Just Deploy It!

Blog

  • La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    La sanitat catalana té un infrafinançament de 3.000 milions d’euros, segons la UPF

    L’hospital de la Vall d’Hebron ha anunciat una retallada de la plantilla de 200 professionals eventuals per al 2024. Es tracta de contractes d’hivern que s’havien prorrogat durant la pandèmia, però aquest any l’hospital ja no disposa dels fons vinculats a la covid-19. El gerent de la Vall d’Hebron, Albert Salazar, ha reconegut que l’hospital ha d’ajustar la despesa en 33 milions d’euros i haurà d’assumir les millores salarials del tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Un altre factor que determina la reducció de la plantilla al principal hospital de Catalunya és la redistribució dels professionals en el sistema sanitari. El departament de Salut obliga als principals hospitals a no renovar contractes perquè els treballadors vagin a hospitals secundaris amb menys personal disponible. Els sindicats s’oposen a la mesura: “l’hospital és referent en moltes especialitats i assumeix a molts pacients de fora de l’àrea metropolitana. Si el departament vol centrifugar personal sanitari a altres hospitals, aquests no podran assumir la demanda perquè no tenen els recursos necessaris”, afirmen des de CCOO i Satse. La gerència ja ha avançat que reduiran la partida farmacològica i la de material fungible, a més de 12 milions d’euros en salaris, en un hospital que té una plantilla de 9.300 treballadors. Des de CCOO afegeixen que també es pretén rebaixar la cobertura de les jubilacions i que les intervencions quirúrgiques es reduiran encara més del que és habitual a l’estiu.

    La sanitat catalana necessita 3.000 milions d’euros més

    Per al 2024 l’hospital de la Vall d’Hebron disposa d’un pressupost d’uns 980 milions d’euros, uns 20 milions més que l’any passat. Es tracta del pressupost més gran de la història amb una plantilla més gran que abans de la pandèmia. Tot i així, la sanitat catalana necessita 3.000 milions més per a garantir el finançament del sistema públic, segons l’estudi La insuficiència financera de la sanitat catalana revisitada, publicat pel Centre d’Investigació en Economia i Salut de la Universitat Pompeu Fabra. L’estudi apunta a un “mal pronòstic” en el futur del sistema sanitari “si no hi ha una correcció important”.

    Des de l’inici de les retallades d’Artur Mas, l’any 2010, l’infrafinançament sanitari s’ha cronificat. La pandèmia va obligar a augmentar la inversió, però la falta de personal i el desgast provocat per la covid-19 genera malestar entre la plantilla, especialment en l’atenció primària, tal com es va veure el passat cap de setmana. Els sindicats qualifiquen els reajustaments de pressupost de “retallades” i inclús la patronal catalana Foment del Treball ha demanat ampliar la inversió de la sanitat catalana en 1.000 milions.

    Catalunya és l’única comunitat autònoma que no s’ha recuperat de les retallades en despesa social

    L’ajustament del pressupost a la Vall d’Hebron emula a unes retallades, les quals Catalunya encara no ha revertit. Es tracta de l’única comunitat autònoma que no ha recuperat la inversió en polítiques socials en 12 anys. El pressupost que les comunitats autònomes destinen a polítiques socials s’ha reduït del 67,4% del 2010 al 58,8% l’any 2022, segons l’informe La inversió social per comunitats de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials.

    Tot i que la pandèmia va posar en evidència la importància de la despesa pública, les comunitats autònomes només han augmentat un 13,5% la inversió en polítiques socials entre 2019 i 2022: un 7,9% més en sanitat, un 17,7% en educació i un 28,8% en serveis socials. Catalunya és l’única comunitat autònoma que no ha revertit les retallades i destina sis euros menys per habitant. En la despesa per càpita, Madrid està a la cua amb 2.399 euros, seguida de Catalunya (2.782), mentre que les que més destinen són el País Basc (3.708), Extremadura (3.629) i Astúries (3.438).

  • Barcelona esdevé pionera en cirurgia robòtica del cor en nens i joves

    Barcelona esdevé pionera en cirurgia robòtica del cor en nens i joves

    Cada any neixen a Catalunya 600 infants amb una cardiopatia congènita, ja sigui un problema estructural de cor (a les cavitats o de les vàlvules cardíaques, per exemple) o de grans vasos del tòrax.  En el 30% dels casos, es tracta d’una cardiopatia greu. Gràcies als avenços de les darreres dècades, un 95% d’aquests infants arriben a l’edat adulta, però ho fan amb unes necessitats molt específiques.

    Per poder atendre-les de manera multidisciplinar com requereixen aquestes necessitats i pels mateixos professionals que ja coneixen el pacient des de la seva infància, els hospitals Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic han creat un centre de cardiopaties congènites. En ell oferiran una atenció conjunta i, durant totes les etapes de la vida, als infants que neixen amb una malformació al cor.

    És el Centre de Cardiopaties Congènites Sant Joan de Déu–Clínic Barcelona, que ha estat presentat aquest dilluns pel conseller de Salut, Manel Balcells; Marta Sitges, directora de l’Institut Cardiovascular de l’Hospital Clínic Barcelona; Stefano Congiu, cap de Cirurgia cardiovascular de l’Hospital Sant Joan de Déu i el Dr. Daniel Pereda, director del nou centre i consultor del Servei de Cirurgia Cardiovascular del Clínic.

    Que sigui el mateix equip de professionals el que segueixi i tracti els pacients al llarg de tota la vida és una important aposta per a l’èxit en el maneig del pacient amb malaltia cardiovascular, ja que es basa en l’assistència multidisciplinària d’alta qualitat i en una estratègia de seguiment a llarg termini que assegura la continuïtat durant la vida adulta. Per això, comptar amb un centre especialitzat, integrat i amb visió transversal és clau per a millorar la qualitat en l’assistència d’aquests pacients.

    23 professionals

    El nou centre tindrà dues seus, una a l’Hospital Sant Joan de Déu i una altra a l’Hospital Clínic, que, en conjunt,  oferiran una cartera de serveis completa i complementària, i que disposarà d’un equip integrat per un equip de 23 professionals que inclou cirurgians cardiovasculars, cardiòlegs, pediatres i anestesiòlegs.

    La creació d’aquest centre fruit de l’aliança entre Sant Joan de Déu i el Clínic permetrà, a més, estendre a la població infantil tècniques quirúrgiques que fins ara no s’aplicaven en l’àmbit de la cirurgia cardíaca pediàtrica, però estaven ja implantades en la d’adults, com és el cas de les cirurgies mínimament invasives toracoscòpiques i robòtiques. Fins ara, els infants i joves afectats de cardiopaties congènites que havien de passar per quiròfan eren intervinguts mitjançant cirurgia oberta, el que allargava el període postoperatori i recuperació del pacient, a més de causar-los un major perjudici estètic.

    El nou centre de cardiopaties congènites ja ha dut a terme cinc intervencions d’aquest tipus en infants. En tres casos, els professionals han optat per una cirurgia toracoscòpica, que consisteix a fer unes petites incisions al tòrax de l’infant per introduir un dispositiu amb una càmera de vídeo que els permeti veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur la intervenció. La primera nena operada mitjançant aquesta tècnica presentava un tumor al cor que calia ressecar. La pacient de menor edat operada així fins ara al centre ha estat una pacient de 6 anys.

    Primer cas de cirurgia robòtica en infants

    En dos casos més, els professionals han optat per cirurgia cardíaca robòtica. La primera pacient pediàtrica intervinguda amb l’ajuda d’un robot ha estat una noia de 13 anys i veïna del País Basc que presentava una comunicació interauricular congènita del tipus ostium primum (tenia les dues aurícules connectades) i un defecte en la vàlvula mitral. Aquestes malformacions li provocaven una circulació anòmala de la sang dins del cor i un desequilibri que sobrecarregava la banda dreta del cor i, a llarg termini, li causava insuficiència cardíaca.

    En el cas d’aquesta pacient, a més, la patologia es veia agreujada per una escoliosi molt accentuada que dificultava l’accés al cor. Per això, els cirurgians cardíacs van optar per fer servir un robot quirúrgic que, a través de quatre petites incisions en el tòrax de la pacient (de 8 mil·límetres de diàmetre cadascuna), els va permetre introduir una càmera en el cor per veure la zona quirúrgica i els estris necessaris per dur a terme la intervenció. D’aquesta manera, un equip mèdic del Centre de Cardiopaties Congènites va aconseguir tancar, d’una banda, la connexió entre les dues aurícules i, d’una altra, reparar la vàlvula mitral danyada. La intervenció, que va tenir lloc al novembre, va durar quatre hores i hi van intervenir una desena de professionals.

    El segon pacient intervingut mitjançant cirurgia cardíaca robòtica és un jove de 15 anys que fa mesos va ser tractat d’una comunicació interauricular mitjançant cateterisme i havia presentat una infecció del dispositiu de tancament (endocarditis).

    El director del centre, Daniel Pereda, explica que, en el cas dels infants, la cirurgia robòtica està limitada a la mida i edat dels pacients perquè els estris quirúrgics han estat ideats i dissenyats a mida dels adults.

    Per això, ara mateix els cirurgians es plantegen aquesta opció només en els infants més grans i adolescents. Els principals pacients candidats a sotmetre’s a una intervenció d’aquest tipus són els que pateixen les següents patologies: comunicacions interauriculars  (sempre que no es puguin resoldre amb un cateterisme), problemes en les vàlvules mitral o tricúspide o tumors cardíacs. La previsió és operar mitjançant cirurgia robòtica mínimament invasiva una dotzena de pacients cada any i començar amb una activitat anual de 20 cirurgies toracoscòpiques.

  • En defensa de la sanitat pública

    En defensa de la sanitat pública

    A les onze del matí la plaça d’Urquinaona de Barcelona començava a omplir-se de gent amb armilles blanques (Marea Blanca) i taronges (Marea Pensionista) que duia banderes i pancartes reivindicatives a favor d’una sanitat pública de qualitat i universal. Les dues entitats organitzadores van aconseguir mobilitzar més de dues mil persones un diumenge al matí sota un mateix clam: “La salut per sobre del negoci. No a la privatització”.

    La manifestació no es va convocar un dia qualsevol, es va fer coincidir amb la celebració del Dia Mundial de la Salut, considerada una data idònia per reivindicar el dret a la salut i a la sanitat pública i per exigir mesures contra les llistes d’espera excessives i en contra de la privatització de la sanitat. En aquest sentit, Toni Barbará, metge jubilat i fundador i portaveu de Marea Blanca de Catalunya manifestava als mitjans que: “Avui no és un dia de celebració, és un dia de reivindicació, de lluita, perquè  ens estan liquidant de manera premeditada i impune la qualitat, l’atenció i les característiques notables d’un sistema públic”. I va afegir que “les llistes d’espera, la destrucció de l’atenció primària, la situació de la salut mental, els determinants de salut que estan com estan, la situació de treball amb condicions de precarietat insostenibles de les treballadores de la sanitat… Tot això fa que o reaccionem, o la ciutadania es posa dempeus i entén que la salut és un dret i que nosaltres en som els titulars, o ens quedarem sense sistema i no hi haurà temps per plorar-lo”.

    Participants a la manifestació convocada per Marea Blanca i Marea Pensionista. | E.H.

    Per la seva banda, Conchita Ribera, portaveu de la Marea Pensionista, va ressaltar que “Catalunya és de les comunitats autònomes amb les llistes d’espera més llargues, que la mitjana d’espera per obtenir cita amb el metge de capçalera en els centres d’atenció primària és de fins a sis dies en alguns indrets, quan s’hauria de donar resposta en menys de 48 hores… i això no es pot suportar…” i va exigir “un increment en el pressupost per a sanitat, però per a la sanitat pública, no per als negocis privats”. Ribera també va fer una acèrrima defensa de l’atenció primària, que va definir com “la porta d’entrada al sistema sanitari públic i on es fa la medicina preventiva, la medicina integral del pacient i la salut comunitària”. Va demanar augmentar els recursos per a l’atenció primària, “una de les àrees que més s’ha atacat i on falten 3000 llocs de treball. (….) Tenim plantilles esgotades, amb manca de mitjans i condicions laborals tremendes. Exigim millores laborals i econòmiques per als sanitaris, que són els que sostenen actualment la sanitat pública”, va concloure.

    Conchita Ribera, portaveu de Marea Pensionista. | Òscar Junyent

    Reaccions per tot arreu

    La “marea” de gent que es va concentrar a la plaça d’Urquinaona va recórrer la Via Laietana fins a l’alçada de la plaça Sant de Jaume, on es va llegir un manifest unitari que denunciava la precarització de la sanitat pública, que atempta contra el dret a la salut, menysprea els professionals i beneficia interessos privats, i exigia als governs que treballin per evitar que es mercantilitzi la sanitat. També van destacar la falta d’inversió en l’atenció primària i han posat en dubte el nou model d’atenció pediàtrica.

    Sobre la mobilització, Barbará va apuntar que “els que vam guanyar una vegada els serveis públics seguirem fins a l’extenuació, fins a reconquerir-los, perquè si no no hi ha futur”. I va concluye: “Els diners públics han de destinar-se als serveis públics, i en el cas de la sanitat pública patim una veritable pandèmia de privatitzacions i mercantilitzacions que fan que Catalunya sigui de les pioneres en externalitzacions, que vol dir enviar al sector negoci allò que no s’ha de moure de la sanitat pública. Salut és lluitar, lluitar és salut”.

    La proximitat de noves eleccions a Catalunya també va portar a sindicats i polítics a demanar que es posi la salut al centre de les prioritats. En aquesta línia es va expressar el secretari de CCOO, Javier Pacheco, qui va demanar “al conjunt de partits polítics en plena campanya electoral que posin la salut al centre de les seves prioritats. Una societat sense salut no és una societat de prosperitat ni de progrés, per això mobilitzem avui el  conjunt de treballadors i treballadores de la nostra organització”.

    Javier Pacheco, secretari de CCOO, davant dels mitjans. | Òscar Junyent

    Els dos partits polítics que es van adherir a la marxa en defensa de la sanitat pública van ser els Comuns i la CUP. La candidata dels Comuns per al proper 12 de maig, Jéssica Albiach va carregar contra ERC amb aquests termes: “La sanitat pública es blinda i no es retalla com ha estat fent ERC amb la concentració pediàtrica o retallant i acomiadant dues-centes professionals de la plantilla de la Vall d’Hebron”, mentre que la candidata de la CUP, Laia Estrada va denunciar que “qüestions que haurien de ser drets essencials per a la població s’estan convertint en privilegis, i en el cas de la sanitat pública, això cada vegada és més evident”.

    El moviment Marea Blanca va ressonar també a d’altres ciutats espanyoles com Madrid, on una cadena humana de més de 300 persones va envoltar la Puerta del Sol amb la proclama “Retallar en sanitat és un acte criminal”, o Sevilla, on una gran representació de zones rurals –Estepa, Écija, Gilena, Lebrija o Aguadulce–, on la pressió sanitària i la manca de personal sanitari és més evident es va reunir sota consignes com “La sanitat pública es mor, Els pobles units mai seran vençuts o La sanitat no es ven, es defensa”.

  • Crida a movilitzar-se per una sanitat 100% pública i de qualitat en el Dia Mundial de la Salut

    Crida a movilitzar-se per una sanitat 100% pública i de qualitat en el Dia Mundial de la Salut

    El 7 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Salut per commemorar la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 1948, amb la necessitat de crear consciència sobre les malalties mortals mundials i generar hàbits saludables en les persones. Tanmateix, també és un dia per visibilitzar, a escala europea, la lluita contra la mercantilització de la salut i la privatització dels serveis públics.

    Aquest any, el lema del Dia Mundial de la Salut escollit per l’OMS és “La meva salut, el meu dret”, triat per defensar el dret de totes les persones –visquin on visquin– a tenir accés als serveis de salut, educació i informació de qualitat, així com a aigua potable, aire net, bona alimentació, habitatge de qualitat i condicions laborals i ambientals decents. Però als carrers de Barcelona segurament ressonarà més fort el lema escollit per la plataforma Marea Blanca i d’altres entitats en defensa de la sanitat pública: “No a la privatització de la sanitat pública, la salut per sobre del negoci”, que han convocat una manifestació el proper 7 d’abril a la capital catalana per reclamar a les administracions públiques més inversió i menys privatitzacions de la salut pública. També reclamen que es redueixin les llistes d’espera i que es garanteixi l’habitatge digne per a tothom com a forma, també, de salut de la ciutadania.

    La marxa començarà a les 11.30 del matí a la plaça Urquinaona de Barcelona i seguirà per Via Laietana fins a la plaça de Sant Jaume. A banda de les entitats organitzadores –Marea Blanca i Marea Pensionista– ja han confirmat la seva participació a la mobilització diverses plataformes ciutadanes i sindicats del sector sanitari, com ara Infermeres de Catalunya i Catac-CTS.

    Infermeres de Catalunya han destacat en un comunicat que “Les infermeres i professionals de la salut patim un menyspreu continu per part de les administracions, de vegades molt subtil, de vegades no tant, que hem anat empassant per prioritzar l’atenció a la ciutadania per davant de les necessitats del nostre col·lectiu. Menyspreus que fan que continuem treballant igual que fa 20 anys i que se’ns tracti com a professionals de segona quan, a l’ombra del sistema, som el col·lectiu que sustenta la salut de les ciutadanes i ciutadans de Catalunya”. I continua: “Per això omplim els carrers i seguim sumant en la lluita per un sistema sanitari públic i de qualitat. Aquest dissabte ens adherim a la manifestació organitzada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona (6 d’abril a les 18:00h a la plaça Imperial Tarraco (Tarragona) i el diumenge també participarem en la manifestació unitària organitzada per Marea Blanca i altres entitats en defensa de la salut pública, protesta que es farà coincidint amb el Dia Mundial pel Dret a la Salut (7 d’abril a les 11:30h a la plaça Urquinaona de Barcelona)”.

    Per la seva banda, el sindicat de la Candidatura Autònoma de Treballadores i Treballadors de l’Administració de Catalunya – Coordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat (CATAC-CTS) considera que actualment l’Atenció Primària no rep recursos suficients per fer la seva funció essencial, que és garantir la salut de tothom; que els serveis públics d’atenció sanitària a la infància estan en perill, ja que el nou model de funcionament de la pediatria a Catalunya –que concentra el servei en equips territorials– perd característiques de model de proximitat, universal, equitatiu i de qualitat; i que manquen recursos per atendre la salut mental en detecció precoç. També denuncia que “el sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències injustes entre el personal sanitari” i, per aquests motius, demana a la población que els doni suport al carrer el proper diumenge.

    D’altra banda, el sindicat Metges de Catalunya, tot i que no participarà de les mobilitzacions aquest cap de semana, reclama a les administracions que “el finançament sanitari garanteixi el dret a la salut, i que aquesta sigui pública, universal, equitativa i de qualitat”. A més, apunta que l’últim pressupost de la Generalitat, de 12.859 milions d’euros –que finalment no es va arribar a aprovar–, “encara no arribava a la despesa real del departament (15.100 milions) i, per tant, se seguia generant dèficit i deute, i és insuficient per a les necessitats assistencials de la catalunya dels 8 milions”.

  • Passar pàgina

    Passar pàgina

    La relació entre la vulnerabilitat i la salut mental pot formar un cicle en què la vulnerabilitat augmenta el risc de problemes de salut mental, i alhora, els problemes de salut mental poden augmentar la vulnerabilitat. Pren-te les coses d’una altra manera! No n’hi ha per tant! Passa pàgina! Aquestes i altres són les odioses recomanacions que acostumes a rebre quan passes per un procés de depressió, ansietat o ets víctima d’algun tipus d’abús o assetjament. Només les persones que han passat per un procés de vulnerabilitat derivat de problemes de salut mental poden entendre la inutilitat d’aquests missatges.

    Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), almenys una de cada cinc persones pateix mobbing al lloc de treball. Una realitat contra la qual la persona es pot protegir denunciant els fets dels quals és víctima. Per a això, cal primer de tot adonar-se que s’està davant d’un cas d’assetjament a la feina, el que la Carta Social Europea defineix com a “actes censurables o explícitament hostils i ofensius dirigits de manera reiterada contra qualsevol treballador en el lloc de treball o en relació amb la feina”.

    Ara fa dos anys, en plena Setmana Santa, tancat en un despatx, feia una desena de trucades a les col·laboradores més pròximes per comunicar la meva voluntat de renunciar durant els següents dies de tots els càrrecs que exercia en aquell moment. Aquella decisió era la culminació d’un llarg període de conflictes i tensions viscuts en el marc dels espais federatius del cooperativisme. Després de dues baixes laborals en divuit mesos per estrès i ansietat, havia decidit llençar la tovallola, esgotat i fastiguejat pel procés d’assetjament patit durant mesos. Em volien fora i ho havien aconseguit.

    En la majoria dels casos, el procés d’assetjament és de manual, complint tots i cadascun dels passos i les característiques descrites pels diferents estudis dedicats al mobbing. Una agressió psicològica continuada, de degoteig, contra la dignitat de la persona, generant per acció o omissió un entorn hostil, humiliat i degradant. El xoc que provoca ser víctima d’assetjament en qualsevol tipus d’empresa es va veure agreujat, en el meu cas, pel fet que s’hagués produït en un entorn que teòricament vetlla pel benestar de les persones. El cooperativisme es defineix i guia per uns valors que són tot el contrari de les pràctiques que caracteritzen el mobbing. Les inseguretats d’un grup de persones acomplexades i malaltes d’ambició, amenaçades en el seu ego, em van convertir en objecte d’una obsessió malaltissa.

    Aquell dia de Setmana Santa va ser dur. Era una derrota per esgotament. Tot i que passat el temps he entès que aquella sortida va ser una victòria, en aquell moment la sensació era de fracàs era total. Poc imaginava, però, que els dies més difícils encara havien d’arribar. En els mesos posteriors les calúmnies i la difamació va continuar. Lluitar contra l’intent dels mascles i femelles alfa (sí, també existeixen, moltes més del que sembla) de soscavar la meva reputació personal i professional va ser devastador per a la meva salut.

    Superar l’assetjament laboral pot ser un desafiament considerable, però hi ha passos que pots fer per abordar la situació i superar-la. Els meus aprenentatges dels primers dotze mesos em van portar a escriure –ara farà una any– un article en el que recollia les principals Lliçons apreses. Un escrit amb el que, més enllà de la denúncia pública, pretenia ajudar als qui estiguessin passant per un procés similar o als qui potser el patirien en un futur.

    Quan et toca viure una experiència així cal activar un seguit d’accions per començar a fer front al problema. Són moltes i diverses, però jo en destacaria algunes. En primer lloc, cal reconèixer la situació i acceptar que estàs sent objecte d’assetjament laboral. De vegades, les persones poden negar la situació o minimitzar-la, però reconèixer-la és el primer pas cap a la resolució. També és important documentar l’assetjament: dates, hores, testimonis, descripcions precises,…

    Buscar suport entre les persones de l’entorn és fonamental. Tenir suport emocional pot ser clau per mantenir el teu benestar durant aquest procés. Així com informar-se dels mecanismes legals que pots activar. Conèixer els teus drets t’ajuda a entendre si el comportament que estàs experimentant constitueix assetjament laboral i quines accions pots prendre al respecte.

    I finalment, cal buscar ajuda professional. Si l’assetjament laboral està afectant seriosament la teva salut mental i emocional, una terapeuta o una consellera et pot ajudar a  desenvolupar estratègies d’afrontament i proporcionar-te suport durant aquest moment difícil.

    Dos anys després del meu “fins aquí”, recuperat, que no curat, faig un balanç positiu del temps viscut. Per una banda, he tingut l’oportunitat de rebre el reconeixement i el suport de moltes persones que m’han fet costat, a l’hora que he pogut descartar aquelles falses amistats i coneixences que em van girar l’esquena en el pitjor moment. I per l’altra, he aconseguit fer realitat el projecte amb el que vaig començar a somiar dos anys enrere, quan vaig assumir que tocava reinventar-se.

    El 2024 va començar amb la constitució d’una societat empresarial en forma de consultoria social que em permet dedicar-me a allò que més m’agrada: treballar per a la transformació social a través de l’acompanyament a persones i organitzacions. Una societat, per cert, que per lògica i voluntat hauria d’haver estat constituïda en forma de cooperativa, però que no ho ha estat perquè no puc acceptar ser comptat com a part d’un moviment encara liderat per persones deshonestes que practiquen valors contraris als que declaren. Desitjo de tot cor que aquesta situació canviï ben aviat. I quan el cooperativisme compti amb responsables i representants coherents i fidels als principis, no dubtaré en activar la transformació de l’empresa.

    Als que llegint aquest article tingueu ganes de dir-me que passi pàgina, amb tota l’estima us dic que us ho estalvieu. Les persones que hem passat per aquests processos necessitem fer el camí, per llarg i feixuc que sigui. El que ens pot ajudar és l’escolta, el suport, la comprensió i la solidaritat.

  • CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal del sector de la gent gran tot i que defensa millorar les condicions de les treballadores

    CCOO s’ha plantat i acusa la patronal del sector d’atenció a la Gent Gran “d’utilitzar els treballadors” davant les mobilitzacions anunciades per pressionar les administracions públiques perquè augmentin l’aportació econòmica que reben.

    El passat 25 de març, la patronal i algun sindicat com la UGT van signar el manifest “Mateixa feina, Mateix salari” per denunciar les males condicions laborals i econòmiques que pateixen els 40.000 professionals del sector de la gent gran, el 90% dones. Denuncien que hi ha una diferència salarial del 40% entre el conveni públic de residències i el privat. Amb l’acord de pressupostos de 2020, el Govern havia de “tendir progressivament a l’equiparació de les condicions laborals dels professionals”, una demanda que denuncien que no s’ha complert pels successius Governs. En un escenari preelectoral, des de la UGT demanen que les forces polítiques es comprometin en els seus programes electorals a millorar les condicions laborals dels professionals del sector. Les organitzacions subscrites al manifest demanen una inversió extraordinària de 250 milions d’euros del Govern, un Pacte Nacional pels Serveis Socials a Catalunya, una nova Llei de Serveis Socials i la dotació pressupostària necessària per fer front als nous reptes dels Serveis Socials a Catalunya.

    CCOO es desmarca

    CCOO no ha participat en el manifest tot i que defensen la reivindicació d’equiparació salarial. Tot i així, asseguren que no depèn únicament de les administracions públiques i acusen les patronals de no haver avançat en l’equiparació salarial en el marc de la negociació col·lectiva. Lamenten que es tracta de “declaracions testimonials i oportunistes” de la patronal davant d’unes eleccions, mentre que en els tres darrers anys no ho va reivindicar en l’elaboració dels pressupostos.

    El sindicat es desmarca de les concentracions anunciades per la patronal i apel·len a la negociació col·lectiva per a millorar les condicions de la plantilla, ja que asseguren que tenen marge en els beneficis per augmentar els sous de les treballadores. Mentre que l’increment de l’aportació pública entre 2021 i 2023 ha estat del 12,46%, els salaris han augmentat un 2,80%, lamenten des de CCOO.

    També demanen que cobreixin les baixes per incapacitat temporal i altres absències justificades i compleixin les ràtios per garantir una bona atenció als usuaris. El sindicat també reclama un canvi en el model residencial d’atenció a la Gent Gran i a les persones dependents, amb un caràcter més personalitzat, per la qual cosa cal un augment pressupostari, tot i que “no només es pot canalitzar a les empreses privades del sector, sobretot s’ha d’incrementar la presència del sector públic per garantir una millor atenció a les persones grans i amb dependència”, conclouen.

  • Quan arribarà de debò el canvi de l’Atenció Primària i Comunitària?

    Quan arribarà de debò el canvi de l’Atenció Primària i Comunitària?

    Aviat farà quaranta anys que a Catalunya es va iniciar un projecte de reforma de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC) per tal de renovar l’orientació conceptual i millorar els aspectes més obsolets del que ha estat i és encara, almenys formalment, la clau de volta de la nostra sanitat. D’aleshores ençà s’han esdevingut d’altres intents, alguns dels quals amb denominacions solemnes que, malgrat la pompositat, han acabat empolsinats als arxius del Departament de Sanitat, mentre que, a la pràctica, la nostra APiC continua patint els mateixos problemes, progressivament agreujats. De fet l’APS perquè la dimensió comunitària segueix sent exigua al sistema.

    El marc legislatiu inicial no s’ha canviat i tampoc no s’ha assumit de debò la necessitat que l’APiC sigui diversa, realment descentralitzada i amb graus elevats d’autonomia organitzativa i de gestió dels centres i serveis. Un requeriment –aquest de la  descentralització competencial– que es justifica per la conveniència d’adaptar la planificació operativa dels serveis i recursos de la forma més pregona possible a les característiques culturals i estructurals, necessitats i expectatives de la població de cada territori.

    I si el principi de subsidiarietat s’invoca en termes generals, en el cas de la sanitat, encara sembla més adient. Fins i tot en els àmbits de l’atenció especialitzada i hospitalària malgrat que les característiques estructurals estàndards siguin més o menys útils en diversos entorns socials. Però d’una manera més apropiada en el cas de l’APiC en la mida en que el paràmetres culturals, geogràfics, de dispersió poblacional i comunicacions, sòcio-econòmics i d’accessibilitat a tot tipus de recursos defineixen conceptualment i determinen en la pràctica l’orientació, organització, competències i dotacions dels seus centres i serveis.

    Sembla com si als responsables polítics i als planificadors els fes por el canvi real. Una por que tal vegada s’incentiva reconeixent els obstacles i les dificultats per neutralitzar els riscos d’una gestió potencialment esbiaixada o  endogàmica, en un context administratiu en el que retre comptes –que hauria de ser l’abc de qualsevol servidor públic– esdevé sovint una picabaralla partidista.

    Es parla molt dels problemes del model d’APiC però molt menys de com afrontar el desenvolupament de la vessant comunitària de l’atenció primària; de com incrementar la integració intersectorial i en cada territori dels recursos que intervenen sobre la salut mentre continuem amb la descoordinació secular sanitària i social i entre els centres d’internament d’aguts, crònics i socials; de com desmedicalitzar i deixar de fer el que no solament no és efectiu, sinó que és perjudicial per a la salut personal i col·lectiva.

    Altrament, sembla clar que cal potenciar la coordinació i integració funcional dels recursos assistencials d’APiC amb els territorials de salut pública, entre d’altres coses per afavorir nous enfocaments intersectorials dels problemes i necessitats de salut, però les iniciatives en aquest àmbit continuen encara en el terreny del voluntarisme, amb escàs o nul recolzament institucional.

    Per això potser convindria un nou disseny de l’organització i gestió dels recursos de l’APiC amb una perspectiva territorial més extensa que la de les àrees bàsiques de salut però conservant un alt grau d’homogeneïtat i gaudint d’una millora en l’economia d’escala. Aquest nou disseny ha d’estar nucleat al voltant d’un conjunt de centres i equips i incloure altres serveis sanitaris i socials que presten assistència majoritàriament (però no únicament) ambulatòria a la població del territori. Amb estrets vincles de coordinació amb els hospitals d’aguts i crònics de complexitat intermèdia que atenen a la seva població i amb un alt grau d’autonomia de gestió.

    I agafant d’una vegada el toro per les banyes pel que fa a les particularitats que caracteritzen els àmbits rurals dispersos, el urbans de grandària mitjana i les grans ciutats. Perquè per assolir nivells òptims d’efectivitat –i també per evitar els errors comesos en èpoques anteriors– sembla imprescindible tenir-les en compte, malgrat la complexitat afegida.

    Tothom, professionals sanitaris inclosos, es queixa d’una cultura d’excessiva i inadequada utilització de les consultes però encara no hem vist cap iniciativa de formació i informació –d’alfabetització que en diuen ara–, ben dissenyada, amb missatges clars i amb continuïtat temporal suficient. Ni encara menys de desincentivació real d’aquesta mena de conductes.

    Els col·lectius professionals d’APiC mostren cada vegada més desmotivació professional que no solament –però  també– rau en unes remuneracions insatisfactòries sinó en la manca de mecanismes atractius de progrés i carrera professional i de garantia de conciliació personal i familiar.

    Malgrat fer-nos pesats no ens volem resignar a contemplar i patir el deteriorament de molts serveis públics, en aquest cas, els del camp sanitari i, més en concret, els d’una APiC quina reforma inicial va suposar el canvi més important del nostre sistema sanitari des del segle XX.

  • 9 de cada 10 persones sobreviurien a un càncer de colon amb detecció precoç

    9 de cada 10 persones sobreviurien a un càncer de colon amb detecció precoç

    El càncer colorectal és el segon en incidència, tant en homes com en dones, i el primer si es consideren els casos de tots dos sexes. Segons les estimacions de l’Observatori del Càncer, al llarg de l’any 2023, 40.203 persones a Espanya van ser diagnosticades de càncer colorectal. A Catalunya en van ser 6.323 i a la província de Barcelona, se’n van detectar 4.622 nous casos.

    Els Tests de Sang Oculta en Femtes (TSOH) facilita molt la detecció en estadis inicials d’aquest tipus de càncer, perquè es pot trobar encara que no s’hagi manifestat cap símptoma en la persona. Però és precisament això el que fa que gran part de la població clau a qui es possibilita lliure i gratuïtament el test, persones de 50 a 69 anys, no se la facin perquè no la considerin necessària.

    El test és una prova indolora no invasiva –només es recull una mínima mostra de femtes– que es pot realitzar a casa i determina la presència de sang no visible en les femtes. L’objectiu és detectar lesions sagnants que podrien correspondre a pòlips o lesions pre-malignes i fins i tot malignes que no serien detectades fins que la malaltia es trobés més avançada, quan les possibilitats de tractament i curació serien menors.

    Per conscienciar dels avantatges d’un diagnòstic a temps, que permet que sobrevisquin 9 de cada 10 persones, l’Associació Contra el Càncer a Barcelona impulsa la campanya Juga el teu paper en la detecció de càncer de còlon. Amb missatges informatius enganxats al terra de les farmàcies, busca augmentar la participació en els tests per a multiplicar diagnòstics en estadis primerencs, i per tant molt més favorables.

    Vinil amb missatge informatiu que forma part de la campanya «Juga el teu paper en la detecció de càncer de còlon».

    Aquesta prova va ser incorporada l’any 2014 a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, és un dels grans èxits de l’Associació Contra el Càncer, però encara hi ha molta gent que en desconeix l’existència.

    Un estudi sobre els programes de cribratge de càncer colorectal, elaborat l’any passat per l’Observatori del Càncer, conclou que un 28,6% de la població diana reconeix que una de les principals barreres per no participar en el cribratge és l’oblit o la negligència.

    S’utilitzarà el terra de les farmàcies per enganxar vinils per aprofitar el temps d’espera a l’establiment per llançar missatges importants com ara: “Però si a mi no em tocarà”. El fet de tenir més de 50 anys és un factor de risc per desenvolupar càncer de còlon. Un altre serà: “Ja m’ho faré, si de cas” Que la deixadesa no te la jugui, perquè 9 de cada 10 persones es poden salvar si aquest càncer es detecta precoçment. O bé: “Tant de bo tingués temps” Fer-te el test són només uns quants minuts i pot salvar-te la vida.

    Missatges importants com aquest es podran veure en forma de vinil al terra de les farmàcies.

    Segons expliquen els seus impulsors, “els missatges de la campanya estan pensats per donar resposta als motius pels quals la població diana no participa en les proves de cribratge i s’espera amb ells poder aixecar el percentatge de la participació fins al 65%”.

    Despreocupació i desinformació

    L’estudi fet per l’Observatori del Càncer assenyala que les principals barreres entre les persones que no s’han realitzat la prova són la falta de símptomes (39,6%), no haver rebut la invitació oficial per participar-hi (39,9%), oblit o negligència (28,6%) o barreres relatives al desig de mantenir-se allunyat dels centres mèdics en el context de pandèmia (24,9%) o a la saturació percebuda en la sanitat (22,1%).

    Amb la incorporació del cribratge del càncer colorectal a la cartera del Sistema Nacional de Salut, les Comunitats Autònomes comptaven amb un període de 5 anys per iniciar la seva implantació i 10 anys per assolir una cobertura propera al 100%. Deu anys que es compleixen aquest 2024. Durant tots aquests anys, l’Associació ha estat treballant amb totes les comunitats per accelerar el procés d’implantació i conscienciar la societat de la necessitat de participar en un programa de cribratge que salva vides.

    Des de l’Associació Contra el Càncer de Barcelona exposen que “la falta de dades públiques actualitzades, contrastades i unificades no permet comptar amb una fotografia precisa de l’estat del programa de cribratge de còlon a Espanya que garanteixi, entre d’altres coses, l’equitat en l’accés de la població a aquests cribratges”. La cobertura mitjana de les proves, a nivell estatal, segons les últimes dades fetes públiques sobre l’estat d’implantació del programa de cribratge de còlon a Espanya, rebel·lava que era del 50% amb molta desigualtat entre comunitats.

    En aquest sentit, l’Associació Contra el Càncer assenyala la necessitat de fomentar la transparència i comptar amb informació pública actualitzada, contrastada i unificada sobre els nivells de cobertura i participació que permetin garantir l’equitat dels programes de cribratge de càncer colorectal, però també de la resta de cribratges poblacionals existents (mama, cèrvix).

    Foment de la investigació

    L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Tractaments, prevenció i investigació formen part de la seva missió, i per això impulsa la recerca oncològica, finançant per concurs públic programes d’investigació científica de primer nivell. Actualment, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer, destinant-hi 104 milions d’euros per a desenvolupar 565 projectes de recerca, en els quals hi participen més de 1.500 investigadors. Compta amb 388.000 socis, quasi 1.000 professionals i 23.000 persones voluntàries.

    Una de les més recents beques atorgades per a l’estudi del càncer de colon –dotada amb 300.000 euros– l’ha rebuda el Dr. Alexandre Calon, que estudiarà el benefici de la immunoteràpia en el càncer colorectal (CCR).

    Fins ara s’ha vist que els avenços en els tractaments que estimulen el sistema immunològic per a combatre les cèl·lules canceroses han millorat les perspectives dels pacients amb aquest tipus de càncer. En l’actualitat, la capacitat de les cèl·lules canceroses per a reparar el seu ADN exerceix un paper crucial en la determinació de l’eficàcia de la immunoteràpia. No obstant això, aquesta classificació no ofereix una predicció precisa de la resposta al tractament en els pacients tractats, i aproximadament el 90% dels pacients amb CCR no són candidats per a la immunoteràpia per manca de marcadors clínics que permetin anticipar la resposta al tractament.

    Ara, el projecte liderat pel Dr. Calon vol aprofundir en la comprensió dels mecanismes que les cèl·lules canceroses utilitzen per a oposar-se a la immunoteràpia i anticipar la resposta personalitzada del pacient. La detecció de biomarcadors innovadors podria agilitzar la identificació de pacients idonis per a la immunoteràpia i fomentar la creació d’enfocaments terapèutics innovadors.

  • Preparar la pell per a rebre el sol

    Preparar la pell per a rebre el sol

    La primavera convida a començar a treure’ns roba i deixar a l’aire parts del cos, com braços, escots i cames, que han estat allunyades de la llum del sol durant molts mesos.

    Els dies amb sol ens alegren la vida, i tot i que a Catalunya en podem gaudir durant tot l’any, la intensitat dels raigs de sol va augmentant a mesura que ens apropem a l’estiu. Per això, un cop ens hi atansem, es recomana anar preparant la pell per a rebre l’impacte dels raigs solars, i no exposar-la en excés a les radiacions, ni molta estona ni molt de cop.

    La llum solar premia la nostra salut, millorant l’estat d’ànim i contribuint a la producció de la vitamina D, que és la que ajuda a fixar el calci als ossos, que és allò que els dona fortalesa. També tot el sistema immunitari s’enforteix pels raigs de sol.

    Per a poder gaudir de tots aquests beneficis de l’energia propagada des d’aquest estel, els dermatòlegs recomanen banys de sol d’uns deu o quinze minuts diaris, si és que ho fem en ple estiu, perquè el sol ja ens arriba en els nostres desplaçaments a peu a l’aire lliure. A més, convé evitar, en l’època estival, prendre el sol entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda, i sempre protegir abans la pell amb cremes foto-protectores de la graduació que requereixi el nostre tipus de pell. La cara, les orelles i totes les parts del cos exposades al sol han de ser cobertes per la crema de protecció almenys un quart o vint minuts abans de l’exposició al sol. Cal assegurar-nos que no han caducat les cremes solars, ja que pot ser que algú no les hagi utilitzat des de l’estiu anterior.

    Exposició gradual

    A l’hivern, en canvi, quan el sol és menys intens i li amaguem més la pell sota la roba, podem prendre el sol durant una hora cada dia. A la primavera i a la tardor, les sessions de solàrium poden anar des d’un quart d’hora fins als tres quarts. Però, en el moment de l’any que comencem a mostrar la pell al sol, convé fer-ho progressivament, a l’inici fent el bany de sol més curt i anar augmentant els minuts. D’aquesta manera, la pell es pot anar adaptant a poc a poc novament a l’impacte dels raigs solars, evitant cremades, melanomes, taques i altres mals que poden derivar d’una exposició massa intensa i sobtada.

    Sobre com actuen les radiacions ultraviolades en la pell, i els diferents tipus de pell i la seva predisposició a desenvolupar patologies de la pell com el melanoma, n’informa un article del Departament de Salut i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) compartit a la llibreria virtual de la Diputació de Barcelona.

    Cercar ombres en les hores de més intensitat solar, o si seiem a dinar al migdia en una terrassa, cobrir-se el cap –especialment dels infants i de persones calbes–, i protegir també del sol els llavis, amb cacau, són altres consells a tenir en compte per a cuidar la pell quan vulguem exposar-la als raigs del sol.

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) té dedicats un dels seus fulls d’informació per a pacients a l’exposició solar i la relació saludable amb la llum d’aquesta estrella sense la qual no hi hauria vida a la nostra terra. Un dels consells de la CAMFIC, per exemple, és beure molta aigua abans i després d’exposar-se al sol, i també utilitzar crema de factor 50 o superior en el cas de persones amb la pell molt clara, rosses o pèl-roges, o d’ulls clars.

    També al Canal Salut trobareu recomanacions per a una bona exposició al sol en benefici de la nostra salut, com ara la tria i aplicació del filtre solar correcte per a la pell. Adverteixen també que cal extremar aquestes precaucions en els nadons i infants. Sobre la protecció dels més petits, precisament, en el blog del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, hi ha un complet article d’informació.

    La prudència a l’hora de prendre el sol ens ajudarà a gaudir de tot el bo que la llum del sol ens garanteix, sense fer-li mal a la nostra pell.

  • Cada llibre llegit, deu minuts de recerca en càncer

    Quan les forces s’ajunten, s’arriba més lluny. Ho demostren accions com la iniciativa del Gremi de Llibreters de Catalunya, la Fundació Collserola i l’hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS, que s’han unit per a recaptar fons per a la recerca en immunoteràpia contra el càncer a través del foment de la lectura. Incentivant una fita, en potencien una altra, amb un doble impacte de guany social.

    Junts han posat en marxa la campanya solidària Girem Full! que, des d’aquest dijous 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, i fins al 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, recollirà ressenyes de llibres llegits per qualsevol persona –infants i adults–, i per cada obra llegida s’estarà aportant deu minuts de recerca, una hora per cada sis llibres llegits. La transformació de temps de lectura en temps d’investigació serà possible gràcies a donacions de persones anònimes de vint euros per cada llibre llegit, que ampliaran així recursos obtinguts també per mecenes i accions solidàries.

    Les ressenyes es poden dipositar directament a les bústies físiques que hi haurà ubicades a l’entrada de l’hospital Clínic, a les llibreries adherides a la campanya –que es preveu que siguin la majoria de les agremiades– i també es poden enviar a través del web de Girem Full!. S’han proposat aconseguir sumar 1.000 hores de recerca contra el càncer, per tant, calen 6.000 ressenyes de llibres llegits.

    Inici a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    L’original idea ja va començar a preparar-se l’any 2019, engrescant els llibreters amb una campanya per apropar la ciutadania a la recerca passant per la lectura. Tot estava llest per dur-se a terme, quan la pandèmia de la Covid va irrompre i, com va passar amb tantes altres coses, ho va aturar.

    “Hem tingut aquests anys per a reflexionar i ens hem adonat que seria bo començar en una escola, amb la idea que siguin els nens i nenes els qui passin el testimoni a la resta de la societat i que cada any siguin més escoles, però també empreses i particulars, els involucrats en la iniciativa”, ha explicat la responsable de Mecenatge de l’hospital Clínic Núria Vilamajó.

    Aquesta primera edició arrenca a l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia de Barcelona, però, tal com diu el president del Gremi de Llibreters de  Catalunya, Eric del Arco “ens adrecem a un públic ampli i divers, com els membres de la comunitat escolar, amants de la lectura, professionals del món de la salut, empreses, particulars i tota persona interessada en aportar el seu gra de sorra en la lluita contra el càncer”.

    La idea dels impulsors és consolidar un temps cada any en què tothom pugui posar-se a llegir en favor de la investigació en salut. D’aquesta manera, la iniciativa aconsegueix un doble impacte: el foment de la lectura i l’impuls de la recerca en salut, i el conseqüent guany social a totes bandes.

    Immunoteràpia

    La campanya Girem Full! impulsa el Projecte ARI i, amb aquest, la recerca de nous tractaments en immunoteràpia contra el càncer que es desenvolupen al campus Clínic, amb l’objectiu de fer-los accessibles a tothom a través de la sanitat pública.

    La immunoteràpia cel·lular és una de les principals línies de recerca del Clínic Barcelona-IDIBAPS amb l’objectiu de desenvolupar nous tractaments que estiguin disponibles per tractar pacients amb diferents tipus de tumors sòlids o malalties hematològiques. D’altra banda, la recerca també se centra en millorar la funcionalitat dels CAR-T un cop arriben al tumor.

    A més de l’ARI-0001, per al tractament de leucèmies limfoblàstiques agudes i limfomes, l’ARI-0002h, per al mieloma múltiple i l’ARI-0003, per al limfoma, en els propers mesos, també començarà un assaig amb el CAR-T HER2 per al tractament del càncer de mama. També s’han acabat els estudis preclínics amb el CAR-T ARI-0007 per tractar persones diagnosticades de leucèmia aguda limfoblàstica T.  Fins a la data, més de 350 pacients s’han beneficiat del tractament amb l’ARI-0001 o l’ARI-0002h.

    Un altre tipus de teràpia cel·lular són els TILs (de l’anglès Tumour-infiltrating Lymphocytes o Limfòcits infiltrants de tumor). El Clínic-IDIBAPS té actualment aprovat l’assaig TIL0001, essent un dels centres pioners en l’ús d’aquest tipus de teràpia en l’àmbit espanyol i europeu, per al tractament de càncer de mama.

    “A través de la col·laboració sinèrgica entre socis estratègics i l’equip multidisciplinari del Campus Clínic, aconseguirem un futur on les teràpies cel·lulars personalitzades es converteixen en un eix central en el tractament del càncer”, assenyala Aleix Prat, director de l’Institut del Càncer i Malalties de la Sang del Clínic.