Aquesta és la conclusió principal de l’estudi EPI-CT, després d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació «la Caixa». Els resultats, publicats a Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.
Els beneficis de la tomografia computada (TAC) per obtenir imatges en el tractament de pacients (incloent-hi el diagnòstic, la planificació del tractament i el seguiment de la malaltia) són indiscutibles. Tot i això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. «L’exposició associada a la tomografia computada es considera baixa (menys de 100 mGy), però continua essent superior a la d’altres procediments diagnòstics», afirma Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques.
Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia) van conduir EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. «Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: es van haver d’extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot mantenint la confidencialitat de les dades personals», explica Cardis.
Una associació dosi-dependent
A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular per a cada persona la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard. El seguiment de les persones es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC.
Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents de les tomografies computades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar un càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes. «En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos en els dos a 12 anys següents a l’examen», diu la primera autora Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal quan es va realitzar l’estudi.
Els autors i autores assenyalen que, per tal de millorar les estimacions de risc en el futur, és important assegurar-se que les dosis i els paràmetres tècnics es recullen de forma sistemàtica i adequada a les clíniques en temps real.
Implicacions per a la salut pública
Actualment, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació dels TAC han disminuït substancialment durant els darrers anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. «El procediment s’ha de justificar adequadament -tenint en compte les possibles alternatives- i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic», explica Cardis.
Els darrers avenços tecnològics han permès el creixement de la immunologia, l’especialitat que ens ajuda a entendre millor el funcionament del nostre sistema immune, la primera barrera de defensa per a la salut del nostre cos. Aprenent com funciona, la medicina pot tractar d’emular aquest sistema defensiu quan, per motiu d’una malaltia o qualsevol circumstància, la resposta a les amenaces externes és deficient o inexistent.
Amb la idea de fer créixer la investigació sobre aquest mecanisme natural de defensa del cos i com poder suplir les mancances o falles que pugui presentar en un organisme, la Fundació ‘la Caixa’ ha iniciat la construcció del que serà el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers d’Europa. Batejat com a CaixaResearch Institut, es preveu que hi puguin començar a treballar els primers investigadors l’any 2025 en un primer mòdul de les instal·lacions que s’espera que, aleshores, ja estiguin acabades.
La ubicació d’aquest nou centre de recerca, al davant del CosmoCaixa de Barcelona, a l’altra banda de la Ronda de Dalt, permetrà, tal com s’ha previst ja, comunicar els dos espais en el futur a través d’un pas que es construirà per sobre de la ronda. L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat perquè hi treballin unes 500 persones, tot i que tindrà capacitat per a 700, en el cas que s’hi donin nous usos, com ara l’acollida de possibles spin offs de projectes del centre. La inversió prevista volta els 100 milions d’euros.
L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat per a què hi treballin unes 500 persones
L’institut disposarà de zones i equipaments de primer nivell destinats a l’activitat científica —com ara laboratoris secs i humits, serveis cientificotècnics i espais per a la innovació—; zones d’oficines per a activitats de direcció, gestió i administració, i espais per a l’acollida i la recepció de visitants, en els quals es duran a terme esdeveniments, formacions o iniciatives de treball en xarxa (networking). Per al president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, “aquesta primera pedra no només suposa l’inici de la construcció física del primer centre de recerca d’Espanya especialitzat en immunologia, sinó que representa una fita transcendental en la història de la recerca del nostre país. Gràcies a la unió d’esforços de diferents actors compromesos amb el benestar de la societat, podrem impulsar solucions innovadores per als grans reptes que enfrontem actualment en el camp de la salut, contribuint d’aquesta manera a l’objectiu últim de la Fundació ”la Caixa” que no és un altre que crear una societat millor i més justa, especialment per a aquells que més ho necessiten».
El Dr. Tabernero, director
El nou institut neix sota la direcció científica del doctor Josep Tabernero, amb l’objectiu d’atraure nous perfils de talent que contribueixin a projectar la recerca i la innovació biomèdica en un dels camps més prometedors per a la salut. Recentment, el doctor Antoni Ribas, expert mundial en immunoteràpia, ha estat escollit president del comitè assessor del futur equipament. Ribas és director del Parker Institute for Cancer Immunotherapy i del Tumor Immunology Programme al Jonsson Comprehensive Cancer Center – Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA).
En paraules del Dr. Josep Tabernero, ”l’institut s’erigeix com un epicentre on la ciència espremerà tot el seu potencial”. I afegeix també que “els equips científics tindran a la seva disposició eines d’avantguarda, tecnologia d’última generació i un entorn de recerca de primer nivell”.
Malalties prevalents
L’institut se centrarà en els processos del sistema immunològic en la interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, i també en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.
Tot i que les obres tot just acaben de començar, l’activitat del CaixaResearch Institute ja es dona per iniciada. Els pròxims 15 i 16 de novembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa s’hi farà el seminari Human Immunome Project «Into Action». Serà una primera reunió de treball d’alt nivell en la qual es vol traçar un full de ruta perquè les parts interessades contribueixin a generar conjunts de dades immunològiques a escala i a construir models disponibles públicament d’intel·ligència artificial del sistema immunitari.
Actualment, hi ha altres ofertes de treball obertes relacionades amb la gestió, el finançament de la investigació, la innovació, les infraestructures i la tecnologia. Es preveu que, quan funcioni a ple rendiment, el centre pugui incloure més de 40 grups d’investigació i unitats de serveis cientificotècnics. El CaixaResearch Institute serà el primer centre a Espanya i un dels primers a Europa dedicat a la immunologia, àmbit clau per a la medicina personalitzada, amb l’objectiu de promoure la recerca translacional basada en tecnologies de les ciències de la vida amb una mentalitat pluridisciplinària. També vol treballar de manera sinèrgica i complementària amb l’ecosistema biomèdic català i ibèric existent, especialment amb els quatre centres vinculats a la iniciativa de Fundació ”la Caixa”: el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
El seu edifici serà sostenible i respectuós amb el Parc Natural de la Serra de Collserola i TAC Arquitectes, liderat per Eduard Gascón, és l’estudi arquitectònic que duu a terme el projecte arquitectònic del CaixaResearch Institute, caracteritzat per la construcció d’un complex arquitectònic amb dos edificis i una pèrgola que domina i defineix l’espai d’accés. La construcció del centre seguirà criteris de priorització de la sostenibilitat i el medi ambient, comptant amb energia renovable procedent de plaques fotovoltaiques i sondes geotèrmiques, i inclourà sistemes de monitoratge de consums. També es preveu que disposi de mètodes de recollida d’aigua de pluja per al reg i l’ús intern per tal d’aconseguir un 38 % d’estalvi energètic i un 40 % d’estalvi d’aigua. D’altra banda, té previst impactar en la millora de la biodiversitat, a través de l’ampliació de zones verdes, cobertes vegetals i paisatgisme amb vegetació nativa. També,caixa la millora de la qualitat de l’aire interior s’aconseguirà amb la maximització de les renovacions d’aire i l’ús de materials no tòxics i de sensors de CO2. Finalment, mitjançant l’ús de materials reciclats i reutilitzats, i la reducció de residus de construcció, el CaixaResearch Institute aconseguirà la disminució del consum de recursos materials.
Les cardiopaties congènites són problemes cardíacs al néixer deguts a una formació anòmala o alteració estructural al cor durant l’embaràs i afecta aproximadament a 1 de cada 100 naixements. A Catalunya, neixen cada any uns 600 nadons amb cardiopatia, i actualment més de 40.000 persones viuen amb cardiopaties congènites o sorgides durant la infància o la joventut.
Hi ha múltiples cardiopaties congènites, algunes de caràcter i evolució i/o tractament lleu amb bon pronòstic i d’altres molt més severes i de pronòstic reservat. En total, hi ha un ventall de més de 300 diagnòstics diferents que requereixen un seguiment mèdic durant tota la vida i, molt sovint, tractament quirúrgic. També hi ha altres cardiopaties que no són degudes a malformacions estructurals del cor, però que poden provocar alteracions en el seu funcionament, i que es poden manifestar durant la infantesa. Dins d’aquest grup de cardiopaties hi ha les arrítmies, les miocardiopaties o les cardiopaties adquirides en la infantesa (afectacions de vàlvules, etc.)
Tipus de cardiopaties
Comunicació interauricular (CIA): Es tracta d’un forat de la membrana que hi ha entre les dues aurícules que fa que es comuniquin entre elles i que, per tant, es barregi la sang oxigenada d’una amb la no oxigenada de l’altra, perdent part d’aquest oxigen.
Comunicació interventricular (CIV): Consisteix en un forat a la membrana que separa els dos ventricles que fa que la sang oxigenada es barregi amb la no oxigenada i de nou sigui oxigenada pel pulmó, produint un doble esforç d’aquest que pot ocasionar una hipertensió pulmonar.
Estenosi pulmonar: És la constricció de la vàlvula o anell pulmonar, que és l’encarregada de donar pas a la sang que va del cor cap al pulmó. En el cas que existeixi aquesta constricció, el ventricle dret ha de treballar molt més per fer arribar la sang al pulmó i pot ocasionar una dilatació del ventricle que afecti el seu funcionament.
Estenosi aòrtica: És la constricció de la vàlvula aòrtica, que és la que permet el pas de la sang oxigenada procedent del pulmó des del ventricle esquerre a la resta del cos a través de l’aorta. Aquesta constricció fa que el ventricle hagi de fer més pressió fent que el múscul del propi cor es faci mes gruixut i perdi força. Si això passa, part de la sang es queda dins del ventricle o torna al pulmó i no arriba a la resta del cos. També podem trobar aquesta causa quan la convicció es troba en la pròpia aorta, en aquest cas estem parlat d’una Coartació de l’aorta.
Ductus persistent: El ductus és un vas que, en el fetus, comunica l’aorta amb l’artèria pulmonar. En el moment del naixement, aquest vas es tanca i s’inicia el circuit normal de la sang dins del cor. Si aquest vas no es tanca, tota la sang es comença a barrejar augmentant el flux de sang dins del propi cor i produint una sobrecàrrega del funcionament d’aquest i dels pulmons.
Tetralogia de Fallot: Consisteix en la existència d’una comunicació interventricular i una estenosi pulmonar a la vegada. En aquest cas, l’aorta rep molt poca sang oxigenada per enviar a la resta del cos. Aquesta situació provoca una hipertròfia en el ventricle dret i una malformació en la pròpia aorta, d’ aquí que s’anomeni tetralogia (tetra = quatre) donat que acaben produint-se quatre malformacions.
Ventricle únic: En aquest cas parlem de la manca d’un ventricle, normalment el dret. El ventricle esquerre es constitueix com a ventricle únic havent de fer les funcions dels dos ventricles i barrejant-se en ell la sang oxigenada i la no oxigenada. Això fa que el treball sigui el doble, produint una sobrecàrrega i que la sang que es reparteix pel cos no tingui el suficient oxigen necessari.
Transposició de grans artèries (TGA): Consisteix en un error en la connexió entre els ventricles i les seves respectives artèries. El ventricle dret es connecta amb l’aorta enlloc de connectar-se amb l’artèria pulmonar i el ventricle esquerre es connecta amb l’artèria pulmonar enlloc de connectar-se amb l’aorta. En aquest cas, la sang oxigenada torna al pulmó a oxigenar-se de nou i la sang sense oxigen en lloc d’anar al pulmó es reparteix per tot el cos.
Miocardiopaties: Les miocardiopaties fan referència a aquelles afectacions del múscul del cor, el miocardi, i no a les estructures. El bon funcionament del miocardi és bàsic per una bona circulació de la sang i, per tant, el seu mal funcionament pot produir d’altres patologies.
Altres tipus de cardiopaties freqüents: Transposició de grans vasos, Atrèsia pulmonar, Atrèsia tricuspídea, Truncus arteriòs.
El tractament és diferent per a cada persona, en funció de la seva evolució mèdica i d’altres factors, però la majoria d’infants amb cardiopatia congènita (65%) han de ser intervinguts quirúrgicament durant els primers anys de vida per tal de reparar la seva malformació i, en molts casos, requereixen de més d’una intervenció. D’altres seran tractats amb intervencions de tipus hemodinàmic -el que s’anomena cateterismes (25-30%)- i només un 10% no requerirà cap tipus d’intervenció. En qualsevol cas, totes les persones amb cardiopatia congènita han de fer un seguiment mèdic tota la seva vida.
Batecs solidaris
Aquest any el Parc d’Atraccions Tibidabo va tornar a acollir l’anomenada «Gran Festa del Cor«, organitzada per l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). Es tracta de 19è any consecutiu que el parc d’oci barcloní col·labora amb aquesta iniciativa; les 2.000 primeres entrades generals o júniors (no bonificades) que es van vendre el passat dissabte van ser solidàries, i 2 € de cada entrada s’entregaran a l’AACIC.
Els beneficis obtinguts amb la festa es destinaran als projectes que gestionen l’AACIC i la Fundació CorAvant a l’Hospital de Sant Joan de Déu i a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital Sant Joan de Reus, Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Josep Trueta de Girona. Concretament al projecte A cor obert (mitjançant aquest projecte l’equip de professionals de l’AACIC ofereix suport psicosocial als infants i adolescents amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari) i al projecte Connecta’t (mitjançant aquest projecte l’equip professional de la Fundació CorAvant ofereix suport psicosocial a joves i persones adultes amb cardiopatia i a les seves famílies en l’àmbit hospitalari i acompanyament abans, durant i després de l’ingrés hospitalari).
El pas d’una estació de l’any a l’altra comporta canvis en l’estat d’ànim i també físicament. Quan la tardor ens visita i ens manlleva hores de sol i llum, el nostre cos ho nota. Veiem, en la natura, com cauen les fulles dels arbres i alguns animals muden el pèl. També és el moment més intens de l’any en el qual els cabells de les persones es desprenen amb més facilitat. És un fenomen totalment natural, però que si, en la base de la nostra nutrició hi ha certes mancances, encara pot ser que ho notem més. Si més no, ens passarà que davant d’aquesta caiguda voldrem aplicar solucions, com ara prendre suplements vitamínics, i no ens faran l’efecte que voldríem, perquè és en el punt de partida de l’estat del nostre cos que hi manquen certs elements.
Aquesta caiguda natural del cabell no és res que ens hagi de preocupar en excés, doncs, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) «de cada cent cabells que tenim, sempre hi ha entre un 12% i un 15% en fase de recanvi». Ho cita la professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC i farmacèutica Alicia Santamaria Orleans, que apunta que és un procés, “en la majoria dels casos, inevitable i reversible, ja que al cap de tres o quatre mesos la major part dels cabells que han caigut tornen a sortir”.
Ara bé, també precisa Santamaria, que “una dieta desequilibrada amb una manca de micronutrients pot fer que la caiguda encara sigui més intensa”. Per això recomana una dieta rica en fruites i verdures i una ingesta correcta de vitamines i minerals, com el zinc, el ferro, el magnesi i les vitamines del grup B, la A i la C.
Aquestes recomanacions, afegeix, s’haurien d’aplicar en qualsevol etapa de la vida, però, sobretot, en aquelles en què hi ha més deficiències, com ara les dones en edat fèrtil o les persones que estiguin fent una dieta hipocalòrica restrictiva.
Ingerir cítrics és molt recomanable, segons precisa l’especialista, perquè són una bona font de vitamines. També ens aportaran el que més ens convé quan comença el fred, precisament les verdures del temps d’ara, com són els pebrots, les albergínies o la carabassa.
El ferro el podem reforçar consumint carns vermelles i fetge. El zinc, amb ous i fruits secs. Per procurar-nos silici, el segó farà aquesta funció, també el pebrot, el cogombre, la ceba i l’enciam, “però cru”, precisa Santamaria, perquè en coure’ls es perden propietats.
Però sempre cal que sapiguem primer què li falta al nostre organisme, què mengem i què no. Per això és bo consultar un especialista en nutrició perquè ens digui si hi ha res que ens convé equilibrar.
Una alimentació saludable ha de tenir macronutrients i micronutrients. Dels primers, mesurats en grams, ens en calen més. Són els carbohidrats, les proteïnes, els greixos i la fibra. I, en canvi, els micronutrients, dels quals en necessitem menys quantitat, són els minerals i les vitamines.
Hidratació
A més a més de l’alimentació, hi ha un altre aspecte que influeix en la renovació dels cabells i que també afavoreix la cura de la pell, i és la hidratació. «S’ha de mantenir una bona hidratació tant de la pell com dels cabells i tant des de l’interior, amb una bona ingesta hídrica de líquids com l’aigua o d’aliments que la continguin en una proporció elevada, com des de l’exterior, mitjançant productes cosmètics que ens ajudin en aquest aspecte», especifica Santamaria, experta dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i responsable de Comunicació Científica dels laboratoris Ordesa.
A les farmàcies trobarem suplements vitamínics i tractaments per a la caiguda del cabell, però cal consultar als professionals de la farmàcia què troben que és més convenient per a nosaltres. Sempre recordant que, “si la dieta és completa i equilibrada, difícilment apreciarem cap millora”.
D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) als Territoris Palestins Ocupats, del 7 d’octubre al 4 de novembre les forces armades israelianes han perpetrat fins a 102 atacs a l’atenció sanitària a la Franja de Gaza, matant a 504 persones, 16 de les quals eren personal sanitari de servei. En el total dels Territoris Palestins Ocupats, el nombre d’atacs puja gairebé als 200, tenint en compte els 96 atacs a Cisjordània,registrats del 7 al 24 d’octubre.
Investigacions periodístiques demostren que militants de Hamàs s’amaguen en túnels sota aquests equipaments sanitaris, i Israel també al·lega que les ambulàncies són emprades per a transportar soldats palestins. Tot i així, d’acord al dret internacional humanitari, els centres i els i les professionals de salut han de ser activament protegits de les hostilitats, i en cap cas objectiu dels atacs.
Ambulància de la Societat Palestina de la Mitja Lluna Roja després d’haver estat atacada per míssils israelians a Kan Yunis | Tasnim News Agency
Per aquest motiu, organismes internacionals com les Nacions Unides i organitzacions com Metges sense Fronteres i Save the Children alerten que aquests atacs podrien constituir violacions del Dret Internacional Humanitari, de la mateixa manera que el bloqueig d’entrada d’ajuda humanitària i el tall dels subministraments d’aliments, aigua, medicaments, electricitat i combustible. Més enllà dels atacs militars, el bloqueig de subministraments ha portat els hospitals gazians a la vora del col·lapse, tal i com denuncien les autoritats sanitàries palestines i organitzacions humanitàries sobre el terreny. Les Nacions Unides, l’OMS, Metges sense Fronteres (MSF) i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat.
22 hospitals palestins afectats pels atacs militars
El 7 d’octubre de 2022, els atacs de Hamas van assassinar 1.405 persones i van deixar 5.431 ferits, segons les autoritats israelianes. Alhora, més de 200 persones, inclosos infants, han estat segrestades. L’estat israelià va respondre amb el bloqueig total i el bombardeig continuat de la Franja de Gaza per a combatre l’organització terrorista i intentar rescatar els ostatges. Una resposta que ha deixat ja més de 10.000 morts civils en un mes de guerra i de bloqueig, d’acord amb les xifres del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, essent dos terços de les víctimes dones i nens.
Una nena palestina ferida sent atesa en un hospital gazatí | Fars Media Corporation
Gairebé 200 equipaments sanitaris es troben entre els objectius que han tocat les bombes israelianes, assassinant a més de 500 persones. Segons informa l’OMS, la majoria de les persones mortes i ferides en els atacs contra centres sanitaris eren persones desplaçades internament i refugiades. A més, aquest centenar d’atacs israelians ha deixat a 459 persones ferides, inclosos 37 treballadors sanitaris. A nivell d’equipaments, l’ofensiva de les Forces de Defensa Israelianes ha malmès 39 punts de servei sanitari, que inclouen 22 hospitals, i ha afectat 31 ambulàncies.
Infografia realitzada per l’equip de l’Organització Mundial de la Salut als Territoris Palestins Ocupats, que recull els atacs a l’atenció sanitària de la Franja de Gaza del 07-10 al 04-11.
El passat dissabte 4 de novembre, Mai Alkaila, Ministra de Sanitat de Gaza, on governa Hamàs, va denunciar els «atacs selectius deliberats» d’Israel contra diversos hospitals de la Franja de Gaza, referint-se als hospitals d’Al Shifa, l’hospital Al Quds, l’hospital Indonesi i l’Hospital Al Nasr, tal i com informava Europa Press. La Ministra de sanitat palestina ha declarat que en l’últim mes, 16 dels 36 hospitals i 51 dels 72 centres mèdics de la Franja han hagut de tancar per danys causats per bombes o per la falta de combustible per a generar electricitat.
Palestins al costat de diversos cadàvers a l’hospital indonesi en Jabalia, al nord de la Franja de Gaza, el 9 d’octubre de 2023 | Bashar Taleb apaimages
L’atac al pàrquing de l’Hospital Àrab Al Ahli del 17 d’octubre va ser el més sagnant, provocant 471 morts i 342 ferits, segons informes del Ministeri de Salut de Gaza, mentre que les agències d’intel·ligència occidentals creuen que les xifres són considerablement més baixes i investigacions visuals apunten més aviat a un centenar de morts, tot i que no s’ha verificat cap xifra, informa el New York Times. El bombardeig ha estat condemnat “enèrgicament” per l’OMS, que destaca que “l’hospital estava operatiu, amb pacients, donants de salut i cures, i persones desplaçades internament que s’hi refugiaven”.
L’hospital va ser un dels 20 centres del nord de la Franja de Gaza que van rebre ordres d’evacuació per part de l’exèrcit israelià, però segons denuncia l’OMS, l’ordre d’evacuació va ser “impossible de dur a terme donada la inseguretat actual, la condició crítica de molts pacients, i la manca d’ambulàncies, personal, capacitat de llits del sistema sanitari i refugi alternatiu per als desplaçats”. L’autoria de l’atac encara no ha estat aclarida, però investigacions visuals de mitjans com el New York Times i Al Jazeeraposen en dubte les proves més utilitzades per a argumentar que l’explosió va ser causada per un míssil palestí errant.
Pacients sota setge i subministraments esgotats
Més enllà de les morts i dels ferits directes causats per aquests atacs, l’ofensiva militar i el bloqueig de subministraments d’aigua, medicina i combustible i els talls de connectivitat a Gaza estan portant els hospitals i centres sanitaris gazians al límit.
La necessitat d’ajuda humanitària és imperant. El cap d’Infermeria de l’Hospital Shuhada Al-Aqsa de Gaza, Khalil Al-Degran, alerta que “es necesiten desesperadament més medicines, menjar, aigua i combustible per salvar vides”. Tal i com explicava a l’equip de l’OMS, als territoris palestins ocupats el passat 29 d’octubre, “no podem salvar totes les víctimes dels bombardejos, hi ha una crisi profunda a l’hospital […] i si no entra ajuda humanitària, l’hospital es convertirà en una morgue”.
Segons informa l’OMS, el 45% dels medicaments essencials tenien menys d’un mes de subministrament abans del 7 d’octubre, entre els quals antibiòtics per tractar infeccions, medicaments per evitar cardiopaties i infarts, quimioteràpia per a pacients amb càncer, insulina per pacients diabètics i subministraments mèdics per cirurgia i diàlisi.
“La situació als hospitals és catastròfica i dantesca”
Totes aquestes xifres es tradueixen en desesperació, mort i dolor sobre el terreny. Segons ha informat David Cantero Pérez, coordinador general de Metges sense Fronteres als Territoris Palestins Ocupats, “la situació als hospitals és catastròfica i dantesca, com el cas d’un dels nostres cirurgians, realitzant una amputació amb sedació parcial a un nen al terra, davant de la seva mare i de la seva germana”. “Aquest cas escenifica molt bé la situació dels hospitals, que estan a la vora del col·lapse”, explicava Cantero el dilluns 6 de novembre en roda de premsa des de Jerusalem.
D’esquerra a dreta: David Cantero Pérez, coordinador general de Metges sense Fronteres en els Territoris Palestins Ocupats, i Raúl Incertis, anestesista i cooperant valencià de MSF que va aconseguir sortir de la Franja després de tres setmanes atrapat, durant la roda de premsa del 6 de novembre.
De forma similar, Raúl Incertis, anestesista i cooperant valencià de MSF, descriu com “després de l’ordre de desplaçament cap al sud donada per Israel, gran part dels treballadors sanitaris van anar als hospitals per seguir treballant, corrent un gran perill quan es desplacen als centres sanitaris, fent torns llarguíssims durant 5 o 7 dies sense poder sortir de l’hospital”. Incertis, que havia arribat a Gaza l’1 d’octubre per treballar en un programa d’ortopèdia i cirurgia reconstructiva i va aconseguir sortir de la Franja després de tres setmanes atrapat, explica com “en el moment que finalment podien sortir del hospital anaven a veure a les seves famílies, en el cas que existissin, ja que nombrosos companys van perdre la casa i molts familiars, com l’infermera de MSF que, mentre estava treballant, van bombardejar casa seva i va morir tota la seva família”.
Al seu torn, Cantero, que porta anys treballant amb MSF als Territoris Palestins Ocupats, ha destacat la necessitat de posar aquests esdeveniments en context: “La Franja porta patint un bloqueig total per terra, mar i aire durant els darrers 16 anys, i entre el 70 i el 80% de la seva població ja vivia sota l’umbral de la pobresa, depenent de l’ajuda externa”. I afegeix: “A aquesta base li hem d’afegir quatre setmanes de bombardejos continuats indiscriminats i el desplaçament massiu de població civil, que ronda el miler i mig de persones desplaçades”.
Les Nacions Unides, l’OMS, Metges Sense Fronteres i Save the Children demanen un alto-el-foc immediat
Davant d’aquesta situació, el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres; agències de l’ONU com UNICEF, l’OMS i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, així com organismes internacionals com Save the Children han tornat a demanar “que les parts respectin totes les seves obligacions en virtut del dret internacional humanitari i dels drets humans” així com “l’alliberament immediat i incondicional de tots els civils retinguts com a ostatges”, en un comunicat conjunt .
Alhora, el president internacional de Metges Sense Fronteres, el Dr. Christos Christou, ha demanat un alto-el-foc immediat “perquè puguin rebre medicaments i atenció sanitària”.
Mostres de solidaritat des de sindicats i organitzacions catalanes per la sanitat pública
Des de Catalunya, el personal sanitari i la ciutadania en defensa de la salut pública s’està començant a mobilitzar en solidaritat amb els i les professionals sanitàries palestines i la població civil. Sindicats i organitzacions de Catalunya i de la resta de l’Estat exigeixen “la fi immediata del brutal setge i bombardeig israelí a Gaza” i “l’entrada incondicional d’ajuda mèdica, personal, aliments i combustible a Gaza”. Alhora, demanen “el compromís del govern espanyol per oferir suport material i institucional als proveïdors de servei de salut de Gasa” i “detenir la cooperació militar i el comerç amb Israel”.
Sindicats i organitzacions vinculades amb la Sanitat pública exigeixen la fi immediata del brutal setge i bombardeig a Gaza, l'entrada d'ajuda mèdica, personal, aliments i combustible a Gaza, així com detenir la cooperació militar i el comerç amb Israel. pic.twitter.com/cie6q5l5M2
— ProuComplicitat #AturemElGenocidi (@proucomplicitat) November 7, 2023
En el comunicat, dirigit al Ministre de Sanitat, José Manuel Miñones, i al president espanyol, Pedro Sánchez, i signat el dimarts 7 de novembre de 2023 per organizacions com Infermeres de Catalunya o la Coordinadora de CGT d’Ambulàncies de Catalunya, els sotasignants se solidaritzen amb “els companys i companyes dels hospitals de Gaza i del transport sanitari”.
Basant-se en la mortalitat per malalties respiratòries registrada en hospitals de Barcelona i Madrid entre el 2006 i el 2019, un equip d’investigadors dirigits des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha mostrat que, tot i haver hagut més ingressos durant els mesos d’hivern, la màxima incidència de morts a l’hospital es va produir durant els mesos d’estiu, i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.
Els resultats, doncs, a banda de mostrar l’impacte de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic en la mortalitat d’aquests pacients, també serveixen de base per a plantejar la necessitat d’una millor adaptació dels centres sanitaris al canvi climàtic.
Aquest anàlisi de l’associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per malalties respiratòries a les províncies de Madrid i Barcelona ha fet servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la meteorologia (temperatura i humitat relativa) i els contaminants atmosfèrics (O3, PM2,5, PM10 i NO2). Tot i que s’ha descrit àmpliament que l’exposició diària a la calor i al fred s’associa a un risc més gran d’ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma, fins ara cap estudi s’havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.
L’estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i a Barcelona, respectivament. L’efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l’impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l’exposició a altes temperatures. Aquests resultats han estat publicats a la revista The Lancet Regional Health – Europe.
Tal com explica el primer autor de l’estudi i investigador a Inserm i ISGlobal, que compta amb una beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea, Hicham Achebak, “els resultats suggereixen que l’augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l’agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes».
Principals malalties agreujades
La recerca mostra els efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l’associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.
De la investigació també se’n desprèn que les dones van ser més vulnerables a la calor que els homes. Segons explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi, “és molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s’activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació i, per tant, més susceptibilitat als efectes de la calor».
Adaptar-se al canvi climàtic als centres hospitalaris
Segons l’equip investigador, la major mortalitat durant els mesos d’estiu podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries. En aquest sentit, els resultats de l’estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d’adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana. «Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival», indica Hicham Achebak.
La recerca s’ha publicat sota el títol Ambient temperature and seasonal variation in inpatient mortality from respiratory diseases: a retrospective observational study. L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació la Caixa i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat.
Ana Basanta és periodista i escriptora especialitzada en temes socials. Directora de El Diari de l’Educació i llicenciada en Història (UB) i en Periodisme (URL), ha treballat a l’agència de notícies Europa Press durant 17 anys i ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, com El Periódico de Catalunya, Ara o la revista infantil Cavall Fort. Ha publicat diversos llibres de ficció i no-ficció. És membre de la Junta Directiva de l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i ha passat diferents estades, per projectes de cooperació, a Palestina, Líban, Colòmbia, Equador, Perú, Nicaragua, El Salvador i Tanzània, dels quals ha escrit diferents articles i informes.
Javier Bauluz
Javier Bauluz ha estat el primer periodista espanyol a rebre un Premi Pulitzer de Periodisme (el 1995 pel seu treball a Ruanda), així com, entre molts altres, el Premi García Márquez de Periodisme 2021 per La Ruta Canària. Fundador i director de Periodismo Humano. Ha treballat per a agències internacionals com Associated Press, Reuters, Staff, etc. i publicat a diverses revistes i diaris com The New York Times, El País, Magazine La Vanguardia… Ha cobert les guerres de Centreamèrica de finals dels anys vuitanta, els últims anys de Pinochet al poder, la Primera Intifada palestina, la guerra de Bòsnia, el genocidi de Ruanda i la immigració cap a Espanya i Europa des de 1996, així com reportatges i documentals a Llatinoamèrica, Àfrica i el Pròxim Orient.
Rius va recordar que Bauluz és un referent del periodisme compromès amb els drets humans i la lluita per la llibertat d’informació. “A més, amb la seva incorporació, reafirmem la nostra voluntat de projecció més enllà de l’àmbit de Catalunya, que forma part dels principis fundacionals i que, tot i les dificultats que hem trobat, hem intentat des del primer dia”, explica Rius.
Eva Domínguez
Eva Domínguez és experta en periodisme immersiu. Periodista (UAB), Màster en Interactive Telecommunications (NYU) i doctora en Comunicació (URL), en la seva carrera ha combinat l’experiència professional amb la investigació de les noves formes de narrar digitals. Ha treballat per mitjans de comunicació (Diari de Barcelona, El Periòdic de Catalunya i La Vanguardia) i altres posant en marxa projectes interactius Posteriorment, va fundar i dirigir Minushu, una start-up dedicada a crear experiències narratives amb tecnologies immersives com la realitat augmentada i la realitat virtual.
Amanda Rodríguez Urrutia
Amanda Rodríguez Urrutia (Barcelona, 1978) és metgessa, doctorada en psiquiatria, investigadora i professora associada de la UAB. Adjunta del servei de Salut Mental a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Ha investigat la influència de l’eix cervell-intestí en la depressió i l’ansietat i en les relacions entre el sistema nerviós central i l’autònom. Ha publicat el llibre Siente lo que comes (Editorial Diana, 2022).
La incorporació de la doctora Amanda Rodríguez Urrutia, va explicar Rius, “ens reforça el vincle amb la comunitat sanitària i ens permet posar l’accent en la salut mental, un dels grans reptes actuals de la societat. També reafirma els valors fundacionals, en el sentit de tenir un patronat format per periodistes, però també per persones procedents de les comunitats a les quals ens dirigim. Creiem que és una garantia per evitar el risc de desconnexió respecte al deure de servei públic que tenim els mitjans de comunicació».
El Patronat està format, a més de per les quatre persones que s’acaben d’incorporar, per: Xavier Atance, Magda Bandera, JJ Caballero Gil, Andreu Claret, Ignacio Escolar, Emili Ferré, Joao França, Mariano Guindal, Andeu Missé, Jordi Mumbrú, Juan León, Josep Carles Rius, Maravillas Rojo, José Sanclemente, Lali Sandiumenge, Víctor Saura, Gemma Sendra, Marina Subirats, Aina Tarabini, Rut Vilar, Jaume Vilarrasa i Cesca Zapater.
Les noves teràpies cada cop més efectives per controlar el càncer i millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients arriben investigant. Sobretot en els casos en els quals els tractaments convencionals no funcionen, analitzar cada tumor, la seva tipologia i les seves característiques, com per exemple si hi ha mutacions o alteracions, i el moment en el qual es diagnostica, porten els metges cap a una major personalització del tractament. Fan més diana en allò que necessita cadascú. En els assajos clínics es prova l’eficàcia de nous fàrmacs fruit d’aquesta investigació de precisió. En més de 10 anys, s’ha contribuït a aprovar més de 40 noves indicacions de fàrmacs que s’estan utilitzant com a tractaments en diferents tipologies de tumors. Investigadors i professionals sanitaris treballen conjuntament per traslladar els avenços que es realitzen en el laboratori a la clínica de manera ràpida.
A Espanya es preveu que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan càncer al llarg de la seva vida. I es creu que la incidència d’aquesta malaltia continuarà augmentant de manera notable en els anys vinents. D’aquí que la feina de centres de recerca com l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) s’enfoqui a l’objectiu que cada pacient tingui accés a un tractament personalitzat.
Els recursos per a fer-ho possible arriben de múltiples llocs, públics o privats, o bé són fruit de campanyes impulsades per petits o grans col·lectius, associacions, fundacions o empreses. Ara és la iniciativa de la botiga i escola d’alta pastisseria L’Atelier Barcelona la que acaba d’engegar una campanya per donar suport a la feina del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
On comprar-lo
Fornejaran més de cinc mil unitats del que va ser considerat el Millor Panettone Artesà de Xocolata del 2022, i el 10% del benefici obtingut de les seves vendes es donarà al VHIO. D’aquesta manera, gaudir d’aquestes sublims postres per part de molta gent contribuirà a aportar hores d’investigació en favor dels actuals i els futurs malalts de càncer.
El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g. | VHIO
El panettone es pot comprar a les dues botigues de L’Atelier Barcelona: al carrer Viladomat 140 bis i al carrer Doctor Fleming, 16. Però també a través de la seva pàgina web: latelierbarcelona.com, amb la possibilitat d’enviament a qualsevol punt del territori nacional.
En paraules del cap el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Josep Tabernero, “iniciatives com aquesta del Panettone solidari ens ajuden a sumar hores d’investigació contra el càncer i a apropar-nos a l’objectiu que tenim al VHIO, que no és un altre que aconseguir que totes les persones que pateixen aquesta malaltia puguin accedir a un tractament personalitzat, que millori la seva supervivència i la qualitat de vida. Actualment, això ho hem obtingut en alguns tumors, però queda molt camí per recórrer, i per això és tan important que la societat sigui conscient de la importància d’invertir en investigació. Només així podrem avançar cap a la prevenció i el tractament més efectiu contra el càncer”.
Una acció ben dolça
L’Atelier de Barcelona és una escola privada d’alta pastisseria ubicada a la Nova Esquerra de l’Eixample. Ja és habitual que els seus responsables, els seus socis fundadors, Eric Ortuño i Ximena Pastor facin donar la mà als seus productes estrella amb accions solidàries. Enguany ho fan per la causa del càncer. “Amb la campanya solidària, cada any L’Atelier obre un espai de conscienciació mentre es gaudeix d’un dels nostres productes estrella. És una oportunitat meravellosa de donar suport a la tasca d’un dels millors centres d’investigació en oncologia del país”, explica la Ximena Pastor, sòcia fundadora de L’Atelier Barcelona.
El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g, de molla tendra i melosa. Impulsos així se sumen al suport dels patrons del VHIO, que són la Generalitat de Catalunya i les fundacions Cellex, “la Caixa”, FERO i la Fundació BBVA. També fan possible la seva tasca de recerca les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que contribueixen amb la seva generositat a avançar en la investigació contra el càncer.
El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat l’any 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, pretén investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer gràcies a un model d’investigació translacional que consisteix a transformar els últims descobriments que es porten a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.
El passat 10 d’octubre va ser el dia internacional de la salut mental; així doncs, durant tot el dia i fins i tot la setmana, els mitjans de comunicació es van omplir de xifres en relació a la situació complexa i dramàtica que vivim pel que fa a la salut mental del conjunt de la població.
Es posava especial èmfasi en la salut dels i les joves, tenint en compte les dades actuals, que mostren el creixent malestar emocional en diferents formes; ansietat, depressió, trastorns de la conducta alimentària, addicció a les pantalles, conductes autolítiques, entre d’altres.
El cert és que, des de la pandèmia, hi hagut un canvi de paradigma que ha fet aflorar la situació de la salut mental, posant en evidència i apuntalant la idea que la salut mental és també salut. Així doncs, sembla que per fi hem entès que aquesta no pot ser l’eterna oblidada de la salut, que s’ha de visibilitzar. Per això és necessari que les diferents administracions hi dediquin recursos per poder d’una banda, fer front al creixent malestar emocional existent, i per l’altra, detectar i prevenir l’augment d’aquestes xifres. Xifres que és important recordar que son persones, patiment i dolor. Molt dolor.
Tanmateix, escoltant les tertúlies als diferents mitjans de comunicació, vaig trobar a faltar anàlisis més complexes de la realitat. Anàlisis que ens puguin explicar per què ens trobem en aquesta situació; quines són les causes estructurals i materials que estan generant una situació tan preocupant pel que fa a una cosa tan bàsica, important i imprescindible com és la nostra salut mental. I alhora que trobava a faltar aquests anàlisis, faltaven també propostes que anessin més enllà d’augmentar els professionals de la salut -és evident que necessitem més psicòlegs al sistema públic, que les llistes d’espera de dos mesos per ser atès al sistema sanitari en matèria de salut mental és una vergonya des de qualsevol punt de vista, del pacient, del professional etc.-, però necessitem respostes que siguin sistèmiques. Respostes que abordin els pilars de la situació en la que ens trobem actualment i que estan aguditzant el conjunt de problemàtiques socials que correlacionen directament amb la nostra salut. Només aplicant i portant aquests anàlisis fins al final començarem a trobar l’estratègia i la mirada necessària per a començar a contenir la realitat actual en aquesta matèria.
I és que les xifres pel que fa la situació de la salut mental són només la punta de l’iceberg d’un sistema econòmic i social que destrueix la capacitat de poder viure dignament a una majoria important de la societat. Per què? Perquè malgrat sabem que tots i totes, independentment de la classe social, del nostre gènere, orientació sexual i procedència podem patir un trastorn mental, també sabem que no arribar a final de mes, ser dona, pertànyer a un col·lectiu discriminat o vulnerabilitzat és un factor de risc per a patir un trastorn mental i alhora també un factor que condicionarà absolutament la nostra recuperació.
Així doncs, no podem parlar de salut mental sense parlar de totes les discriminacions, de totes les situacions generades per uns pocs que condicionen a la majoria de la societat; cal que assenyalem doncs les causes; què és el que provoca un estrés constant en el nostre sistema nerviós que facilita que a mig o llarg termini puguem tenir una depressió? Què és el què ens genera ansietat cada dia quan arribem a casa? Què és el que ens empeny a tenir conductes hipervigilants amb allò que mengem o amb allò que vestim, o amb què pensaran? Què és el que em genera ràbia cada dia quan torno de treballar? D’on ve la frustració i esgotament que sento quan, un dia més, el telèfon no sona per tenir una feina? Les respostes a aquestes preguntes són la clau per a saber quina és la pota imprescindible per abordar la situació actual.
D’aquesta manera, la feina dels psicòlegs, educadors, treballadors socials i psiquiatres queda absolutament coixa sense recursos materials, canvis estructurals en el funcionament del sistema per tal de poder donar resposta a les persones que es troben en situació de fragilitat i que necessiten un tractament i un acompanyament. Falten recursos per a poder fer acompanyaments psicosocials i que realment puguin fer desaparèixer (minvar, disminuir?) l’estrés que dia a dia malmet l’estructura psicològica, emocional i física de les persones que atenem. Per què si tu vols, no pots. Perquè ens han venut aquestes idees neoliberals i aquests valors que responen a una lògica individual que no són certs i que cal que per tots els mitjans assenyalem. Hem de tenir present que aquests missatges van absolutament en contra de qualsevol estudi científic en matèria de salut mental. Aquests són missatges que volen responsabilitzar-nos de tot allò que ens passa, deixant de banda tots els sistemes -econòmic, social i de valors- que sostenen un model actual que ens està asfixiant cada dia més. De fet, el que sí sabem és que sentir-nos part d’un col·lectiu, el de pertànyer a una comunitat, és un factor protector de la nostra salut mental així com reparador en els processos de recuperació. I aquí és on hem de posar el focus també: cal construir comunitat.
Finalment, un cop haguem situat el debat i les causes allà on toquen, ens caldrà revisar quines eines i estratègies podem adquirir com a persones que ens puguin ajudar a abordar els diferents conflictes que genera el fet de viure. Aquelles eines que ens ajudin a nosaltres mateixos a poder ser conscients d’allò que sentim, del per què, de què en fem amb les emocions, de com actuem davant dels diferents embats i de com ens relacionem amb les persones del nostre entorn. Ens podrem preguntar també si estem prioritzant la nostra xarxa i la nostra comunitat o no. Podrem, en definitiva, començar a construir una nova manera d’estar al món que el faci més vivible i sostenible emocionalment. De moment, ens queda un llarg camí per recórrer.
La memòria és el procés cognitiu que fa la ment i que ens permet enregistrar, codificar, consolidar, emmagatzemar accedir a la informació i recuperar-la. És un procés bàsic per a l’adaptació de l’ésser humà al món que ens envolta. La memòria és la base de l’aprenentatge, que es produeix gràcies a la plasticitat del cervell, que fa possible la formació de connexions sinàptiques entre les neurones i la generació de circuits amb milers de neurones on es fixa tot allò que hem après.
Així és com la defineixen la doctora Ana Malagelada i el doctor Nolasc Acarín al seu llibre Alzheimer Envejecimiento y demència(RBA). Els dos autors són especialistes en neurologia, ambdós amb molts anys d’experiència a l’Hospital del Vall d’Hebron; ella durant vint anys metgessa adjunta del servei de neurologia i ell, cap de la secció de neurologia, del 1976 al 2006.
Des de la neurologia i la malaltia de l’Alzheimer com a forma més comú de demència -segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos-, la investigació ha pogut descobrir, i continua aprenent, sobre el funcionament de la memòria i el perquè dels oblits. I en gran part gràcies a això sabem que podem reduir el risc de patir Alzheimer canviant certs hàbits en la nostra vida.
Tenim eines a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria. Des de la Fundació Pasqual Maragall ens aporten els següents consells: Fer exercici cada dia, perquè l’activitat física augmenta el flux sanguini a tot el cos, inclòs el cervell, i això pot contribuir a mantenir la memòria. Per mantenir la ment activa, recomanen llegir, fer mots creuats, practicar jocs de taula, conversar, estudiar i passar temps amb altres persones.
I, dins dels diferents estudis que poden ajudar a protegir o enfortir la memòria, hi ha l’aprenentatge d’un altre idioma. Tal com expliquen els especialistes en continguts educatius de Macmillan Education, aprendre una altra llengua pot millorar el desenvolupament cognitiu, l’obertura cultural i l’autodesenvolupament, a banda de contribuir al desenvolupament professional, i adquirir oportunitats de socialització. Afirmen que “l’adquisició de coneixement en matèria d’idiomes no sols enforteix les habilitats cognitives, com la memòria i el raonament lògic, sinó que també s’associa amb la prevenció de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. En desafiar diferents parts del cervell, l’aprenentatge d’idiomes estimula i manté activa la ment, brindant un valuós exercici mental”.
Altres hàbits que ajuden a prevenir la pèrdua de memòria és aprendre a organitzar-se bé en el dia a dia, a casa i en totes les activitats que fem. I un gran pilar ineludible per a la protecció de les neurones i les seves connexions és dormir bé.
Mens sana in corpore sano, doncs, aplicat als hàbits diaris. Poder sentir que ens llevem havent descansat bé, practicar exercici físic, menjar saludablement i posar reptes al cervell amb activitats mentals, siguin jocs, lectura o exercicis de memòria.
Alguns d’ells es recullen en llibres pensats com a guia per a exercitar la memòria. El pintor, pedagog i investigador barceloní Carles Bayod Serafini va descobrir la importància de les sensacions en el desenvolupament de la intel·ligència, la creativitat i la potenciació de la memòria. Per això va crear els ‘sensojocs’ com a eina d’educació integral. El seu llibre Cómo retener los recuerdos (ed. Desclée de Brouwer) és un recull de sensojocs terapèutics per a estimular la fixació de la memòria i la retenció dels records en l’Alzheimer i altres patologies.
Des de la Fundació Pasqual Maragall apunten que “qui més qui menys es queixa alguna vegada de la seva memòria. La memòria és una capacitat cognitiva complexa que depèn de la integritat d’altres funcions. A més, és molt voluble a moltes circumstàncies, des de malalties o efectes secundaris de medicaments a situacions més quotidianes, com l’estrès, les preocupacions o el fet de no haver dormit bé, entre d’altres coses”. Per això, afegeixen, que els oblits “cal prendre’ls com una alerta que ens ha de portar a consultar el metge a partir de certa edat, o si se sent certa aprensió pel tema si, malauradament, s’han donat casos de malaltia d’Alzheimer a la família i es tem que aquestes fallades de memòria puguin ser un símptoma que alguna cosa no va bé”.
Al blog de l’espai web de la Fundació Pasqual Maragall trobareu moltes recomanacions per aplicar-nos a casa. Són per quan encara sentim que és prou bona la memòria o bé per a compensar la memòria quan no és òptima. També comparteixen estratègies d’optimització de la memòria i suggeriments, com ara posar atenció, evitant fonts de distracció, mantenir ordre, i fer servir adhesius, planificadors, agendes, alarmes al telèfon… Al mateix blog, amb les recomanacions, es pot descarregar la guia gratuïta que ha fet la Fundació Pasqual Maragall, amb el títol: Quan et cuides, l’Alzheimer fa un pas enrere. Un de cada tres casos es podria prevenir.
Des de la Fundació ACE faciliten la possibilitat de fer-nos nosaltres mateixos una autoavaluació de la nostra memòria amb un test en línia. També ens proposen una sèrie d’exercicis per a exercitar-la. L’ACE Alzheimer Center Barcelona disposa d’un programa de detecció precoç de l’Alzheimer i realitzen diagnòstics, tractament, investigació, formació i sensibilització, així com acompanyament als pacients i les seves famílies per mirar de fer que la pèrdua de memòria no paralitzi cap vida.
