Una mescla de retallades, falta de planificació i precarietat laboral ha creat una situació paradoxal a Espanya. Hi ha escassetat de metges especialistes per a completar determinats serveis sanitaris al mateix temps que, cada any, surt un gran volum de graduats en medicina –fruit de la multiplicació de facultats universitàries– que no poden convertir-se en especialistes: el sistema de formació no dóna proveïment per a cobrir els buits que han anat creant les desinversions acumulades.
Aquest dissabte, 15.475 graduats en medicina buscaven una plaça de metge intern resident (MIR) per a formar-se com a especialistes. Un examen global de la carrera de medicina. Hi ha 6.797 llocs en joc, segons la nota que s’aconsegueixi en la prova. Fa una setmana, el Ministeri de Sanitat va calcular que a Espanya fan falta 4.000 especialistes més, segons l’anàlisi que va presentar a les comunitats autònomes.
L’escassetat en determinades disciplines s’ha anat acumulant i no pot solucionar-se de la nit al dia. Un especialista triga a formar-se, de mitjana, 11 anys des que ingressa en la facultat fins que surt preparat.
Davant la previsió de les futures necessitats, l’aposta oficial es va centrar a autoritzar centres universitaris per a acomodar la demanda d’estudiants. Quan va arribar l’època de retallades pressupostàries, el sistema MIR d’especialització es va ressentir i va perdre oferta. La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va admetre fa uns dies a RNE que «no hi ha màgia». «No podem dir tirem pols i apareixen places de formació d’especialistes», va assegurar. I va recordar que, segons el seu criteri, s’ha arribat a aquesta situació per certa «falta de previsió» de les administracions. Molts graduats, menys especialistes.
Aquest curs creixen les places un 6%. «Però no hi ha hagut un estudi de necessitats sobre quines disciplines són les que cal potenciar. L’última vegada que es va fer va ser el 2011. Sense aquest estudi, no pot haver-hi bona planificació», explica el secretari d’estudis de la Federació de Sanitat de CCOO, Pablo Caballero. Aquest sindicat analitza de manera detallada cada any l’oferta MIR. I repeteix el diagnòstic: «No s’està quantificant la necessitat de places de formació tractant de garantir l’assistència sanitària en el futur».
La llei de professions sanitàries indica qui és el responsable de dur a terme aquesta tasca: «El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat determinarà les necessitats d’especialistes del sistema sanitari sobre la base d’indicadors objectius i criteris de planificació que garanteixin l’equitat i eficiència del sistema de formació sanitària especialitzada». L’oferta s’ha de coordinar amb les comunitats autònomes, que són les que gestionen els hospitals on s’incrusten els residents.
Ara Sanitat ha explicat que les mancances se centren en medicina familiar i comunitària i pediatria per a Atenció Primària, seguits per anestèsia i reanimació, radiodiagnòstic i urologia. També repara que no tot és qüestió de números a l’hora d’explicar per què no troben professionals per a les plantilles: la precarietat a base de places poc atractives i contractes temporals també influeix. Unes causes que van repetint els sanitaris des de fa temps.
La situació és que les places que s’ofereixen aquest 2019 –de les quals salin els futurs especialistes dels hospitals– són menys que les que van aparèixer el 2011. Fa vuit anys la llista era de 6.881 llocs. El 2014, havien caigut a 6.149, un 10,6% menys. Les retallades en els pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes presenten una correlació amb la caiguda en l’oferta. Tant per la reducció en les partides en formació com per les despeses que un MIR comporta en remuneracions i especialistes que els supervisin.
No és una sorpresa
El declivi en el nombre de professionals sanitaris no ha arribat de sobte. Ja el 2008, la Comunitat de Madrid anunciava que necessitaria uns 2.500 facultatius en 10 anys. I que el 53% de les jubilacions es donarien en medicina de família. No obstant això, va optar per multiplicar el nombre de facultats de medicina. Va animar a quatre universitats al fet que muntessin els seus centres: una pública (la Rei Joan Carlos) i tres privades. El Govern central en principi sol volia autoritzar la de la Rei Joan Carlos. Va acabar per cedir.
Aquesta tendència es va expandir per Espanya. La demanda dels estudiants va fer que altres tres comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia) promoguessin facultats per a metges. Dels nou nous centres, sis van ser iniciatives privades (fins llavors només hi havia dues facultats privades de medicina: la de Navarra i el Ceu de Madrid). L’Organització Mèdica Col·legial va advertir llavors que, abans d’ampliar les places de manera accelerada, havien d’analitzar-se les necessitats.
Per a 2014 Espanya era ja el segon país del món en nombre de facultats de medicina per habitants. Havia passat de 28 a 41 (actualment són 42). Just aquest 2014, les places de MIR ofertes tocaven fons. La proporció està en 0,95 facultats per milió de ciutadans. L’Organització Mundial de la Salut considera òptim 0,5 per milió. A la llum de les dades actuals, aquesta estratègia per a garantir les plantilles sanitàries s’ha rebel·lat fallida. Precisament l’especialitat de medicina de família ha patit una pèrdua acumulada de mil places de MIR en l’última dècada.
La saturació de facultats ha acabat per derivar que 4.000 graduats no obtinguessin plaça en la convocatòria de 2018. «El MIR no és una sortida més. És pràcticament l’única sortida», expliquen en el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina. Aquesta fase educativa és obligatòria per a exercir de manera general a Espanya. Els estudiants consideren que aquesta proliferació de centres, a més, posa en risc la qualitat de l’ensenyament: «Compartir infraestructures entre diverses facultats com són els hospitals universitaris i els centres de salut, necessaris per a la realització de pràctiques clíniques comporta més estudiants per tutor de pràctiques, saturació de consultes i més treball per al professional, en detriment tant de la formació dels estudiants com de la qualitat assistencial».
Pablo Caballero entén que ha estat incorrecte crear tota aquesta bateria de facultats «més aviat amb un criteri econòmic, sobretot en les universitats privades». Hi havia alta demanda per a estudiar medicina. Els estudiants del CEEM coincideixen que s’ha respost més «a interessos econòmics o polítics, no justificats per una demanda real de professionals ni a criteris acadèmics ni sanitaris».
Viralitzar una idea no és fàcil. Tampoc aconseguir que fins a 62 persones es sumin a un projecte d’ajuda mútua entre professionals sanitaris, familiars de persones que pateixen o han patit càncer i de pacients oncològics. Sota l’etiqueta #JuntosXElCáncer, metges, farmacèutics, nutricionistes, psicòlegs, treballadors socials i també persones sense cap professió relacionada però sí històries personals s’han ajuntat per crear una guia terapèutic per a professionals sanitaris i persones amb càncer. La finalitat de totes aquestes persones que s’han unit des de diferents punts de l’estat és ajudar tant al pacient com als companys de feina que cada dia s’han d’enfrontar al càncer.
Inicialment la idea era treballar públicament el càncer a xarxes al voltant del Dia Mundial del Càncer que es commemora cada 4 de febrer per conscienciar la societat sobre l’impacte de la malaltia i la importància de combatre-la. S’estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan càncer al llarg de la vida i davant aquestes xifres el grup de JuntosXTuSalud, des d’on resolen dubtes i aporten informació online sobre diverses patologies, va decidir emprendre la campanya JuntosXElCáncer.
Al capdavant de l’equip de professionals de l’àmbit sanitari i social de JuntosXTuSalud trobem a Ishoo Budhrani, farmacèutic de Tenerife. Que ell comencés a despenjar el telèfon per trucar a gent que no coneixia de res però veia implicada amb temes oncològics va fer que es creés un grup de feina amb incidència multidisciplinar. «A la meva mare li van diagnosticar càncer de colon l’any 2016 i jo em vaig perdre com a fill i va ser tot el personal de l’hospital els qui em van encaminar», explica Budhrani. Va ser aleshores quan va decidir fer una guia per ajudar el pacient i el professional sanitari en aquest moment. A més, van començar a crear articles especialitzats, infografies, textos amb vivències personals com a cuidadors d’un pacient oncològic… La història es va anar fent gran i fins i tot han guanyat premis com a millor iniciativa professional o bé reconeixements mèdics per una feina multidisciplinar. Budhrani ressalta la importància de poder ajudar el pacient des de totes les àrees possibles perquè així «té menys por i es sent més reconfortat i acompanyat».
De les guies dels més de 10 integrants de JuntosXTuSalud, l’equip ha ampliat la seva feina a les 62 persones en el projecte de JuntosXElCáncer. Les trucades que el grup realitzava es basaven en una proposta: «t’agradaria escriure quelcom pel Dia Mundial del Càncer?» I la majoria de respostes eren que sí. Budhrani comenta que la idea era elaborar i publicar dos articles al dia la setmana prèvia i la setmana posterior a aquesta jornada però, donada la resposta, s’ha ampliat a un mes. Així, des del 28 de gener i fins el 28 de febrer, el grup de JuntosXElCáncer està publicant dos articles al dia d’unes 1000 paraules dirigit tant a pacients com a companys professionals, per actualitzar tècniques o bé sobre vivències o la història en si del càncer. «M’agradaria que hi hagués un bon arxiu creat perquè cap fill torni a patir pels passadissos d’un hospital… que si busca per Internet, com cada cop es fa més, pugui trobar persones amb idees que t’ajudin a conèixer, entendre i aprendre», declara Budhrani.
Per difondre el blog, la campanya s’està viralitzant a xarxes amb fotografies d’una mà amb una peça de puzle. El missatge que es vol fer arribar amb això és que «cadascú som una peça en aquesta vida i que, entre tots, si ens unim, podem ajudar». Si bé Budhrani és l’ideòleg de JuntosXTuSalud, en tot moment ha repetit i agraït que aquesta iniciativa no hagués tirat endavant ni hagués tingut sentit sense tota la gent que «està participant i esforçant-se».
El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer
El 2018 s’estima que es van diagnosticar a Catalunya més de 36.500 nous casos de càncer, segons les últimes dades recollides pel Pla Director d’Oncologia. Concretament, 20.749 casos nous de càncer en homes i 15.782 en dones, i van morir 17.156 persones a causa d’aquesta malaltia: 10.394 homes i 6.762 dones. Tot i això, la supervivència creix any rere any i, segons les últimes dades publicades pel Pla Director d’Oncologia, el percentatge de persones que sobreviuen el càncer als 5 anys és del 54% en homes i del 62.5% en dones.
Els tres càncers més freqüents en homes són els de pròstata, còlon i recte, i pulmó, amb uns percentatges de nous diagnòstics del 22%, 16%, 15% i 9%, respectivament. Pel que fa a les dones, els càncers més comuns són el de mama, que representa un 28% dels nous diagnòstics, el de còlon i recte, 16%, el de cos uterí, 6%, i el de pulmó, un 4%.
El Servei Català de la Salut (CatSalut) ha publicat un informe breu que analitza l’evolució d’algunes xifres del càncer a Catalunya entre els anys 2013-2017. A banda d’analitzar els tractaments, també s’ha estudiat la població viva i resident a Catalunya al final de l’any 2017 i s’ha analitzat per cada grup d’edat i sexe quina proporció havien desenvolupat un càncer en algun moment de la seva vida, independentment que en l’actualitat el càncer estigués o no actiu.
A l’informa expliquen que la probabilitat de desenvolupar un càncer en l’edat infantil és molt petita, tant en nens com en nenes, comença a incrementar-se a partir dels 25 anys i aquest increment és més gran entre les dones que en els homes, però s’iguala cap als 60 anys, en què s’observa que un 10% dels homes i de les dones de 60 a 64 anys ha tingut un càncer al llarg de la seva vida. A partir d’aquest grup d’edat, entre els homes s’incrementa el percentatge de persones amb història d’un càncer, que en els majors de 85 anys s’apropa al 38%, mentre que en les dones de la mateixa edat és del 23%.
A les empreses de sanitat privada els ha anat molt bé amb les retallades en la sanitat pública. Mentre es deteriorava el sistema comú, s’ha accelerat un mercat que no para de créixer tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs.
El sistema públic va veure com van caure els seus recursos gairebé un 6% entre 2010 i 2015. La recuperació dels pressupostos que s’ha registrat després no ha restablert la situació. Així ho explicava la consultora AON en analitzar el mercat de salut privat el 2018: «Les deficiències en el sector sanitari públic que continua sofrint les mesures restrictives preses el 2012».
Les clíniques privades no benèfiques van ingressar 1.615 milions d’euros públics el 2017, segons l’última anàlisi disponible de DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% més). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en pòlisses a uns 8.000 milions. A la calor d’aquest negoci, grans grups sanitaris han acudit al negoci espanyol: vuit operadors es reparteixen tres quartes parts del pastís.
El sector està dominat per Quirónsalud, Vithas-Nisa, HM Hospitales, HLa (Asisa) i Hospiten la facturació dels quals –uns 3.951 milions– acapara el 64% de la xifra de negoci global. Altres operadors destacats són Sanitas i Clínica de Navarra. Tots junts facturen al voltant de 4.500 milions d’euros i presenten un increment sostingut d’ingressos fins a cotes rècord. El mercat s’ha convertit en una cosa atractiva de manera que corporacions gegantesques han desembarcat adquirint el control d’alguns d’aquests grups.
Així, l’alemanya Fresenius es va fer amb Quironsalud, la britànica BUPA domina Sanitas i l’estatunidenca Centene es va comprar la meitat de Ribera Salud. Els tres són els principals agents que dirigeixen hospitals 100% privatitzats de la xarxa pública (com els de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana).
El resultat és que el nínxol està en cada vegada menys mans. Quironsalud s’ha conformat a base de fusions entre Quirón i IDC-Salut (l’antiga Capio). Gestiona quatre hospitals del sistema sanitari públic madrileny i altres dos concertats a Catalunya. Això li va permetre facturar 2.540 milions d’euros el 2016. Els concerts amb la sanitat pública aporten un terç del que guanya. Aquests acords s’han convertit en un filó econòmic.
Els seus números van fer que Fresenius, la major empresa de sanitat privada d’Europa, pagués 5.600 milions per ella (va cridar a la divisió Helios Spain). «Els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat», va confessar el conseller delegat de Fresenius en informar de l’operació. Amb la venda, el fons de capital de risc que dominava el conglomerat, CVC, es va embutxacar 2.600 milions de plusvàlues. Fins a setembre de 2018, la divisió espanyola ha ingressat 2.231 milions, un 20% més que en el mateix període de 2017, segons els informes trimestrals de l’empresa.
La valenciana Ribera Salud va ser la pionera de la gestió externalitzada integral d’hospitals finançats amb fons públics. Va estrenar el model Alzira a l’hospital de la Ribera a la Comunitat Valenciana i va ampliar les seves concessions a Dènia, Torrevella i Vinalopó. També va desembarcar a Madrid en fer-se amb el contracte dels laboratoris que donen servei a diferents hospitals públics i un centro en la localitat de Torrejón d’Ardoz.
El Govern regional d’Ignacio González (PP) li va donar més pista en adjudicar-li dos dels hospitals que va pretendre privatitzar en el seu avortat projecte de 2012. Ribera Salut es va desfer de l’hospital que controlava en vendre les accions que posseïa en la societat contractista de Torrejón d’Ardoz a Sanitas. L’any passat, el grup Centene va comprar el 50% de Ribera al mateix temps que recomprava a Sanitas la seva participació en aquest hospital madrileny.
Ingressos assegurats
Els diners que parteix dels pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes per a concessions administratives d’aquest tipus és una veta suculenta, ja que assegura els ingressos. Fins i tot alguns contractes recullen l’augment en la facturació amb diferents criteris. Així, en la Comunitat de Madrid han passat d’assignar als hospitals privatitzats 299 milions d’euros en 2011 a 451 el 2012 i 617 el 2016. Ribera Salut i Sanitas es reparteixen els contractes de concessions de la Comunitat Valenciana. L’expansió del model privatitzat va fer que de 56,9 milions d’euros el 2010 es passés a 283 el 2014 i 308 milions el 2018.
La Fundació Idis, que agrupa empreses sanitàries, analitza que «continua la tendència començada fa alguns anys de concentració en grups hospitalaris cada vegada més potents, arribant a un sector cada vegada més concentrat». I, encara que la desinversió pública s’ha revertit després de la crisi econòmica –sobretot en la part d’hospitals–, el mercat es reforça any rere any. També defensa que l’auge de la sanitat privada és beneficiós per al sector públic perquè «descàrrega» al sistema i «allibera recursos» en acudir més gent als hospitals privats.
La presidenta de l’Associació d’Economia de la Salut, Laura Vallejo-Torres adverteix per la seva part dels riscos que implica la concentració. Aquesta professora de la Universitat de Las Palmas entén que aglutinar «pot portar a la creació de monopolis i oligopolis que impliquen problemes per a la competència i això pot suposar perjudicis tant per als pacients com per als treballadors del sector». L’economista adverteix que la concentració és «una tendència global en tots els sectors i també en el de la salut».
Un altre dels gegants que ha il·luminat aquesta nova realitat sanitària és el nascut de la unió entre Vithas i Nisa. «Dos importants grups sanitaris de prestació de serveis d’assistència privada de lliure elecció i concertada per a col·lectius públics a Espanya i serveis sanitaris a pacients públics mitjançant concerts sanitaris», segons els va descriure la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en analitzar el seu projecte de fusió el 2016. Tots dos sumaven entre el 10 i el 20% del valor dels concerts públics subscrits a Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia, va explicar la CNMC.
La compradora, Vithas, és el projecte dels germans Gallardo, i va créixer impulsada en part amb aquests diners públics. Els amos dels laboratoris Almirall van presentar l’empresa d’hospitals privats el 2012, el mateix any en què es van acollir a l’amnistia fiscal per a regularitzar 113 milions d’euros ocults. Aquest curs van ingressar, almenys, 30 milions d’euros de diferents administracions. El 2017 van adquirir Nisa per a ampliar el negoci. La facturació global ha passat de 205 milions el 2013 a 521 milions el 2017.
En aquesta cúpula també es troba el grup HM Hospitals que mostra una senda de facturació a l’alça i va ingressar 336 milions d’euros el 2017, un 7,7% més que el curs previ, i la canària (ara estesa a Mèxic i el Carib) Hospiten que ha passat de 244 milions el 2013 a 287 el 2017 (un 17,6% més).
Hospiten és un gran grup hospitalari d’origen canari, el creixement del qual va ser unit als concerts públics que va mantenir des de 1977, des del postfranquisme, alguns renovats irregularment. L’executiu va haver de finalment anul·lar una bateria d’ells el 2018 per a treure’ls de nou a concurs. L’amo d’Hospiten, Pedro Luis Cobiella, va aparèixer en els Papers de Panamà per tenir una societat off-*shore per a ingressar plusvàlues.
L’activitat gripal ha augmentat a Catalunya per tercera setmana consecutiva i la taxa d’incidència s’ha elevat entre el 21 i el 27 de gener fins als 302,66 casos per 100.000 habitants, una xifra quesupera el llindar epidèmic establert per a aquesta temporada en els 110,7 casos.
Segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), les taxes d’incidència han estat més altes entre els nens de 5 a 14 anys i gairebé doblen la taxa respecte la setmana anterior. La resta de grups d’edat mostren un lleuger descens o es mantenen estables respecte de la setmana anterior.
En aquesta setmana, del 21 i el 27 de gener, hi ha hagut 59 ingressos hospitalaris de casos greus per virus de la grip als hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 390. El 75,2% dels casos no estaven vacunats.
Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la setmana 4 (del 21 al 27 de gener), l’activitat gripal durant les setmanes 5 i 6 presenta un nivell epidèmic moderat.
Durant la setmana del 21 al 27 de gener de 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 71.981 urgències, de les quals 8.121 han requerit ingrés hospitalari (11,28% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 2,52% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,02%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,57% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,54%.
Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 21 al 27 de gener, s’han atès un total de 926.292 visites, un 2,55% menys que la setmana anterior. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 892.200 s’han fet als centres d’atenció primària i 34.092 al domicili del pacient.
Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 21 al 27 de gener han atès un total de 23.774 visites, un 0,98% més que la setmana anterior.
Finalment, el 061 CatSalut Respon ha atès 37.699 casos aquesta setmana dels quals 2.530 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un augment dels casos d’un 0,46% i un augment de les visites domiciliàries del 3,10%.
El Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS) continua desplegant-se i aquests dies torna a marcar l’agenda dels agents implicats en la investigació en l’àmbit sanitari de Catalunya. Ho fa amb la tercera convocatòria d’aquest pla, que vol millorar la salut dels ciutadans a partir del coneixement generat per la recerca i la innovació.
En el cas d’aquesta convocatòria, joves investigadors en l’àmbit de la salut, professionals sanitaris i instituts de recerca, entre d’altres, poden presentar candidatures per a rebre alguna subvenció del total de 9,5 milions d’euros –a distribuir en 3 anys- de què consta aquesta tercera edició del Pla.
Destaquen que una de les novetats destacades d’aquesta convocatòria s’avé amb una de les línies prioritàries actuals del Departament de Salut: la incorporació de la perspectiva de gènere en tots els seus àmbits d’actuació. Així, amb el que ja va avançar la consellera Vergés al Parlament l’estiu passat, aquesta convocatòria tindrà en compte aquesta perspectiva, de manera que les propostes seran avaluades considerant el seu abordatge, tot fomentant, especialment, que incloguin una correcta representació de les dones en el seu disseny.
La nova convocatòria incorpora tres noves línies de finançament. Una, per a contractar joves investigadors doctors en el camp de les ciències i les tecnologies de la salut; una altra per a contractar metges especialistes que vulguin fer una tesi doctoral en els camps de recerca més nous i en tecnologies d’avantguarda; i una tercera per a facilitar la participació de grups de recerca catalans en projectes internacionals, de manera que s’impulsi la internacionalització de la recerca dels instituts d’investigació sanitària acreditats i de centres CERCA.
La tercera convocatòria, a més, consolida una línia de subvenció ja donada en les dues anteriors convocatòries: la que permet a professionals de la salut ajornar, durant un temps determinat, la seva pràctica assistencial per a dedicar-se plenament a la recerca. Si en anteriors convocatòries aquesta possibilitat s’oferia només a personal d’infermeria, fisioteràpia i a facultatius especialistes, ara també ho podran demanar altres professions sanitàries: llevadoria, dietètica i nutrició, òptica i optometria, podologia i protètica dental. A més, aquesta convocatòria incorpora, per primera vegada, la perspectiva del pacient en l’avaluació de les propostes presentades a aquesta línia.
La recerca infermera ja genera millores en la pràctica clínica
Malgrat que, generalment, per conèixer de l’impacte real de la recerca requereix que passi un cert temps, el cert és que la primera convocatòria d’ajuts del PERIS, la del 2017, ja ha donat alguns exemples de projectes que han suposat una millora real en la pràctica assistencial.
En concret, es tracta de projectes que pertanyen als ajuts la línia d’ajut que van permetre a personal d’infermeria dedicar-se durant un temps a la recerca, per després aplicar els avenços obtinguts en la tasca assistencial diària. Un informe realitzat per l’AQuAS recull fins a una quinzena de casos que han tingut un impacte real en la pràctica clínica, com per exemple la creació d’un dispositiu mòbil per a mesurar i seguir ferides cròniques, la millora de la salut de gent gran hospitalitzada amb dificultats per menjar, o l’establiment d’un protocol per atendre psicoemocionalment famílies que viuen una mort a les urgències d’un hospital.
Les retallades en Sanitat a Catalunya, a l’estat i al Baix Vallès no només repercuteixen (que també) en tenir menys personal sanitari, menys llits als hospitals o menys mitjans per dispensar una atenció als pacients de qualitat. També afecten les emocions del personal sanitari i dels malalts, i això fa minvar l’empatia que poden sentir els uns pels altres.
Per exemple, s’han donat casos de metges de capçalera que han arribat al màxim de visites a les 10 del matí, havent de fer reforç d’altres metges per tal de donar servei als pacients la resta de la jornada. Metges i metgesses que en alguns casos estan en reducció de jornada, la qual no està coberta al 100%.
Pacients que esperen durant hores a la sala d’espera d’urgències d’un hospital, perquè no hi ha el personal necessari per donar-los una atenció adequada. Si a això l’hi sumem que en èpoques com aquesta els brots de grip són freqüents, fent que les sales d’espera estiguin més atapeïdes de gent, el més probable és que el pacient quan sigui atès, acabí en un llit a un passadís perquè no hi ha cap box disponible.
Els metges i metgesses que estan sotmesos a aquesta pressió ambiental i laboral, anímica i emocionalment es veuen afectats. Igual que el pacient, el qual es pot considerar incomprès. La relació entre ells no serà del tot fluida i els hi costarà més d’empatitzar l’un amb l’altre. Per això és important revertir aquesta situació, que avui dia ja comença a ser insostenible a la Sanitat Pública Catalana. Perquè la falta de recursos econòmics i humans en un pilar fonamental de la nostra societat com és la sanitat i el benestar de la ciutadania, inevitablement acaba afectant la part emocional d’aquesta. Perquè els facultatius han de ser «bons metges» i «metges bons» que es posin a la pell dels seus pacients per comprendre’ls i donar-los l’atenció més adient. I no ajuda gents ni mica la precarietat en la qual treballen avui dia en el sector sanitari públic del nostre país.
Els pacients per la seva banda també han de tenir en compte tot això amb el personal sanitari; falta de recursos humans i materials, jornades laborals interminables, càrregues de treball insostenibles, sous i pagues que encara no han cobrat, etc.
Som a temps de revertir aquesta situació tan lamentable exigint a les administracions competents que destinin més recursos econòmics, materials i humans a la sanitat pública, que en definitiva és la que paguem entre tots i totes. Perquè la salut és un dret humà del conjunt de la ciutadania i perquè la relació facultatius/pacients és considerada patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco.
Només el 44% dels metges que aquest dissabte realitzen l’examen MIR tindran l’opció de triar plaça d’especialitat. Aquest percentatge es deu al fet que hi ha 15.475 aspirants per a 6.797 places.
Marcos Pérez Carrasco és metge de medicina intensiva a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i tutor de residents d’aquesta mateixa especialitat des de fa set anys. Donat que es pot estudiar Medicina a moltes universitats, Pérez descriu el sistema MIR com un embut. “Formem molts metges que, pel nostre sistema actual, si volen seguir dins la sanitat pública, necessitaran una especialitat a la que potser no poden optar”, explica. I afegeix que aleshores “es troben sense sortides professionals més enllà d’algunes privades on no et demanen especialitat”.
Si bé Pérez reconeix que en algunes especialitats hi ha superàvit, en general creu que falten especialistes. Com a tutors, Pérez trasllada una sensació col·lectiva: que cada cop es forma menys gent, que en certes especialitats es limiten les places en oferta i això fa que després quedin vacants. “Segons a quines especialitats formem menys residents dels que podríem perquè des del Ministeri no ens els assignen”, explica Pérez que afegeix que això fa que en acabar la residència aquests nous metges especialistes trobin feina directament i que encara en segueixin faltant.
Així, realitzar el MIR i obtenir un número que et permeti triar l’especialitat desitjada t’assegura, després de 6 anys de carrera i uns mesos forts d’estudi, feina i formació per a 4 o 5 anys més, depèn de l’especialitat, i un futur assegurat. Estudiar 12 anys pot ser la millor inversió de la teva vida.
Pérez parla dels residents d’avui com estudiants amb les idees i els objectius molt clars: “des del punt de vista clínic i d’investigació tenen molt clar el què volen fer i ho fan amb un concepte clar de seguretat del pacient i molt compromesos amb els seus principis”. Aquesta determinació ja comença quan milers d’aspirants a obtenir plaça es passegen els mesos previs per tots els hospitals per decidir quin és el que millor encaixarà amb la seva persona. “Un cop saben on podran accedir venen a veure l’hospital i s’interessen sobre tot per com es realitza la docència”, explica Pérez que destaca que des de fa uns anys a banda de visites particulars també es realitzen jornades de portes obertes on es faciliten els contactes dels tutors de cada especialitat i d’altres residents.
Vall d’Hebron forma en 47 especialitats a 163 places. Pérez observa que per absorbir aquesta quantitat de residents cal valorar l’índex d’ocupació en cada àrea d’un servei així com que també es pugui cobrir la seva formació. És per exemple el cas d’anestesia que compta amb 12 residents per any, 48 en total: «hi ha hospitals que no tenen tants tipus de cirurgia ni una unitat de cremats com nosaltres i no poden oferir certes competències formatives que aquí sí que tenim. Cadascú assumeix fins on pot arribar i té residents per formar també segons aquest criteri». D’això depèn una o altra oferta de places.
Tot i la determinació de la que s’envolten un cop ja han passat els sis anys de carrera i s’han enfrontat a un examen estatal per a milers de persones, els metges que poden accedir a una formació especialitzada ho fan amb nervis, dubtes d’haver triat bé i por. També amb molta il·lusió. La valoració? Hem parlat amb 4 residents i per a tots ells és positiva.
Judit Riera, resident de farmacologia clínica a Vall d’Hebron
Judit Riera, farmacologia clínica: «Recomano anar fer els simulacres al costat del més mogut per anar preparat”
Judit Riera és resident de tercer any de farmacologia clínica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Recorda el moment de sortir de l’elecció de plaça amb sentiments contradictoris: «incertesa per com serà la teva vida a partir d’ara, si t’agradarà el que has triat, que et faran fer a l’hospital.. i molta felicitat al mateix temps».
A Riera, a més, se li sumava que poca gent del seu entorn coneixia l’especialitat que havia triat i, ella, sense encara estar-la fent havia d’explicar-la a tothom. Ara, tres anys després, està completament satisfeta amb el que va escollir i l’explica juntament amb els seus companys a través d’un blog de residents de farmacologia clínica de Vall d’Hebron.
Judit Riera va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i un cop acabada es va apuntar a una academia per preparar-se l’examen per a Metge Intern Resident. Recorda l’època com una etapa molt estressant: “cada dia anava a la facultat i ens enclaustràvem amb sis o set companys més. Es percebien moltes ungles mossegades, pentinats de guerra, cuetes molt altes, gent que inclús dormia a la facultat si venia de lluny…”.
Aquest ambient també es traslladava a casa on Riera recorda que tothom anava més en compte a l’hora de parlar-li, que ningú li deia res negatiu i eren més tolerants si estava més irritable. Nou mesos estudiant entre 8 i 10 hores van fer que Riera descrigui avui el MIR “com un embaràs”.
Arribat el dia de l’examen, Riera destaca la necessitat que tenia de tenir-ho tot preparat fins i tot una setmana abans. “Jo volia portar el meu cafè amb llet, tres peces de fruita, tres bolígrafs, llapis… tenia una llista feta. Vaig arribar una hora abans a la facultat d’economia a la Diagonal amb els meus pares i no trobàvem cap bar ni restaurant on agafar-me el cafè… si una cosa falla el dia de l’examen, se’t fa un món”, explica.
Riera també recorda trobar els companys allà esperant, alguns llegint, altres xerrant i sentir-se més nerviosa abans d’entrar que no un cop va veure les preguntes. Reconeix que sempre hi ha coses que sobten i poden desestabilitzar-te com ara que en el seu any, d’estadística, branca que portava molt bé, només van sortir 7 preguntes mentre que l’any anterior n’hi havia hagut 35. “També s’ha de tenir molt en compte la gent que tens al teu voltant, hi ha gent que estressa molt: un no parava d’estornudar i un altre movia el peu i feia tremolar la taula… recomano anar a fer els simulacres al costat del més mogut per anar preparat”, riu.
Anatomia patològica, medicina preventiva o farmacologia clínica eren les tres especialitats que més li cirdaven l’atenció. Per escollir una va visitar o va fer trucades a hospitals de Catalunya, País Valencià i Aragó. Diu que no estava preocupada, ja que sempre són les especialitats quirúrgiques o assistencials les que primer s’acaben. Es va decantar finalment en base a com es gestionava cada hospital: horaris, el tracte als residents, tema guàrdies… i també per prioritzar quedar-se a Barcelona.
Amb un 5.500 aproximadament al MIR, una noia que es trobava tan sols tres números davant seu es va endur una de les dues places que hi havia per farmacologia clínica a Vall d’Hebron. Van ser els minuts de més patiment concentrat que recorda per si algú altre s’enduia el que volia.
Arnau Salvany, al·lergologia: «el del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat però no sabia què acabava de passar»
Arnau Salvany va examinar-se fa tan sols un any. Ara mateix és resident de primer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a l’especialitat d’al·lergologia. Explica que encara està intentant assimilar la seva decisió però que està molt content. Amb pocs números més enllà del 2.500, Salvany va ser el primer de Catalunya en triar l’especialitat d’al·lergologia i, tot i que històricament també va ser dels primers en triar, només hi havia una plaça on ell volia formar-se, cosa que el feia estar nerviós. Abans de la tria, Salvany dubtava entre set o vuit especialitats: totes elles eren mèdiques i no quirúrgiques però algunes eren de planta i altres no. Si finalment va triar al·lergologia entre altres opcions com ara pneumologia, hematologia o endocrinologia va ser pel viatge amb AVE fins a Madrid.
Tot i saber que encara quedaven totes les places, pensava que triés el que triés s’equivocaria però per una sèrie de coincidències va acabar anant en un tren diferent al dels seus pares i al seu costat s’hi va asseure un senyor que es dirigia a un congrés d’al·lergologia. Salvany no parava de consultar vídeos de diverses acadèmies on s’explicaven les claus de cada especialitat i va acabar parlant amb ell i animant-se a col·locar al·lergologia com la primera opció.
Salvany recorda l’època del MIR com una etapa on semblava que ho estudiessis tot de nou, on cada dia acabaves amb molt mal de cap. En començar l’estiu va tornar a casa seva, a Lleida, i va començar a estudiar 10 hores al dia: “acabava d’estudiar i estava molt marejat. Vaig adaptar-me poc a poc però a la nit necessitava sortir una estona o anar al gimnàs”, recorda Salvany. Finalment, com altres companys, l’acadèmia els hi va donar l’oportunitat de fer un simulacre al mateix lloc de l’examen. El va fer a la facultat de Física i si bé recorda els nervis va sortir-ne content. A més, destaca que va aprofitar per fer el simulacre sense anar al lavabo per acostumar-se i així el dia de l’examen no perdre estona.
“Jo no faig molt de cas del que em diuen en general i en aquell moment ens deien que no estudiéssim més… vaig estar tot l’últim dia i fins i tot una hora abans d’entrar llegint, com si fos un examen de l’ESO!”, sosté Salvany. Va arribar mitja hora abans i va trobar-se que tothom ja havia arribat i a un dels seus millors amics amb una bossa preparada per si tenia nàusees. A més, riu en recordar que “semblava que fos un berenar més que un examen perquè tothom portava més menjar que bolígrafs”. Per destensar, li va servir molt el cas d’una noia que va arribar mitja hora tard però tot i això, com encara estaven explicant el funcionament, van deixar que fes l’examen però un cop la van anar a identificar, s’havia deixat el DNI. No sap com va acabar la història quan va anar a buscar-lo doncs ja es va centrar en l’examen.
Va sortir amb l’idea que li havia anat malament però semblava ser que tothom pensava el mateix: “si a tots ens havia sortit malament, entraríem els menys dolents, vaig pensar”. Salvany no va voler fer cas de les correccions de les academies i va decidir “viure a Matrix” durant uns dies. Amb les notes oficials i les correccions estava més nerviós que el dia del MIR en si però ja en sortir el percentil i veure que podia triar tot el que volia fer ja es va relaxar. Tres mesos de vacances i de ruta per hospitals el van fer acabar triant al·lergologia a la Vall d’Hebron: “a Madrid ens van anar cridant i asseient i tothom estava nerviós apuntant les seves opcions i saltant quan escoltava alguna que s’assemblava a la plaça que volies. En el moment de triar recordo esforçar-me per estar molt atent, el del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat però no sabia què acabava de passar”.
Josep Balanyà, resident d’urologia a la Fundació Puigvert, junt a un company
Josep Balanyà, urologia: “és un treball molt exigent però també molt bonic i que val molt la pena”
Josep Balanyà és resident d’urologia a la Clínica Puigvert. A l’hora de triar-la encara dubtava entre aquesta especialitat o la d’oftalmologia o otorrinolaringologia. Finalment, amb tan sols un número 1.212 va endur-se l’última plaça d’urologia a Barcelona, on aquest any hi ha 8 places per ocupar. Recorda que potser pots voler molt fer una especialitat però no pot acabar sent i per això és necessari dibuixar-te diferents opcions.
Sabent que potser t’hauràs de conformar és millor tenir on triar també perquè com destaca Balanyà, “les residències són dures a nivell d’horari laboral, de càrrega de feina i a vegades t’emportes a casa preocupacions i material per estudiar i llegir”. Donada aquesta realitat, és necessari doncs estar convençut d’allò que tries: “és un treball molt exigent però també molt bonic i que val molt la pena”.
Balanyà va començar a preparar-se amb temps, tot just començar el sisè curs de Medicina a la facultat. Anava els dissabtes a l’acadèmia per anar-se situant poc a poc i així portar-ho ja més o menys bé quan arriba juny i acabes per fi la carrera. Recorda que a partir de l’estiu va ser quan va començar l’estudi fort: “estudies cada dia entre 8 i 9 hores i només descanses els diumenges que evidentment els aprofitaves més que mai”.
Tot i entrar en l’última etapa i que normalment s’entengui com a època de vacances, Balanyà recorda que durant l’estiu encara era suportable. El fet que hi hagués molta llum a totes hores ajudava. En canvi, amb l’hivern ja a sobre, quan fa fred, Balanyà recorda que en general tant ell com els seus companys van deixar de sortir, de socialitzar-se o de fer esport. A banda del fred i la foscor també s’apropa la data de l’examen i els nervis són més forts.
Si bé Balanyà creu que “el MIR és una època dura amb molts mesos d’estudi concentrats”, també destaca que “t’ajuda a recordar coses útils i sents que t’estàs formant”. Explica que a les acadèmies, unes setmanes abans et fan simulacres a la mateixa aula on faràs l’examen i opina que això ajuda molt, “crea uns nervis que el dia del MIR real et fan estar més tranquil perquè ja coneixes l’aula i el procediment”.
Els següents passos en sortir de l’examen, i “després de pensar que t’ha anat molt malament”, és corregir la prova a les acadèmies per fer-te una idea de quin número seràs. És aleshores quan els metges que opten a plaça comencen a anar a hospitals per parlar amb metges especialistes i residents per veure com seria treballar allà.
“Amb diverses idees al cap vas a Madrid i el dia de la tria és molt pitjor que el de l’examen: potser del que tu vols queden poques places i quan la gent va triant i veus que cada cop en queden menys…”. Balanyà recorda la tria amb patiment però finalment va poder accedir a l’especialitat desitjada i a Barcelona i ara no dubta en afirmar que “ha valgut molt la pena”.
Violeta Uriach, resident de medicina de família i comunitària al CAP Roger de Flor
Violeta Uriach, família i comunitària: «s’ha d’analitzar quina és la millor especialitat per a tu abans que quina té més bona nota»
Violeta Uriach és resident de Medicina de Família i Comunitària de quart any al CAP Roger de Flor a la Dreta de l’Eixample de Barcelona. Entén que fent família et pots prendre l’examen d’una manera diferent. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. A Catalunya hi ha 292 places. Uriach, que també és vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) opina que la relació de que Medicina de Família sigui de les darreres a ser triada amb que és de les menys valorades no té sentit. “En el meu any, la primera persona en triar família ho va fer amb un número 40”, indica Uriach, que pensa que “família és una especialitat que sí que vol fer molta gent”. De fet, assegura que “la gran majoria dels meus companys els hi agrada fer família, volien fer família i són famíliaconvençuts”. També creu que “a vegades hi ha una mica de numeritis: hi ha gent que si dubta entre dos i veu que família és més baixa i ha tret un bon número, tria l’altre” “Crec que s’ha d’analitzar quina és la millor especialitat per tu abans que mirar això”, observa.
Com una de les família convençudes, opina que “un metge de família que acaba la residència té moltes possibilitats on triar”. Explica tant que a Barcelona hi ha molts centres d’Atenció Primària que busquen metges de família amb contractes interessants com que si es vol fer rural pots fer rural o que si vols fer urgències pots triar entre CUAP o ambulància.
Tot i tenir menys pressió, també recorda l’època del MIR com una època de nervis. En el cas d’Uriach, a més, que va estudiar fora l’últim curs de la carrera, s’hi va sumar el començar més tard la preparació de l’examen. Inicialment ho va viure amb molta angoixa: els seus companys ja feia temps que estudiaven i no coneixia a ningú del seu grup. S’ho va prendre com un repte i tot i dur un any menys de preparació el seu grup era molt distés i no tant competitiu o bé comparatiu com en altres grups, segons el que li explicaven els seus companys.
Un cop l’examen va passar va haver de viure el dia de Madrid: “jo era de la segona tongada en triar i vaig estar tres hores dins el Ministeri envoltada de gent que no parava de tatxar llistes però finalment vaig poder triar sense problema i quan vaig marxar encara hi havia places dins la meva unitat docent”.
Com ja explicàvem en aquest article, el Departament de Salut i Metges de Catalunya (MC) s’han reunit per parlar del conflicte que afecta els facultatius de xarxa sanitària concertada. El Departament explicava que ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa.
Pel que fa a MC, afirmen que la trobada no ha servit per avançar en cap de les reivindicacions formulades pel sindicat que formen part de la convocatòria de vaga a la qual estan cridats més de 10.000 professionals del sector els propers dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. L’organització insisteix que la conselleria és “part inequívoca” de la problemàtica i que té “autoritat, competències i recursos” per aconseguir una solució que faci innecessària la vaga.
En aquest sentit, MC recorda que el Servei Català de la Salut (CatSalut) és propietari i participa de manera majoritària en els consells de govern de les empreses públiques i consorcis del sector, nomenant també els seus presidents i gerents. A més, és l’ens que proveeix el 95% del pressupost de les entitats concertades. D’aquesta manera opina que «Salut afirma que no pot negociar per respecte a l’autonomia de les parts, però ha demostrat que, quan li interessa, intervé i dona instruccions». Això ho valora en referència a la carta adreçada a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè apliquin les mateixes mesures acordades per als ambulatoris de l’ICS, i a l’ordre d’equiparació salarial dels professionals de primària i hospitals que es va introduir «amb una instrucció directa a les patronals» l’últim dia de negociació del segon conveni SISCAT, com a conseqüència de la convocatòria de vaga presentada per MC.
Pel que fa a les mesures incloses en el conveni, l’organització explica que les millores retributives són una «simple rèplica» de les decretades per als funcionaris que, com va passar amb les retallades, també s’havien de traslladar als treballadors públics de la sanitat concertada. D’aquí dedueixen que, «el col·lectiu de facultatius és l’únic que manté una jornada laboral superior a la resta, no té regulats els seus horaris i descansos i percep una retribució per les hores de guàrdia inferior a la fixada pels tribunals de justícia. A més a més, pateix una sobrecàrrega assistencial “insostenible”, tant en els centres d’atenció primària com en l’atenció ambulatòria d’àmbit hospitalari».
D’altra banda,MC també lamenta l’absència del director del CatSalut, Adrià Comella, en la reunió d’aquest dimecres i espera que la voluntat de negociació manifestada en els darrers dies per la consellera de Salut, Alba Vergés, i el president de la Generalitat, Quim Torra, es tradueixi en un acord “efectiu i fructífer” que possibiliti la desconvocatòria de vaga.
A mitjans de febrer es publicava la convocatòria a l’examen de Metge Intern Resident (MIR) d’aquest 2019. Un examen que es celebrarà aquest dissabte 2 de febrer i on es presentaran a tot l’estat 15.475 aspirants per a 6.797 places. De totes elles, 1.063 places les trobem a Catalunya, representant un 16% del total.
Els nervis s’accentuen a mesura que s’apropa la data i més si vols optar a una especialitat que, històricament, s’acaba amb els primers números. Aquest any, a més, menys de la meitat dels candidats a l’examen MIR podran optar a una plaça. D’aquí, i estudiant les dades dels últims anys, es desglossen dues idees: que cada any hi ha menys possibilitat d’obtenir plaça després d’haver aprovat el MIR i que cada any hi a menys candidats que no es presenten i que suspenen.
Les notes definitives de la convocatòria es sabran el 21 de març i les places es podran triar a partir del 22 d’abril per, com cada any, incorporar-se a l’especialitat escollida al maig.
Des del 2014/15, l’oferta de places del MIR per a metges va revertir la tendència i ha augmentat progressivament. En aquella convocatòria s’oferien 6.079 places i en l’actual són 6.797 més. El problema, però, és que són més del doble els candidats que s’enfronten a aquest examen. Dels 15.475 admesos a l’examen d’enguany, només un 44% podran optar a una plaça per realitzar la residència o, el que és el mateix, hi ha 2,3 aspirants per a cada plaça.
A més, tot i que l’oferta de places ha augmentat un 12% des de la convocatòria del 14/15, els candidats a l’examen han augmentat fins a un 27% més. Això significa que cada cop menys persones de les que s’han presentat a l’examen poden optar a plaça.
Si ens fixem només amb aquells que, un cop aprovat l’examen, obtenen número per poder triar plaça, mentre que fa quatre anys un 70% d’ells podien adjudicar-se una plaça, en la convocatòria de l’any passat ja només ho van poder fer un 58%.
Altres dades que poden acabar influenciant a la posició i al número que cada estudiant obtingui, és per exemple aquells que no s’hi acaben presentant: l’any passat van ser un 8% dels candidats. A més, un 15% dels que hi van anar van suspendre i per tant no van obtenir número. Aquestes xifres no han parat de reduir-se des de la convocatòria del 2013/14, quan eren un 13% els no presentats i un 28% els que es presentaven però suspenien.
Dermatologia, cirurgia plàstica i cardiologia, les primeres en acabar-se
L’especialitat que ofereix, de llarg, més places, és Medicina Familiar i Comunitària. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. A Catalunya hi ha 292 places.
Per altra banda, les especialitats amb menys oferta són les cirurgies toràcica (26 places en total, 6 a Catalunya), cardiovascular (24 places, 5 a Catalunya) i pediàtrica (23 places, 5 a Catalunya). Aquesta última acostuma a estar entre les especialitats que s’adjudiquen, i que per tant s’acaben, més ràpid.
En quant a rapidesa, l’especialitat de dermatologia ha estat la que ha esgotat places més ràpid a l’assignació en els darrers 3 anys. En total, s’ofereixen 94 places d’aquesta especialitat, 15 de les quals a Catalunya. La segueixen en demanda cirurgia plàstica, que ofereix 40 (6 a Catalunya) i cardiologia, que en té força més i arriba a les 168 places (22 a Catalunya).
Medicina familiar és sovint una de les últimes especialitats en adjudicar totes les places, també donat la quantitat d’oferta que en té. Sobre això, per exemple, Violeta Uriach, vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) opina que la relació de que Medicina de Família sigui de les darreres a ser triada amb que és de les menys valorades no té sentit. «En el meu any, la primera persona en triar família ho va fer amb un número 40», indica Uriach, que pensa que «família és una especialitat que sí que vol fer molta gent» i entén com a lógic que si un terç de l’oferta és de família és normal que la nota sigui molt més baixa. També apunta que sabent això, si tens clar quina especialitat vols fer, et prens d’una manera o altra l’examen: «jo volia poder triar però també sabia que no em calia un número 1000 i per tant la pressió és molt diferent».
Tot i el debat que envolta Medicina de Família, l’any passat van ser penúltimes bioquímica i medicina preventiva i de salut pública. A més, medicina del treball també acostuma a ocupar les darreres places en ser triades.
Mou el cursor per damunt el gràfic per conèixer l’últim número d’ordre adjudicat per a cada especialitat
La tria: què i on
Triar especialitat és important donat que aquesta decisió t’ocuparà durant els propers anys de la teva vida tant pel que fa a formació com a feina. Molts dels estudiants de medicina arriben a l’examen MIR sense tan sols haver entrat al món laboral per la implicació que requereixen els sis cursos d’estudi i pràctiques.
Decidir què t’agrada més, on creus que pots encaixar millor i on podràs aportar més es suma a decidir on vols iniciar el desenvolupament de la teva carrera professional: si a una gran ciutat o tornar on havies crescut, un hospital gran, amb moltes places de residència i alta tecnologia, o a un centre més petit, més específic i íntim?
Violeta Uriach creu que si bé el dia de l’examen la gent viu nervis, aquests encara incrementen més el dia de la tria de plaça a Madrid. «Genera angoixa estar esperant i veure la gent que va tatxant al teu voltant les opcions que van perdent però acaba passant i ho vius bé, et donen facilitats i temps per pensar-t’ho», recorda Uriach, resident de família de quart any. Atribueix l’angoixa a la novetat i creu que aquesta incrementa entre aquella gent que es troba en una posició molt justa respecte anys anteriors. «Que no s’angoixin i que triïn amb calma: cal que t’agradi l’especialitat, el seu dia a dia i el tipus de pacients que tractaràs», aconsella Uriach.
Un altre exemple de nervis el trobem en Josep Balanyà, resident d’urologia a la Puigvert. Balanyà també afirma rotundament que el pitjor dia no és el de l’examen, sinó el de la tria. Amb el número 1212, es va endur l’última plaça d’urologia a Barcelona. «Abans de triar dubtes entre diverses opcions també perquè pots voler molt una cosa però potser t’hauràs de conformar amb una altra», valora Balanyà. Ell, com la resta de persones que adquireixen un número després de realitzar l’examen MIR, va visitar diversos centres per veure com seria treballar en cadascun d’ells: «un cop et vas fent a la idea de què podràs triar, visites hospitals per parlar amb metges i residents i resoldre dubtes que t’ajudin a escollir».
En aquest gràfic trobaràs la quantitat de places per especialitat i hospital. Clica primer a l’especialitat i regió que t’interessi per accedir a les opcions de centres
La resta de professionals sanitaris també pugen a examen
Tot i que Medicina concentra la majoria de places de formació sanitària especialitzada, hi ha altres professions que també en tenen i que també pugen a examen aquest pròxim 2 de febrer. S’ofereixen 1.092 places per a infermers (examen EIR), 141 places per a psicòlegs (PIR), 267 per a farmacèutics (FIR), 49 per a biòlegs (BIR), 34 per a radiofísics i 22 per a químics (QIR).
Aconseguir una plaça és encara més difícil per a aquests professionals. Els qui ho tenen més complicat són els psicòlegs: només un 4% dels candidats al PIR podran optar a plaça, ja que són més dels 3.800 els que s’han presentat. Dels infermers, podran un 8% i d’entre els farmacèutics, un 21%.
Les places d’infermeria s’ha augmentat un 14% des del 2014/15, però els aspirants a plaça s’han reduït un 25%. Això significa que ara és una mica més fàcil obtenir plaça en comparació amb fa quatre anys.
Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.
Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.
El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.
Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.
Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.
Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.
Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.
