Just Deploy It!

Blog

  • L’ICS tanca satisfet l’acord de la vaga de la primària contractant més hores, retenint jubilacions i amb l’obertura a extracomunitaris

    L’Institut Català de la Salut (ICS) pactava amb el sindicat Metges de Catalunya després de la vaga de finals de novembre mesures centrades en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Això es traduïa en mesures com la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient, per exemple.

    Set mesos després donen per complerts aquests acords. Josep Maria Argimon, el director de l’ICS, ha parlat d’haver aplicat «mesures a curt termini per començar a construir la transformació de la primària a mitjà i llarg termini» i s’ha manifestat satisfet davant el balanç d’aquests primers sis mesos. Dels 250 metges promesos per exemple només se n’han contractat 122 i per ara la resta de vacants les han cobert metges que han retardat la seva jubilació però algunes vacants estan sent cobertes per metges que assumeixen més pacients. En total pugen a 262 professionals els contractats en el marc d’aquestes mesures.

    Aquest balanç d’accions a curt, mitjà i llarg termini per reforçar l’atenció primària l’han realitzat Argimon juntament amb Yolanda Lejardi, directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat, davant dels comandaments, responsables i directius d’atenció primària i territorials.

    A banda d’aquests, fins 792 professionals han assumit de manera remunerada més proporció de població assignada. Davant d’això, han explicat que la prioritat segueix sent contractar però han reconegut que a certs llocs és difícil tot i haver eliminat el requisit de la nacionalitat o haver mogut altres mesures. Un altre element en aquest sentit és que molts dels professionals que han assumit més càrrega ho han fet de manera temporal, ja que entre juliol i octubre s’incorporaran més metges que just surten de realitzar la residència.

    Les dades a dia d’avui doncs, segons l’ICS, s’assoleixen gràcies a tot un seguit d’accions per facilitar la contractació de professionals –sobretot residents i metges de família extracomunitaris–, el pacte amb personal de l’ICS per augmentar el nombre d’hores assistencials i el perllongament de l’activitat de professionals més enllà de l’edat de jubilació. Així, 792 professionals han acceptat l’augment del nombre d’hores treballades a la setmana per donar resposta a les necessitats de la població. Aquesta xifra equival a 123 metges de família més. Hi ha 122 nous professionals, entre residents i professionals del sector i metges i metgesses extracomunitaris. I finalment 17 professionals han perllongat la seva activitat laboral més enllà de l’edat de jubilació. A aquest col·lectiu se’ls ofereix destinar el 60% del seu temps a l’assistència i la resta, a tasques de docència, recerca i mentoria.

    Una altra mesura per pal·liar la manca de professionals serà l’augment de capacitat docent en els centres de l’ICS. L’any 2020 es passarà de 229 a 253 places de metges de família, de 30 a 36 places de pediatres i de 55 a 60 places d’infermeria familiar i comunitària.

    L’ICS parla de recuperació retributiva

    Les condicions laborals, més enllà de la manca de professionals, també van ser un dels temes centrals al novembre. En aquest sentit, l’ICS assegura que el mes d’abril tots els professionals amb dret a percebre el complement de direcció per objectius l’han recuperat, que el personal sanitari de l’atenció continuada d’urgències i els ginecòlegs d’atenció a la salut sexual i reproductiva també han rebut un complement salarial. A més, s’ha estipulat un complement d’exclusivitat per als professionals eventuals i s’està treballant amb la mesa sectorial per a l’adaptació dels nivells més elevats de carrera professional perquè els professionals d’atenció primària tinguin la capacitat d’assolir-los.

    Pel que fa a l’estabilització, l’ICS ofereix a concurs 11.707 places. Com han explicat, «es tracta de la convocatòria de places més gran que s’ha fet». Han afegit que aquestes xifres suposen que, aproximadament, en finalitzar tots els concursos, el 90% de la plantilla de la institució estarà estabilitzada.

    Per ajudar amb la conciliació laboral i familiar miraran que les reduccions de jornada respectin la proporcionalitat de l’activitat assistencial i la no assistencial, la incentivació de propostes de reorganització d’equips, torns que facilitin la conciliació i el tancament dels centres a les 20 hores.

    Una altra de les mesures que col·laboraran a facilitar això és la del projecte de teletreball. En una primera fase, 106 professionals de 42 equips començaran a treballar des de casa fent certes tasques que no requereixen la seva presència al centre (revisió de plans de medicació, gestió de baixes d’incapacitat temporal, eConsulta, organització d’agenda, etc.). S’avaluarà l’impacte de la prova pilot per veure com repercuteix en l’organització general del professional i de l’equip i si ha millorat els indicadors d’accessibilitat.

    Més lideratge als professionals per millorar l’atenció

    L’acord de novembre també impulsava “l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge”. En aquest sentit, aleshores per Metges de Catalunya, el pacte atorgava als professionals d’una “major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball”. 

    L’ICS ha explicat que en aquest primer semestre de 2019, fins ara, s’han introduït diferents canvis per oferir una direcció de centre més propera. S’ha nomenat una vuitantena de directores i directors perquè cada equip d’atenció primària en tingui un i la tria de la direcció s’ha dut a terme a mitges entre l’equip i la direcció d’atenció primària territorial.

  • Conseqüències de l’ambiciós conjunt de mesures anunciat fa un any pel Cap de RRHH del PSMar

    Fa poc més d’un any relatàvem les «bondats» de les mesures que estava portant a cap la nostra empresa, per a fer més atractiva l’oferta de contractació. Ja denunciàvem llavors que ni servia ni solucionava la dramàtica situació de centenars de treballadores del nostre centre. És ara, un any després quan les nostres sospites es confirmen. El PSMar està tenint veritables dificultats per a trobar treballadores, especialment Infermeres, per a cobrir les vacances del personal estable. Fins a tal punt és greu la situació, que fins i tot han hagut de tancar alguna unitat més de les que ja estaven programades tancar en el període estival i hi ha hagut quiròfans que no han pogut funcionar per falta de personal.

    Aquesta falta de llits ha provocat episodis tan greus com els denunciats per xarxes els últims dies la Plataforma Acampada Mar. S’ha donat el cas d’algun pacient infectat per MRSA, al qual no s’ha pogut aïllar i ha hagut de continuar compartint habitació amb un pacient no infectat, també amb ferides per intervenció i amb prolongat tractament antibiòtic, tots dos autònoms. Fets molt greus que poden facilitar la propagació d’aquesta bacteria amb la consegüent infecció d’altres malalts. No podem acceptar de cap manera, que ja bé, per implementació de mesures d’estalvi, o per manca de capacitat de trobar treballadores, pugui provocar aquesta situació. Durant tot l’estiu es tancaran aproximadament un centenar de llits (els programats) en els diferents centres del Consorci. Un altre efecte d’aquesta habitual estiuenca mesura, és el prolongat col·lapse, d’un ja de per si, saturat Servei d’Urgències. Provoca sobre càrrega de feina a les treballadores i un tràngol gens agradable a usuaris i usuàries que poden arribar a superar els 6 dies a una llitera d’Urgències.

    Tornant al tema de la contractació, és ara, a corre-cuita que l’empresa s’està enginyant una altra sèrie de mesures. Unes, per a “seduir” a les noves generacions d’infermeres recentment sortides de la universitat. “Projecte de Captació i Retenció de Talent”, l’anomenen. La traducció fidel és, oferir contractes de pràctiques de dos anys (1+1) de 36,25h setmanals a infermeres que acaben d’obtenir la titulació al Campus Mar. Mentrestant continua mantenint contractació precària durant anys a les treballadores que ja te a casa, pensant que les te «fidelitzades» i no s’aniran; res més lluny de la realitat. Estem observant com no para de marxar personal molt qualificat a altres centres, principalment de l’ICS, on se’ls ofereix contractació molt més estable. Oferir feina per Infojobs és l’altre gran ocurrència per intentar captar personal amb ofertes que moltes vegades superen amb escreix les oferides a treballadores que ja tenim aquí i per les que el Comitè d’Empresa portem temps reclamant millores. Això demostra que quan hi ha voluntat, poden fer coses que neguen poder fer quan manquen d’aquesta voluntat.

    El descontentament que està provocant en «el nostre» personal suplent i de jornada parcial tota aquesta manca de criteri, és realment preocupant, no descartem que això vagi a més i pugui traduir-se en possibles accions passat el període vacacional. Estarem al seu costat.

    A tot això cal sumar la negociació de conveni en la que estem immersos. Suggerim a la nostra Direcció que ja que no són capaços de retenir a les seves treballadores mitjançant una contractació atractiva, ho facin a través d’unes condicions de treball que superin les de l’entorn. Va haver-hi un temps en què potser va ser així, avui dia no. Hem vist com el conveni SISCAT, amb la signatura d’un conveni que sense ser meravellós, ha millorat de forma considerable la seva situació de partida. A l’Hospital de Sant Pau, sindicats i direcció han signat un preacord de Conveni que millora substancialment el que tenien. En canvi la nostra Gerent ja ens ha dit per activa i per passiva que no estem en condicions d’aconseguir millores laborals significatives.

    Ens preguntem com és possible que Hospitals del nostre entorn hagin aconseguit millores respecte el que tenien i en el nostre centre ens diguin que no és possible millorar el que tenim. Cal recordar que hem estat l’únic dels grans Hospitals que en el pitjor moment de la crisi va sofrir un ERO. No entenem com després d’aquest gran esforç de la plantilla, sumat a les considerables càrregues de treball que venim suportant des de llavors, se’ns digui ara que no és possible millorar el conveni. Si no varien la seva postura, ens trobaran al davant amb oposició ferma i mobilitzades. Si cap a la tardor no hem aconseguit avenços importants en aquest sentit, promourem una tardor calenta.

    Les voluntats inicials s’han de canviar mitjançant l’organització, la mobilització i la lluita.

  • L’èxit de la reproducció depèn dels bacteris en la vagina i l’úter

    Els éssers humans estem plens de bacteris per dins i per fora. Tant és així que un quilo del nostre pes corporal és culpa dels microbis que envaeixen el nostre organisme. En els últims anys, la literatura científica s’ha preocupat per aquests hostes i ha vist com, lluny de molestar, exerceixen funcions clau per al cos.

    Amb les noves tècniques de seqüenciació genòmica s’ha comprovat la presència d’una rica diversitat de microorganismes en la majoria de les superfícies del cos humà. Per descomptat, l’aparell reproductor femení no podia ser menys.

    Cada vegada s’aprecia més el paper que la microbiota vaginal –el 9% de tots els microbis del cos– posseeix en les dones. Conèixer què és un microbioma favorable del tracte reproductiu permetrà comprendre millor els mecanismes de la reproducció, tant la fallida com la reeixida.

    Una revisió d’estudis, publicada el gener passat en la revista Reproductive Medicine and Biology, recopila els coneixements actuals sobre la composició bacteriana dels tractes reproductius inferior i superior, així com l’impacte del microbioma en la salut i la reproducció femenina.

    Liderada per Carlos Simón, professor d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de València i cap d’Endocrinologia Reproductiva de l’Institut Valencià d’Infertilitat (IVI), se centra especialment en l’impacte del microbioma endometrial en la infertilitat i en les tecnologies de reproducció assistida.

    «L’avaluació del microbioma del tracte reproductiu suposa una nova perspectiva de la reproducció humana, l’embaràs i l’inici de la nova vida. És important avaluar les comunitats microbianes i millorar així l’atenció personalitzada en medicina reproductiva i salut de la dona», explica a SINC Simón.

    Per a augmentar les possibilitats d’embaràs i del naixement d’un bebè sa i reduir els costos vinculats amb la reproducció, molts experts valoren ja posposar el tractament o la concepció en cas d’una microbiota desfavorable; així com el desenvolupament d’intervencions terapèutiques o canvis de l’estil de vida per a modificar-la.

    Com més lactobacils, millor

    La microbiota vaginal té un paper crucial en la salut reproductiva de les dones. El tracte reproductiu femení conté un microbioma actiu compost, principalment, per bacteris del gènere Lactobacillus –relacionades amb un estat saludable–. No obstant això, les fluctuacions que ocorren en resposta a factors interns i externs poden afectar la fisiologia dels òrgans i fins i tot provocar estats patològics.

    Encara que la literatura científica sobre aquest tema manté que es necessita més recerca, un recent article a Nature Medicine subratlla com les alteracions en el microbioma vaginal influeixen directament en el risc de prematuritat.

    Per exemple, els resultats van mostrar que les dones que van donar a llum prematurament tenien nivells més baixos de Lactobacillus crispatus que les que van tenir embarassos a terme. A més, el treball identifica una dotzena de grups bacterians sobrerepresentats en les dones que no van aconseguir les 37 setmanes d’embaràs.

    Segons Simón, cal tenir en compte que el primer que veu un embrió és l’ambient microbià de la cavitat uterina. Llavors, si la cavitat uterina té una bona microbiota, l’embrió s’enganxarà a l’úter i envairà aquest espai. Però si existeix un entorn alterat, la implantació no es produirà.

    «L’ideal seria tenir un 100% de lactobacils i un ambient lliure de patògens. Perquè si n’hi ha, per exemple Gardnerella vaginalis o Streptococcus, mataran als bacteris bons i creixeran ells en el seu lloc», apunta. «Llavors estarem davant un ambient agressiu que l’embrió no suportarà i, si arribés a implantar, es produiria un avortament».

    Així, una recerca de 2016 revela que hi ha una afectació del 50% en la taxa d’embaràs a causa del microbioma. L’article sosté que els avortaments passen d’un 16 a un 60% en cas que estigui alterat. «Va ser un pilot de menys de 40 pacients, però ara tenim un estudi amb 400 pacients i estem esperant les conclusions», indica Simón.

    El microbioma també pot ser una eina que ajudi a frenar les taxes d’infertilitat, que varien entre el 9 i el 30% de les parelles en edat reproductiva. Fins ara, els estudis han demostrat que la microbiota vaginal anormal està associada amb un resultat reproductiu deficient en pacients que se sotmeten a fecundació in vitro (FIV).

    Referent a això, un treball publicat el novembre de 2018 analitza el paper de les infeccions asimptomàtiques del tracte genital en el resultat de la FIV en parelles amb infertilitat. De les 285 parelles infèrtils estudiades, l’anàlisi microbiològic va mostrar que el 46,3% presentaven una infecció asimptomàtica.

    Els resultats publicats en PLoS One mostren, d’una banda, l’impacte negatiu de E. faecalis en la qualitat de l’esperma i, per un altre, l’associació de patògens bacterians amb nivells reduïts de lactobacils vaginals.

    «La presència de E. faecalis, O. urealyticum o M. hominis en mostres genitals de parelles infèrtils és predictiva d’un resultat negatiu de FIV», declara Susanna Ricci, investigadora de la Universitat de Siena (Itàlia) i autora principal de l’estudi. «És més, el 85,7% de les parelles que van aconseguir un embaràs gràcies a una FIV van ser microbiològicament negatives, mentre que la tècnica va ser reeixida en només el 7,5% de les parelles infectades».

    «La microbiota vaginal de dones sanes en edat reproductiva pot estratificar-se en una complexa comunitat bacteriana dominada per Lactobacillus spp», explica a SINC Stefano de Giorgi, company de Ricci en l’estudi. «Els lactobacils exerceixen efectes beneficiosos com la producció de compostos antimicrobians i la prevenció de la colonització per bacteris patògens».

    No obstant això, l’ús de la microbiota vaginal com a marcador del resultat de la tecnologia de reproducció assistida encara no s’ha dut a terme. Nous estudis argumenten que conèixer el seu estat pot aplicar-se als tractaments de fertilitat que implementen les clíniques.

    «La infertilitat és multifactorial, causa una profunda càrrega econòmica i psicològica en les parelles afectades i alts costos en el sistema de salut», continua Giorgi. «Un millor maneig seria útil per a augmentar les taxes d’embaràs, reduir el nombre total de cicles de tractament i, possiblement, optimitzar el benestar de les parelles i els costos en l’atenció sanitària».

    Relació causal no provada

    El problema és que, de moment, la majoria dels estudis són retrospectius i es basen en una petita mostra de població. Per tant, l’associació entre la microbiota vaginal i els resultats reproductius no és concloent.

    Una recerca de 2019 mostra com, encara que alguns bacteris estan associats amb l’èxit reproductiu i un bon resultat de l’embaràs, encara es desconeix si existeix aquesta relació causal. Els especialistes estan d’acord que es necessita més recerca per a explorar a fons les possibles implicacions clíniques i les intervencions terapèutiques.

    «Hi ha moltes causes darrere d’un microbioma alterat però no s’ha demostrat una vinculació directa, excepte en les infeccions del tracte genital masculí (prostatitis) per contagi en relacions sexuals, en pacients amb defenses baixes o que han tingut una infecció concomitant en altres llocs del seu cos», exposa Simón.

    L’objectiu últim en medicina reproductiva és tenir un nen sa a casa i que qualsevol parella compti amb la major seguretat i efectivitat possible. I això implica transferir embrions cromosòmicament normals, però també –entre altres paràmetres– per assegurar-se que el microbioma està correcte i no hi ha infecció.

    Els experts són optimistes sobre els assoliments en reproducció que tindrà el major control de la microbiota. «Com tècnicament ara som capaços de treure el carnet d’identitat de tots els microbis que viuen en el cos humà, podem saber el nom dels presumptes implicats i posar tractaments específics depenent del germen», conclou Simón.

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • Els sobretractaments

    Els medicaments han aportat i aporten molts beneficis a la humanitat, però també són objecte d’ús excessiu i inadequat.

    L’ús abusiu de medicaments en la nostra societat és una de les conseqüències de la medicalització i del sobrediagnòstic i el resultat desitjat dels promotors d’aquests fenòmens. Diu Joan Ramon Laporte, catedràtic de Farmacologia, en una entrevista a aquest diari, que «el 50% dels medicaments prescrits en el sistema de salut són innecessaris i, en alguns casos, més perjudicials que beneficiosos». En general, la producció de medicaments, lluny de tenir l’objectiu de millorar la salut de la població, persegueix per damunt de tot el guany econòmic. La prescripció de fàrmacs de manera abusiva i inadequada respon a aquest objectiu.

    Els monopolis farmacèutics i el sistema de patents però també la manera com s’introdueixen medicaments en els sistemes sanitaris, com i qui marca els preus, són elements estructurals que decideixen el volum de negoci dels fabricants. Un exemple el tenim en el tractament de l’hepatitis C, que va ser venut a un preu 1000 vegades per sobre del preu de producció.

    En referència al negoci de la medicalització, del que es parlava en un article anterior, i l’ús abusiu de medicaments, cal citar els productes sense efecte terapèutic com els complexos vitamínics o minerals (llevat que hi hagi un dèficit específic), els medicaments per a la tos, per als refredats, per a l’artrosi… O l’extensió de tractaments, que són efectius per a determinades malalties, a persones que no les pateixen: els anomenats protectors d’estómac, les pastilles per al colesterol, els ansiolítics, els antidepressius… O els fàrmacs «nous» que són molt més cars que els més antics però no més efectius, i sovint menys segurs. Molts altres medicaments estan en qüestió perquè no aporten cap benefici, o beneficis insignificants, per als pacients o perquè els efectes secundaris són superiors als efectes terapèutics. És el cas dels medicaments per a la demència (que a França ja no són finançats per l’estat), alguns tractaments per al càncer avançat i altres.

    En relació a l’ús inadequat, dos exemples recents apareguts a la premsa són molt il·lustratius. Un d’ells és el que es coneix com «l’epidèmia dels opiacis». Ens referim a la prescripció abusiva de medicaments sintètics derivats de la morfina per a persones amb dolor crònic, que està afectant sobretot als Estats Units d’Amèrica (EUA), i que ha provocat nombroses morts. Els opiacis són altament addictius i han portat a un consum de carrer, relacionat amb la venda il·legal, a més a més de la venda regular a les farmàcies amb recepta mèdica. Es calcula que 66 milions de ciutadans dels EUA consumeixen aquests fàrmacs i que 11 milions en fan un ús abusiu. La mort de 72.000 persones el 2017 s’atribueix a aquesta causa, i d’unes 400.000 en els últims 20 anys. Quines són les raons que han portat a aquesta greu situació? Com és que s’han receptat tant aquests medicaments tan perillosos? L’explicació és bastant clara: nombrosos metges van ser subornats utilitzant sistemes agressius de màrqueting, des del pagament de restaurants i festes, fins a l’entrega directa de diners. El resultat ha estat que la venda d’un sol d’aquests productes opiacis va passar de 14 milions de dòlars en les vendes del 2012 a gairebé 500 milions el 2017. L’assumpte ha arribat als tribunals i ja s’ha emès la primera condemna a diversos directius d’Insys Therapeutics per suborn a metges, amb altes penes de presó. Tot apunta que hi haurà més denúncies i més condemnes. No disposem de dades d’aquesta magnitud en altres països, però res no impedeix pensar que alguna cosa semblant pot estar passant a Europa i al nostre país.

    Un segon exemple és el d’un altre grup de fàrmacs, coneguts com a nous anticoagulants, que s’estan fent servir des de fa uns anys en substitució del clàssic Sintrom, utilitzat en persones que pateixen arrítmia cardíaca per a la prevenció d’isquèmies cerebrals (ictus, coneguts popularment a casa nostra com embòlies). Recentment, la revista JAMA ha publicat un article que denuncia que es va recomanar l’ús d’un d’aquests anticoagulants a partir d’estudis que contenien dades falsificades amb coneixement dels promotors. La falsificació de dades ja havia estat assenyalada amb anterioritat, en referència a aquest cas i d’altres, posant de manifest la manca de rigor i de transparència de l’agència reguladora (la Food and Drug Administration– FDA-) quan es troben indicis o proves de frau. A l’estat espanyol, fa tres anys, un article de Juan Erviti en el Boletín de Información Farmacoterapéutca de Navarra (BITN) ja denunciava les irregularitats en els estudis presentats per les farmacèutiques, fet que va ocasionar una protesta de cinc societats mèdiques que, en comptes de manifestar agraïment per la informació, qüestionaven la validesa de la crítica. Aquestes societats no feien esment dels conflictes d’interès que podien condicionar la seva opinió, però el mateix BITN en la seva resposta recollia que havien rebut diners de les companyies comercialitzadores dels nous anticoagulants (quasi un milió d’euros l’any 2015) pel seu funcionament.

    El suborn a metges i la falsificació de dades dels estudis són dos mecanismes de la mercantilització, però no són els únics. Ni els medicaments els únics implicats, com explica la notícia que Coca Cola obliga els científics a signar acords per evitar la publicació de resultats negatius en l’efecte del seu consum sobre la salut.

  • El càncer afecta emocionalment, física i social a les persones que el viuen: Kalida Sant Pau col·lectivitza “un refugi” per aprendre a gestionar-ho

    A la Susanna li van diagnosticar càncer d’úter el novembre de 2018. En realitzar-li una extractomia per un mioma (un tumor benigne que es troba a l’úter) i en fer l’anàlisi patològic va ser quan, de manera indirecta, li van detectar el càncer d’úter i d’endometri que cursava amb metàstasi.

    Directament en saber que tenia un càncer va dirigir-se a Sant Pau on a banda «de la muntanya russa emocional» que va viure de cop, va iniciar tot un circuit de proves. «Com estava força avançat entres en un dinamisme molt ràpid: el 30 de gener ja vaig tenir la primera sessió de quimioteràpia», ens explica. Després d’això, més proves i tractaments resumits en 6 sessions cada 21 dies. Fins ara que gràcies a proves de control han pogut veure que està tot net però, com tolera molt la quimioteràpia, seguirà encara amb un parell de sessions addicionals per reforçar i frenar tot allò que no es veu.

    En aquests set mesos que la separen del dia que li van diagnosticar la malaltia un element important en el seu dia a dia que li ha fet més suportable el tractament ha estat l’espai que la Fundació Kalida ha aixecat dins el recinte de l’Hospital Sant Pau de Barcelona. Un espai que té com a finalitat acompanyar les persones amb càncer, als seus cuidadors i familiars, en les diferents fases del procés oncològic i fer-ho en un entorn arquitectònic dissenyat especialment per a aquest fi. Kalida s’ha convertit en el seu «refugi emocional, una segona família».

    El què fa de Kalida un lloc especial no es pot resumir en una sol línia. Si bé es va constituir l’any 2016 i les seves activitats es realitzen des d’aleshores, fa poc més d’un parell de mesos que la Fundació va inaugurar un edifici-refugi per aquelles persones que estiguin passant un procés de càncer. En un entorn dissenyat especialment per a aquest fi, l’edifici que acull Kalida Sant Pau és una llar per a tots els seus usuaris. Arribar, obrir la porta i en comptes de trobar-se un mostrador-recepció el primer que vegis sigui una zona de butaques i una taula ben llarga justament al costat d’una gran cuina dóna ja una sensació familiar.

    Tot el que es troba dins de Kalida ha estat donat i tots els seus serveis són gratuïts per a pacients oncològics i les seves famílies / Carla Benito

    Per no passar-ho sol, passa’t-hi

    Allà asseguda et trobes una de les persones voluntàries que t’acull i t’orienta per explicar-te tot el que necessitis. La majoria de persones que arriben a Kalida vénen dels passadissos del Servei d’Oncologia però també hi ha molta altra gent que ve d’altres centres. L’edifici està just a sota i en línia recta d’aquest servei per facilitar el seu accès. Molts oncòlegs també en parlen amb els seus pacients però per fer ús dels serveis de Kalida no cal que vinguin amb derivació mèdica. Els serveis són gratuïts i serveixen per complementar els tractaments mèdics, mai per substituir-ne cap d’ells. Aquests serveis els ofereix un equip de professionals especialitzats en suport oncològic: psicooncòlegs, infermers, treballadors socials i terapeutes… I també fins a 18 voluntaris com la Rosalia. Ella assisteix cada dimecres 3 hores al migdia per fer companyia, xerrar o el que sigui necessari amb algun dels usuaris de l’espai. Ho fa després d’haver rebut ella també ajuda per part de Kalida quan el centre encara només s’ubicava en una habitació de l’hospital i ella estava vivint un procés de càncer. Per ella ser ara voluntària és retornar allò que li van donar.

    Però en què consisteix aquesta ajuda o aquests serveis? El programa que Kalida ofereix, inspirant-se en l’experiència de l’organització Maggie’s, de la xarxa internacional de centres de la qual forma part, va encarat a donar resposta a les necessitats psicosocials de les persones amb càncer. Així, com ens explica el director de la Fundació, Joan Reventós, la Fundació ofereix una avaluació de necessitats en tres àmbits: emocional i psicològica, pràctica (informació laboral per exemple) i social. A Kalida es fa un seguiment individualitzat si la persona ho necessita perquè després aquesta vagi entrant poc a poc a grups. “Les persones amb càncer viuen un moment de desorientació i sembla que no puguin decidir res de la seva vida. Aquí intentem que recuperin el control de les seves vides”, afirma Reventós.

    Només en el primer mes de la inauguració de l’edifici, havien realitzat 707 assistències. EL 30% de les quals eren a familiars o a cuidadors. Tot i atendre a les dues perspectives, sí que és cert, com ens expliquen, que no barregen en els mateixos tallers o activitats a les dues vessants, ja que podria ser “disruptiu tant pel grup com per les persones”. El què sí que tenen clar des de Kalida, com ens relata el seu director, és que són un complement al tractament i per tant no interactuen amb aquest. Tot el que fan està basat en evidències científiques i en aquesta línia realitzen tallers de relaxació i ioga però no reiki per exemple.

    A finals de juny el centre començava a tenir ja una afluència considerable  de persones que omplien moltes de les seves activitats i la seva rutina fins aleshores havia implicat la realització de tallers de nutrició, sessions de relaxació mindfulnes o ioga i també grups de suport emocional. Per ara s’han dedicat a escoltar molt i a veure les necessitats dels seus usuaris i no descarten ampliar els tallers. Reventós declara que el de nutrició és el què més demanda té, ja que les persones que visiten el centre verbalitzen que hi ha manca d’informació.

    Sara Garcia és una de les psicooncòlogues amb les que compta Kalida i a més és coordinadora del centre: “des de l’hospital els oncòlegs ens verbalitzen que tota la gent que torna de Kalida els hi fa una valoració molt positiva, que els ajuda molt tota l’atenció que reben aquí. És un bon indicador”. Un altre bon indicador que assenyala és que aquelles persones que s’apropen i s’apunten a un dels cursos de sis setmanes l’acaben fent sencer. “Si no estiguessin interessats, el deixarien i, a més, vénen després a preguntar ‘què més teniu?’”, indica Garcia.

    La cuina i el menjador sçon l’epicentre de Kalida Sant Pau per a tots aquells que utilitzen els seus serveis / Kalida

    El suport entre iguals, clau per avançar

    “Tenim un ventall d’activitats i de recursos força ampli que toca la part social, la més pràctica, l’àrea més corporal de les alteracions del cos i l’emocional. Totes tres serveixen per millorar la qualitat de vida”, explica Garcia. La Susanna. Ella va conèixer Kalida a través de cartells i en va parlar amb la seva oncòloga. Aleshores s’hi va apropar i en xerrar amb l’Ester, la infermera del centre, li van explicar que donaven suport en diferents àmbits: “des de l’assessoria laboral quan estàs de baixa, una emocional o altres més pràctiques com la nutrició… Em van ensenyar un calendari amb totes les activitats que feien i em vaig apuntar a tot allò que vaig veure interessant i què em podia donar eines per la malaltia”. En aquesta lògica, la Susanna ha fet des la relaxació o la nutrició com arteteràpia.

    Per ella, que ara ve a vegades a fer un cafè i prou o a llegir una estona encara que no tingui cap visita al metge o cap activitat programada, Kalida és un refugi. “Comences a venir per les activitats, ara vens una mica abans i et fas un cafè i parles amb la gent… de mica en mica veus que aquí estàs bé i còmode i que et va bé emocionalment”.

    En la mateixa línia que els professionals de la Fundació, la Susanna així com la resta d’usuaris tenen clar que una cosa és el seu tractament i l’altre les activitats que realitzen a Kalida. Valora així que mentre des de Sant Pau li estiguin administrant quimioteràpia intravenosa i estiguin fent-li el seguiment mèdic de tot el que comporta, des de Kalida li aportin el suport necessari per gestionar emocions, estrès o per aprendre a conviure amb aquesta malaltia. “Aquí, gràcies a les trobades, som tots com una família. Hi ha una connexió que no pots explicar… els teus amics o la teva família ho pateixen però ho viuen d’una altra manera”, explica.

    En aquest sentit, Garcia entén que les famílies pateixen impotència i frustració en no poder ajudar. La seva gran por, segueix, és no saber gestionar aquesta por ni les emocions quan per qui estàs patint és un altre a qui no vols tampoc mostrar-li que no pots o no saps ajudar. Pel que han analitzat, la por de les persones diagnosticades de càncer va des de por a com anirà el tractament, els efectes secundaris, com es reduirà la qualitat de vida, l’impacte en el dia a dia… pors més vitals serien la por a patir, patiment físic, i la por a morir. Davant d’això, Sara Garcia creu que “li hem de donar una normalitat perquè si no tenim por a morir potser és que ens passa alguna cosa que posa en alerta el nostre instint de supervivència”. Així, entén que la por a morir s’ha de naturalitzar, ja que “és molt natural morir, una altra cosa és de quina manera i en quin moment”.

    Joan Reventós Rovira, director de la Fundació Kalida

  • Estar ben informat és salut: la CAMFiC contribueix a l’educació sanitària amb els seus Fulls per a Pacients

    «El projecte fulls per a pacients de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) va néixer el 1999-2000 amb l’objectiu de millorar la informació que els metges podem donar als pacients a les consultes d’Atenció Primària. Una de les principals qualitats del Fulls per a Pacients de la CAMFiC és la revisió periòdica i actualització. Els fulls són d’accés lliure tant per als professionals com per als pacients». Aquestes paraules són les que defineixen al web el projecte on participa des de 2001 la metgessa de família al CAP Manso de Barcelona, Lurdes Alonso.

    La Doctora Alonso va conèixer el projecte a través d’una de les revistes que la CAMFIC editava on hi havien afegit un dels fulls informatius. Alonso feia temps que realitzava fulls especials per als seus pacients i quan va veure els que havia començat a editar la CAMFIC, hi va contactar. «Vam crear un grup de treball cap a l’any 2000-2001 per realitzar aquests fulls informatius per a pacients orientats en el bé per al pacient i en no complicar la vida ni a ell ni als professionals. El grup de treball sempre és multidisciplinari: hi ha metges però també infermeria i personal administratiu o la periodista mateix de la CAMFiC… tot de gent que mira que sigui entenedor», explica Alonso.

    Entre les demandes bàsiques que el grup té vers el full és que aquest sigui útil i segueixi les normes d’educació sanitària: llegibilitat (per això és negre sobre blanc, perquè sigui molt visual i amb un tipus de lletra fàcil); que sigui comprensible (evitar paraules tècniques i substituir-les per paraules més del dia a dia), també que no hi hagi cap interès de la indústria ni cap interès econòmic de ningú; que el full es trobi tot en una sola plana; i que el dibuix sigui dinàmic i que aporti, no només il·lustratiu. «Tot això comporta molta feina de consens dels grups de treball, dels autors, dels revisors científics, dels revisors editorials… hi ha molta gent darrera cada full».

    Tots aquests requisits no tindrien sentit si el material no arribés finalment al seu destinatari. Per facilitar això, des de la CAMFiC han treballat per tal que també siguin accessibles de forma lliure i gratuïta per internet i que tothom ho pugui consultar o imprimir. De fet, si escrius al cercador d’internet «fulls pacients», el material de la CAMFiC et surt com primera opció.

    Un projecte plural per una població plural

    «També traduïm els fulls per facilitar la comprensió de tothom i de tot el procés d’atenció al pacient que, sigui de l’idioma que sigui, pugui entendre el més clarament possible què té o què hauria de fer», relata Alonso. Segueix explicant que si bé la CAMFiC no arriba a tots els idiomes, fora del català, el castellà, el francès i l’anglès, també hi ha molts fulls traduïts al xinès, l’àrab, el basc, el romanès… Ara per exemple s’estan iniciant contactes per traduir tot el material també a l’urdú per a la comunitat de l’Índia i el Pakistan.

    «El xinés és un dels més útils perquè solen saber llegir el seu idioma amb molta més diferència que algú d’un altre origen. A més acostumen a venir a la consulta sols i la comunicació és molt complexa. Els hi encanta quan els hi facilitem».

    Entendre aquestes necessitats és possible perquè els metges que estan treballant els fulls de pacients són metges que cada dia estan passant visita i veuen les realitats de les seves consultes i per tant les necessitats. Això sí, per fer-ho han hagut d’anar buscant solucions a mida perquè la CAMFiC això ho fa de manera voluntària i el suport institucional és poc. Les traduccions per exemple surten de metges originaris d’altres països o de metges que a canvi fan algun curs després a la CAMFiC.

    Actualment hi ha uns 150 fulls fets i si bé hi ha temes mèdics com diabetis o colesterol i també d’alguna malaltia concreta, també hi ha molts fulls sobre el desànim, la serenitat, el dol… «Fulls que s’han treballat molt. També hi ha fulls més tècnics com ara sobre mètodes anticonceptius o instruccions d’utilització d’inhaladors. Hi ha molts tractaments que es fan inhalats per temes bronquials i hi ha molts tipus diferents. Agafar tots els inhaladors i fer els fulls sense la indústria pel mig és complicat. El nostre interès era facilitar la vida al pacient i al professional».

    Els fulls estan tenint un èxit important entre la població que a més els hi ha dedicat temps i per tant valor i importància. El temps de mitjana que els usuaris romanen a cada full digitalitzat al web és de 7 minuts. En aquest sentit, parlant sobre la fiabilitat de les fonts i la importància de consultar en llocs adients i acreditats, Alonso ha detectat que és sovint la gent jove la que s’autoconsulta i s’automedica. Davant d’això, que es busqui a Internet en comptes d’anar a buscar un professional, creu que és important treballar en una edició d’aquests fulls de manera digital, que la web sigui fiable i assenyada i anar incorporant més temes i també hospitals en l’edició d’aquests fulls. De fet, ara estan iniciant el projecte d’obrir una aplicació per a telèfons mòbils des d’on poder visualitzar tots els fulls editats. «Si tu ets un professional podràs saber què és real i que no però els pacients no poden discernir i més quan hi ha webs que semblen fiables i no ho són. Busquem modernitzar i donar totes les facilitats als pacients».

    Un treball col·laboratiu que s’adapta als nous temps

    Per adaptar-se a la realitat doncs i defugir només parlar de malalties, també han realitzat fulls que parlen sobre pírcings o tatuatges o sobre diversitat sexual. En aquest sentit, Alonso destaca que tots els fulls es van revisant i actualitzant contínuament: per nous conceptes, noves recomanacions però també per l’ús de nou vocabulari. «Anem incorporant el gènere i un llenguatge més inclusiu en tots els fulls… Les normes sanitàries obliguen a posar la data en totes les publicacions i això també ens motiva en renovar els fulls antics».

    Si bé la CAMFiC és qui primer com a societat científica, abans que a nivell estatal, va iniciar el treball d’aquests fulls, es troben que hi ha altres entitats que volen també realitzar fulls específics. La Dra. Alonso ens explica davant d’això que intenten sempre proposar sinergies. Un exemple important és el full sobre l’onada de calor que van realitzar juntament amb el mateix Departament de Salut: «basant-nos amb el que ells tenien vam fer el full i ens van donar el vistiplau».

    Paral·lelament a això, des del grup de treball de fulls per a pacients de la CAMFiC van anar a parlar amb l’Institut Català de la Salut (ICS): «des de l’ordinador quan estem treballant a la consulta dins de l’eCAP tenim una pestanya directa que ens remet als fulls de la CAMFiC». Aquest és doncs un acord molt important entre l’ICS i la CAMFiC que també arriba a alguns hospitals. «Per nosaltres és molt important crear sinergies i a vegades ens trobem entitats que ens diuen que no, que faran els seus fulls… nosaltres pensem que és molt més interessant l’economia col·laborativa posada al màxim i més si ho fem des d’un punt de vista social».

  • Empatia i compassió

    La foto dels salvadorencs Óscar Martínez i la seva filla Valeria de 23 mesos, ofegats en tractar de travessar el riu Bravo de Mèxic als EUA, ha fet la volta al món per a il·lustrar, una vegada més, el drama de la immigració. La imatge és similar a la del nen sirià Aylan Kurdi, que va aparèixer ofegat en una platja de Turquia el 2015. En totes dues fotos, les persones apareixen de cap per avall, amb la postura desfeta del cos mort i sense mostrar la inconvenient imatge del rostre del cadàver, la qual cosa ha facilitat la seva difusió en els mitjans de comunicació. Coneixem els seus noms i retalls de les seves biografies, i això també ha ajudat a despertar en moltes persones sentiments davant el dolor dels altres. La paraula que més usem ara per a aquesta comunió emocional és empatia, signifiqui el que signifiqui aquest terme, en detriment d’altres menys modernes, com a compassió o commiseració. L’empatia té sens dubte bona premsa, per més que no sapiguem què és exactament.

    L’empatia passa per ser un sentiment i una capacitat, la de sentir el que uns altres senten i veure a través dels seus ulls. La primera vegada que es va utilitzar aquesta paraula va ser el 1974, a l’Argentina, segons documenta en la seva selecció de textos la Real Academia Española (RAE), que la va introduir en el seu diccionari de 1992 (empathy, en anglès, es remunta a un parell de segles enrere). El núvol de paraules de la RAE l’aparella amb assertivitat, comprensió, tolerància, compassió, identificació, simpatia, sentiment, intuïció i emocional, com a termes acompanyants més freqüents. I, efectivament, per aquests rumbs del llenguatge vaga l’empatia, amb aquesta aura d’una cosa bona i moral que té l’expressió «posar-se en la pell d’un altre».

    Encara que els conceptes d’empatia i compassió (sympathy) són rellevants en ètica, continuen oberts al debat entre escoles filosòfiques i manquen de suficient precisió. Tampoc semblen clars en les ciències socials, doncs fins al sociòleg Richard Sennet es fa un embolic amb ells en el seu llibre Junts. Rituals, plaers i política de cooperació, segons aclareix el seu traductor. Tots dos termes remeten al que senten i pensen els altres, però l’empatia implica en general una identificació emocional que no existeix en la compassió, en la qual preval la preocupació i el desig d’ajudar. En la seva versió més purament emocional, l’empatia no és una bona guia per a prendre decisions, com adverteix el psicòleg Paul Bloom en el seu iconoclasta llibre Contra l’empatia. El món no necessita més empatia sinó menys, argumenta Bloom, perquè l’empatia és esbiaixada (es tendeix a empatizar amb els semblants), curta de mires, passatgera i pot conduir a decisions irracionals i polítiques injustes. Potser funciona com a indulgència emocional i coartada moral, però no resulta útil per a resoldre problemes complexos com els de la immigració.

    La difusa ratlla que separa l’empatia i la compassió no és només lèxica. També és probable que tinguin mecanismes cerebrals diferents, encara que això és alguna cosa que precisa molta més recerca. Les humanitats poden aportar molt en la comprensió dels sentiments més socials, com la ironia i la compassió, però per a això necessiten el concurs de la biologia i d’altres ciències frontereres com l’antropologia, la psicologia i la biologia evolutiva. Aquesta necessitat és més evident si volem explicar els sentiments més primaris, com l’empatia, i en general les emocions més animals, des de la ira a la gelosia. En aquest sentit, l’empatia seria un d’aquests nusos gordians que només podrien resoldre’s amb la col·laboració de ciències i humanitats. Si sabéssim què és exactament l’empatia, com s’ha desenvolupat evolutivament i per a què serveix, probablement miraríem de forma diferent la foto d’Óscar i Valeria i actuaríem de forma diferent.

  • La força de treball en sanitat i la seva fragmentació

    Els treballadors de la salut són totes aquelles persones compromeses amb accions que tenen per objectiu millorar la salut. La seva feina consisteix a donar serveis de salut, de gestió de l’atenció i de suport a l’atenció

    La força de treball en Salut inclou aquells que donen serveis de salut com metges, infermeres i aquells que donen suport als serveis de salut com els gestors, conductors d’ambulàncies etc.

    Per aconseguir un sistema sanitari públic ben cohesionat cal tenir present la gran diversitat de coneixements i treballs necessaris per dur a terme l’atenció sanitària. Van des de feines científiques, a hoteleria passant per docència, manteniment, neteja… Aquesta fragmentació no hauria de dificultar la bona coordinació entre elles i la valoració, reconeixement i aprofitament de la seva expertesa però algunes institucions i l’aprofitament mercantil a què semblen cridats els emprenedors sanitaris avui dia ho fan difícil.

    Una institució, l’Organització Internacional del Treball (OIT), ha establert una classificació dels treballs que contribueix a allunyar a alguns d’ells del seu objectiu final que és protegir i millorar la salut. Per als treballadors de la Salut assenyala 8 tipus diferents: directius, professionals científics i intel·lectuals, tècnics i professionals de nivell mitjà, personal administratiu, treballadors de serveis personals, operadors d’instal·lacions i manteniment, personal de neteja i assistents.

    Tots aquests tipus comprenen diferents subgrups i especialitats però és important tenir clar que tal com afirma l’Organització Mundial de la Salut (OMS) repetidament, tots ells constitueixen la «força de treball de la Salut».

    El treball en el camp de la salut necessita el treball conjunt, integrat, en equip. No té sentit tècnic la separació de treballadors sanitaris i no sanitaris en aquest camp o l’existència de diferents línies de comandament exclusiu per alguns dels tipus de treball. Tots els que treballen en la mateixa unitat fan serveis sanitaris o de suport a la salut. No és coherent la dinàmica assistencial amb la coexistència de treballadors d’empreses diferents, quins gestors supervisen la feina i dirigeixen des dels horaris (neteja per exemple), fins a la valoració dels resultats del seu treball i el salari i condicions laborals.

    Cal reforçar el criteri de l’OMS. No és fàcil la direcció d’un centre sanitari. S’ha de reconèixer que els centres de salut són empreses molt complexes sobretot quan moltes d’elles han de treballar les 24 hores del dia i reuneixen equips de personal extremadament variats. Només la dificultat i la feina per dur a terme la gestió de tant i divers personal com és necessari i l’interès mercantil poden justificar fragmentar el treball en diferents àrees creant «noves empreses especialitzades».

    De l’externalització i subcontractació d’aquestes feines han tret un bon partit proveïdors privats de serveis assistencials per exemple la rehabilitació avui dia pràcticament en mans de l’empresa privada Fisiogestión a Barcelona i altres que pel fet de donar suport a l’atenció sanitària no podem acceptar tal com proclama l’OMS que no siguin empreses assistencials siguin serveis administratius, informàtics o de cuina.

    La distancia entre els objectius immediats dels diferents llocs de treball i la millora de la salut dintre d’una empresa sanitària no permet concloure que uns són treballadors sanitaris i altres no. La seva feina ben integrada és imprescindible i la finalitat fonamental de tots ells segueix sent la protecció i millora de la Salut. Per l’atenció pública de qualitat que volem, necessitem gestors públics emprenedors en qualitat assistencial, que no cedeixin davant l’alleugeriment del seu volum de treball administratiu i suposada millora de la sostenibilitat que aporten les externalitzacions. Necessitem que busquin la coordinació, integració i creixement en responsabilitat dels membres dels equips. És difícil de calcular però sabem quina seria l’aportació a la sostenibilitat de la feina més ben feta?

  • El codi ètic de les farmacèutiques no frena l’increment dels pagaments a metges, que segueix sense control oficial

    Cinc anys després que la indústria farmacèutica introduís en el seu codi ètic la necessitat de publicar quants fons destina al sector mèdic, els pagaments –directes i indirectes– als professionals han crescut un 20%. Sense un altre control que la seva pròpia autoregulació, les empreses gasten actualment més de la meitat d’aquests diners a finançar congressos mèdics, abonar honoraris a professionals i donar a organitzacions sanitàries. Aquests capítols van sumar 338 milions d’euros, el 56% de tot el gastat el 2018. Els contractes d’I+D van suposar 259 milions, segons les dades publicades per Farmaindustria.

    La relació entre les empreses farmacèutiques i els professionals mèdics ha estat sobrevolada pels fons que els sanitaris reben de manera directa o indirecta de grans corporacions com Novartis, Roche, Janssen, MSD, Pfizer, GSK, Abbvie, Sanofi, Bayer o Gilead. Només aquests noms acumulen gairebé la meitat del que conforma anualment aquest flux econòmic. En quatre anys s’ha passat de 496 a 597 milions d’euros. Aquests pagaments no són objecte de fiscalització oficial. La informació disponible és fruit d’un acord voluntari de la patronal que va modificar el seu Codi Ètic el 2014. El codi va disposar que es publiquessin les «col·laboracions amb professionals i organitzacions» amb la idea, descrivien, de «prevenir conflictes d’interès i generar confiança en la societat sobre la importància d’aquestes relacions».

    En aquest context, les empreses dediquen cada exercici més diners a sostenir cursos, seminaris i congressos mèdics. Entre sufragar les despeses de matrícula o allotjament dels professionals assistents i aportar fons als organitzadors, van pagar 216,5 milions d’euros el 2018. Són 11 milions més que el curs anterior i un 17% més que fa quatre anys.

    En aquest periple, les principals beneficiades han estat les entitats organitzadores dels esdeveniments (per exemple una associació d’especialistes d’una disciplina mèdica en el seu congrés anual). Si van rebre 66 milions d’euros per a muntar trobades el 2015, l’any passat es van repartir 98,5 milions (gairebé un 50% més). Mentrestant, els fons directes a professionals van caure de 119 milions a 112 el 2016 encara que han repuntat i ja han tornat als 118 milions. El curs passat les farmacèutiques van augmentar totes les seves partides per als pagaments a metges.

    La patronal explica que el finançament de congressos «fa possible l’actualització de coneixements» i qualifica aquestes trobades com a «instrument clau» perquè «els sanitaris espanyols mantinguin el més alt nivell en coneixement».

    Consultoria i assessorament

    La part de pagaments en forma d’honoraris s’abona per assessoraments, consultories o ponències en congressos, segons expliquen fonts del sector. Si aquest apartat havia vist una reducció en anys anteriors, l’any passat les empreses li van donar una empenta considerable recuperant bastant del terreny perdut. Els metges van obtenir per aquests conceptes fins a 84 milions després d’haver caigut als 79.

    La fiscalització de les anomenades transferències de valor és voluntària i només es fa des de l’exercici 2015. Cap organisme oficial està encarregat o té la capacitat per a indagar en aquests comptes. Són les mateixes corporacions les que publiquen les seves dades que la patronal agrega. I encara que tenen unes pautes comunes, algunes fan la informació més assequible que unes altres. No són totalment homogènies.

    En aquests llistats s’inclouen les dades dels particulars que reben diners o acudeixen a un dels congressos amb les despeses pagades. També de les organitzacions professionals que gaudeixen de finançament per part dels laboratoris i de les donacions i subvencions que les empreses realitzen «a organitzacions sanitàries que presten serveis d’assistència sanitària social o humanitària», expliquen. En la part de recerca, si bé el 2017 es va registrar un fort increment de gairebé el 30% que va posar la inversió en 251 milions, un any després la partida ha estat de 259 milions del que la patronal denomina «cooperació externa».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Les farmacèutiques van pagar a metges espanyols 597 milions d’euros en 2018, un 20% més que fa quatre anys

    Les empreses farmacèutiques van incrementar els pagaments que realitzen als metges espanyols l’any passat. Els diners que van destinar a abonar cursos, patrocinar congressos, cobrir honoraris o finançar assajos clínics va arribar als 597 milions d’euros el 2018. Han crescut tots els capítols sobre els quals informa la patronal Farmaindustria.

    Els pagaments des de la indústria als professionals reben el nom de «transferències de valor». En els últims quatre anys –van començar a publicar-se el 2016– el volum total de recursos que les empreses han destinat als professionals mèdics (ja sigui individualment o a les seves associacions o societats) ha passat dels 496 reconeguts per a 2015 als 597 recopilats per a 2018. Un 20% més. Cada curs hi ha hagut un increment, ja que el 2016 van ser 501 milions i 564 el 2017. Farmaindustria explica que el major augment ha estat en les partides per a projectes de recerca.

    Les farmacèutiques distribueixen aquesta informació per acord voluntari en el si de la patronal. Es tracta d’una autoregulació, no d’un mandat legal. No totes les societats es comporten igual ni ofereixen la mateixa transparència. Entre les grans corporacions que van liderant aquest rànquing (10 grups acaparen gairebé la meitat del volum total), algunes, com Bayer i Roche, informen sobre el total anual, i de cada apartat a més de publicar el llistat individualitzat dels qui ha aportat quantitats. Unes altres, com Novartis, publiquen aquests llistats de beneficiats, però no quan sumen en cada categoria: els metges, les organitzacions…

    No obstant això, els pagaments per a assistir o organitzar cursos i congressos o els honoraris a professionals per serveis prestats també han crescut. Si el 2015 aquests capítols van sumar 306 milions d’euros, dos anys després van ser 313 milions. El 2018 van arribar a 338 milions. La majoria correspon a la part específica per a matrícules, desplaçaments o patrocinis d’esdeveniments i que ja venia creixent en aquesta seqüència: 185, 193, 205,5 i 216,5 milions d’euros cada any.

    El que sí que ha canviat és la distribució dels fons. Al mateix temps que descendien els diners que anava directament a metges per a assistir a congressos o cursos, ha ascendit el que ingressaven les organitzacions professionals (associacions mèdiques, societats científiques…) per a organitzar aquestes trobades. Dels 66 milions el 2015 s’ha passat a 98,5 el 2018, un 50% més. La patronal explica que «els congressos científics són essencials perquè els facultatius puguin mantenir actualitzats els seus coneixements sobre la seva especialitat». En l’altre extrem, l’ús de fons llança dubtes sobre les recomanacions de certs productes per part d’associacions mèdiques o alguns professionals que són finançats per farmacèutiques. El cas més recent és la polèmica sobre la vacuna de la meningitis b, rebutjada per al calendari públic pel Ministeri de Sanitat.

    La transparència sobre els pagaments per a sufragar viatges, allotjament i assistències a congressos van provocar una revolta de metges i un enfrontament amb el Ministeri d’Hisenda en 2017. El Govern va explicar llavors que aquestes quantitats haurien d’aparèixer en la declaració de la renda i tributar. Mai abans havia suscitat polèmica en no constar en cap registre aquestes transferències. Quedava en la voluntat de cada professional informar el Fisc.

    Però, en començar la publicació dels pagaments i arribar la fase en la qual els llistats de les empreses inclourien els beneficiats amb nom i cognom, els metges es van mobilitzar per a protestar. I van guanyar. Finalment, el ministre del PP, Cristóbal Montoro va cedir el maig de 2017, el mes previ a la rendició de comptes anuals dels laboratoris, i va preparar una modificació del reglament perquè els sanitaris no haguessin de pagar IRPF per aquests pagaments. La campanya havia estat recolzada pel grup parlamentari de Ciutadans.

    Aquest és un article original de eldiario.es