A principis d’any la Fundació Bancària “la Caixa” explicava que triplicaria els recursos que destinava a la recerca fins els 90 milions d’euros. Aquesta setmana s’han presentat els 20 projectes seleccionats de la primera convocatòria oberta y competitiva de recerca biomèdica posada en marxa per l’entitat. L’objectiu d’aquest programa, al que han aportat 12 milions d’euros anuals, explicaven en roda de premsa, és potenciar projectes d’excel·lència en la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques. A l’acte on s’han presentat ha intervingut Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Elías Campo, investigador de l’Institut d’investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, i Almudena R. Ramiro, investigadora del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares.
Els 20 projectes s’han triat d’un total de 785 projectes de diversos centres d’investigació, hospitals i universitats de tot l’Estat i Portugal. Cobreixen diverses disciplines i objectius, com per exemple identificar noves teràpies per prevenir accidents cardiovasculars, comprendre a fons la diversitat de casos de la leucèmia per poder combatre-la i trobar noves estratègiques per lluitar contra malalties epidemiològiques com el Zika.
Des de l’entitat observen que “l’alta participació en aquesta convocatòria demostra la necessitat d’atendre les iniciatives d’excel·lència, i alhora de potenciar i garantir l’èxit de projectes enfocats a la lluita contra les malalties que tenen més impacte al món, com ara les cardiovasculars, neurològiques, infeccioses i oncològiques, a més dels projectes destinats a tecnologies biomèdiques”. De fet, segons les últimes dades de l’OMS, les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món, seguides de les oncològiques. Les malalties infeccioses són la causa d’una de cada tres morts al món i constitueixen un problema molt important de salut pública i global. Mentre que pel que fa al camp de les malalties neurodegeneratives, 47 milions de persones pateixen algun tipus de demència.
Agafant aquestes idees i necessitats, els projectes premiats formen part d’aquests camps: quatre projectes dins el camp de les malalties cardiovasculars, quatre projectes dins el camp de les malalties infeccioses, quatre projectes dins el camp de les malalties oncològiques, cinc projectes dins el camp de les neurociències i tres projectes transversals per al desenvolupament de les ciències biomèdiques.
Dels tres investigadors que van estar presents durant la presentació dels projectes, Almudena Rodríguez Ramiro i Valentí Fuster impulsen recerca en l’àmbit de les malalties cardiovasculars mentre que Elías Campos ho fa en oncologia.
L’investigador Elías Campo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) estudiarà la leucèmia limfàtica crònica. En aquesta patologia, la medul·la òssia produeix massa limfòcits, un tipus de glòbul blanc, i no combat les infeccions tan bé com els limfòcits normals. Tot i que fa poc els científics han descrit el mapa genètic d’aquesta malaltia oncològica, la informació és insuficient per explicar la quantitat de subtipus moleculars i l’heterogeneïtat de casos, com també els canvis que es produeixen durant l’evolució de la malaltia. El projecte actual vol entendre com canvia el genoma del càncer, per què es fa resistent a la teràpia i poder dissenyar nous tractaments més eficaços.
En l’àmbit de les malalties cardiovasculars, on s’han seleccionat 4 treballs de recerca, la investigadora Almudena R. Ramiro del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars a Madrid busca entendre com la resposta immune mediada per anticossos contribueix al remodelat vascular patològic. L’objectiu n’és identificar nous biomarcadors per prevenir els accidents cardiovasculars i trobar noves teràpies per a aquest tipus de malalties.
Aquest remodelat produeix dues de les malalties cardiovasculars més comunes: l’ateroesclerosi i l’aneurisma de l’aorta abdominal. A la primera, les parets arterials s’obstrueixen i a la segona es dilaten. Malgrat les diferències, en tots dos casos hi ha risc de patir un accident cardiovascular agut. No obstant això, es desconeixen les causes últimes d’aquests canvis a la paret arterial i els biomarcadors actuals resulten insuficients per prevenir aquests esdeveniments. La finalitat és entendre per què passa això i revertir-ho, ja que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mortalitat arreu del món.
Un segon projecte sobre malalties cardiovasculars és el del doctor Valentí Fuster que vol fer recerca de nous factors de risc de l’ateroesclerosi. L’ateroesclerosi és una malaltia cardiovascular que es caracteritza per l’enduriment de les artèries i l’acumulació de greix, colesterol i altres substàncies que dificulten, i fins i tot poden arribar a obstruir, el reg sanguini. Normalment, durant dècades, l’ateroesclerosi no té símptomes i hi ha persones amb un risc cardiovascular suposadament baix que poden presentar aquesta malaltia. Això, asseguren els científics que treballen en aquesta recerca, fa sospitar que hi ha factors de risc cardiovascular encara sense identificar.
Fa poc els científics han descrit mutacions genètiques no heretades, presents en cèl·lules sanguínies, que semblen duplicar el risc d’accident cardíac i vascular cerebral. L’objectiu del projecte és aprofundir en la possible relació entre ateroesclerosi i aquestes mutacions per identificar nous factors de risc per reconèixer millor les persones amb un elevat risc cardiovascular a les fases primerenques de la malaltia, quan encara no se n’han manifestat les seqüeles clíniques, a partir de la seqüenciació de l’ADN en mostres de sang de persones de mitjana edat sense malaltia cardiovascular manifesta.
