzades”, declara la infermera que lidera el projecte.

    Per a la majoria de dones amb mastectomia, trobar-se a gust amb una bona pròtesi els permet portar una vida amb prou benestar i confiança, sentir-se bé a l’hora de vestir-se. I, en aquest sentit, el component emocional se’n veu molt beneficiat, perquè personalitzar al màxim la pròtesi mamària per una còmoda adaptabilitat al cos de la dona afavoreix molt la seva autoestima.

    El coordinador del Laboratori 3D, el Dr. Ferran Fillat, expressa el seu entusiasme amb aquest nou objectiu: “col·laborar en un projecte d’aquestes característiques, amb gran impacte social, ens motiva i ens suposa un gran repte”. Fillat posa de relleu que, una vegada més “es demostra el gran potencial de la impressió 3D aplicada a la salut, on moltes de les seves aplicacions encara estan per descobrir”.

    El càncer de mama

    Actualment, el Parc Taulí atén unes 250 dones amb càncer de mama cada any, de les quals entre un 20 i un 25% acaben essent sotmeses a una mastectomia. “L’impacte psicològic d’aquesta intervenció és important, per això ens sentim en la necessitat d’apostar per aquest projecte, per a poder oferir el màxim grau de satisfacció possible a les dones que han de patir aquest procés”, subratlla Placeres.

    El càncer de mama és actualment el tumor més freqüent entre les dones al nostre país, afectant-ne una de cada vuit. Segons dades de la SEOM, presentades al darrer Congrés Estatal de la Mama, celebrat els dies 27 i 28 d’octubre, es calcula que a final d’aquest any 2023 s’hauran diagnosticat 35.000 casos de càncer de mama a Espanya. El congrés va ser organitzat per la Sociedad Española de Diagnóstico por Imagen de la Mama (SEDIM) i la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria (SESPM) i s’hi van aplegar més de 1.500 especialistes sanitaris, disposats a consensuar avenços en el diagnòstic i tractament de la patologia mamària. També per a compartir una visió integradora de la malaltia, i centrada en les pacients, tal com també demostra l’equip d’investigació de l’Hospital Taulí de Sabadell, engegant un projecte de recerca per donar la millor resposta a una necessitat expressada per les seves pacients.

  • La recerca oncològica, essencial per augmentar la supervivència en càncer

    La recerca oncològica, essencial per augmentar la supervivència en càncer

    L’Associació Contra el Càncer (AECC) a Barcelona va organitzar ahir, amb motiu del Dia Mundial de la Recerca en Càncer (24 de setembre), una sèrie de diàlegs amb professionals sanitaris amb l’objectiu de remarcar la importància de la recerca oncològica com a principal eina per aconseguir el 70% de supervivència en càncer. Sota el lema «Els pacients necessiten més recerca”, la trobada va comptar amb la participació de doctors, pacients i representants de les principals fundacions de recerca, com la Dra. Patricia Nieto, directora de projectes de recerca de la Fundació Científica de l’Associació Contra el Càncer; Jordi Mas, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) o el Dr. Alex Piris, cap de l’àrea de coordinació científica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    L’AECC, que és l’entitat que més fons destina a la recerca i als investigadors de càncer amb 565 projectes oberts i una inversió de 104 milions d’euros, apunta l’absència d’una estratègia clara en recerca en càncer a Espanya, i la necessitat que els investigadors tinguin les mateixes oportunitats i condicions que els seus homòlegs en països on la recerca és una prioritat.

    Per a corregir aquestes desigualtats és necessari augmentar el finançament i participació espanyola en projectes, donar suport al talent investigador durant tota la seva carrera i incrementar la capacitació – en recerca- dels professionals clínics en tot el territori per apropar els resultats als pacients.

    La falta d’oportunitats en la recerca a Espanya radica, principalment, per l’absència d’una estratègia clara. Entre 2010 i 2020 el percentatge de despesa total en R+D a Espanya va ser del 4,13% davant del 27,6% dels Països Baixos, el 22,6% d’Itàlia o el 13,4% d’Alemanya, fet que posiciona el nostre país com el de menor creixement de despesa.

    En aquest setit, cal destacar que impulsar la recerca també és garantir l’accés als pacients als últims avenços en medicina i millorar la supervivència i qualitat de vida. I és que, els càncers amb una supervivència baixa o estancada (inferior al 30%) com pulmó, pàncrees, esòfag, estómac i fetge, que representen el 38% de la mortalitat, només compten amb el 17% de tota la inversió pública i el 21% de tots els assajos clínics. Pel que, totes les persones amb càncer no tenen el mateix accés als resultats de recerca ni tots els tumors s’investiguen tal com cal.

    La recerca és la millor eina per augmentar les xifres de supervivència. De fet, gràcies a la ciència s’ha aconseguit arribar a una taxa de supervivència en homes del 55,3% i en dones del 61,7%. Ara l’objectiu és superar el 70% de supervivència l’any 2030, pel qual és necessari millorar les condicions dels investigadors espanyols.

    Objectiu: 70% de supervivència en càncer

    Amb l’objectiu de superar el 70% de supervivència l’any 2030, l’Associació ha creat la major convocatòria nacional d’ajuts a la recerca en càncer, amb una inversió de 10 milions d’euros. Aquesta convocatòria, anomenada “Repte AECC 70% Supervivència” té l’objectiu d’impulsar la recerca d’excel·lència en càncers de baixa o estancada supervivència (aquells amb una taxa de supervivència a 5 anys inferior al 30%) i amb una incidència significativa en la població espanyola, com són els tumors de pàncrees, pulmó, esòfag, estómac i fetge.

    Reconeixements malgrat la poca inversió

    L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha estat premiat, per partida doble, a la XI Edició dels Premis ECO, organitzats per la Fundació per a l’Excel·lència i la Qualitat de l’Oncologia (ECO). D’una banda, el centre ha obtingut el Premi a la millor iniciativa de qualitat en Oncologia per la seva certificació com a «Comprehensive Cancer Center» —centre integral d’atenció oncològica— que atorga l’Organització d’Instituts Europeans de Càncer (OECI). A més, la Dra. Ana Oaknin, cap de la Unitat de Tumors Ginecològics del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Neoplàsies Ginecològiques de l’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO), ha estat guardonada amb el Premi Extraordinari a la recerca en càncer ginecològic pel seu lideratge en estudis i assaigs clínics innovadors que millorin el tractament d’aquests tumors.

  • Europa suspèn en prevenció de malalties

    Europa suspèn en prevenció de malalties

    Aquests dies explicàvem que investigadores de l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) han publicat un estudi que revela que l’ADN de tumors mamaris es pot detectar analitzant la llet materna, una troballa que pot facilitar aviat, i molt, la detecció del càncer de mama de manera molt primerenca.

    Aquesta és actualment la gran prioritat de la salut, localitzar el més aviat possible, en estadis com més inicials millor, qualsevol indicador de malaltia, per així poder ser a temps de curar. ‘És millor prevenir el mal que guarir-lo’.

    Doncs bé, a nivell general, els ciutadans europeus no practiquem massa la prevenció en salut. Així ho mostren els resultats de l’STADA Health Report 2023, l’estudi que la companyia STADA realitza anualment sobre la salut dels europeus. Entre març i juliol d’aquest any, uns 32.000 enquestats de 16 països van ser entrevistats sobre diversos temes vinculats a la seva salut. Un d’ells, la prevenció, i quatre de cada deu entrevistats (42%) varen afirmar que no passen cap revisió mèdica preventiva. Només el 15% assegura que es presenta a totes les cites pertinents. Els Països Baixos, amb un 32%, i el Regne Unit, amb un 31% dels qui no van a les visites ni passen proves de prevenció, són els exemples més positius en aquest sentit. I, en canvi, Sèrbia i Polònia (62% cadascun) i Romania (60%) van en la direcció contrària: gairebé dues de cada tres persones en aquests països no es fan mai cap revisió.

    A Catalunya, el percentatge d’homes que diu que no es fa mai cap revisió mèdica és el 41% i el de dones, un 42%. A nivell global, tampoc els espanyols prioritzen la detecció precoç de possibles malalties. Si bé aquests “mostren un alt grau de coneixement en qüestions relacionades amb la salut i amb els hàbits de vida saludable, segons indiquen els resultats de l’STADA Health Report, no sempre presten suficient atenció a la prevenció de malalties”, puntualitza la directora general de STADA España, Mar Fábregas. A l’Estat espanyol, els resultats senyalen que el 44% dels homes i el 39% de les dones no passen cap revisió anual de salut.

    Les revisions mèdiques més habituals que a nivell global sí que diuen que es fan els enquestats a Europa són la revisió ginecològica (citologia) i les mamografies, i entre els homes les que més senyalen que es fan són la revisió general i la de càncer de còlon.

    De fet, les visites i proves mèdiques de caràcter preventiu, en general, moltes vegades formen part dels protocols de recursos humans de les pròpies empreses vers als seus treballadors. En aquest sentit, i tal assenyalava aquesta setmana en la presentació de l’informe d’STADA a Madrid el CEO de la companyia alemanya de productes farmacèutics, Peter Goldschmidt, “les empreses poden tenir un paper molt important en la prevenció, perquè poden crear el temps per a que els seus empleats es facin aquestes revisions mèdiques”. D’aquesta manera -afegeix Goldschimidt- “tindrem treballadors més disponibles, que no faltaran tant a la feina. Facilitar el temps per a les revisions és una manera de cuidar dels empleats”.

    Estalvi i prevenció

    Segons dades exposades en la presentació de l’informe d’STADA, només el 0,4% de la inversió a Europa es destina a accions i mesures preventives de salut, mentre que el 80% del pressupost de sanitat s’aboca al tractament de les malalties cròniques. La prevenció no només salva vides, sinó que també estalvia diners a les arques públiques i, directa o indirectament, als propis ciutadans.

    La situació econòmica d’aquesta època post-Covid també ha deixat reflectit en les respostes dels 32.000 europeus que molts dels entrevistats diuen no fer-se proves preventives per falta de temps o de diners. Però per sobre del temps i dels diners, la manca d’informació sobre les proves preventives que tenim a l’abast i que podem fer-nos per a detectar a temps i evitar problemes de salut, és la principal raó indicada pels enquestats, un 37% a Catalunya i un 32% de mitjana a Europa.

    A banda de les proves mèdiques destinades a prevenir malalties, altres accions preventives que cadascú pot dur a terme han quedat reflectides també en l’estudi d’STADA. Per exemple, un 40% dels espanyols afirma seguir una dieta més saludable, un 23% assegura que segueix més els consells dels professionals sanitaris i un 22% diu haver incrementat el consum de vitamines i suplements.

    També a nivell preventiu, l’STADA Health Report 2023 ha revelat que vuit de cada deu europeus entrevistats consideraria la possibilitat de fer-se un estudi genètic per conèixer la probabilitat de patir alguna malaltia en el futur. Portugal (94%), Polònia (89%), Romania i Espanya (87% en ambdós casos) són els països on els enquestats s’han mostrat més oberts a fer-se proves genètiques de caràcter preventiu, pensant en malalties com ara el càncer.

    Els resultats de la recerca d’STADA es van presentar aquest dimarts 19 de setembre al davant d’un centenar de periodistes de tot el món. Alguns d’aquests professionals havien arribat a Madrid des de països que han participat en l’estudi, que són: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, Rússia, Sèrbia, Espanya, Suïssa, Ucraïna, Uzbekistán i el Regne Unit.

  • L’Hospital de Bellvitge amplia l’atenció i la recerca en salut mental, amb una unitat específica de psicologia clínica

    L’Hospital de Bellvitge amplia l’atenció i la recerca en salut mental, amb una unitat específica de psicologia clínica

    El desafiament de les patologies de la ment requereix especialistes en psiquiatria i psicologia per atendre i tractar els pacients, però també que tota la informació de casos reals que, posada en comú, analitzada i contrastada a petita i gran escala, permet avançar i descobrir nous tractaments i, molts cops, escurçar el temps de ‘prova-error’. Aquesta és, en definitiva, la missió de la investigació científica: estudiar, a partir dels casos tractats, marcadors, símptomes, factors condicionants que sempre es repeteixen, comparar-los i trobar solucions més eficaces. Sense la investigació científica no tindríem l’esperança de vida que tenim ni es podria guarir tot el que es cura. La recerca ens cal per a crear el nou coneixement que dona peu al progrés.

    La investigació que s’ha fet en psicologia clínica, ja sigui de manera aïllada o en correlació amb d’altres disciplines sanitàries, no ha estat ni molt menys tanta com en el camp de les malalties orgàniques, o fins i tot en psiquiatria. Pot ser molt bé que això respongui a la desatenció social a la salut mental de la qual amb la pandèmia sembla que ens hem fet conscients. També perquè, probablement, -tot i que no hi ha dades per comprovar-ho perquè no es disposa de cap registre- la majoria de tractaments psicològics s’han dut a terme en consultes privades, sense posar en comú i estudiar la informació sobre diagnòstics i tractaments que ha anat seguint la població. I als centres hospitalaris, el domini de la psicologia sol manegar-se des dels departaments de salut mental, sota el paraigües de la psiquiatria.

    Tractament i prevenció de trastorns mentals

    A l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), però, li han volgut donar pes específic a la psicologia, amb entitat pròpia, amb funcionament independent de la psiquiatria -tot i que es continuï treballant conjuntament sempre que cal-. I ja es treballa de manera transversal, posant l’atenció psicològica al servei de qualsevol àmbit hospitalari, i dirigint-la tant a pacients com als propis professionals. El de Bellvitge és el primer gran centre públic de l’Estat que ha posat en marxa una Unitat de Psicologia Clínica. Es vol respondre així a la demanda creixent d’actuacions al voltant de la salut mental i el benestar emocional, tant de pacients com de professionals del centre. I també consolidar la tasca assistencial, docent i de recerca dels i les psicòlogues clíniques encarregats de procurar el benestar psicològic avaluant, comprenent, diagnosticant, tractant i ajudant a prevenir trastorns mentals. Per tal que l’activitat clínica esdevingui la base de projectes de recerca s’han dissenyat un seguit de protocols que permetran recollir i analitzar les dades assistencials. En aquesta línia, la nova unitat de Psicologia Clínica ha incorporat ja nous perfils professionals per completar l’equip assistencial i de recerca.

    “Som el primer hospital que fa aquest pas per posar en valor la psicologia clínica com un perfil professional i amb un model diferent dins d’un hospital, perquè més enllà del pacient que arriba directament per problemes psicològics o patologies mentals, molts altres pacients amb patologies somàtiques necessiten també d’una intervenció psicològica”, segons destaca Susana Jiménez, investigadora de l’IDIBELL i professora de la UB que està al capdavant d’aquesta pionera Unitat de Psicologia Clínica, Susana Jiménez.

    Fins ara, els fronts principals d’actuació des de la psicologia clínica a l’Hospital de Bellvitge eren treballats des de la unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals i la de Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). La trajectòria en ambdós ha esdevingut un referent a nivell estatal i internacional. “Atenem més de 350 nous casos a l’any, molt ben recollits amb totes les avaluacions clíniques en bases de dades, que ens ha permès reunir grans mostres clíniques en aquestes patologies i fer una gran producció de publicacions en revistes científiques -fins al desembre del 2022, 420 articles publicats”, explica Susana Jiménez. I afegeix que: “aquest reconeixement del rol específic de la psicologia clínica, prenent decisions pròpies suposa un canvi de paradigma. Podem impulsar nous estudis de recerca en tots els camps, des de la psicologia clínica, i recollir variables des de la primera visita, com hem fet durant tot aquest temps en les unitats d’addiccions i TCA”.

    Cal destacar que l’Hospital de Granollers també ha posat en marxa recentment un servei específic de Psicologia Clínica. La seva responsable, la psicòloga clínica Raquel Cuevas, puntualitza en una entrevista a la revista digital del COPC, Psiara, que “cada vegada hi ha més interconsultes. Si fem l’anàlisi de totes les que hem rebut al llarg dels anys, després de la covid potser hem passat de 300 a 1.500. Cada vegada més, totes les altres professions veuen la necessitat que el pacient estigui atès a nivell psicològic, i fins i tot hi ha un tema d’eficiència, i és que potser aquest pacient surt abans d’alta, perquè està menys angoixat i es troba millor. I d’alguna manera, aquesta lluita de la visibilitat en l’atenció al pacient per la qual sempre he lluitat, és el que ha acabat donant com a fruit aquest servei de psicologia”. Cuevas és neuropsicòloga de l’Hospital General de Granollers i responsable de l’Hospital de Dia Sant Jordi.

    Arribar a tot arreu

    Els professionals del nou Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge atenen pacients ambulatoris de Nefrologia (fent valoracions psicològiques de possibles donants de ronyó; receptors; tractaments individuals per a pacients amb baixa adherència al tractament immunosupressor i, també, atenció a familiars). Alhora col·laboren de forma estable amb el Servei d’Endocrinologia en l’avaluació de pacients de cirurgia bariàtrica; amb la Unitat de Cures Intensives (UCI); amb els Serveis de Reumatologia, de Cardiologia, amb la Unitat de Cirurgia Colorectal (per les patologies del sòl pelvià), la de Mastocitosi i amb el grup de Malalties Minoritàries, a més de la Unitat Multidisciplinar d’Atenció Post-COVID 19, el programa ERAS i el programa No Estàs Sol (NES) d’actuació davant d’un esdeveniment advers, així com en situacions especialment sensibles per a les famílies com el dol, sempre amb actuacions tant individuals com de caràcter grupal.

    “Un model que ens atorgui autonomia és el més adequat perquè la figura del psicòleg clínic s’incorpori en diferents processos i malalties que requereixen atenció i suport psicològic, evidentment continuant col·laborant de forma estreta amb Psiquiatria, perquè són disciplines molt properes”, explica la cap de la nova unitat, Susana Jiménez.

    Des del nou perfil funcional també s’està intensificant el treball amb l’Atenció Primària de l’àrea Metropolitana Sud. El passat mes de maig, la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS va posar en marxa el Model d’Integració Territorial de la Salut Mental, amb una visió global i coordinada de tots els recursos i l’expertesa professional que integren els serveis del territori. El Model, que coordina la Dra. Susana Jiménez, té com a principal objectiu garantir l’accessibilitat de tots els ciutadans a un diagnòstic i un tractament d’excel·lència en patologies mentals, assegurant la continuïtat assistencial entre els diferents dispositius.

    A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron també aquest estiu han reforçat l’atenció a la salut mental. En aquest cas, posant en marxa una planta d’hospitalització de Salut Mental per a la Infància i l’Adolescència. Tota  la població pediàtrica de Barcelona que requereixi un ingrés per un trastorn mental podrà fer-ho a la mateixa ciutat, i no haurà de desplaçar-se a un altre municipi com fins ara. El gruix dels primers ingressos constata la tendència a l’alça de conductes autolesives i temptatives de suïcidi entre adolescents.

  • Primer fre a l’avançament de l’Alzheimer

    Curar, encara no, però alentir el deteriorament cognitiu de persones ja diagnosticades de la malaltia d’Alzheimer en estats inicials és el que sí aconsegueix, per primer cop, un fàrmac batejat com Lecanemab, que aquests dies ha aprovat l’Agència Federal del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units (Food and Drug Administration, FDA). No tothom és candidat a beneficiar-se’n. Cal que siguin pacients amb un grau lleu de deteriorament cognitiu i que “tinguin un biomarcador positiu de la proteïna Betamiloide, perquè aquest fàrmac ha estat dissenyat per netejar-la. Si no se’n té, no pot actuar”, explica la neuròloga, cofundadora i directora mèdica de la Fundació ACE (Alzheimer Center Barcelona).

    La proteïna Betamiloide, juntament amb la TAU, es detecten als cervells amb la malaltia d’Alzheimer. Al cúmul d’aquestes dues proteïnes se’ls atribueix l’aïllament i aturada de l’activitat de les neurones. La presència de Beta i TAU interfereix, obstaculitza, talla la comunicació entre neurones i aquestes acaben morint. Per això és important un diagnòstic el més precoç possible, per salvar les milions de neurones sanes i actives que encara hi ha en un cervell que tot just inicia el seu deteriorament.

    Alentir el deteriorament en fases lleus, que amb aquest medicament aconsegueix reduir-lo un 27%, també permetrà que aquests pacients siguin candidats a rebre nous tractaments que puguin arribar a curt i mig plaç, fàrmacs que estan en estudi i que es pensa que podrien ajudar en etapes més avançades de la malaltia. Per això Mercè Boada, com a investigadora fa més de 30 anys de la malaltia d’Alzheimer, parla de “punta d’un iceberg” referint-se a aquest primer fàrmac aprovat. “Els altres fàrmacs en investigació poden adequar-se,  aprendre, modificar-se en funció d’aquest primer medicament aprovat. Això és el que ha passat en oncologia. Un primer fàrmac que permet controlar una malaltia per 4 o 5 anys, o 6  o 10. L’esperança de supervivència, obre la possibilitat de provar també en aquests pacients altres fàrmacs que vindran. I fins i tot quan només són dos mesos ja podem aprendre quins són els efectes més immediats del tractament, i gràcies a aquestes persones les millores en els tractaments gràcies al perfeccionament après dels primers es poden anar traduint en una supervivència d’un any. Aquest ha estat l’èxit de l’oncologia, i serà el nostre èxit”.

    La fundació barcelonina que dirigeix Boada ha participat en els assajos clínics d’aquest nou fàrmac a nivell mundial. Segons explica la responsable clínica d’ACE Alzheimer Center Barcelona, la doctora Vanesa Pytel, “l’estudi va comptar amb 1795 pacients, 142 dels quals els van aportar 12 centres de l’Estat espanyol. D’ACE n’hi va haver 28, el 20% del total de l’Estat”. Dividits en dos grups, els que varen rebre un placebo per una banda, i als que varen donar el fàrmac estudiat, varen poder aportar resultats de millora en els que havien pres el medicament als 18 mesos d’iniciar-se l’assaig. “Però als 6 mesos ja es percebien diferències en el grau d’evolució de la malaltia”, puntualitza la Dra. Pytel.

    Precisa també que ara tots els pacients participants prendran el fàrmac, tant els que ja el prenien com els del grup placebo, i es continuarà fent seguiment dels resultats de les proves de control pròpies de l’estudi durant 4 anys.

    Aprovació pendent a Europa

    Amb l’aprovació del Lecanemab, se li obre la porta del mercat als Estats Units, però perquè aquest fàrmac es pugui prescriure a Catalunya, caldrà esperar que l’aprovin l’Agència europea del Medicament (EMA) i l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AMPS). “Un bon escenari -apunta la Dra. Mercè Boada- és que a finals d’aquest any ja estès aprovat a Europa. Després aquesta aprovació europea arriba als estats i l’agència regulatòria de cada estat, com l’espanyol, haurà de dir quan es pot prescriure i negociar un preu per passar a ser part de la prescripció mèdica pública. Amb molt bona sort, tot aquest procés pot acabar donant resultat el juliol del proper any”.

    “Ara és imprescindible que el nostre sistema sanitari comenci a dissenyar estratègies que permetin oferir la màxima seguretat als pacients i els protocols diagnòstics per a una adequada prescripció. Disposar de fàrmacs eficaços en fases inicials dels símptomes fa que sigui més necessari que mai continuar avançant en el diagnòstic precoç”, afegeix el doctor Xavier Morató, director adjunt d’assajos clínics d’ACE Alzheimer Center Barcelona.

    Un dels principals reptes en aquesta detecció precoç de la malaltia o el risc de patir-la és aconseguir fer-ho amb una analítica de sang. Fins ara cal una punció lumbar, una prova invasiva, costosa (1500 euros) i que no tots els pacients poden rebre-la, o una prova de neuroimatge molecular com és el la tomografia per emissió de positrons (PET). “Fa molts anys que s’investiga la detecció de biomarcadors de les proteïnes que indiquen la malaltia d’Alzheimer per via perifèrica, amb una senzilla punxada per analitzar la sang. És més fàcil, molt més barato i repetible, i això alleugeriria moltíssim l’entrada i  maneig de malalts. Potser en un any ho podríem tenir.

    Poc a poc, totes les peces del trencaclosques es van definint. I tal com expressa la directora general de la mateixa fundació, Mirin Jone Gurrutxaga, a ACE faran tot el possible per adaptar-se als reptes que això planteja, i per a poder administrar el fàrmac. “Volem ser part d’aquesta nova realitat acostant aquest tractament a les persones que puguin rebre’l i, gràcies a la nostra experiència amb la participació de l’assaig clínic, tenim avui un equip de professionals experts en el maneig d’aquest tractament, per a quan estigui disponible a Europa i a Espanya”.

  • Predir i diagnosticar la malaltia del fetge gras no alcohòlic

    El deteriorament del fetge i la conseqüent afectació de les seves funcions pot ser causat per l’acumulació anòmala de greix en aquest òrgan vital. És el que es coneix com a Esteatosi Hepàtica No Alcohòlica (EHNA), o malaltia del fetge gras, una patologia que afecta el 25% de la població, a nivell mundial. L’absència de simptomatologia, fins que la seva afectació no està molt evolucionada, fa que només la seva detecció precoç pugui contribuir a frenar el mal funcionament del fetge i evitar trasplantaments o fins i tot la mort, donat que la cirrosi (deteriorament per lesió crònica) i un augment del risc de patir un càncer són conseqüències del cúmul de greix.

    En alguns països, l’EHNA és una de les principals causes de trasplantament hepàtic, i el fet que una de cada quatre persones estiguin acumulant greix al fetge fa predir un augment futur de la necessitat de transplantament.

    Ara, un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, ha descobert un nou biomarcador la presència del qual a la sang d’un pacient pot ajudar a predir més fàcilment la malaltia del fetge gras no alcohòlic. El biomarcador descrit, concretament, és l’anomenat succinat, “un metabòlit, una molècula que les nostres cèl·lules produeixen de manera natural i que, entre altres funcions serveix per obtenir energia, però també per a regular molts processos fisiològics ”, explica la Sonia Fernández-Veledo, investigadora de l’equip que ha fet la troballa i responsable del grup d’investigació en diabetis i malalties metabòliques (DIAMET) de l’IISPV. És un equip multidisciplinar referent internacional en la recerca del paper del succinat en les malalties metabòliques, com la diabetis i l’obesitat. Fa deu anys que estudien el comportament metabòlic d’aquest metabòlit que, a banda de procurar energia, també van descobrir que pot actuar fora de les cèl·lules com si fos una hormona que fa d’enllaç d’informació. El 2004 es va identificar el receptor del succinat i, d’aquesta manera, es va descobrir que pot actuar com a hormona.

    Ara bé, en determinades malalties metabòliques, el succinat està present en massa quantia i a més es troba alterat. “Ja se sabia que moltes malalties inflamatòries s’associen a l’augment d’aquest metabòlit a la sang, però  es coneixia la font o l’origen i nosaltres vam identificar que les en persones amb obesitat això passa i que la font d’on ve és principalment de l’alteració de la microbiota en aquests pacients. I recentment hem vist també que aquest metabòlit, a través del seu receptor en les cèl·lules del greix, regula la sacietat després  d’una ingesta.  I que això té relació amb l’obesitat i la diabetis II perquè en pacients amb aquestes malalties metabòliques, el succinat està alterat”, diu la investigadora.

    Ara amb aquest darrer treball d’investigació, el grup DIAMET mou el seu focus d’anàlisi cap a una malaltia molt prevalent i associada també a l’obesitat, que és la malaltia del  fetge gras no alcohòlic.

    El fet que el succinat pugui ser identificat en sang, el fa esdevenir diana d’observació en analítiques per detectar la presència o tendència d’un pacient a patir la malaltia del fetge gras d’una manera no invasiva per confirmar-ne el seu diagnòstic. Si cal fer igualment una biòpsia en fases posteriors ja es faria només en els casos amb més seguretat de la malaltia.

    Una altra descoberta

    Aquest estudi també ha permès descobrir una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de les cèl·lules hepàtiques, que és la de prevenir l’acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia. S’ha vist que el SUCNR1 juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials. Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, s’ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades.

    L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques (com l’obesitat) o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. La recerca s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus de Tarragona, de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona i de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia.Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats d’aquest metabòlit en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras.

    La investigació liderada per Sonia Fernández-Veledo, juntament amb Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran, obre noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al tractament de la malaltia d’EHNA, fins ara inexistents, o noves dianes terapèutiques. Les investigadores de l’estudi assenyalen la importància d’avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques.

    Aquesta recerca ha comptat amb el suport financer de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), del Instituto de Salud Carlos III, i de la Fundació La Caixa, mitjançant diferents projectes de recerca competitius centrats en l’estudi del paper del succinat i del seu receptor amb relació a malalties metabòliques amb una elevada incidència a la nostra societat, com l’obesitat, la diabetis i el fetge gras, que, tal com afirma Sonia Fernández-Veledo, “s’estan convertint en pandèmies a nivell mundial”. La investigadora puntualitza que la malaltia del fetge gras es dona també en persones amb un pes considerat saludable”. Però la prevalença de la malaltia, situada en promig del 25% poblacional, augmenta molt, fins arribar a entre el 50 i el 70% en persones amb obesitat i diabetis. “El major problema és que com és avança la progressió de la malaltia, més difícil és revertir-la. I el principal problema és que és una malaltia molt silenciosa, que no es manifesta fins que ja està en fase molt avançada”.

    Un cop es detecta, tractament d’aquesta malaltia, es recomana pèrdua de pes, amb millores en la dieta, i exercici físic, hi comencen a haver estudis de fàrmacs per a la diabetis i l’obesitat, però cap no ha estat encara acceptat per les agències per al tractament del fetge gras no alcohòlic.

    La investigació del succinat és una important contribució en “malalties metabòliques amb gran prevalença i mortalitat molt alta, però de les quals a nivell social es té poca consciència del que representen com a amenaça per a la salut”, assenyala la investigadora de DIAMET. Amb aquest nou biomarcador identificat com a tal en la malaltia del fetge gras, l’objectiu és que, com succeeix en altres malalties, com el càncer, en espera de nous tractaments un cop ja està desenvolupada la malaltia, aconseguir que aquesta sigui detectada de manera precoç esdevé part importantíssima de la seva cura.

    La troballa de l’equip d’investigadors de l’IISPV és un primer pas important. Perquè aquest biomarcador sigui introduït amb normalitat de manera generalitzada a la clínica, haurà de passar altres fases, com ara estudis poblacionals més extensos i amb una mostra més heterogènia de participants.