Just Deploy It!

Blog

  • Adolescència i malalties greus, quan Merlí es troba amb els polseres vermelles

    Pels mestres: Has tingut algun cas de mort sobtada dels pares d’un alumne? O d’un alumne? N’has tingut que li hagin diagnosticat una malaltia greu mentre tu n’eres el tutor? Algun que estigui rebent un tractament de quimioteràpia? O que arran d’un accident hagi perdut la mobilitat? Has viscut algun cas de suïcidi, d’un alumne o d’un pare? Quin acompanyament n’has fet? Com ho heu tractat amb el grup? O no ho heu tractat? Al llarg de la seva vida professional, els mestres passen per moments difícils com aquests amb més freqüència del que pot semblar, i sovint s’hi enfronten amb poques eines i formació.

    Pels metges: Has viscut de prop la mort d’un pacient amb fills petits? O la d’un avi o àvia amb una relació molt estreta amb el seu nét? Has intervingut perquè els adults deixessin als nens acomiadar-se del seu pare, mare o avi abans de morir? Has viscut la malaltia incurable d’un nen o d’un adolescent? Has desaconsellat que un pare menteixi un fill sobre la seva malaltia o la del seu germà? Has sabut com comunicar-te amb l’adolescent malalt? Has sabut com acompanyar el fill o el net en el comiat al seu pare o avi? També els metges es troben amb situacions per a les quals no se senten preparats. Si a molts ja els costa empatitzar amb el pacient adult, amb l’infant o l’adolescent el repte és majúscul.

    Mestres i metges no acostumen a trobar-se. Si no ho fan quan l’alumne d’un és el pacient de l’altre (a Catalunya moren cada any al voltant de 500 infants i adolescents menors de 20 anys),  encara menys quan l’alumne d’un és el fill del pacient de l’altre. I aquesta dinàmica és la que vol trencar el projecte Anjana, que es va presentar el 27 de setembre en una jornada que va tenir lloc a l’Hospital Sant Joan de Déu i en la qual van participar professionals de tots dos àmbits. “Ens hem adonat que tenim moltes coses a aprendre els uns dels altres, perquè treballem amb la mateixa vocació d’acollir i acompanyar sense jutjar”, explica la doctora Gala Serrano, cap del servei de cures pal·liatives de l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

    La inspiració de Carles Capdevila

    El projecte Anjana (en la mitologia càntabra, l’Anjana és una nimfa que protegeix les persones que es perden als boscos i camins) va començar a caminar fa aproximadament un any arran de la trobada entre una metgessa i un mestre. Serrano va cursar un màster en dislèxia i lectoescriptura i el practicum el va fer a l’escola El Brot de Sant Joan Despí, un centre que acull especialment a alumnes amb dislèxia i altres condicions d’aprenentatge. Llavors va convidar un dels mestres a què anés un dia a l’ICO. “Era la tercera vegada que convidava un mestre a venir a l’hospital, i va ser el primer que va acceptar”, explica Serrano, que reconeix que la inspiració li va arribar d’escoltar Carles Capdevila, periodista prematurament traspassat que va ser fan per igual dels mons de l’educació i de la salut.

    El mestre era l’Àlex Rodríguez, el qual recorda la vergonya que va sentir quan li van donar una bata blanca i el van incorporar a l’equip multidisciplinar que feia la ronda de visites de pal·liatius amb la cap del servei. “El que més m’amoïnava era que em confonguessin amb un metge i em preguntessin alguna cosa, però la Gala em va dir que no patís, que malgrat que els pacients sabien de la visita del mestre jo no hauria de dir res”, comenta Rodríguez. En una de les reunions familiars, la filla d’un pacient va explicar que el seu fill de 8 anys li preguntava sobre l’avi i ella no sabia què dir-li. “Llavors la Gala em passa a mi la pilota, jo primer em quedo glaçat, però de seguida li dic que si el seu fill pregunta és que té necessitat de saber, ja deu sospitar que l’avi està molt malalt i potser cal donar-li l’oportunitat d’acomiadar-se. I li recomano uns contes per poder llegir conjuntament i preparar el dol”. La resposta va confirmar Serrano de la necessitat del treball conjunt entre mestres i sanitaris.

    Un temps més tard, Serrano va organitzar una sessió clínica sobre un cas complex d’una pacient que havia mort, i hi va convidar l’equip de la Unitat de Cures Pal·liatives Pediàtriques de l’Hospital de Sant Joan de Déu, liderada pel doctor Sergi Navarro ( també president de la Sociedad Española de Paliativos Pediátricos), i amb el qual ja feia temps que tenien interès mutu de compartir estratègies i experiències. També va convidar-hi l’Àlex Rodríguez, perquè havia conegut el cas en la seva visita, i una altra mestra, l’Ilda Gili de l’escola Montcau de Gelida, ja que havia tingut un cas similar a la seva aula. Aquest alumne malalt l’havia atès a Sant Joan de Déu Daniel Toro, psicòleg referent de la Unitat de Pediatria, que també s’ha convertit en un puntal del projecte.

    Àlex Rodríguez, Gala Serrano, Sergi Navarro i Daniel Toro / Projecte Anjana

    La sessió va confirmar que la mirada d’un educador complementava molt bé la dels professionals sanitaris. I d’aquí sorgeix el projecte Anjana, amb  metges, infermeres, professionals de l’educació, treball social i psicologia. Durant aquest primer any han compartit tallers formatius, sessions clíniques, discussió de casos, i estan formalitzant el grup de treball en les societats científiques referents.

    Gestió emocional

    A la jornada organitzada a Sant Joan de Déu (“Adolescent i adult jove amb malaltia greu: una intervenció sanitària, social i educativa”) es va seguir constatant la necessitat d’aproximar dos mons que fins ara s’han mirat de reüll. Metges, infermeres, treballadores socials, psicòlegs i docents van parlar sobre les seves experiències amb infants i adolescents malalts, l’adaptació a la pèrdua, la presa de decisions en el menor madur, el suport als germans, els alumnes amb pluridiscapacitat o malalties greus, el treball del dol a la família i el del dol a l’escola, entre altres qüestions.

    Ara el grup motor –explica Serrano– treballa en “detectar necessitats en l’àmbit familiar, sanitari i educatiu en relació a l’abordatge de situacions traumàtiques com poden ser la malaltia greu, pèrdua o mort, i poder estructurar una formació per cada àmbit per tal d’aconseguir la millor intervenció sobre les persones vulnerables que pateixen aquestes situacions”.

    “La idea –afegeix Rodríguez– és que siguem capaços de gestionar conjuntament l’impacte emocional que provoquen aquestes situacions en l’àmbit familiar, sanitari i educatiu. Volem establir una relació win-win entre els professionals sanitaris i educatius, per donar la millor atenció i suport, tant si és el nen/ adolescent malalt o algun membre de la seva família. Per això serà necessari coordinar-nos i tenir una visió integrada, holística i multidisciplinar.”

    El projecte Anjana compta amb la col·laboració dels Serveis Territorials d’Ensenyament al Baix Llobregat, de les dues institucions sanitàries, i de les societats científiques (Catalano Balear de Cures Pal·liatives i la Societat Catalana de Pediatria).

  • Bye-Bye Baby Boomers

    La jubilació massiva dels metges i les infermeres de la generació del baby boom s’acosta inexorablement sense que ningú sembli posar-se massa nerviós. Els sindicats i els col·legis professionals han publicat unes prediccions escandaloses sobre la manca de professionals que no generen reaccions. La plantilla sanitària està envellida. Marxen els formats als anys 70, majoritàriament homes, i s’incorporen a un ritme inferior unes joves infermeres i metgesses.

    Aquest mateix fenomen es reprodueix a tot Europa, encara que els països ho viuen de forma molt diferent. El mercat global fa que, com sempre, les conseqüències negatives recaiguin en els països més pobres. Els rics pal·lien la manca de professionals amb la immigració. Un 20% dels metges de Noruega, Suècia, Suïssa i el Regne Unit s’han format fora de les seves fronteres.

    Les empreses sanitàries públiques catalanes no mostren signes de disposar d’una estratègia clara per fer front a la situació que ens afecta actualment. No sembla que vulguin atraure i retenir els professionals. A diferència d’altres autonomies, encara no han revertit les retallades retributives de la crisi. És significatiu que quan recentment els sindicats reclamaven el compliment dels acords signats a l’atenció primària de la Metropolitana Nord per fer més suportable les conseqüències de les retallades, els responsables de l’ICS es limitaven a respondre que :“l’acord era cosa de l’equip anterior, nosaltres no tenim recursos”. Avui les mancances de plantilla es resolen carregant de feina a la resta de l’equip o afavorint la immigració de professionals de sud Amèrica. Són actuacions per tapar forats i anar tirant sense saber massa bé cap a on. La solució tampoc passa per seguir creant facultats de medicina. Amb una cada milió d’habitants hem superat amb escreix la capacitat docent del país i el mercat global no assegura que els metges que formem amb recursos públics acabin treballant a casa nostra.

    Segons l’OCDE ens trobem juntament amb Bulgària, Itàlia, República Txeca, Portugal i Àustria en el grup de països que tenen una alta densitat poblacional de metges i una baixa d’infermeres en relació a la mitjana europea. Segons aquestes dades, que coincideixen amb el HiT 2018 que ha elaborat l’Observatori Europeu de Polítiques de Salut i Serveis de l’OMS, la mancança més important de plantilla es produeix en el camp de la infermeria.

    Així, no es tracta només de reposar les vacants com sembla que pensin els responsables de recursos humans. La situació és molt més complexa. L’envelliment, els avenços tecnològics i l’augment de la comorbiditat obliguen a fer créixer una plantilla i a adquirir noves competències professionals. Per fer-ho més difícil tots aquests canvis s’han d’aplicar de forma sostenible, ja que l’actual context econòmic no és favorable ni s’espera que ho sigui a mig termini. No cal dir que desconeixem l’efecte que a llarg termini poden tenir sobre la plantilla la robotització, el bigdata, la genòmica o les futures tecnologies diagnòstiques o terapèutiques.

    És fàcil pensar que s’obren moltes oportunitats per les diferents i noves professions sanitàries i per la infermeria. També pels metges, ja que un context de plantilla més ajustada farà que realitzin activitats més específiques de la seva professió i que es descarreguin de feines que poden realitzar altres membres de l’equip. Per a que aquesta reforma sigui possible cal ajustar els plans formatius, canviar la legislació de les diferents competències professionals, optimitzar l’organització del treball, modificar les condicions laborals, facilitar la conciliació familiar i professional, afavorir el desenvolupament professional i moltes altres coses que tampoc estan succeint.

    Com sempre esperem que els canvis sorgeixin espontàniament. Els diferents actors implicats ofereixen una resistència passiva i l’autoritat sanitària no exerceix un lideratge que marqui unes polítiques que ens permetin afrontar amb èxit el nou escenari. Però la realitat és tossuda. L’impacte negatiu sobre la qualitat assistencial que produirà la manca de professional ens obligarà a canviar tard i malament. Potser si actuéssim de forma proactiva sobre aquest fenomen que ja tenim a sobre podríem aconseguir que les jubilacions i les noves incorporacions tinguessin un impacte positiu sobre la salut de la població i l’eficiència del sistema. Pensem que segurament aquest és el problema sanitari més important que tenen actualment sobre la taula els responsables sanitaris del nostre país.

  • Estudiar per aconseguir una plaça fixa a la primària de l’ICS suposa llistes d’espera i menys personal als CAP

    Com avançàvem a través d’aquest article d’opinió de Ramon Sarrias, el pròxim 25 de novembre finalment fins a 1722 metges de Família de Catalunya s’examinaran per aconseguir una plaça fixa a l’Institut Català de la Salut (ICS). Fugir de l’interinatge i la inestabilitat és el seu principal motiu. Si la convocatòria ha aconseguit sumar tanta demanda és perquè s’ofereixen fins a 1343 places públiques.

    De la totalitat de places, 289 corresponen a l’oferta ordinària d’ocupació anunciada ja el 2017 i 1054 formen part de l’oferta especial autoritzada pel govern estatal com a part de la taxa addicional per a l’estabilització del personal al servei de l’Administració pública. El que ha provocat això, cosa que estan notant els usuaris de l’Atenció Primària a través de les llistes d’espera per aconseguir visites ordinàries, és que els professionals s’estiguin demanant dies de lliure elecció, que són sis, i avançant els dies de vacances, «que normalment la gent se’ls agafava per època de Nadal», per a preparar-se per aquestes oposicions.

    Davant aquesta situació, Òscar Pablos, secretari del sector primària ICS de Metges de Catalunya, deixa a la imaginació què pot passar quan «de cop i volta 1722 persones es dediquen a estudiar» si ja «partim de la base que no es cobreix cap tipus d’absència, perquè s’està dient que no es troben metges per fer-ho».

    En aquest sentit, els professionals que actualment treballen en Centres d’Atenció Primària (CAP) i estan optant a ocupar una d’aquestes places han buscat maneres de poder estudiar. Una d’elles és gastar dies d’assumptes propis o vacances. «Que pràcticament tothom tingui plaça ha fet que la gent s’ho hagi pres més seriosament», ens explica un dels aspirants que actualment treballa en un CAP de Barcelona. En aquest centre i per aquest motiu ha desaparegut entre el 30 i el 40% de la plantilla: «alguns han agafat vacances o se les estan allargant, altres han demanat reducció de jornada, hi ha algunes reincorporacions després de baixes maternals que no han tornat o qui feia substitucions està dient que no».

    El què ha suposat el que explica és que la demora en les cites prèvies hagi passat de màxim una setmana a mes i mig: «ofereixen moltes places de cop i, veient la quantitat de treballadors en interinatge que hi ha, haurien d’haver fet un pla de contingència per poder cobrir una època molt important on comencen les grips», apunta aquest metge de família. A més, afegeix que si hi ha tanta llista d’espera és perquè en veure que no podien cobrir les hores de visita amb treballadors eventuals, les han eliminat del sistema per no poder-hi optar. Això el que suposa al seu entendre és «jugar amb les estadístiques perquè no són reals».

    Exàmens per imperatiu europeu i amb un desencís entre els professionals per a les condicions

    Pablos, destaca que fa vuit anys que no es convocaven unes oposicions amb tantes places. Fa tres anys, el 2015, van donar-se unes noves oposicions però en aquella ocasió eren de nova creació no d’estabilització. Les places que s’oferien eren 42 per a metges de família i només 8 per a pediatres. Pablos revela que «si ara s’està vivint l’oferta més àmplia té a veure amb què el Tribunal de Justícia Europea va dir que tant el percentatge d’interinatges com la manera de contractar que s’estava donant en un estat membre de la Unió Europea com és Espanya era inadmissible i que això s’havia de modificar».

    Normalment hi ha molta demanda i ara trobem 1722 persones per 1343 places en metges de família i 219 pediatres per 149 places. Valorant-ho, tot i el nombre elevat de places que s’ofereixen, no hi ha molta gent que s’hagi inscrit a la convocatòria. El motiu? Pablos assenyala que es barregen diversos motius un d’ells és que «la gent està triant entre marxar a altres llocs o anar-se’n a altres models com seria la medicina privada». Remunta aquesta conseqüència a l’any 2012 amb les conegudes com a retallades sanitàries que van ser l’origen del problema greu de la primària. I és que, a partir d’aleshores, segons dades del propi Institut Català de la Salut, s’han perdut 850 professionals entre metges, odontòlegs, pediatres i ginecòlegs.

    A més, del total de diners a salut, el que pertocava a Atenció Primària ha baixat del 18.5% el 2010 fins al 16,9% que tenim ara de pressupost. «Mira la suma: jo perdo 850 professionals i a més destino menys diners cap a l’Atenció Primària. A més, en perdre aquests 850 professionals, hi ha hagut gent que s’ha quedat sense professional de referència però a aquesta gent no se l’ha deixat de visitar, se n’ha fet càrrec algú altre…», observa Pablos. El que això suposa per Pablos és sumar una sobrecàrrega en l’assistència que, a més, sense tenir pressupost, no està compensat per les condicions retributives que se’ls hi dóna als metges de família i facultatius de primària que ja han baixat.

    Altres cops que han rebut els professionals de la primària des del 2012 que Pablos assenyala han estat la pèrdua de tres pagues, de les quals només han recuperat una, retirada de dies de lliure, una condemna al pla de pensions dels treballadors o la pèrdua del 50% del que se’ls hi paga per producció variable. Pablos assegura que això ha fet perdre a un professional de Catalunya entre el 25-28% ingressos anuals.

    Un altre dels motius seria que el Ministerio de Sanidad, que és qui ha donat el pressupost per aquesta convocatòria, ha decidit que l’examen s’haurà de fer el mateix dia a totes les comunitats autònomes. Pablos opina que amb això el que busquen és evitar que una persona es presenti a diferents comunitats i aprovi diversos exàmens, per exemple a Catalunya, Aragó i València, triï una de les tres i renunciï a les altres dues perquè aquestes dues places ja es quedarien sent interines. Si tothom es presenta el mateix dia i a la mateixa hora la gent ha de saber on vol anar.

    El perfil de qui ara es presenta, segons el metge de família amb el qui hem pogut parlar, és gent d’entre 30 i 40 anys que veuen que en els últims 10 anys només hi ha hagut dos exàmens d’oposicions, que ha estat fent o bé eventuals o amb contractes d’interinitat. Aquest tipus de contracte ja d’entrada, valora, «si no tenen cap plus són 1700 euros al mes amb molt poques possibilitats que et facin fixe».

  • «El frau d’iDental s’ha permès des de 2015, de debò que ningú havia vist res estrany?»

    Ana Tamargo (Madrid, 1977) és una de les més de 300.000 persones afectades per l’estafa d’Idental. El 2016 va acudir a una de les clíniques perquè li col·loquessin diversos implants bucals. Sempre havia volgut arreglar-se la boca, però a causa dels seus ingressos no s’ho havia pogut permetre. Idental s’anunciava com una «clínica d’assistència social» i Ana, com tants altres clients, va pensar que anaven a ajudar-la. La seva intervenció costava 7.000 euros, però gràcies a aquesta suposada ajuda, solament havia de desemborsar 1.800, uns diners que li serien avançats per una financera.

    Després d’una mala experiència durant la primera neteja bucal es va tirar enrere i va decidir no continuar amb el procés. Però el contracte amb la financera seguia vigent i durant onze mesos va haver de pagar un total de 550 euros per una intervenció que no li havien fet. Aquest model és el mateix que la cúpula de la companyia volia repetir en els anomenats Instituts Odontològics i que ha suposat aquesta setmana la presó incondicional per l’exdirectiu de la companyia Luis Sans i per a tres persones més. Al final, després de diverses reclamacions, a Ana li van retornar els seus diners. Es considera una afortunada. Ara, aprofitant que està a l’atur –treballava com a netejadora– tracta d’assessorar a altres afectats a través de les xarxes socials.

    Va arribar a iDental pensant que prestaven un servei social?

    Sí. Tothom anava a les clíniques creient que et donaven una ajuda de l’Estat o d’alguna institució benèfica. S’anunciaven dient que tenien convenis amb Creu Roja i amb Càritas, i nosaltres, que en molts casos som persones sense massa cultura, ens ho vam creure. Jugaven amb que la majoria mai havíem anat al dentista. Et feien un pressupost de molts euros i després et deien que t’aplicaven un tant per cent de descompte per aquesta ajuda. En el meu cas la intervenció costava 7.000 i m’ho deixaven en 2.800. Vaig dir que era massa i en menys d’un mes em van tornar a trucar per dir-me que em reduïen 1.000 euros i que una financera m’anava a concedir un préstec en condicions molt avantatjoses.

    Ana Tamargo va suspendre el seu tractament després d’endeutar-se / Olmo Calvo (eldiario.es)

    No li va semblar estrany?

    Em va semblar rar, però m’anaven a arreglar la boca a un preu suposadament subvencionat. El contracte em va arribar per correu electrònic i crec que el vaig signar sense haver-me’l llegit amb prou feines. Et poses tan contenta que t’hagin concedit un crèdit per a una cosa tan necessària…

    Hi ha gent que denuncia que en els contractes hi havia dades falses, va ser el seu cas?

    Perquè la financera pogués concedir-te el préstec havien d’inventar-se dades que provessin que eres solvent. El meu contracte deia que estava casada, que cobrava mil euros i que no tenia fills. Tot era mentida. No estic casada amb la meva parella i tinc un fill. Creiem que les financeres i iDental eren còmplices, o que almenys ho estaven els comercials. Si hi havia relació entre les empreses és una cosa que no sabem.

    Com va ser la seva experiència amb els serveis odontològics d’iDental?

    Primer em van fer una neteja bucal. Tinc les genives molt sensibles i quan la dentista va començar em va fer moltíssim mal, així que vaig sol·licitar anestèsia. L’anestesista va arribar amb molt males formes. Va començar a fer-me preguntes i jo em vaig sentir fatal. Llavors la dentista em va veure la boca i em va advertir que no podrien col·locar-me l’implant. Em vaig negar a seguir amb el procés. Hi havia una clàusula segons la qual, si rescindies el contracte després de 14 dies, havies de pagar tot el tractament: en el meu cas van ser 7.000 euros. Vaig haver d’estar 11 mesos pagant les lletres, però hi ha pacients que van haver d’abonar tota la intervenció. Així que, malgrat tot, vaig tenir sort.

    Durant aquest temps va haver de seguir pagant?

    Sí. En total 550 euros. No volia que em fiquessin en una llista de morosos. Llavors vaig reclamar a la Direcció general de Comerç i Consum de la Comunitat de Madrid. Em van dir que no era de la seva competència i em van derivar a la Conselleria de Sanitat. Ells em van tornar a derivar a Consum. Al final vaig decidir posar una reclamació a la financera al Banc d’Espanya. Segurament els va entrar por i en dos dies em van retornar els meus diners.

    Com creu que ha estat la resposta de les administracions en aquest cas?

    Evidentment el Ministeri de Sanitat no ha obert les clíniques d’iDental, però quan van començar a arribar tantes denúncies i reclamacions es podia haver fet una mica més. Això s’ha permès des de 2015. Ningú havia vist res estrany? Ara el Ministeri ha dit que lluitarà contra la publicitat enganyosa i ens sembla molt bé… encara que això ja estava aprovat. Alguns partits polítics ens han escoltat i assessorat. Ens vam reunir amb el PSOE, Podemos i Ciutadans al Congrés aquest mes de març i ens van recomanar fundar l’associació d’afectats per iDental Adafi.

    Ara tracta d’ajudar a gent pel seu compte, per què ho fa?

    És per empatia. Hi ha moltíssima gent gran que no sap a qui acudir, que senten vergonya i no volen dir-li a les seves famílies que s’han quedat sense dents i sense diners. Molta gent solament vol parlar amb tu. He fet molts amics. Gent a la qual acabes estimant molt perquè parles amb ells diàriament. Senyores grans que no saben ni trobar un telèfon a internet. Tinc el mòbil ple de fotografies de boques que m’envien altres afectats. És terrible. Però hem de donar-nos suport.

    Creu que la salut bucodental hauria d’estar dins del sistema nacional de salut?

    Per descomptat que sí. Des d’Adafi i Actora Consumo –una associació de consumidors saragossana– s’ha començat a recollir signatures perquè així sigui. La salut bucodental ha de ser un dret sanitari com qualsevol altre. No és només una qüestió estètica. Amb una salut bucal deficient es poden produir problemes estomacals, digestius i fins i tot psicològics. Ens portarà molt temps recollir totes les signatures, però ho aconseguirem.

    Aquesta és una entrevista original de eldiario.es

  • Mig milió de mortes a l’any al món per càncer de mama

    El 19 d’octubre és el Dia Mundial contra el Càncer de Mama fixat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Durant tot el mes es contribueix a augmentar l’atenció, el suport prestats a la sensibilització, la detecció precoç, el tractament i les cures pal·liatives.

    El Dia Mundial del Càncer de Mama i el seu llacet rosa són coneguts i associats per la majoria de la població. Això és perquè cada any, segons l’OMS, es produeixen 1,38 milions de nous casos i 458 000 morts per càncer de mama. El càncer de mama és, des de lluny, el més freqüent en les dones, tant als països desenvolupats com als països en desenvolupament. Als països d’ingressos baixos i mitjans, argumenten que la seva incidència ha augmentat constantment en els últims anys a causa de l’augment de l’esperança de vida i de la urbanització, així com a l’adopció de maneres de vida occidentals.

    Els experts des de l’OMS també assenyalen que els coneixements actuals sobre les causes del càncer de mama són insuficients i per això és necessària la detecció precoç “com a pedra angular de la lluita contra aquesta malaltia”.

    La majoria de les morts es produeixen als països d’ingressos baixos i mitjans, on la majoria de les dones amb càncer de mama es diagnostiquen en estadis avançats a causa de la falta de sensibilització sobre la detecció precoç i els obstacles a l’accés als serveis de salut.

    L’atenció integral dins d’un sistema de salut universal i gratuït

    Els moviments que es generen al voltant del Dia Mundial del Càncer de Mama són múltiples. Un d’ells és el Grup Àgata, Associació Catalana de Dones Afectades de Càncer de Mama que des de l’any 1995 agrupa dones afectades que volien més informació i suport en relació a la malaltia. Els seus objectius són informar, donar suport, oferir eines de rehabilitació que acompanyin a les dones durant els tractaments, promoure un estil de vida saludable per elles i els seus familiars i ajudar a superar problemes derivats de la malaltia per aconseguir una plena integració en la vida familiar, laboral i quotidiana.

    Des d’Àgata aprofiten el Dia Mundial del Càncer de Mama per fer visibles les seves reflexions i reivindicacions. Reiteren alhora el seu “compromís amb un sistema de salut de gestió pública que ofereixi una atenció integral, personalitzada, multidisciplinària i de qualitat, d’accés gratuït i que el seu caràcter universal es basi en el dret a la salut”.

    A l’Associació insisteixen que, tot i que els índexs de supervivència, que afortunadament són alts (82,8%), no obliden que “el 20% de dones amb càncer de mama desenvoluparan metàstasi i que el 6% de dones ja presenten càncer metastàtic en el primer diagnòstic, i necessiten una atenció específica”.

    Reconeixen així mateix que les millores en els diagnòstics, l’índex de supervivència, la preocupació per les llargues supervivents, les cures pal·liatives i el suport psicooncològic, junt amb la insistència de la importància de la innovació i la investigació, no haguessin estat possibles sense el treball i compromís de les administracions sanitàries, junt amb els professionals i els moviments associatius dels pacients.

  • L’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla demana descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos

    Avui, en el Ple de l’Ajuntament de Torredembarra es llegirà una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció són actualitzar els sous que estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presenta amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles.

    Els cinc acords que la moció proposa impliquen donar suport a les reivindicacions dels treballadors d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla i la Plataforma d’afectats. En segon lloc, demanar al Govern de la Generalitat que augmenti la partida del pressupost 2019, destinada al servei d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla, per garantitzar l’actualització dels sous, congelats des de fa anys, i augmentar la plantilla dels CAPs del territori.
    El tercer punt és coordinar una estratègia entre els municipis afectats pel servei, els Consells Comarcals del Baix Penedès i Tarragonès i la Diputació de Tarragona. En quart lloc demanen als grups polítics del Camp de Tarragona, amb representació al Parlament de Catalunya, que defensin unitàriament l’augment pressupostari i, en cinquè i últim lloc, comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya.

    Així, també des de l’Ajuntament de Torredembarra es sol·licitarà a prop de 22 consistoris de la zona que facin arribar aquesta moció als portaveus dels diferents grups polítics amb representació municipal perquè entrin en debat en els propers plens. A més de Torredembarra, entre els altres 22 municipis afectats per la Xarxa Santa Tecla als quals se’ls ha enviat la moció trobem Tarragona, Altafulla o El Vendrell.

    Aquesta moció arriba després de mesos de mobilitzacions per part dels treballadors de l’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla on reclamen inversions a les instal·lacions, l’actualització dels salaris i la contractació de personal, tant administratiu com facultatius, a les Àrees Bàsiques de Sanitat (ABD) de Torredembarra, Vilaseca, Llevant, Vendrell, Arboç i Calafell, gestionades per la Xarxa Sanitària Santa Tecla.

    En el cas de Torredembarra, Doris Giglio, usuària del CAP Torredembarra, impulsora de la iniciativa i ara portaveu de la Plataforma d’Afectats Torredembarra, ens explica que es concentren cada divendres a les 12 hores a les portes del CAP per queixar-se de la situació en que es troba aquest centre: «els treballadors tenen agendes apretadíssimes, van superats i, per altra banda, no tenen els mitjans suficients per treballar». També aprofita per denunciar que «l’edifici es manté amb la mateixa estructura de 1997, data en la que es va inaugurar de manera temporal amb plaques de pladur i sostre de xapa i hi ha problemes amb l’aire condicionat i la calefacció». Giglio aprofita per exigir que «és necessari ampliar i construir definitivament un CAP en les condicions correctes per als nostres ciutadans».

    En la mateixa línia que Giglio, a la moció denuncien la falta de personal i relaten que «durant l’any, les seves agendes [les dels professionals] arriben al límit, impedint donar l’atenció adequada que requereixen els pacients» a més d’especificar que «l’estiu, cap d’any i setmana santa és encara pitjor per l’augment de la població» i que, «a més les vacances, baixes, etc., no es cobreixen enlloc: ni a la costa ni a l’interior».

    Així, a la moció assenyalen que, tot i que des de CatSalut s’afirmi que s’ha contractat personal per cobrir l’increment de la demanda, «des dels ABS, no es percep en absolut cap millora en el servei». En aquest sentit demanen que les administracions locals es posicionin, de manera coordinada, per aconseguir el servei necessari per fer front a les necessitats de la ciutadania.

  • El dolor neuropàtic va en augment i ja afecta a 3 milions de persones a l’estat

    La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima que a Espanya podrien existir més de 3 milions d’afectats per dolor neuropàtic (entre el 6 i el 8% de la població), dels quals un 77% ho pateix de forma crònica (superior als 6 mesos). El Dia Mundial del Dolor Neuropàtic es commemora el 17 d’octubre.

    Diferents malalties com la diabetis, càncer, traumatismes, infeccions, exposició a substàncies i diverses malalties neurològiques són les principals causants del dolor neuropàtic. Com aquestes malalties augmenten cada any com a conseqüència de l’augment de l’esperança de vida, també creix el nombre d’afectats per dolor neuropàtic. A més, el dolor neuropàtic segueix sent un dels dolors més difícils de tractar, que fa que el 85% dels pacients presentin una deterioració significativa en la seva qualitat de vida i que més del 70% presentin algun tipus d’alteració psiquiàtrica, principalment ansietat o depressió. Ara mateix, aquest dolor suposa el 12,5% de les consultes a atenció primària i el 8% de les consultes al servei de Neurologia, que ja és el vuitè diagnòstic en ordre de freqüència.

    “El diagnòstic de dolor neuropàtic suposa tot un desafiament en la pràctica clínica, ja que el dolor és una experiència subjectiva i amb les proves de laboratori, els estudis d’imatge i d’electrofisiologia no es diagnostiquen més del 10-20% dels pacients. És, per tant, un diagnòstic essencialment clínic”, assenyala el Dr. Pedro Bermejo, coordinador del Grup d’Estudi de Dolor Neuropàtic de la Societat Espanyola de Neurologia. “D’altra banda, l’heterogeneïtat dels mecanismes del dolor neuropàtic, el fet que generalment els pacients responguin malament als analgèsics habituals i la seva freqüent coexistència amb factors psicològics i emocionals, fa que també sigui difícil de tractar”, afegeix.

    Generalment els pacients amb dolor neuropàtic precisen la utilització de dos o més fàrmacs per tractar aquest mal i es calcula que actualment el 50% dels pacients aconsegueix reduir en gairebé un 30-40% el seu dolor. No obstant això, des del SEN asseguren que entre un 40-70% dels pacients amb dolor neuropàtic no aconsegueixen un control complet del dolor. Però a més, l’abordatge terapèutic ha de ser multidisciplinari i no només farmacològic. Requereix de fisioteràpia, tractament psicològic i d’altres modalitats terapèutiques i actualment solament el 30% dels pacients ho rep. Com afirma Bermejo en aquest sentit, “és una forma de dolor, amb molta tendència a la cronicitat, que produeix un important menyscapte en la qualitat de vida dels pacients i que, no obstant això, en moltes ocasions no reben un diagnòstic ni un tractament terapèutic adequat”.

  • Cèrcol a la grip

    Aquesta tardor de 2018 es compleixen 100 anys de la mal anomenada grip espanyola. Aquesta pandèmia va causar uns 50-100 milions de morts (el 3-6% de la població mundial), potser tants o més que la Primera i la Segona Guerra Mundial juntes (17 i 60 milions). Un segle després, el virus de la grip és l’agent infecciós més estudiat, però dista molt de ser el millor conegut. Molts dels factors que influeixen en la seva virulència i en l’extensió de les epidèmies anuals segueixen sense ser compresos. Prova d’això és que la capacitat preventiva és molt limitada i que hi ha un ampli marge d’incertesa per anticipar com serà la pròxima temporada gripal i quan pot arribar una gran pandèmia com les que ocorren tres o quatre vegades cada segle. Amb tot, hi ha obertes algunes prometedores vies per posar cèrcol a aquesta infecció, tant a nivell immunològic com a epidemiològic.

    Una de les claus sembla estar en conèixer com es produeix la petjada immunològica que deixa el primer contacte amb el virus, normalment abans dels tres anys de vida. Aquesta petjada (imprinting) capacita al sistema immune per respondre al primer tipus de virus que va entrar en l’organisme, però no tant a altres varietats (l’elevada mortaldat de la grip espanyola es va deure, entre altres factors, al fet que era un virus nou per als joves soldats). Quan el virus de la grip es replica en les cèl·lules que infecta no surten còpies exactament iguals, i aquesta capacitat mutagènica és el que ho fa tan esmunyedís i agressiu. Això explica en part que no hi hagi una vacuna universal per a la grip com n’hi ha per a altres infeccions i que les vacunes anuals tinguin una eficàcia reduïda i minvant amb el temps. Per superar aquests esculls, els científics creuen que cal conèixer a nivell molecular com respon el sistema immune a la primera infecció. I per a això es va a iniciar als EUA un gran estudi de cohorts amb nounats per saber com s’enfronten al virus almenys durant els seus tres primers anys de vida.

    El millor coneixement dels factors externs que influeixen en la virulència i característiques de l’epidèmia anual, des del clima a la manera de vida de la gent, és també una via per millorar el seu control. En aquesta línia, s’ha publicat recentment un estudi a Science que mostra que a les ciutats de major grandària i amb major mobilitat humana la temporada de grip és més extensa, perllongant-se més enllà dels mesos de tardor, que són els més favorables per a la transmissió del virus. En canvi, en els nuclis menys poblats, la temporada es concentra en unes quantes setmanes, aconseguint pics de gran intensitat quan les condicions de baixa humitat afavoreixen el contagi. Els resultats d’aquest estudi impliquen que les mesures de control haurien de variar en funció de la grandària poblacional: en les grans urbs caldria posar èmfasis a prevenir el contagi, i en les petites a garantir que els serveis sanitaris no es desbordin i puguin donar una atenció de qualitat durant el pic de l’epidèmia.

    De moment, no obstant, res d’això permet anticipar com serà la pròxima temporada gripal i quan hi haurà una nova pandèmia. L’última va ser la de 2009, que va causar uns 575.000 morts, i l’anterior es remunta a 1968, amb un balanç d’entre mig milió i dos milions. Amb les línies de recerca comentades i amb unes altres es pretén reduir l’impacte d’aquesta infecció en la salut, alhora que espantar el fantasma de la grip espanyola, una pandèmia que ni es va originar a Espanya ni va tenir aquí el seu principal focus. Eren temps de guerra i, per no minar la moral de la tropa, els països combatents van silenciar una epidèmia que estava sent més mortífera que la guerra mateixa. En canvi, a Espanya, que era un país neutral, es van airejar els casos. I d’aquí el seu nom.

  • Sanidad no inclourà la vacuna del papil·loma al calendari dels nens, malgrat les recomanacions de l’OMS

    Segons un informe publicat pel Ministeri de Sanitat, les noves recomanacions de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), una de les malalties de transmissió sexual més comunes, també inclouran a homes menors de 26 anys que tenen sexe amb homes. No obstant això, l’informe no contempla la vacunació entre població infantil masculina tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. Una recomanació que ja ha estat introduïda en altres països i que està oferint resultats positius.

    Actualment es comercialitzen tres vacunes contra el VPH per prevenir la infecció pels dos tipus VPH d’alt risc més comuns, el 16 i el 18. L’Organització Mundial de la Salut recomana que la vacunació s’instauri en tots els països, sent el principal grup objectiu el de les nenes de 9 a 14 anys. No obstant això, una vegada cobert el grup de les nenes, des d’aquesta organització també recomanen la vacunació dels homes a partir dels 9 anys.

    «L’objectiu fonamental d’aquesta vacuna era protegir a les dones, intervenint per prevenir el càncer de coll d’úter», explica a eldiario.es Amos José García, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Respecte a la vacunació dels homes, García reconeix que «el debat està sobre la taula», però creu que primer cal millorar la cobertura en les noies. «La cobertura de la vacuna, si bé és raonable, no és tot el bona que a nosaltres ens agradaria».

    En segon lloc, García destaca la importància d’»aconseguir una bona cobertura en els altres sectors de la població que estan en risc». Entre ells, l’informe destaca als homes homosexuals, que tenen un major risc de patir càncer anal. Segons les dades ofertes pel Ministeri, s’ha detectat el VPH en el 90% dels càncers anals i el genotip més freqüent, el VPH 16, es troba en el 70% dels casos.

    Actualment, la vacuna està inclosa als calendaris de vacunació de totes les comunitats autònomes espanyoles, però solament és finançada globalment per a les noies, mentre que només algunes comunitats autònomes la financen també per als homes homosexuals.

    Austràlia ‘eliminarà’ el càncer cervical en dues dècades

    Entre els països que han ampliat la cobertura als nens destaca el cas d’Austràlia, que l’any 2007 es va convertir al primer país a engegar una vacuna gratuïta contra el VPH per a les adolescents. Un any més tard, es van engegar els primers programes de vacunació massiva a Espanya, a Madrid, Astúries i la Comunitat Valenciana. No obstant això, el 2013 les autoritats australianes van decidir ampliar el programa als nens, que també poden ser portadors i transmissors del virus.

    Segons un informe publicat la setmana passada a The Lancet Public Health, des de llavors hi ha hagut una reducció del 77% en els tipus de VPH que tenen més probabilitats de causar càncer de coll uterí, la qual cosa ha portat als investigadors a concloure que Austràlia està en camí d’erradicar aquest tipus de càncer en els pròxims 20 anys.

    «Estimem que, a Austràlia, la incidència anual estandarditzada per edat del càncer de coll uterí disminuirà a menys de sis nous casos per cada 100.000 dones per 2020 i a menys de quatre nous casos per cada 100.000 dones per 2028», conclouen els autors de l’estudi, la qual cosa significa que «la malaltia ja no es consideraria un problema de salut pública».

    Segons García, «la lectura fonamental que podem extreure del cas d’Austràlia és que estem davant una vacuna eficaç i segura» i assegura que les polèmiques que han envoltat a aquesta vacuna des dels seus inicis s’han donat «fonamentalment fos de l’àmbit científic».

    Una nova polèmica sobre la vacuna

    No obstant això, en els últims mesos ha tingut lloc una important polèmica científica entorn d’aquesta vacuna. Al maig d’aquest any, la revisió de les vacunes contra el virus del papil·loma humà de la Col·laboració Cochrane, una de les organitzacions de revisió d’estudis mèdics més importants del món, va concloure que era segura i que les morts suposadament associades a la vacuna en diversos estudis no estaven relacionades amb l’administració del sèrum.

    La polèmica va esclatar quan, al juliol d’aquest mateix any, els membres del Nordic Cochrane Center, una filial de la col·laboració, van publicar una carta en el British Medial Journal en la qual asseguraven que la revisió «estava incompleta i va ignorar proves importants de parcialitat».

    L’article, signat, entre altres, per l’investigador Peter Goetzsche, conegut per ser una de les veus més crítiques contra les pressions de la indústria farmacèutica i membre de la junta directiva de la Cochrane, va deslligar un debat intern dins de la col·laboració que ha acabat amb Goetzsche expulsat de la junta directiva. Altres quatre membres de la junta han dimitit com a protesta, una situació que posa en dubte la credibilitat d’una de les institucions més referenciades en l’àmbit mèdic.

    Malgrat aquesta polèmica, García assegura que «el consens científic, és bastant general» i així ho reflecteix el Comitè Consultiu Mundial sobre la Seguretat de les Vacunes, que en la seva última revisió va concloure que no s’han «trobat nous efectes adversos de preocupació» i que, per tant, la vacunació enfront del VPH se segueix considerant «extremadament segura».

    El virus i les vacunes

    El virus del papil·loma humà pertany a la família dels Papillomaviridae, es transmet per contacte i és una de les malalties de transmissió sexual més comunes, ja que es considera que afecta a més de la meitat de les persones que tenen relacions sexuals. Malgrat això, la major part dels infectats, tant homes com a dones, desconeix que ho està, perquè molts dels tipus del virus no produeixen símptomes. Alguns produeixen berrugues, mentre que uns altres generen lesions que poden conduir al desenvolupament de càncer cervical o altres tipus càncers en els genitals o l’anus, sent els tipus 16 i 18 els que més impacte tenen en aquests casos. Actualment existeixen tres vacunes contra el VPH, denominades Gardasil, Cervarix i Gardasil-9, que estan dissenyades fonamentalment per prevenir la infecció dels tipus 16 i 18 del VPH, encara que també ofereixen protecció contra les varietats de virus 5, 6, 11, 31, 33, 45, 52 i 58.

    Aquest article s’ha publicat originalment a eldiario.es

  • 18 metges van rebre més de 50.000 euros cadascun d’una sola farmacèutica el 2017

    Les farmacèutiques van gastar 182 milions i mig el 2017 en pagaments a metges pels seus serveis o per assumir els costos d’entrades a congressos i viatges, unes xifres molt similars a l’any anterior. És el que la indústria engloba sota l’eufemisme de transferències de valor. Però no tots els que van rebre pagaments o invitacions a congressos ho van fer al mateix nivell. 18 metges van sumar en el seu haver, d’un sol laboratori i en un sol any, més de 50.000 euros. Són una minimíssima part dels 253.796 metges col·legiats en tot el país.

    Si analitzem aquestes relacions úniques entre un laboratori i un metge, les xifres van des d’aquells que superen per poc aquest tall dels 50.000 euros i aquells que gairebé toquen els 100.000, com és el cas dels més de 98.000 euros que Bayer va destinar al doctor Jordi Bruix. I tot això sense explicar el que van rebre d’altres laboratoris, que fa que professionals com María Victoria Mateos sumi gairebé 170.000 euros; o Luis Puig, més de 150.000.

    Metges que van rebre més de 50.000 € d’una única farmacèutica el 2017:

    Centres públics

    Centres privats

    Jordi Bruix Tudó

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic

    BAYER (98%)

    María Victoria Mateos Manteca

    Hematologia – Hospital de Salamanca

    JANSSEN-CILAG (51%)

    Antonio Martorell Calatayud

    Dermatologia – Hospital de Manises

    ABBVIE (86%)

    Enrique Grande Pulido

    Oncologia – MD Anderson Madrid

    PFIZER (57%)

    Anna Sureda Balari

    Hematologia clínica – Institut Català d’Oncologia

    TAKEDA (72%)

    María Elisa Reig Monzón

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic

    BAYER (96%)

    Emiliano Calvo Aller

    START Madrid – Centro Integral Oncològic Clara Campal

    NOVARTIS (90%)

    Jerzy Aleksander Krupinski Bielecki

    Neurologia – Hospital Mútua de Terrassa

    FERRER (99%)

    Marc Miravitlles Fernández

    Neumologia – Hospital Vall d’Hebrón

    NOVARTIS (54%)

    Eduard Montanya Mías

    Endocrinología y Nutrición – Hospital de Bellvitge

    NOVO NORDISK (82%)

    Luis Puig Sanz

    Dermatologia – Hospital de Sant Pau

    LILLY (39%)

    Ana Lluch Hernández

    Oncologia – Hospital Clínico Universitario de Valencia

    ROCHE (68%)

    Javier Puente Vázquez

    Oncología – Hospital Clínico San Carlos

    PFIZER (66%)

    Antonio Salar Silvestre

    Hematología – Hospital del Mar de Barcelona

    ROCHE (82%)

    Miguel Cordero Coma

    Oftalmologia – Hospital de León

    ABBVIE (94%)

    Jesús García Foncillas

    Oncologia – Hospital Fundación Jiménez Díaz

    MERCK (98%)

    Francisco Javier Nistal Rodríguez

    Traumatologia – Hospital Río Hortega de Valladolid

    LILLY (99%)

    Marcos Meseguer Escrivá

    Embriologia – IVI Valencia

    MERCK (92%)
    50.000 €
    100.000 €
    150.000 €

    Jordi Bruix Tudó

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic (centre públic). És membre de la xarxa d’experts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS per les seves sigles en castellà) i de l’Agència Europea de Medicaments (EMA).

    Ha rebut 100.006 € de 2 farmacèutiques, dels quals el 98% prové de BAYER.
    BAYER 98.006 €
    EISAI 2.000 €

    María Victoria Mateos Manteca

    Hematologia – Hospital de Salamanca (centre públic)

    Ha rebut 169.013 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 51% prové de JANSSEN-CILAG.
    JANSSEN-CILAG 85.653 €
    CELGENE 38.052 €
    AMGEN 36.703 €
    TAKEDA 8.606 €

    Antonio Martorell Calatayud

    Dermatologia – Hospital de Manises (centre privat)

    Ha rebut 97.740 € de 8 farmacèutiques, dels quals el 86% prové d’ABBVIE.
    ABBVIE 83.859 €
    JANSSEN-CILAG 6.301 €
    LILLY 2.151 €
    CELGENE 1.908 €
    LEO PHARMA 1.529 €
    NOVARTIS 1.325 €
    PFIZER 396 €
    ALMIRALL 270 €

    Enrique Grande Pulido

    Oncologia – MD Anderson Madrid (centre privat).

    Ha rebut 141.741 € de 12 farmacèutiques, dels quals el 57% prové de PFIZER.
    PFIZER 81.182 €
    ROCHE 20.779 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 19.798 €
    EISAI 7.037 €
    IPSEN 4.374 €
    MSD 2.150 €
    BAYER 1.981 €
    PIERRE FABRE 1.258 €
    ASTELLAS 984 €
    JANSSEN-CILAG 924 €
    NOVARTIS 675 €
    ASTRAZENECA 600 €

    Anna Sureda Balari

    Hematologia clínica – Institut Català d’Oncologia (centre públic).

    Ha rebut 108.294 € de 9 farmacèutiques, dels quals el 72% prové de TAKEDA.
    TAKEDA 77.728 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 8.481 €
    ROCHE 7.801 €
    MSD 4.717 €
    JANSSEN-CILAG 3.014 €
    GILEAD 2.295 €
    CELGENE 2.277 €
    NOVARTIS 1.080 €
    AMGEN 900 €

    María Elisa Reig Monzón

    Oncologia hepàtica – Hospital Clínic (centre públice). És membre de la xarxa de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS per les seves sigles en castellà). Ha rebut 75.589 € de 2 farmacèutiques, dels quals el 96% prové de BAYER.

    BAYER 72.558 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 3.031 €

    Emiliano Calvo Aller

    START Madrid – Centre Integral Oncològic Clara Campal (centre privat*)

    Ha rebut 80.096 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 90% prové de NOVARTIS.
    NOVARTIS 71.952 €
    ABBVIE 4.514 €
    ROCHE 2.505 €
    MSD 1.125 €

    Jerzy Aleksander Krupinski Bielecki

    Neurologia – Hospital Mútua de Terrassa (centre concertat)

    Ha rebut 68.688 € de 3 farmacèutiques, dels quals el 99% prové de FERRER.
    FERRER 67.664 €
    BAYER 706 €
    UCB 318 €

    Marc Miravitlles Fernández

    Neumologia – Hospital Vall d’Hebrón (centre públic).

    Ha rebut 117.887 € de 8 farmacèutiques, dels quals el 54% prové de NOVARTIS.
    NOVARTIS 64.207 €
    BOEHRINGER INGELHEIM 23.849 €
    GLAXOSMITHKLINE 9.529 €
    MENARINI 8.353 €
    CHIESI 5.200 €
    ASTRAZENECA 2.584 €
    ESTEVE 2.400 €
    GEBRO PHARMA 1.765 €

    Eduard Montanya Mías

    Endocrinologia i Nutrició – Hospital de Bellvitge (centre públic)

    Ha rebut 77.342 € de 6 farmacèutiques, dels quals el 82% prové de NOVO NORDISK.
    NOVO NORDISK 63.609 €
    ASTRAZENECA 6.685 €
    MSD 3.277 €
    SERVIER 2.552 €
    MENARINI 1.004 €
    ESTEVE 215 €

    Luis Puig Sanz

    Dermatologia – Hospital de Sant Pau (centre públic).

    Ha rebut 151.863 € de 10 farmacèutiques, dels quals el 39% prové de LILLY.
    LILLY 59.464 €
    JANSSEN-CILAG 44.675 €
    NOVARTIS 16.798 €
    ALMIRALL 8.043 €
    LEO PHARMA 7.416 €
    BIOGEN 5.991 €
    ABBVIE 5.221 €
    SANDOZ 2.903 €
    PFIZER 1.286 €
    PIERRE FABRE 65 €

    Ana Lluch Hernández

    Oncologia – Hospital Clínic Universitari de València (centre públic).

    Ha rebut 81.404 € de 5 farmacèutiques, dels quals el 68% prové de ROCHE.
    ROCHE 55.697 €
    NOVARTIS 18.408 €
    PFIZER 5.324 €
    EISAI 1.000 €
    ASTRAZENECA 975 €

    Javier Puente Vázquez

    Oncologia – Hospital Clínico San Carlos (centro público)

    Ha rebut 84.087 € de 15 farmacèutiques, dels quals el 66% prové de PFIZER.
    PFIZER 55.388 €
    ROCHE 5.500 €
    MSD 3.524 €
    ASTRAZENECA 2.912 €
    IPSEN 2.512 €
    PIERRE FABRE 2.384 €
    BRISTOL-MYERS SQUIBB 1.966 €
    BOEHRINGER INGELHEIM 1.885 €
    BAYER 1.412 €
    ASTELLAS 1.336 €
    MERCK 1.200 €
    NOVARTIS 1.180 €
    KYOWA KIRIN 1.088 €
    CELGENE 1.050 €
    LILLY 750 €

    Antonio Salar Silvestre

    Hematologia – Hospital del Mar de Barcelona (centre públic).

    Ha rebut 64.783 € de 5 farmacèutiques, dels quals el 82% prové de ROCHE.
    ROCHE 53.023 €
    JANSSEN-CILAG 7.251 €
    CELGENE 3.780 €
    SERVIER 566 €
    TAKEDA 163 €

    Miguel Cordero Coma

    Oftalmologia – Hospital de León (centre públic) i clínica privada. És membre de la xarxa d’experts de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS)

    Ha rebut 56.135 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 94% prové de ABBVIE.
    ABBVIE 52.732 €
    ALLERGAN 2.413 €
    UCB 605 €
    NOVARTIS 385 €

    Jesús García Foncillas

    Oncologia – Hospital Fundación Jiménez Díaz (centre concertat).

    Ha rebut 51.829 € de 4 farmacèutiques, dels quals el 98% prové de MERCK.
    MERCK 50.542 €
    AMGEN 910 €
    LILLY 270 €
    ROCHE 106 €

    Francisco Javier Nistal Rodríguez

    Traumatologia – Hospital Río Hortega de Valladolid (centre públic) i clínica privada.

    Ha rebut 50.524 € de 2 farmacèutiques, dels quals el  99% prové de LILLY.
    LILLY 50.261 €
    MUNDIPHARMA 263 €

    Marcos Meseguer Escrivá

    Embriologia – IVI València (centre privat*)

    Ha rebut 54.688 € de 3 farmacèutiques, dels quals el  92% prové de MERCK.
    MERCK 50.124 €
    MSD 3.149 €
    DIATER 1.415 €

    Aquest és un article de eldiario.es