Just Deploy It!

Blog

  • La sanitat universal en recuperació: el Congrés dels Diputats aprova el seu retorn a l’estat i el Gobierno retira el recurs d’inconstitucionalitat a la llei catalana

    El Congrés dels Diputats ha aprovat la recuperació de la sanitat universal que va eliminar Rajoy el 2012 amb el vot en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans. Aquesta recuperació ara es tramitarà com un projecte de llei gràcies a 177 vots a favor en la convalidació del decret llei que ja estava en vigor.

    La consellera de salut ha valorat positivament aquesta aprovació però ha demanat la coexistència amb la llei catalana que encara es troba amb un recurs d’inconstitucionalitat i ha exigit que Sánchez complís el compromís de retirar-ho. Hores més tard, Meritxell Batet al capdavant del Ministeri de Política Territorial, ha assegurat que com el Congrés ha recuperat la universalitat sanitària, la llei catalana ja és legal. Ha anunciat així la primera retirada per part del govern espanyol d’un recurs contra una llei catalana.

    177 vots recuperen la universalització de la sanitat

    Carmen Montón ha defensat que la recuperació de la sanitat universal es basa en el concepte de «dret sanitari basat en la condició de ciutadania». La urgència d’optar per la via del decret llei com una de les primeres mesures, ha afegit, «és la millora de la salut universal de les persones que van quedar excloses i la millora de la salut col·lectiva del conjunt de la societat».

    Com l’any 2017 l’oposició es va unir en contra de la mesura de Rajoy, el Gobierno ja estimava aconseguir els suports necessaris per revertir l’exclusió sanitària de les persones migrants sense papers. S’ha aprovat amb 177 vots a favor, 133 en contra i 31 en blanc.

    Els vots en contra han estat del Partit Popular, partit que ha recolzat en boca de la seva portaveu, María Teresa Angulo, que la mesura adoptada pel Gobierno de Mariano Rajoy el 2012 «va garantir la sostenibilitat del sistema sanitari garantint el seu caràcter universal, públic i gratuït».

    Angulo també ha arribat a dir que «a Espanya s’atén avui a tot el que ho necessita. Es fa de manera ordenada i regulada sense posar en perill una de les joies del nostre estat de benestar». També ha afegit que el decret obrirà les portes al turisme sanitari i que generarà problemes on no n’hi ha».

    Vergés ha exigit al govern espanyol que compleixi el compromís de retirar el recurs contra la llei catalana de sanitat universal.

    A Catalunya, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat en la mateixa línia el compromís del govern espanyol de retirar el recurs contra la Llei catalana de la universalització de l’assistpencia sanitària salut universal que es va interposar davant el Tribunal Constitucional. Vergés també ha explicat que vol que la llei catalana i el reial decret del govern espanyol que s’ha convalidat al Congrés coexisteixen demanant el respecte que «pertoca» a les lleis catalanes, en especial a la de sanitat universal, votada «àmpliament» pel Parlament. Així, ha agraït el moviment per part del gobierno i recordant aquesta coexistència ha dit que a Catalunya «estenem la mà però la mà no pot estar estesa sense un gest del govern espanyol».

    Vergés ha recordat que a Catalunya des de la llei del 2012 s’ha treballat per garantir el dret universal a la salut, tot i el recurs del govern del PP a la llei catalana i el decret espanyol que es «carregava» el dret universal a la salut.

    Resposta immediata de Batet: la universalitat torna a Catalunya

    El Ministeri de política territorial ha assegurat que després que el Congrés hagi recuperat la universalitat sanitària, consideren la llei catalana com constitucional. Així, la retirada de recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes per part del govern espanyol començarà per la norma que va servir per garantir l’assistència sanitària als immigrants.

    El Govern engegarà els tràmits per retirar la seva impugnació des del Consell de Ministres. Una vegada ho facin, la suspensió del Tribunal Constitucional s’aixecarà i la llei de sanitat universal tornarà automàticament a estar en vigor de forma íntegra. El mateix passarà amb fins a 12 lleis catalanes més que ara es troben suspeses i que el Gobierno va prometre estudiar una a una a demanda del Govern.

  • Més d’una quarta part de la població adulta no fa suficient exercici, segons l’OMS

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha definit la inactivitat física com una pandèmia global amb importants conseqüències per a la salut i l’economia de tot el món. No obstant això, la humanitat s’està allunyant de l’objectiu marcat per la mateixa organització sanitària de millorar els nivells d’activitat física. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure del major estudi realitzat fins avui sobre activitat física a nivell mundial i que ha estat publicat avui a la revista The Lancet Global Health. En ell, un equip d’investigadores de l’OMS alerta que més d’1.400 milions d’adults, una mica més d’una quarta part de la població adulta mundial (27,5%), no va fer suficient exercici físic en 2016.

    Aquest any, al voltant d’una de cada tres dones (32%) i un de cada quatre homes (23%) a tot el món no van aconseguir els nivells recomanats d’activitat física per mantenir-se saludables, que consisteixen a practicar almenys 150 minuts d’activitat física moderada o 75 minuts d’activitat física intensa per setmana, segons recomana la mateixa organització sanitària.

    Les investigadores recorden que els beneficis per a la salut de l’activitat física «estan ben establerts i inclouen un menor risc de malaltia cardiovascular, hipertensió, diabetis i càncer de mama i còlon». A més, recorden que «l’activitat física té efectes positius en la salut mental, retarda l’aparició de la demència i pot ajudar a mantenir un pes saludable».

    Els nivells més alts d’inactivitat física es van trobar entre les dones d’Amèrica Llatina i el Carib (43,7%), Àsia meridional (43,0%) i els països occidentals d’alts ingressos (42,3%), mentre que els nivells més baixos es van registrar en homes d’Oceania (12,3%), est i sud-est asiàtic (17,6%) i Àfrica subsahariana (17,9%).

    Els països rics cada vegada més sedentaris

    A més, les dades de l’estudi indiquen que no hi ha hagut avanços en la millora dels nivells globals d’activitat física entre 2001 i 2016 i que els països occidentals d’alts ingressos són els que s’estan tornant més sedentaris, amb una taxa d’inactivitat física que és més del doble que als països de baixos ingressos (un 37% enfront d’un 16%).

    Les regions amb l’augment més gran d’activitat física insuficient van ser, a més dels països occidentals d’alts ingressos, que van passar del 32% en 2001 al 37% el 2016, Amèrica Llatina i el Carib, amb un creixement del 33% al 39%. Amb aquestes dades les investigadores adverteixen que l’objectiu d’aconseguir una reducció del 10% en la inactivitat física el 2025 no es complirà.

    L’estudi destaca que tan sols Àsia ha millorat de forma significativa durant els últims anys (passant del 26% el 2001 al 17% el 2016), gràcies, en gran manera, als avanços realitzats a la Xina, on la taxa d’inactivitat ha baixat fins al 14%, molt per sota de països com els EUA o Alemanya on se supera el 40%.

    Importants diferències de gènere

    Entre els problemes assenyalats per les investigadores a l’hora d’aconseguir una reducció en la inactivitat física, destaquen les grans diferències de gènere que s’observen en tots els països, especialment en llocs com Bangladesh, on el 40% de les dones no fa exercici suficient, pel 16% dels homes, l’Índia (44% enfront de 25%), Filipines (49% vs 30%) o els EUA (48% enfront de 32%).

    Al costat de l’estudi, la revista ha publicat una carta signada per la investigadora de la Universitat de Sidney, Melody Ding, qui ha assegurat que aquestes dades revelen «que les dones enfronten més barreres ambientals, socials i culturals per participar en activitats físiques».

    Ding insisteix que «l’objectiu global d’activitat física és inassolible sense una millora substancial en els nivells d’activitat física de les dones», per la qual cosa reclama intervencions especialment dirigides a aquest sector de la població, de manera que es «creuen oportunitats segures i culturalment acceptables que empoderen a les dones perquè participin en l’activitat física».

    Espanya està «enquistada»

    L’estudi mostra que la situació a Espanya és similar a la de la resta del món, atès que més d’una quarta part de la ciutadania (un 23% dels homes i un 30% de les dones) no fa l’exercici recomanat. Encara així, la dada és relativament positiva, si es compara amb les altes taxes d’inactivitat física dels països de l’entorn, entre els quals destaquen Portugal (43%), Alemanya (42%), Itàlia (41%), Regne Unit (36%) o França (29%).

    No obstant això, el resultat està una mica allunyat del que s’ha mostrat en estudis anteriors, que se situava diversos punts per damunt. Així ho indica l’última Enquesta Nacional de Salut, que estableix en un 35% el percentatge de persones que tenen una activitat física de nivell baix. També l’OMS en el seu informe de 2014 situava a Espanya entre els països amb menys activitat física de la UE.

    Segons ha explicat a eldiario.es l’investigador de l’Observatori de vida activa i saludable de la Fundació Espanya Activa, Xian Mayo, la diferència entre aquests resultats «pot deure’s a les diferències metodològiques entre els informes», encara que insisteix que a Espanya la taxa de baixa activitat física està «situada més prop del 30%».

    Mayo, que va anar el principal autor d’un informe publicat l’any passat sobre l’activitat física a Espanya, assegura que «malgrat els esforços d’algunes institucions» per millorar els indicadors d’activitat física, la situació al nostre país està «enquistada» i no s’ha aconseguit cap avanç en els últims anys.

    A més, afirma que s’està observant «una polarització» en la societat espanyola, ja que la gent que és activa cada vegada fa més exercici, mentre que d’altra banda està augmentant el percentatge de població que mai fa exercici. «S’està creant un abisme entre els dos grups».

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Moments de crisi, moments d’oportunitats

    La medicina de família viu moments de crisi, manifesta per diversos indicadors, alguns dels quals vull enumerar i reflexionar. I vull començar per on es crea el coneixement: les facultats. Allà, la presència de la Medicina de Família, des d’una perspectiva transversal, continua sent testimonial, i només representa, en el millor dels casos, el 5% de la càrrega docent universitària.

    D’altra banda, s’ha descapitalitzat la nostra especialitat, amb la pèrdua de places MIR. L’any 1996 el 42% del total de places MIR a l’estat espanyol era per a Metges de Medicina Familiar i Comunitària. Vint-i-dos anys després, aquest febrer del 2018, aquest percentatge és del 27%.

    També ens cal consolidar llocs de treball i acabar amb la precarietat. Molts metges de família joves conviuen dia a dia amb contractes laborals precaris (de dies o de setmanes) que contribueixen a un desencant professional creixent, però també a la generació de burn out. En el 2007 el pressupost destinat als Equips d’Atenció Primària era del 17,5% del total de pressupost del Departament; en el 2017 era del 14%. Una tendència que cal invertir: necessitem bones notícies.

    A més, ens trobem que Espanya és el país europeu amb una de les taxes més baixes de metges de família per habitant: 9,7 metges de família/10.000 habitants a la Unió Europea; 7,6/10.000 a Espanya; 7,2/10.000 a Catalunya. Com podem afrontar la manca de professionals, especialment metges de família, que tenim a tocar? Els canvis en l’organització dels mateixos equips, adoptant una funció autònoma real, poden ser una part de la solució. Una altra part ha de venir necessàriament en una inversió de major nombre de metges de família dins del Sistema de Salut.

    En aquests moments però, a Catalunya assistim a un possible canvi de model de l’Atenció Primària amb l’ENAPISC (Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària). Una estratègia de la que estem expectants i que planteja reptes i oportunitats. L’oportunitat principal: que els Equips d’Atenció Primària recuperin la centralitat del Sistema Nacional de Salut.

    Davant d’aquesta sobredosi de realisme, tenim futur els metges de família? Té futur l’Atenció Primària? I tant que en té. Un exemple ho il·lustra: la robòtica. A qui substituirà abans un robot, a un cirurgià dins del quiròfan, o a un metge de família? Segurament a un cirurgià. I de fet ja està succeint. Encara falta molt temps perquè un robot pugui processar respostes davant la incertesa, o adoptar actituds empàtiques, ser assertiu, o simplement consolar, mirar als ulls, o emocionar-se amb el pacient. Per altra banda, tenim experiències innovadores en alguns equips sobre la reorganització de l’atenció domiciliària dins dels propis Equips d’AP; o centres on l’autonomia de gestió ha repercutit de manera molt positiva en l’eficiència, ha contribuït a la sostenibilitat, i ha incrementat la qualitat de vida professional. L’administració disposa de dades per avaluar quins són els centres amb les millors pràctiques i els millors resultats, i fer els canvis que siguin necessaris, fins i tot a nivell legislatiu.

    La societat experimenta canvis sociodemogràfics molt profunds, com l’increment de l’esperança de vida, l’envelliment de la població o la generalització digital. Davant aquesta situació cal un consens polític i social que permeti un gran pacte que mantingui la qualitat i l’equitat en la prestació de serveis. La generalització de les tecnologies de la comunicació ha conduït a tenir pacients disposats a participar activament en la presa de decisions. Són pacients que reclamen que el sistema sigui accessible i estigui connectat. Davant aquesta tendència cal que els professionals vetllin per la seva pròpia formació, que aquesta sigui d’excel·lència i orientada a les habilitats, a les actituds, rigorosa i independent. Els metges i metgesses de família afrontem aquests reptes amb els nostres valors d’honestedat, integritat, autoexigència, prudència, proximitat, respecte, dedicació, lideratge, treball en equip i capacitat de gestió. I cal que ho fem defensant models organitzatius que garanteixin la qualitat i la seguretat dels pacients, i que contribueixin a la investigació, la innovació i la generació de coneixement. Perquè efectivament, fora de l’Hospital existeix vida intel·ligent capaç de generar nou coneixement tant clínic, com organitzatiu i de gestió. I això cal cuidar-ho i incentivar-ho.

    Finalment, les metgesses i metges de família volem decidir. Exigim autonomia professional participant de manera efectiva en la gestió dels centres i amb els recursos necessaris per mantenir un sistema nacional de salut sostenible. Aquest és el nostre compromís: estar al servei de les persones. La CAMFiC estarà sempre al costat dels seus socis i de les institucions que defensen un sistema de salut per tothom, universal, públic i gratuït.

  • El 50% dels infants adoptats provinents de Rússia i Ucraïna tenen trastorn per alcoholisme fetal

    Entre els anys 2000 i 2016 a Catalunya s’han adoptat 12.575 infants. Entre les adopcions internacionals, Europa recull el 39% del total. D’aquestes, Rússia amb un 83,2% i Ucraïna amb un 11,2% es reparteixen la majoria d’adopcions.

    Ara, un estudi fet a Catalunya a infants procedents d’aquests estats conclou que el 50% tenen algun tipus de Trastorn de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal (TEAF). Com ha explicat en roda de premsa la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de  l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, en el marc del Dia Internacional per a la Prevenció dels Trastorns de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal, l’estudi sorgeix arran de múltiples diagnòstics de TEAF en infants aquests últims anys. «Ens hem plantejat la necessitat de quantificar de quants infants i joves estàvem parlant per poder fer una millor planificiació de les polítiques públiques en l’àmbit de la informació, de la prevenció i del tractament d’aquests infants», ha detallat Russiñol.

    A l’estudi van acotar els criteris a l’edat de sis o més anys, que l’infant adoptat vingués de Rússia o Ucraïna, dos països amb una alta prevalença de consum d’alcohol, i ho fes entre 1998 i 2015. Fet pels hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu van participar-hi 101 nens i 61 nenes amb una mitjana d’edat de 13,8 anys (entre els 8 i els 24 anys). L’edat mitjana en el moment de l’adopció dels infants estudiats rondava els 2,3 anys i el mètode en el 72,5% dels casos va ser una adopció a través d’una Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional (ECAI) i el 27,5% va anar per via lliure. El 94% de tots els infants provenien de Rússia.

    Russiñol, juntament amb el sub-director general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, ha explicat el procediment que s’ha seguit per a concloure que el 50% dels infants tenien TEAF: una avaluació física i somatomètrica i una altra de psicològica on s’ha mirat a través de tests l’estat neuropsicològic de l’infant. Entre les proves s’ha avaluat la capacitat cognitiva general, la memòria, atenció, velocitat de processament i la funció executiva i la conducta adaptativa, les habilitats socials i la comunicació social.

    El 20,4% dels nens estudiats presenta la forma més greu de TEAF

    De la valoració dels 162 infants de la mostra (101 nens i 61 nenes) el 50% presenten un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal sense que hi hagi diferències significatives per sexe. Únicament el 20,4% presenten la manifestació més greu que és el síndrome alcohòlic fetal (SAF), i el 16% presenten la forma parcial de SAF. A l’11,1% se’ls va diagnosticar de trastorn del neurodesenvolupament relacionat amb l’alcohol i a l’1,2% se’ls van detectar defectes de naixement compatibles amb l’exposició prenatal a l’alcohol.

    El Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) és el terme genèric que agrupa segons nivells diverses anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que una persona pot presentar quan ha estat exposat a l’alcohol durant el seu desenvolupament prenatal. La forma més greu dins l’espectre és la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF). Les seves manifestacions clíniques es poden dividir en: malformacions morfològiques (especialment defectes crànio-facials), retard de creixement i alteracions del sistema nerviós central. Es veuen a través d’alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l’aprenentatge. Aquest trastorn pot tenir diferents graus d’afectació i no és fàcil de diagnosticar durant els primers anys de vida.

    Les conclusions de l’estudi han portat tant a l’ICAA com a l’ASPC a decidir valorar i formar les famílies que vulguin adoptar a Rússia i Ucraïna per a l’adopció d’un infant amb necessitats especials. Davant d’això, Russiñol ha explicat que «per garantir el dret de tots els infants a poder viure en família el que no es pot fer és restar possibilitats a certs infants però cal que les families que vulguin adoptar assumeixin de manera conscient el risc». D’aquesta manera, les famílies que vulguin adoptar hauran d’acudir a sessions informatives per conèixer aquest així com altres trastorns i saber-ne les conseqüències. Després d’això, si aquestes famílies, sent-ne conscients, volen seguir amb l’adopció, «un grup de psicòlegs treballaran la motivació i les capacitats i les habilitats de la família per fer front de la situació que es podria donar si tinguessin una assignació d’algun d’aquests països».

    Accions preventives i de tractament per acabar amb el TEAF

    L’ICAA i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) han exposat les accions de millora de la prevenció, cribratge i diagnòstic del TEAF i també de suport i atenció als infants afectats i a les seves famílies.

    L’Hospital Clínic-Maternitat, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu elaboraran una guia per l’avaluació i diagnòstic del TEAF i també pel maneig dels infants afectats adreçada a professionals de la psiquiatria i la psicologia de Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) i Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) en el transcurs del 2019.

    També es realitzarà una guia per professionals d’ensenyament amb l’objectiu de dotar-los de recursos per a millorar l’atenció dels infants amb TEAF a l’escola i es farà una formació específica als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). 

    Una altra acció que neix ara està dins el programa embaràs sense alcohol i sense drogues en el nou protocol de seguiment de l’embaràs de Catalunya, amb l’objectiu de dotar d’eines d’identificació precoç del consum d’alcohol i d’intervenció orientades a ajudar a les dones gestants a abandonar el seu consum. També es crearan circuits de salut mental perinatal en què es pugui prioritzar l’atenció integral a les dones consumidores d’alcohol i altres drogues per disminuir al màxim l’exposició fetal.

  • Mig milió de morts que no hi són, però les polítiques de retallades han provocat o no un augment de la mortalitat?

    Fa poc es publicava al diari El Pais un article amb el titular “Los 500.000 muertos por la austeridad en España que no existieron”. Aquest titular feia referència a un estudi publicat a la revista American Journal of Public Health, que comparava la mortalitat a Espanya i els Estats Units des de l’any 2000 al 2015 i que havia trobat un canvi de tendència a partir de l’any 2011 a Espanya amb un augment important de la mortalitat que els autors atribuïen a les mesures d’austeritat implementades pel govern Espanyol. Al mateix número de la revista, un comentari editorial plantejava problemes metodològics de l’estudi esmentat que afectava les seves estimacions, fet que dificulta la interpretació que fa de l’austeritat com a factor relacionat amb l’augment de la mortalitat. A més d’aquest comentari editorial, l’estudi ha rebut altres crítiques de la comunitat científica. Però, no hem trobat que cap dels crítics hagi demanat als autors l’anàlisi de les dades corregides i analitzades de manera comparable per tal de confirmar si hi han hagut canvis en la mortalitat els darrers anys. D’aquesta manera, ha quedat com cert el titular del diari desmentint que l’austeritat hagi pogut provocar cap mort.

    L’any passat es va publicar a una revista internacional un estudi que associava les retallades en sanitat i serveis socials a Anglaterra amb un augment de la mortalitat. Específicament, aquest estudi trobava un excés de 45000 morts més de les esperades entre els anys 2010 i 2014, i una estimació de 152000 morts més de les esperades l’any 2020 si continuessin les retallades. Els comentaris a la mateixa revista, als mitjans de comunicació i les xarxes socials han estat, a més d’alguns qüestionaments metodològics, relacionats amb les implicacions polítiques de l’estudi i la necessitat de donar respostes polítiques i socials urgents. És més, a partir d’aquest estudi s’ha increpat al govern anglès, se li ha fet donar una agenda perquè respongui sobre aquest tema, i s’han analitzat les taxes de mortalitat durant el primer semestre de 2018 amb una lectura crítica sobre què passa.

    Crida l’atenció la diferent reacció de la comunitat científica i els mitjans de comunicació a l’Estat espanyol i a Anglaterra sobre uns resultats que podrien ser semblants. En el cas de l’Estat espanyol, sembla que el posicionament depèn de l’abordatge i sobretot dels resultats i conclusions dels estudis. Si els resultats mostren un empitjorament de la salut, augment de mortalitat, o d’altres efectes negatius hi ha una reacció immediata a les publicacions científiques i als mitjans de comunicacions fent crítiques i negant que aquests resultats siguin vàlids. Però, si es mostra que la crisi ha aconseguit reduir les desigualtats en mortalitat surten poques controvèrsies, desacords i crítiques de la validesa i fiabilitat de les dades, així com de la interpretació dels resultats. També és freqüent que quan els estudis mostren un resultat d’empitjorament de la salut i/o d’augment de la mortalitat que es repeteix, es confirma i es reafirma, llavors l’assentiment de la comunitat científica és quasi silenciós tot i haver-ho negat durant temps; és el cas de l’augment dels suïcidis durant la crisi econòmica.

    Hi ha evidència científica consistent, i és reconegut per la comunitat científica que els determinants socials afecten la salut i que les desigualtats socials i la pobresa han augmentat amb la crisi i l’atur. Si això és acceptat s’hauria de reconèixer també que tard o d’hora hi haurà un impacte en mortalitat si no es solucionen els problemes de base. A més, el treball precari, les polítiques actuals d’habitatge, i les retallades pressupostàries són mesures que empitjoren aquesta tendència a la desigualtat i la pobresa. És probable que quan es comprovi un augment de la mortalitat hagi passat temps i ja no sigui possible actuar i només serà estudiat com un fet històric.

    La comunitat científica, i els responsables de les investigacions i de l’avaluació de les polítiques públiques haurien de resoldre els problemes metodològics dels estudis, revisar les dades tenint en compte la comparabilitat i validesa de les mateixes, i difondre els resultats. Els responsables polítics haurien de respondre a aquests fets. Si es demostra que les polítiques públiques d’austeritat s’associen a més morts evitables s’haurien de prendre mesures immediates.

  • «Les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò»

    El 9 de novembre del 2017 es donava l’alta mèdica a l’última persona ferida que quedava hospitalitzada per l’atemptat a la Rambla del passat 17 d’agost. Un atemptat que ara just fa un any va deixar 16 morts i un total de 130 ferits de més de 30 nacionalitats diferents. Els ferits, que des d’un inici es van catalogar segons els nivells de crítics, greus i menys greus, van ser atesos en més de 20 centres sanitaris catalans.

    Un d’ells va ser l’Hospital del Mar de Barcelona que per la seva proximitat a la zona va rebre una gran quantitat de ferits. La Doctora Isabel Cirera, cap del Servei d’Urgències, valora ara amb perspectiva que tot va funcionar molt bé: “de forma espontània la zona d’emergències es va omplir de professionals que tornaven a la feina o d’altres parts de l’hospital on no es dediquen a les urgències”.

    L’alerta de l’atemptat va arribar a través del SEM que va trucar al cap de guàrdia per avisar que arribarien ferits per atropellament múltiple i aquest va activar tot el personal. Es va procedir a realitzar una preparació de màxims donat que no es sabia la quantitat de persones que arribarien. Les tres primeres hores van ser les més dures, ens explica la dra. Cirera, ja que ben bé fins a les 20 h no van poder tenir a tots els ferits identificats i alhora l’alerta seguia activada i no sabien si els hi arribarien més pacients. A les 23 h va ser quan finalment es va desactivar el dispositiu i va ser en aquell moment que van poder asseure’s i adonar-se’n de què estava passant. “En aquell moment les cures s’havien de donar en les millors condicions sense pensar què significava tot allò encara que fóssim conscients que es tractava d’una agressió”, explica Cirera que descriu el personal de l’Hospital durant aquell dia com “gent amb molta professionalitat però també amb molta emoció continguda”.

    A finals de 2015 es va realitzar el protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. A Barcelona, els hospitals van ser citats pel Consorci que els hi va traslladar la necessitat que l’elaboressin a nivell de Barcelona tenint en compte atemptats com ara els de París a la Sala Bataclan. “Es va fer patent que era molt necessari, ja que Barcelona era un objectiu que podia estar en la mira de qualsevol grup no necessàriament jihadista”, indica Cirera. Explica també que, en el cas de l’Hospital del Mar, aquest pla estava adaptat a les urgències antigues i s’havien posat com a data el mes de setembre per adaptar-lo: “vam aplicar el que ja sabíem però sense haver-ho practicat, el nostre simulacre va ser l’atemptat”.

    “Tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”

    La Doctora Cirera com la resta de l’equip recorda un any després la sensació d’emoció que van viure aquella tarda-nit i com va funcionar de bé el treball conjunt. “Tothom feia el que havia de fer i molt més, tot allò que calgués: doctors fent de lliterers i personal de la neteja anant al magatzem a buscar material per a infermeria”, diu amb orgull la cap d’urgències. De fet, recorda els oncòlegs baixant des del seu servei preguntant en què podien ajudar. Donat que la majoria de ferits requerien experts en altres disciplines, aquests especialistes van dedicar-se a mantenir les cures dels pacients corrents que es trobaven a urgències per altres motius abans d’activar l’emergència.

    Traumatòlegs, cirurgians, neurocirurgians, internistes… En activar l’alerta va ser fàcil decidir quins eren els metges que calia activar primer donat els tipus de lesions que podrien presentar els ferits. També per la tipologia van poder actuar de manera més eficient. La Dra. Cirera concreta que l’atemptat va provocar un tipus de lesió a les que els serveis d’emergències estan molt acostumats, i per la que hi ha un codi d’activació per aquest tipus de pacients, el que seria un pacient politraumàtic. Per Cirera, “la diferència és el mecanisme ocasional, un accident fortuït o un atemptat, però la lesió final és una lesió que tots els serveis coneixem molt bé com tractar”. Així, també valora que el tipus de lesió hagués pogut ser molt més greu “si haguessin col·locat les furgonetes amb les bombones com plantejaven, ja que les lesions per metralla comporten moltes ferides obertes, hemorràgies massives internes i externes…”.

    La pressió de les primeres hores d’assistència, totes les visites institucionals que es van donar l’endemà i la part institucional suma també com a vivència: “tot marca i ens seguim emocionant un any més tard”. Per l’impacte que hagués pogut patir el personal sanitari, l’Hospital des del seu servei laboral i des del servei psiquiàtric va posar a disposició dels treballadors recursos i eines de suport psicològic.

    A banda d’això, Cirera recorda que quan tot va passar el grup que va treballar aquell dia es va asseure a comentar la vivència internament: “vam ser una cuirassa mentre vam haver de treballar però després ens calia parlar entre nosaltres, abraçar-nos i mantenir el contacte físic. Una cosa és que siguis professional, l’altre és que no siguis humà”.

    Els professionals sanitaris van rebre plaques de reconeixement per la seva tasca

    Les paraules de gratitud cap als professionals sanitaris que arriben encara avui en dia es van materialitzar també a finals de setembre mitjançant l’entrega per part del Departament de Salut de 24 plaques de reconeixement a representants del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels centres sanitaris on van ser ateses les persones afectades. A l’acte, celebrat a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, van participar l’aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, i les alcaldesses de Barcelona i de Cambrils, Ada Colau i Camí Mendoza respectivament.

    Entre els elogis de l’exconseller va haver-hi orgull pels professionals del sistema de salut català i per la seva “vocació, solidaritat i professionalitat”. Tot el reconeixement va anar dirigit al valor del treball en xarxa, la col·laboració i la implicació de tots els treballadors dels centres assistencials. Aquesta col·laboració i coordinació va existir per les mesures establertes al voltant del protocol per a Incidents amb Múltiples Víctimes (IMV) del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB). Un protocol que recull “les mesures de preparació, l’aproximació a la capacitat de resposta, el comandament integrat de l’actuació, la coordinació territorial i la continuïtat després de l’incident”.

    Article publicat originalment per l’especial del 17A al Catalunya Plural

  • La Generalitat retira dues guies de criança acusades de publicitat encoberta sense fer soroll

    El Departament d’Ensenyament deixarà de col·laborar en la difusió de la guia Un infant que creix de cara al curs 2018-19, segons es desprèn d’una resposta per escrit del conseller Josep Bargalló publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 3 d’agost. El mateix passa amb la guia Un infant, quina il·lusió. En una resposta per escrit publicada al mateix BOPC per part del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El-Homrani, s’informa de la rescissió del contracte amb l’empresa editora. Es tracta de llibres que eren distribuïts de forma gratuïta a les escoles, editats de manera conjunta entre els departaments d’Ensenyament, Afers Socials i Família i Salut, en el que es donaven consells de bones pràctiques per a una vida saludable, el primer, i de criança, el segon.

    Un infant que creix era editat des del 2015 i finalitza el seu recorregut arran d’una polèmica despertada a inicis de 2018 en la que diverses entitats, organitzacions i docents denunciaven que contenia “publicitat encoberta”. Així, logotips de grans empreses com Nocilla, Knorr o Danonino, acompanyaven pàgines de consells sobre alimentació saludable. “Implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura l’associació VSF Justícia Alimentaria Global. Davant les crítiques, els departaments responsables de l’edició de la guia van argumentar que el disseny d’aquesta va ser plantejat per l’anterior govern (2015) i per això es va decidir retirar els logotips de les empreses de dins del llibre per a deixar-los només a la contraportada, a manera de patrocinadors.

    El departament d’Afers Socials assegura que, tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continuava sent el mateix i, per tant, fent referència a recomanacions que, segons VSF, estaven “fora de lloc”. A més, van ser molts els centres que van denunciar que el gener passat van rebre l’edició antiga del document. Per això, entitats com la FaPaC van demanar la seva retirada i, inclús, es va arribar a realitzar una campanya de Change.org per a denunciar el document.

    Un infant, quina il·lusió també va ser qüestionat pels logotips d’empreses que figuraven a les darreres pàgines del llibre, a l’apartat ‘Els Nostres Consells’ i que venien a càrrec de marques com Dodot, Licor del Polo o Danone. El Homrani assegura que “la Direcció General de Famílies sempre ha volgut separar els seus consells sobre criança de la visió més comercial de les empreses patrocinadores. Atès que els seus consells no coincideixen amb la visió que tenim des del Govern, es va insistir en diferenciar la part institucional (consells i orientacions de contingut pedagògic) de la part final del llibret on hi ha els consells dels patrocinadors” i, es va canviar l’apartat ‘Els Nostres Consells” per “Els Consells dels Patrocinadors”.

    Així, davant aquestes polèmiques de publicitat encoberta, recomanacions qüestionades i promoció d’hàbits poc saludables, la discussió sobre ambdues guies de criança es va tornar a plantejar en seu Parlamentària, ja amb el nou govern en funcionament i a poques setmanes de començar el curs. Arran de les preguntes formulades per les diputades Esther Niubó (PSC) i Marta Ribas (CatECP), els consellers d’Ensenyament, Josep Bargalló, i d’Afers Socials, Chakir el Homrani, asseguren que el Govern deixa de col·laborar en la difusió d’aquests documents.

    Bargalló, responent a la polèmica de la publicitat encoberta, assegura que el Departament d’Ensenyament va dur a terme “la revisió pedagògica dels continguts de la guia” i va alertar a la Direcció general d’Atenció a les Famílies respecte l’article 40.7 de la Llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició que estableix que “les escoles infantils i els centres escolars seran espais protegits de publicitat”, motiu pel qual es va retirar la publicitat de l’interior del document.

    Així i tot, les diputades van fer referència a la difusió de llibrets amb patrocinis “que tenen interessos en les recomanacions relatives a la salut o criança dels infants” i que, a més, “contradiuen directrius del Departament i de l’OMS, distribuït a infants de 3 anys”. Davant d’aquestes bateries de preguntes, Bargalló assegura que “tots els documents que difon el Departament d’Ensenyament sobre alimentació als centres educatius segueixen les directrius fixades pel Departament de Salut i les recomanacions recollides per l’OMS”.

    Així mateix, també es demanava els consellers quines havien estat les aportacions de les empreses patrocinadores i el cost que havia suposat per a la Generalitat l’edició dels documents, editats ambdós per l’editorial Brot72, propietat de les filles de Roser Capdevila (autora de Les Tres Bessones). Bargalló, responent només a una de les dues qüestions, assegura que Un infant que creix no va suposar cap despesa per al Govern. El Homrani dóna alguns detalls més i afirma que “la creació i publicació del llibret suposava uns costos que van ser finançats amb les aportacions fetes per les empreses col·laboradores. Com a contraprestació s’oferien espais per als patrocinadors”, que eren també els encarregats de la distribució dels textos.

  • Escòcia serà pionera a Europa a combatre la «pobresa menstrual»: tampons i compreses gratis per a les estudiants

    Comprar tampons i compreses cada mes pot ser un luxe per a moltes dones. Tant que la dificultat per accedir a aquest tipus de productes higiènics pot portar a algunes a l’anomenada «pobresa menstrual»: la impossibilitat d’utilitzar productes adequats i en la quantitat necessària per cobrir les seves regles mensuals. Escòcia ha pres la davantera per combatre aquest fenomen: es convertirà en el primer país desenvolupat a oferir productes sanitaris gratuïts a les alumnes de col·legis, instituts i universitats. En total, 395.000 dones es beneficiaran d’aquest pla del Govern per combatre la pobresa menstrual que costarà 5,2 milions de lliures (uns 5,7 milions d’euros).

    Associacions i ONG adverteixen amb freqüència de les conseqüències que té per a adolescents i adultes no tenir accés a productes o instal·lacions adequades quan tenen la regla: problemes d’higiene i salut, però també absentisme escolar o la seva reclusió en espais privats. Són afirmacions que solen fer-se en parlar de països d’Àfrica, Amèrica Llatina o Àsia. El cas d’Escòcia mostra, no obstant això, que la pobresa menstrual també existeix als països rics.

    Un estudi de Pla Internacional a Regne Unit fet el 2017 va mostrar que el 10% de les noies d’entre 14 i 21 anys no pot permetre’s productes sanitaris durant la seva regla. Una de cada set demana tampons o comprimeses a amigues per poder utilitzar-los. Almenys el 12% havia hagut d’improvisar una solució higiènica en no poder permetre’s aquests productes. I el 19% havia canviat l’ús de productes per uns altres menys idonis però més barats.

    El pla del govern escocès arriba després d’una enquesta que va llançar aquest resultat: una de cada quatre estudiants «lluita» per accedir a aquest tipus de béns de primera necessitat. «En un país tan ric com Escòcia és inacceptable que algú hagi de batallar per comprar productes sanitaris», va dir la secretària de Govern Local de l’Executiu, Aileen Campbell.

    Per al comitè d’autoritats locals escoceses (COSLA), garantir l’accés a aquests productes busca assegurar «que cap jove vegi afectada la seva educació» per aquest motiu, però també contribuir a una «conversa més oberta sobre el tema i a reduir l’estigma associat amb la regla», en paraules de la seva presidenta, Alison Evison.

    Baixar els impostos als tampons

    A diversos països, el debat s’ha dirigit cap als impostos amb els quals estan gravats els productes d’higiene femenina. El 2015, França va reduir l’impost a tampons i compreses fins al 5,5%, la meitat que a Espanya. Canadà ha eliminat els impostos a aquests productes, igual que Índia. A Regne Unit o Austràlia també hi ha hagut intensos debats sobre aquest tema, impulsats per moviments de dones.

    A Espanya, els productes d’higiene femenina suporten un IVA reduït del 10%. Són moltes les veus que reclamen que passin a formar part de productes gravats amb el tipus súper reduït d’aquest impost, del 4%. El 2016, la campanya Tampons from Canada reclamava als llavors candidats a la presidència de Govern abans de les eleccions el seu compromís amb gravar aquests productes amb l’IVA super reduït. En cas que això no succeeixi, deien, farien una comanda massiva de tampons a Canadà.

    La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar al juny que el Govern tenia en ment estudiar la rebaixa de l’IVA d’aquests productes «per raons de discriminació».

    L’associació de consumidors Facua també ha reclamat que aquests articles estiguin gravats amb l’IVA superreduït, perquè són productes «bàsics per a la higiene de les dones». En un estudi, l’associació va trobar diferències de fins al 400% en el preu dels paquets de comprimeses en funció de marques i establiments, i del 185,3% en el cas dels tampons.

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • Pensament científic

    Què és la ciència?, es preguntava George Orwell el 1945, en un article en el setmanari britànic Tribune, a propòsit de la utilitat d’estendre l’educació científica a la població i, alhora, d’implicar més als científics en els assumptes públics. Amb la seva habitual agudesa, apuntava que la paraula ciència s’usa almenys en dos sentits, segons la conveniència, i que el fet de saltar de l’un a l’un altre enterboleix el debat. D’una banda, designa les ciències naturals i exactes, com la química i les matemàtiques; i, per un altre, «un mètode intel·lectual que arriba a resultats verificables raonant en manera lògica a partir dels fets observats». Encara que per als científics i persones instruïdes la ciència és primer de tot una manera crítica de pensar i comprendre el món, el comú de la gent assimila la ciència amb les disciplines experimentals. Segons Orwell, aquesta confusió és, en part, deliberada i corporativista, doncs promou la preeminència dels científics per raonar i opinar amb major fonament, fins i tot sobre assumptes aliens a les ciències, evitant de pas que qualsevol que desplegui un pensament racional, metòdic i crític sigui considerat científic.

    Molt ha plogut des dels temps d’Orwell, incloent-hi pluges radioactives i àcides. En aquest temps s’ha despertat la consciència social sobre els perills d’algunes aplicacions del coneixement científic i ha canviat la imatge social de la ciència (entre altres coses, la medicina, que no és una ciència, ha desbancat a la física de l’imaginari científic popular, i les aplicacions tecnològiques han estat pujades als altars del progrés). Amb tot, el prestigi de la ciència segueix sent considerable i fins és possible que hagi millorat l’educació científica. L’auge de les ciències socials, des de l’economia a les «ciències de la informació», ha contribuït a ampliar l’espectre dels homes de ciència, encara que en l’imaginari popular la bata blanca, associada als treballs de laboratori i les ciències de la salut, segueix sent un poderós fetitxe. No obstant això, no està clar que la ciutadania tingui un coneixement clar de què és la ciència i molt menys que el pensament crític i científic s’hagi imposat al pensament màgic i que el seu ensenyament estigui d’acord amb el prestigi social de la ciència. Si la ciència és realment un mètode i una disciplina de pensament, l’educació i divulgació científiques haurien d’incidir més en el pensament crític.

    Contra el que alguns puguin creure, la ciència és una forma de comprendre el món radicalment antidogmàtica, incerta i provisional. Això és alguna cosa que va intuir abans que ningú Anaximandro de Milet, al segle VI aC, segons explica Carlo Rovelli en el seu llibre El naixement del pensament científic. Com assenyala aquest físic teòric, la ciència és una cerca contínua de la millor manera d’explorar i de pensar el món, una aventura intel·lectual que qüestiona contínuament el que es coneix per oferir respostes cada vegada millors. Són tantes les disciplines científiques i tan variat el ventall de mètodes, que resulta complicat oferir una definició breu i precisa de la ciència, fins i tot per als professionals. Però en el nucli mateix d’aquesta forma de coneixement, radicalment diferent del religiós i de l’artístic, està sens dubte el pensament crític. Avui, com en els temps d’Orwell, la competència científica d’un investigador no garanteix que sigui capaç de desplegar un pensament crític i racional fos de l’àmbit de la ciència. En aquest sentit, el pensament de George Orwell segueix sent molt més crític i científic que el de molts investigadors de bata blanca quan raonen sobre assumptes polítics i socials.

  • Com abordar les necessitats dels professionals i altres temes que inicien un nou curs sanitari

    Abans que finalitzés el curs lectiu la consellera de Salut, Alba Vergés, va presentar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya els objectius i eixos d’actuació del Departament per aquesta legislatura. Una cimera de professionals o avançar en l’ENAPISC són alguns dels reptes que col·locava sobre la taula.

    Les acaballes del curs també ens deixaven novetats com ara la implantació d’una prova pilot que redueixi la jornada laboral a la primària per conciliació a l’atenció primària. També s’anunciava la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut. A més, per lluitar contra les llistes d’espera el CatSalut també es proposava revisar els terminis d’espera de referència.

    Repassem amb la tornada a la normalitat la situació de cadascun d’aquests aspectes.

    Cimera per abordar les necessitats dels professionals

    La consellera Vergés anunciava una cimera per abordar les necessitats de professionals que pretén incloure tots els agents del sistema sanitari. Aquesta es farà ara al setembre i servirà per planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya.

    A la trobada amb el Departament de Salut, hi participaran col·legis de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries i sindicals, i entitats ciutadanes. Per a la consellera, els tres eixos principals d’aquesta cimera seran elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre «què necessita la ciutadania de Catalunya».

    Canvis en l’Atenció Primària

    Durant la mateixa Comissió on es presentaven els objectius i eixos d’actuació per aquesta legislatura, la consellera va explicar que una altra actuació enfocada a donar resposta a les necessitats de salut serà avançar en implementar l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària de Catalunya (ENAPISC): desplegant-lo al territori, de forma participada, i posant-lo en marxa en 12 territoris demostratius.
    També dins el món de la Primària, en una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la «proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari». Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    La idea que surava abans de l’estiu consistia en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar el servei obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya es manifestava en contra de mesura: «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones».

    Seguir abordant les llistes d’espera

    Segons la Marea Blanca com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, reduïr els horaris comportaria un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    En aquest sentit, el Servei Català de la Salut (CatSalut) revisarà els terminis màxims de referència que pot esperar una persona quan se la inclou en la llista d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o consultes amb l’especialista a Catalunya. L’estudi es realitzarà durant el primer trimestre de 2019 i es farà considerant criteris clínics i comptant amb la participació tant de professionals experts en la matèria com d’usuaris.

    Vergés explicava la necessitat d’aquest anàlisi enumerant els principis i prioritats que han de regir la gestió de les llistes d’espera a Catalunya amb la «necessitat d’analitzar l’impacte que té l’espera en la persona i el resultat final del procés, la experiència personal».

    Creació d’un grup de treball per la igualtat de gènere

    Una altra novetat és la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut que, com va explicar la consellera a la Comissió de Salut, es vol prioritzar en aquesta legislatura.

    Aquest grup s’enriquirà, en una segona fase, per les aportacions dels partits polítics i d’entitats, i posarà les bases d’unes jornades d’igualtat de gènere en salut. Vergés subratllava que incorporar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària millorarà els resultats i és necessària perquè contribuirà a reduir les desigualtats. Ho explicava recolzant-se en que, com molts estudis han confirmat, Vergés també ha explicat la idea que “salut i gènere van de la mà» donat que «les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor estat de salut”, amb més migranyes, mals d’esquena crònics, depressions, ansietat, fibromiàlgia, i un major consum de medicaments per dormir. També emfatitzava la necessitat d’investigar en malalties neurodegeneratives, perquè suposa investigar amb perspectiva de gènere, en el sentit que les demències i l’Alzheimer són les principals causes de mortalitat en dones.